Història Tema 3-4: La Nova Era Industrial PDF

1r BAT A HISTORIA TEMA 3: LA NOVA ERA INDUSTRIAL 1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (CAUSES) 1.1 La revolució agrícola La revolució agrícola van fer possible un increment molt notable de la producció d'aliments i de la productivitat agrícola a la Gran Bretanya. Les innovacions agr...

1r BAT A HISTORIA TEMA 3: LA NOVA ERA INDUSTRIAL 1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ (CAUSES) 1.1 La revolució agrícola La revolució agrícola van fer possible un increment molt notable de la producció d'aliments i de la productivitat agrícola a la Gran Bretanya. Les innovacions agràries més importants: ➔ El sistema Norfolk (nova rotació dels conreus). Aquesta rotació va permetre suprimir el guaret i ampliar la superfície conreada. D'altra banda el augment del farratge va fer que augmentes el bestiar de la ramaderia i del fem → fertilitzants. ➔ La introducció d'eines noves, de nous conreus i de fertilitzants va comportar l'augment i la diversitat en els aliments. ➔ Els canvis en l'estructura de la propietat agrícola per mitjà del tancament i la privatització dels camps oberts (openfields) i de les terres comunals. 1.2 La revolució demogràfica L’augment de l’oferta d’aliments al segle XVIII va impulsar un fort creixement demogràfic, amb una població més ben alimentada i resistent gràcies a la reducció de la mortalitat infantil i millores mèdiques i higièniques. L’increment de la natalitat inicialment va ser afavorit per la millor situació econòmica, però va disminuir a finals del segle XIX amb el control de naixements. Aquest creixement va proveir mà d’obra abundant i va ampliar el mercat consumidor, impulsant la industrialització. 1.3 Les noves fonts d'energia La introducció de l’energia hidràulica va impulsar la mecanització industrial, però la gran revolució va ser la màquina de vapor de James Watt (1769), que utilitzava carbó com a combustible. Aquest invent va permetre impulsar màquines industrials, agrícoles i mitjans de transport, transformant els sistemes de producció. 1.4 La revolució dels transports A mitjan segle XVIII, a la Gran Bretanya es van millorar camins i construir canals per al transport de mercaderies. Però el ferrocarril, amb la locomotora de vapor, i els vaixells de vapor van revolucionar el transport per la seva rapidesa, capacitat i seguretat. Aquests  1r BAT A mitjans van facilitar els intercanvis comercials i la mobilitat, impulsant una densa xarxa ferroviària a Europa. 1.5 L'impuls del mercat Les millores en infraestructures i transport van consolidar una economia de mercat orientada a la venda, amb un impuls inicial del comerç exterior britànic. Posteriorment, el desenvolupament del mercat interior, gràcies al creixement poblacional, la major capacitat adquisitiva i els millors transports, va generalitzar els intercanvis econòmics. 3. ELS NOUS TIPUS D'INDÚSTRIA 3.1 La mecanització i els sistema fabril Les noves fonts d'energia, com la hidràulica i el vapor, van impulsar la mecanització, augmentant la producció i reduint costos. La maquinària es va aplicar a l'agricultura, la indústria i el transport, millorant el comerç i expandint el consum. Això va donar lloc al sistema fabril, centralitzat en fàbriques, que va substituir el treball artesanal i el domestic system (durant el domestic system paguen a tant la peça) i va iniciar la producció en sèrie. 3.2 La indústria cotonera La indústria tèxtil cotonera va ser la primera a mecanitzar-se gràcies a innovacions com la llançadora de volant, la filadora jènua i el teler mecànic, que van augmentar la productivitat. La demanda de cotó (anglesos va difondre per Europa, era de l'Índia), més còmode i higiènic, va impulsar el desenvolupament de la indústria química i va generar grans beneficis, reinvertits en la industrialització. 3.3 La indústria siderometal·lúrgica La necessitat de ferro per a maquinària, infraestructures i armament va impulsar la siderúrgia, que va adoptar el carbó de coc (Darby) com a combustible més eficient. Això va permetre el desenvolupament de la metal·lúrgia, clau per fabricar màquines industrials, convertint-se en els sectors centrals de la industrialització al segle XIX.  1r BAT A 3.4 La mineria del carbó i del ferro La màquina de vapor i la indústria siderúrgica van impulsar l'extracció de ferro i carbó, facilitada per millores com les bigues de ferro per consolidar galeries i els rails amb vagonetes per al transport. Aquestes activitats van donar lloc als "paisatges negres" típics de les regions mineres europees. 