La Guerra d'Ultramar (1895-1898) - Ins Can Vilumara PDF

LA GUERRA D´ULTRAMAR 1895-1898 Història 2n Batxillerat Ins Can VIlumara 2022-23 Judit Aparici  1-Antecedents 2-Insurrecció 3-Tractat de París 4-Els catalans i la Guerra de Cuba 5-Conseqüències  LA GUERRA DE CUBA: EL FINAL D´UN IMPERI ▪ A finals del s XIX...

LA GUERRA D´ULTRAMAR 1895-1898 Història 2n Batxillerat Ins Can VIlumara 2022-23 Judit Aparici  1-Antecedents 2-Insurrecció 3-Tractat de París 4-Els catalans i la Guerra de Cuba 5-Conseqüències  LA GUERRA DE CUBA: EL FINAL D´UN IMPERI ▪ A finals del s XIX, Espanya mantenia un imperi colonial força gran, però la debilitat econòmica i les dificultats polítiques en dificultaven el control ✔ A Àfrica: franja nord del Marroc, l´Ifni, Rio de Oro (Sàhara Occ.) i Rio Muni (Guinea Eq.) ✔ Al Carib: Cuba, Puerto Rico i la part occidental de Santo Domingo ✔ Al Pacífic: Les Filipines, Illes Guam i arxipèlags menors com Carolines i Marianes… ▪ Cuba era una regió molt important des del punt de vista econòmic. El port de l'Habana era el 2n port espanyol en moviment comercial després de Barcelona. ▪ EEUU tenia un interès descarat per controlar Cuba i ja li havia plantejat a Espanya comprar l’illa, que es troba a pocs kilòmetres de Florida. 1-ANTECEDENTS Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón (1878) ▪ La Guerra dels 10 anys acaba amb la promesa de reformes i drets per l´illa: ✔ Autonomia ✔ Abolició de l'esclavitud (abolida al 1888) ✔ Reformes polítiques i representació al Parlament espanyol ▪ Però aquestes promeses no es compleixen per la pressió i oposició dels comerciants peninsulars (grans propietaris, comerciants d´esclaus…). ▪ Això provocarà que les reivindicacions inicials d'autonomia per l´illa derivin en reivindicacions d´independentisme. ▪ Al 1893, el Govern Liberal espanyol presenta una Proposta de Reforma autonomista (Projecte d´Estatut) per l´illa que es de nou rebutjada pels grups econòmics amb interessos a l´illa  Panorama polític a l´illa ▪ Els governs espanyols tenien una mentalitat colonial respecte de Cuba, Puerto Rico i Filipines, les consideraven una províncies “de segona”, en les que s'aplicaven lleis especials per tal d'explotar les seves riqueses en benefici de la metròpoli. ▪ Els productes com el tèxtil català o el blat castellà monopolitzaven el mercat cubà.  ▪ Existència de 2 gran partits: ✔ Partido Autonomista Cubano: lluita per aconseguir les reformes que els van prometre. Base social: burgesia criolla. ✔ Unión Constitucional: format per peninsulars que viuen i tenen interessos econòmics a l´illa. ▪ Aparició al 1893 del PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO, liderat per José Martí: ▪ Lluita per aconseguir la independència de l´illa respecte a la metròpoli, consideren que l´autonomia és insuficient. ▪ Rebrà el suport de EUA i dels líders revolucionaris de la Guerra dels 10 anys com Antonio Maceo o Maximo Gómez  Interessos comercials i d´expansió imperialista dels EUA ▪ EUA és el gran client de Cuba, a qui compra tabac i sucre principalment, però la venda dels productes americans a Cuba està penalitzada amb aranzels (taxes o impostos que l´importador ha de pagar per poder vendre els seus productes en un país) com a mesura proteccionista del govern espanyol per a no perdre el monopoli del comerç amb l´illa ▪ 1891: nou impost per als productes no espanyols que volen entrar a Cuba imposat per Cánovas del Castillo (Aranzel Cánovas) ▪ El president de EUA, Mckinley, amenaça amb no comprar més a Cuba si no es retira l'aranzel, cosa que Cánovas no fa. El conflicte està servit. 