UD1_NA1_Cardiocirculatori mod_Noe (1) PDF

UD01 NA2 Aparell Càrdio-Respiratori NA01 Conèixer la situació i funcionament dels òrgans de l’aparell cardíac Docent: Noemí Martínez Curs acadèm...

UD01 NA2 Aparell Càrdio-Respiratori NA01 Conèixer la situació i funcionament dels òrgans de l’aparell cardíac Docent: Noemí Martínez Curs acadèmic 2024/25 Mail: [email protected] https://atlasdeanatomia.com/humana/sistema-respiratorio/ Sistema circulatori Encarregat de transportar la sang des del cor a tot l’organisme Sistema de bombeig constant (cor) en un circuit tancat. Sistema cardiovascular Cor: circulació coronària Conjunt d’òrgans i teixits que conformen: conducció elèctrica circulació major i menor. Sistema cardiovascular: encarregat de la distribució de la sang Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sistema limfàtic: encarregat de la distribució de la limfa Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari La seva funció és la de transport de nutrients i oxigen a totes les cèl·lules del cos. També recollir del medi cel·lular les restes metabòliques i CO2 i portar-ho als òrgans excretors. És la de transport de les hormones i col·labora en el sistema de defensa immunitària (leucocits) i homeòstasi del cos (equilibri del cos humà). Cor Múscul que es relaxa i es contrau per tal de bombejar la sang a través dels vasos sanguinis. El cor humà mitjà, batega 72 batecs per minuts (bpm) Pesa una mitjana de 300 grams i bategarà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida. Situat al mediastí (regió anatòmica compresa entre els dos pulmons). Sobre el diafragma, davant de la columna vertebral i darrera l’estèrnum. https://upload.wikimedia.org/wikipedi a/commons/1/12/CG_Heart.gif Cor: anatomia externa Vèrtex o punta: formada pels ventricles. Descansa sobre el diafragma i es dirigeix a l'esquerra del tòrax. Base: és la part superior del cor, formada per les aurícules. Visualment veiem com hi surten els vasos sanguinis (VVSS). Cares: Esternocostal Diafragmàtica Pulmonar  https://upload.wikimedia.org/ wikipedia/commons/a/a0/Bla usen_0470_HeartWall_es.png Cor: paret cardíaca Endocardi: capa epitelial, recobreix l’interior de les cavitat. Miocardi: capa més gruixuda, muscular, realitza les contraccions. Epicardi: Capa externa Pericardi: envolta el cor i té com a funció la protecció de la fricció Pericardi serós Pericardi fibrós EMEP Cor: circulació coronària Circulació de la sang que té com a funció transportar nutrients i oxigen a les cèl·lules cardíaques El miocardi necessita sang per poder desenvolupar les seves funcions Els vasos sanguinis que es troben al cor s`anomenen: Artèries coronàries (desde l´a. aorta es ramifiquen dues a. principals la a.c. dreta i l´a.c. esquerra ) Venes coronàries: desde el seno coronari, fins l ´auricula dreta - porta la sang de retorn del miocardi fins l´AD Funcionament del Cor sistema de conducció elèctrica https://www.youtube.com/watch?v=1GtS7RfoAY0 Contracción ventricular - presión sistólica. Relajación ventricular - presión diastólica.  Cor: sistema de conducció elèctrica https://upload.wiki media.org/wikipedi a/commons/a/ae/C onductionsystemoft heheartwithoutthe El sistema de conducció elèctrica genera un Heart-en.svg impuls al node sinusal, posteriorment es propaga i estimula el miocardi. El resultat de l’activitat cardíaca es pot enregistrar a través del temps en un electrocardiograma (ECG). Ens informarà de l`estat cardíac dels pacients https://www.youtube.com/watch?v=2v7 T-O2CWWk  Cor: anatomia interna https://upload.wikimedia.org/wikipedia/common s/9/97/Diagram_of_the_human_heart_%28multili