UD1. Psicologia general i evolutiva de l'ésser humà.pdf

UD1. PSICOLOGIA GENERAL I E V O LU T I VA D E L' É S S E R H U M À Promoció de la Salut i Suport Psicològic al Pacient CFGM Cures Auxiliars d'Infermeria Curs 2023-2024 Començar Continguts 1. Psicologia general i psicologia evolutiva 2. Les funcions mentals 3. Altres funcions mentals 4. L' afectiv...

UD1. PSICOLOGIA GENERAL I E V O LU T I VA D E L' É S S E R H U M À Promoció de la Salut i Suport Psicològic al Pacient CFGM Cures Auxiliars d'Infermeria Curs 2023-2024 Començar Continguts 1. Psicologia general i psicologia evolutiva 2. Les funcions mentals 3. Altres funcions mentals 4. L' afectivitat 5. La personalitat 6. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat 01 Psicologia general i psicologia evolutiva "La psicologia és la ciència que estudia la conducta i els processos mentals de les persones" La psicologia evolutiva o del desenvolupament és una branca de la psicologia que se centra en els canvis que es produeixen en una persona al llarg de la vida: infància, adolescència, adultesa... Podem de nir la ment com allò que ens permet tenir consciència de nosaltres mateixos i dur a terme diferents processos relacionats amb la consicència. Aquests processos s'anomenen processos mentals o processos psíquics. + info A la ment es produeixen també els processos que ens permeten raonar i pensar: (raonament i pensament) La ment i el cos El que passa a nivell mental repercuteix sobre altres parts del cos + info Igualment, un canvi físic afecta les nostres emocions. + info La ment i el cos 02 Les funcions mentals Les funcions de la ment són: 1. 2. 3. 4. 5. CONSCIÈNCIA SENSOPERCEPCIÓ APRENENTATGE MEMÒRIA PENSAMENT 1. CONSCIÈNCIA La consciència és la funció mental que: Ens permet donar-se compte del que ocorre i romandre alerta a la realitat. Fa possible que percebem el món que ens envolta. Possibilita que siguem conscients de nosaltres mateixos. + i nfo Gràcies a la consciència podem comprendre l'ambient que ens envolta i percebre'ns a nosaltres mateixos i al nostre entorn. 1. CONSCIÈNCIA Si la consicència d'una persona és lúcida i clara, les valoracions que farà sobre la realitat seran correctes, prendrà decisions i durà a terme conductes ajustades al seu entorn Les alteracions de la consciència poden fer que una persona percebi la realitat de manera incorrecta, cosa que pot procovar conductes no adequades davant les diferents situacions L' abús de substàncies tòxiques, l'alcohol i cers fàrmacs, produeixen canvis en la consciència i el comportament. També hi ha situacions de consciència alterada, com la son o la hipnosi. Les funcions de la ment són: 1. 2. 3. 4. 5. CONSCIÈNCIA SENSOPERCEPCIÓ APRENENTATGE MEMÒRIA PENSAMENT 2. SENSOPERCEPCIÓ La sensopercepció és un procés en què intervenen els òrgans sensorials (òrgans dels sentits) i el sistema nerviós central. Inclou dos aspectes: SENSACIÓ Recepció d'estímuls a través dels òrgans dels sentits PERCEPCIÓ Informació que s'obté en el cervell després de produir-se una sensació. S’associa a alguna cosa coneguda o s’arxiva com a nou 2. SENSOPERCEPCIÓ Llindar: nivell mínim que ha de tenir un estímul per ser percebut pels sentits. Llindar diferencial: variació que ha de tenir un estímul per poder detectar que ha canviat. Test audició Tono mosquito Tono 2. SENSOPERCEPCIÓ 2. SENSOPERCEPCIÓ 2. SENSOPERCEPCIÓ 2. SENSOPERCEPCIÓ 2. SENSOPERCEPCIÓ SENSACIÓ Un òrgan dels sentits rep un senyal que l'estimula Per exemple: la llum en els ulls, les ones sonores a l'oïda interna, el tacte sobre els receptors de la pell, etc. PERCEPCIÓ TRANSMISSIÓ + L'òrgan sensorial corresponent genera un senyal nerviós que viatjarà pels nervis fins al cervell. + El cervell processa el senyal nerviós i el transforma en informació Per exemple: veim objectes, colors, sentim diferents renous i sons, percebem el fred, la calor, etc. SENSOPERCEPCIÓ = Procés pel qual som conscients d'aquesta informació. És a dir, veim, sentim, percebem el fred, la calor, etc. Les funcions de la ment són: 1. 2. 3. 4. 