https:campusvirtual.ub.edu:pluginfile.php:7131307:mod_resource:content:2:H1_Hist_Med_Trilla_2023_2024.pdf

4/11/2023 Introducció a la Salut - Història de la Medicina (Curs 2023-2024) Medicina (RAE): Tema H1: Inicis i fonaments de la medicina Conjunto de conocimientos y técnicas aplicados a la predicción, prevención, diagnóstico y tratamiento de las enfermedades humanas y, en su caso, a la rehabilitac...

4/11/2023 Introducció a la Salut - Història de la Medicina (Curs 2023-2024) Medicina (RAE): Tema H1: Inicis i fonaments de la medicina Conjunto de conocimientos y técnicas aplicados a la predicción, prevención, diagnóstico y tratamiento de las enfermedades humanas y, en su caso, a la rehabilitación de las secuelas que puedan producir Medicina (IEC): Ciència i art de guarir, alleujar les malalties i preservar la salut dels humans Antoni Trilla Facultat de Medicina i Ciències de la Salut - UB 1 2 El deu de la Medicina era, segons la mitologia grega, Asclepi (Asklepios). Els romans l'anomenaven Esculapi (Aesculapius). Médico (RAE): 1. adj. 2. m. y f. Perteneciente o relativo a la medicina. Persona legalmente autorizada para ejercer la medicina En els temples d’Asclepi eren acollits els malalts curables. Dormien en el temple i durant la nit apareixia el déu Asclepi, que curava amb la seva presència o aconsellava la terapèutica. Després deixaven unes monedes i una representació de la malaltia o part del cos curada. Metge (plural: metges, femení: metgessa o metge): Professional encarregat de vetllar per la salut de les persones, guarint les seves malalties, diagnosticant malalties i aconsellant com millorar l'estil de vida Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina 3 4 Medicina Bácul d’Asclepi Vara de Esculapio Vara o bàcul d'Asclepi o Esculapi El bàcul d’Asclepi o d’Esculapi és utilitzat com el símbol mundial de la medicina. Comerç Caduceu Vara de Hermes Es tracta d'una vara amb una serp enrotllada, representant al déu grec Asclepi, o Esculapi per als romans. Aquest símbol és utilitzat per organitzacions com l'OMS i moltes altres relacionades amb la medicina a tot el món. 5 6 1 4/11/2023 Imhotep (Egipte; 2.700 a.C.) Hipòcrates (Grècia; segle V a.C.) Metge, astrònom, arquitecte i científic. Fundador de la medicina egípcia. Autor del papir Edwin Smith sobre malalties i tractaments. Fa descripcions anatòmiques i de les ferides, recomana les inhalacions d’opiacis com anestèsic, intueix que el pols es un índex del treball del cor. Per milers d’anys va ser considerat una divinitat. Metge considerat el “pare de la medicina”. La seva escola (Illa de Cos) va convertir la medicina en una professió. Va escriure el Corpus Hipocràticum: com curar ferides, com estan interconnectats els òrgans, com diagnosticar malalties i com prevenir malalties “dormint be, menjant sà i fent exercici”. A ell es refereix el Jurament Hipocràtic, que assegura que treballarem sempre en benefici del pacient i de la seva salut. 7 8 Hipòcrates (Grècia; segle V a.C.) La teoria dels 4 “humors”: terra/bilis negra aigua/flegma Aristòtil (Aristóteles) (Grècia, segle IV a.C.) foc/bilis groga 9 aire/sang Filòsof i científic. Va transformar pràcticament totes les àrees del coneixement. Es considera el pare de la biologia. Va descriure més de 500 “essers vivents”. Va formular la teoria de la generació espontània com origen de la vida. La seva teoria física, segons la qual tot estava composat per 5 elements (aigua, terra, aire, foc i èter) va ser vigent fins a la revolució científica. 