Bloc II. Sistema Capitalista Mundial PDF

BLOC II. Sistema Capitalista Mundial TEMA 05. GLOBALITZACIÓ NEOLIBERALISME I CRISI Ramon Franquesa Artés 1  Models de acumulació post IIWW 1945-73 Edat d’or: estat del benestar, intervenció ke...

BLOC II. Sistema Capitalista Mundial TEMA 05. GLOBALITZACIÓ NEOLIBERALISME I CRISI Ramon Franquesa Artés 1  Models de acumulació post IIWW 1945-73 Edat d’or: estat del benestar, intervenció keynesiana, fordisme Crisi 1973, baixa la taxa d’acumulació 1979-2008 Neoliberalisme: reajust polítiques publiques, estagflació, globalització, financiaritzacio  Dos models d’acumulació Fordista-Keynesià 1945-70 Neoliberal Nou Ordre Econòmic Internacional, Producte crisi 70 Producte de IIWW Devaluar moneda Sistema Producció Fordista Augmentar tipus interes Articulació model de producció i Desregular mercats: consum - liberalització comercial Acords capital/ treball de repartiment de la productivitat. Evitar atur - desregulació financera Expandeix crèdit a la industria - privatitzacions Paper Estat fort. Estimular cooperació i Reduir despesa publica: baixar protecció educació social (causa del atur) Evitar inflació Baixar salaris per exportar Estimular individualisme i competència  FORDISME I NEOLIBERALISME CAPITALISME CAPITALISME FORDISTA NEOLIBERAL (1945-75) (1980- ) Com s’arti RÈGIM Fordisme Financiarització la produc cula la realització i ció D’ACUMULACIÓ PARADIGMA Tailorisme Tecnologia de la Determ in organitz ació salaris, TECNO-ECONÒMIC informació regulac ació laboral, ió socia l.... REGULACIÓ Contracte social Flexibilitat In SOCIAL Ec serc o i l’e nom ó de c DIVISIÓ Internacionalització Globalització mu ono ies e les nd mia n ial INTERNACIONAL DEL TREBALL Font: Husson and Louça (2012) Late capitalism and neo-liberalism.  Programa neoliberal Reajustar per recuperar taxa de benefici i créixer Devaluar monedes per reduir els dèficits exteriors Apujar tipus d’interès per abaixar inflació Augmentar tipus d'interès per atraure capitals Reduir despesa pública, per equilibrar pressupostos Reduir impostos sobre capital y beneficis Reduir salaris per exportar  Polítiques neoliberals Liberalització comercial Desregulació financera Privatitzacions del patrimoni i l'activitat pública  Consens de Washington 1989 1. Estricta disciplina pressupostària (evitant qualsevol dèficit en la despesa pública). 2. Reorientació de la despesa pública de subsidis evitant que sigui indiscriminada. 3. Reforma impositiva (de directes a indirectes: base imposable àmplia), 4. Taxes d'interès establertes pel mercat 5. Tipus de canvi competitiu. 6. Liberalització del comerç internacional (eliminant barreres duaneres). 7. Eliminació dels obstacles a les inversions directes estrangeres. 8. Privatització d'empreses públiques 9. Desregulació dels mercats, en especial de les finances. L'Estat s'ha d'abstenir d'intervenir-hi. 10.Protecció de la propietat privada (inclosa també la propietat intel·lectual)  Efectes CENTRE PERIFÈRIA Canvi de la propietat: Dependència de públic a privat mercats externs Canvi distribució Deute extern excedent: a Venda de patrimoni beneficis contra públic salaris i prestacions Paràlisi del Canvi càrrega fiscal: de desenvolupament directes a indirectes econòmic i social  EFECTES Recuperació econòmica i restitució del procés d’acumulació de capital -> en un marc global Els desequilibris inherents al capitalisme esdevenen clarament globals. Sota la defensa de la inserció competitiva en l’economia mundial, es justifica l’ajust Implica creixent concentració el capital a escala mundial, Es recupera la taxa de benefici i el creixement (especialment als 90s al Centre). Però no un creixement estable i durador Model, al Centre i la Perifèria, de creixement no sostingut, inestable i desigual. Inestable règim d’acumulació financiaritzat. Font: Elaboració propia a partir UNCTAD Stats  Efectes: Globalització Es culmina la mundialització de les diverses formes de capital Reforça les multinacionals Incorpora Semiperifèria a la fàbrica global - Productors no consumidors amb baixos salaris - Especialització i deslocalització ACTIUS FINANCERS I PIB 12  Financiarització Modificació mol·lecular del comportament dels agents: 1. Les empreses esdevenen més autònomes financerament, participant directament en els mercats de capitals. 