5. CONSCIÈNCIA SENSOPERCEPCIÓ APRENENTATGE MEMÒRIA PENSAMENT 3. APRENENTATGE L'aprenentatge són els canvis que es produeixen en la nostra conducta com a conseqüència de l'experiència (no són de naixement). Durant l'aprenentatge s'adquireix i processa nova informació, que s'utilitzarà posteriorment. Per aprendre es necessita: Observar Pensar Estudiar Practicar 3. APRENENTATGE La MOTIVACIÓ afavoreix l'aprenentatge L'aprenentatge està molt relacionat amb la MEMÒRIA La PENSAMENT i el RAONAMENT són necessaris per assimilar la nova informació, comprendre-la i executar noves conductes APRENENTATGE La qualitat del resultat de l'aprenentatge depèn de la qualtitat del pensament, el qual, a la vegada, es realitza a través del LLENGUATGE Les funcions de la ment són: 1. 2. 3. 4. 5. CONSCIÈNCIA SENSOPERCEPCIÓ APRENENTATGE MEMÒRIA PENSAMENT 4. MEMÒRIA La memòria és una capacitat mental que ens permet recollir nova informació, organitzar-la, guardar-la i recuperar-la, quan sigui necessària. És a dir, la memòria és la retenció de l'aprenentatge o de l'experiència. Sense la memòria no podríem recordar experiències passades i no sabríem qui som. + i nfo 4. MEMÒRIA Etapes del procés de memorització CODIFICACIÓ O REGISTRE La informació arriba al cervell on és processada i recollida. La nostra ment du a terme un procés de filtrat de tots els estímuls que ens arriben, i elegeix només aquells que considera d'interès. EMMAGATZEMATGE La informació registrada és retinguda en el cevell. RECUPERACIÓ Accés a la informació emmagatzemada al cervell Suposa recordar o reconèixer 4. MEMÒRIA Tipus de memòria segons la durada en el temps Memòria sensorial Memòria a llarg terminai Memòria de treball Memòria declarativa Memòria episòdica Memòria procedimental Memòria semàntica 4. MEMÒRIA Tipus de memòria segons la durada en el temps Memòria sensorial Registre sensorial És el primer pas quan memoritzam alguna cosa Es registren les sensacions a través dels òrgans dels sentits. Una vegada registrat l'estímul, aquest pot seguir dos camins: Ser oblidat Ser transferit a la memòria de treball Memòria de treball Memòria a curt termini Té una durada de 10 a 20 segons Amb aquesta memòria retenem allò que estam utilitzant en el moment Exemple: un número de telèfon que estam marcant o escrivint, el llistat de les begudes que recull un cambrer en una petició, etc. Cap d'aquestes informacions pot ser recuperada hores més tard La informació registrada a la memòria de treball pot seguir dos camins: Ser oblidada Ser transferida a la memòria a llarg termini 4. MEMÒRIA Tipus de memòria segons la durada en el temps Memòria a llarg termini Conté els nostres coneixements i els nostres records. És la que habitualment anomenam quan parlam de memòria en general És on s'emmagatzema el que estudiam, el nostre coneixement del món que ens envolta, imatge, conceptes, etc. La seva capacitat i el temps d'emmagatzematge són, en teoria, il·limitats. A la vegada es divideix en: Memòria declarativa (explícita) Memória procedimental (implícita) 4. MEMÒRIA Tipus de memòria segons la durada en el temps Memòria a llarg termini Memòria declarativa Emmagatzema informació sobre fets i esdeveniments que podem relatar verbalment. És una memòria conscient. Exemple: una amiga ens conta les seves vacances A la vegada pot ser: Memòria episòdica: Emmagatzema el nostre coneixement del món i experiències personals (fets viscuts - biogra a) Memòria semàntica Emmagatzema informació de caràcter general (és com un diccionari) Inclou el coneixement del llenguatge i de fets, idees i conceptes generals. Memòria procedimental Es refereix a allò que sabem fer, les nostres habilitats o destreses. Exemples: saber patinar, anar en bicicleta, el càlcul matemàtic, etc. Són esquemes mentals que duim a terme de manera automàtica, una vegada els hem apresos. 4. MEMÒRIA Recuperació de la informació Recordar és extreure informació de la memòria Quan olvidam alguna cosa és perquè el procés de recuperació de la informació falla. El procés és molt més e caç quan la informació és signi cativa per nosaltres i quan està ben organitzada. Per això, per aprendre, no és su cient memoritzar una informació, s'ha de comprendre, analitzar, aplicar, sintetitzar, valorar. etc. Nombre Apellid Les funcions de la ment són: 1. 