Solucions UD 1 La lírica trobadoresca PDF

UD 1: LA LÍRICA TROBADORESCA 1. Context​ ​ històric:​ ​ Origen​ ​ de​ ​ la​ ​ lírica​ ​ trobadoresca.Causes​ ​ de​ ​ l’aparició​ ​ de​ ​ la​ ​ lírica trobadoresca​​en​​terres​​catalanes 2. Temàtica:​​ la teoria de l'amor cortès 3. Els​​personatges​de la cançó trobadoresca ​ 4. El​​trobador​​i​​el​​j...

UD 1: LA LÍRICA TROBADORESCA 1. Context​ ​ històric:​ ​ Origen​ ​ de​ ​ la​ ​ lírica​ ​ trobadoresca.Causes​ ​ de​ ​ l’aparició​ ​ de​ ​ la​ ​ lírica trobadoresca​​en​​terres​​catalanes 2. Temàtica:​​ la teoria de l'amor cortès 3. Els​​personatges​de la cançó trobadoresca ​ 4. El​​trobador​​i​​el​​joglar.​​Les​​trobairitz 5. Gèneres​​i​​subgèneres 6.Llengua​​i​​estil 7. Principals​​trobadors​​catalans i occitans Enllaços: http://www.slideshare.net/Esclarmonda/la-poesia-trobadoresca-3171702 http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm https://www.youtube.com/watch?v=dSLiga3ZAvQ https://www.trob-eu.net/ca/qui-son-els-trobadors.html 1. CONTEXT HISTÒRIC. ORIGEN DE LA LÍRICA TROBADORESCA. CAUSES DE L'APARICIÓ DE LA LÍRICA TROBADORESCA EN TERRES CATALANES a) Per què la lírica dels trobadors enceta la història de la literatura catalana, tot i esser escrita en occità i no en català? La lírica dels trobadors va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (Occitània), l’actual França i ben aviat es va estendre a Catalunya i al nord d’Itàlia, on imitaren no tan sols els temes i les formes poètiques, sinó també la llengua. Aquesta difusió s’explica pel gran prestigi que assoliren aquestes primeres manifestacions de poesia culta escrita en una llengua vulgar. Alguns factors expliquen la ràpida difusió per terres catalanes, com són la similitud entre les dues llengües (català i occità), la proximitat geogràfica i les relacions polítiques entre els dos territoris, sobretot arran del casament entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença el 1112. b) En quin període perviu la lírica trobadoresca a Catalunya? Al s. XIII arribarà aquesta poesia a Catalunya on perviurà fins al s. XV, amb la figura d'Ausiàs March. Aquest serà el primer poeta a rompre la tradició d'escriure poesia amorosa en occità, que havia estat la tradició medieval i comença a escriure-la en català. A més, també durà a terme un canvi en el tema, on deixarà de banda la temàtica de l'amor cortès pròpia dels trobadors i canta un nou tipus d'amor en les seves obres (lluita entre l’amor espiritual i l’amor carnal). I així mateix, va escriure la poesia expressant la seva opinió i vida, d'una forma sincera; fent ús de metàfores i comparacions que reflectien el seu estat d'ànim. 1 2. TEMÀTICA: LA TEORIA DE L'AMOR CORTÈS (FIN'AMORS) a) Completa la informació del quadre: El tema central de la lírica trobadoresca i del gènere de la cançó és l'amor, que no és tractat de forma original, sinó que s'ajusta a uns tòpics que configuren l'anomenat amor cortès. Presenta els trets-tòpics següents: Amor com a vassallatge: En l'època medieval s'emprava un sistema social anomenat vassallatge on el vassall jurava fidelitat al seu senyor i es comprometia a complir determinades servituds, com el conreu de la terra per al seu senyor, a canvi de protecció militar.Això adaptat al terreny amorós, explica que el trobador li jura amor i fidelitat a la senyora (l’estimarà sempre), que té un nivell social superior al del trobador i que pot decidir protegir-lo o rebutjar-lo. Amor platònic i contradictori: La dama sovint no correspon a l'amor del trobador, fet que a ell li provoca dolor. És, per tant, un amor no correspost (platònic) i alhora és contradictori, perquè, malgrat el dolor que produeix la no correspondència el cantador s'estima més morir que deixar d'amar. Amor adulterí i secret: L'amor ha de mantenir-se en secret, perquè la dama està casada i el seu marit (__gilós______) no pot assabentar-se'n. El trobador ha d'evitar que els _lauzengiers______________ ( envejosos) desvetllin el seu amor al marit, per la qual cosa usa el recurs d'invocar la dama a través d'un pseudònim ( anomenat ___senhal_______), que sol aparèixer a la ___tornada__________ de la composició. El trobador sol comptar amb l'ajut d'un confident o amic que vigila quan els amants estan junts perquè no siguin descoberts. (__guaita_________) Amor idealitzat: La dama és presentada com un cúmul de virtuts físiques i espirituals: té la mirada benigna, somrient i tendra; el parlar és assenyat, dolç i sincer; el cos, gallard,bell i ple, i el tracte, alegre i mesurat. 