Temari General - Tema 1 PDF

Temari General - Tema 1 acreditant la recollida de 300.000 signatures amb dret de vot. Aquesta proposta de reforma requerirà després el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la tramesa i consulta a les Corts Generals per a la seva aprovació mitjançant una llei orgànic...

Temari General - Tema 1 acreditant la recollida de 300.000 signatures amb dret de vot. Aquesta proposta de reforma requerirà després el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la tramesa i consulta a les Corts Generals per a la seva aprovació mitjançant una llei orgànica i, finalment, un referèndum positiu de la ciutadania. Si les Corts Generals es declaren afectades per la reforma en el termini de 30 dies de la recepció de la consulta esmentada, se seguirà el procediment establert a l’article 223. Si la reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ser debatuda i votada pel Parlament durant un any (article 222). 1.3. Organització territorial i competències de la Generalitat de Catalunya 1.3.1. Organització territorial La Constitució espanyola configura el model d’organització territorial del conjunt de l’Estat en els articles 137, 140, 141, 143 i 152. L’article 137 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat espanyol s’organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes, les quals, totes elles, gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus interessos respectius. L’article 140 de la Constitució espanyola garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena, el govern i l’administració dels quals corresponen als ajuntaments respectius, integrats pels batlles i pels regidors. L’article 141 de la Constitució espanyola preveu l’existència de províncies, com a entitats locals amb personalitat jurídica pròpia, determinades per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats estatals; qualsevol alteració dels límits provincials ha de ser aprovada per les Corts mitjançant una llei orgànica; el govern i l’administració de les províncies estan encomanats a les diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu. L’article 143 de la Constitució espanyola preveu que, en l’exercici del dret a l’autonomia que reconeix la mateixa Constitució, les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica puguin accedir a l’autogovern i constituir-se en comunitats autònomes d’acord amb aquest títol i els estatuts respectius. I, finalment, l’article 152.3 de la Constitució espanyola permet que els estatuts d’autonomia prevegin altres circumscripcions territorials pròpies que gaudiran de personalitat jurídica mitjançant l’agrupació de municipis limítrofs: previsió que el nostre Estatut d’autonomia ha recollit en l’article 151, a través del qual s’atorga competència exclusiva en relació amb l’organització territorial, que inclou en tot cas: a. La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b. La creació, la swwwupressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c. L’establiment per mitjà d’una llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. De fet, l’article 2 de l’Estatut estableix que Catalunya s’organitza territorialment a través dels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin, els quals integren també el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de la seva autonomia. 28 Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals Temari General - Tema 1 L’article 83 de l’EAC estableix que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries, i que l’àmbit supramunicipal és constituït per les comarques, regulades per llei del Parlament. D’aquesta manera, tot i les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria, coexisteixen en matèria de règim local dos marcs legislatius, el bàsic estatal i el dret autonòmic, que dona com a resultat que, administrativament, Catalunya s’organitzi, doncs, en 8 vegueries, 42 comarques i 947 municipis, com a entitats locals dotades d’autonomia per gestionar els seus interessos respectius, sense perjudici de les 4 províncies com a entitats locals i com a divisió territorial per a l’acompliment de les activitats de l’Estat i circumscripció electoral per a les eleccions generals. 1.3.2. Competències de la Generalitat D’acord amb l’Estatut, les competències de la Generalitat són de tres tipus: • • • Les competències exclusives, que atribueixen de manera íntegra la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, de manera que correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions en els àmbits de competència exclusiva, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. En matèria de les competències exclusives de la Generalitat, el dret català és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre (article 110). Les competències compartides, que atribueixen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en el marc de les bases que fixi l’Estat. En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies (article 111). Les competències executives, que atribueixen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que, en tot cas, inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública (article 112). 1.4. La competència en matèria de medi ambient establerta a l’Estatut de Catalunya La competència en matèria de medi ambient és una competència compartida entre l’Estat espanyol i les comunitats autònomes, d’acord amb l’article 149.1.23 i l’article 144 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. En aquesta línia, l’article 149.1.23 de la Constitució espanyola, dins les competències exclusives que corresponen a l’Estat espanyol, estableix la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per establir normes addicionals de protecció, com també la legislació bàsica sobre monts, aprofitaments forestals i vies ramaderes. Per tant, la voluntat del legislador era facultar l’Estat espanyol per determinar la política global en matèria mediambiental, és a dir, una ordenació de mínims que cal respectar en tot cas, però permetre a les comunitats autònomes amb competències sobre aquesta matèria establir, si s’escau, nivells de protecció superiors. Això implica a les comunitats autònomes la facultat de desenvolupar, mitjançant normes legals o reglamentàries, la normativa estatal i, a més, complementar, millorar o reforçar, si s’escau, el nivell de protecció recollit per aquesta normativa, sempre que les normatives autonòmiques siguin compatibles, no contradiguin, ignorin, redueixin o limitin la protecció establerta en la normativa bàsica estatal. De fet, l’article 148.1.9 de la Constitució espanyola faculta les comunitats autònomes per assumir competències sobre la gestió en matèria de protecció del medi ambient. En el cas de Catalunya, la Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals 29 Temari General - Tema 1 dita competència compartida s’assumeix en l’article 144 del nostre Estatut d’autonomia, que recull la competència per establir normes addicionals de protecció, que inclou, en tot cas: 1. L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. 2. L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. 3. La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. 4. La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. 5. La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. 6. La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsol. 7. La regulació i la gestió dels abocaments efectuats a les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats a les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments a les aigües superficials i subterrànies. 8. La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. 9. La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. 10. La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. 11. La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. 12. I, finalment, les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. En matèria d’espais naturals, correspon a la Generalitat la competència exclusiva, respectant, en qualsevol cas, l’esmentada competència exclusiva estatal sobre legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, i que inclou, entre altres aspectes, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. En relació amb el Cos d’Agents Rurals, l’article 144.6 del nostre Estatut d’autonomia estableix que la Generalitat exerceix les seves competències en matèria de medi ambient i espais naturals per mitjà del Cos d’Agents Rurals, que són competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest Cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. 1.5. Normativa relacionada • • 30 Constitució espanyola. Estatut d’autonomia de Catalunya. Guia d’estudi dels temaris per a l’accès a la categoria d’agent del Cos d’Agents Rurals