TEMA 5 - CA PDF

Estat multinivell Dr. Liviu Catalin Mara Ciència de l’Administració Departament de Ciència Política Grau en Seguretat Universitat de Barcelona Estat multinivell...

Estat multinivell Dr. Liviu Catalin Mara Ciència de l’Administració Departament de Ciència Política Grau en Seguretat Universitat de Barcelona Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell El proceso de descentralización política y administrativa que se inició en España con la transición democrática de finales de los años setenta ha tenido una extensión e intensidad sin precedentes en la historia del país. Dicho proceso ha convertido a un Estado inicialmente unitario en uno de los más descentralizados de Europa. En poco más de veinticinco años las comunidades autónomas han pasado, de su inexistencia, a gestionar más de una tercera parte del gasto público del Estado, a dirigir a más de un millón de empleados públicos y a aprobar —e intentar hacer cumplir— una cifra superior a las tres mil leyes propias. Todo ello desde instituciones que dirigen dos centenares de consejeros y presidentes autonómicos y más de un millar de parlamentarios. Y además, conviviendo, por un lado, con un nivel local de gobierno —con fuerte tradición— representado por más de 8.000 ayuntamientos y decenas de diputaciones provinciales que se distribuyen en todo el territorio español, y por el otro, con el poder que representan desde 1986 las instituciones de la Unión Europea (UE). España es pues un claro ejemplo de gobierno multinivel de gran complejidad institucional (Subirats, 2007)  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell ESTADO MULTINIVELL La descentralización es la transferencia de poder de los escalafones superiores dentro de una estructura organizativa jerárquica a unidades más pequeñas y autónomas que pueden estar dentro o fuera de esta estructura. Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell La descentralización es la transferencia de poder de los escalafones superiores dentro de una estructura organizativa jerárquica a unidades más pequeñas y autónomas que pueden estar dentro o fuera de esta estructura. Administrativa y Decisión y de gestión planificación  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell ESTAT UNITARI ESTAT FEDERAL CONFEDERACIÓ D’ESTATS Té un únic nivell d’institucions Té un doble nivell Diversos Estats independents polítiques. Tots els ciutadans a tot d’institucions polítiques creen un òrgan de relació que el territori estan vinculats per les proposa línies comuns d’actuació mateixes lleis i les mateixes superposades, la federació i però les decisions són preses per decisions de govern els Estats membres cada Estat A Espanya la descentralització es produeix en paral·lel a la creació de l'estat de les autonomies, però no és exclusiu dels estats federals, Holanda o països escandinaus han experimentat des dels 80 fortes dinàmiques descentralitzadores Hi ha Estats unitaris que donen autonomia només a una part del territori: Finlàndia i la Regió dels Asland, Dinamarca i Groenlàndia i les Illes Feroe, Portugal i les illes Azores i Madeira... L’estat és unitari, encara que una part del territori posseeix un cert grau d’autogovern. És el cas de la II República Espanyola (Catalunya, País Basc i Galícia) Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell REGULACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DEL PODER ❖ La regulació de l'Estat de les Autonomies (organització del poder establerta per la Constitució) ens remet a dues fonts: el Títol VIII de la pròpia Constitució del 78 i els Estatuts d'Autonomia aprovats ❖ A part d'aquestes dues fonts s'han desenvolupat lleis orgàniques, com la, Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (LOHAPA, 1982) Llei del Procés Autonòmic (LPA, 1983) i la Llei Orgànica del Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA, 1980) ❖ El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat en més de 450 sentències sobre problemes de l’Estat Autonòmic i ha elaborat algunes teories importants sobre les CCAA i els seves competències  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell a Espanya 1812: creació d’Ajuntaments i Trenni liberal (1820-1823): 1833: Aprovació dels decrets de Javier de preveia l’establiment de les Alçament de Riego i període liberal Burgos, creació de la província amb un províncies amb diputacions (1820-1823): restabliment de la subdelegat de Foment (després Governador provincials Constitució de Cadis, accentuant el Civil) sense caràcter representatiu caràcter representatiu d’Ajuntaments i Diputacions Revolució 1868: aprovació de la I República (1873): es planteja un projecte de Constitució Llei municipal i de la Llei provincial Federal que dissenyava 17 Estats Membres (les antigues de 1870, els ajuntaments es voten regions + Cuba