T43-CicleVidaServeisDigitals-20190530_GSP_MRM_v2.pdf

TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida. Tema 43 – El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Índex Índex ............................................................................................................................................

TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida. Tema 43 – El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Índex Índex ........................................................................................................................................................................1 1 Context: el Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020 ............................................................................................2 2 Terminologia: serveis digitals i cicle de vida .......................................................................................................2 3 Cicle de vida d’un Cicle de vida d’un servei de SI/TI (Documentació UOC) .......................................................4 4 Models de cicle de vida........................................................................................................................................7 Evolució dels models ...........................................................................................................................................7 Cicle de vida ITIL ..................................................................................................................................................7 Cicle de vida ISO 20000 .......................................................................................................................................8 Metodologies àgils i serveis públics ....................................................................................................................9 El cicle de vida àgil dels serveis digitals ...............................................................................................................9 5 Particularitats del cicle de vida dels serveis públics ........................................................................................ 13 Característiques del serveis públics a tenir en compte .................................................................................... 13 Reptes i riscos en l’adopció de cicles de vida àgils a l’Administració Pública .................................................. 14 Referències ........................................................................................................................................................... 15 Referències afegides ............................................................................................................................................ 15 1 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida 1 Context: el Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020 El 6 d’octubre de 2016 la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital va presentar el Pla Barcelona Ciutat Digital 2017–2020: transició cap a la sobirania tecnològica, la missió de la qual és “resoldre els reptes de la ciutat i de les persones a través d’un ús més democràtic de la tecnologia. Impulsar la innovació tecnològica i digital, per un govern més obert, com a eina per al desenvolupament d’una economia plural que fomenti la transformació social i ambiental, i que afavoreixi l’apoderament ciutadà” Dins del marc d’aquest pla, s’estableix que, a més de dissenyar els serveis públics com a “serveis digitals per defecte”, posant la ciutadania en el centre del procés de disseny i aportant valor públic, aquests serveis han de construir-se de forma més àgil i alhora oberta, han de ser més senzills, modulars i interoperables, per evitar dependències amb venedors i proveïdors de solucions propietàries específiques; per això, cal potenciar l’ús del programari lliure i dels estàndards oberts. 