2. 3. 4. 5. CONSCIÈNCIA SENSOPERCEPCIÓ APRENENTATGE MEMÒRIA PENSAMENT 5. PENSAMENT El pensament és una activitat mental que consisteix en relacionar dues o més idees per obtenir-ne una de nova. Gràcies al pensament podem ordenar i interpretar la informació que rebem, Funciona mitjançant CONCEPTES S'expressa mitjaçant el LLENGUATGE Sempre respon a una MOTIVACIÓ El pensament pot ser: CONCRET: Idees que corresponen a elements físics, presents o no: taula, poma. ABSTRACTE: Idees que no tenen una representació física: justícia, amistat. 5. PENSAMENT TIPUS DE PENSAMENT Pensament lògic Pensament analític Pensament creatiu Les idees s'expressen de forma ordenada S'obtenen noves idees a partir d'altres, seguint unes regles. Exemples: fer un puzzle, càlculs matemàtics Cerca subdivir la realitat en distintes caselles, és a dir, compartiments separats que es valoren després mitjançant la lògica. Per exemple: davant un problema, primer es divideix en parts, i s'analitza cada aspecte Sempre està obert a noves idees, pensa en què és possible i cerca ampliar la realitat. Les persones creatives cerquen solucions noves, diferents. És la base de les expressions artístiques. Davant un problema se serca una solució original i inèdita. Pensament crític Cerca posar de manifest allò que s'oculta darrera la realitat. Analitza i avalua les idees. Ens ajuda a formar la nostra personalitat. 03 Altres funcions mentals Altres funcions de la ment a tenir en compte són: 1. LLENGUATGE 2. INTEL·LIGÈNCIA 3. MOTIVACIÓ 1. LLENGUATGE El llenguatge és un sistema organitzat de símbols que permet comunicar els nostres pensaments o conceptes i a la vegada ajuda a la formació i enriquiment dels conceptes. El llenguatge és l'eina del pensament i in ueix molt en la qualitat d'aquest: quan milloram el llenguatge millora la nostra capacitat per pensar i raonar. L'emissió i recepció del llenguatge és una funció complexa que implica zones del cervell per a l'emissió de sons, coneixement de l'idioma, zones auditives i la totalitat de l'aparell fonador (laringe, faringe i cavitat oral) Diferenciam al cervell dues àrees importants: Àrea de Broca: És la responsable del llenguatge parlat Àrea de Wernicke: Permet la comprensió del llenguatge + info Altres funcions de la ment a tenir en compte són: 1. LLENGUATGE 2. INTEL·LIGÈNCIA 3. MOTIVACIÓ 2. INTEL·LIGÈNCIA La intel·ligència es de neix com la capacitat de relacionar coneixements per resoldre una determinada situació. Representa la capacitat per aprendre, per relacionar-nos i per adaptar-nos a noves situacions. Al 1983 el psicòleg Howard Gardner va proposar que existeixen diferents tipus d'intel·ligències que són bastant independents entre elles. Teoria de les intel·ligències múltiples. Intel·ligència lingüístico-verbal És la capacitat d'utilitzar les paraules de manera adequada S'expressa en xerrar, escriure i escoltar És característica dels escriptors Intel·ligència lògico-matemàtica Representa la capacitat per resoldre el càlcul mental o el joc amb nombres. S'inclou entre les activitats de matemàtic, economistes i enginyers. Intel·ligència musical És la capacitat per interactuar amb instruments musicals i aprendre els seus sons, la seva naturalesa i les seves capacitats. Està representada pels músics. Intel·ligència visual-espacial És la capacitat per distingir formes, gures, línies i les seves relacions en tres dimensions. S'aplica a l´ús de mapes i en la visualització d'objectes vists des d'angles diferents i per crear imatges mentals. Afecta a camps com el disseny, l'arquitectura o l'escruptura. Intel·ligència corporal-cinestèsica Capacitat per coordinar els moviments del cos i per utilitzar-lo per expressar emocions (dansa), competir (esports) o crear (arts plàstiques). S'expressa en els actors, mims, ballarins, esculptors i esportites Intel·ligència intrapersonal Representa la capacitat per reconèixer els sentiments propis i els aliens i l'habilitat per