Tema 2 Història PDF
Document Details
Uploaded by Deleted User
Tags
Summary
This document discusses the factors that drove industrialization, specifically focusing on the agricultural revolution and its impact on economic and social changes. It covers topics such as the Norfolk system, new energy sources, transportation, and the rise of the market economy in the 18th and 19th centuries.
Full Transcript
Tema 2 LA NOVA ERA INDUSTRIAL FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (REVOLUCIÓ AGRÍCOLA) -Pas del sistema triennal —> sistema norfolk (Farratge restes , que després serveixen per alimentar el bèstia) SISTEMA NORTFOLK - Es plantava...
Tema 2 LA NOVA ERA INDUSTRIAL FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (REVOLUCIÓ AGRÍCOLA) -Pas del sistema triennal —> sistema norfolk (Farratge restes , que després serveixen per alimentar el bèstia) SISTEMA NORTFOLK - Es plantava blat ,ordi i civada - El blat es treia i servia per fer pa i cereals i després - Va pertànyer més alimentació, més producció alimentari i necessitaven noves eines o major nombre de recursos per conrear. Això genera una REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Major oferta d’aliments Reducció de la mortalitat Gràcies a la millor alimentació Reducció de la fam Esperança de vida major Ex : a gran Bretanya la població es va triplicar amb 30 anys Va millorar la natalitat (no hi havia tantes pandèmies infantils ), la població anava augmentant. NOVES FONTS D’ENERGIES - Apareix el carbó (com a font per generar aquesta energia ) , - Màquines de vapor (inventada per James Walt 1769 ) - Pas de les manufactures a indústries REVOLUCIÓ EN ELS TRANSPORTS Aparició de ferrocarril , transport més ràpid (mogut per la locomotora), eficaç (podies transportar 10 vegades més que amb els carros) i econòmic Comerç marítim amb vaixells de vapor Es començen a pavimentar camins (trajectes que no es necesita el ferrocarril , es podia fer amb carruatges i que no es feien mal bé i eran mes ràpidament. IMPULS DEL MERCAT ( MERCAT ECONÒMIC ) Fi de l’economia d’autoconsum per iniciar una economia de mercat Compra, venda, negoci o comerç més enllà del teu territori Gran mercat intern ( nacional ) dins del propi país NOUS TIPUS D’INDÚSTRIES Donats per diversos factors: Noves fonts d’energia permeten que les màquines treballin dia i nit Afavoreixen a l’aparició de noves màquines agrícoles (mecanització i automizació que afavoreixen la producció) Major productivitat (a les manufactures i treball diari), per abaratiment de costos , preu de venda baixa i major consum (la llei de l'oferta i demanda ) menys oferta mes demanda Augmenta la mecanització dels processos industrials o manufactures , s’optimitzen mes els recursos. Va dur a terme el sistema fabril :nova manera d’organitzar la producció i el treball. Sota un mateix sostre hi ha havia el capital està format per el local , màquines, matèries primeres i treball. Sistema en el que van aparèixer noves fàbriques. I el treball que estava format per la mà d’obra, el capital (part tangible) i treball (mà d’obra) formava el sistema fabril. Fi artesans i manufactures Inici de les indústries Substituir la forma de produir les coses forma manual i amb manufactures i incia a treballar amb les indústries. S. XVIII Inicia al regne unit (país pioner en la era industrial ) INDÚSTRIA COTONERA (més producció,consum i menys costos) - 1r sector que va mecanitzar la seva producció ( teixit més fàcil de treballar, més higiènic ,més accessible , més còmode i econòmic, mitjançant la màquina llançadora 1733 (principal innovació en el sector tèxtil ) - Màquina Filadora (al voltants del 1760) -funcionava-> botó —> filava la roba - 1786 =TELER MECÀNIC (permetia teixir d’una manera tecnificada)(invent més important) INDÚSTRIA SIDEROMETAL·LÚRGICA -Siderúrgia -treballa-> ferro -Metal.lúrgica- fabrica les màquines amb -> el ferro Industria que Treballava el ferro Permet fabricar armes, Important construcció maquinària per les fàbriques , infraestructures (ferrocarril )(feien vies , ponts ) CONVERTIDOR DE BESSEMER—> ACER (invent siderúrgia converteix ferro en acer ) (acer és molt més econòmic i te millor qualitats i es mes fàcil treballar amb ells) (ficar el ferro en un punt de fusió i barreja amb un altre aliatge ) INDUSTRIA MINERA : Gran necessitat per extreure ferro i carbó , necessitat principal que s’havia d’assolir era la font d’energia principal que es movia totes les fàbriques. Gràcies al ferro i al Acer es van poder fer millor galeries , major producció a les mines, es van poder introduir vagons. Es podien fer