3.5 L'expansió de la industrialització Durant el segle XIX, la industrialització iniciada a la Gran Bretanya es va expandir per Europa, amb França, Bèlgica i Alemanya liderant el procés gràcies als recursos miners i al desenvolupament del capital financer. A Itàlia i Espanya, el creixement industrial va ser més limitat i desigual, mentre que a l'Europa oriental només es va produir de manera incipient. Fora d'Europa, només els Estats Units i el Japó van aconseguir una industrialització comparable, contribuint a crisis globals de sobreproducció. 5. SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS 5.1 El procés d'urbanització La difusió de la industrialització va obligar els treballadors a traslladar-se a la ciutat i a viure a la rodalia de la fàbrica. Així van créixer les ciutats i es va consolidar una societat urbana. El creixement urbà de les ciutats va originar una forta segregació social per barris: ➔ La burgesia va abandonar el barri vell, van fer nous habitatges, van llençar muralles, van construir grans avingudes i planificar barris residencials. Van instal·lar oficines, botigues… ➔ Els treballadors vivien en barris obrers van créixer sense planificació a prop de les fàbriques. 5.2 La societat industrial La industrialització va comportar una nova societat de classes, on estaven el proletariat industrial i els burgesos. En la nova societat la propietat definia de quina classe eres. BURGESIA: Els burgesos eren qui tenien capital i béns (transports, manufactures i terres), la seva riquesa venia de la propietat de les noves activitats econòmiques, volien tenir estudis i modals per diferenciar-se del proletariat. Gràcies al seu estatus la burgesia va organitzar la societat en  1r BAT A funció d'uns nous valors basats en la propietat privada, el treball, l'estalvi, l'individualisme i la meritocràcia. PROLETARIAT: Eren els obrers de les fàbrique, la força de treball i feien anar les màquines per produir béns..No tenien ni capital ni béns i venien el seu treball per un salari. Les condicions laborals eren molt dolentes (sous baixos i jornades molt llargues). CLASSES MITJANES: La classe mitjana no posseïa grans capitals ni propietats i no realitzava treball manual. Estava format per professionals liberals (treballen del que saben). Defensaven a la burgesia perquè els hi pagaven, a més sense burgesia el Estat no funcionava. NOBLESA: Seguien tenint terres, invertien en manufactures i es feien militar (ja que a l'edat mitjana controlaven el exercit). 6. LES DONES EN LA NOVA SOCIETAT La dona burgesa no treballava, però havia d'estar preparada per ser la mare i esposa ideal, "l'àngel de la llar", és a dir, sempre havia d'estar guapa per al marit, cuidar al marit, tenir bons modals, controlar que la casa funcioni bé… Els passatemps eren cantar, cosir, ballar, aprendre idiomes… La dona obrera havia de treballar perquè només amb el salari del marit no arribava, llavors tenien una doble jornada a casa havien de complir amb la funció de "l'àngel de la llar" i totes les feines de la llar, després havien de treballar a una fàbrica o tallers. Hi havien dues funcions (paper) que les dones podien complir, una era l'àngel de la llar i l'altra era la femme fatale que és el contrari que l'àngel de la llar, és a dir, anava vestida malament, provocava, tenia relacions amb altres persones, tenien fills però no els cuidaven…  1r BAT A HISTORIA TEMA 4: LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870 - 1914) 1. UN MARC ECONÒMIC NOU 1.1 La segona revolució industrial El darrer terç del segle XIX, un seguit d'innovacions tecnològiques van impulsar una segona fase de la industrialització, que hem anomenat Segona Revolució Industrial. L'avenç tecnològic va ser el resultat de la rapidesa amb què la indústria va aplicar els resultats de la investigació científica. Les innovacions principals van ser les següents: ➔ L'ús de dues fonts d'energia noves, l'electricitat i el petroli, que van destronar el carbó. L'electricitat, més neta i més barata, va tenir moltes aplicacions. ➔ Els nous mitjans de transports va reduir el cost i la durada dels viatges. ➔ L'expansió de xarxes de telègraf i el telèfon van permetre la difusió instantània d'informació, cosa que no podia fer l'antic correu postal. ➔ El desenvolupament de productes nous, juntament amb el de les noves fonts d'energia, va impulsar sectors productiu nous. La indústria siderúrgica va créixer i la metal·lúrgia. Les industries quimica i farmaceutica van ser un gran avenç, com també la construcció i les indústries alimentàries. Les innovacions tecnològiques van portar a una nova organització del capital i del treball mitjançant el taylorisme, impulsant la concentració industrial. La Segona Revolució Industrial va modificar l'estructura de la producció mundial, amb Gran Bretanya cedint poder a nous competidors com Alemanya, França i els EUA, que es van especialitzar en indústries de demanda creixent com la metal·lúrgica i la petroliera. 