i Puerto Rico), cadascun amb Parlament, per sufragi universal masculí Govern i Poder Judicial Propi. Creava un senat i configurava un president de la República, sense poder executiu i amb una clara funció, la de mantenir la unió i l’equilibri dels Estats i de la pròpia federació. No s’arriba a aplicar 1914-1923 Mancomunitat de Catalunya: II República (1931-1936): es va optar unió de les quatre províncies. Prat de la Riba per l'anomenat Estat Integral, per evitar les Franquisme (1936-1975): referències a l’Estat federal o unitari. Les desprès de la Guerra Civil i negant úniques institucions que comencen a l'existència de qualsevol institució funcionar són les catalanes perquè l’Estatut republicana, va haver de construir Basc és aprovat l’octubre de 1936 i el gallec l'Estat ex novo (State building) va ser sotmès a referèndum però no va arribar a ser aprovat per les Corts Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell a Espanya Durant la transició es considera que la descentralització política és necessària pel procés de democratització i totes les forces democràtiques (a excepció d’AP) descarten l'Estat unitari. Finalment s'opta per l'Estat de les Autonomies que no és ni un model federal ni unitari. Aquest tipus d'Estat comporta la regulació d'unes vies d'accés al règim autonòmic, un règim financer i un règim competencial. El model es basa en l'accés de determinats territoris al règim d'autogovern esdevenint CCAA Abans de la redacció de la CE i, per tant, de la configuració de l’organització territorial de l’Estat es van anar creant les pre-autonomies. El President Suárez va pactar amb Tarradellas el restabliment de l’autonomia de Catalunya de forma provisional fins l’elaboració de la CE.. Aquesta fórmula es va estendre a altres regions com Galícia o Aragó. Es van formar 14 pre-autonomies (les actuals excepte Cantàbria, La Rioja i Madrid) Va ser el tema més difícil. L’existència dels partits nacionalistes, partits d’esquerra, centre i dreta amb diferents percepcions feia difícil el consens. A més no totes les CCAA eren igual ni tenien els mateixos interessos ni reivindicacions L’essència de l’organització territorial d’Espanya està a l’Art 2 (La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas), un article molt complicat. El Títol VIII desenvolupa alguns aspectes però sempre de forma general i remetent la seva concreció a altres normes futures  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell a Espanya VIES D’ACCÉS A L’AUTONOMIA Quins territoris poden esdevenir comunitats autònomes: ❖ Les províncies limítrofes amb característiques històriques semblants ❖ Els territoris insulars ❖ Les comunitats autònomes uniprovincials ❖ Casos especials: Ceuta i Melilla La CE estableix diferents procediments per tal que els diferents territoris existents decideixin quina CA volen formar i quina via d’accés prefereixen. Inicialment la CE configura dos grups de CCAA amb dos nivells d’autogovern diferents però no ho va fer de forma tancada sinó que va establir dues vies que haurien de seguir les CCAA per situar-se en un nivell o un altre. a) Art. 151 Via reforçada (especial o ràpida): estava destinada a permetre l’accés més ràpid i complet a l’autonomia a les nacionalitats i regions que mostressin una major voluntat d’autogovern i hi havia un doble criteri. Per una banda les CCAA que ja haguessin realitzat el referèndum d’aprovació del seu Estatut (Disposició Transitòria 2: Catalunya, País Basc i Galícia) i per l’altra aquelles CCAA amb forta voluntat d’autogovern on 3/4 parts dels municipis de cadascuna de les províncies volguessin integrar-se i la ratificació del referèndum fos per majoria absoluta a cada província (Andalusia). b) Art. 143 Via ordinària: 2/3 parts dels municipis que representessin la majoria del cens electoral de la província. L’aprovació dels Estatuts es tramita com una llei orgànica a les Corts i no requereix de Referèndum. 1981: Acords Autonòmics entre el president del Govern (Calvo Sotelo) i Felipe González. Tancaven el mapa autonòmic i les vies d’accés. Canàries i Comunitat Valenciana havien iniciat la via reforçada i es va optar per atorgar-les les màximes competències però a través de llei orgànica de transferència. A Navarra també es va optar per un procediment especial, un estatut negociat i aprovat per votació única a les Corts. 