Tema 1 Past Paper (MARGA)

Oposicions A2. Tema 1 Tema 1. LLei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratius comú de les administracions publiques. Els interessats. L’activitat de les administracions publiques. Termes i Terminis. Notificació i publicació. TÍTOL I Dels interessats en el procediment CAPÍTOL I La capacit...

Oposicions A2. Tema 1 Tema 1. LLei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratius comú de les administracions publiques. Els interessats. L’activitat de les administracions publiques. Termes i Terminis. Notificació i publicació. TÍTOL I Dels interessats en el procediment CAPÍTOL I La capacitat d’obrar i el concepte d’interessat Article 3. Capacitat d’obrar. Als efectes que preveu aquesta Llei, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques: a) Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d’obrar d’acord amb les normes civils. b) Els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells dels seus drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. S’exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l’extensió de la incapacitació afecti l’exercici i la defensa dels drets o interessos de què es tracti. c) Quan la Llei així ho declari expressament, els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms. Article 4. Concepte d’interessat. 1. Es consideren interessats en el procediment administratiu: a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest. c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva. 2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials són titulars d’interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui. 3. Quan la condició d’interessat derivi d’alguna relació jurídica transmissible, el drethavent succeeix en aquesta condició sigui quin sigui l’estat del procediment. 1 Oposicions A2. Tema 1 Article 5. Representació. 1. Els interessats amb capacitat d’obrar poden actuar per mitjà d’un representant, i s’han d’entendre amb aquest les actuacions administratives, excepte en cas de manifestació expressa en contra de l’interessat. 2. Les persones físiques amb capacitat d’obrar i les persones jurídiques, sempre que ho prevegin els seus estatuts, poden actuar en representació d’altres davant les administracions públiques. 3. Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix. 4. La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret que deixi constància fidedigna de la seva existència. A aquests efectes, s’entén acreditada la representació efectuada mitjançant apoderament «apud acta» efectuat per compareixença personal o compareixença electrònica a la seu electrònica corresponent, o a través de l’acreditació de la seva inscripció al registre electrònic d’apoderaments de l’Administració pública competent. 5. L’òrgan competent per tramitar el procediment ha d’incorporar a l’expedient administratiu l’acreditació de la condició de representant i dels poders que té reconeguts en aquell moment. El document electrònic que acrediti el resultat de la consulta al registre electrònic d’apoderaments corresponent té la condició d’acreditació a aquests efectes. 6. La manca d’acreditació o l’acreditació insuficient de la representació no impedeix que es tingui per efectuat l’acte de què es tracti, sempre que s’aporti aquella o es repari el defecte dins del termini de deu dies que ha de concedir a l’efecte l’òrgan administratiu, o d’un termini superior quan les circumstàncies del cas així ho requereixin. 7. Les administracions públiques poden habilitar amb caràcter general o específic persones físiques o jurídiques autoritzades per a la realització de determinades transaccions electròniques en representació dels interessats. Aquesta habilitació ha d’especificar les condicions i obligacions a què es comprometen els qui així adquireixin la condició de representants, i determina la presumpció de validesa de la representació llevat que la normativa d’aplicació prevegi una altra cosa. Les administracions públiques poden requerir, en qualsevol moment, l’acreditació de la representació esmentada. No obstant això, l’interessat sempre pot comparèixer per si mateix en el procediment. Article 6. Registres electrònics d’apoderaments. 1. L’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals disposen d’un registre electrònic general d’apoderaments, en el qual s’han d’inscriure, almenys, els de caràcter general atorgats «apud acta», presencialment o electrònicament, per part de qui tingui la condició d’interessat en un procediment administratiu a favor de representant, per actuar en el seu nom davant les administracions públiques. També hi ha de constar la validació efectuada del poder. En l’àmbit estatal, aquest registre és el Registre electrònic d’apoderaments de l’Administració General de l’Estat. 2 Oposicions A2. Tema 1 Els registres generals d’apoderaments no impedeixen l’existència de registres particulars en cada organisme en què s’inscriguin els poders atorgats per efectuar tràmits específics en aquell. Cada organisme pot disposar del seu propi registre electrònic d’apoderaments. 2. Els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments pertanyents a totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables entre si, de manera que se’n garanteixin la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s’hi incorporin. Els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments han de permetre comprovar vàlidament la representació dels qui actuïn davant les administracions publiques en nom d’un tercer, mitjançant la consulta a altres registres administratius similars, al registre mercantil, de la propietat, i als protocols notarials. Els registres mercantils, de la propietat i dels protocols notarials han de ser interoperables amb els registres electrònics generals i particulars d’apoderaments. 3. Els assentaments que s’efectuïn als registres electrònics generals i particulars d’apoderaments han de contenir, almenys, la informació següent: a) Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d’identitat, número d’identificació fiscal o document equivalent del poderdant. b) Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d’identitat, número d’identificació fiscal o document equivalent de l’apoderat. c) Data d’inscripció. d) Període de temps pel qual s’atorga el poder. e) Tipus de poder segons les facultats que atorgui. 