2 Terminologia: serveis digitals i cicle de vida De la lectura del text de referència podem concloure que el terme serveis digitals fa referència als serveis públics, i que es parla dels serveis públics en el context de l’anomenada transformació digital en l’àmbit de l’Administració Pública i en concret de l’Ajuntament de Barcelona. S’observa també que la mesura de govern i la guia per a la implantació de les metodologies Agile de l’Ajuntament fan referència al desenvolupament de serveis mitjançant la metodologia Scrum en el marc de la transformació digital àgil de l’Ajuntament. Així, centra el procés de desenvolupament de serveis digitals en la construcció de software, el que sembla seguir la màxima popular (i molt repetida) de que “tota companyia és una companyia de software” [Ref. 1]. La figura següent, originària de l’Agile Business Consortium [Ref. 2] mostra una visió del que constitueix un servei digital, més enllà del software i/o la tecnologia subjacent. 2 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida En aquest punt cal introduir també la reflexió sobre el concepte de cicle de vida del servei. Existeixen múltiples definicions del que és el cicle de vida d’un servei o producte, i diversos frameworks, metodologies i normes de gestió de serveis, alguns d’ells recollits en el temari com CMMI, ITIL o ISO2000. Serveixi la següent imatge, ja una mica obsoleta, per veure la dimensió de la tragèdia, d’on se suposa hem de treure aigua clara. Nota: no es vol descriure en aquest tema la metodologia ITIL, la norma ISO2000 o el model CMMI ja que formen part d’altres temes del temari. De forma genèrica, podem entendre el cicle de vida d’un servei com un model que permet conèixer en quin estat o fase es troba el producte o servei. Així, el concepte de cicle de vida dels serveis digitals (públics) no es pot considerar únicament com una metodologia de construcció de software sinó que fa referència a un concepte més ampli que podem interpretar com el procés de determinació de les fases i estats per les que ha de passar el servei des de la seva conceptualització fins a que esdevé una realitat (i eventualment cal retirar-lo) i els criteris de transició d’una fase a l’altra. Es pot entendre el cicle de vida com un esquema base a partir del qual planificar, organitzar i construir el servei. 3 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida 3 Cicle de vida d’un servei de SI/TI (Documentació UOC) Considerem que el cicle de vida d’un servei és el que va des que en considerem la necessitat fins que el servei desapareix o és substituït. Té l’objectiu d’oferir una visió global de la vida d’un servei des del disseny fins a l’eventual abandó, posant èmfasi en les fases d’estratègia, disseny, transició, explotació i millora continuada dels serveis proporcionats al negoci, sense per això ignorar els detalls de tots els processos i funcions involucrats en l’eficient prestació del servei. Un exemple de cicle de vida el trobem en el marc de referència de gestió de serveis ITIL® (figura 8): • Estratègia del servei: comporta considerar el servei no solament com un conjunt de prestacions sinó com un actiu, de vegades estratègic. • Disseny del servei: implica els principis, el coneixement i els mètodes que calen per a transformar les necessitats i els objectius de l’organització en carteres de serveis i actius que formaran part del catàleg. Inclou la construcció de servei mitjançant la gestió de projectes tradicional. • Transició del servei: representa el procés de transició per a implementar nous serveis o millorar-los. Inclou les operacions clàssiques d’implantació i arrencada de noves aplicacions, o la disponibilitat d’accés a infraestructures. • Operació del servei: comporta la gestió mitjançant pràctiques més adequades de la gestió del dia a dia en l’operació del servei. • Millora continuada del servei: significa el seguiment d’una política per a crear i mantenir el valor ofert als clients i usuaris del servei mitjançant un disseny, una transició i una operació del servei. 4 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida La cartera de servei considera tant els serveis que tenim disponibles, el catàleg, com els que estan en fase de disseny i transició, i és l’eina amb la qual el departament de SI/TI es comunica amb usuaris i clients, ja que explica no solament en què consisteix cada servei i les característiques que té, sinó com s’hi pot accedir. A més, es tracta d’una eina de treball comuna amb l’alta direcció per a fer una gestió estratègica dels serveis i prestacions necessaris per a l’organització, gestionant de manera conjunta el finançament d’aquests serveis i també els riscos associats al negoci. Els serveis d’infraestructura també han d’estar sotmesos a l’evolució del cicle de vida, condicionats alhora al cicle de vida dels