Summary

Aquest document explica l'Antic Règim a Europa, centrant-se en els seus aspectes econòmics, polítics, socials i culturals. Es dona una visió general del sistema pre-revolucionari. Inclou exemples de les característiques econòmiques i socials com l'agricultura i la societat estamental.

Full Transcript

Què entenem per ANTIC Règim? El sistema econòmic, polític, social i cultural existent a Europa des del segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa. El terme ANTIC RÈGIM va ser introduït pels revolucionaris francesos al 1789 durant la Revolució per designar la form...

Què entenem per ANTIC Règim? El sistema econòmic, polític, social i cultural existent a Europa des del segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa. El terme ANTIC RÈGIM va ser introduït pels revolucionaris francesos al 1789 durant la Revolució per designar la forma de vida existent abans de la revolució i a la qual, la mateixa revolució, havia de posar fi. Quines eren les característiques de l’ a.r? agricultura Absolutisme monàrquic Societat estamental A. Què era l’absolutisme monàrquic? Era la forma de govern en la qual el monarca tenia el poder absolut. Exercia totes les funcions de govern sense CAP LIMITACIÓ. el rei: elabora les lleis. les fa complir i jutge el seu compliment. Els monarques absolutistes REBEN LA SEVA AUTORITAT DE DÉU, del qual es considera que són representants aquí a la Terra. B- Com era l’economia de l’Antic Règim? AGRÀRIA les activitats econòmiques principals eren l’AGRICULTURA i la RAMADERIA (80% - 90% població viva i treballava al camp) En què es basa? Agricultura d’autoconsum: Es consumia allò que es produïa Rotació triennal amb guaret: els rendiments de l’agricultura eren molt baixos En què es basa? Crisi de subsistència: períodes intermitents en els quals la manca d’aliments provocava la mort d’una part important de la població. C- Com era la societat de l’Antic Règim? ESTAMENTAL cada estament era una agrupació tancada de la qual se n’era part per dret a naixença i era pràcticament impossible canviar d’estament. Els privilegiats: noblesa i clergat exempts de pagar impostos. tenen grans possessions de terres sobre les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes). gaudeixen de privilegis: lleis pròpies, drets per cobrar rendes... accés a alts càrrecs, dret a dur espasa, banc a l'església... el tercer estat, Constituïen la majoria de la població (90-95 %). els no privilegiats. Suportaven totes les carregues fiscals (impostos) i no tenien privilegis. Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment. les classes els camperols. la burgesia. populars urbanes. Per què l’Antic Règim va entrar en crisi al s. XVIII? Els canvis que es van produir al segle XVIII, tant en l’economia i en la societat com en el món de les idees, van marcar l’inici de la fi de l’ A,R. Quins canvis arribaran a Europa que marcaran la fi de l’A.R? INNOVACIONS EN CREIXEMENT L’EXPANSIÓ APARICIÓ L’AGRICULTURA DEMOGRÀFIC COMERCIAL DE LES NOVES IDEES LA IL·LUSTRACIÓ 1- LES INNOVACIONS EN L’AGRICULTURA Introducció de nous conreus: Noves tècniques de conreu, la rotació quadriennal Van augmentar la producció agrícola 2- EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ L’augment de la producció d’aliments va provocar: disminució de morts per fam provoca un augment de la població. 3- L’EXPANSIÓ COMERCIAL El creixement de la població va provocar un augment de la demanda de tota mena de productes i això va provocar l’expansió del: COMERÇ COLONIAL És un comerç MARÍTIM i donava grans beneficis als què el practicaven. es coneix com COMERÇ TRIANGULAR. Es realitzava en tres fases: Els comerciants europeus sortien dels seus ports amb PRODUCTES MANUFACTURATS Segona fase: Arribaven al golf de Guinea i a canvi d’alguna manufactura i productes de poc valor, obtenien: ESCLAUS negres per treballar a les plantacions agrícoles. Tercera fase: Els comerciants europeus venien els esclaus i les manufactures al mar del Carib i a la costa nord americana. A canvi, obtenien matèries primeres de les colònies. Entre els segles XVI i XVIII uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i traslladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i venuts