Estatut PDF

Temari general no assolir aquesta majoria, es contempla la possibilitat de creació d’una comissió paritària per presentar un text alternatiu per tornar a ser votat per ambdues Cambres que, en cas de no aconseguir tampoc la seva aprovació per aquesta majoria de tres cinquenes parts, el Congrés dels D...

Temari general no assolir aquesta majoria, es contempla la possibilitat de creació d’una comissió paritària per presentar un text alternatiu per tornar a ser votat per ambdues Cambres que, en cas de no aconseguir tampoc la seva aprovació per aquesta majoria de tres cinquenes parts, el Congrés dels Diputats en podria aprovar la reforma per majoria de les dues terceres parts en cas d’haver obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, havent de ser, en qualsevol dels casos sotmesa a referèndum per a la seva ratificació, a petició d’una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres (article 167).  Un altre procediment agreujat, molt més rígid, per al cas de proposar la revisió total de la Constitució o una revisió parcial que afecti a les matèries del títol preliminar, els drets fonamentals de la Secció primera, del Capítol segon del Titol I o a la Corona, requerint, en aquest cas, una majoria de dos terços de les dues Cambres per a la seva aprovació, la dissolució immediata posterior de les Corts i la ratificació per majoria de dos terços novament de les dues Cambres novament escollides, sense perjudici d’haver de sotmetre’s finalment a referèndum per a la seva ratificació (article 168). L’Estatut d’autonomia de Catalunya: estructura i contingut 1.2.1. L’Estatut d’autonomia de Catalunya El 30 de setembre el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el projecte de reforma de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya amb cent vint vots a favor i quinze vots en contra, una majoria, doncs, més àmplia que els dos terços exigibles. Posteriorment, el text fou aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés i el 30 de març de 2006 es va ratificar pel Ple del Congrés de Diputats i pel Ple del Senat, per la qual cosa, per Decret 170/2006, de 18 de maig, el president de la Generalitat es va procedir a sotmetre el text a referèndum per part del poble de Catalunya el dia 18 de juny de 2006, el qual amb una participació del 49’41%, fou aprovat amb el 73’90% dels vots emesos. Finalment, un cop signada (sancionada i promulgada) pel rei, la Llei orgànica de reforma de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya (LO 6/2006, de 19 de juliol) es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de juliol de 2006, entrant en vigor 20 dies després de la seva publicació, és a dir, el 9 d'agost de 2006. Posteriorment, el Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat o la interpretació conforme a la Constitució Espanyola de diversos d’articles, paràgrafs, sintagmes o paraules (Sentència 31/2010, del 28 de juny, Sentència 48/2010, del 9 de setembre, Sentència 137/2010, del 16 de desembre, Sentència 138/2010, del 16 de desembre), Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 17 Temari general 1.2.2. Estructura i contingut Sistemàticament, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya té un total de 223 articles, s’estructura en un preàmbul, un títol preliminar, vuit títols numerats i una sèrie de disposicions complementàries (quinze d’addicionals, dues de transitòries, una de derogatòria i quatre de finals). Quant al contingut dels diferents títols, aquest és el següent: 1. Un Preàmbul, que recull el conjunt de motivacions que fonamenten la norma estatutària, sense cap valor normatiu, però sent un element important per a la seva interpretació. En ell, es recorda que Catalunya vol, per un costat, construir una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa, i, per altre costat, desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya, reconeixent el caràcter de Catalunya com a nació. 2. El Títol preliminar (articles 1 al 14), que conté els elements definitoris, les bases sobre les quals es construeixen els continguts institucionals, competencials, nacionals o socials que es desenvolupen en els títols posteriors, començant per definir Catalunya com a nacionalitat, la qual exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució espanyola i amb l’Estatut, que és la seva norma institucional bàsica (article 1) i a la Generalitat com el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya i és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i la resta d’institucions que preveu l’Estatut, com ara el Síndic de Greuges o el Consell de Garanties Estatutàries, així com els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin, aquests darrers com a ens en els quals la Generalitat s’organitza territorialment, sense perjudici de la seva autonomia (article 2). En aquest sentit, s’estableix que el territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut (article 9), sent la capital de Catalunya la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sense perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya (article 10). En aquest Títol preliminar es determina que les relacions de la Generalitat amb l’Estat espanyol es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua, bilateralitat i multilateralitat (article 3) i es proclamen els principis que han d’orientar les actuacions dels poders públics de Catalunya, entre els quals destaquen la llibertat, la igualtat, la democràcia, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible (article 4). També es fa una invocació als drets històrics del poble català com a fonament de l’autogovern de Catalunya, dels quals deriva una posició singular amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat (article 5) i s’estableix la igualtat jurídica entre el català i el castellà, reconeixent ambdues com a llengües oficials de Catalunya, de manera que totes les persones tenen el dret d’utilitzar Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 18 Temari