T-3: La Jurisdicció PDF

T-3: LA JURISDICCIÓ 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES JURISDICCIÓ: POTESTAT conferida exclusivament al TRIBUNALS per resoldre els conflictes a través del procés. ➔ És un poder de l’estat (potestat pública) ➔ Som els ciutadans els titulars de la justícia però la cedim a un Estat (estat social i democrà...

T-3: LA JURISDICCIÓ 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES JURISDICCIÓ: POTESTAT conferida exclusivament al TRIBUNALS per resoldre els conflictes a través del procés. ➔ És un poder de l’estat (potestat pública) ➔ Som els ciutadans els titulars de la justícia però la cedim a un Estat (estat social i democràtic de dret). Demanen la TUTELA DE DRETS I INTERESSOS. L’exposarem a l’òrgan judicial les nostres PRETENSIONS i, per tant li demanem a l’òrgan judicial que declari a qui correspon el dret, que apliqui el dret, que declari el dret existent (que jutgi), això es fa en una primera fase declarativa però cal que aquesta sentència es compleixi i si no ho fa iniciem la FASE D’EXECUCIÓ. És necessari un títol executiu per iniciar l’execució. ➔ L’Administració de Justícia correspon al PJ: integra els jutges i magistrats que estan previstos a la LOPJ i formen part de la JURISDICCIÓ ORDINÀRIA. ➔ En què consisteix? És necessari recordar el que diu l’art. 117.3 CE: La funció jurisdiccional consisteix en jutjar (emetre una sentència) i fer executar allò jutjat = ADMINISTRAR JUSTÍCIA ➔ Els tribunals espanyols tenen atribuïdes la jurisdicció dels conflictes que tenen lloc a Espanya. ➔ Hi ha la normativa internacional que ho regula, hem de veure què diuen els convenis internacionals. ➔ Depèn de cada conflicte i circumstància, pot ser que s’apliqui dret estranger. ➔ Art.21 a 25 LOPJ (primer hem de veure si hi ha un tractat o conveni que atribueixi la competència judicial a l’estat espanyol), atribució d’assumptes amb persones estrangeres o competència judicial internacional. ➔ Art. 22 quáter.g) Hem d’anar a les normes que regulen les competències internacionals de jurisdicció LA JURISDICCIÓ DELS TRIBUNALS ESPANYOLS TÉ 3 CARACTERÍSTIQUES: INDEPENDÈNCIA (arts. 12 a 14 LOPJ) ➔ Cap dels altres poders de l’estat ni els altres membres del PJ poden influir en les decisions que adoptin els ordres judicials. ➔ Han de ser independents a l’exercir la seva funció jurisdiccional, ningú pot interferir. Ex: Art. 1.1 LOPJ: “La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del Poder Judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente a la Constitución y al imperio de la ley.” ➔ La seva ACTUACIÓ NOMÉS ESTÀ LIMITADA PEL QUE DIU LA LLEI (estan subjectes a l’O.J) No pot fer com l’arbitratge d’equitat. ➔ TIPUS D’INDEPENDÈNCIA: ➔ INTERNA (12.1 LOPJ): “En el ejercicio de la potestad jurisdiccional, los Jueces y Magis- trados son independientes respecto a todos los órganos judiciales y de gobierno del Poder Judicial.” ➔ Dins del mateix PJ (12.2 LOPJ), els òrgans judicials han de ser independents respecte de qualsevol altre membre del PJ. ➔ NO CORREGIR INFERIORS JERÀRQUICS ➔ Art. 12.2 LOPJ: No podrán los Jueces y Tribunales corregir la aplicación o interpretación del O.J hecha por sus inferiores en el orden jerárquico judicial sino cuando administren justicia en virtud de los recursos que las leyes establezcan. ➔ Excepció: Segons el 12.2 LOPJ si es recórrer una decisió d’un tribunal a una instància superior, és possible que l’òrgan superior canviï la interpretació que faci del dret d’un òrgan inferior. Les resolucions judicials es poden impugnar, en cas que una de les parts recorri. MARTA MIQUEL CADENAS 1 ➔ Dins del mateix PJ i del govern del PJ (CGPJ) (12.3 LOPJ) ➔ NO IMPOSAR COM RESOLDRE ASSUMPTE → ordres/pressions = falta greu (417.4 LOPJ): “La intromisión, mediante órdenes o presiones de cualquier clase, en el ejercicio de la potestad jurisdiccional de otro juez o magistrado.” ➔ NO RECOMANACIONS ➔ Per garantir la independència del PJ es va crear el seu propi òrgan de govern, qui regeix l’organització del PJ no és el poder executiu sinó el CGPJ. ➔ NO JERARQUIA FUNCIÓ JURISDICCIONAL, però sí governativa = funcionament tribunals. El PJ està organitzat jeràrquicament pel que fa a nivell organitzatiu (gestió) però no des del punt de vista del treball que és independent. ➔ EXTERNA (13 LOPJ): ➔ Art. 13 LOPJ: Todos están obligados a respetar la independencia de los Jueces y Magistrados. ➔ També ha de ser independent respecte els altres poders, ciutadans, mitjans de comunicació. Quan hi ha casos d’ordre penal que tenen ressò social es fan judicis paral·lels. Si no es respecta la independència la solució la dona l’art. 14 LOPJ. GARANTIES DE LA INDEPENDÈNCIA ➔ A través de la INNAMOBILITAT (117.1 i 2 CE + 1 LOPJ... en relació amb els arts. 379 i ss. LOPJ). Els òrgans judicials no poden ser jubilats del seu lloc de treball a no ser que hi hagi una causa. ➔ APOLICITAT (127 CE). No poden ocupar càrrecs polítics, no partits polítics ni sindicats, però sí que es poden associar? ➔ Establiment de criteris objectius per: accés, provisió de places, progressió ➔ Govern autònom dels òrgans judicials → CGPJ ➔ Fora del poder executiu ➔ Reserva de LO regulació principals qüestions tribunals (LOPJ) ➔ IMMUNITAT RELATIVA (398 a 400 LOPJ) ➔ Evitar detencions arbitràries per pertorbar exercici funcions ➔ Evitar compareixença davant d’autoritats adm. i militars ➔ Independència econòmica (sou digne) (402.1 LOPJ) EXCLUSIVITAT (arts. 117.3 CE, 2.1 LOPJ) ➔ La potestat jurisdiccional exclusiva de jutges i magistrats. ➔ “MONOPOLI” ESTATAL DE JUTGES I MAGISTRATS. ➔ Des d’una perspectiva internacional, a Espanya y només seran executables les sentències dels tribunals espanyols, a no ser que hi hagi un tractat o conveni que digui el contrari. ➔ No validesa a Espanya resolucions Tribunals Estrangers ➔ Excepció: Hi ha casos en què podrà tenir eficàcia la sentència en el tribunal espanyol, en virtut d’un tractat o llei es reconeixen, dictin sentència i les sentències puguin tenir eficàcia al nostre ordenament. ➔ A més... 93 CE + 2.1 LOPJ → potestat jurisdiccional d’alguns Tribunals Internacionals ➔ No només dicten sentència amb efectes aquests tribunals a l’estat espanyol hi ha altres (Tribunal Europeu dels drets humans, tribunals de justícia de la UE, que no formen part del poder judicial), va més enllà, fa qüestionar el monopoli. MARTA MIQUEL CADENAS 2 ➔ MONOPOLI JUDICIAL: ➔ Només el PJ exerceix la funció jurisdiccional, jutges i tribunals previstos a la LOPJ (aplicació del dret en el cas concret a través del procés). Només el PJ té potestat per resoldre un conflicte a través d’enjudiciament. ➔ Però hi ha altres mètodes per resoldre conflictes la decisió del qual tenen el mateix efecte que una sentència (arbitratge) ➔ SENTIT NEGATIU DE L’EXCLUSIVITAT: els jutges i magistrats no poden fer una altra funció diferent de la jurisdiccional, només poden exercir aquesta tasca i no poden fer cap altra activitat que no sigui aquesta. No poden ser representants en una empresa, no podran donar assessorament jurídic, etc. 117.4 CE + 2.2 LOPJ UNITAT (arts.117.5 CE, 3.1 i 4 LOPJ) ➔ JURISDICCIÓ ÚNICA: JURISDICCIÓ ORDINÀRIA: jutjats i tribunals regulats a la LOPJ =PJ ➔ Aquella que s’atribueix al PJ, un dels poders de l’estat integrat per jutges i magistrats que estan recollits a la LOPJ (regula l’organització i funcionament de la funció jurisdiccional). = tenen atribuïda jurisdicció ordinària. ➔ Quan diem que la jurisdicció és única ens refereix a la funció del PJ. ➔ Però també existeixen JURISDICCIONS ESPECIALS: reconegudes a la CE. Règim propi, al marge de la LOPJ (eg. TC, regulat a la LOTC) ➔ Poden dictar resolucions judicials (potestat jurisdiccional però FORA DEL PODER JUDICIAL). ➔ Ex: TC (reconegudes al CE). El TC vetlla perquè les normes de les corts siguin constitucional (sinó plantegem recurs d’inconstitucionalitat) o qüestió d’inconstitucionalitat. ➔ Funció del recurs d’empara: si hi ha una violació d’un dret fonamental s’ha d’intentar solucionar primer per via ordinària (PJ) però si la via ordinària no dona resposta es podrà anar al TC (recurs extraordinari) en cas que sigui violació per part de poder públics. ➔ NO ÉS PAS JURISDICCIÓ ORDINARIA. ➔ TRIBUNAL DEL JURAT, TRIBUNALS MILITARS (jurisdicció militar), TRIBUNAL DE COMPTES (norma que fiscalitza els comptes públics, té jurisdicció, dicta sentències). JURISDICCIÓ ORDINÀRIA ➔ JURISDICCIÓ ÚNICA: ORDINÀRIA ➔ No abans de la CE 1978 = heterogeneïtat d’òrgans → pluralitat situacions especials. ➔ Abans de la CE hi havia tribunals d’excepció, no hi havia pas jurisdicció ordinària. ➔ A partir CE (117.5 CE + 3.1 +4 LOPJ): ➔ La jurisdicció segueix sent única però es creen 4 òrgans jurisdiccionals, ja que es distribueix per matèries ➔ Poder judicial = jutges i tribunals → LOPJ (creació, constitució, funcionament) ➔ S’estén a TOT el territori espanyol afectant: totes les persones i totes les matèries tenint en compte les LLEIS INTERNACIONALS. ➔ Hi ha una garantia constitucional que és el jutge ordinari o el jutge garantida per llei. Qualsevol ciutadà ha de conèixer quin és l’òrgan competent abans que succeeixi el conflicte (està predeterminat per llei). ➔ Depenent del tipus de conductes es va a un tribunal o un altre. JURISIDICIÓ ESPECIAL (Arts. 117.5 CE i 3.1 LOPJ) ➔ Jutjats i tribunals fora del poder judicial ➔ Funcionament i estatut personal → lleis especials (no a la LOPJ) ➔ Exprés reconeixement CE: ➔ Tribunal Constitucional (159 a 165) ➔ Tribunal de Comptes (136) ➔ Trib. Consuetudinaris i tradicionals (125)- litigis regants ➔ “Tribunal de las aguas de la Vega Valenciaana “ ➔ “Consejo de hombres buenos de Murcia” ➔ Tribunal de jurat (125) ➔ Tribunals Militars (117.5) MARTA MIQUEL CADENAS 3 2. CONFLICTES JURISDICCIONALS Què passa quan els òrgans que tenen atribuïdes la funció jurisdiccional no es posen d’acord? Hem d’anar a la LOPJ I LO 2/1987 DE CONFLICTES JURISDICCIONALS CONFLICTES DE JURISDICCIÓ ➔ ➔ ➔ ➔ Arts. 38-41 LOPJ Quan un dels òrgans en conflicte no és el PJ. Es produeix un conflicte quan ambdós es creuen competents per resoldre una cosa. Es pot donar entre òrgans administratius i òrgans jurisdiccionals de la jurisdicció ordinària o especial. ➔ ADMINISTRACIÓ VS JURISDICCIÓ ORDINÀRIA. Ex: Hisenda VS Jutjat ContenciósAdministratiu ➔ JURISDICCIÓ ESPECIAL VS ADMINISTRACIÓ. Ex: Tribunal de comptes vs administració. ➔ JURISDICCIÓ ORDINÀRIA VS ESPECIAL. Ex: Tribunal de l’ordre penal vs tribunal jurisdicció militar. ➔ JURISDICCIÓ ESPECIAL VS JURISDICIÓ ESPECIAL Ex: Tribunal de jurat vs tribunal militar TIPUS: positius/negatius SUPÒSITS CONCRETS: a) b) c) d) e) JURISDICCIÓ ORDINÀRIA + ADMINISTRACIÓ ➔ Tribunal de Conflictes de la Jurisdicció (president TS + 5 vocals: 2 magistrats Sala cont-adm. TS + 3 consellers permanents Estat) JURISDICCIÓ ORDINÀRIA + JURISDICCIÓ MILITAR ➔ Sala de conflictes de la jurisdicció (president TS + 2 magistrats TS Sala ordre jurisdiccional conflicte + 2 magistrats Sala Militar) JURISDICCIÓ MILITAR + ADMINISTRACIÓ ➔ Tribunal de conflictes de la jurisdicció JURISDICCIÓ COMPTABLE + ADMINISTRACIÓ ➔ Tribunal de conflictes de la jurisdicció JURISDICCIÓ COMPTABLE + JURISDICCIÓ MILITAR ➔ Sala de conflictes de la jurisdicció ➔ Quan en el conflicte intervé L’ADMINISTRACIÓ resoldrà el TRIBUNAL DE CONFLICTES DE JURISDICCIÓ. ➔ Quan NO intervé l’administració en el conflicte qui resol és la SALA DE CONFLICTES DE LA JURISDICCIÓ. CONFLICTES DE COMPETÈNCIA Art. 42 a 50 LOPJ ➔ Conflicte entre òrgans del PJ (jurisdicció ordinària) ➔ Òrgans del PJ de DIFERENT ORDRE JURISDICCIONAL. ➔ Dins del PJ, hi ha dos òrgans del PJ que volen o no conèixer el conflicte (positiu o negatiu, respectivament). ➔ Qui resol? Sala especial del TS (president + 2 magistrats: 1 de cada sala de la jurisdicció en conflicte) ➔ Qui el pot plantejar: ➔ Jutge d’ofici (l’òrgan judicial, les parts no fan res) ➔ Instància de part (qui denuncia a través d’un mecanisme declinatori, és la part qui té la iniciativa per denunciar la falta de competència) ➔ Instància del MF. ➔ Tractament especial ordre penal → preferent ➔ Procediment: art. 45 i ss. LOPJ MARTA MIQUEL CADENAS 4 QÜESTIONS DE COMPETÈNCIA Arts. 51 i 52 LOPJ ➔ Conflicte entre òrgans del PJ (jurisdicció ordinària) ➔ Òrgans del PJ del MATEIX ORDRE JURISDICCIONAL. ➔ Qui resol?: l’òrgan immediat superior comú de dos òrgans d’instrucció: Sala civil i penal del TSJ 3. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL I GOVERN INTERN DELS JUTJATS I TRIBUNALS ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Art. 122 CE Arts. 104 i ss. + 558 i ss. LOPJ Reglament 1/1986, de 22 d’abril, d’Organització i Funcionament del CGPJ Membres que l’integren: 20 membres (vocals) QUÈ ÉS? Òrgan de govern de jutges i magistrats. MANERA DE GARANTIR LA INDEPÈNDÈNCIA JUDICIAL, a diferència d’altres operadors jurídics que depenen el ministeri de justícia (dins del poder executiu). President CGPJ (= TS) La CE i la LO del poder judicial diu que aquests membres són elegits de la següent manera: ➔ 8 SÓN ELEGITS: 4 senat i 4 congrés per majoria de 3/5 parts entre JURISTES DE RECONEGUT PRESTIGI (qualsevol persona experta en dret sigui quina sigui la seva professió, poden ser advocats, fiscals, jutges, etc) amb com a mínim 15 anys d’experiència professional. ➔ 12 SÓN ELEGITS: en els termes que digui la llei. El que diu la CE que han de ser JUTGES I MAGISTRATS. Han de ser elegits 6 pel congrés i 6 pel senat amb majoria de 3/5 parts. La CE no diu com s’han d’elegir els 12 membres. L’altre opció són que els mateixos jutges es presenten a unes eleccions internes en què només poden votar els jutges i ells triaran els seus candidats. S’HAN DE RENOVAR ELS MEMBRES CADA 5 ANYS PROBLEMA ACTUAL (2023): conflicte CGPJ, no es canvien els membres des del 2018. No s’ha renovat perquè no es posen d’acord els principals grups parlamentaris. Per renovar es demanda les 3/5 parts (majoria qualificada) que precisen de l’acord dels principals grups polítics (PP i PSOE). FISCALIA és un òrgan jeràrquic que actua per instruccions del superiors jeràrquics, i a dalt de tot depèn el ministeri de justícia. AIXÒ NO PASSA AL CGPJ (ÉS INDEPENDENT) El PJ ha decidit tenir el seu propi òrgan de govern. ➔ Tenen uns règims laborals ➔ Règims d’accés a la carrera judicial ➔ S’han d’organitzar les tasques ➔ Revisa el règim disciplinari ➔ Es poden crear tribunals especials per determinats conflictes ➔ Informes jurídics sobre projectes de lleis que es volen aprovar a les corts, s’encarrega de la formació de jutges. ➔ PER AIXÒ ES CREA EL CGPJ (ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT BUROCRÀTIC) → independència Volen que els jutges siguin que ells mateix triïn els seus propis membres. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL Entre jutges i magistrats Vocals proposats pel congrés Vocals proposats pel senat TOTAL VOCALS TOTALS 6 Entre juristes de reconeguda competència 4 6 4 10 12 8 20 10 MARTA MIQUEL CADENAS 5 Elegit pel ple del CGPJ entre membres de la carrera judicial o juristes de reconeguda competència President 1 ORGANIGRAMA CGPJ (no cal estudiar) PRINCIPALS FUNCIONS ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Nomenament de jutges i magistrats, excepció dels jutges de pau Promoció dels jutges i magistrats Designació d’altres càrrecs de govern dels òrgans judicials Formació de jutges i magistrats → Escola Judicial (depèn del CGPJ) Inspecció de jutjats i tribunals Tramitació i resolució dels expedients disciplinaris contra jutges i magistrats MARTA MIQUEL CADENAS 6