serveis, ja que els canvis necessaris en l’evolució dels serveis i la millora continuada són requisits sobre els serveis d’infraestructura. Al seu torn, l’evolució del mercat i la tecnologia aporten oportunitats o condicionen l’evolució dels serveis d’infraestructura – de vegades sense un motiu clar, quan són els canvis de versió o l’obsolescència de productes que impliquen les dinàmiques del mercat– i poden condicionar alhora l’evolució del cicle de vida d’un servei determinat. Un exemple d’això pot ser que per al nostre servei de gestió financera tinguem que el servei d’infraestructura que s’encarrega de la base de dades estigui forçat a un canvi de versió que, al seu torn, impliqui un canvi de versió de l’aplicació, i pot ser que aquest canvi comporti canvis en la funcionalitat del sistema i oportunitats de millora del servei. 5 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Els sistemes que donen suport als serveis (interns, externs i d’infraestructura) i els serveis en si mateixos solen estar interrelacionats (vegeu la figura 9), de manera que els cicles de vida també tindran, al seu torn, aquesta relació entre si. Un exemple d’això és un servei que anomenarem d’identitat (gestió de les dades d’usuari, de les credencials, del mecanisme d’identificació i els permisos que hi estan associats), que no solament oferim als usuaris directament, sinó també a altres serveis que requereixen autenticació o comprovació de permisos. Per tant, una evolució d’aquest servei pot tenir implicacions en altres serveis. Per a mantenir les activitats que impliquen el cicle de vida del servei, hem de dur a terme les activitats següents: • • • • • • • • Crear una estratègia de serveis. Disposar d’un sistema de gestió de serveis. Triar tecnologia, infraestructura i sistemes de provisió. Fer la gestió de projectes. Elaborar la gestió de dades i la relació que tenen amb els sistemes d’informació. Preparar la gestió de la seguretat i dels riscos. Confeccionar la gestió financera. Organitzar la gestió de recursos humans. 6 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida 4 Models de cicle de vida Evolució dels models En l’actualitat tots els marcs de referència i normatives de gestió de TI (tant ITIL com les ISO com d’altres) han evolucionat o estan evolucionant i es flexibilitzen per tal de donar resposta als nous reptes que suposa tot el que concebem com Transformació Digital, que no és més que l’adaptació a una realitat en la que els serveis han de ser accessibles per diferents canals i han de respondre ràpidament a les necessitats canviants dels usuaris. Aquesta adaptació es recolza en l’aparició de noves metodologies de treball, les anomenades àgils, i de tecnologies que les fan possibles (i que també formen part d’altres temes en el temari, com DevOps, Dockers o les relatives al cicle de vida de les aplicacions ALM). Fent el paral·lelisme amb les metodologies de desenvolupament de software, veiem que els marcs i normes de gestió IT evolucionen en el mateix sentit. Les metodologies clàssiques inicialment tenen també aquesta visió determinista, començant per la metodologia en cascada, i posteriorment intenten incorporar mesures per poder incorporar la flexibilitat necessària per adaptar-se a la realitat, incorporant el desenvolupament per iteracions o en espiral, o la idea de desenvolupar per prototipus. Cicle de vida ITIL La figura següent mostra les fases del cicle de vida dels serveis que recull la metodologia ITIL v3. La figura següent mostra les etapes del cicle de vida i dels procesos i funcions que s’hi contemplen a ITIL v3. 7 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Cicle de vida ISO 20000 La imatge següent presenta l’abast del procés de disseny i construcció de serveis que proposa la norma ISO2000 envers els cicle de vida definit per ITIL v3 [Ref. 3] 8 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Aquesta proposta té com objectiu la construcció de nous serveis i la gestió dels existents de forma eficient i complint els requeriments del client. Aquest procés és similar al que recullen les metodologies de desenvolupament de software, però contempla la integració de l’arquitectura de TI, i els requeriments a tenir en compte per assegurar l’operació del servei (capacitat, disponibilitat, continuïtat, etc.). Així, el procés de creació o evolució de serveis esdevé un procés director que coordina la