Tema 4 PDF - Public Sector Employment Law

Oposicions A2. Tema 15 Tema 4. Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Objecte i àmbit d’aplicació. Classes d...

Oposicions A2. Tema 15 Tema 4. Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Objecte i àmbit d’aplicació. Classes de personal. Drets i deures dels empleats públics. Codi de conducta. TÍTOL I -Llei 5/2015 de 30 d’octubre Objecte i àmbit d’aplicació Article 1. Objecte. 1. Aquest Estatut té per objecte establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d’aplicació. 2. Així mateix, té per objecte determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de les administracions públiques. 3. Aquest Estatut reflecteix, de la mateixa manera, els fonaments d’actuació següents: a) Servei als ciutadans i als interessos generals. b) Igualtat, mèrit i capacitat en l’accés i en la promoció professional. c) Submissió plena a la llei i al dret. d) Igualtat de tracte entre dones i homes. e) Objectivitat, professionalitat i imparcialitat en el servei garantides amb la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera. f) Eficàcia en la planificació i gestió dels recursos humans. g) Desenvolupament i qualificació professional permanent dels empleats públics. h) Transparència. i) Avaluació i responsabilitat en la gestió. j) Jerarquia en l’atribució, l’ordenació i l’exercici de les funcions i tasques. k) Negociació col·lectiva i participació, a través dels representants, en la determinació de les condicions de treball. l) Cooperació entre les administracions públiques en la regulació i gestió de l’ocupació pública. Article 2. Àmbit d’aplicació. 1. Aquest Estatut s’aplica al personal funcionari i, en el que sigui procedent, al personal laboral al servei de les administracions públiques següents: a) L’Administració General de l’Estat. 1 Oposicions A2. Tema 15 b) Les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla. c) Les administracions de les entitats locals. d) Els organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques. e) Les universitats públiques. 2. En l’aplicació d’aquest Estatut al personal investigador es poden dictar normes singulars per adequar-lo a les seves peculiaritats. 3. El personal docent i el personal estatutari dels serveis de salut es regeixen per la legislació específica dictada per l’Estat i per les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves respectives competències i pel que preveu aquest Estatut, excepte el capítol II del títol III, llevat de l’article 20, i els articles 22.3, 24 i 84. 4. Cada vegada que aquest Estatut faci menció del personal funcionari de carrera s’entén comprès el personal estatutari dels serveis de salut. 5. Aquest Estatut té caràcter supletori per a tot el personal de les administracions públiques no inclòs en el seu àmbit d’aplicació. Article 3. Personal funcionari de les entitats locals. 1. El personal funcionari de les entitats locals es regeix per la legislació estatal que sigui aplicable, de la qual forma part aquest Estatut, i per la legislació de les comunitats autònomes, amb respecte a l’autonomia local. 2. Els cossos de policia local es regeixen també per aquest Estatut i per la legislació de les comunitats autònomes, excepte en el que estableix per a aquests la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. Article 4. Personal amb legislació específica pròpia. Les disposicions d’aquest Estatut només s’apliquen directament quan així ho disposi la seva legislació específica al personal següent: a) Personal funcionari de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. b) Personal funcionari dels altres òrgans constitucionals de l’Estat i dels òrgans estatutaris de les comunitats autònomes. c) Jutges, magistrats, fiscals i altre personal funcionari al servei de l’Administració de justícia. d) Personal militar de les Forces Armades. e) Personal de les forces i cossos de seguretat. f) Personal retribuït per aranzel. g) Personal del Centre Nacional d’Intel·ligència. h) Personal del Banc d’Espanya i del Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. 2 Oposicions A2. Tema 15 Article 5. Personal de la Societat Estatal Correus i Telègrafs. El personal funcionari de la Societat Estatal Correus i Telègrafs es regeix per les seves normes específiques i supletòriament pel que disposa aquest Estatut. El seu personal laboral es regeix per la legislació laboral i altres normes aplicables convencionalment. Article 6. Lleis de funció pública. En desplegament d’aquest Estatut, les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes han d’aprovar, en l’àmbit de les seves competències, les lleis reguladores de la funció pública de l’Administració General de l’Estat i de les comunitats autònomes. Article 7. Normativa aplicable al personal laboral. El personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix, a més de per la legislació laboral i per les altres normes aplicables convencionalment, pels preceptes d’aquest Estatut que així ho disposin. TÍTOL II Personal al servei de les administracions públiques CAPÍTOL I Classes de personal Article 8. Concepte i classes d’empleats públics. 