PUNT 12 DRET ADMINISTRATIU I ADM PUBLICA Elena Redondo.pdf

12. Dret Administratiu i l’Administració Pública ÍNDEX A A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública. El procediment administratiu i sancionador 2 B B. L’estrangeria: immigració i residència C C. Els convenis de sojorn A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública:...

12. Dret Administratiu i l’Administració Pública ÍNDEX A A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública. El procediment administratiu i sancionador 2 B B. L’estrangeria: immigració i residència C C. Els convenis de sojorn A. Les relacions del ciutadà amb l’administració pública: El procediment administratiu i sancionador A. Dret públic: les relacions del ciutadà amb l’administració Dret públic • Es aquell dret que regula la organització i funcionament de les institucions i òrgans públics, així com les relacions entre el poder públic i els ciutadans. La seva principal característica és que vetlla per l’interès general dels ciutadans, els particulars no poden modificar les normes d’aquest dret públic, per tant son normes imposades per regir les relacions entre particulars i organismes públics. Les seves normes afecten a tots els ciutadans. Dret privat • Per contra el Dret privat, és aquell dret que s’encarrega de vigilar les relacions que existeixen entre els individus, ja no amb l’Estat sinó entre ells. Dret Administratiu Dret Administratiu • És la branca del dret públic que regula l’organització, funcionament, poders i deures de l’administració pública i les consegüents relacions jurídiques entre la mateixa i altres subjectes. És a dir, el dret administrareu és aquell que compren la organització, funcionament de tota forma d’administració pública. Tradicionalment s’ha entès que l’administració es una funció del desenvolupament humà, encarregada del bon funcionament dels serveis públics quina funció elemental es la dem mantenir el benestar, al seguretat i d’entregar a la població diferents encàrrecs de diversa indole tals com educatives, socials, economies, etc. 5 La constitució i el dret administratiu ▪ D’acord amb l’article 72.3 de la Constitució les administracions públiques estan subjectes a la Constitució i a les Lleis. ▪ Així mateix l’article 3 de la Constitució estableix que la constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic. ▪ En aquest àmbit l’article 6 del Codi de l’Administració estableix que les administracions públiques realitzen la seva activitat amb plena submissió a la Constitució i les lleis, als Decrets de Govern i del Cap de Govern, a les Ordres Ministerials, a les Ordinacions i reglamentacions de les entitats locals i de forma subsidiària a les normes de dret comú o dret consuetudinari. Sense perjudici dels tractats internacionals aprovats pel Principat d’Andorra. En aquest àmbit l’article 7 del mateix text legal estableix el principi de jerarquia normativa, en el que una norma de rang inferior no pot contradir una norma de rang superior. ▪ Altrament també són d’aplicació aquells tractats internacionals aprovats pel Principat d’Andorra. ▪ Finalment la Jurisprudència dels Tribunals Andorrans ajuden a interpretar l’ordenament jurídic d’acord amb els principis constitucionals que regeixen tot l’ordenament jurídic. El dret administratiu i l’administració pública ▪ L’article 12 del Codi de l’Administració defineix les administracions públiques com aquell conjunt d’institucions, organismes i persones encarregades de l’execució de les normes jurídiques i dels serveis públics. ▪ En aquest àmbit s’ha de recordar que d’acord amb l’article 10 i l’article 20 del Codi de l’Administració les administracions públiques estan subjectes a l’aplicació de l’ordenament jurídic, tenint la facultat de poder actuar d’acord amb el principi d’oportunitat en defensa de l’interès públic. ▪ Així mateix l’article 13 del Codi de l’Administració estableix que des d’una perspectiva territorial es poden distingir tres tipus d’administracions públiques: 1. 2. 