ngual_2%29.svg  Cor: anatomia interna https://upload.wikimedia.org/wikipedia/common s/9/97/Diagram_of_the_human_heart_%28multili ngual_2%29.svg Cor: cavitats cardíaques Dividit en dues meitats pel septe A la meitat dreta hi circula sang pobre en oxigen Aurícula dreta Ventricle dret A la meitat esquerra hi circula sang rica en oxigen Aurícula esquerra Ventricle esquerre https://www.youtube.com/watch?v=1GtS7RfoAY0  https://upload.wikimedia.org/wi kipedia/commons/f/f2/2101_Bl ood_Flow_hrough_the_Heart.jp Cor: circulació g La circulació pulmonar o menor transporta la sang no oxigenada des del cor fins els pulmons. La circulació sistèmica o major transporta la sang rica en oxigen des del cor a totes les cèl·lules del cos Repasem? El cor 2:50m  La sang que ve del tronc superior ve per La sang oxigenada als pulmons torna la cava superior que entra a l'aurícula cap al cor a través de les venes dreta, i la que ve del tronc inferior (EEII) pulmonars dretes i esquerres a torna per la cava inferior cap a l'aurícula l'aurícula esquerra (AI), un cop dreta. Quan l'AD s'omple es contrau i omplerta l'AI es contrau s'obre la s'obre la vàlvula tricúspide i passa la vàlvula mitral i passa al VI, una vegada sang al ventricle esquerre. Un cop s'ha omplert el VI es tanca la mitral i es omplert el VI, la v.tricúspide es tanca i es contrau el VI i s'obre la vàlvula aòrtica contrau el VI, i s'obre la vàlvula (tot això passa alhora a les dues pulmonar per donar pas de la sang a cavitats), la vàlvula aòrtica es tanca. l'artèria pulmonar fins als pulmons, la vàlvula pulmonar es tanca En este momento las aurículas ya se han llenado y empieza el ciclo de nuevo  Cor: circulació pulmonar o menor https://upload.wikimedia.org/wikipedia/c ommons/3/36/2119_Pulmonary_Circuit.j pg  Sistema cardiovascular Cor: anatomia interna i externa, paret cardíaca, circulació coronària, conducció elèctrica i circulació major i menor. Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari Sistema limfàtic Constants vitals: tensió arterial, freqüència cardíaca i temperatura Sistema Cures d’infermeria: monitorització i ECG circulatori Patologia Vasos sanguinis Estructures tubulars buides que condueixen la sang del cor als teixits i posteriorment la retornen al cor. Artèries i arterioles: surten del cor Capil·lars: intercanvi de sang a nivell cel·lular Venes i vènules: retornen la sang al cor https://upload.wikimedia.org/ wikipedia/commons/4/40/Vas os_sangu%C3%ADneos.svg Vasos sanguinis: artèries Les artèries transporten la sang des del cor fins els teixits, són elàstiques i contràctils. La sang flueix a l’interior de les artèries a altes pressions. Les artèries es van fent petites a mesura que se separen del cor i les anomenem arterioles. Túnica externa Túnica mitja: muscular Túnica interna: endotelial https://upload.wikimedia.org/wikipedia/common s/2/2d/Vasodilation.jpg Vasos sanguinis: capil·lars Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor diàmetre. La seva paret està formada només per endoteli, permetent així l’intercanvi de substàncies amb l’espai extravascular. Vasos sanguinis: venes Les venes són conductes que neixen dels capil·lars dels diferents òrgans La seva funció principal és de transportar la sang venosa fins el cor perquè pugui tornar a ser oxigenada. La sang circula per les venes a menys pressió que les artèries. Les seves parets tenen la mateixa estructura anatòmica que les artèries, però la capa muscular és més prima. A l’interior e les venes trobem vàlvules que eviten el reflux per facilitar la tornada de la sang en tant que la gravetat i la bipedestació poden dificultar-ho. Dels capil·lars en surten les vènules si posteriorment les venes. Vasos sanguinis https://upload.wikime dia.org/wikipedia/com mons/0/0b/Arterial_S ystem_ca.svg https://upload.wiki media.org/wikiped ia/commons/e/e3 /Venous_System_ ca.svg Vasos sanguinis: Cap i tòrax Vasos sanguinis: Abdomen Vasos sanguinis: EESS Vasos sanguinis: EEII  Sistema cardiovascular Cor: anatomia interna i externa, paret cardíaca, circulació coronària, conducció elèctrica i circulació major i menor. Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari Sistema limfàtic Constants vitals: tensió arterial, freqüència cardíaca i temperatura Sistema Cures d’infermeria: monitorització i ECG circulatori Patologia  30-40ml=Menstruació La sang 4,5l/5l(0,5/4,5) que té la persona La sang consta d’una suspensió de cèl·lules en un medi aquós. Està contínuament en moviment pels vasos sanguinis perquè si s’atura es coagula amb facilitat. Desenvolupa diferents funcions: respiratòria, nutritiva, excretora, reguladora hormonal, reguladora tèrmica i modificadora del pH i el volum. El seu pH es troba entre 7,35-7,45 Juntament amb la melsa, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics formen el sistema hematològic. Font:http://www.elpopular.pe/series/escolar /2013-10-16-la-sangre-y-su-composicion La sang Fracció formi (45%): elements amb una forma definida Glòbuls vermells, hematies o eritròcits (99%): transporten O i CO gràcies a l’Hemog 2 2 Glòbuls blanc o leucòcits: funció protectora, conformen el sistema immunita Neutròfils Basòfils Eosinòfils Limfòcits Monòcits Plaquetes o trombòcits: són les més petites i s'encarreguen de la coagulació Fracció líquida o plasma (55%): suspensió aquosa de color groc on trobem els elem formis Glúcids: glucosa Lípids: colesterol, triglicèrids... Proteïnes: albúmina Electròlits: ions (sodi, potassi, magnesi, calci...) Vitamines Enzims: acceleren les reaccions químiques Hormones: coordinen l’activitat cel·lular Substàncies de rebuig  La sang L’eritropoesi és el procés de formació de glòbuls vermells. ( o eritrocits)Els ronyons detecten falta d’oxigen en la circulació i segreguen la hormona eritropoetina, que estimula la proliferació de glòbuls vermells a la medul·la òssia. Els leucòcits i les plaquetes també es generen a la medul·la òssia. De Bobjgalindo - Trabajo propio, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w /index.php?curid=7761823 La sang: glòbuls vermells (hemoglobina) L’hemoglobina és una proteïna de la sang de color vermell (és el que li dona la coloració vermella a la sang). La trobem a dins els glòbuls vermells. La seva funció és transportar l’O2 fins els teixits i retornar el CO2 als pulmons per ser eliminat del cos. Cada molècula d’hemoglobina pot transportar 4 molècules de O2. https://www.fisiologiadelejercicio.co m/relacion-del-umbral-de-hemoglobi La mitja en els adults és de 12g/dL en les dones i na-desoxigenada-con-el-umbral-ana erobico-y-el-rendimiento/ La sang: sistema immunitari Conjunt de processos i estructures que els organismes fan servir per protegir-se de les malalties. La seva finalitat és neutralitzar i eliminar les substàncies estranyes. Els patògens evolucionen i presenten mutacions per a poder seguir vivint, el nostre sistema immunitari és capaç d’adaptar-se a aquestes variacions. La sang: sistema immunitari Elements de la resposta immunitària: Antigen: molècula reconeguda com a quelcom estrany per l’organisme. Anticòs i/o immunoglobulina: es formen i s’activen davant l’aparició d’un antigen. Aquests són capaços d’unir-se a aquest antigen