general ambdues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les, sense que no hi pugui haver discriminació per l’ús de qualsevol d’ambues llengües. Tot i això, reconeix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, que, com a tal, és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament (article 6). Es reconeix la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya a tots els ciutadans espanyols que tinguin veïnatge administratiu a Catalunya (article 7) i es defineixen els símbols nacionals de Catalunya (article 8), que no són altres que la bandera (la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, que ha de ser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya), la festa (la Diada de l’Onze de Setembre) i l’himne (Els Segadors). Finalment, l’Estatut reconeix el règim especial de l’Aran (article 11), dóna un tractament singular als territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya (article 12) i a les comunitats catalanes a l’exterior (article 13), i acaba amb unes previsions sobre l’eficàcia territorial de les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya (article 14). 3. El Títol I recull els drets, els deures de la ciutadania i els principis rectors (articles 15 al 54), amb un llarg catàleg de drets, que es projecten en els àmbits civil i social, polític i de relació amb les administracions i lingüístic: Dins els drets i deures de l’àmbit civil i social, l’Estatut reconeix els següents:         Drets de les persones.Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal (article 15). Drets en l’àmbit de les famílies. Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars (article 16). Drets dels menors. Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social (article 17). Drets de les persones grans. Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d'explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l'edat (article 18). Drets de les dones. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtats d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats (article 19). Dret a viure amb dignitat el procés de la mort. Les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort, així com a poder expressar la seva voluntat de manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat (article 20). Drets i deures en l’àmbit de l’educació. Les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat (article 21). Drets i deures en l’àmbit cultural. Les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de les seves capacitats Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 19 Temari general       creatives individuals i col·lectives, i el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural (article 22). Drets en l’àmbit de la salut. Les persones tenen el dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris (article 23). Drets en l’àmbit dels serveis socials. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, les persones amb necessitats especials, per a mantenir l'autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l'atenció adequada a la seva situació i les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna (article 24). Drets en l’àmbit laboral. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure's professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d'ocupació, i les persones excloses del mercat de treball i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions de caràcter pal·liatiu (article 25). Drets en l’àmbit de l’habitatge. Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne (article 26). Drets i deures amb relació al medi ambient. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut i a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat, a ser protegits de la contaminació i a accedir a la informació mediambiental, ,tenint també el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament i col·laborar en la conservació del patrimoni natural (article 27). Drets dels consumidors i usuaris. Les persones, en la seva condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat i a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció dels seus interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes (article 28). Dins els drets en l’àmbit polític i de l’Administració, l’Estatut reconeix els següents:    Dret de participació. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en especial el dret a escollir els seus representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats (article 29). Dret d’accés als serveis públics i a una bona administració. Les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d'interès general i les Administracions Públiques han de fixar les condicions d'accés i els estàndards de qualitat d'aquests serveis, amb independència del règim de la seva prestació.Les persones també tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d'una manera imparcial i objectiva, i que l'actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen (article 30). Dret a la protecció de les dades personals. Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenirne la correcció (article 31). Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 20 Temari general Dins els drets i deures lingüístics, l’Estatut reconeix els següents:  Drets i deures de coneixement i ús de les llengües. Les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques (article 32).  Drets lingüístics davant les Administracions Públiques i les institucions estatals. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística i, consegüentment, en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les Administracions Públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin (article 33).  Drets lingüístics dels consumidors i usuaris. Les persones tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en la seva condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis (article 34).  Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, el qual s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari (article 35).  