3. El Govern i òrgan que se’n deriven. Els Comuns i els Quarts i els òrgans que se’n deriven Organismes Autònoms o Entitats Parapúbliques. L’Administració Pública El Govern ▪ Antigament, abans de la Constitució de 1993, el Govern era anomenat Consell Executiu, i estava integrat pel seu cap i un nombre de consellers, encarregats dels diferents departaments. Amb la Constitució de 1993, els departaments del Consell Executiu es van passar a anomenar Ministeris i els seus caps Ministres. ▪ Amb la llei del Govern de l’any 2000, es va realitzar un reforma important de la normativa administrativa vigent, comportant que tota normativa anterior contrària sigues derogada. ▪ En l’article 1 de la Llei del Govern s’estableix que el Govern és un òrgan col·legiat, integrat pel seu Cap i que s’encarrega de dirigir la política i l’administració general de l’Estat. ▪ El Govern pot realitzar tres tipus d’actuacions: – Decrets de Govern o del Cap de Govern: Actes normatius de contingut reglamentari dirigits a desenvolupar les lleis en virtut de les competències que els han estat atribuïdes. – Acords de Govern: Decisions particulars preses per decisió dels membres del Govern. – Ordres ministerials: Decisions preses pels Ministres. 8 L’Administració Pública Entitats Locals: Els Comuns i els Quarts i els òrgans que se’n deriven ▪ L’article 79 de la Constitució del Principat d’Andorra, estableix que als Comuns se’ls atribueix personalitat jurídica, i capacitat normativa als efectes de vetllar pels interessos de les parròquies. ▪ En aquest àmbit l’atribució de personalitat jurídica als Comuns, comporta la facultat de poder defensar els seus interessos davant de la jurisdicció ordinària i poder plantejar conflictes de competència davant del Tribunal Constitucional, davant de les immissions d’altres administracions. ▪ Altrament la capacitat normativa ve determinada per la Llei Qualificada de Delimitació de Competències dels Comuns, que estableix de forma expressa quines són les competències dels Comuns. Si una competència no ve expressament detallada, no és una competència del Comú. ▪ En aquest àmbit i d’acord amb les competències pròpies dels Comuns, aquests poden realitzar tres tipus d’actuacions: – Ordinacions: Normes reglamentaries, dirigides a regular aquelles competències que li són pròpies. – Reglamentacions: Normes que desenvolupen les ordinacions. – Decrets: Actes administratius. ▪ A l’efecte i d’acord amb l’article 9 del Codi de l’Administració la eficàcia d’aquests actes ve determinada per la seva publicació al BOPA o notificació a persona interessada. 9 L’Administració Pública Organismes Autònoms o Entitats Parapúbliques. ▪ Tota administració pública, en virtut de les competències que li han estat atribuïdes té la finalitat de la recerca d’una parcel·la de l’interès públic, i per tant té l’obligació de prestar una sèrie de serveis públics. ▪ A l’efecte i per una millor eficiència en la prestació dels serveis públics s’estableix la facultat de crear organismes autònoms o entitats parapúbliques que tenen com a finalitat la prestació del servei. ▪ Aquestes entitats tenen la consideració d’administracions públiques. 10 Principis generals del dret administratiu i les seves fonts Introducció Dret administratiu Són conceptes fonamentals que governen i guien el funcionament del dret administratiu en una jurisdicció determinada. Aquests principis i fonts són fonamentals per a l'administració pública i ajuden a garantir que s'apliqui el dret de manera coherent, justa i eficaç. Principis generals del dret Administratiu Principis Constitucionals Principi Contradictori Principi Inquisitiu Principi de publicitat i secret de les actuacions Principis generals del dret Administratiu Principis Constitucionals ▪ L’article 73 de la Constitució estableix que tota administració persegueix la realització de l’interès públic. ▪ Altrament per la consecució del mateix l’article 3.2 de la Constitució estableix que la Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia normativa, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorable, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat. Principi Contradictori ▪ Ve determinat per la possibilitat de que tota persona interessada en un procediment administratiu pugui participar en el procediment administratiu realitzant al·legacions i aportant les proves que considerin convenients per defensar els seus interessos dins el procediment. ▪ En aquest àmbit l’article 109 del Codi de l’Administració estableix la facultat de tota persona interessada de poder demanar i rebre informació en qualsevol moment del procediment al respecte del mateix. I d’acord amb l’article 118 del Codi de l’Administració l’obligació de tota administració pública que observi l’existència de persones interessades de informar-los de l’existència del procediment facilitant la possibilitat de fer al·legacions i aportar proves. 