Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006): Primera Part

TEMA 2 ADMINISTRATIUS GENERALITAT primera part L'Estatut d'autonomia de Catalunya: principis rectors, drets i deures, tipologia de competències. El Govern i el president o la presidenta de la...

TEMA 2 ADMINISTRATIUS GENERALITAT primera part L'Estatut d'autonomia de Catalunya: principis rectors, drets i deures, tipologia de competències. El Govern i el president o la presidenta de la Generalitat. 5/10/23 1  El 18 de juny de 2006 el Projecte de reforma fou ratificat en referèndum pel poble de Catalunya (73,9 vots a favor, 20,76 en contra i 5,34 en blanc). El 19 de juliol de 2006 el rei va sancionar i promulgar ESTATUT. la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de DATES l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. IMPORTANTS L’Estatut va ser publicat el 20 de juliol de 2006, al BOE i al DOGC. L’Estatut va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006 (als 20 dies de la seva publicació) 5/10/23 2  l’EAC és la norma institucional bàsica de Catalunya. No resta sotmesa a cap altre límit que no sigui el respecte a la Constitució com a única disposició de rang jurídic superior a la qual resta subordinat. Es tracta de la norma que, com a expressió del dret a l’autonomia, constitueix la comunitat autònoma, funda el seu ordenament jurídic propi, conté els aspectes fonamentals de la regulació del sistema NATURALESA polític i jurídic de Catalunya i estableix l’organització institucional i els poders que li corresponen, en el marc de la Constitució. Es tracta d’una llei estatal de naturalesa paccionada, ja que tant la seva aprovació com la seva reforma exigeixen de la concurrència de dues voluntats, l'autonòmica i l'estatal 5/10/23 3  Es tracta d’una norma estatal, que revesteix la forma de llei orgànica aprovada per les Corts Generals (per majoria absoluta del Congres dels diputats, de manera que l’Estat el reconeix com a part integrant del seu ordenament jurídic. 5/10/23 4  Atès que l’EAC com a matèria singular conté l’atribució de competències a la Comunitat Autònoma de Catalunya forma part del “bloc de la constitucionalitat”, segons jurisprudència del Tribunal Constitucional (SSTC 10/82 de 23 de març o 72/83 de 29 de juliol, entre d’altres), i per a valorar la conformitat o disconformitat amb la Constitució d’altres normes amb rang de Llei, s’han de considerar les previsions contingudes a l’EAC 5/10/23 5  ESTRUCTURA: Integren l’EAC 223 articles, repartits en 8 Títols (Títol Preliminar i 7 títols numerats), precedits d’un Preàmbul i seguits de 15 Disposicions Addicionals, 2 Disposicions Transitòries, 1 Disposició Derogatòria i 4 Disposicions Finals. L’estructura de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 és la següent: - Preàmbul. - Part dogmàtica: ESTRUCTURA - - Títol preliminar (articles 1 al 14). Títol primer: Dels drets, deures i principis rectors (articles del 15 al 54). Capítol I: Drets i deures de l'àmbit civil i social. Capítol II: Drets en l'àmbit polític i de l'Administració. Capítol III: Drets i deures lingüístics. Capítol IV: Garanties dels drets estatutaris. Capítol V: Principis rectors. 5/10/23 6  - Part orgànica: - Títol segon: De les institucions (articles del 55 al 94). Capítol I: El Parlament. Capítol II: El president o presidenta de la Generalitat. Capítol III: El Govern i l'Administració de la Generalitat. Secció 1a: El Govern. ESTRUCTURA Secció 2a: L’Administració de la Generalitat. Capítol IV: Les relacions entre el Parlament i el Govern. Capítol V: Altres institucions de la Generalitat. Secció 1a: El Consell de Garanties Estatutàries. Secció 2a: Síndic de Greuges. Secció 3a: Sindicatura de Comptes. Secció 4a: Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 5/10/23 7  Capítol VI: El govern local. Secció 1a: Organització territorial local. Secció 2a: El municipi. Secció 3a: La vegueria. Secció 4a: La comarca i altres ens locals supramunicipals. Capítol VII: Organització institucional pròpia de l'Aran. - Títol tercer: Del poder judicial a Catalunya (articles del 95 al 109). Capítol I: El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya. Capítol II: El Consell de Justícia de Catalunya. Capítol III: Competències de la Generalitat sobre l'Administració de justícia. 5/10/23 8 Títol quart: De les competències (articles del 110 al 173). Capítol I: Tipologia de les competències. Capítol II: Les matèries de les competències. Títol cinquè: De les relacions institucionals de la Generalitat (articles del 174 al 200). Capítol I: Relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes. Secció 1a: De col·laboració. Secció 2a: Participació en institucions i processos de presa de decisions estatals. Secció 3a: Comissió bilateral Estat – Generalitat. Capítol II: Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Capítol III: Acció exterior de la Generalitat. 5/10/23 9  Capítol I: Les finances de la Generalitat. Títol sisè: Del finançament Capítol II: El Pressupost de de la Generalitat (articles la Generalitat. 201 i 221). Capítol III: Les finances dels governs locals. 5/10/23 10  Títol setè: De la reforma de la Generalitat (articles 222 i 223). Disposicions: 15 disposicions addicionals. 2 disposicions transitòries. 1 disposició derogatòria. 4 disposicions finals. 5/10/23 11  1) Preàmbul: Segons la doctrina del Tribunal Constitucional els preàmbuls i exposicions de motius no tenen valor normatiu però sí poden tenir valor interpretatiu. Les disposicions del preàmbul no són per si mateixes font de dret objectiu ni tenen un valor normatiu directe, però sí que tenen valor interpretatiu en la mesura que poden ajudar a determinar el significat dels articles de l’EAC La STC 31/2010 declara que no tenen eficàcia jurídica interpretativa les referències que el preàmbul de l’EAC fa a “Catalunya com a nació” i a la “realitat nacional de Catalunya”. 