3. ELS PERSONATGES DE LA CANÇÓ TROBADORESCA a) Completa el quadre següent sobre els personatges que intervenen en la cançó trobadoresca: Nom català Nom occità Característiques Trobador Om És el vassall de la dama, el seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o príncep i la dama a qui adreçava la seva poesia era de categoria social inferior (una dama noble), el poeta, com a vassall, se situava immediatament per sota d'ella, perquè sempre havia de ser el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat. Ha de passar per quatre fases abans que la dama s'hi lliuri: - Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s’atreveix a dirigir-se a la dama que estima. - Pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li 2  expressi el seu amor a través de la poesia. - Entenedor: entre la dama i el trobador- enamorat s’estableix una relació de complicitat. Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat i li dona penyores d’amor. - Drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en drutz si arriba a l’amor físic i total amb la dama. Dama Domina, midons Era la senyora feudal, la "domina". La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada, ja que ha de tenir drets jurídics i, per tant, poder, mentre que les solteres no els tenien i estaven sotmeses al pare. Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans. Marit gilós Si la dama està casada, el marit es converteix en “gilós”. Per això apareix en aquestes poesies com un ésser roí, malvat, del qual s’han d’ amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l’ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l’interès i de la imposició. Envejosos, lauzangiers Com que el marit de la dama és un gran senyor feudal, maldients, viu envoltat d’un seguit de cortesans, aduladors vigilants que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre trobador i dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama per anar-la a explicar al senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador. Vigia, vigilant gaita Amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts. 3 4. EL TROBADOR I EL JOGLAR. LES TROBAIRITZ a) Defineix el concepte trobador diferenciant-lo del de poeta, tot assenyalant qüestions com la seva procedència social i la seva formació Els trobadors són els autors de la lírica culta en occità, una llengua no pròpia de Catalunya. Anomenem trobadors exclusivament als autors de la poesia lírica provençal que creen les seves obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la Gàl·lia i després a Catalunya i al nord d'Itàlia. Tenien una formació molt culta, ja que havien estudiat el trivi (retòrica, gramàtica i lògica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia), entre altres coneixements. Eren autors de la lletra i de la composició musical, i podien ser de classe alta (nobles o reis) o baixa. En el primer cas, la seva tasca literària, normalment escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, a vegades una arma política, però, per als segons era una professió de la qual vivien. Així i tot, es consideraven entre ells com a iguals, però sense oblidar el lloc que ocupava cadascun. Els poetes,en canvi, eren els autors de la lírica culta en llatí, no tenen unes temàtiques tan concretes, a més, varen sorgir molt abans. b) Què és un joglar? Els joglars eren els intèrprets itinerants de les cançons i poemes que feien els trobadors. Eren d’estament baix i es dedicaven professionalment a l’entreteniment, tant a les corts (per als nobles) com a les places públiques (per a gent comuna). Podien tenir diferents habilitats, com fer jocs de mans, acrobàcies, mímica, humor… c) Quins tipus de joglars existien? Joglars lírics: Joglars especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca, se centraven a