interacció d’altres processos i funcions de TI, i és el responsable de confeccionar una planificació integrada de totes les activitats necessàries per a la creació dels serveis. Aquest procés gestiona també les funcions habituals de la gestió de projectes de software, donant cabuda a la implementació de processos i metodologies pròpies de cada organització o basades en estàndards de mercat (CMMI, PMBOK, etc.). Metodologies àgils i serveis públics Esmentem en aquest apartat, de forma molt breu per evitar el solapament entre temes, el perquè les metodologies àgils es consideren millors per als serveis públics que les metodologies tradicionals, en base a la bibliografia de referència [Ref. 3]. • • • Els serveis digitals públics han de respondre ràpidament a canvis normatius i les necessitats dels ciutadans. Les metodologies tradicionals a l’Administració Pública afavoreixen que els temps de construcció dels serveis siguin llargs, amb el que els riscos de que apareguin canvis normatius o el producte final ja no compleixi les necessitats dels usuaris són alts. Les metodologies àgils faciliten la introducció de canvis durant la construcció del servei i també quan aquest es troba en marxa. També volem mencionar aquí breument altres metodologies àgils de construcció de serveis esmentades a la bibliografia de referència utilitzada en la definició dels Estàndards Digital Ètics de l’Ajuntament de Barcelona juntament amb Scrum son Lean i Kanban. Lean és una metodologia de desenvolupament de software que posa el focus de l’equip de treball en la reducció de tasques supèrflues, l’entrega ràpida, l’aprenentatge i la millora contínua i la presa de decisions basada en dades evidències. Kanban es una metodologia de desenvolupament inspirada en sistemes de producció que busquen la reducció de tot el que no és necessari i la millora de la qualitat (com Lean). Aquesta metodologia organitza les pràctiques de treball de forma que la feina flueixi de forma ràpida per tal d’entregar ràpidament, de forma predictiva i tenir feedback sobre el producte o servei el més aviat possible en el procés de construcció. El cicle de vida àgil dels serveis digitals La bibliografia de referència dels Estàndards Digital Ètics descriu un model de cicle de vida àgil basat en la metodologia DSDM (Dynamic Systems Development Method). En aquest apartat descriurem breument aquest model de cicle de vida, que impulsat per l’Agile Business Consortium ha estat 9 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida adoptat al Govern de UK [Ref. 4], al de Nova Zelanda [Ref. 5] i a ciutats com Ontario al Canadà entre moltes altres. Aquest procés és a la vegada iteratiu i incremental, amb l’objectiu de prioritzar les necessitats de negoci més importants en el procés de creació del servei. El cicle de vida del servei es divideix en diferents fases que inclouen però també van més enllà del cicle de vida del projecte de construcció del servei, de forma que el cicle de vida es pot ajustar en funció de les necessitats de l’organització i dels diferents nivells de complexitat del servei i el projecte. En la figura següent es mostren les diferents fases d’aquest cicle de vida. Fase Pre-Projecte Aquesta fase té com objectiu assegurar que els projectes que es comencen són els adients segons l’objectiu definit i que es disposa d’una base mínima per a encetar-los. Típicament aquesta fase té lloc en el context de la gestió d’un portfolio de projectes o de gestió de la demanda. Els projectes que es determina que són realitzables passen a la fase de discovery. Fase Discovery L’objectiu d’aquesta fase és analitzar les necessitats de l’usuari i veure si existeixen serveis que les puguin cobrir abans de començar a construir el servei, analitzant també polítiques, el marc normatiu d’aplicació i requeriments de negoci i tècnics. En aquesta fase el projecte ha d’establir: • • • • • Qui són els usuaris, quines són les seves necessitats, com s’estan cobrint actualment i si es cobreixen amb serveis ja existents. L’equip de treball necessari per la fase següent (Alpha). Com podria ser ser la història d’usuari pel servei. Com es podria construir una solució tecnològica donades les limitacions de sistemes actuals i futures integracions. Qualsevol possible limitació, política o normativa que pogués dificultar l’entrega efectiva d’un servei efectiu. 