4. Els poders que s’inscriguin als registres electrònics generals i particulars d’apoderaments han de correspondre a alguna de les tipologies següents: a) Un poder general perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa i davant qualsevol Administració. b) Un poder perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa davant una Administració o un organisme concret. c) Un poder perquè l’apoderat pugui actuar en nom del poderdant únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder. A aquests efectes, per ordre del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques s’han d’aprovar, amb caràcter bàsic, els models de poders inscriptibles al registre i distingir si permeten l’actuació davant totes les administracions d’acord amb el que preveu la lletra a) anterior, davant l’Administració General de l’Estat o davant les entitats locals. 3 Oposicions A2. Tema 1 Cada comunitat autònoma ha d’aprovar els models de poders inscriptibles al registre quan se circumscrigui a actuacions davant la seva Administració respectiva. 5. L’apoderament «apud acta» s’ha d’atorgar mitjançant compareixença electrónica a la seu electrònica corresponent fent ús dels sistemes de signatura electrònica que preveu aquesta Llei, o bé mitjançant compareixença personal a les oficines d’assistència en matèria de registres. 6. Els poders inscrits al registre tenen una validesa determinada màxima de cinc anys a comptar de la data d’inscripció. En tot cas, en qualsevol moment abans de la finalització del termini esmentat el poderdant pot revocar o prorrogar el poder. Les pròrrogues atorgades pel poderdant al registre tenen una validesa determinada màxima de cinc anys a comptar de la data d’inscripció. 7. Les sol·licituds d’inscripció del poder, de revocació, de pròrroga o de denuncia d’aquest es poden dirigir a qualsevol registre, i aquesta circumstància ha de quedar inscrita al registre de l’Administració o organisme davant el qual tingui efectes el poder, amb efectes des de la data en què es produeixi la inscripció esmentada. Article 7. Pluralitat d’interessats. Quan en una sol·licitud, escrit o comunicació hi figurin diversos interessats, les actuacions a què donin lloc s’han d’efectuar amb el representant o l’interessat que hagin assenyalat expressament i, si no n’hi ha, amb el que figuri en primer terme. Article 8. Nous interessats en el procediment. Si durant la instrucció d’un procediment que no hagi tingut publicitat s’adverteix l’existència de persones que siguin titulars de drets o interessos legítims i directes la identificació dels quals resulti de l’expedient i que es puguin veure afectats per la resolució que es dicti, s’ha de comunicar a aquestes persones la tramitació del procediment. CAPÍTOL II Identificació i signatura dels interessats en el procediment administratiu Article 9. Sistemes d’identificació dels interessats en el procediment. 1. Les administracions públiques estan obligades a verificar la identitat dels interessats en el procediment administratiu, mitjançant la comprovació del seu nom i cognoms o denominació o raó social, segons que correspongui, que constin al document nacional d’identitat o document identificatiu equivalent. 2. Els interessats es poden identificar electrònicament davant les administracions públiques a través de qualsevol sistema que disposi d’un registre previ com a usuari que permeti garantir-ne la identitat. En particular, s’admeten els sistemes següents: a) Sistemes basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». A aquests efectes, s’entenen compresos entre els esmentats certificats electrònics reconeguts o qualificats els de persona jurídica i d’entitat sense personalitat jurídica. 4 Oposicions A2. Tema 1 b) Sistemes basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de segell electrònic expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». c) Sistemes de clau concertada i qualsevol altre sistema que les administracions públiques considerin vàlid, en els termes i condicions que s’estableixin. Cada Administració pública pot determinar si només admet algun d’aquests sistemes per efectuar determinats tràmits o procediments, si bé l’admissió d’algun dels sistemes d’identificació que preveu la lletra c) comporta l’admissió de tots els que preveuen les lletres a) i b) anteriors per a aquest tràmit o procediment. 3. En tot cas, l’acceptació d’algun d’aquests sistemes per part de l’Administració General de l’Estat serveix per acreditar davant totes les administracions públiques, llevat que hi hagi una prova en contra, la identificació electrònica dels interessats en el procediment administratiu. Article 10. Sistemes de signatura admesos per les administracions públiques. 1. Els interessats poden signar a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar l’autenticitat de l’expressió de la seva voluntat i consentiment, així com la integritat i inalterabilitat del document. 2. En cas que els interessats optin per relacionar-se amb les administracions publiques a través de mitjans electrònics, es consideren vàlids als efectes de signatura: a) Sistemes de signatura electrònica reconeguda o qualificada i avançada basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». A aquests efectes, s’entenen compresos entre els esmentats certificats electrònics reconeguts o qualificats els de persona jurídica i d’entitat sense personalitat jurídica. b) Sistemes de segell electrònic reconegut o qualificat i de segell electrònic avançat basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de segell electrònic inclosos a la «Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació». c) Qualsevol altre sistema que les administracions públiques considerin vàlid, en els termes i condicions que s’estableixin. Cada Administració pública, organisme o entitat pot determinar si només admet alguns d’aquests sistemes per efectuar determinats tràmits o procediments del seu àmbit de competència. 3. Quan així ho disposi expressament la normativa reguladora aplicable, les administracions públiques poden admetre els sistemes d’identificació que preveu aquesta Llei com a sistema de signatura quan permetin acreditar l’autenticitat de l’expressió de la voluntat i consentiment dels interessats. 4. Quan els interessats utilitzin un sistema de signatura dels que preveu aquest article, la seva identitat s’entén ja acreditada mitjançant el mateix acte de la signatura. 5 Oposicions A2. Tema 1 Article 11. Ús de mitjans d’identificació i signatura en el procediment administratiu. 