1982: Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA), “Café para todos”. Va ser anul·lada parcialment pel TC, principalment degut al caràcter orgànic i harmonitzador del projecte; entraria en vigor sota el nom de Llei 12/1983, de 14 d'octubre, del Procés Autonòmic Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell a Espanya Dues vies d’accés  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell a Espanya Dues vies d’accés Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell EL SISTEMA COMPETENCIAL El sistema competencial articulat per la Constitució del 1978 aborda la distribució entre Estat i CCAA i s'enquadra, a simple vista, dins l'anomenat sistema de "doble llista" (igual que a Alemanya), en què la norma constitucional detalla en dues llistes, d'una banda, les competències exclusives de l'Estat, i de l'altra, les que poden correspondre als ens descentralitzats A diferència d'aquesta tipologia, caldria fer menció a altres sistemes on, d'una banda, s'enumeren les competències exclusives de l'Estat, corresponent les altres als ens (Estats Units, sistema federal clàssic), i el sistema invers que detalla les competències de els ens atribuint-se les restants a l'Estat (Canadà) Ara bé, una lectura atenta dels preceptes, en combinació amb altres articles com el 150 CE, ens permeten observar, en realitat, un sistema de triple llista amb trets peculiars. Així, trobaríem: a) Les competències exclusives de l’Estat, segons l’art. 149 de la Constitució b) Les competències que poden ser assumides per les Comunitats Autònomes, segons l'art. 148 de la Constitució c) Les altres competències, no esmentades expressament com a exclusiva de l'Estat, les poden assumir les comunitats autònomes, en virtut de la clàusula residual de l'art 149.3 CE, si així ho estableixen els seus propis Estatuts. A més, en el mateix sentit, una matèria omesa per qualsevol de les dues llistes dels articles 148 i 149 podria ser de competència autonòmica Així doncs, "són els Estatuts les normes cridades a fixar les competències" (Sentència 76/1983), per la qual cosa si no hi ha una assumpció expressa de competències per part d'una Comunitat, no es pot dir que la competència li correspon, a no ésser que li hagi estat transferida o delegada per l'Estat mitjançant llei orgànica  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell EL SISTEMA COMPETENCIAL Complementen aquesta organització tres clàusules: a) La clàusula residual, que opera a favor de l'Estat en assenyalar-se que les competències no assumides per les comunitats autònomes, via estatutària oa través d'una llei orgànica de transferència o delegació, pertanyen a l'Estat b) La clàusula de prevalença, segons la qual les normes estatals prevalen en cas de conflicte sobre les de les comunitats autònomes si bé quan no es tracti de competències atribuïdes en exclusiva a aquestes últimes c) La clàusula de supletorietat, que assenyala la vigència del dret estatal davant un buit normatiu per part de les comunitats autònomes (exemple: sistema electoral català) Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell EL SISTEMA COMPETENCIAL Cal abordar el tipus de facultats, accions o responsabilitats que poden comportar cadascuna de les competències en una matèria: a ) Bases: a les quals es fa una constant menció a l'art. 149, i que el Tribunal Constitucional mateix ha definit com "els criteris generals de regulació d'un sector de l'ordenament jurídic o d'una matèria jurídica que han de ser comuns a tot l'Estat". Article 149.1 L'Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:1a La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals b) Legislació de desenvolupament: que seria dictada a partir de les bases c) Execució: entesa com a facultat no normativa i on només semblen comprendre's, en alguns supòsits, els reglaments i l'emissió d'actes administratius I en base a tot això, distingim tres tipus de competències, que a priori semblen clares però no ho són tant: a) Competències exclusives: són aquelles en què un ens aglutina totes les facultats possibles sobre una mateixa matèria, com passa a l'art. 149.1 CE amb les matèries de relacions internacionals, justícia, nacionalitat... i en educació (punt 30) b) Competències compartides: quan determinades facultats corresponen a un ens i les restants a un altre. L'art. 149 CE recull, en aquest sentit, tant l'atribució de la legislació bàsica a l'Estat, corresponent el desenvolupament normatiu i l'execució a les comunitats autònomes. Altres vegades es recull l'atribució de la legislació a l'Estat, i deixa exclusivament a les mans de les comunitats autònomes l'execució. A tall d'exemple, en matèria de Seguretat Social o de sanitat, les comunitats autònomes estan facultades per dictar lleis complementàries o de desenvolupament de la legislació bàsica estatal, així com exercir la potestat reglamentària en desenvolupament de les seves pròpies lleis. c) Competències concurrents: quan els dos ens tenen la possibilitat de concórrer amb facultats idèntiques a la regulació d'una matèria. Seria un supòsit aplicable a la cultura (art. 149.2 CE), en què les competències atribuïbles a les comunitats autònomes no resulten incompatibles amb la missió de l'Estat de facilitar la comunicació entre elles, ni amb la consideració de