per destruir el patogen que causa la malaltia. https://www.2bscientific.com/Resources/Focu s-Areas/Immune-Checkpoints  La sang: 4 grups sanguinis IMPORTANT Existeixen quatre grups sanguinis: A, B, AB, O. Aquests es tenen en compte sobretot a l’hora de fer una transfusió sanguínia. Els grups es diferencien pels components que hi ha a la membrana dels glòbuls vermells. També es té en compte el factor Rh, que pot trobar-se present o no, així doncs en direm Rh+ o Rh-. És molt important en les gestants. Com ho podem veure a una analítica? Font: http://blocs.xtec.cat/cursbiologia/?p=96  Sistema cardiovascular Cor: anatomia interna i externa, paret cardíaca, circulació coronària, conducció elèctrica i circulació major i menor. Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari Sistema limfàtic Constants vitals: tensió arterial, freqüència cardíaca i temperatura Sistema Cures d’infermeria: monitorització i ECG circulatori Patologia  grupo sanguineo puede dar a puede recibir de A+ A+, AB+ O+, O-, A+, A- A- A+, AB+, A-, AB- O-, A- B+ B+, AB+ O+, O-, B+, B- B- B+, B-, AB+, AB- O-, B- AB + (R. universal) AB+ Todos AB - AB+, AB- AB-, A-, B-, O- O+ A+, B+, AB+, O+ O+, O- O - (D. universal) Todos O- 38 CAS d’en PEP Home 80 anys acud al nostre servei d’ Oncologia. OD: Anemia HB 6,2 secundaria a unes melenes evidenciades a la bossa de colostomia descendent del pacient. AP: Diabétic, Icardiaca severa i neo de recte T4N1 M2. El Sr. Necessita 3 concentrats d’ hematies fraccionats. 39 Font: https://www.medicalpress.es/transfusion-de-sangre-almacenada-es-segura-despues-de-una-cirugia-cardiac 40 Què mirem primer? + Tº 41 Com arriba la sang? 42 Comprobem IMASIS 43 Entrem habitació. Nom i petició 44 Comprobació ABO. 45 Comprobem numero donant 46 Finalment posem la sang. IMPORTANT signes ALERTA: Febricula Rash cutani Prurit Malestar general PAREM ELS CONCENRATS 47  Sistema limfàtic El sistema limfàtic és complementari del sistema circulatori. Està format pels capil·lars i vasos limfàtics, els ganglis limfàtics i la limfa. Les seves funcions són: Absorbir el plasma intersticial per retornar-lo als vasos sanguinis Transportar els greixos absorbits a l’intestí per evitar que corrin pel torrent sanguini i siguin nocius pel sistema cardiovascular. Produir anticossos. Els limfòcits es generen als ganglis limfàtics. Sistema limfàtic Els òrgans que en formen part són: Melsa: localitzat a l’abdomen, a l’hipocondri esquerre. Òrgan encarregat de destruir eritròcits vells i produir-ne de nous. També s’hi generen limfòcits. Tim: localitzat al mediastí, espai on hi maduren alguns limfòcits. Amígdales: Teixit limfoide que trobem a l’entrada del tub digestiu, a l’etapa infantil tenen rellevància per a la primera protecció front possibles infeccions. Sistema inmunitari La finalitat dels processos immunitaris és la neutralització i eliminació de les substàncies estranyes davant les quals es desencadena la resposta immunitària. La finalitat última es mantindre la integritat de l’organisme contra agents externs i interns. Generalment té una funció de protecció de l’organisme, però a vegades la resposta immunitària desencadena reaccions adverses i negatives. 