1. Amb caràcter general, per efectuar qualsevol actuació de les que preveu el procediment administratiu, n’hi ha prou que els interessats acreditin prèviament la seva identitat a través de qualsevol dels mitjans d’identificació que disposa aquesta Llei. 2. Les administracions públiques només requereixen als interessats l’ús obligatori de signatura per: a) Formular sol·licituds. b) Presentar declaracions responsables o comunicacions. c) Interposar recursos. d) Desistir d’accions. e) Renunciar a drets. Article 12. Assistència en l’ús de mitjans electrònics als interessats. 1. Les administracions públiques han de garantir que els interessats es puguin relacionar amb l’Administració a través de mitjans electrònics, per a la qual cosa han de posar a la seva disposició els canals d’accés que siguin necessaris així com els sistemes i les aplicacions que es determinin en cada cas. 2. Les administracions públiques han d’assistir en l’ús de mitjans electrònics els interessats no inclosos en els apartats 2 i 3 de l’article 14 que així ho sol·licitin, especialmente pel que fa a la identificació i signatura electrònica, la presentació de sol·licituds a través del registre electrònic general i l’obtenció de còpies autèntiques. Així mateix, si algun d’aquests interessats no disposa dels mitjans electrònics necessaris, la seva identificació o signatura electrònica en el procediment administratiu la pot efectuar de manera vàlida un funcionari públic mitjançant l’ús del sistema de signatura electrònica del qual estigui dotat per a això. En aquest cas, cal que l’interessat que no tingui els mitjans electrònics necessaris s’identifiqui davant el funcionari i presti el seu consentiment exprés per a aquesta actuació, fet del qual ha de quedar constància per als casos de discrepància o litigi. 3. L’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals han de mantenir actualitzat un registre, o un altre sistema equivalent, en què hi constin els funcionaris habilitats per a la identificació o signatura que regula aquest article. Aquests registres o sistemes han de ser plenament interoperables i estar interconnectats amb els de la resta d’administracions públiques, als efectes de comprovar la validesa de les habilitacions esmentades. En aquest registre o sistema equivalent hi han de constar almenys els funcionaris que prestin serveis en les oficines d’assistència en matèria de registres. 6 Oposicions A2. Tema 1 TÍTOL II De l’activitat de les administracions públiques CAPÍTOL I Normes generals d’actuació Article 13. Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques. Els qui, de conformitat amb l’article 3, tenen capacitat d’obrar davant les administracions públiques, són titulars, en les seves relacions amb elles, dels drets següents: a) A comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt d’accés general electrònic de l’Administració. b) A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques. c) A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que preveuen aquesta Llei i la resta de l’ordenament jurídic. d) A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic. e) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que els han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions. f) A exigir les responsabilitats de les administracions públiques i autoritats, quan així correspongui legalment. g) A obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica que preveu aquesta Llei. h) A la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques. i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis. Aquests drets s’entenen sense perjudici dels que reconeix l’article 53 referits als interessats en el procediment administratiu. Article 14. Dret i obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques. 1. Les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques. El mitjà escollit per la persona per comunicar-se amb les administracions públiques pot ser modificat per aquella en qualsevol moment. 2. En tot cas, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques per efectuar qualsevol tràmit d’un procediment administratiu, almenys, els subjectes següents: 7 Oposicions A2. Tema 1 a) Les persones jurídiques. b) Les entitats sense personalitat jurídica. (p.ex. comunitats de bens) c) Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en exercici de l’activitat professional esmentada. En tot cas, dins d’aquest col·lectiu s’hi entenen inclosos els notaris i registradors de la propietat i mercantils. d) Els qui representin un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració. e) Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, tal com determini reglamentàriament cada Administració. 3. Reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. Article 15. Llengua dels procediments. 1. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat és el castellà. No obstant això, els interessats que es dirigeixin als òrgans de l’Administració General de l’Estat amb seu al territori d’una comunitat autònoma poden utilizar també la llengua que hi sigui cooficial. En aquest cas, el procediment s’ha de tramitar en la llengua escollida per l’interessat. Si concorren diversos interessats en el procediment, i hi ha discrepància quant a la llengua, el procediment s’ha de tramitar en castellà, si bé els documents o testimonis que requereixin els interessats s’han d’expedir en la llengua que aquests escullin. 2. En els procediments tramitats per les administracions de les comunitats autònomes i de les entitats locals, l’ús de la llengua s’ha d’ajustar al que preveu la legislació autonómica corresponent. 3. L’Administració pública instructora ha de traduir al castellà els documents, expedients o parts d’aquests que hagin de tenir efecte fora del territori de la comunitat autònoma, i els documents dirigits als interessats que així ho sol·licitin expressament. Si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma en què sigui cooficial aquesta mateixa llengua diferent del castellà, no cal traduir-los. Article 16. Registres. 1. Cada Administració ha de disposar d’un registre electrònic general, en el qual cal assentar tot document que es presenti o es rebi en qualsevol òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculats o dependents d’aquests. També s’hi pot anotar la sortida dels documents oficials dirigits a altres òrgans o particulars. Els organismes públics vinculats o dependents de cada Administració poden disposar del seu propi registre electrònic plenament interoperable i interconnectat amb el registre electrònic general de l’Administració de la qual depèn. 