1. Són empleats públics els qui exerceixen funcions retribuïdes en les administracions públiques al servei dels interessos generals. 2. Els empleats públics es classifiquen en: a) Funcionaris de carrera. b) Funcionaris interins. c) Personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o temporal. d) Personal eventual. Article 9. Funcionaris de carrera. 1. Són funcionaris de carrera els qui, en virtut de nomenament legal, estan vinculats a una Administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’acompliment de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. 3 Oposicions A2. Tema 15 2. En tot cas, l’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques correspon exclusivament als funcionaris públics, en els termes que estableixi la llei de desplegament de cada Administració pública. Article 10. Funcionaris interins. 1. Són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: a) L’existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera. b) La substitució transitòria dels titulars. c) L’execució de programes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut. d) L’excés o l’acumulació de tasques per un termini màxim de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos. 2. La selecció de funcionaris interins s’ha de dur a terme mitjançant procediments àgils que han de respectar en tot cas els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. 3. El cessament dels funcionaris interins es produeix, a més de per les causes que preveu l’article 63, quan finalitzi la causa que va donar lloc al seu nomenament. 4. En el supòsit que preveu la lletra a) de l’apartat 1 d’aquest article, les places vacants que acompleixin funcionaris interins s’han d’incloure en l’oferta de feina corresponent a l’exercici en què es produeix el seu nomenament i, si no és possible, en la següent, llevat que es decideixi la seva amortització. 5. Als funcionaris interins és aplicable, quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera. 6. El personal interí la designació del qual sigui conseqüència de l’execució de programes de caràcter temporal o de l’excés o l’acumulació de tasques per un termini màxim de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos, pot prestar els serveis que se li encomanin en la unitat administrativa en què es produeixi el seu nomenament o en altres unitats administratives en què exerceixi funcions anàlogues, sempre que, respectivament, les unitats esmentades participin en l’àmbit d’aplicació de l’esmentat programa de caràcter temporal, amb el límit de durada que assenyala aquest article, o estiguin afectades per l’acumulació de tasques esmentada. Article 11. Personal laboral. 1. És personal laboral el que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal que preveu la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les 4 Oposicions A2. Tema 15 administracions públiques. En funció de la durada del contracte, aquest pot ser fix, per temps indefinit o temporal. 2. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han d’establir els criteris per a la determinació dels llocs de treball que pot acomplir personal laboral, respectant en tot cas el que estableix l’article 9.2. Article 12. Personal eventual. 1. És personal eventual el que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només exerceix funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial; és retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquesta finalitat. 2. Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut han de determinar els òrgans de govern de les administracions públiques que poden disposar d’aquest tipus de personal. El nombre màxim l’han d’establir els respectius òrgans de govern. Aquest nombre i les condicions retributives són públics. 3. El nomenament i cessament són lliures. El cessament ha de tenir lloc, en tot cas, quan es produeixi el de l’autoritat a la qual es presti la funció de confiança o assessorament. 4. La condició de personal eventual no pot constituir mèrit per a l’accés a la funció pública o per a la promoció interna. 5. Al personal eventual és aplicable, en el que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera. CAPÍTOL II Personal directiu Article 13. Personal directiu professional. El Govern i els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden establir, en desplegament d’aquest Estatut, el règim jurídic específic del personal directiu, així com els criteris per determinar la seva condició, d’acord amb els principis següents, entre d’altres: 1. És personal directiu el que exerceix funcions directives professionals en les administracions públiques, definides com a tals a les normes específiques de cada Administració. 2. La seva designació ha d’atendre principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat, i s’ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i concurrència. 