2-La Insurrecció ▪ Al 1895 s´inicia la rebel·lió dels mambises (nom que van rebre els rebels cubans) amb el Grito de Baire (24 de febrer), que dona inici a la que es coneixerà com a“Guerra Chica” ▪ La Guerra (1895-1897) tindrà diverses etapes: 1-Etapa del General Martínez Campos (1895) 2-Etapa del General Valeriano Weyler (1896-97) 3-Etapa del General Ramón Blanco(1897-98) 4-Esclat de la guerra hispano nord-americana (1898)  1-Martínez Campos (1895) ▪ Encarregat de fer front al nou aixecament generalitzat a l´illa ▪ No aconsegueix sufocar-lo i du a terme un intent de negociació sense èxit. És substituit pel General Valeriano Weyler, amb qui s´inicia una dura repressió. 2-Valeriano Weyler (1896-97) ▪ S´inicia l´etapa més dura del conflicte. Weyler aplica mesures fortament repressives a la població cubana: ✔ Pena capitals pels rebels ✔ Camps de concentració dels camperols, a qui desplaça per evitar contacte amb els rebels. Això provoca l´abandonament dels conreus i l´extensió de fam a l´illa. La mortalitat creix de manera alarmant entre la població (300.000 morts de fam en dos anys) ✔ Construcció de trochas (contruccions defensives que volen evitar l´avanç dels rebels d´est a oest de l´illa) ▪ Tot i això, la situació del terreny selvàtic de l´illa, l´establiment de les guerrilles cubanes que dominen el territori, el mal aprovisionament de les tropes espanyoles i les malalties tropicals que les ataquen fan la victòria espanyola certament complicada. 3-Ramón Blanco (1897) ▪ L´arribada al poder del Partit Liberal de Sagasta, després de l´assassinat de Cánovas, suposa la substitució de Weyler per Blanco, nomenat nou comandant en cap, que canvia l´estratègia de Weyler i proposa un nou intent de conciliació. ▪ Proposa: ✔ Autonomia ✔ Sufragi universal ✔ Igualtat de drets entre cubans i espanyols ▪ Però els rebels cubans , que ja tenen el suport d´EUA, no accepten la proposta. 4-Intervenció dels EUA ▪ Les intencions dels americans passaven per evitar que Cuba arribés a ser realment independent, ja que pretenien controlar l'economia cubana -com ja feien amb bona part del comerç d'Amèrica central- i de pas, fer-se amb les Filipines i Puerto-Rico. ▪ L´abril de 1898, al port de l´Havana, té lloc l'explosió del cuirassat nord-americà Maine i la mort de tota la seva tripulació. ▪ Tot i que mai s´ha demostrat que en fossin responsables els espanyols, EUA inicia una campanya de desprestigi contra Espanya, a qui culpa de l'explosió. ▪ EUA envia un ultimàtum a Espanya: si en 4 díes no ha abandonat la illa, esclatarà la guerra ▪ Espanya, tot i conscient de la superioritat americana en un enfrontament militar, nega la seva culpa i no es retira. S'inicia la Guerra hispano-nord-americana. ▪ La Guerra es molt curta degut a la superioritat americana: 3 de juliol 1898 a la Batalla de Santiago, la flota espanyola es destruïda per complert. ▪ Paral·lelament, Filipines també deixa de ser espanyola després de la Batalla de Cavite (1 de maig 1898) entre les esquadres espanyoles i la flota americana (la rebel·lió independentista s´havia iniciat al 1896, liderada per José Rizal, condemnat a mort pel capità general Polavieja. Una negociació promoguda pel govern liberal va pacificar momentàniament l´illa, fins la intervenció americana del 1998) 3- El Tractat de París ▪ Al desembre de 1898 es signa la Pau de París, per la qual Espanya renuncia a Cuba, Puerto Rico i Filipines, que passen a ser protectorats americans ▪ Amb la venda de les illes Mariannes i Carolines a Alemanya, finalitzava l´imperi colonial espanyol. ▪ Molts espanyols van abandonar l´illa de Cuba repatriant els seus capitals. ▪ L´exèrcit espanyol va tornar humiliat. 