manejar-los. Exigeix diferenciar entre les distintes emocions, posar-los un nom i recórrer a elles per orientar la pròapia conducta S'aplica en plantejar-se tes i en la disciplina personal. S'observa en individus madurs que es coneixen bé a ells mateixos.. Intel·ligència interpersonal És la capacitat per entendre els altres. Ajuda a reconèixer els sentiments dels altres encara que no els expressin. S'observa en bons venedors, polítics, professors i terapeutes. Intel·ligència naturalística La utilitzam en observa i estudiar la natura. Permet ordenar-la i classi car-la, observant semblances i diferències. S'aplica a qualsevol àmbit de la ciència i la cultura i és necessària per a la investigació cientí ca. És característica de biòlegs i naturalistes. 2. INTEL·LIGÈNCIA El Coeficient Intel·lectual (CI o QI) El coe cient intel·lectual estableix una comparació entre les capacitats d'una persona i el promig de capacitats de la resta d'individus en una situació. Mesuren sobretot aspectes relacionats amb la intel·ligència lingüística i la matemàtica- 2. INTEL·LIGÈNCIA La intel·ligència emocional Al 1995 Daniel Goleman va de nir la intel·ligència emocional. La podríem de nir com la suma de les intel·ligències intrapersonal i interpersonal i és molt important per dirigir la pròpia visa de manera satisfactòria. "Una bona intel·ligència emocional implica la capacitat per dir les coses en el moment correcte, de manera correcta, amb la intensitat correcta i en el lloc correcte a les persones correctes" Daniel Goleman, 1995 Altres funcions de la ment a tenir en compte són: 1. LLENGUATGE 2. INTEL·LIGÈNCIA 3. MOTIVACIÓ 3. MOTIVACIÓ Podem de nir la motivació com el conjunt de factors que indueixen un comportament o impulsen a realitzar una determinada acció. Els motius pels quals ens comportam d'una determinada forma. És un estat intern que activa, dirigeix i manté una conducta. La motivació està relacionada amb la voluntad i incita a perseguir tes. La motivació és un dels factors principals que dirigeix la nostra conducta. Hi ha motivacions que són d'índole racional (és a dir, es basen en els nostres pensaments) i d'altres són emocionals (vinculades als sentiments). La motivació té a veure amb l'escala de valors de cada persona. És a dir, depèn del signi cat i la importància que cada una dóna a coses com, per exemple, diners, èxit, prestigi social, salut, diversió, etc. Amb freqüència, quan la nostra salut es veu afectada, les nostres motivacions canvien i el signi cat que donem a les coses, també. Hi ha dues motivacions freqüents: L'autonomia, que cobra especial importància en els malalts El mestratge o el desig de ser millor en alguna cosa que ens agrada. La manca de motivació (desmotivació) dóna lloc a una conducta apàtica i a una cura menor de la salut. 04 L'afectivitat L'afectivitat Entenem per efectivitat tot allò relacionat amb el món de les emocions i els sentiments Emocions Sentiments Són les reaccions dels éssers vius davant situacions considerades com a favorables o desfavorables Són l'expressió mental de les emocions i només es generen quan som conscients que estam experimentant aquestes emocions. Ex: alegria, tristesa El sentiment implica que l'emoció ha estat reconeguda i identi cada com a alegria, pena, ràbia, solitud, tristesa, vergonya. + i nfo L'afectivitat Tipus d'emocions Emocions bàsiques Sorgeixen de forma gairebé instantània i automàtica i la seva expressió es considera universal a totes les cultures. Entre elles hi ha l'alegria, l'a icció, l'ira, la por, la sorpresa i la repugnància. Els gestos facials d'aquestes emocions són universals a totes les cultures. Emocions cognoscitives superiors (socioculturals) No són tan ràpides i automàtiques com les emocions bàsiques i es poden expressar de manera diferent depenent de la cultura i l'entorn social. Algunes són l'amor, la culpabilitat, la vergonya, el desconcert, l'orgull, l'enveja i la gelosia. L'afectivitat Relació entre estat psíquic i físic. Els estats d'ànim Les emocions que s'experimenten amb la ment tenen una repercussió destacada a la resta del cos. És