13 Principis generals del dret Administratiu Principi Inquisitiu ▪ Ve determinat per la facultat que té l’administració pública d’iniciar un procediment administratiu d’ofici. Altrament la facultat de l’administració d’ofici d’instruir i finalitzar el procediment administratiu. ▪ L’article 107 del Codi de l’Administració, estableix entre altres extrems que els procediments administratius poden iniciar-se d’ofici per part de l’administració o a instància de part interessada. 14 Principis generals del dret Administratiu Principi de publicitat i secret de les actuacions ▪ Les persones interessades, d’acord amb l’article 109 del Codi de l’Administració, tenen la facultat d’accedir a tota la informació que conté el procediment. ▪ Altrament les persones que no tenen la consideració de persones interessades, tenen accés a documents administratius d’acord amb les limitacions establertes en l’article 42 del Codi de l’administració: 1. 2. 3. 15 L’administració pot refusar la consulta de documents protegits pel secret establert per la llei. Les informacions nominatives contingudes en els documents administratius, que només poden ser comunicades a persones que tenen un interès legítim, personal i directe en l’afer. Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa que puguin afectar la seguretat de les persones, llur honor, la intimitat de llur vida privada i familiar o la seva pròpia imatge. Que només poden ser tractats després de la seva mort o per manament judicial. Fases del Procediment Administratiu La iniciació del procediment administratiu D’ofici, a iniciativa de l’administració 16 A iniciativa del propi interessat, mitjançant sol·licitud L’Acte administratiu ▪ Les administracions públiques poden realitzar dos tipus d’actes: – Els actes jurídics normatius, normes de contingut reglamentari – Els actes jurídics no normatius que són els actes administratius ▪ Els actes administratius poden ser definits des de tres perspectives diferents: perspectiva doctrinal • que emanen de la voluntat d’una administració pública de caràcter definitiu i que posen fi a un procediment administratiu 17 Perspectiva legal • que emanen de la voluntat de l’administració pública, que posen fi a un procediment administratiu i que estan subjectes a l’ordenament jurídic Perspectiva processal • actes que creen o modifiquen una situació jurídica, i per tant no són actes de tràmit, sinó que posen fi a un procediment administratiu, que venen dictats per l’administració pública competent per poder-los dictar i que estan subjectes al control jurisdiccional Estructura de l’Acte administratiu ▪ L’acte administratiu és estudiat per la doctrina des d’una perspectiva privatista, pel que s’entén que tot acte administratiu ve integrat per: ➢ Uns elements subjectius ➢ Uns elements materials ➢ La forma 18 Estructura de l’Acte administratiu Elements Subjectius ▪ Ve determinat per la competència i la titularitat de l’òrgan. En aquest àmbit i d’acord amb l’article 31 del Codi de l’Administració, s’entén que un acte administratiu és vàlid, en virtut de la competència atribuïda a l’òrgan per poder-lo dictar. ▪ S’estableix que la competència és irrenunciable pel qui li ha estat atribuïda, sense perjudici de la facultat de poder delegar dita competència a un altre òrgan. ▪ Amb la llei del govern de l’any 2000, l’article 34 estableix que únicament no són delegables aquelles competències que emanen de la constitució, que una llei de forma expressa prohibeixi la seva delegació i que la competència ja s’hagi delegat. Per tot que s’ha produït un canvi de paradigma substancial en el marc de la delegació de competència, en la mesura que a dia d’avui no fa falta que la llei de forma expressa estableixi la possibilitat de delegar la competència. ▪ Una qüestió diferent de la delegació de competència és la delegació de signatura prevista en l’article 35 del Codi de l’Administració, en el que s’estableix que el titular de l’òrgan pot delegar de forma nominal la seva signatura en el marc de la competència que li ha estat atribuïda ▪ Per tot el que tota administració pública, per poder dictar actes administratius, ha d’haver nomenat l’autoritat competent, ha de procedir a la publicació del nomenament, i ha de prendre possessió del càrrec. 