8 Oposicions A2. Tema 1 El registre electrònic general de cada Administració ha de funcionar com un portal que faciliti l’accés als registres electrònics de cada organisme. Tant el registre electrònic general de cada Administració com els registres electrònics de cada organisme han de complir les garanties i mesures de seguretat que preveu la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Les disposicions de creació dels registres electrònics s’han de publicar al diari oficial corresponent, i el text íntegre ha d’estar disponible per a la seva consulta a la seu electrònica d’accés al registre. En tot cas, les disposicions de creació de registres electrònics han d’especificar l’òrgan o la unitat responsable de la seva gestió, així com la data i hora oficial i els dies declarats inhàbils. A la seu electrònica d’accés a cada registre hi ha de figurar la relació actualitzada de tràmits que s’hi poden iniciar. 2. Els assentaments s’han d’anotar respectant l’ordre temporal de recepció o sortida dels documents, i han d’indicar la data del dia en què es produeixin. Una vegada conclòs el tràmit de registre, cal cursar els documents sense dilació als seus destinataris i a les unitats administratives corresponents des del registre en què s’hagin rebut. 3. El registre electrònic de cada Administració o organisme ha de garantir la constància, en cada assentament que es practiqui, d’un número, epígraf expressiu de la seva naturalesa, data i hora de presentació, identificació de l’interessat, òrgan administratiu remitent, si escau, i persona o òrgan administratiu al qual s’envia, i, si s’escau, referencia al contingut del document que es registra. Per a això, s’emet automàticament un rebut consistent en una còpia autenticada del document de què es tracti, incloent la data i hora de presentació i el número d’entrada de registre, així com un rebut acreditatiu d’altres documents que, si s’escau, l’acompanyin, que garanteixi la seva integritat i no-repudiació. 4. Els documents que els interessats dirigeixin als òrgans de les administracions públiques es poden presentar: a) Al registre electrònic de l’Administració o organisme a què es dirigeixin, així com a la resta de registres electrònics de qualsevol dels subjectes a què es refereix l’article 2.1. b) A les oficines de correus, tal com s’estableixi reglamentàriament. c) A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d’Espanya a l’estranger. d) A les oficines d’assistència en matèria de registres. e) En qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents. Els registres electrònics de totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables, de manera que se’n garanteixi la compatibilitat informática i interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i dels documents que es presentin en qualsevol dels registres. 5. Els documents presentats de manera presencial davant les administracions públiques han de ser digitalitzats, d’acord amb el que preveu l’article 27 i altres normatives aplicables, per l’oficina d’assistència en matèria de registres en què s’hagin presentat per a la seva incorporació a l’expedient administratiu electrònic, i els originals s’han de retornar a l’interessat, sense perjudici dels supòsits en què la norma 9 Oposicions A2. Tema 1 determini la custòdia per part de l’Administració dels documents presentats o sigui obligatori presentar objectes o documents en un suport específic no susceptibles de digitalització. Reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de presentar determinats documents per mitjans electrònics per a certs procediments i col·lectius de persones físiques que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris. 6. Es pot fer efectiva mitjançant una transferència dirigida a l’oficina pública corresponent qualsevol quantitat que calgui satisfer en el moment de presentar documents a les administracions públiques, sense perjudici de la possibilitat d’abonar la per altres mitjans. 7. Les administracions públiques han de fer pública i mantenir actualitzada una relació de les oficines en què s’ha de prestar assistència per a la presentació electrónica de documents. 8. No es tenen per presentats al registre els documents i la informació el règim especial dels quals estableixi una altra forma de presentació. Article 17. Arxiu de documents. 1. Cada Administració ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats, en els termes que estableixi la normativa reguladora aplicable. 2. Els documents electrònics s’han de conservar en un format que permeti garantir l’autenticitat, la integritat i la conservació del document, així com la seva consulta independentment del temps transcorregut des que es va emetre. S’ha d’assegurar en tot cas la possibilitat de traslladar les dades a altres formats i suports que garanteixin l’accés des de diferents aplicacions. L’eliminació dels documents esmentats ha de ser autoritzada d’acord amb el que disposa la normativa aplicable. 3. Els mitjans o suports en què s’emmagatzemin documents han de disposar de mesures de seguretat, d’acord amb el que preveu l’Esquema Nacional de Seguretat, que garanteixin la integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents emmagatzemats. En particular, han d’assegurar la identificació dels usuaris i el control d’accessos, així com el compliment de les garanties que preveu la legislació de protecció de dades. Article 18. Col·laboració de les persones. 1. Les persones han de col·laborar amb l’Administració en els termes que prevegi la llei que sigui aplicable en cada cas i, a manca de previsió expressa, han de facilitar a l’Administració els informes, inspeccions i altres actes d’investigació que requereixin per exercir les seves competències, llevat que la revelació de la informació sol·licitada per l’Administració atempti contra l’honor, la intimitat personal o familiar o suposi la comunicació de dades confidencials de tercers de les quals tinguin coneixement per la prestació de serveis professionals de diagnòstic, assessorament o defensa, sense perjudici del que disposi la legislació en matèria de blanqueig de capitals i finançament d’activitats terroristes. 2. Els interessats en un procediment que coneguin dades que permetin identificar altres interessats que no hagin comparegut en el procediment tenen el deure de proporcionar-les a l’Administració actuant. 10 Oposicions A2. Tema 1 3. Quan les inspeccions requereixin l’entrada al domicili de l’afectat o a la resta de llocs que requereixin autorització del titular, cal ajustar-se al que disposa l’article 100. Article 19. Compareixença de les persones. 