a dir, les emocions tenen un substrat físic. Per exemple, la tristesa s'acompanya de gestos facials, plors, postures, etcètera. Els canvis físics més importants produïts per les emocions tenen lloc a: Els músculs facials (gestos de dolor, d'alegria, de por, d'emoció etc.) La veu (veu trista, apagada, alegre, cansada, etc.) El cor i la circulació sanguínia, així com en la respiració (lenta i profunda, super cial i ràpida, etc.) La pell (pal·lidesa, envermelliment, sudoració). Molts d'aquests canvis són similars a la reacció per estrès. L'afectivitat Relació entre estat psíquic i físic. Els estats d'ànim Els canvis físics associats a les emocions actuen també en sentit invers. És a dir, si el nostre cos expressa una emoció s'afavoreix que aquesta aparegui a la nostra ment. Si ens esforçam per posar un gest al·legre, el nostre ànim millora. Si rebem un massatge experimentam una sensació de benestar Estats mentals positius (alegria, tranquil·litat, seguretat, etc,) Afavoreixen l'evolució positiva dels problemes de saliut Estats mentals negatius (ansietat, por, estrès, etc,) Dificulten la recuperació o són causa de problemes de salut En el tracte amb pacients és important evitar o disminuir les emocions negatives i afavorir els sentiments positius L'afectivitat Relació entre estat psíquic i físic. Els estats d'ànim L'afectivitat Les neurones mirall Existeixen al cervell una sèrie de cèl·lules anomenades neurones mirall, que reprodueixen en nosaltres les emocions que mostren altres persones. És a dir, si ens trobam davant d'algú que manifesta alegria automàticament la nostra expressió es torna alegre i ens trobam millor, o davant d'un gest de tristesa ens sentim a igits i la nostra expressió també canvia, encara que no ens n'adonem. Les neurones mirall estarien relacionades amb l'empatia. L'empatia és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres o per experimentar els sentiments aliens. 05 La personalitat "La personalitat és la manera de ser de cada persona, allò que la caracteritza i que s'e xpressa sobre tot en la forma de relacionar-se amb els altres" En la personalitat es distingeixen dos aspectes: TEMPERAMENT I CARÀCTER "El TEMPERAMENT és la part de la personalitat amb la qual naixem, és el nostre estil innat d'actuar." "El CARÀCTER és la part de la nostra forma de ser que es va adquirint al llarg de la vida (educació, experiències, ambient). És la part que aprenem." La personalitat de cada un és el resultat de l'expressió del seu temperament i dels seu caràcter. La personalitat Tipus de temperaments La teoria més estesa sobre els tipus de temperament té els seus orígens en l'anomenada teoria humoral, basada en l'antiga creença segons la qual els humans estàvem formats per una barreja de certs líquids anomenats humors. Galeno va classi car els temperaments en quatre tipus. Encara que avui dia aquesta classi cació ha canviat, els noms que va establir Galeno encara es mantenen amb lleus modi cacions i són els temperaments: sanguini, colèric, malenconiós i egmàtic. En realitat les persones no tenen un sol temperament, però se sol acceptar que en predomina un per damunt dels altres. La personalitat Tipus de temperament: Evolució de la teoria humoral de Galeno SANGUINI Característic de les persones extravertides, alegres i vivaces. Els encanta la gent, contagien fàcilment els seus sentiments als altres Poden tenir un humor molt variable FLEGMÀTIC Característic de persones sèries i tranquil·les, molt racionals i equilibrades, amb sang freda. Introvertits. Casi mai s'enfaden, encara que solen experimentar més emocions que les que mostren als altres. MALENCONIÓS Característic de persones somniadores, perfeccionistes, molt crítiques amb els altres, autodisciplinades. Solen ser més pessimistes que el promig i propenses a la depressió. COLÈRIC Característic de persones decidides, de voluntat forta, autosu cients i molt independents. Ambiciosos, es xen tes molt altes Molt actius, sempre estan fent alguna cosa. Tenen opinions fortes i poden tractar d'imposar-les a la resta. No es rendeixen fàcilment davant els