amb molta profunditat i extraien moltes matèries i era de molta producció. Tota la industria funcionava amb mineria EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ Inici segle XIX es va dur a terme arreu d’Europa : principalment a França ,Bèlgica i alemanya Final : es va dur a terme a Espanya i Itàlia. Encara tenien un sistema econòmic basat en l’agricultura. On hi ha més desenvolupament agrícola. Va ser similar a estats units i al Japó (inici ) SISTEMA ECONÒMIC NOU Necessitat d’una gran inversió de capital = necessitaven molta inversió = edificació de fàbriques, construcció ferrocarrils i màquines , edificis Com hi ha havia una alta producció =un mercat ampli , reduir costos i lliure mercat (no intervenció de l’estat) =LIBERALISME , va donar peu a l’inici del CAPITALISME LIBERALISME ECONÒMIC : 1. Interès individual (primordial ) 2. Llei OFERTA I DEMANDA = genera un equilibri dels preus del mercat. Molta oferta poca demanda costos baixos. Poc oferta molta demanda incrementen els preus. 3. Lliure competència al mercat = no podia haver intervenció de l’estat. Era igual si hi havien varies marques al mercat, a d’haver competència amb diverses marques. Propicia descens dels preus, invocació tecnològica i major oferta 4. No intervenció de l’estat 5. Lliure comerç CAPITALISME Aparició de la propietat privada - mitjans de producció (fàbriques ) - Béns produïts (el que produeixen les fàbriques ) En mans de la burgesia Treball assalariat (iniciat per les manufactures ) - fet estructural de l’economia ,treballaven a un lloc per un salari Lliure iniciativa Recerca de major benefici Crisis periòdiques =etapes on l’economia tenía pèrdues, o no tenia gran rendibilitat, i s’anaven reproduint cada varios anys. La societat urbana Procés d’urbanització S’inicia per la industrialització ja que feia falta mà d’obra = necessitat obrers = havien de viure a prop perquè no hi havia transport àgil= els obrers es van afiançar en societats urbanes / espais urbans = concepte èxode rural (la gent marxa del camp a les ciutats )(del món rural a les ciutats ) , perquè les indústries estaven a la ciutat i no al poble. Les condicions econòmiques del món rural eren molt dures. Èxode rural : La gent volia oportunitats laborals estaven a les indústries , i les indústries estaven a les ciutats A Europa a l'inici del segle XIX vivia un 2% a la ciutat Inici segle s.XX =Anglaterra 80%, Alemanya 60% , França entre un 40% i 50% El gran repte va ser el creixent de les ciutats , les ciutats es dividien en dos barris : DOS BARRIS BARRI RESIDENCIAL BARRI HOBRER - vivia la burgesia, - Créixer sense tenir noblesa en compte cap planificació urbanística , - Viure a prop de les fàbriques , - sense infraestructures : clavegueram, recollida de brossa, sense pavimentar (amb terra) HABITATGES - grans , comerços i - petits, sense aigua infraestructures corrent i vivien (clavegueram,recolli varies famílies. da de brossa, carrers pavimentats) Es van convertir en societats urbanes NOVA SOCIETAT DE CLASSES Sorgeixen noves classes socials , no hi havia piràmide estamental, a partir industrialització. 1. Burgesia :posseeixen els capitals (diners ) i els béns (propietat edificis, fàbriques ) formats per propietaris industrials, banquers , empresaris, comerciants (apareixen els empresaris ). Diferencia en el paper de la dona i home (dona no té dret, vot, de dur a terme una vida social extensa, únicament cuida familiar i llar) ,amb el home si podien anar , vida autònoma no. 2. Proletariat : obrers de les fàbriques - No tenen béns i capitals (els mínims per subsistir) - Intercanvien el seu treball per un salari (el salari era molt baix , gairebé bé de subsistència. - Condicions laborals precàries (falta de seguretat, mitjans tècnics no tenien les proteccions necessàries per dur a terme amb seguretat, malalties, accidents laborals, les persones no estavan assegurades no teníen teixit social que les protegits, si perds un braç ja no valies per el treball) - Jornades entre 12 i 14 hores 3. Clase mitjana : al llarg del segle XIX noves figures laborals com arquitectes , advocats, professors, enginyers, funcionaris (treballadors de l’estat), metges.Vivien en barris residencials però estaven per sota de la burgesia. - Disseny i creació fàbriques i cases - Advocats :representats entre obrers i industrials - Professors : s’instal·la l’educació - Enginyers :havien de dissenyar infraestructures, fàbriques , ferrocarrils - Arquitectes i enginyers mes importants - Empleats de la banca - Metges :apareixen les primeres consultes per cobrir les necessitats mèdiques a la ciutat