19 Estructura de l’Acte administratiu Elements Materials ▪ Ve determinat pel supòsit de fet i per la finalitat. El supòsit de fet és sobre el que versa l’acte administratiu i ve determinat en virtut de la competència de l’administració pública per poder-lo dictar, com s’ha dit anteriorment la manca de competència comporta la nul·litat o l’anul·labilitat de l’acte administratiu dictat d’acord amb les disposicions dels articles 48 i 49 del Codi de l’Administració. ▪ Pel que fa a la finalitat s’ha d’observar que l’article 73 de la constitució estableix que la finalitat última de l’administració és la recerca de l’interès públic. Altrament no qualsevol administració pot cercar qualsevol interès pública, sinó que cada administració pública procedeix a la recerca de l’interès públic determinat a la competència per poder-lo cercar ▪ Altrament l’article 18 del Codi de l’Administració estableix la prohibició de la desviació de poder, consistent que la utilització d’una competència, per altres finalitats que aquelles establertes per l’ordenament jurídic, seran motiu de nul·litat i responsabilitat per les autoritats i funcionaris. 20 Estructura de l’Acte administratiu La Forma ▪ Ve determinada per l’escriptura i la motivació. En aquest àmbit l’article 38 del Codi de l’Administració estableix que tot acte administratiu per ser vàlid ha de vindre de forma general de forma escrita, datada i signada pel titular de l’òrgan. Altrament l’article 121 del Codi de l’Administració, estableix entre altres extrems que tot procediment administratiu de forma general finalitza amb la realització d’un acte administratiu realitzat de forma escrita datada i signada pel titular de l’òrgan. ▪ L’article 39 del Codi de l’Administració estableix entre altres extrems que els actes administratius han de venir motivats de forma preceptiva quan produeixin efectes desfavorables al ciutadà i en aquells casos que malgrat establir efectes favorables, s’apartin de decisions anteriors adoptades. ▪ Altrament l’article 17 del Codi de l’Administració estableix entre altres extrems que els fets i les raons que motivin els actes de l’administració han d’ésser sempre presentats de manera exacta. 21 La instrucció dels expedients administratius ▪ D’acord amb l’article 114 del Codi de l’Administració, els funcionaris de l’administració competent s’encarreguen d’impulsar i realitzar els actes instrucció necessaris per la resolució del procediment administratiu. ▪ Les persones interessades, en el marc d’un procediment administratiu poden participar en els tràmits d’instrucció, mitjançant la realització d’al·legacions i aportant les proves que tinguin per convenient. ▪ En aquest àmbit l’article 117 del Codi de l’Administració estableix que la càrrega de la prova en tot procediment administratiu recau sobre la persona interessada i per tant és la persona interessada que té l’obligació de provar les seves al·legacions. ▪ Així mateix si iniciat un procediment administratiu, l’administració pública competent observa l’existència d’altres persones interessades, ha de posar en coneixement d’aquestes el procediment administratiu i donar-los la possibilitat de poder realitzar al·legacions i aportar les proves que tinguin per convenient. 