2. Els bancs redirigeixen la seva activitat de prestar a les empreses a prestar a les llars. 3. Les llars (treballadors) comencen a usar les finances per al seu dia a dia, tant per rebre crèdit com per estalviar/invertir per al futur.  Característiques financiarització Increment actius en circulació (nous instruments financers) Creació riquesa financera fictícia separada de l’economia real. Augment desproporcionat de la taxa de benefici de les institucions financeres: es paga mes el capital financer que l’industrial Nous inversors: fons de pensions, assegurances, fons de inversió...  Gran crisi financera 2007-9 Fallida del mercat hipotecari EUA estiu 2007 Expansió a Europa per riscos del sistema financer Final del règim d’acumulació neoliberal, basat en la financiarització. Insostenible que el capital financer, s’apropi d’una part creixent de l’excedent. Impedeix que salaris i guanys productius puguin assumir la demanda efectiva. Causes de la Gran Recessió: (1) Hipertròfia i excessos del sector financer, que amb la desregulació van acumular guanys. (2) Qüestió distributiva: menor participació dels salaris comportà l’endeutament de la població per mantenir nivells de consum i inversió. (3) Incorporació de la Semiperifèria “emergent” al capitalisme global, com a proveïdora de recursos i ma d’obra barata, desplaça el Centre de la manufactura industrial de sectors productius de baixa i mitjana tecnologia, generant creixents desequilibris exteriors.  1. Hipertròfia Financera/Economia de Casino Increment desproporcionat dels volum d’actius financers i de les transaccions financeres internacionals Canvis qualitatius en l’activitat financera, abandó de la intermediació (entre l’estalvi i inversió), per buscar la rendibilitat en la compravenda d’actius financers i la titulització creixent de les obligacions de pagament. Genera especulació i bombolles Modificació de la política econòmica dels governs, bàsicament de caire monetari: - Desregulació financera - Liberalització moviment internacional de capitals Existia un precedent a la Perifèria d’aquestes crisis  BOMBOLLES BORSÀRIES (1970- 2006) Nota: Index borsari: MSCI World Index Font: Rapoport i Brenta (2010) ACTIUS FINANCERS VS. INVERSIÓ PRIVADA EUA (%PIB) 1947-2007 Font: Palma (2009) CRISIS FINANCERES 1950-2010 Font: UNCTAD  2. La Qüestió Distributiva Congelació i reducció salarial → Motivat per augmentar beneficis Reducció en la participació del PIB dels treballadors Augment del crèdit per mantenir consum: augmenta la financiarització → augmenten beneficis financers Baixa el estalvi domestic Augmenta el deute public i cauen els serveis: més negoci privat i benefici financer.  PARTICIPACIÓ DE LES RENDES DEL TREBALL EN L’INGRÉS TOTAL A NIVELL MUNDIAL (%) Font: Trade and Development Report 2013  PARTICIPACIÓ DE LES RENDES DEL TREBALL EN L’INGRÉS TOTAL A PAÏSOS OCDE (%) Nota: Els 9 països són are Australia, Canada, Germany, France, Italy, Japan, Spain, the United Kingdom and the United States. Les altres sèries inclouen respectivament Republic of Korea (10 països), Mexico (11 països) and Turkey (12 països) Font: ILO i OECD (2015) The Labour share in G-20 economies EVOLUCIÓ DELS SALARIS I LA PRODUCTIVITAT ALS PAÏSOS G-20 Nota: Les dades es refereixen a Australia, Canada, France, Germany, Italy, Japan, Republic of Korea, the United Kingdom and the United States. Font: ILO i OECD (2015) The Labour share in G-20 economies RENDA MITJANA DELS 1% MES RIC VS. 90% ALS EUA (1933-2005) Font: Palma (2009) PARTICIPACIÓ DEL CAPITAL PRIVAT EN LA RENDA NACIONAL A EUROPA (1870-2010) Nota: Ratio Capital/Treball Font: Piketty, T. (2014) Capital in the twenty-first century  TAXA D’ESTALVI DOMÈSTIC OCDE (1994-2012) Font: Elaboració pròpia a partir OECD Economic Outlook DEUTE DEL SECTOR NO-FINANCER ALS EUA (1950-2007) Font: Palma (2009)  DEUTE PÚBLIC (%PIB) (1960-2012) Font: Elaboració pròpia a partir IMF Historical Public Debt Database  La qüestió de la productivitat (3) Semiperifèria emergent i desequilibris globals Baix creixement de productivitat al Centre sobretot des de finals dels 90s Canalització dels recursos cap a sectors poc productius Massiva sortida de capital de països amb excés de capital, vers activitats poc productives-> deute insolvent -> rescat pels estats CENTRE