10 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Al final de la fase de Discovery la conclusió pot ser que no s’hagi de dur a terme el desenvolupament del projecte de construcció del servei per diferents raons, sense que això sigui considerat un fracàs. Alguns motius que poden portar a aquesta conclusió: • • • • La necessitat de l’usuari no justifica la construcció del servei. Les necessitats de l’usuari ja estan coberts per un altre servei. Existeixen limitacions polítiques o tecnològiques que dificultarien significativament la construcció del servei. La construcció del servei és anti-econòmica. Fase Alpha L’objectiu d’aquesta fase és la construcció de prototipus del servei, validar-los amb els usauris i demostrar que el servei és viable tant tecnològicament com des del punt de vista de negoci. Els beneficis d’aquesta fase són: • • • Posa de relleu problemes potencials en el disseny del servei i permet explorar solucions possibles. Fa possible estimar el cost de construcció i operació del servei. Posa de relleu els riscos a tenir en compte per a la fase següent. L’execució d’aquesta fase ha de proporcionar confiança en els següents aspectes: • • • • • La solució dissenyada o seleccionada és la millor per cobrir les necessitats de l’usuari. La construcció i operació del servei és viables tecnològica i econòmicament. Existeix la tecnologia necessària per a construir i operar el servei. Es disposa de la capacitat i competència necessària per a construir el servei. El coneixement de les necessitats de l’usuari és suficient per fer possible un servei efectiu. En funció del grau de confiança assolit en els diferents aspectes mencionats, al final d’aquesta fase el projecte continuarà o es decidirà aturar la construcció del servei. Fases Beta L’objectiu de les fases Beta és construir una versió operativa del servei basada en els prototips de la fase Alpha. Cada fase Beta pot ser declarada pública o privada. Fases Beta Privades Les fases Beta privades no són obertes a tothom, es restringeixen a determinats usuaris o participants del projecte. Aquest enfocament permet: • • • Disposar de control sobre el tipus d’usuari o participant que pot accedir al servei en aquesta fase. Limita el volum de transaccions que es realitzen en aquesta fase per a que sigui gestionable. Realitzar iteracions ràpides i centrades en l’usuari (o un tipus d’usuari concret) abans d’alliberar el servei a una audiència més gran. 11 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida Cal observar que en aquesta fase el servei no només està sent construït i provat, sinó que es troba operatiu. El feedback sobre l’experiència d’usuari és crític per dirigir la millora en les fases posteriors. Al final de la fase Beta privada, el servei ha d’estar prou desenvolupat per satisfer les necessitat del grup següent d’usuaris. És raonable realitzar successives fases Beta privades per tal d’ampliar el grau d’assoliment del servei de forma incremental, en funció de la diversitat d’usuaris i necessitats a cobrir. Com en el pas de la fase Alpha a la Beta, al final de les fases Beta privades el projecte ha de ser validat contra el Business Case per assegurar la viabilitat abans d’anar a la fase Beta pública. Fases Beta Públiques En aquestes fases el servei és accessible per tots els usuaris i per tant ha d’haver estat preparat per operar a aquest nivell. És aconsellable etiquetar el servei com Beta per tal d’ajustar les expectatives dels usuaris i aconseguir que continuïn donant el seu feedback per a la millora del servei. Al final d’aquesta fase s’hauria de disposar de: • • • • • Un servei operatiu i obert als usuaris. Una priorització de millores identificades. Un pla per assegurar que el servei roman alineat amb l’evolució de la demanda. Un mecanisme provat de mesura del rendiment del servei operatiu. Un mecanisme provat de suport al servei. Al final de la Beta pública s’ha d’haver desenvolupat tota la feina necessària per assegurar que el servei pot ésser mantingut i millorat fins a la fase de retirada del servei. Fase Live Quan s’arriba a aquesta fase el servei cobreix les necessitats més importants de l’usuari i està preparat per a ser utilitzat per tots els usuaris. Això no vol dir que finalitzi el desenvolupament o la millora, ni que la totalitat dels requeriments inicials s’hagin cobert, però sí els essencials, de forma que es pot iniciar la fase de gestió del servei i el projecte de