22 La instrucció dels expedients administratius ▪ Una vegada acabada la fase d’instrucció del procediment, l’article 120 del Codi de l’Administració estableix la possibilitat de realitzar un darrer tràmit d’al·legacions per part de les parts interessades, tràmit que podrà prescindir l’administració, quan per la resolució del procediment no s’han practicat altres proves que aquelles presentades per la persona interessada en la seva sol·licitud. ▪ Així mateix d’acord amb l’article 119 del Codi de l’Administració s’estableix la possibilitat per part de l’administració pública de poder fixar mesures cautelars amb la finalitat d’assegurar l’eficàcia de l’acte administratiu definitiu que posa fi al procediment administratiu. Altrament la mesura cautelar no és definitiva sinó que al finalitzar el procediment administratiu deixa de produir efectes. 23 La instrucció dels expedients administratius Causes d’abstenció i recusació ➢ D’acord amb l’article 115 del Codi de l’Administració, tot funcionari que hagi d’instruir un procediment administratiu s’haurà d’abstenir de la seva tramitació en els supòsits que: • Tingui un interès en el mateix procediment administratiu. • Tingui una relació de parentiu per consanguinitat o per afinitat fins al tercer grau amb les persones interessades. • Tingui una amistat o enemistat manifesta amb les persones interessades. • Hagin de participar en el procediment com a testimonis o perits. ➢ En el cas que el funcionari no s’abstingui, de la tramitació del procediment les parts interessades en virtut de l’article 116 del Codi de l’Administració, podran sol·licitar davant del titular de l’òrgan, la recusació del mateix, pels mateixos motius. En aquest cas i sense perjudici de la responsabilitat del funcionari, s’apartarà al funcionari instructor i es nomenarà altre funcionari. 24 La finalització del procediment administratiu TOT PROCEDIMENT ADMINISTRATIU DE FORMA GENERAL FINALITZA AMB UN ACTE ADMINISTRATIU QUE VE REALITZAT DE FORMA ESCRITA, DATADA I SIGNADA PEL TITULAR DE L’ÒRGAN ▪ Altrament el procediment administratiu pot acabar també per renuncia o per desistiment de la persona interessada del procediment administratiu. ▪ El desistiment comporta l’acabament del procediment, sense perjudici que la persona interessada el pugui tornar iniciar en un moment futur. Altrament la renuncia comporta l’acabament del procediment, sense que l’interessat el pugui tornar a iniciar. ▪ Tot desistiment o renuncia ha de venir autoritzada per l’administració, ja que altrament els procediments iniciats d’ofici o aquells en els que hi ha altres persones interessades, es podrien veure afectats. 25 Procediments especials Recurs contra la decisió del Batlle declarantse incompetent, refús de la demanda o que impossibiliti el procediment. (Art. 78 i següents LJAF). 26 El procediment en matèria electoral. (Art. 86 i següents LJAF). El procediment en matèria de la CASS. El procediment en matèria d’estrangeria i immigració. Classes de recursos administratius ordinaris 3. Recurs de revisió: 1. D’alçada: que el resol l’òrgan superior jeràrquic del quin ha dictat l’acte administratiu 27 2. De reposició: que s’adreça i resol el mateix òrgan que l’ha dictat. és un recurs contra els actes ferms i consentits, i que per tant no s’ha interposat recurs en el termini legal. S’interposa quan: • apareguin documents nous rellevants que eren ignorats en el moment en que es dicta la resolució. • en al seva decisió hagin influït testimonis que amb posterioritat es demostra que son falsos. • La resolució ha estat dictada com a conseqüència de l’existència de prevaricació, corrupció o conducta punible. Contra quines resolucions es pot interposar recursos ▪ Article 124.2 del Codi de l’Administració “Tota persona que es consideri perjudicada per un acte o resolució de l’Administració podrà interposar-hi recurs (...) 1. Actes administratius definitius 2. Actes de tràmits que impossibiliten la continuació del procediment 3. Actes que produeixen indefensió 4. Disposicions generals 28 Qui pot interposar el recurs administratiu? L’article 124 del C.A. atribueix la legitimació a tota persona que es cregui perjudicada per un acte o resolució de l’administració, per tant cal veure perjudicat per la decisió administrativa per interposar recursos. 