SEMIPERIFERIA Gran part de l’increment dels beneficis Taxes creixents d’inversió en relació al PIB han quedat al sector financer En alguns sectors seran grans competidors Beneficis del sector no-financer van a dels països del Centre, desplaçant moltes dividends i a inversió en actius branques productives d’aquests països financers en detriment d’inversions Entren en força en els sectors de la productives manufactura intensiva en ma d’obra i de Als darrers anys, la inversió productiva mitjana tecnologia (tèxtil, electrònic, restringida en demanda pública i farmacèutic), en serveis (software, serveis privada feble, junt dures condicions telefònics,...) i en sector primari creditícies-> han afectat les pimes. (productes agrícoles), que tindran com a destí el Centre.  EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ VS. VS. PARTICIPACIÓ CAPITAL PARTICIPACIÓ CAPITAL ALS ALS PAÏSOS G20-AVANÇATS PAÏSOS G20-EMERGENTS Font: ILO i OECD (2015) The Labour share in G-20 economies DESEQUILIBRIS EXTERIORS GLOBALS (% PIB MUNDIAL) (COMPTE CORRENT) Font: The Economist PAÏSOS DEFICITARIS (-) I SUPERAVITARIS(+) PER COMPTE CORRENT (2008) (MILERS MILIONS $) Font: Rapport et al. (2012)  Una nova divisió SUPERÀVIT Països semiperifèrics productors de manufactures barates Japó i Alemanya exportadors de manufactures cares DÈFICIT Grans països que sostenien el creixement econòmic sobre la demanda de crèdit (EUA i Espanya). Amb un model de creixement molt fràgil i vulnerable assentat sobre l’apreciació dels actius i l’endeutament MECANISME DE RECICLATGE DE L’EXCEDENT GLOBAL (VAROUFAKIS) Des dels 70s EUA absorbia els productes industrials de la resta del món (exportacions d'Alemanya, Japó i Xina) Els beneficis que n’obtenien els països amb superàvit -exportadors de capital- era reinvertit a les places financeres del món Wall Street utilitzava aquests recursos per finançar empreses i famílies a través de crèdit i comprar bons del Tresor Aquest mecanisme (el Minotaure) -que finançava els dèficits nord-americans- era el que va sostenir, fins l’esclat de la crisi, el flux de bens i capital a nivell mundial Font: Varoufakis (2012)  El final del model Si els països compradors deixen de pogué consumir, el sistema fa fallida: no hi ha flux de capital exterior per seguir alimentant la festa Els països exportadors (Semiperifèria): Tenen un problema: la manca de demanda col·lapse la seva producció Tenen una possibilitat: créixer cap a dins. Estimular la demanda interna via puja de salaris Els països financiaritzats (Centre) tenen difícil alternativa: reconstruir el seu teixit productiu Pel moment estan aturats, esperant reactivar-se amb altres bombolles: immobiliàries, privatitzacions, etc.  Crisi de l’Euro Desequilibris entre els països de l’euro en les balances exteriors, provocats per taxes d’inflació diferents  Crisi de l’Euro Desequilibris entre els països de l’euro en les balances exteriors, provocats per taxes d’inflació diferents  Crisi de l’Euro L’euro genera una crisi de deute i una crisi monetària  Crisi de l’Euro: tres sortides de la crisi 1. Apujar salaris a Alemanya 2. Fer austeritat a la perifèria 3. Sortir de l’euro per devaluar annex  Creixement PIB (països desenvolupats): Auge postguerra i crisi dels 70s. Fase descendent del capitalisme a partir 70s Font: Krugman, “La teoria económica neoliberal y el desprecio por los hechos mas elementales”, publicat a Sin Permiso, 08/11/09 Font: Roberts, Productividad, swflación y depresión, SP EEM 2014-15 42  RÈGIMS D’ACUMULCIÓ (DE CAPITAL) Auge de postguerra (1945-70s) NOEI (Pla Marshall i domini EUA) Articulació Producció-Consum (increments productivitat) Pacte K/L o pacte social CAPITALISME Intervencionisme estatal FORDISTA Fordisme (taylorisme) com a sistema productiu 70s: Caiguda taxes de guany Competència EUA, Europa i Japó Del keynesianisme al Costos intervenció militar Vietnam i carrera armamentística neoliberalisme Auge poder sindical Crisi productivitat: fordisme + sobreacumulació Mitjans 80s i 90s...recuperació? Millores productivitat (nova base tecnològica i CAPITALSIME processos gestió) NEOLIBERAL Però sobre unes bases inestables(PD) –FINANCIARITZACIÓ –(DISTRIBUCIÓ): Efecte riquesa mkts financers i 2000s i RECESSIÓ Moderació salarial Interrupció model –(PRODUCTIVITAT): Caiguda productivitat