construcció del servei es pot tancar. Fase de Gestió del Servei En aquesta fase continua la millora del servei, el que implica el monitoratge i la mesura del servei i dels beneficis que comporta. L’anàlisi de cobertura de les necessitats de l’usuari també ha de continuar, generant-se les accions de millora adients. Aquesta fase normalment és la més llarga i continuarà fins a que es decideixi la retirada del servei. Fase de Retirada del Servei En algun moment el servei pot haver de ser retirat, per canvis normatius per exemple, o perquè les necessitats de l’usuari canviïn i no sigui viable la modificació del servei per satisfer-les. 12 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida En aquesta fase les necessitats de l’usuari han de ser analitzades de la mateixa forma que quan es va construir el servei. La retirada del servei pot formar part d’un nou projecte que construirà un servei que reemplaci l’actual, o bé pot ser realitzada pel mateix equip de gestió del servei o per un equip dedicat especialment a la retirada del servei. Punts de decisió/aprovació (Phase Gates) Per assolir l’entrega amb el màxim de valor cal tenir en compte la millora de la comprensió del servei i el seu context per contribuir a una governança efectiva dels serveis. Entre les fases del cicle de vida es consideren punts de decisió/aprovació per assegurar que la transició entre elles és realitza com una opció conscient i informada. El seu objectiu és assegurar que continuar el procés (que es realitza segons el planejat) és la millor opció. Com s’ha dit anteriorment, si en algun dels punts de control el Business Case no és vàlid per algun motiu, el projecte es podria aturar i/o tancar. Hi ha fites de servei i fites de projecte (es poden observar en el gràfic més amunt) Fita de Fonament (Foundations Milestone) Quan la fase Alpha s’ha completat es suposa que s’ha construït un fonament suficient del projecte que habilita el desenvolupament iteratiu dell servei i la seva entrega incremental fins a la seva utilització en fase Live, de forma que es disposa de: • • Una estimació raonablement acurada del cost i termini del projecte. Una entesa clara del context ampli de l’objectiu del projecte, que inclou com s’abordaran les limitacions presents i les eventuals integracions o retirades de sistemes legacy. En els projectes grans de construcció de múltiples serveis poden existir múltiples fases Alpha, però només hi haurà una Fita de Fonament. 5 Particularitats del cicle de vida dels serveis públics Per tancar el tema, en aquest apartat es vol descriure les particularitats del cicle de vida dels serveis públics, a tal fet es comenten breument les característiques diferencials dels serveis públics i les eventuals dificultats a considerar en la implementació de cicles de vida àgils a l’Administració Pública. Característiques del serveis públics a tenir en compte La mesura del cicle de vida dels serveis ha de proporcionar les dades necessàries per a la correcta gestió dels serveis i que aquests siguin eficients. Els serveis públics disposen per la seva naturalesa d’unes característiques que cal tenir en compte en el seu cicle de vida [Ref. 6]. • • Una part dels serveis no són de consum voluntari, sinó de consum obligat pels ciutadans. Això pot fer que les variables que s’hagin de contemplar per a la mesura dels serveis voluntaris i dels que no siguin diferents. Alguns serveis no tenen una etapa de maduresa i/o de retirada per caure en desús, i per tant s’ha de fer front a la maduresa o eventual obsolescència tecnològica sense que el servei canviï en essència. Un exemple clar és el pagament de tributs, que està marcat per normativa, 13 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida • té lloc en determinats moments del temps i ha d’estar sempre disponible en unes condicions òptimes de funcionament. Els serveis públics digitals cada cop més són de consum multicanal. Així, la mesura del cicle de vida ha d’atendre aquesta característica per tal de proporcionar les mètriques necessàries per a la gestió dels serveis. Cal doncs considerar aquestes característiques quan es contempla l’adopció de cicles de vida àgils per als serveis a l’Administració Pública. Reptes i riscos en l’adopció de cicles de vida àgils a l’Administració Pública La implantació dels cicles de vida àgils a l’Administració Pública presenta un seguit de reptes i riscos derivats