difondre les cançons i fer activitats entre els cortesans. Havien de comptar amb una bona memòria, perquè havien de recitar literalment el text del trobador. Joglars èpics/de gestes: Joglars que es dedicaven a la recitació de les cançons de gesta. Podien improvisar, a vegades, el text, ja que no estaven subjectes a unes normes estrictes de versificació. Joglars músics: Destacaven per tocar instruments, com el llaüt, la flauta, el tambor o la viola. Joglars acròbates i dansaires: Especialitzats en destresa física. Feien acrobàcies, danses i moviments espectaculars per entretenir el públic. Podien incloure danses tradicionals o altres formes més exòtiques. Bufons i còmics: Eren joglars que feien humor mitjançant la sàtira, la mímica o la paròdia. Els bufons tenien llibertat per fer burla dels nobles o temes sensibles, amb un to irreverent. d) Defineix: trobairitz 4 Les trobairitzs eren dones de la reialesa que eren trobadores. L’amor cortès havia de ser lliure i gratuït; aquestes condicions no se solien trobar en els matrimonis nobles, ja que eren per negocis, per poder i aquests eren concertats. Les trobairitz cantaven, per tant, als cavallers, però no ho feien per als seus marits. Els trobadors i trobairitzs tenien temes en comú com l’amor cortès, la natura, la política, i la religió. Com els trobadors, les trobaritzs abordaven temes d’amor no correspost, idealitzaven els seus amants i feien ús d’una poesia refinada. Com a trobairitz podem destacar na Beatriz de Día, que expressava als seus poemes els seus pensaments sobre la vida, l’amor i sentiments personals. De vegades adoptava una perspectiva feminista, desafiant els pensaments i ideologies de la dona a l’època. 5. GÈNERES I SUBGÈNERES a) Les composicions trobadoresques eren recollides en Cançoners. Quina és la seva estructura? Els cançoners consten de tres apartats: “Vidas” S’explica la vida del trobador. Biografia “Razos” Petits textos explicant el perquè l’ha escrit. Raons per les quals s’ha escrit tal poesia. (No sol ser freqüent) “Composicions” El mateix poema. (lletra i música) Però alguns trobadors només inclouen les poesies. b) Diferencia breument els 3 grans gèneres trobadorescos, segons la seva temàtica: cançó, sirventès i plany. Sirventès:És una poesia moralitzadora d’atac personal, d’atac o propaganda política, de repressió dels costums… Variants: 1- Sirventès moral: crítica als mals costums o abusos de determinats estaments socials, dona preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers. 2- Sirventès personal: Atac i sàtira contra persones odiades pel trobador. 3- Sirventès polític: El trobador és el portaveu d’un país. 4- Sirventès literari: Manifesta crítica contra la manera de fer d’algun trobador. Cançó: El trobador expressa els seus sentiments a través d’una cançó. El tema d’aquesta és l’amor cortès, el qual participa en aspectes socials i espirituals de l’època medieval. Plany: Cant fúnebre per la mort d’algun personatge famós, amic… Estructura: 1- Invitació al plany 2- Llinatge del difunt 3- Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort. 4- Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal. 5- Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt. 5 6 - Dolor produït per la seva mort. c) Què és una alba o albada? Quins elements la identifiquen? Una alba és una poesia que canta el trobador on expressa els sentiments dels amants en acomiadar-se a l’alba. Parla sobre el disgust per part dels amants per l’arribada del matí, per l’arribada de l’alba, la qual representa la separació, ja que, després d’haver passat la nit junts, s’han de separar pel fet de témer ser descoberts pel marit (gilós) o pels lausengiers. Els elements que identifiquen una alba/albada són: - L’alba: és el moment en què els amants es veuen obligats a separar-se. - El gaita (el vigilant, el guaita): és el personatge, amic del trobador, que s’encarrega de vigilar que no arribi el marit (gilós) o els lausengiers mentre els amants estan junts. També és el responsable d’avisar als amants de l’arribada de l’alba, la qual significa la separació. - L’ocell (sol esser un rossinyol): anuncia amb el seu cant l’arribada del dia. d) Què és una pastorel·la? Una pastorel·la és el diàleg amorós de caràcter humorístic entre una pastora i un cavaller. Es tracta d’un diàleg amb un llenguatge col·loquial. L’escena no correspon a una situació real, sinó que és més aviat fictícia, així i tot, poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables. Els dos desenllaços més comuns són: 1. La pastora fa fora el cavaller: de vegades amb el seu enginy, de vegades amb l’ajuda familiar (és el més habitual). 