50 Elements de resposta inmunitaria ANTIGEN: Qualsevol substància que indueix als animals superiors a algun tipus de resposta immune, com la formació d’anticossos i/o de reaccions d’hipersensibilitat immunològica activa. Els antígens són usualment proteïnes o polisacàrids. (qualsevol substància que indueix a una resposta inmune (generar anticossos) ANTICÒS O IMMUNOGLOBULINES Són globulines plasmàtiques (proteínes presents en el plasma ) que es caracteritzen per presentar propietats antigèniques davant altres espècies depenent de la seva estructura química. La seva funció més important és la seva capacitat per unir-se específicament al grup determinat de l’antigen. https://www.youtube.com/watch?v=tNMSJjIE1ow (video explicativo ) facil 51 Patologies inmunitaries (ferm recerca +info) Trastorns eritrocitaris: Anèmies Policitèmies o poliglobúlies Trastorns leucocitaris Leucocitosis Leucopènies Leucèmies Trastorns plaquetaris Trombocitosis Trombocitopènia 52  Sistema cardiovascular Cor: anatomia interna i externa, paret cardíaca, circulació coronària, conducció elèctrica i circulació major i menor. Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari Cures d’infermeria, monitorització no saber, y de ECG solo saber Sistema limfàtic definición! Sistema inmuniari Constants vitals: tensió arterial, freqüència cardíaca i temperatura Sistema Cures d’infermeria: monitorització i ECG circulatori Patologia Constants vitals Les constants vitals (CV) són dades objectives que complementen l’observació i l’examen físic. Són indicadors fiables per valorar l’estat d’una persona. El registre constant de la presa de CV ens ajuda a veure l’evolució dels pacients. Basarem les pautes d’obtenció de dades segons el protocol de cada centre. Els valors de cada signe vital poden variar per factors ambientals, fisiològics, psicològics i patològics. El dolor també és un factor important a tenir en compte.  CV: Freqüència cardíaca (FC) Quantitat de vegades que e cor batega en un minut. Unitat: batecs per minut (bpm) Quan el cor es contrau envia la sang que té a l’interior a través de l’artèria aorta. Aquesta distribueix la sang a totes les artèries i arterioles. La onada que provoca és el que nosaltres podem valorar amb la palpació Per mirar la FC podem fer-ho manualment a l’artèria radial, caròtide o amb el fonendoscopi apical (vèrtex del cor). El centre regulador de la FC es troba al bulb raquidi.  CV: Tensió arterial (TA) Pressió que exerceix la sang a l’interior de les artèries, per tal d’arribar a tot l’organisme. Unitat: mil·límetres de mercuri (mmHg) El grau d’aquesta pressió depèn del cicle cardíac i de la fluïdesa de la sang, també de la resistència que exerceixin les artèries al pas de la sang. En l mesura de la TA trobarem dos valors: TA sistòlica (TAS) o màxima TA diastòlica TAD) o mínima. Dispositiu: esfigmomanòmetre i fonendoscopi o tensiòmetre digital.  CV: Temperatura (Ta) Indicador de quantitat de calor que hi ha al cos Unitat: graus centígrads ºC Dispositiu: termòmetre Resultat de la combinació dels factors productors de calor corporal i els factors que el fan perdre. El centre regulador es troba a l’hipotàlem. Font:http://test.contact25.com/digi tal-ctpage-0-0-16647  Sistema cardiovascular Cor: anatomia interna i externa, paret cardíaca, circulació coronària, conducció elèctrica i circulació major i menor. Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari Sistema limfàtic Constants vitals: tensió arterial, freqüència cardíaca i temperatura Sistema Cures d’infermeria: monitorització i ECG circulatori Patologia Cor: sistema de conducció elèctrica https://upload.wiki media.org/wikipedi a/commons/a/ae/C onductionsystemoft heheartwithoutthe Heart-en.svg El sistema de conducció elèctrica genera un impuls al node sinusal, posteriorment es propaga i estimula el miocardi.  https://upload.wik imedia.org/wikipe dia/commons/e/ e5/ECG_principle_ slow.gif Cor: sistema de conducció elèctrica El resultat de l’activitat cardíaca es pot enregistrar a través del temps en un electrocardiograma (ECG) La interpretació d’aquest enregistrament ens brindarà informació de l’estat cardíac dels pacients.  