la tasca cultural com un deure i atribució essencial  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Estado y CCAA 1. Competencias exclusivas Estado 1. Cláusula residual 2. Competencias asumibles por CCAA 2. Cláusula de prevalencia 3. Cláusula residual 3. Cláusula de supletoriedad 1. Legislación de base 1. Competencias exclusivas 2. Legislación de desarrollo 2. Competencias compartidas 3. Ejecución 3. Competencias concurrentes Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Estado y CCAA: Educación -barreja de competències exclusives de l'Estat i de les comunitats autònomes Parlar de política educativa implica tenir en consideració qui és l'actor que pren la decisió (policy maker) i qui és l'actor executor (policy executor), com passa en moltes altres competències descentralitzades però alhora cal tenir present que potser hi hagi diversos actors públics responsables de la implementació i que aquesta es farà a través d'una xarxa àmplia i complexa d'unitats (centres escolars, estructurats en xarxes diferenciades per titularitat), afectant finalment milers de ciutadans Més informació: http://economia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catala na/arxius/colleccions/monografies/M_26_2020.pdf  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Estado y CCAA: Educación Competencias exclusivas Estado Competencias exclusivas CCAA Constitución Española. Artículo 149.1 Estatut d’Autonomia de Catalunya El Estado tiene competencia exclusiva sobre 131 Educación las siguientes materias: 2. Corresponde a la Generalitat, en materia de 30.ª Regulación de las condiciones de enseñanza no universitaria, con relación a las obtención, expedición y homologación de enseñanzas obligatorias y no obligatorias que títulos académicos y profesionales y normas conducen a la obtención de un título académico básicas para el desarrollo del artículo 27 de o profesional con validez en todo el Estado (…) la Constitución, a fin de garantizar el la competencia exclusiva que incluye: cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia. c) La creación, desarrollo organizativo y el régimen de centros públicos e) El régimen de fomento del estudio, de becas y de ayudas con fondos propios g) Las actividades extraescolares… Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Competencias compartidas Estatut d’Autonomia de Catalunya 131.3. En lo no regulado en el apartado 2 y en relación con las enseñanzas que en él se contemplan, corresponde a la Generalitat (…), la competencia compartida que incluye en todo caso: a) La programación de la enseñanza, su definición y la evaluación general del sistema educativo. b) La ordenación del sector de la enseñanza y de la actividad docente y educativa. c) establecimiento de criterios de admisión…  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Estado y CCAA: Legislación estatal básica 1. LGE, 1970 (Franco). Ley General de Educación 2. LOECE. 1980 (UCD) Ley Orgánica por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares 3. LODE, 1985 (PSOE). Ley Orgánica de Derecho a la Educación. 4. LOGSE, 1990 (PSOE). Ley Orgánica General del Sistema Educativo. 5. LOPEG, 1995 (PSOE). Ley Orgánica de Participación, Evaluación y Gobierno de los Centros Docentes. 6. LOCE. 2002. (PP). Ley Orgánica de Calidad de la Educación. 7. LOE, 2006. (PSOE). Ley Orgánica de Educación. 8. LOMCE. 2013. (PP) Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa. 9. LOMLOE, 2021 (PSOE). Ley Orgánica por la que se modifica la LOE Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Estado y CCAA: Legislación autonómica Estatut d’Autonomia de Catalunya Artículo 131. Educació  Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació  La Ley pretende que la práctica educativa responda mejor a la diversidad de los alumnos catalanes, de forma que la institución escolar de Cataluña pueda adoptar en todo momento medidas concretas para satisfacer las situaciones que presenta una sociedad compleja y cambiante como la del siglo XXI. Para ello, la Ley desarrolla las competencias exclusivas y compartidas que en materia educativa confiere el Estatuto a la Generalidad de Cataluña para singularizar el sistema educativo catalán, mejorar su calidad y dotarlo de la estabilidad necesaria para alcanzar sus objetivos.  Estat multinivell Liviu Catalin Mara Estat multinivell Estado y CCAA: Legislación de desarrollo y ejecución autonómica Llei 14/1983, reguladora del procés d'integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades Llei 8/1983, de centres docents experimentals Llei 25/1985, dels consells escolars Llei 4/1988, reguladora de l'autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya Llei 3/1991, de formació d'adults Llei 5/2004, de creació de llars d'infants de qualitat Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya.