Bloc II. Sistema Capitalista Mundial

Bloc II. Sistema Capitalista Mundial

• Globalització, neoliberalisme i crisi són el tema d'estudi.

Models d'acumulació post-IIWW

• 1945-73: Edat d'or, estat del benestar, intervenció keynesiana i fordisme.
• Crisi 1973: Baixa la taxa d'acumulació.
• 1979-2008: Neoliberalisme: reajust de polítiques públiques, estagflació, globalització i financiarització.

Dos models d'acumulació

• Fordista-Keynesià (1945-70):

  • Nou Ordre Econòmic Internacional, producte de la IIWW i sistema de producció fordista.
  • Articulació de model de producció i consum.
  • Acords capital/treball per repartir la productivitat i evitar atur.
  • Expansió del crèdit industrial i paper de l'estat fort per estimular cooperació i educació.

• Neoliberal (Post-Crisi 70):

  • Producte de la crisi del 70 i devaluació monetària.
  • Augment dels tipus d'interès.
  • Desregularització dels mercats (comercial, financer i privatitzacions).
  • Reduir despesa pública i protecció social.
  • Evitar inflació i baixar salaris per exportar.
  • Estimular l'individualisme i competència.

Fordisme i neoliberalisme

• Fordisme (1945-75):

  • Fordisme com a règim d'acumulació.
  • Tailorsme com a paradigma tecno-econòmic.
  • Contracte social com a regulació.
  • Internacionalització com a divisió internacional del treball.
  • Globalització.

• Neoliberalisme (1980-):

  • Financiarització com a règim d'acumulació.
  • Tecnologia de la informació com a paradigma tecno-econòmic.
  • Flexibilitat com a regulació.
  • Globalització com a divisió internacional del treball.

Programa neoliberal

• Reajustar per recuperar la taxa de benefici i créixer.
• Devaluar monedes per reduir els dèficits exteriors.
• Aumentar els tipus d'interès per abaixar inflació i atraure capitals.
• Reduir despesa pública per equilibrar pressupostos.
• Reduir impostos sobre capital i beneficis.
• Reduir salaris per exportar.

Polítiques neoliberals

• Liberalització comercial.
• Desregulació financera.
• Privatitzacions del patrimoni i l'activitat pública.

Consens de Washington (1989)

• Estricta disciplina pressupostària (no dèficit públic).
• Reorientació de la despesa pública (no indiscriminada).
• Taxes d'interès establertes pel mercat.
• Tipus de canvi competitiu.
• Liberalització del comerç internacional.
• Eliminació d'obstacles a les inversions directes estrangeres.
• Privatització d'empreses públiques.
• Desregulació dels mercats (especialment financers).
• Protecció de la propietat privada (inclosa la intel·lectual).

Efectes

• Centre:
  • Canvi de la propietat (públic a privat).
  • Canvi de la distribució d'excedent (beneficis vs salaris/prestacions).
  • Canvi en la càrrega fiscal (de directa a indirecta).
• Perifèria:
  • Dependència de mercats externs.
  • Deute extern.
  • Venda de patrimoni públic.
  • Paràlisi del desenvolupament econòmic i social.

Efectes

• Recuperació econòmica i restitució del procés d'acumulació de capital a escala global.
• Els desequilibris del capitalisme esdevenen globals.
• Implica una creixent concentració de capital a escala mundial.
• Recuperació de la taxa de benefici i creixement (especialment als anys 90s al centre).
• Però el model és inestable, no sostingut i desigual al centre i la perifèria.
• Règim d'acumulació financiaritzat.

Efectes: Globalització

• Mundialització de les formes de capital.
• Reforç de les multinacionals.
• Incorporació de la semiperifèria a la fàbrica global (productors sense consumidors amb baixos salaris).
• Especialització i deslocalització.

Actius financers i PIB

• El creixement global del PIB de 27 bilions de dòlars donarà suport a un augment de 300 bilions de dòlars dels actius financers total al 2020.

Financiarització

• Les empreses són més autònomes financerament.
• Els bancs redirigeixen les seves inversions (empreses a llars).
• Les llars (treballadors) comencen a utilitzar finançament (crèdits, estalvi).

Característiques de la financiarització

• Increment d'actius en circulació (nous instruments financers).
• Creació de riquesa financera fictícia separada de l'economia real.
• Augment desproporcionat de la taxa de beneficis de les institucions financeres (més el capital financer que el industrial).
• Nous inversors: fons de pensions, assegurances, fons d'inversió.

Gran crisi financera (2007-2009)

• Fallida del mercat hipotecari EUA.
• Expansió a Europa pels riscos del sistema financer.
• Final de règim d'acumulació neoliberal (financiarització).
• Impediment al creixement pels salaris i guanys productius per assumir la demanda.
• Hipertrofia i excessos del sector financer a causa de la desregulació.
• Problemes distributius al no haver participació de salaris per mantenir nivells de consum i inversió.
• Incorporeixen semiperifèria a capitalisme global com a proveïdors de recursos i mà d'obra barata.

Hipertròfia Financera i Economia de Casino

• Increment desproporcionat del volum d'actius financers i les transaccions financeres internacionals.
• Abandonament de la intermediació de l'estalvi i inversió per buscar rendibilitat en la compra-venda d'actius financers.
• Generació d'especulació i bombolles.
• Modificació de política econòmica dels governs (principalment monetaris).
• Desregulació financera.
• Liberalització moviment internacional de capitals.

Bomboles borsàries (1970-2006)

• Història de diversos crashs borsaris al llarg dels anys.

Actius financers vs Inversió privada EUA (1947-2007)

• Comparació de l'evolució dels actius financers i la inversió privada als EUA al llarg dels anys.

Crisis financeres (1950-2010)

• Proporció de països amb crisis bancàries, ponderades per la quota a la renda mundial.

La qüestió distributiva

• Congelació i reducció salarial motiven l'augment de beneficis.
• Reduir la participació del PIB dels treballadors.
• Augment del crèdit per mantenir el consum, i la financiarització augmenta els beneficis financers.
• Baixa de l'estalvi domèstic.
• Augment del deute públic i disminució dels serveis.

Participació de les rendes del treball en l'ingrés total a nivell mundial (%)

• Participació de les rendes del treball en l'ingrés total, a partir de l'any 1980.

Participació de les rendes del treball en l'ingrés total a països OCDE (%)

• Participació de les rendes del treball en l'ingrés total a països OCDE.

Evolució dels salaris i la productivitat als països G-20

• Evolució dels salaris i productivitat en els països G-20.

Renda mitjana dels 1% més rics vs 90% EUA (1933-2005)

• Comparació de la renda mitjana entre el 1% més ric i el 90% de la població als EUA.

Participació del capital privat en la renda nacional a Europa (1870-2010)

• Evolució de la participació del capital privat a la renda nacional a Europa.

Taxa d'estalvi domèstic OCDE (1994-2012)

• Taxa d'estalvi domèstic als països de l'OCDE.

Deute del sector no-financer als EUA (1950-2007)

• Deute dels sectors no financers als EUA.

Deute públic (%) (1960-2012)

• Deute públic en % del PIB (1960-2012) per a economíes de baix i alt ingressos.

La qüestió de la productivitat (semiperifèria emergent i desequilibris globals)

• Baix creixement de productivitat a zones del centre durant finals dels anys 90.
• Canalització de recursos a sectors poc productius.
• Deute insolvent, i rescat d'estats.
• Taxes creixents d'inversió comparant-les als PIB.
• Alguns competidors de països del centre, desplaçant branques productives d'altres països.
• Manufactura intensiva en mà d'obra i tecnologia mitjana (tèxtil, electrònic, farmacèutic).
• Serveis telefònics i sector primari (agrícoles), com a destí final.

Evolució de la inversió vs participació capital (països G20 avançats i emergents)

• Evolució de la inversió i participació en el capital als països G20.

Desequilibris exteriors globals (% PIB mundial) (compte corrent)

• Desequilibris exteriors globals (% PIB mundial):compte corrent des del 1985.

Països deficitaris i superavitars per compte corrent (2008)

• Taula comparant països amb dèficit i superàvit en compte corrent.

Una nova divisió (superàvit i dèficit)

• Països semiperifèrics com productors de manufactures barates, i Japó i Alemanya importadors de manufactures cares.
• Grans països que mantenen el creixement econòmic sobre la demanda de crèdit (EUA i Espanya).
• Models de creixement molt fràgils i vulnerables amb apreciació d'actius i endeutaments.

Mecanisme de reciclatge de l'excedent global (Varoufakis)

• Des dels 70s EUA absorbeix els productes industrials del món.
• Els beneficis dels països exportadors de capital es reinverteixen als mercats financers mundials.
• El sistema financer utilitza aquests recursos per finançar les empreses i famílies a través del crèdit.
• El sistema finançava els dèficits dels EUA.

El final del model

• Si els països compradors deixen de consumir, el sistema colapsa.
• No hi ha flux de capital exterior per mantenir el sistema.
• Els països exportadors tenen problemes: manca de demanda i col·lapse productiu.
• Els països financiaritzats tenen difícil alternativa: reconstruir el seu teixit productiu.
• Els països esperen reactivar-se amb altres bombolles (immobiliàries, privatitzacions).

Crisi de l'Euro

• Desequilibris entre països de la zona euro en balances exteriors causats per taxes d'inflació diferents.
• Indicadors com les taxes d'inflació diferenciades entre països de la zona euro.
• Indicios d'endeutament com a indicador d'una potencial crisi.
• Tres sortides possibles per a la crisi de l'euro(pujar salaris, fer austeritat a perifèria, sortir de l'euro per devaluar).

Annex

• Informació addicional.

Creixement PIB (països desenvolupats)

• Auge postguerra i crisi dels 70s.
• Evolució dels països desenvolupats des del 1950.

Auge de postguerra (1945-1970)

• NOEI (Pla Marshall i dominació EUA).
• Articulació producció-consum (increments de productivitat).
• Pacte K/L o pacte social.
• Intervencionisme estatal.
• Fordisme com a sistema productiu.

70s: Caiguda taxes de guany

• Competència EUA, Europa i Japó.
• Costos intervenció militar Vietnam i carrera armamentística.
• Augment del poder sindical.
• Crisi productivitat, fordisme + sobreacumulació.

Mitjans 80s i 90s

• Millores en la productivitat(nova base tecnològica i processos de gestió).
• Inestabilitat amb bases inestables (PD).
• Financiarització i Moderació salarial.
• Impacte d'inversions productives restringides causades per la demanda pública/privada feble.

Crisi del model de creixement neoliberal: la Gran Recessió

• Crisi global, afecta a tots els països.
• Crisis econòmica.
• Caiguda del PIB.
• Crisis d'acumulació.
• Crisi d'articulació sistèmica.
• Reposicionament de països i canvis en el mapa econòmic mundial.

Crisi econòmica

• Desacceleració en les principals economies OECD.
• Caiguda en les taxes de producció i augment d'atur.
• Dinàmica exportadora, diferent creixement i tendència.

Crisi d'un model de creixement

• Ruptura en el procés d'acumulació.
• Hegemonia d'un cicle D-D'/ D-P-D'.
• Separació entre lo productiu i lo financer.

Gran recessió: la crisi del model de creixement neoliberal

• Domini de D-D' sobre D-M-D, financiarització.
• Sobreeixampament iauge de préstecs.
• Polítiques monetàries complaents dels BCs (2000s).
• Distribució desigual de la renda.
• Baixada en la productivitat.
• Deslocalització, atur creixent.
• Dèficits externs/desequilibris globals.