No sale en el examen! Electrocardiograma (ECG) https://upload.wikimedia. org/wikipedia/commons/ 6/66/Precordial_Leads_2. svg https://upload.wikimedia.org/wikipedi a/commons/4/4b/Limb_leads_2_CAT. svg  ECG normal https://upload.wikimedia.org/wiki pedia/commons/d/d4/SinusRhyt hmLabels_CAT.svg https://upload.wiki media.org/wikipedi a/commons/4/4f/ Normal_ECG_with_ 12_leads.jpg Monitoratge cardíac Monitoratge de l’activitat cardíaca. A la majoria de centres les dades recollides al monitor es bolquen a la història del pacient. Podem triar alarmes per avisar-nos en cas d’alteracions al monitor. Cal comprovar que funcionin i que el que https://www.salusplay.com/apuntes/quirofano-y-anestesia/te ma-2-dispositivos-de-monitorizacion-basica veiem és real.  Sistema cardiovascular Cor: anatomia interna i externa, paret cardíaca, circulació coronària, conducció elèctrica i circulació major i menor. Vasos sanguinis: venes, artèries i capil·lars Sang: composició, grups sanguinis i sistema immunitari Sistema limfàtic Constants vitals: tensió arterial, freqüència cardíaca i temperatura Sistema Cures d’infermeria: monitorització i ECG circulatori Patologies cardiovasculars  Insuficiència Cardíaca (IC) Definició Arterioesclerosis Diferencies Angina de pit o ANGOR Infart de miocàrdic o IAM Patologies=malaltia simptomes=subjectiu Mort sobtada signes=objectiu Arítmies Aneurisma Trombosis venosa profunda o TVP Embòlia Patologies Cardiovascurlars Síndrome Varicós  Insuficiència cardíaca (IC) Incapacitat del cor d'impulsar la sang cap a les artèries CAUSES: Defectes anatòmics del cor, valvulopaties, o venes per cobrir les necessitats de la circulació trastorns greus del ritme cardíac (arrítmies), insuficiència perifèrica. del miocardi (hipertròfia ventricular), HTA. Normalment està causada per un dany sostingut en el TIPUS: En la IC dreta el líquid s’acumula primer a les temps a causa d’altres patologies. El cos és capaç de extremitats provocant edemes. En la IC esquerra el líquid generar mecanismes de compensació perquè la persona s’acumula als pulmons provocant dificultat respiratòria. hi pugui conviure. Quan aquests mecanismes són Si la IC afecta les dues meitats del cor l’anomenarem suficients per controlar la patologia i la persona pot tenir biventricular, n’és la forma més greu. una vida normal l’anomenarem IC compensada. CLÍNICA: Dispnea, edemes d’extremitats, fatiga durant Quan el pacient manifesta signes i símptomes de l’activitat física, debilitat, hipòxia i a conseqüència cianosi congestió vascular greu l’anomenarem insuficiència cardíaca descompensada.  Colesterol(Arteria que https://southflcardio.com/what-is-ath erosclerosis-prevention-treatment/ Arterioesclerosi ha perdut elasticitat) Enduriment (pèrdua d’elasticitat) i engrossiment de les artèries. Això causa estenosi (estrenyiment). La sang no pot circular de forma normal per la llum arterial. Es produeix per acumulació de lípids, com el colesterol. Es pot donar a totes les artèries del cos. TIPUS: La obstrucció pot ser parcial o total. Fragmento de arteria con arteriosclerosis.  