com esclaus. La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, indirectament també millorà la situació de les CPU i els camperols. El COMERÇ COLONIAL Fa créixer la demanda de Una demanda que els gremis no poden satisfer productes manufacturats. perquè LIMITEN la producció. NO DEIXEN PRODUIR MÉS. Per satisfer la demanda apareixen noves formes de producció: DOMESTIC SYSTEM Els camperols tenen un ingrés extra MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA AUGMENT POBLACIÓ AC Activitat avaluativa: Fonts documentals. L’esclavitud. D’ AV TIV ITA AL següents: Llegeix el text de Guillaume Snelgrave de la pàg. 22 del llibre i respon a les preguntes UA T a) Es tracta d’una font primària o secundària? Justifica la teva resposta. CI b) Classifica la següent font tenint en compte el seu suport. Ó c) Quin seria el tema de què tracta la font? Posa-li un títol. d) Qui és l’autor de la font? Quan va ser escrita? e) Com es justificava el tràfic d’esclaus en aquella època? Estàs d’acord amb aquesta visió? Quins interessos trobes que defensava? f) El tràfic d’esclaus del segle XVIII formava part del comerç marítim transoceànic. Amb quin nom es coneix? Quines rutes seguia? Quines mercaderies intercanviava? g) Escriu un text que rebati les idees d’Snelgrave i que exposi els teus arguments a favor d’abolir l’esclavitud. Què va ser la il·lustració? un MOVIMENT CULTURAL que es va a desenvolupar a Europa en el s. XVIII que aportà noves idees i una nova visió del món. Quines eren les bases del pensament de la il·lustració? La ciència com forma veritable de coneixement de la realitat. S’aconsegueix per mitjà de l’anàlisi i la comprovació dels fets. Quines eren les bases del pensament de la il·lustració? Els dubtes sobre la legitimitat de certs monarques. Un govern que no es preocupés del bé de les persones no tenia legitimitat per governar. Quines eren les bases del pensament de la il·lustració? La defensa de la llibertat i la igualtat per a tots els individus. El pensament il·lustrat atacava els privilegis de la noblesa i el clero. En què es va basar el pensament econòmic de la il·lustració? FISIOCRÀCIA. S’oposava al mercantilisme, acumulació de metalls preciosos i el comerç com a fonts de riquesa principal. Defensava l’agricultura com a base de la riquesa d’un país Recolzava la propietat privada i la llibertat de comerç i indústria i s’oposava a la intervenció de l’Estat en l’economia. En què es va basar el pensament polític de la il·lustració? Va ser elaborat per tres pensadors: Va defensar la divisió de poders amb la finalitat de limitar els abusos dels governants. Va idear la separació en tres poders, que havien d’estar en mans diferents: Montesquieu Poder Legislatiu Executiu Judicial Funció Fa les lleis Aplica les lleis Assegura el compliment de les lleis Responsable Un parlament elegit El govern d’un país Els tribunals de pels ciutadans justícia En què es va basar el pensament polític de la il·lustració? Va defensar la necessitat d’un parlament per limitar el poder del rei i la d’un nou sistema fiscal que NO només recaigués en el poble. Voltaire En què es va basar el pensament polític de la il·lustració? Va plantejar la necessitat d’un contracte social entre governants i governats. CONSTITUCIÓ. Rousseau Va definir el principi de sobirania nacional, per mitjà del qual el poder procedeix de l’acord a què arriben tots els ciutadans, expressant en unes eleccions per escollir qui els governa. LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'ENCICLOPÈDIA, 1751 i dels SALONS o reunions d'il·lustrats. Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il·lustrades La il·lustració estableix les bases d’una nova forma política: LIBERALISME. Quins van ser els primers sistemes parlamentaris? Quins van ser els primers sistemes parlamentaris? Al segle XVIII només la GRAN BRETANYA i HOLANDA tenien una monarquia en la qual els poders del monarca estaven LIMITATS per un PARLAMENT. Des de l’edat mitjana, a Anglaterra el poder reial estava limitada per les dues cambres del Parlament: LORDS COMUNS la dels nobles i el clergues, privilegiats, a Formada pels burgesos la que s’accedia pel sol fet de pertànyer representants de les al grup social. ciutats. Carles I d’Anglaterra (1600- 1649), va voler governar sense el control del parlament. Fet que origina una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. L’any 1649, el rei Carles I va ser executat i es va proclamar una república, que va quedar en mans d’Oliver Cromwell. Era la primera vegada que es qüestionaven els límits del poder diví de la monarquia. El 1660 es va restablir la monarquia i el nou rei, Carles II, va haver d’acceptar el control del Parlament. 