1. La compareixença de les persones davant les oficines públiques, ja sigui presencialment o per mitjans electrònics, només és obligatòria quan així ho prevegi una norma amb rang de llei. 2. En els casos en què sigui procedent la compareixença, la citació corresponent ha de fer constar expressament el lloc, la data, l’hora, els mitjans disponibles i l’objecte de la compareixença, així com els efectes de no atendre-la. 3. Les administracions públiques han de lliurar a l’interessat una certificació acreditativa de la compareixença quan així ho sol·liciti. Article 20. Responsabilitat de la tramitació. 1. Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin a càrrec seu la resolució o el despatx dels afers, són responsables directes de la seva tramitació i han d’adoptar les mesures oportunes per remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o endarrereixin l’exercici ple dels drets dels interessats o el respecte als seus interessos legítims, així com disposar el que sigui necessari per evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments. 2. Els interessats poden sol·licitar l’exigència d’aquesta responsabilitat a l’Administració pública de què depengui el personal afectat. Article 21. Obligació de resoldre. 1. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desaparició sobrevinguda de l’objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables. S’exceptuen de l’obligació a què es refereix el paràgraf primer els supòsits de terminació del procediment per pacte o conveni, així com els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració. 2. El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea. 3. Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest és de tres mesos. Aquest termini i els que preveuen l’apartat anterior s’han de comptar: 11 Oposicions A2. Tema 1 a) En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació. b) En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. 4. Les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades al portal web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims de durada dels procediments, així com dels efectes que produeixi el silenci administratiu. En tot cas, les administracions públiques han d’informar els interessats del termini màxim establert per resoldre els procediments i per notificar els actes que els posin terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu. Aquesta menció s’ha d’incloure en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació d’ofici, o en la comunicació que s’ha de dirigir a l’efecte a l’interessat dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació ha d’indicar a més la data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent. 5. Quan el nombre de les sol·licituds formulades o les persones afectades pugui suposar un incompliment del termini màxim de resolució, l’òrgan competent per resoldre, a proposta raonada de l’òrgan instructor, o el superior jeràrquic de l’òrgan competent per resoldre, a proposta d’aquest, poden habilitar els mitjans personals i materials per cumplir el despatx adequat i en termini. 6. El personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el despatx dels afers, així com els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, són directament responsables, en l’àmbit de les seves competències, del compliment de l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini. L’incompliment d’aquesta obligació dóna lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària, sense perjudici de la que correspongui d’acord amb la normativa aplicable. Article 22. Suspensió del termini màxim per resoldre. 1. El transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució es pot suspendre en els casos següents: a) Quan s’hagi de requerir a qualsevol interessat per a l’esmena de deficiències o l’aportació de documents i altres elements de judici necessaris, pel temps que transcorri entre la notificació del requeriment i el seu compliment efectiu per part del destinatari, o, si no n’hi ha, pel del termini concedit, tot això sense perjudici del que preveu l’article 68 d’aquesta Llei. b) Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de la Unió Europea, pel temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar als interessats, i la notificació del pronunciament a l’Administració instructora, que també se’ls ha de comunicar. c) Quan hi hagi un procediment no finalitzat en l’àmbit de la Unió Europea que condicioni directament el contingut de la resolució de què es tracti, des que es tingui constància de la seva existència, fet que s’ha de comunicar als interessats, fins que es resolgui, fet que també s’ha de notificar. 12 Oposicions A2. Tema 1 d) Quan se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d’una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s’ha de comunicar als interessats, i la recepció de l’informe, que també se’ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre’s l’informe en el termini indicat, el procediment prossegueix e) Quan s’hagin d’efectuar proves tècniques o anàlisis contradictòries o diriments proposades pels interessats, durant el temps necessari per incorporar els resultats a l’expedient. f) Quan s’iniciïn negociacions amb vistes a la conclusió d’un pacte o conveni en els termes que preveu l’article 86 d’aquesta Llei, des de la declaració formal sobre això i fins a la conclusió sense efecte, si s’escau, de les negociacions referides, fet que s’ha de constatar mitjançant una declaració formulada per l’Administració o els interessats. g) Quan per resoldre el procediment sigui indispensable obtenir un pronunciament previ per part d’un òrgan jurisdiccional, des del moment en què se sol·licita, fet que s’ha de comunicar als interessats, fins que l’Administració en tingui constància, fet que també se’ls ha de comunicar. 