3. El personal directiu està subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats en relació amb els objectius que els hagin estat fixats. 4. La determinació de les condicions de treball del personal directiu no té la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva als efectes d’aquesta Llei. Quan el personal directiu compleixi la condició de personal laboral, està sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. 5 Oposicions A2. Tema 15 CAPÍTOL I DRETS DEL PERSONAL FUNCIONARI- Llei 3/2007 Article 115. Drets 1. El personal funcionari al servei de l’administració autonòmica té els drets següents: a) A la inamovibilitat en la condició de personal funcionari públic i a l’exercici efectiu de les funcions pròpies de la seva condició professional. b) A la carrera administrativa, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, de conformitat amb els procediments establerts en aquesta llei. c) A percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei que siguin procedents. d) A rebre assistència, defensa jurídica i protecció de l’administració autonòmica, en l’exercici legítim de la seva activitat professional i en els processos judicials que se’n derivin. e) A la formació professional i a l’actualització permanent dels seus coneixements i de les seves capacitats. f) Al fet que l’avaluació de l’acompliment s’efectuï amb criteris objectius i de transparència. g) A la participació en la consecució dels objectius de la unitat administrativa on presten serveis i a ser informats pel personal superior de les tasques que cal desenvolupar. h) A les recompenses que s’estableixin reglamentàriament. i) A les mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral que s’estableixin. j) A ser tractat amb respecte i consideració. k) Al fet que li siguin respectades la intimitat, l’orientació sexual i la dignitat en el treball, especialment enfront de qualsevol tipus d’assetjament. l) A les vacances, els permisos, les llicències i la reducció de jornada en els termes establerts en aquesta llei i en les disposicions reglamentàries de desplegament. m) A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que li sigui d’aplicació i a la jubilació en els termes i en les condicions que estableix la normativa vigent. n) A rebre protecció eficaç en matèria de prevenció, seguretat i salut en el treball. o) A l’exercici de les llibertats sindicals, a la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball, en els termes que estableix la legislació bàsica estatal. p) A l’exercici del dret de vaga i al plantejament de conflictes col·lectius de treball, amb les limitacions establertes per la llei i amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat. q) A la reunió i a l’associació professional. 6 Oposicions A2. Tema 15 r) A la solució extrajudicial de conflictes en els termes que s’estableixin reglamentàriament, de conformitat amb la legislació bàsica estatal. s) A la resta de drets reconeguts per l’ordenament jurídic. 2. El règim de drets que conté el punt anterior és aplicable al personal interí i al personal eventual sempre que la naturalesa del dret ho permeti, i al personal laboral sempre que aquests drets no estiguin regulats en la seva normativa específica i siguin compatibles amb la naturalesa de la relació jurídica que el vincula amb l’administració. Article 116. Vacances 1. El personal funcionari té dret a gaudir d’un mes natural de vacances anuals retribuïdes o de vint-i-dos dies laborables dins cada any natural complet de servei actiu, o bé dels dies que corresponguin en proporció al temps de servei, en el cas que aquest sigui inferior a l’any natural. 2. Així mateix, el personal té dret a gaudir dels dies addicionals anuals de vacances que s’estableixin reglamentàriament. Article 117. Permisos horaris i permisos per dies 1. El personal funcionari pot gaudir dels permisos horaris i permisos per dies, per causes justificades, d’acord amb els requisits i les condicions que s’estableixin reglamentàriament, que han de permetre: a) La conciliació de la vida familiar i laboral. b) La conciliació de la vida personal i laboral. c) La conciliació de la vida laboral i la participació en assumptes públics. Aquesta regulació ha de respectar els drets mínims reconeguts a la legislació bàsica estatal i, quan la naturalesa del permís ho permeti, ha de distingir si el supòsit de fet es produeix a la mateixa illa de residència o fora d’aquesta. 2. En tot cas, el personal funcionari pot disposar de fins a un màxim de set dies de permís l’any per assumptes propis sense necessitat de justificació, la concessió dels quals està subordinada a les necessitats del servei. Article 118. Llicències 1. El personal funcionari té dret a gaudir de llicències per conciliar la vida personal, familiar i laboral, d’acord amb les condicions i els requisits que s’estableixin reglamentàriament, tot respectant la normativa bàsica estatal. 2. En tot cas, donen dret a llicència les situacions següents: a) El matrimoni. b) El part. 7 Oposicions A2. Tema 15 c) L’adopció o l’acolliment preadoptiu o permanent. d) La malaltia. e) La realització de funcions sindicals. 