1.2 L'augment del comerç La segona gran onada industrializadora va comportar un augment del comerç i la renovació dels sistemes de venda. Entre 1850 i 1914, el comerç internacional es va multiplicar per set gràcies als avenços en transport, el lliure canvi i la producció massiva, que van abaratir els preus. Paral·lelament, el comerç interior es va expandir amb l’augment dels salaris i l’aparició del consum de masses als anys vint, impulsant sistemes de venda innovadors com els grans magatzems, que oferien productes variats a preus més baixos.  1r BAT A 1.3 Creixement demogràfic i migracions La millora de la dieta, els avenços mèdics i sanitaris, i el creixement econòmic van impulsar l’augment de la població europea gràcies a la reducció de la mortalitat, especialment infantil, i l’augment de l’esperança de vida, tot i la progressiva disminució de la natalitat. Aquest creixement, es va veure afectat per la depressió agrària, que va reduir l’ocupació i va incrementar l’emigració, especialment a causa de l’arribada d’aliments més barats d’Amèrica i Rússia. 2. TAYLORISME I FORDISME El taylorisme és un sistema de gestió industrial basat en l'estudi científic del treball per optimitzar la productivitat, dividint les tasques en processos simples i repetitius. El fordisme, basat en el taylorisme, incorpora la producció en cadena i l'estandardització de productes, permetent la producció massiva i la reducció de costos. Tots dos models busquen augmentar l'eficiència, però el fordisme també inclou l'accés de les masses als productes mitjançant salaris més alts. 3. LA FORMACIÓ D'IMPERIS COLONIALS 3.1 Les causes de l'imperialisme A finals del segle XIX, la industrialització i la competència entre potències europees van impulsar la conquesta i colonització sistemàtica de diverses regions del món (imperialisme). Les motivacions principals són diverses Polítiques i demogràfiques: El domini marítim i la possessió de colònies eren símbols de poder i prestigi internacional, així com punts estratègics per reforçar el poder militar europeu. A més, algunes colònies van acollir població europea excedent, destacant casos com Algèria, tot i que la major emigració es dirigí cap a Amèrica o Austràlia. Econòmiques: Europa, dominant l'economia mundial, buscava ampliar mercats per vendre excedents, assegurar matèries primeres i invertir capital en zones amb alts beneficis. Per això, va explotar recursos colonials amb mà d'obra indígena barata, establint plantacions, explotant minerals i construint infraestructures per millorar el transport. Culturals i ideològiques: Al segle XIX, les expedicions geogràfiques van revelar territoris desconeguts i cultures diferents, fet que va impulsar la conquesta colonial basada en un racisme que proclamava la  1r BAT A superioritat de la raça blanca i la seva "missió civilitzadora". Aquest procés també va alimentar el nacionalisme europeu, reforçant un patriotisme que legitimava el domini mundial. 3.2 L'expansió colonial El darrer terç del segle XIX, les potències europees es van abocar a conquerir moltes zones d'Àfrica i Àsia. La rivalitat entre potències va desfermar una veritable cursa colonial per conquerir més territoris i dominar-los. Àfrica, un territori relativament poc poblat, va ser el continent més colonitzat. Hi van rivalitzar el projecte britànic i el projectes francès. Més endavant, uns altres estats (Alemanya, Portugal…) també es van establir a Àfrica. Davant de la rivalitat, cada vegada més gran, es va convocar la Conferència Internacional de Berlín (1885), que va estipular les condicions perquè les metròpolis ocupessin nous territoris i va establir les diferents zones d'influència. A Àsia, la colonització britànica es va centrar a l'Índia, on la Companyia Britànica de les Índies Orientals posseïa d'ençà del segle XVII alguns enclavaments. El 1876, la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l'Índia, territori considerat la "joia de la Corona". Els britànics també es van estendre per Birmània i Malàsia i van controlar Austràlia. França va tenir el centre d'expansió a Indoxina, on el 1887 va establir la Unió Indoxina. L'Imperi Rus es va estendre cap a Sibèria i cap al sud, i va ocupar la zona d'Àsia central. Malgrat que la Xina no va ser ocupada per cap país, els anglesos van aconseguir establir-hi alguns enclavaments comercials, com ara Hong Kong. Entre 1885 i 1911, altres potències van obtenir també zones d'influència. 