5/10/23 12  Article 1. Catalunya: Catalunya és definida com a nacionalitat, que exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb l’Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat: Títol La Generalitat és definida com el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. preliminar La Generalitat està integrada per les següents institucions: a) El Parlament b) La Presidència de la Generalitat c) El Govern d) Les altres institucions del capítol V del títol II, que són: 1) El Consell de Garanties Estatutàries 2) El Síndic de Greuges 3) La Sindicatura de Comptes El Consell de l’Audiovisual de Catalunya 5/10/23 13  a) Els ens locals en els quals la Generalitat s’organitza territorialment: 1) Els municipis 2) Les vegueries 3) Les comarques 4) Els altres ens locals que les lleis determinin (per exemple, l’àrea metropolitana de Barcelona) Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest EAC i la CE. 5/10/23 14  Article 3. Marc polític: El marc polític entre la Generalitat i l’Estat es fonamenta en el principi de lleialtat institucional mútua, i en el principi general que la Generalitat és Estat, i en els principis d’autonomia, bilateralitat i multilateralitat. L’article 3.2 també proclama que Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors: Com a drets i principis rectors els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i drets reconeguts a l’EAC, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans i tots els altres convenis i tractats subscrits per Espanya que reconeguin i garanteixin els drets i les llibertats fonamentals. 5/10/23 15  Article 5. Drets històrics: També són fonament de l’autogovern de Catalunya els drets històrics del poble català, les institucions seculars i la tradició jurídica catalana. Per tant, l’Estatut té una legitimació normativa (es fonamenta a la Constitució) i una altra legitimació històrico-política (es fonamenta en els drets històrics). L’article 5 EAC ancora constitucionalment els drets històrics en l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la CE. La STC 31/2010 exclou expressament la possibilitat que la clàusula oberta a “altres preceptes de la CE” pugui fer referència a la Disposició Addicional 1a de la CE, que queda reservada als territoris forals. D’altra banda, la STC també destaca que la referència als drets històrics no és fonament en cap cas de l’existència “en dret” de la Generalitat i del seu dret a l’autogovern, els quals només deriven de la CE 5/10/23 16  Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials: Pel que fa a la llengua pròpia, l’EAC preveu el deure de conèixer el català, consolida l’oficialitat de l’aranès (la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, art. 6.5 EAC), fa participar l’Estat en la protecció i difusió del català més enllà de les fronteres administratives de la Generalitat de Catalunya (la Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea, art. 6.3), i, reconeix un catàleg de drets i deures lingüístics nous que, com veurem, es projecten a diversos àmbits públics. L’EAC estableix un model de bilingüisme oficial asimètric, a favor del català perquè és la llengua pròpia del país (art. 6.1 EAC), sobre la qual la Generalitat té competència exclusiva (art. 143.1 EAC). El català té el mateix tractament que el castellà perquè totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les (art. 6.2 EAC). No obstant, el català és la llengua d’ús "normal" de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i la normalment utilitzada com a vehicular i d’aprenentatge a l’ensenyament (art. 6.1 EAC 5/10/23 17  La STC declara inconstitucional en l’article 6.1 l’expressió “preferent” que es preveia en la redacció inicial de l’EAC, ja que en aquest cas el TC considera que es tracta d’una imposició d’una llengua respecte l’altra Article 7. La condició política de catalans: La condició política de catalans o ciutadans de Catalunya la gaudeixen els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Tenen veïnatge administratiu a Catalunya els ciutadans espanyols: - Empadronats en qualsevol dels municipis de Catalunya. - Residents a l’estranger i que han tingut a Catalunya el seu darrer veinatge administratiu i els seus descendents, si ho sol·liciten d’acord amb les lleis. Article 8. Símbols de Catalunya: Els símbols nacionals de Catalunya són la bandera (quatre barres vermelles en fons groc), la festa (Diada de l’Onze de Setembre) i l’himne (Els segadors). La STC 31/2010 declara la constitucionalitat sempre que s’interpreti en els termes del FJ12. Considera que cal fer una interpretació del terme nacionals referit a la bandera, la festa i l’himne, en el sentit que aquest terme es refereix exclusivament, en el seu significat i utilització als símbols de Catalunya “definida como nacionalidad (art. 1 EAC)” i integrada en la “indisoluble unidad de la nación española (art. 2 CE)”. 5/10/23 18  Article 9. El territori: El territori de Catalunya correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment d’entrada en vigor d’aquest EAC. Article 10. La capital: La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és seu del Parlament, la Presidència i el Govern, si bé el Parlament i el Govern es poden reunir en altres llocs de Catalunya d’acord amb el Reglament del Parlament i la llei. 5/10/23 19  Article 11. L’Aran: Els ciutadans de Catalunya i les institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística. S’empara i respecta aquesta singularitat. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüistics i culturals amb Catalunya: La Generalitat ha de promoure la comunicació, intercanvi cultural i cooperació amb els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, poden subscriure convenis o tractats que permetin crear òrgans comuns (Ex. Institut Ramon Llull). 5/10/23 20  Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior: La Generalitat ha d’establir vincles de tot tipus amb les comunitats catalanes a l’exterior i prestar-los l’assistència necessària, per la qual cosa pot fer acords de cooperació (Llei 8/2017, del 15 de juny, de la comunitat catalana a l’exterior). Article 14. Eficacia territorial de les normes: Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions materials, estatuts personals o normes extraterritorials. Els estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin la seva voluntat en contra 5/10/23 21