Drets amb relació a l’aranès. A l'Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i de ser ateses oralment i per escrit en aranès en les seves relacions amb les Administracions Públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen, i els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar l'aranès en les seves relacions amb la Generalitat (article 36). Finalment, l’Estatut preveu una sèrie de principis rectors que tenen un paper orientador de les polítiques públiques dels poders públics de Catalunya, els quals han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena (article 39).  Protecció de les persones i de les famílies. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones (article 40).  Perspectiva de gènere. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat (article 41).  Cohesió i benestar socials. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya (article 42).  Foment de la participació. Els poders públics han de promoure i facilitar la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia (article 43).  Educació, recerca i cultura. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d'ensenyament i han d'impulsar una formació humana, científica i tècnica de l'alumnat basada en els valors socials d'igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica (article 44).  Àmbit socioeconòmic. Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 21 Temari general          Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats (article 45). Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l'adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional (article 46). Habitatge. Els poders públics han de facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d'habitatge públic i d'habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats (article 47). Mobilitat i seguretat viària. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, i han han d'impulsar, de manera prioritària, mesures destinades a l'increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l'educació viària i l'atenció a les víctimes (article 48). Protecció dels consumidors i usuaris. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris (article 49). Foment i difusió del català. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement, principis que també s'han d'aplicar respecte a l'aranès (article 50). Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món i accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles, establint programes d'ajut humanitari d'emergència (article 51). Mitjans de comunicació social. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós, assegurant la neutralitat dels mitjans de comunicació de titularitat pública (article 52). Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d'impulsar l'accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d'igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral (article 53). Memòria històrica. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques i perquè aquesta memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència (article 54). 4. El Títol II regula les institucions pròpies (articles 55 al 94) en sis capítols diferents:  En el primer capítol regula la institució del Parlament, que representa el poble de Catalunya i exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern (article 55), format per un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, escollits per a un termini de quatre anys per mitjà de Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 22 Temari general     sufragi universal, lliure, igual, directe i secret (article 56). Els seus membres són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici del seu càrrec i, per un costat, durant el seu mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant, i, per l’altre, l’òrgan jurisdiccional competent en les causes contra ells és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (article 57). En el capítol segon es regula la institució del president o presidenta de la Generalitat, que té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern, a banda de tenir també la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. El president o presidenta és escollit pel President d’entre els seus membres i nomenat pel Rei (article 67). En el capítol tercer es regula el Govern, com a òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat, exercint la funció executiva i la potestat regulamentària. Està compost pel president de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera i els consellers (article 68). Per la seva part, l’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes a la Generalitat i serveix amb objectivitat els interessos generals, actuant amb submissió plena a les lleis i al dret (article 71). El nostre Estatut també preveu l’existència de la Comissió Jurídica Assessora, com a alt òrgan consultiu del Govern, i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, com a òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals (article 72). El capítol quart es refereix a les relacions entre el Parlament i el Govern, establint que el president de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula, sense perjudici de que el Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions, així com la seva presència al Ple i a les comissions (article 73). De fet, el president de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells (article 74). El capítol cinquè preveu altres institucions de la Generalitat, com ara el Consell de Garanties Estaturàries, que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat (article 76), o el Síndic de Greuges, que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts a la Constitució i a l’Estatut, supervisant l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen, així com també supervisant l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. Totes aquestes administracions públiques, entitats i persones tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges (article 78). També es regula la figura de la Sindicatura de Comptes, com a òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmic i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya, depenent orgànicament del Parlament i exercint les seves funcions per delegació d’aquest, amb plena autonomia organitzativa, Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 23 Temari general funcional i pressupostària (article 80) i la del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, com a entitat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada (article 82). El sisè capítol regula el Govern local de Catalunya, la qual estructura la seva organització territorial bàsica en municipis, vegueries, comarques i altres ens locals que la llei determini (article 83). 