Revolucions liberals (1789-1871) PDF

Summary

Aquest document presenta informació sobre les revolucions liberals burgeses a Europa entre 1789 i 1848. El text detalla aspectes com la monarquia absoluta, el liberalisme, i l'organització social. Analitza les causes de la Revolució Francesa, incidint en la crisi econòmica i política del moment.

Full Transcript

INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ? Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Est...

INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ? Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat, volen posar fi a l’Antic Règim i implantar un nou sistema polític i social. Sobirania Nacional Monarquia Absoluta de Nou Sistema polític Dret Diví (Parlament) Divisió De Poders ( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME ) Constitució L’altre aspecte que també volen canviar és l’organització social : Societat ESTAMENTAL Societat De CLASSES ( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS) ( MOBILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA NEIXEMENT. NO MOBILITAT SOCIAL DE PRIVILEGIS, VÀLUA PERSONAL) DIFERÈNCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME El Liberalisme és un sistema polític en el que, a diferència del absolutisme, el poder no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. A més a més Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. Ha de haver tres poders separats : 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o Assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris.... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deures 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799) La Revolució Francesa és la primera revolució d’una onada que es produirà a l’Europa Absolutista. En molts aspectes servirà de model per les revolucions posteriors. El desenvolupament de la burgesia al segle XVIII, els ideals de la Il·lustració i l’exemple de la revolució americana van estimular aquests processos revolucionaris França havia estat durant el segle XVIII una de les monarquies més poderoses de tota les monarquies absolutes d’Europa. En el moment que es produeix la revolució a França regna Lluís XVI, rebesnét de Lluís XIV, el rei Sol. S’havia casat amb Maria Antonieta, filla dels reis d'Àustria. Durant la revolució Lluís XVI, i la seva dona, la reina Maria Antonieta, seran guillotinats. https://www.youtube.com/watch?v=ttdq818TGD0 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA A més a més de les El desig de la Burgesia d’acabar amb l’absolutisme i els causes que originen privilegis dels nobles i eclesiàstics totes les Revolucions Liberals La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..) i l’exemple de la Revolució Americana França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles Al voltant del 1789 La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en guerres i en la cort, la qual cosa provoca la la bancarrota. Any 1788 Ingressos Despeses FRANÇA ES TROBA 472 EN UNA milions de CRISIS lliures ECONÒMICA I lliures 633 milions de AMB UN ESTAT ImpostosEN BANCARROTA camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Altres (41%) 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS Davant d’aquesta situació el rei intenta que els privilegiats paguin impostos. Aquests es van negar i el van obligar a convocar els ESTATS GENERALS, únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. Cahier de doléances L’autor és Emmanuel Joseph Sieyès, eclesiàstic, escriptor i polític francès. La idea central del text: La importància del tercer estat dins de la societat com a veritable representació de la nació (Quadern de queixes - gener de 1789) "Qu'est ce que le Tiers Etat ? Tout ! Qu'a t'il été jusqu'à présent dans l'ordre politique ? Rien ! Que demande t'il ? A y devenir quelque chose " "Qu'est ce que le Tiers Etat ? Tout, mais un tout entravé et opprimé ! Que serait-il sans l'ordre privilégié ? Tout mais un tout libre et fleurissant" 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? Una assemblea d’origen medieval on estaven representants els tres estaments socials de l’Antic Règim Què són ELS ESTATS 1r estament: Clergat, 291 representants 2 vots GENERALS: 2n estament: Noblesa, 270 representants 3r estament: Tercer Estat 578 representants 1 vot El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per modificar els privilegis. (A França no es convocaven des de 1614). Com funcionaven ? * El rei plantejava la seva petició * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. Els privilegiats sempre disposaven de majoria. En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar el sistema de votació: Votar per persona i no per estaments. Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA El rei i els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei suspèn la reunió dels Estat Generals. Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ? Els diputats del Tercer Estat, juntament amb alguns nobles i eclesiàstics, es reuneixen en un petit pavelló A més, a més... reconèixer la igualtat de (Sala del joc de pilota ) i es tots els francesos significava posar fí a constitueixen en Assemblea la societat estamental. Nacional (Representants de la nació). I juren no abandonar aquell lloc fins haver donat a França una Constitució que reflectís la llibertat i la igualtat de tots els francesos. Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei. 