29 Els recursos administratius Termini: 1. Contra actes administratius dictats de manera expressa per part de l'administració el termini és d'un mes 2. Contra actes administratius adoptats per silenci administratiu, ja que són impugnable via judicial el termini per a fer-ho és de sis mesos a comptar de la data en què es considera desestimada la sol·licitud per silenci administratiu. ▪ En general els terminis per interposar el recurs són improrrogables ▪ Els terminis per interposar el recurs es farà a partir de l'endemà de la seva notificació o publicació de l'acte i els dies es comptaran en dies hàbils. I els terminis determinats en mesos o anys Procediment: ▪ Els recursos administratius se subjecten en la seva redacció al principi de llibertat de forma, no obstant s'ha d'identificar quin és l'acte que es recorre, així com exposar les raons per les quals es recorre i s'han de fer valer raons basades en dret. 30 Els recursos administratius Resolució dels recursos administratius: ▪ Ha de contenir la congruència amb les peticions formulades per la persona que recorre, i la prohibició de la reformatio in peius, és a dir per una part, la resolució del recurs ha de ser congruent amb allò que demanen els interessats, i per altra la persona que recorre no pot veure empitjorada la seva situació a conseqüència de la interposició del recurs. Silenci administratiu: ▪ És aquella situació de fet en què l'administració pública després d'un termini no dona resposta a la sol·licitud plantejada per la persona interessada, per tot el que s'entén que l'administració pública dona una resposta tàcita que en funció de l'ordenament jurídic en el qual ens trobem, aquest fet produeix uns efectes jurídics estimatoris o desestimatoris. 31 Els recursos administratius: el silenci ▪ En el cas del Principat d'Andorra l'article 40 del Codi de l'Administració estableix que de forma especial el silenci administratiu produirà efectes estimatoris quan una llei ho estableixi de forma expressa. Altrament de forma general si transcorreguts dos mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que l'administració pública es manifesti respecte a la mateixa, s'entén que la sol·licitud està desestimada. Altrament, el mateix article estableix que malgrat els efectes desestimatoris del silenci administratiu, l'administració pública els podrà corregir, mitjançant un acte administratiu exprés. ▪ Altrament, l'article 121 del Codi de l'Administració estableix entre altres extrems que el termini de dos mesos que confereix al silenci de l'administració el sentit d'una decisió tàcita de refús pot ser prorrogat d'acord amb el que estableix l'article 114 del Codi de l'Administració. Pel que es permet una primera prorroga no superior a la meitat del termini inicial i una segona pròrroga que tampoc pot superar la meitat del termini inicial. 32 Codi de L’Administració Els béns de les persones públiques Bens de domini Públic • Afectats a l’ús públic, o a un servei públic com a element essencial d’aquest, o al foment de la riquesa nacional. • Patrimoni artístic, històric o documental 33 Bens Patrimonials • Els que no son BDP • drets reals i d’arrendament • títols de societats civils o comercials • Sotmesos a règim de dret privat. Bens expropiats • Els béns adquirits per expropiació forçosa es consideraran afectats als fins dels organismes o serveis que hagin originat la declaració d’utilitat pública o d’interès general. Codi de L’Administració Inalienables, imprescriptibles i inembargables Els béns de les persones públiques Règim jurídic Permuta Cessió Càrregues i gravàmens Delimitació Possessió Inventari 34 Codi de L’Administració Ús comú General Ús dels bens de Domini Públic Sense obres permanents Ús privatiu (concessió) Amb obres permanents 35 Ús comú especial B. L’estrangeria: immigració i residència Organigrama Departament Immigració Departament d’Immigració Conceptes a considerar en l’àmbit de la immigració Conceptes - Residència Residència i treball Residència sense treball Reagrupament Fronterer - Autorització temporal Treballador d’empreses estrangeres Treball de curta durada Treball sense residència Treball per compte propi Legislació Aplicable Legislació Un cop realitzada a grans trets l’exposició de l’estructura, funcions i competència del servei d’immigració, així com d’haver enumerat la tipologia d’autoritzacions susceptibles de tramitació, és el moment d’atendre a la regulació legal de tot el procés. Norma laboral: - Llei 31/2018, del 