https://www.sogacar.com/que- es-la-angina-de-pecho-estable-o -angina-cronica-estable/ Angina de pit Insuficiència circulatòria sovint causada per una obstrucció (habitualment per arterioesclerosi) dels vasos del cor. Es desencadena per un augment dels requeriments miocàrdics o una disminució d’oxigen a la sang. Normalment apareix amb l’exercici físic i cedeix amb el repòs. Artèria coronària parcialment obstruïda per una placa d’ateroma. En iniciar l’exercici, el CLÍNICA: Dolor toràcic de tipus opressiu que pot flux de sang que aconsegueix passar és irradiar-se: darrera l'estèrnum, a EESS (sobretot insuficient i la hipòxia al múscul cardíac esquerra), mandíbula, coll i epigastri. Cedeix amb el provoca dolor toràcic. En parar l’exercici el requeriment disminueix i és per això que el repòs. dolor cedeix. TÈCNIQUES: monitorització de constants vitals i realització d’ECG  https://southflcardio.com/what-is-ath erosclerosis-prevention-treatment/ Infart agut de miocardi (IAM) Insuficiència circulatòria greu que provoca una necrosi parcial o total del múscul cardíac i com a conseqüència impossibilitat del cor per bombejar la sang correctament. CLÍNICA: Dolor toràcic de tipus opressiu que pot irradiar-se: retroesternal, EESS (sobretot esquerra), mandíbula, coll i epigastri, no cedeix i dura més de 20 minuts. TÈCNIQUES: monitorització de constants vitals i realització d’ECG A dalt: artèria coronària totalment obstruïda que produeix necrosi del miocardi A l’esquerra: afectació del miocardi en funció de l’artèria coronaria obstruïda.  Part nacrosada (Infart agut de miocardi) Insuficència cardíaca 71  Mort sobtada https://upload.wikimedia.org/wikip edia/commons/f/f1/Ventricular_fib En l’adult, es considera l'aturada sobtada de la funció del rillation.png cor quan a priori no pateix malalties cardíaques. Habitualment està causada per una arrítmia cardíaca anomenada fibril·lació ventricular (FV) que fa que el cor perdi la capacitat de contraure’s de forma organitzada i és per això que deixa de bategar. El pronòstic depèn de la rapidesa de l’atenció en tant que si no reben atenció immediata el percentatge de supervivència és molt baix. https://www.documaniatv.com/cien cia-y-tecnologia/documentos-tv-mue rte-subita-video_0afd20baa.html La mort sobtada en el lactant es coneix com la mort d’un infant, aparentment sa, menor d’un any.  TIPUS: Arrítmies FREQÜÈNCIA: bradicàrdia(lent) i taquicàrdia(ràpid) RITME: ritme irregular causat per anomalies al marcapàs Una arrítmia és qualsevol alteració de la (nòdul sinusal) o al sistema de conducció del cor. freqüència o el ritme cardíac. Està Fibril·lació auricular provocada per trastorns a la generació o Taquicàrdia supraventricular propagació de l’impuls elèctric, per tant Bloqueig auriculoventricular el que no funciona és el sistema de Fibril·lació ventricular conducció. Taquicàrdia ventricular: amb pols o sense pols Les arrítmies poden ser intermitents o CLÍNICA: Dolor toràcic, pèrdues de coneixement, permanents i poden aparèixer en repòs o palpitacions (↑ o ↓ de la FC), mareig, vertigen, pal·lidesa, durant l’exercici. dificultat per respirar, batecs intermitents, diaforesi. TÈCNIQUES: Monitorització de constants vitals i diaforesis=suor/blanc realització d’ECG  CAUSES: habitualment arterioesclerosi Aneurisma CLÍNICA: la simptomatologia dependrà segons la localització de l’aneurisma. Dilatació patològica de la paret Aneurisma sencer: fatiga i dolor segons la localització d’una artèria, es forma una Aneurisma que ha petat: dolor sever, xoc hipovolèmic i protuberància que s’omple de sang. mort. Qualsevol vas pot presentar un TÈCNIQUES: monitorització de constants vitals i realització aneurisma però el més comú és a d’ECG (el dolor es pot confondre amb un IAM) l’artèria aorta. Altres vasos on habitualment es presenten aneurismes són: vasos cerebrals, artèria poplítia, artèria mesentèrica i artèria esplènica. es posen les cames blanques i de l’abdomen cap a dalt