de la naturalesa adaptativa de les metodologies àgils i dels objectius que volen aconseguir. Aquests objectius han d’enfrontar la realitat de l’Administració Pública, subjecta a marcs i restriccions legals per una banda, i per l’altra a la inèrcia de les metodologies tradicionals de gestió dels serveis. L’adopció de cicles de vida i/o metodologies àgils no elimina els riscos ni la necessitat de gestionarlos. • Contractació i gestió de l’abast dels projectes La contractació està subjecta a un marc normatiu que sovint és estricte i evoluciona molt lentament. Els models de contractació estan variant arreu per tal de poder incloure l’adaptabilitat també en el procés de contractació. Addicionalment, els criteris de lliurament i acceptació de resultats també s’han de flexibilitzar, ateses les variacions de planificació motivades per canvis d’especificacions funcionals i tècniques que resulten de la retroalimentació de les persones usuàries sobre cada iteració o cicle de desenvolupament. Nota: No s’aprofundeix en la problemàtica de contractació perquè hi ha un tema específic al temari i se’n parla també al web de Digital Estandards de l’Ajuntament. • • • Gestió de l’equip de treball: cal tenir en compte els següents paràmetres per tal d’assegurar que l’adopció de la metodología ágil resulti exitosa. Altrament pot esdevenir un model caòtic en què ningú tingui clar què fer en cada moment o que no sigui capaç de vencer la resistència a l’adopció de canvis en la forma de treballar. o L’equip de treball ha de ser coneixedor de la metodologia i dels seus principis. o Les assignacions de rols han d’estar clares. o Els diferents membres de l’equip han d’estar compromesos amb el projecte i han de tenir la dedicació de temps i capacitat de comunicació adeqüada. Gestió de les iteracions: Tot i la flexibilitat del model, cal respectar el ritme de les iteracions i introduir els eventuals canvis en la priorització de tasques durant la planificació de les iteracions. Cal també gestionar adequadament el temps, els recursos i l’abast fixat per a la iteració, per tal d’obtenir un resultat de la iteració amb la qualitat desitjada, assolint un equilibri entre l’abast pre-fixat per a la iteració i els canvis que s’hi poden introduir. Control del deute tècnic: Existeix el risc de no controlar el deute tècnic quan el focus és excessiu a la funcionalitat a lliurar. Cal dedicar recursos i temps a la realització de proves completes en cada iteració i a 14 TEMA 43 El cicle de vida dels serveis digitals – Models de cicle de vida • • realitzar les correccions oportunes sobre el codi font, per tal d’assegurar que es manté un disseny amb el mínim de complexitat per a que sigui mantenible. Gestió del coneixement: Cal tenir en compte també en l’adopció de models de cicle de vida àgils la gestió del coneixement, atès que les metodologies de desenvolupament posen focus en la funcionalitat i/o el codi a lliurar i es fàcil caure en escenaris on la documentació es redueix a un mínim insuficient per a garantir un correcte manteniment i evolució posterior del servei. Integració del cicle de vida àgil a l’organització: De forma addicional a les consideracions sobre la formació i el compromís dels equips de treballs (usuaris inclosos), cal considerar la necessària combinació i interacció entre serveis i equips que treballen amb les metodologies àgils i equips de treball que desenvolupen la seva tasca segons els processos prèviament existents. Referències Ref. 1 – Why Every Business is a Software Business – Watts S. Humphrey Ref. 2 – Agile Project Management and Digital Services – Agile Business Consortium Ref. 3 – ISO2000 – Guía completa de aplicación para la gestión de los Servicios de TI – AENOR - ISBN: 978-84-8143-662-4 Ref. 4 - GOV.UK Service Manual Ref. 5 –New Zealand Digital Government Ref. 6 - ¿Por qué es necesario analizar El ciclo de vida del servicio público? – Sergio Jiménez Referències afegides Ref. 7 - The digital lifecycle https://www.digital.govt.nz/standards-and-guidance/strategy-and-planning/digital-lifecycle/ https://medium.com/ontariodigital/putting-life-into-the-digital-service-design-lifecycle-49b221eb99e9 Ref. 8 – Introducció al Serveis de SI/TI (Mòdul 1 UOC) https://www.agileconference.org/wp-content/uploads/2017/10/8.-Geof-Ellingham-ABC-Digital-Workshop.pdf https://www.gov.uk/service-manual/agile-delivery/how-the-discovery-phase-works 15