2. El desenllaç queda obert, és poc clar. 6.LLENGUA I ESTIL a) Quins noms rep la llengua en què és escrita la lírica trobadoresca? L’occità, o també conegut com a provençal o llengua d’oc, va ser la llengua que varen utilitzar els trobadors, que eren els que escrivien la lírica trobadoresca. b) Completa el quadre següent sobre els estils de trobar: Estil leu (o pla) Estil senzill, fàcil d'entendre perquè no usa paraules amb doble sentit ni recursos estilístics complicats. S'empra sovint als sirventesos. Estil clus Estil hermètic, on la dificultat rau en la complicació de conceptes i en l'ús d'un llenguatge d'argot. Estil ric Estil hermètic basat sobretot en la complicació formal per l'abús de recursos estilístics de difícil interpretació. 6 7. PRINCIPALS TROBADORS CATALANS I OCCITANS a) Cita 5 trobadors occitans Jaufré Raudel, Arnaut Daniel, Marcabrú, Cercamón i Bernat de Ventadorn b) Els trobadors catalans: Qui són " els tres Guillems"? Anota algunes dades significatives de cadascun. Guillem de Berguedà: es conserven 31 poesies d’aquest trobador. La seva composició es divideix en cicles, i en el seu cas, d’acord amb l’odi (sirventesos). Aquest són 3 cicles de sirventesos: 3 contra Pere de Berga, 4 contra Arnau de Préixens i 5 contra Ponç de Mataplana. Guillem de Cabestany: Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. Hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. Guillem de Cabestany estimava la senyora i li feia les seves cançons, i la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit al marit; i aquest,un dia va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap. Llavors va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; també va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. Quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany. La vida del trobador es relaciona, per tant,amb la llegenda del “cor menjat”. D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa), i dues d'atribució dubtosa. Guillem de Cervera (Cerverí de Girona): És el trobador del qual es conserven més composicions poètiques i un dels més innovadors. Es conserven un total de 120 composicions(114 són líriques, 5 narratives i un poema moral). La seva obra es pot agrupar en popular, amorosa, moral, religiosa, narrativa i finalment els proverbis que són 1197 quartets de versos hexasíl·labs. c) Quina és la importància de Ramon Vidal de Besalú? La seva aportació a la literatura catalana va ser a principis del segle XIII amb la seva obra: ‘’Razos de trobar’’ ,que tenia com a objectiu ensenyar a compondre versos en occità. A més a més, va ser el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica (Occità). Això el converteix en un pioner en el desenvolupament de la teoria poètica en la literatura catalana i en la romànica, en general. 7 Els seus escrits proporcionen una visió valuosa del panorama cultural i literari del seu temps. Les seves narratives en vers, en particular, anticipen elements de les novel·les medievals posteriors en llengua catalana, establint temàtiques i estructures narratives que es desenvoluparen més endavant en la literatura europea. 8. IMPORTÀNCIA DELS TROBADORS a) Valora el paper que han exercit els trobadors dins la història de la literatura universal Els trobadors eren persones que durant els segles XII i XIII van compondre la lletra i la música de les seves pròpies poesies en llengua occitana. D’aquesta manera, la seva poesia va ser la primera mostra a l’Europa llatina de lírica culta escrita en una llengua vulgar. Aquesta canvià d’estatus, deixà de ser vulgar per equiparar-se a la llatina, assolint un grau d’artificiositat que no tenia res a envejar als poetes clàssics. 8