10 Metrodora (Egipte/Grècia?, Segle IV a.C.?) Galè (Galeno) (Grècia, Segle II) Dona que va exercir la medicina a l’Antiga Grècia i que es va especialitzar en les malalties i alteracions de les dones Va escriure un tractat mèdic (Sobre les malalties i cures de les dones) del que avui seria la Ginecologia. Entre les seves aportacions hi ha l’ús de l'espèculum pels exàmens mèdics i un tampó com a mètode anticonceptiu i per tractar infeccions vaginals. Metge. Els seus descobriments van dominar la medicina a Europa per més de 1.000 anys. Va explicar l’estructura i el funcionament del cos humà. Va fer servir un mètode científic, incloent l’experimentació animal: va identificar que la sang la porten les arteries, que l’orina es genera als ronyons i diferents estructures nervioses, centrals i perifèriques. Va treballar en els mètodes de conservació i preparació de fàrmacs, la base de la actual farmàcia galènica. 11 12 2 4/11/2023 Avicena (Persia, segle XI) Andrea Vesalio (Andries van Wessel) (Bèlgica, 1514-1564, segle XVI) Conegut el mon islàmic com Ibn Sina. Va fer innumerables aportacions a la filosofia, la ciència i la Medicina. Va escriure unes 40 obres de caràcter mèdic, que van contribuir enormement al progres de la medicina arreu del mon. La més coneguda es “El Cànon de Medicina” La seva pràctica mèdica es pot resumir en la frase: “La medicina es l’art de conservar la salut i eventualment de curar la malaltia”. Metge, cirurgià i anatomista. Va escriure un dels llibres més importants de la medicina, “De humani corporis fabrica” o “Sobre el teixit del cos humà”. Va ser professor de la Universitat de Pàdua i va ser metge de l’emperador Carles V i de Felip II. 13 14 L'Home de Vitruvi Dibuix fet per Leonardo da Vinci, acompanyat de notes anatòmiques i realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina en dues posicions sobreimpreses, inscrita en un cercle i un quadrat. Es un estudi de les proporcions del cos humà. També es coneix com el “Cànon de les proporcions humanes”. 15 Alquimista, astròleg i metge Es va oposar a l’idea establerta segons la qual la cirurgia era una pràctica marginal, realitzada pels barbers Va fer servir minerals (sofre, mercuri) per tractar malalties com la sífilis i el goll. Va crear els primers “fàrmacs”, utilitzant las propietats químiques de diferents substancies. Es considera el precursor de la bioquímica i de la toxicologia. 16 Miguel Servet (Espanya, segle XVI) Metge i teòleg. Va descriure la circulació pulmonar o menor: la sang és transmesa per l'artèria pulmonar a la vena pulmonar per un pas prolongat a través dels pulmons, en el curs del qual es torna de color vermell i s'allibera dels vapors fuliginosos per l'acte de l'expiració. Va ser declarat heretge i cremat a la foguera. 17 Paracelsus (Paracelso) (Theophrastus Bombast von Hohenheim) (Suïssa, 1493-1541, segle XVI) William Harvey (Anglaterra, Segle XVII) Metge anglès que va descriure la circulació i les propietats de la sang al ser distribuïda pel cos mitjançant el bombeig del cor. Probablement es va inspirar en las obres de René Descartes i Miguel Servet. Aquest descobriment va anular el model antic de Galè. 18 3 4/11/2023 René Laennec (França, segle XVII-XVIII) Anton Van Leeuwenhoek (Holanda, segle XVII) Metge. Va ser Director del Hospital Necker de París i professor de Medicina en el College de Françe. Va inventar l’estetoscopi (o fonendoscopi) i va estudiar la seva utilitat pel diagnòstic Va descriure quadres semiològics de malalties cardíaques i pulmonars, que permeten fer el diagnòstic a partir dels símptomes Va observar i descriure nombroses lesions anàtomo-patológiques. Científic que va introduir les millores en els microscopis que van permetre una gran parts dels avenços posteriors en biomedicina Va descriure per primera vegada els bacteris i altres microorganismes. Va ser el precursor de la biologia experimental, la biologia cel·lular y la microbiologia. 19 20 4