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional A París les Classes Popular Urbanes assalten la presó i arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789) Com reacciona el Poble ? Les notícies del que passa a Paris arriben al camp i es produeix “ La Gran Por ”. LA GRAN POR Per tota França els camperols es rebel·len contra els LA REVOLUCIÓ senyors (atacs a castells, incendis...) TRIOMFA !! Els membres del Tercer Estat es rebel·len per tot arreu en defensa dels seus representats i la monarquia perd el control del País. Molts Nobles abandonen França... 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 ) 1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota” Juliol El rei crida l’exèrcit a Versalles LA REVOLUCIÓ 1789 TRIOMFA Assalt a la Bastilla / La Gran Por Agost El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en 1789 ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament) 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? L’ASSEMBLEA NACIONAL: GRUPS POLÍTICS A la nova Assemblea Nacional es podien diferenciar tres grups polítics: El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren REIALISTES absolutistes i volien tornar a l’Antic Règim. Són antirevolucionaris. MONÀRQUICS Constitucionalistes. Partidaris Monarquia Parlamentària El formaven la burgesia conservadora. Volien establir el liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els privilegiats, deixant de banda a les classes populars GIRONDINS urbanes i els camperols. També hi seran republicans. Són partidaris del sufragi censatari. El formaven la burgesia progressista. Volien establir JACOBINS el liberalisme democràtic. Consideren que la revolució també ha de beneficiar a les Classes Populars Urbanes i els Camperols. Partidaris del sufragi universal masculí A partir d’aquest moment la revolució inicia un llarg camí de 1789 a 1799, passant per diferents etapes segons el grup que aconsegueix manar a l’Assemblea 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) ETAPES DE LA REVOLUCIÓ 1789 - 1799 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) PRIMERA ETAPA ( I ) LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789 – 1792) 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? NOVES LLEIS PER UNA NOVA SOCIETAT Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament) La nova Assemblea Nacional amb majoria de representants dels Tercer Estat (burgesos) comença a legislar (fer noves lleis) i a transformar la societat: - Declaració de drets de l’home -Es fa una Constitució (1791) i es forma una Assemblea Legislativa S’eliminen els privilegis S’ estableix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei Amb aquestes lleis a França Es va posar fi al poder absolut del rei Es va crear la Guàrdia Nacional S’expropien els béns de l’Església En definitiva, es posa fi a l’Absolutisme i s’instaura el Liberalisme 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I EL CIUTADÀ (1789) Atorgava al francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei. Article 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets... Article 4: La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudiqui a un tercer. Article 3: El principi de tota sobirania (poder) resideix en la nació. Cap individu, no pot exercir cap autoritat (poder) que no emani de la nació. Article 10: Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses,... 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) 1ª ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL Durant aquesta primera etapa governen els girondins legislant a favor de la burgesia I els antics privilegiats. Es manté el rei com a cap de l’Estat però sense poder absolut. Problemes durant aquesta etapa La Noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre social i polític, volien tornar a l’Antic Règim. Per una altra banda França està envoltada de Monarquies Absolutes que no veuen amb bons ulls els canvis que els revolucionaris estan produint. I preparen els seus exèrcits prop de la frontera. El rei intenta fugir de França, per posar-se al front dels exèrcits estrangers i envair Franca per acabar amb la revolució. (20-21 Juny 1791) Però... És descobert a la frontera (Varennes) i se l’obliga a retornat a París. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Això provoca que... Les classes populars, ( Els Sans-culottes ) ja no se’n refien ni del rei, ni tampoc del govern dels girondins Els Sans-culottes consideren que el rei és un traïdor i que els govern dels girondins no els representa ni fan prou per donar resposta a les seves necessitats. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) El 10 d’Agost de 1792 assalten el Palau de les Els Sans-culottes al carrer i Tulleries, on havien ficat al rei després del seu els Jacobins a l’Assemblea intent de fugida s’alien (fan un pacte) arresten al rei, i Els girondins prenen l'empresonen el poder PROCLAMEN LA REPÚBLICA S’inicia així una nova etapa de la revolució: LA REPÚBLICA SOCIAL Una nova etapa de la revolució en la que governaran els Girondins i els Jacobins, amb el suport als carrers dels Sans-Culottes. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) SEGONA ETAPA ( II ) LA REPÚBLICA SOCIAL (1792 – 1794) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-1793) Durant aquest període són els Girondins els que van governar l'assemblea, que passa a anomenar-se Convenció Nacional (escollida per sufragi universal masculí) L’etapa s’inicia amb el Judici del rei. El rei és jutjat, condemnat i executat (1793) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La mort del rei provoca que les monarquies europees que envolten França facin una aliança contra França i li declarin la guerra Àustria, Prússia, Espanya, Holanda i Anglaterra formen una coalició europea antirevolucionària i ataquen França. França és envaïda pels exèrcits absolutistes enemics de la revolució 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) A més a més... Formen un exèrcit realista per lluitar A I 'interior del país un grup de pagesos contra la revolució (Insurrecció de la animats pels capellans i els nobles Vendée) AL 1793 LA REVOLUCIÓ ESTAVA EN PERILL Enemics EXTERIORS i INTERIORS amenaçaven amb acabar amb la revolució. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Davant tots aquests problemes el jacobins, amb el suport dels sans-culottes als carrers, SUSPENEN (tanquen) L’ASSEMBLEA. I per governar el país formen el... COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA Un govern revolucionari format per un petit grup de Jacobins, entre els que cal destacar la figura d’en Robespierre. Un govern amb tots els poders per prendre mesures dirigides a... Derrotar els enemics Donar resposta a les interiors i exteriors de necessitats dels grups la revolució populars (Classes Populars Urbanes i camperols) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Des del COMITE DE SALVACIÓ PÚBLICA els jacobins comencen a fer lleis i a prendre mesures per FRENAR ELS ENEMICS FRENAR LA INVASIÓ DELS FER REFORMES SOCIALS PER INTERIORS DE LA REV. EXERCITS ESTRANGERS AJUDAR ALS NECESSITATS LLEI DE SOSPITOSOS NOU EXÈRCIT MÉS ECONOMIA DIRIGIDA DEMOCRÀTIC Detenció, judici ràpid i Milers de voluntaris - Llei de Preus màxims i mort a la guillotina de ingressen a l’exèrcit per salaris mínims. tots els sospitosos defensar la república - Persecució dels d’actituds contraries a la revolucionaria i es especuladors... revolució permet que la gent del - Educació Primària (contrarevolucionaris) poble puguin ser caps obligatòria i gratuïta per EL TERROR de l’exèrcit. tots els nens. Això dona a França les - Procés de primeres victòries sobre descristianització i foment els enemics del culte a la raó. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) A principis de 1794 les mesures adoptades pels jacobins des del Comitè de Salvació Pública comencen a donar els seus fruits: Els enemics exteriors són Derrotats. Els contrarevolucionaris controlats i les classes populars veuen com moltes de les seves necessitats són cobertes.. LA REVOLUCIÓ SEMBLAVA QUE S’HAVIA SALVAT Però... A la burgesia conservadora ( els girondins) no li agradava les reformes en favor de les classes populars i el Terror va provocar l’oposició de gran part de la població. Els girondins acusen al Comitè de Salvació Pública de sanguinaris i traidors a la Revolució per no respetar la declaració dels drets de l’home i el ciutadà. Robespierre i els altres dirigents jacobins son detinguts i guillotinats S’estableix de nou un S’inicia així el la 3ª i última etapa de la Revolució govern conservador LA REPÚBLICA CONSERVADORA (GIRONDINS) (1794-1799) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) TERCERA ETAPA ( III ) LA REPÚBLICA CONSERVADORA: EL DIRECTORI (1795 – 1799) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) 3ª ETAPA: LA REPÚBLICA BURGESA (FINAL DE LA REVOLUCIÓ) De nou al poder els conservadors girondins: Eliminen les reformes socials realitzades pels jacobins a favor de les classes populars : restableixen el lliure mercat... Retornen els exiliats Fan una Nova Constitució aprovada al 1795 per restablir el sufragi censatari. Es constitueix un govern col·legiat: El Directori Eliminen la llei de sospitosos. Aquestes mesures van provocar: Dirigides pels sans-culottes i els jacobins, A) REVOLTES POPULARS que defensen les millores per les classes populars de l’etapa anterior. Els contrarevolucionaris (reialistes) que B) MOVIMENT REIALISTA volien tornar a l’absolutisme es tornen a reorganitzar i causen problemes. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les demandes de les classes populars (sans-culottes), però tampoc volen tornar a l’Antic regim (reialistes) Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social.. Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades cap un jove general Napoleó Bonaparte, Un militar que havia guanyat nombroses batalles contra els exèrcits enemics de les potències absolutistes que havien envair França i que gaudia de molta fama i suport popular. Posant fi a deu El 1799 Napoleó fa un anys de Cop d’Estat revolució i pren el poder (1789 – 1799) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 ) Domini de la burgesia conservadora, A) Monarquia Constitucional (Girondins) volia abolir l’Antic Regim i (1789-1792) imposar el liberalisme, però sense beneficiar a les CPU ni els camperols. B) República Social Dos etapes: Convenció Girondina (1792-1794) (1792-1793) i Convenció Jacobina (1793-1794) amb el suport dels sans-culottes. C) República Burgesa Retorn al poder de la burgesia conservadora. (Girondins) Supressió (1794-1799) dels avenços i millores socials de la República Democràtica De totes maneres... Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme VIDEOS

Use Quizgecko on...
Browser
Browser