6 de desembre de relacions laborals. Llei 10/2012, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra. Llei Qualificada d’immigració. - Decret 448/2023, del 20 de setembre del 2023, reglament de quota general d’autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer. Decret 377/2023, d’aprovació del reglament del Servei d’immigració. - 39 Llei qualificada d’immigració (Llei 9/2012 del 31 maig) Novetats i Estructura ▪ Respecte la regulació anterior, la llei va integrar la regulació de les residències passives i va crear noves tipologies d’autoritzacions d’immigració. ▪ Estructura (XVI Títols), concretament els sotmesos a anàlisi: ▪ Títol I, àmbit d’aplicació. Títol II, Òrgans competents i atribucions, Títol III, Registre central d’immigració. (Aspectes generals) ▪ Títol IV, De l’entrada al Principat. Títol V, Del règim turístic. ▪ Títol VI, De les autoritzacions d’immigració i la seva concessió (Principis generals, criteris de concessió, econòmics i socials) ▪ Títol VII, De les renovacions. Títol VIII, De l’anul·lació i caducitat. ▪ Títol IX, De les autoritzacions de residència sense treball ▪ Títol X, Del reagrupament. ▪ Títol XI, De la situació irregular. Títol XIII, Obligacions de l’empresari. 40 Llei qualificada d’immigració (Llei 9/2012, 31 de maig) Títol I, II i III – Part general ▪ Àmbit d’aplicació: es regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat Andorrana. ▪ Òrgans competents en matèria d’immigració. Govern determina la política en funció de les necessitats socials i econòmiques. És el ministre d’Interior l’encarregat de la tutela i coordinació del Departament d’immigració. ▪ Registre Central d’immigració, centralitza tots els expedients i dades referent s al situació d’immigració dels estrangers. 41 Inversió estrangera Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra Persones físiques no residents a Andorra (No andorrans) Adquisicions de bens situats al Principat per part de Persones jurídiques de nacionalitat estrangera NO INVERSIÓ ESTRANGERA: l’adquisició de béns mobles ni l’adquisició o constitució de drets 42 Societats andorranes amb participació estrangera > 50% Inversió estrangera Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra Clàusula de salvaguarda No s’autoritzen les inversions estrangeres efectuades per persones residents, domiciliades o, en el cas de persones jurídiques, nacionals d’algun dels països considerats no cooperatius en matèria de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme definits pel Grup d’Acció Financera (GAFI) o per l’organisme internacional competent en aquesta matèria, i les efectuades per persones físiques o jurídiques de les quals els organismes encarregats de la prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme informin desfavorablement. 43 Inversió estrangera Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra Cobraments i pagaments Els cobraments o els pagaments derivats de les inversions estrangeres i de la seva liquidació s’han d’efectuar a través d’entitats bancàries autoritzades al Principat d’Andorra o d’entitats bancàries domiciliades en algun dels països que no siguin considerats no cooperatius en matèria de prevenció de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme, definits pel Grup d’Acció Financera (GAFI). 44 Inversió estrangera Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra Transferència a l’exterior Els titulars de les inversions estrangeres efectuades de conformitat amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupin poden transferir a l’exterior el producte que obtinguin de la seva liquidació i els rendiments obtinguts amb les dites inversions. 45 Inversió estrangera les inversions que es vulguin efectuar mitjançant la participació en societats andorranes o mitjançant la constitució o l’ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents Són inversions en cartera les inversions que es vulguin efectuar mitjançant la subscripció de valors representatius d’emprèstits, excepte els que es consideren inversions directes, emesos per persones físiques residents o persones jurídiques, privades o públiques, andorranes, d’accions o participacions preferents que no incloguin el dret de vot i de participacions o accions en organismes d’inversió regulats en la normativa del sistema financer. 