5. El Títol III conté les previsions relatives al poder judicial a Catalunya (articles 95 al 109), amb la regulació del Tribunal Superior de Justícia, com a última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. Correspon exclusivament a aquest òrgan jurisdiccional la unificació de la interpretació del dret de Catalunya (article 95). També regula, per un costat, la figura del fiscal superior de Catalunya, com a fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representant el Ministeri Fiscal a Catalunya (article 96). Finalment, es determinen les competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia (capítol III). 6. El Títol IV es refereix a les competències (articles 110 al 173), distingint les competències exclusives, les competències compartides i les competències executives i enumerant, totes elles, per ordre alfabètic i determinant l’abast de les matèries de cadascuna d’elles. 7. El Títol V regula a les relacions institucionals de la Generalitat (articles 174 al 200), establint que la Generalitat i l’Estat espanyol es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les respectives competències i per a la defensa dels interessos respectius, poden també establir amb altres Comunitats Autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial (article 174). La Comissió Bilateral Generalitat – Estat és el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat (article 183). També regula com la Generalitat pot participar en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya (articles 184 a 192) i l’acció exterior de la Generalitat, per impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant, en tot moment, la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors (article 193). A tal efecte, la Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior (article 194). 8. El Títol VI es refereix al finançament de la Generalitat (articles 201 al 221), el qual es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència, així com pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre l’Estat i la Generalitat (article 201). La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les seves directius polítiques i socials (article 202) i la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponent a l’Agència Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 24 Temari general Tributària de Catalunya, mentre que les dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponent a l’Administració tributària de l’Estat (article 204). Així mateix, la Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances (article 211) a través del pressupost de la Generalitat, amb caràcter anual i únic i que inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen, corresponent al Govern la seva elaboració i execució, i al Parlament el seu examen, esmena, aprovació i control (article 212). En relació a les finances dels governs locals, aquests tenen autonomia pressupostària i de despesa en l'aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d'altres Administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l'exercici de llurs competències (article 218). 9. I, finalment, el Títol VII regula la reforma de l’Estatut (articles 222 al 223), la iniciativa del qual correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat, tot i que els ajuntaments de Catalunya també poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població, o bé els ciutadans, acreditant la recollida de 300.000 signatures amb dret de vot. Aquesta proposta de reforma requerirà després el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i consulta a les Corts Generals per la seva aprovació mitjançant llei orgànica i, finalment, un referèndum positiu de la ciutadania. Si les Corts Generals es declaren afectades per la reforma en el termini de 30 dies de la recepció de la consulta esmentada, es seguirà el procediment establert a l’article 223. Si la reforma no és aprovada pel Parlament o el cos electoral, no pot ser debatura i votada pel Parlament durant un any(article 222)). Organització territorial i competències de la Generalitat de Catalunya 1.3.1. Organització territorial La Constitució espanyola configura el model d’organització territorial del conjunt de l’Estat en els seus articles 137, 140, 141, 143 i 152. L’article 137 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat espanyol s’organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes, les quals, totes elles, gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus interessos respectius. L’article 140 de la Constitució espanyola garanteix l'autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena, el govern i administració dels quals corresponen als respectius ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. L’article 141 de la Constitució espanyola preveu l’existència de províncies, com entitats locals amb personalitat jurídica pròpia, determinades per l'agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats estatals; qualsevol alteració del límits provincials ha de ser aprovada per les Corts mitjaçant llei orgànica; el govern i administració de les quals estan encomanat a les Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 25