obstacles. La personalitat Tipus de temperament: Tipus psicofísics Existeixen teories segons les quals els individus es poden agrupar entorn a certs trets físics i psíquics característics. És a dir, alguns temperaments anirien associats amb certes característiques físiques. Les dues teories d'aquest tipus més conegudes són: Tipologia de Kretschmer Tipologia de Sheldon La personalitat Tipus de temperament: Tipus psicofísics: Tipologia de Kretschmer PÍCNIC Persones de formes redonejades, estatura mitjana, coll curt i ample, cap i abdomen voluminosos. Temperament ciclotímic (similar al sanguini) Sociables, extrovertits, però d'humor canviant ATLÈTIC LEPTOSÒMIC Talla i longitud de membres mitjana o gran, espatlles amples, musculatura molt desenvolupada. Temperament viscós Sossegats i circunspectes, de ment lenta, idealistes i enèrgics Molt esbelts i prims, espatlles estretes, musculatura menys desenvolupada, cap petit, mans primes. Temperament esquizofrènic Comparteix característiques amb el egmàtic. Callats, seriosos i reservats, aparentment freds. La personalitat Tipus de temperament: Tipus psicofísics: Tipologia de Sheldon ENDOMORF Aspecte rodonejat Els correspon un temperament viscerotònic. Són amables, sociables, amistosos, els agrada la comoditat i tenen necessitat d'afecte i aprovació. MESOMORF Complexió atlètica Els correspon un temperament somatotònic. Són forts, tenaços, agressius, estimen les aventures, i són insensibles. ECTOMORF Alt, prim, feble, fràgil. Els correspon un temperament cerebrotònic. Són persones febles, pessimistes, ansioses, callades, idealistes. TEORIES PERSONALISTES La personalitat L A P E R S O N A L I TAT D E P È N S O B R E TOT D E L A N O S T R A CONSTITUCIÓ Factors que influeixen en el desenvolupament de la personalitat Què és més important? La nostra constitució (el temperament amb què naixem) o l'ambient en què vivim (educació, experiències, entorn social, etc.)? (TEMPERAMENT) TEORIES SITUACIONISTES TEORIES MIXTES L A P E R S O N A L I TAT D E P È N L A P E R S O N A L I TAT D E P È N S O B R E T O T D E L'A M B I E N T D 'A S P E C T E S A M B I E N TA L S I D E (EDUCACIÓ, EXPERIÈNCIES, LA NOSTRA CONSTITUCIÓ E N TO R N S O C I A L ) La personalitat Estructura de la personalitat Les teories sobre l'estructura de la nostra personalitat consideren que a la nostra ment hi ha diversos elements diferenciats, i els principals són: Ello: és la part que cerca satisfer els seus desitjos. Representa els nostres instints i desitjos. Jo (ego): és la nostra ment conscient. Reconeix la realitat i es comporta d'acord amb ella. Superjo (superego): jutja i critica el comportament dels altres dos. La personalitat Estructura de la personalitat Sigmund Freud considera que la personalitat depèn de la interacció entre els tres elements següents: INCONSCIENT Comprèn gran quantitat de desitjos, temors, etc., dels quals no en som conscients perquè els mantenim «oblidats», «ocults». Segons Freud és un dels elements més importants que dirigeixen la nostra conducta. PRECONSCIENT Se situa a la frontera entre l'inconscient i el conscient. Hi són les nostres pulsions (desitjos, impulsos). Segons Freud, els principals són sexuals i agressius. + info CONSCIENT La part de la nostra ment que coneixem activament 06 Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Existeixen múltiples teories sobre les etapes del desenvolupament de la personalitat: Per exemple, ja vàrem anomenar la teoria del desevolupament de Freud que distingia les següents etapes: Fase oral: 0-2 anys Fase anal: 2-3 anys Fase fàlica: 4-6 anys Fase de latència: 6-13 anys Fase genital: entre la pubertat i la maduresa Una altra teoria és la de Bandura, coneguda com a teoria de l'aprenentatge social, segons la qual els nins aprenen del seu entorn per imitació de models signi catius. Però la més coneguda i utilitzada és la proposada pel psicòleg i biòleg Piaget, que és la que veurem a continuació. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Etapa sensomotora (0-2 anys) Durant els dos primers anys de vida l'ésser humà és egocèntric, té una gran necessitat d'atenció i afecte i utilitza els sentits i les habilitats motores per conèixer l'entorn que l'envolta. L' òrgan sensitiu més important és la boca. Se centra a la seva mare i més tard també al seu pare. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Etapa preoperacional (2-7anys) Continua sent egocèntric i creu que tot gira entorn d'ell. És incapaç de comprendre les coses des del punt de vista dels altres. Aprèn per imitació, especialment de persones que percep com a poderoses. El seu pensament només fa referència a objectes concrets i estàtics. El nin encara no comprèn els processos que impliquen canvis, ni les seqüències de coses. Per això té di cultats per entendre la relació causa-efecte i sovint les confon. La seva conducta canvia segons la situació i el seu comportament pot ser completament diferent a casa, a l'escola i, per descomptat, si es troba en una institució sanitària. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Etapa de les operacions concretes (7-11anys) A partir dels set anys sorgeix el pensament lògic (és a dir, raona i extreu conseqüències) encara que encara es limita a coses concretes i observables. L'egocentrisme es va atenuant i es comença a prendre consciència dels punts de vista dels altres. Cap als 11 anys es comprèn clarament el concepte de causa-efecte i la capacitat per comprendre seqüències és bona. Continua l'augment gradual de les amistats i la importància de la relació amb el grup d'iguals (amics). Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Etapa de les operacions formals (12 anys a edat adulta) A partir dels 12 anys s'inicien els canvis físics, psíquics i socials que donaran pas a l'adolescència. L'adolescent cerca rea rmar-se i diferenciar-se dels altres i necessita sentir que forma part d'un grup (amics). • Sorgeix el pensament abstracte o formal; ara és capaç de manejar hipòtesis i idees abstractes. Això els permetrà conèixer la realitat en què viu i desenvolupar les seves capacitats mentals. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Edat adulta. Edat adulta jove (20-40 anys) Una vegada superada l'adolescència la persona adulta assumirà responsabilitats. El pensament de l'adult els permet per primera vegada considerar punts de vista oposats, i acceptar l'existència de contradiccions; ara es poden prendre en consideració punts de vista diferents simultàniament (pensament dialèctic). Les capacitats físiques estan al punt més alt, cosa que produeix sensació de seguretat. S'hi apliquen els coneixements adquirits en etapes anteriors. I hi ha un sentiment d'autonomia i de control de les emocions. Es participa plenament a les activitats socials, s'inicia el període laboral i la formació d'una família. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Edat adulta. Edat adulta madura (40-65 anys) Entre els 40 i els 65 anys es van produint els canvis que indiquen el deteriorament físic. Això pot generar angoixa i dol pel cos jove. No obstant això, les diferències són importants entre unes persones i unes altres. Si la personalitat és madura, els problemes emocionals s'afronten amb serenitat i seguretat; si el comportament és immadur, la persona es mostra incoherent i contradictòria, i no es controlen bé les emocions. Psicologia evolutiva: les etapes del desenvolupament de la personalitat Teoria de Piaget: Edat adulta. Edat adulta tardana. Senectud Es caracteritza per un declivi gradual del funcionament de tots els sistemes corporals, cosa que sol acompanyar-se de gran interès per la salut podent arribar a actituds hipocondríaques. De vegades la persona tendeix a la introversió i es torna descon ada, a causa de la pèrdua de relacions socials i de la pèrdua d'audició. Sovint hi ha necessitat d'adaptar-se a noves condicions físiques, socials i laborals, cosa que pot produir reaccions agres i critiques. Encara que en envellir es poden deteriorar la memòria i la capacitat per resoldre nous problemes, hi ha un desenvolupament important en la capacitat de comprensió gràcies a l'experiència i el coneixement acumulats amb els anys. GRÀCIES!