3.3 La resistència a la conquesta La superioritat tècnica i militar de les metròpolis va comportar que la conquesta de les colònies fos ràpida. Tot i això, es van produir algunes revoltes dels pobles autòctons contra l'ocupació estrangera. Algunes significatives: ➔ 1857, els sipais (soldats indis) es van rebel·lar contra el domini britànic, però van ser derrotats. ➔ 1879, les tribus zulús (sud d'Àfrica) es van resistir contra els britànics, però després d'una guerra van guanyar els britànics.  1r BAT A ➔ 1899, a Xina va esclatar la revolta dels bòxers amb l'objectiu d'expulsar els estrangers. 5. L'ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS 5.1 L'administració de les colònies Després de la conquesta militar, els territoris quedaven sota control de la metròpoli. Es distingien entre colònies d'explotació, amb poca població metropolitana i enfocades al control econòmic, i colònies de poblament, amb molta immigració de la metròpoli. Tot i la diversitat en l'organització, la metròpoli controlava els aspectes clau polítics, econòmics i socials. Tipus de dominació principal: ➔ Colonia: el territori conquerit no tenia govern propi i depenia totalment de la metròpoli. El governador, un grup de funcionaris. ➔ Protectorat: el territori conservava un govern indígena, tot i que gran part de les funcions importants les exercia la metròpoli. ➔ Domini: el territori tenia una organització política pròpia, però estava sotmès a la soberania britànica. ➔ Concessió: era una zona cedida a la metròpoli durant un temps determinat, eren enclavaments comercials. ➔ Enclavament estratègic: petit territori situat en un lloc decisiu per assegurar el control marítim, afavorir el comerç i garantir la defensa. ➔ Mandat: era un territori colonial que havia estat dels països vençuts de la Primera Guerra Mundial, estava sota la supervisió de la Societat de Nacions. ➔ Territori metropolità: era una colònia de poblament en la qual els colons estaven representats per les institucions de la metròpoli. 5.2 L'impacte sobre els pobles colonitzats (conseqüències) Els colonitzadors es van establir com a prioritat els seus interessos econòmics o polítics, i van ignorar la història i els trets propis de les poblacions indígenes. En l'economia: La presència occidental va imposar una economia de mercat favorable a les metròpolis, amb competència per les manufactures importades, expropiació de terres per plantacions i un canvi de l'agricultura de subsistència a la monocultura d'exportació. Això va implicar l'espoliació de recursos naturals i una dependència econòmica. Les metròpolis van construir infraestructures per explotar els territoris, però tot i que van millorar el transport i l'economia local, les condicions de vida dels natius van seguir en semiesclavatge.  1r BAT A En la política i la societat: L'administració colonial va desmantellar les estructures tribals tradicionals i va imposar una elit europea privilegiada, mantenint contacte només amb les elits locals a canvi de la seva fidelitat. Els límits artificials van unir ètnies enfrontades i van dividir nacions, causant conflictes persistents. Tot i la millora de la salut gràcies a vacunes, mesures higièniques i hospitals missioners, l'equilibri entre població i recursos va portar a problemes d'abastiment i fams, iniciant una subalimentació crònica a Àfrica i Àsia. En la cultura: La imposició de llengües com l'anglès i el francès, el cristianisme i les formes de vida europees va afectar les creences i tradicions autòctones. A Àfrica, la cultura oral va sofrir una gran aculturació i pèrdua d'identitat, més que a Àsia, amb civilitzacions com la xinesa o l'índia. Tot i que l'ensenyament va ajudar a alfabetitzar els natius, el principal objectiu era inculcar la superioritat dels valors occidentals. 6. LA IL·LUSTRACIÓ I EL LIBERALISME La il·lustració és un moviment intel·lectual, aquest moviment va qüestionar tots els principis de l'Antic Règim. Presentava els següents principis: · Per entendre el mon havies d'utilitzar la raó (la lògica). · Creia en l'educació i el progrés humà per aconseguir la felicitat. · Defensaven la religió i defensaven el respecte cap a altres religions. · Lluitava per la llibertat i la igualtat de totes les persones. També van criticar l'absolutisme i van configurar la base d'un nou sistema polític (liberalisme), estaven en contra de la societat estamental (creien que no eran just heredar el prestigi depenen dels avantpassats sinó que t'havies d'esforçar per guanyar-te un lloc). FALTAN EL RESUMEN DE ALGUNOS DOCUMENTOS (NO LOS VOY A HACER)