2. El transcurs del termini màxim legal per resoldre un procediment i notificar la resolució se suspèn en els casos següents: a) Quan una Administració pública requereixi una altra perquè anul·li o revisi un acte que entengui que és il·legal i que constitueixi la base per al qual la primera hagi de dictar en l’àmbit de les seves competències, en el supòsit a què es refereix l’apartat 5 de l’article 39 d’aquesta Llei, des que es fa el requeriment fins que s’atengui o, si s’escau, es resolgui el recurs interposat davant la jurisdicció contenciosa administrativa. S’ha de comunicar als interessats tant la realització del requeriment com el seu compliment o, si s’escau, la resolució del recurs contenciós administratiu corresponent. b) Quan l’òrgan competent per resoldre decideixi portar a terme alguna actuació complementària de les que preveu l’article 87, des del moment en què es notifiqui als interessats l’acord motivat de l’inici de les actuacions fins que se’n produeixi la terminació. c) Quan els interessats promoguin la recusació en qualsevol moment de la tramitació d’un procediment, des que aquesta es plantegi fins que sigui resolta pel superior jeràrquic del recusat. Article 23. Ampliació del termini màxim per resoldre i notificar. 1. Excepcionalment, quan s’hagin esgotat els mitjans personals i materials disponibles a què es refereix l’apartat 5 de l’article 21, l’òrgan competent per resoldre, a proposta, si s’escau, de l’òrgan instructor o el superior jeràrquic de l’òrgan competent per resoldre, pot acordar de manera motivada ampliar el termini màxim de resolució i notificació, i aquest no pot ser superior a l’establert per a la tramitació del procediment. 2. Contra l’acord que resolgui sobre l’ampliació de terminis, que s’ha de notificar als interessats, no es pot interposar cap recurs. 13 Oposicions A2. Tema 1 Article 24. Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat. 1. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, sense perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar tal com preveu l’apartat 3 d’aquest article, el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat cap resolució expressa legitima l’interessat o els interessats per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari. Quan el procediment tingui per objecte l’accés a activitats o el seu exercici, la llei que disposi el carácter desestimatori del silenci s’ha de fonamentar en la concurrència de raons imperioses d’interès general. El silenci té efecte desestimatori en els procediments relatius a l’exercici del dret de petició, al qual es refereix l’article 29 de la Constitució, aquells l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. El sentit del silenci també és desestimatori en els procediments d’impugnació d’actes i disposicions i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries enumerades al paràgraf anterior d’aquest apartat. 2. L’estimació per silenci administratiu té a tots els efectes la consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment. La desestimació per silenci administratiu té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent. 3. L’obligació de dictar resolució expressa a què es refereix l’apartat primer de l’article 21 està subjecta al règim següent: a) En els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d’aquell. b) En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l’ha d’adoptar l’Administració sense cap vinculació al sentit del silenci. 4. Els actes administratius produïts per silenci administratiu es poden fer valer tant davant l’Administració com davant qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Aquests produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s’hagi expedit, i se’n pot acreditar l’existència per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci produït. Aquest certificat l’ha d’expedir d’ofici l’òrgan competent per resoldre en el termini de quinze dies des que expiri el termini màxim per resoldre el procediment. Sense perjudici d’això, l’interessat el pot demanar en qualsevol moment, i el termini indicat anteriorment es computa des de l’endemà del dia en què la petició tingui entrada al registre electrònic de l’Administració o organismo competent per resoldre. 14 Oposicions A2. Tema 1 Article 25. Falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici. 1. En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s’hagi dictat ni notificat cap resolució expressa no eximeix l’Administració de cumplir l’obligació legal de resoldre, i produeix els efectes següents: a) En el cas de procediments dels quals es pugui derivar el reconeixement o, si s’escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, els interessats que hagin comparegut poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu. b) En els procediments en què l’Administració exerceixi potestats sancionadores o, en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, es produeix la caducitat. En aquests casos, la resolució que declari la caducitat ha d’ordenar que s’arxivin les actuacions, amb els efectes que preveu l’article 95. 2. En els supòsits en què el procediment s’hagi paralitzat per causa imputable a l’interessat, s’interromp el còmput del termini per resoldre i notificar la resolució. Article 26. Emissió de documents per part de les administracions públiques. 1. S’entén per documents públics administratius els emesos vàlidament pels òrgans de les administracions públiques. Les administracions públiques han d’emetre els documents administratius per escrit, a través de mitjans electrònics, llevat que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constància. 2. Per ser considerats vàlids, els documents electrònics administratius han de: a) Contenir informació de qualsevol naturalesa arxivada en un suport electrònic segons un format determinat susceptible d’identificació i tractament diferenciat. b) Disposar de les dades d’identificació que en permetin la individualització, sense perjudici de la seva possible incorporació a un expedient electrònic. c) Incorporar una referència temporal del moment en què s’han emès. d) Incorporar les metadades mínimes exigides. e) Incorporar les signatures electròniques que corresponguin d’acord amb el que preveu la normativa aplicable. Es consideren vàlids els documents electrònics que compleixin aquests requisits i siguin traslladats a un tercer a través de mitjans electrònics. 3. No requereixen signatura electrònica els documents electrònics emesos per les administracions públiques que es publiquin amb caràcter merament informatiu, així com els que no formin part d’un expedient administratiu. En tot cas, s’ha d’identificar l’origen d’aquests documents. 15 Oposicions A2. Tema 1 Article 27. Validesa i eficàcia de les còpies efectuades per les administracions públiques. 