3. Per tal de garantir la implicació de l’home en la cura dels infants, la regulació de les situacions establertes en les lletres b) i c) del punt anterior ha d’establir una llicència de paternitat, que serà de gaudi exclusiu del pare. 4. Així mateix, el personal funcionari pot sol·licitar llicències, d’acord amb els requisits i les condicions que s’estableixin reglamentàriament, per les causes següents: a) La realització d’estudis sobre matèries directament relacionades amb les funcions que s’exerceixen. b) L’interès particular. 5. La concessió de les llicències previstes en el punt anterior es condiciona a les necessitats del servei. El personal interí i el personal eventual no tenen dret a gaudir-ne. Article 119. Reducció de jornada 1. El personal funcionari té dret a la reducció de la jornada de treball, per conciliar la vida familiar i laboral, d’un màxim de la meitat de la durada d’aquesta jornada, en els supòsits i en les condicions que s’estableixin reglamentàriament. 2. En tot cas, donen dret a la reducció de jornada els supòsits següents: a) Guarda legal d’infants menors de dotze anys. b) Naixement d’infants prematurs o que hagin de romandre hospitalitzats després del part. c) Cura de familiars amb discapacitat o de persones dependents. d) Violència de gènere. e) Tenir més de seixanta anys o de l’edat que fixi la normativa específica per a col·lectius determinats. f) Problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent. 3. La jornada reduïda es computarà com a jornada completa als efectes de reconeixement d’antiguitat i de cotitzacions en el règim de protecció social, en els mateixos supòsits en què es pot gaudir d’excedència amb dret a la reserva de lloc de feina i en el supòsit de violència de gènere CAPÍTOL VI- RD 5/2015 Deures dels empleats públics. Codi de conducta Article 52. Deures dels empleats públics. Codi de conducta. 8 Oposicions A2. Tema 15 Els empleats públics han d’exercir amb diligència les tasques que tinguin assignades i vetllar pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l’ordenament jurídic, i han d’actuar d’acord amb els principis següents: objectivitat, integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de l’entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el Codi de conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta que regulen els articles següents. Els principis i les regles que estableix aquest capítol informen sobre la interpretació i l’aplicació del règim disciplinari dels empleats públics. Article 53. Principis ètics. 1. Els empleats públics han de respectar la Constitució i la resta de normes que integren l’ordenament jurídic. 2. La seva actuació ha de perseguir la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i s’ha de fonamentar en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l’interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, clientelars o qualssevol altres que puguin topar amb aquest principi. 3. Han d’ajustar la seva actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l’Administració en la qual prestin els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els ciutadans. 4. La seva conducta s’ha de basar en el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, i han d’evitar tota actuació que pugui produir cap discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, sexe, orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. 5. S’han d’abstenir en els assumptes en què tinguin un interès personal, així com de tota activitat privada o interès que pugui representar un risc de plantejar conflictes d’interessos amb el seu lloc públic. 6. No han de contraure obligacions econòmiques ni intervenir en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan això pugui representar un conflicte d’interessos amb les obligacions del seu lloc públic. 7. No han d’acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades. 8. Han d’actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i han de vigilar la consecució de l’interès general i el compliment dels objectius de l’organització. 9. No han d’influir en l’agilitació o resolució de tràmit o procediment administratiu sense una causa justa i, en cap cas, quan això comporti un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan impliqui un menyscabament dels interessos de tercers. 10. Han de complir amb diligència les tasques que els corresponguin o se’ls encomanin i, si s’escau, han de resoldre dins de termini els procediments o expedients de la seva competència. 9 Oposicions A2. Tema 15 11. Han d’exercir les seves atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i abstenir-se no només de conductes contràries a aquest principi, sinó també de qualssevol altres que comprometin la neutralitat en l’exercici dels serveis públics. 12. Han de guardar secret de les matèries classificades o altres la difusió de les quals estigui prohibida legalment, mantenir la deguda discreció sobre els assumptes que coneguin per raó del seu càrrec, i no poden fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o en perjudici de l’interès públic. Article 54. Principis de conducta. 