1679 Habeas Corpus Es garantia a qualsevol detingut a comparèixer davant el jutge i, també a disposar d’un advocat per a la defensa Primer fre de l’arbitrarietat del poder reial. L’any 1689 la política absolutista del nou rei Jaume II i la seva fe catòlica van provocar una segona revolució. El parlament va oferir la corona al príncep holandès Guillame d’Orange, de fe protestant i disposat a jurar la Declaració de Drets. 1689 Bill of Rights Limitava els poder reial i sotmetia algunes decisions al Parlament. Què va ser el Despotisme il·lustrat? Les monarquies absolutes van reaccionar davant els canvis en la societat i l’economia i van adoptar les idees menys radicals de la Il·lustració, amb la finalitat de guanyar-se el favor del poble. Quines van ser les mesures reformistes dels dèspotes il·lustrats? Tot pel poble però sense el poble! Reformes administratives Augment de l’escolarització de la població. Urbanització de ciutats: clavegueram, traçat de jardins,... Renovació d’infraestructures: carreteres, ponts, ports... Liberalització de l’economia: fisiocràcia. Eliminació de privilegis de la noblesa, l’església i dels gremis. Les reformes limitades que es van dur a terme i les seves contradiccions van obrir les portes a les revolucions del segle XIX. a fallida de l'absolutisme Mentrestant... Què està passant a espanya i Catalunya? El darrer rei de la casa d’Àustria, Carles II d'Habsburg, mor sense descendència directa l’1 de novembre de 1700. Els principals candidats a ocupar el tro espanyols pels seus vincles familiars eren: Felip d'Anjou Arxiduc Carles d'Habsburg Net de Lluís XIV de França i Mª Teresa, Fill de l’emperador Leopold i filla de Felip IV de Castella net de maria, filla de Felip III. Finalment en el seu testament Carles II va nomenar com a hereu al seu nebot-nét Felip d’Anjou, que fou proclamat rei d’Espanya l’any 1700. D’aquesta manera s’implantava la dinastia dels Borbó i s’introduïa a Espanya el model absolutista francès. Què pensa Europa de la decisió de Carles? Estan en contra del nomenament de Felip perquè la seva coronació SIGNIFICA un enfortiment d’aquest al continent i una amenaça per l’equilibri de poder a Europa. El 1701, GB, Holanda, Portugal i l’Imperi Austríac van declarar la guerra a França i a Espanya, tot donant el seu suport a l’arxiduc Carles amb la formació de l’Aliança de l’HAIA. Un gir inesperat! 1711 l’arxiduc Carles hereta la Corona d’Àustria degut a la mort del seu germà. Temorosos de l'excessiu poder dels Habsburg a Europa, la Gran Bretanya i Holanda van retirar el seu suport a l'arxiduc. 1713 Tractat d’Utrecht Va posar fi al conflicte A més, es va desmantellar l'imperi internacional i va reconèixer hispànic a Europa: Felip V com a rei d'Espanya a el Milanesat, Nàpols, Flandes i Sardenya canvi de la renúncia d'unir les van passar a Àustria, i la Gran Bretanya corones de França i Espanya. obtenia Gibraltar i Menorca. Què va suposar la derrota del 1714 per a Catalunya? L'ocupació del territori català va tenir conseqüències immediates. Com a càstig per haver-se revoltat. Catalunya va ser ocupada militarment, diverses fortaleses van ser enderrocades i molts austriacistes van haver d'exiliar-se. La derrota també va comportar el tancament de les universitats catalanes, en especial la de Barcelona, que va ser substituïda per la Universitat de Cervera, ciutat que havia fet costat a Felip V. L'any 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta, suprimia les constitucions de Catalunya. imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella. fixava el castellà com a idioma oficial. Les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals van ser abolides mentre s'imposava a Catalunya una nova estructura de govern.

Use Quizgecko on...
Browser
Browser