1. Cada Administració pública ha de determinar els òrgans que tinguin atribuïdes les competències d’expedició de còpies autèntiques dels documents públics administratius o privats. Les còpies autèntiques de documents privats únicament tenen efectes administratius. Les còpies autèntiques efectuades per una Administració pública tenen validesa a la resta d’administracions. A aquests efectes, l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals poden efectuar còpies autèntiques mitjançant un funcionari habilitat o mitjançant una actuació administrativa automatitzada. S’ha de mantenir actualitzat un registre, o un altre sistema equivalent, on hi constin els funcionaris habilitats per expedir còpies autèntiques, que han de ser plenament interoperables i estar interconnectats amb els de la resta d’administracions públiques, als efectes de comprovar la validesa de l’habilitació esmentada. En aquest registre o sistema equivalent hi han de constar, almenys, els funcionaris que prestin serveis en les oficines d’assistència en matèria de registres. 2. Tenen la consideració de còpia autèntica d’un document públic administratiu o privat les còpies efectuades, en el suport que sigui, pels òrgans competents de les administracions públiques en què quedi garantida la identitat de l’òrgan que ha efectuat la còpia i el seu contingut. Les còpies autèntiques tenen la mateixa validesa i eficàcia que els documents originals. 3. Per garantir la identitat i el contingut de les còpies electròniques o en paper, i per tant el seu caràcter de còpies autèntiques, les administracions públiques s’han d’ajustar al que preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, l’Esquema Nacional de Seguretat i les seves normes tècniques de desenvolupament, així com a les regles següents: a) Les còpies electròniques d’un document electrònic original o d’una còpia electrònica autèntica, amb canvi de format o sense, han d’incloure les metadades que acreditin la seva condició de còpia i que es visualitzin en consultar el document. b) Les còpies electròniques de documents en suport paper o en un altre suport no electrònic susceptible de digitalització requereixen que el document hagi estat digitalitzat, i han d’incloure les metadades que acreditin la seva condició de còpia i que es visualitzin en consultar el document. S’entén per digitalització el procés tecnològic que permet convertir un document en suport paper o en un altre suport no electrònic en un fitxer electrònic que conté la imatge codificada, fidel i íntegra del document. c) Les còpies en suport paper de documents electrònics requereixen que hi figuri la condició de còpia, i han de contenir un codi generat electrònicament o un altre sistema de verificació que permeti contrastar l’autenticitat de la còpia mitjançant l’accés als arxius electrònics de l’òrgan o organisme públic emissor. 16 Oposicions A2. Tema 1 d) Les còpies en suport paper de documents originals emesos en el suport esmentat s’han de proporcionar mitjançant una còpia autèntica en paper del document electrònic que estigui en poder de l’Administració, o bé mitjançant una posada de manifest electrónica que contingui una còpia autèntica del document original. A aquests efectes, les administracions han de fer públics, a través de la seu electrónica corresponent, els codis segurs de verificació o qualsevol altre sistema de verificació utilitzat. 4. Els interessats poden sol·licitar, en qualsevol moment, l’expedició de còpies autèntiques dels documents públics administratius que les administracions publiques hagin emès vàlidament. La sol·licitud s’ha de dirigir a l’òrgan que va emetre el document original, que s’ha d’expedir, llevat de les excepcions derivades de l’aplicació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, en el termini de quinze dies a comptar de la recepció de la sol·licitud en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent. Així mateix, les administracions públiques estan obligades a expedir còpies autentiques electròniques de qualsevol document en paper que presentin els interessats i que s’hagi d’incorporar a un expedient administratiu. 5. Quan les administracions públiques expedeixin còpies autèntiques electròniques, ha de quedar expressament així indicat al document de la còpia. 6. L’expedició de còpies autèntiques de documents públics notarials, registrals i judicials, així com dels diaris oficials, es regeix per la seva legislació específica. Article 28. Documents aportats pels interessats al procediment administratiu. 1. Els interessats han d’aportar al procediment administratiu les dades i els documents exigits per les administracions públiques d’acord amb el que disposa la normativa aplicable. Així mateix, els interessats poden aportar qualsevol altre document que considerin convenient. 2. Els interessats no estan obligats a aportar documents que hagi elaborat qualsevol Administració, independentment del fet que la presentació dels documents esmentats tingui caràcter preceptiu o facultatiu en el procediment de què es tracti, sempre que l’interessat hagi expressat el seu consentiment perquè es consultin o sol·licitin. Es presumeix que la consulta o l’obtenció és autoritzada pels interessats llevat que al procediment hi consti la seva oposició expressa o que la llei especial aplicable requereixi un consentiment exprés. En absència d’oposició de l’interessat, les administracions públiques han de sol·licitar els documents electrònicament a través de les seves xarxes corporatives o mitjançant una consulta a les plataformes d’intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a l’efecte. Quan es tracti d’informes preceptius ja elaborats per un òrgan administratiu diferent del que tramita el procediment, aquests s’han de remetre en el termini de deu dies a comptar de la seva sol·licitud. Complert aquest termini, s’ha d’informar l’interessat que pot aportar aquest informe o esperar que el remeti l’òrgan competent. 3. Les administracions no han d’exigir als interessats la presentació de documents originals, llevat que, amb caràcter excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. 17 Oposicions A2. Tema 1 Així mateix, les administracions públiques no requereixen als interessats dades o documents no exigits per la normativa reguladora aplicable o que hagin estat aportats anteriorment per l’interessat a qualsevol Administració. A aquests efectes, l’interessat ha d’indicar en quin moment i davant quin òrgan administratiu va presentar els documents esmentats, i les administracions públiques els han de sol·licitar electrònicament a través de les seves xarxes corporatives o d’una consulta a les plataformes d’intermediació de dades o altres sistemes electrònics habilitats a l’efecte. Es presumeix que aquesta consulta és autoritzada pels interessats llevat que al procediment hi consti la seva oposició expressa o que la llei especial aplicable requereixi un consentiment exprés; en tots dos casos, se’ls ha d’informar prèviament dels seus drets en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Excepcionalment, si les administracions públiques no poden obtenir els documents esmentats, poden demanar novament a l’interessat que els aporti. 4. Si amb caràcter excepcional, i d’acord amb el que preveu aquesta Llei, l’Administració sol·licita a l’interessat que presenti un document original i aquest està en format paper, l’interessat ha d’obtenir una còpia autèntica, segons els requisits que estableix l’article 27, amb caràcter previ a la seva presentació electrònica. La còpia electrònica resultant ha de reflectir expressament aquesta circumstància. 5. Excepcionalment, quan la rellevància del document en el procediment ho exigeixi o hi hagi dubtes derivats de la qualitat de la còpia, les administracions poden sol·licitar de manera motivada la comparació de les còpies aportades per l’interessat, per a la qual cosa poden requerir que s’exhibeixi el document o la informació original. 6. Les còpies que aportin els interessats al procediment administratiu tenen eficacia exclusivament en l’àmbit de l’activitat de les administracions públiques. 7. Els interessats es responsabilitzen de la veracitat dels documents que presentin. CAPÍTOL II Termes i terminis Article 29. Obligatorietat de termes i terminis. Els termes i terminis establerts en aquesta o en altres lleis obliguen les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques competents per tramitar els afers, així com els interessats en aquests. Article 30. Còmput de terminis. 1. Llevat que per llei o en el dret de la Unió Europea es disposi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per hores, s’entén que aquestes són hàbils. Són hàbils totes les hores del dia que formin part d’un dia hàbil. Els terminis expressats per hores es compten d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora i el minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior a vint-i-quatre hores; en aquest cas, s’han d’expressar en dies. 2. Sempre que per llei o en el dret de la Unió Europea no s’expressi un altre còmput, quan els terminis s’assenyalin per dies, s’entén que aquests són hàbils, i s’exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius. 18 Oposicions A2. Tema 1 Quan els terminis s’hagin assenyalat per dies naturals per declarar-ho així una llei o el dret de la Unió Europea, s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents. 3. Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. 4. Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de l’endemà d’aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silenci administratiu. El termini conclou el mateix dia en què es va produir la notificació, la publicació o el silenci administratiu el mes o l’any de venciment. Si el mes de venciment no hi ha un dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que el termini expira l’últim dia del mes. 5. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hábil següent. 6. Quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat autònoma en què resideix l’interessat, i inhàbil a la seu de l’òrgan administratiu,+ o al revés, es considera inhábil en tot cas 7. L’Administració General de l’Estat i les administracions de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari laboral oficial, han de fixar, en el seu àmbit respectiu, el calendari de dies inhàbils als efectes de còmputs de terminis. El calendari aprovat per les comunitats autònomes ha de comprendre els dies inhàbils de les entitats locals corresponents al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable. Aquest calendari s’ha de publicar abans del començament de cada any al diari oficial que correspongui, així com en altres mitjans de difusió que en garanteixin un coneixement generalitzat. 8. La declaració d’un dia com a hàbil o inhàbil als efectes de còmput de terminis no determina per si mateixa el funcionament dels centres de treball de les administracions públiques, l’organització del temps de treball o el règim de jornada i horaris d’aquestes administracions. Article 31. Còmput de terminis en els registres. 1. Cada Administració pública ha de publicar els dies i l’horari en què han d’estar obertes les oficines que prestin assistència per a la presentació electrònica de documents, per garantir el dret dels interessats a ser assistits en l’ús de mitjans electrònics. 2. El registre electrònic de cada Administració o organisme es regeix als efectes de còmput dels terminis per la data i hora oficial de la seu electrònica d’accés, que ha de disposar de les mesures de seguretat necessàries per garantir-ne la integritat i ha de figurar de manera accessible i visible. El funcionament del registre electrònic es regeix per les regles següents: a) Ha de permetre presentar documents cada dia de l’any durant les vint-i-quatre hores. b) Als efectes del còmput de termini fixat en dies hàbils, i pel que fa al compliment de terminis per part dels interessats, la presentació en un dia inhàbil s’entén efectuada la primera hora del primer dia hàbil següent llevat que una norma permeti expressament la recepció en dia inhàbil. 19 Oposicions A2. Tema 1 Els documents es consideren presentats per l’ordre d’hora efectiva en què es van presentar el dia inhàbil. Els documents presentats el dia inhàbil es reputen anteriors, segons el mateix ordre, als presentats el primer dia hàbil posterior. c) L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les administracions publiques està determinat per la data i hora de presentació al registre electrònic de cada Administració o organisme. En tot cas, la data i hora efectiva d’inici del còmput de terminis s’ha de comunicar a qui va presentar el document. 3. La seu electrònica del registre de cada Administració pública o organisme ha de determinar, atenent l’àmbit territorial en què exerceix les seves competències el titular d’aquella i el calendari que preveu l’article 30.7, els dies que es considerin inhàbils als efectes que estableix aquest article. Aquest és l’únic calendari de dies inhàbils que s’aplica als efectes del còmput de terminis en els registres electrònics, sense que els sigui aplicable el que disposa l’article 30.6. Article 32. Ampliació. 1. L’Administració, excepte precepte en contra, pot concedir d’ofici o a petició dels interessats una ampliació dels terminis es