1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta d’empleats públics. 2. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de fer de manera diligent, complint la jornada i l’horari establerts. 3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l’ordenament jurídic, cas en què les han de posar immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció que siguin procedents. 4. Han d’informar els ciutadans sobre les matèries o els assumptes que tinguin dret a conèixer, i facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. 5. Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi o de persones pròximes. Així mateix, tenen el deure de vetllar per la seva conservació. 6. S’ha de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que estableix el Codi penal. 7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i lliurament als seus responsables posteriors. 8. Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació. 9. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral. 10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en què estiguin destinats. A aquests efectes, es pot preveure la creació de la instància adequada competent per centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que serveixin per millorar l’eficàcia en el servei. 11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori. CAPÍTOL III- Llei 3/2007 DEURES I RÈGIM D’INCOMPATIBILITATS Article 124. Deures del personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma 1. El personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma està obligat a: 10 Oposicions A2. Tema 15 a) Complir la Constitució, l’Estatut d’autonomia i totes les disposicions que afectin l’exercici de les funcions que té encomanades. b) Servir amb objectivitat els interessos generals i exercir amb imparcialitat les seves funcions. c) Respectar la igualtat entre homes i dones en el servei públic. d) Acomplir amb eficàcia i diligència les funcions assignades i, si escau, tramitar i/o resoldre els procediments de la seva competència, en el termini establert. e) Complir les instruccions i les ordres rebudes del personal jeràrquicament superior. f) Informar els ciutadans i les ciutadanes sobre totes les matèries o els assumptes que tenguin dret a conèixer, així com facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. g) Conèixer les llengües oficials al nivell que es determini reglamentàriament, i facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar-les en les relacions amb l’administració autonòmica. h) Tractar amb correcció les persones amb les quals es relaciona per raó del servei. i) Complir el règim d’incompatibilitats. j) Tractar amb cura el material i les instal·lacions que hagin de fer servir i procurar la major economia en el funcionament del servei. k) No utilitzar en profit propi o de terceres persones els béns i recursos de l’administració. l) Guardar secret respecte de la informació que tengui caràcter de secret o que sigui confidencial segons la legislació en vigor. m) Guardar discreció professional respecte dels assumptes que conegui per raó de les seves funcions. n) Vetllar pel propi perfeccionament professional i participar en els cursos de formació que siguin obligatoris. o) Complir amb exactitud la jornada i l’horari de treball establerts. p) Atendre els serveis mínims en cas de vaga, de conformitat amb el que acordi el Consell de Govern. q) Observar les mesures de salut laboral i de prevenció de riscs que s’adoptin legalment i reglamentàriament. r) Actuar de conformitat amb els principis ètics i de conducta establerts per la normativa vigent. 2. El deure de complir les instruccions i les ordres rebudes del personal jeràrquicament superior s’entén sens perjudici que el personal pugui formular els suggeriments que consideri oportuns per millorar l’execució de les tasques encomanades. Si el funcionari o la funcionària considera que l’ordre rebuda és contrària a la legalitat, la pot sol·licitar per escrit i, una vegada rebuda, podrà comunicar immediatament la discrepància al personal jeràrquicament superior, el qual decidirà o resoldrà motivadament. En cap cas no s’han de complir les ordres que impliquin comissió de delicte. 3. L’incompliment del deure que estableix la lletra o) del punt 1 d’aquest article dóna lloc a la deducció de retribucions corresponent a la diferència en còmput mensual entre la jornada reglamentària de treball i l’efectivament desenvolupada, excepte si és justificada. 11 Oposicions A2. Tema 15 4. Excepcionalment i quan les necessitats del servei ho facin necessari, es podrà exigir al personal al servei de l’administració autonòmica l’execució de tasques fora de la jornada ordinària. 5. El personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears no està obligat a residir a la localitat on treballa, llevat dels casos en què, per raó del servei, el deure de residència sigui necessari. 12