46 Inversions en cartera Inversions directes Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra Inversió estrangera Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra Inversions en immobles • Propietat + drets reals + concessions • Persona física i jurídica • No es poden autoritzar inversions en immobles que vulguin efectuar persones jurídiques estrangeres que es dediquin a l’adquisició o a la construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los, inclòs l’arrendament. • D’acord amb aquesta Llei, en les adquisicions per causa de mort de béns immobles per part d’una persona física o jurídica no resident, la transmissió és vàlida i eficaç, si bé requereix la declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres. 47 Inversió estrangera Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra PROCEDIMENT D’AUTORITZACIÓ Presentació de la sol·licitud + documents adjunts Atorgament o denegació de l’Autorització en el termini 1 MES Informe INAF (preceptiu) 48 Silenci positiu Inversió estrangera Declaració d’inversió • En cas de transmissió d’immobles entre no-residents s’ha de formalitzar simultàniament el model oficial previst • que ha d’omplir l’adquirent, i un • model oficial de “Liquidació d’inversió • estrangera”, que ha d’omplir el transmitent. • Quan el titular de la inversió estrangera lliuri quantitats a compte, bé directament a un promotor, bé a un cessionari, per adquirir immobles en construcció, no s’ha d’omplir el model oficial de “Declaració d’inversió estrangera” • fins que s’atorgui l’escriptura notarial d’adquisició. 49 Inversió estrangera Liquidació • La persona titular d’una inversió estrangera en immobles que en pretengui la liquidació total o parcial ha de presentar davant del notari andorrà que intervingui en l’operació el model oficial de “Liquidació d’inversió estrangera” degudament omplert. Igualment, com a requisit necessari per formalitzar la liquidació de la inversió, ha d’exhibir el model oficial de “Declaració d’inversió estrangera”, corresponent a la declaració de la inversió que es liquida, o la certificació del Registre d’Inversions Estrangeres que acrediti que la inversió està registrada. 50 C. Els convenis de sojorn Llei qualificada d’immigració. Llei 9/2012 de 31 de maig Títol IV de l’entrada al Principat ▪ Documents i visats. – Per entrar al Principat s’ha d’estar en possessió d’un passaport o document de viatge reconegut que acrediti la identitat de la persona, la nacionalitat i que estigui vigent. – Un nacional de la UE o de l’espai Econòmic Europeu pot entrar a Andorra si posseeix un document d’identitat. – Altres qüestions: – Govern pot determinar les afeccions que suposen un risc per la salut pública, podent acordar la denegació de l’entrada al Principat. – Els estrangers que entrin en règim turístic no poden representar un risc de seguretat per l’Estat, ni a les persones i als béns ni per l’ordre púbic, i han de poder justificar que disposen de mitjans econòmics suficients per la seva estada. 52 Llei qualificada d’immigració. Llei 9/2012, de 31 de maig Títol V – Règim turístic ▪ Principi de lliure circulació. No es precisa capi tipus d’autorització d’immigració. ▪ Durada de l’estada. No pot es pot sojornar més de 90 dies en el període d’un any. ▪ Prohibició de treballar. ▪ Si es trenca el règim turístic la situació passa a ser irregular. 53 Llei qualificada d’immigració. Llei 9/2012, de 31 de maig Títol VI - Autoritzacions ▪ Principis generals: Cap estranger no pot sojornar més de 90 dies sense una autorització, com tampoc podrà treballar. ▪ Un estranger no podrà tenir més d’una autorització. (Si es demana una segona la primera quedarà anul·lada). ▪ La situació de la persona al Principat ha de ser concordant i respectar el règim jurídic i característiques concretes de l’autorització conferida. ▪ Definicions d’interès: – Treball, tota activitat assalariada o no assalariada feta per compte propi o d’altri, de caràcter lucratiu que no consisteix en la gestió del patrimoni propi. – Treballador, persona que exerceix alguna d’aquestes activitats. 54