OCDE, dinamisme creixement basat en la emergents i Desequilibris sector exterior FINANCIARITZACIÓ 43 Gemma Cairó i Céspedes  DEL CAPITALISME FORDISTA (keynesianisme) AL CAPITALISME NEOLIBERAL (neoliberalisme) Causes: - controvèrsia teòrica efectivitat política fiscal vs. monetària (“corba Crisi 70s provoca debilitament consens neokeynesià (des de Philips”) de 2GM) a favor de polítiques de caire neoliberal a fi de - aparició nous problemes superar la crisi econòmics (“estanflació) Aplicació Polítiques Ajust Estructural - (objectiu) QUE? Superar la CRISI, enfrontant dos objectius: inflació i dèficit públic - COM? (recuperació velles receptes monetaristes) - Polítiques contractives de demanda (rebuig política macro d’estabilització keynesiana) - retorn principi neoclàssic eficiència mercat assignació recursos - programes de privatització i desregulació RESULTATS: canvis estructurals que permeten l’assoliment de la recuperació taxa beneficis però és un CREIXEMENT NO SOSTINGUT, INESTABLE (FINANCER) I DESIGUAL (RENDES) 44 Gemma Cairó i Céspedes EEM 2014-15  CRISI DEL MODEL DE CREIXEMENT NEOLIBERAL: LA GRAN RECESSIÓ La Crisi és una crisi GLOBAL i diferenciem diferents formes d’entendre la crisi actual......La crisi es global, afecta a tots els països, si Crisi econòmica: caiguda PIB, bé de forma diferent... atur,... Crisi del model de creixement: interrupció procés d’acumulació assentat sobre al financiarització des dels 80s Crisi del model d‘articulació sistèmica: trencament estructura C-P i reposicionament països mapa econòmic mundial Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15 CRISI ECONÒMICA Caiguda taxes de producció, increment de la taxa d’atur.... Font: IMF, World Economic Outlook (june 2011) Dinàmica exportadora, diferent creixement, igual tendència... Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15  CRISI D’UN MODEL DE CREIXEMENT: LA CRISI DEL CAPITALISME NEOLIBERAL (FINANCIARITZACIÓ GLOBAL) és crisis global (o sistèmica) Crisis actual es planteja amb la ruptura en el procés l’hegemonia d’un d’acumulació (cicle del capital) crisis de la “financiarització” cicle D-D’’ per sobre del cicle D-P-D’, que es donen en paral·lel creixent SEPARACIÓ entre lo La crisi mostra que el creixement de la rendibilitat estava recolzat més en la productiu i lo gestió de la liquidesa que no pas en els increments de la productivitat. financer. Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15 GRAN RECESSIÓ: LA CRISI DEL MODEL DE CREIXEMENT NEOLIBERAL Domini de D-D’’ sobre D-M-D’: Financiarització –Sobreendeutament (overborrowing) expressada en un creixent procés endeutament –Auge concessió de crèdits (lending boom) Els “excessos” sector financer La financiarització - Polítiques monetàries complaents dels BCs (2000s) comporta pressió a - Desregulació financera i incentius expansió crèdit l’alça en la valoració dels actius (fictícia) (DISTRIBUCIÓ) Creixent desigualtat en la distribució de la renda: - Caiguda de la participació de les rendes salarials - Consum (i Invesrsió) apalancat (PRODUCTIVITAT) Progressiva caiguda productivitat –Caiguda productivitat (que no reflectit en condicions finançament i/o valor dels actius): canalització de recursos a usos “poc productius –Deslocalitzacions, atur creixent, sobreproducció,... –Dèficits externs / desequilibris globals –Incorporació plena d’espais extravertits (economies emergents, semiperifèria), ofertadora de recursos naturals i humans RECESSIO ACTUAL: esgotament del model de creixement neoliberal el qual ha afavorit l’apropiació per part del capital financer del benefici capitalista i dels salaris: (creixement de la) rendibilitat assentada en gestió liquidesa vs. increments productivitat Gemma Cairó i Céspedes SEM_Master MON3 2014-15 Font: McKinsey Global Institute Font: Reinhart, PS, A Year of Sovereign Defaults? Font: Bresser-Pereira, Journal of Post-Keynesian Economics (2010), 32 (4) Font: ILO i OECD (2015) deutament institucions financeres i famílies Font: F&D (2012) Claessens, “Como deshacerse de la deuda” Font: IMF (2010) A Historical Public Debt Database, WP/10/245 EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT (OCDE) Roberts (2014) Productividad, deflaciión y depresión, Sin Permiso. DIFERÈNCIES DE PRODUCTIVITAT (EMERGENTS VS EUA) Font: The Economist