4-Els catalans i la guerra de Cuba ▪ Les classes benestants defensaven l´espanyolitat de l´illa, doncs hi tenien importants interessos econòmics i treien grans beneficis amb les exportacions catalanes a l´illa. ▪ Per contra, les classes populars mostraven una clara oposició a la guerra, amb actituds antimilitaristes i pacifistes i de rebuig a l´injust sistema de reclutament de l´exèrcit espanyol (sistema de “quintes”). ▪ L´únic partit que s´hi mostra en contra es el Partit Republicà Federalista de Pi i Margall, que defensa el dret dels cubans a escollir el seu destí. ▪ Però aviat, amb el desenvolupament de l´autonomisme català, les forces catalanistes van començar a defensar una negociació amb l´illa que proporcionés un règim autonòmic a l´illa. La identificació entre Cuba i Catalunya va canviar, doncs, les postures. 5-Les conseqüències del Desastre del 98 ▪ El “Desastre del 98” va suposar la primera gran crisi del sistema polític de la Restauració, i va afectar a diferents àmbits i en diferent mida: ✔ Crisi econòmica o En realitat fou poc important, doncs les pèrdues materials ( pèrdua mercats colonials, deute de guerra imposat al tractat de París…) van ser compensades amb la repatriació de capitals, que van poder-se invertir en la creació d´empreses i bancs, portant certa renovació productiva i estimulant la producció. o La necessitat de pagar deutes de guerra va portar al Ministre Villaverde a fer una Reforma de la Hisenda que augmentava la pressió fiscal i que va provocar el fenomen del “Tancament de Caixes” a Barcelona (negativa dels comerciants a pagar els impostos) ✔ Crisi política o També va ser poc important, doncs en realitat el sistema polític del torn dinàstic va continuar. o Sí va haver-hi, per part de certs governants, un intent de renovació reformista seguin la corrent regeneracionista (corrent intel.lectual molt crítica amb la situació d´Espanya). Així, el ministre del govern conservador de Silvela, Polavieja,va fer un manifest proposant descentralització i reformes per regenerar la política, que va ser recolzat a Catalunya. ✔ Crisi moral i ideològica o Va ser la més important. o El “desastre” va tenir un fort impacte psicològic entre la població, produint un sentiment d´humiliació i frustració. o Espanya, durant segles una potencia colonial destacada, quedava relegada a un paper de potència secundària. o La premsa estrangera va potenciar una nova imatge d´Espanya com a “nació moribunda”, incompetent militar i políticament. o En aquest context apareixen les corrents regeneracionistes, que reclamen la necessitat de regenerar el país. Regeneracionisme: corrent intel.lectual progressista que defensa la necessitat de modernitzar Espanya amb l´aplicació de reformes concretes (socials, educatives, polítiques, religioses…). Principal representant fou, junt amb la Generación del 98 en el terreny literari Joaquín Costa. “L´any 1898 Espanya havia fracassat com a estat guerrer i jo tancava amb pany i clau el sepulcre del Cid per a què no tornés a cavalcar”: cal enterrar glòries passades i construir el present “Allò que Espanya necessita és escola i rebost” : millorar la situació del camp i elevar el nivell educatiu i cultural “En definitiva, cal desafricanització i europeïtzació d´Espanya”: necessitat de modernitzar Espanya i equiparar-la a Europa ✔ Crisi Militar o L´onada antimilitarista posterior al desastre de Cuba va provocar un canvi de mentalitat en part dels militars, desenvolupant-se de nou postures autoritàries i intransigents. o Part de la societat culpava l´exèrcit del desastre, mentre que l´exèrcit feia responsable a la ineficàcia i corrupció dels polítics. o Torna a néixer entre cert sector militar la idea que cal que l´exèrcit intervingui en la vida política.