es posa d’un color blau/lila. engrosament de les artèries Trombosi venosa profunda (TVP) https://centromedicoabc.com/revista-digital/t rombosis-venosa-profunda/ Formació d’un coàgul sanguini en una vena profunda. Normalment afecta les venes de les EEII i pelvis i en menys mesura les de les EESS. CAUSES: disminució del flux sanguini, major tendència de la sang a coagular-se i danys a les parets dels vasos. CLÍNICA: es localitzarà allà on es produeixi la A la dalt formació d’una trombosi i coàgul que trombosi i cursarà amb dolor, eritema, augment es desprèn al torrent sanguini de la temperatura i inflamació de l’extremitat. TROMBOSIS VENOSA EII TVP  Embòlia Pulmonar =TEP Cerebral =ICTUS Obstrucció de l’artèria principal del pulmó o d’una de Obstrucció d’una artèria del cervell o d’una que hi les seves branques per una substància que ha viatjat arribi. d’una altra part del cos a través del torrent sanguini. CAUSES: La més comú són coàguls que s’han format CAUSES: La més comú és per la formació d’un coàgul a causa de cardiopaties a les EEII (TVP). CLÍNICA: Dificultat per parlar (disàrtria), dificultat per CLÍNICA: Dispnea, taquicàrdia, dolor a la base del expressar-se o per entendre (afàsia), mobilitat tòrax, debilitat... alterada, alteració de la sensibilitat (parestèsies), pèrdua de força, alteració del nivell de consciència, TÈCNIQUES: monitorització de les constants vitals cefalea... (freqüència cardíaca, respiratòria i saturació d’O2). TÈCNIQUES: monitorització de les constants vitals Embòlia=Coagul que ha viatjat i (glicèmia). es queda en un altre lloc.  variu Síndrome varicós La insuficiència venosa crònica d’EEII és el trastorn vascular més comú. Les venes presenten dilatacions i deformacions. També es poden presentar a l’esòfag (varius esofàgiques) i al plexe anorectal (hemorroides). CAUSES: Insuficiència venosa CLÍNICA: dolor, amb mala evolució pot presentar-se varicorràgia, eritema i inflamació del trajecte venós.  Bibliografia Anatomía Humana. 2 Tomos. (Incluye versión digital) - Edimeinter. (n.d.). Edimeinter. Marcus, M. L., Chilian, W. M., Kanatsuka, H., Dellsperger, K. C., Eastham, C. L., & Lamping, K. G. (1990). Understanding the coronary circulation through studies at the microvascular level. Circulation, 82(1), 1–7. https://doi.org/10.1161/01.cir.82.1.1 Shah, S. a. A., Gnanasegaran, G., Sundberg-Cohon, J., & Buscombe, J. R. (2008). The Heart: Anatomy, Physiology and Exercise Physiology. In Springer eBooks (pp. 3–22). https://doi.org/10.1007/978-3-540-78674-0_1 IOC. Generalitat de Catalunya. Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_circulatori https://ca.wikipedia.org/wiki/Pericardi CÉLULA, T., & CÉLULA, B. (2010). El sistema inmunitario. infection, 125(2 suppl 2), S195-S203. Jacomo, A. L., & Junqueira, R. (2009). Anatomía del sistema linfático. Guedes Neto, HIB & Belczak, CEQ Linfologia: Diagnóstico, Clínica e Tratamento. Sao Paulo, Yendis. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_das_m02_/web/fp_das_m02_htmlindex/WebContent/u2/a3/continguts.html?highlight=sistema%20circulatori https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_das_m02_/web/fp_das_m02_htmlindex/WebContent/u1/a7/continguts.html?highlight=anatomia%20cardiaca https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_das_m02_/web/fp_das_m02_htmlindex/WebContent/u2/a5/continguts.html?highlight=la%20sang https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_sanguini Editorial Médica Panamericana: Libros de medicina. (n.d.). Patología. https://www.medicapanamericana.com/materialesComplementarios/Mohan/Mohan.aspx