Història Tema 7: El Redreçament Cultural a la Renaixença (PDF)

HISTORIA TEMA 7 **El redreçament cultural: La Renaixença** - **Catalunya com a regió i inici de la renaixença** - Catalunya es considera una regió dins d'Espanya i no tenia institucions pròpies. - L'inici de la renaixença (**1833**) va ser un moviment el qual va com...

HISTORIA TEMA 7 **El redreçament cultural: La Renaixença** - **Catalunya com a regió i inici de la renaixença** - Catalunya es considera una regió dins d'Espanya i no tenia institucions pròpies. - L'inici de la renaixença (**1833**) va ser un moviment el qual va començar amb l'obra **"Oda a la Pàtria**" de Bonaventura Carles Aribau, marcant l'inici de la recuperació cultural catalana. No es el mateix que el Renaixement. - **Els decrets de nova planta (1716)** - Amb aquest decrets es van abolir les institucions i lleis pròpies de Catalunya i es van imposar les de Castella, així com la llengua castellana. Aquest acte va iniciar un procés d'assimilació que va generar ressentiment entre els catalans i va alimentar el desig de recuperar la seva identitat. - **La renaixença cultural** - **Doble vessant de moviment:** La renaixença es divideix en dos corrents: - **Culte:** Intel·lectuals i poetes que recuperen el català clàssic i arcaic com a llengua literària. - **Popular:** Defensa de l'ús del català col·loquial i més proper al que parla la gent al carrer. - **Revoltes populars i bullangues** - **Les revoltes de la fam** van sorgir com a resposta a l'escassetat d'aliments i a l'augment dels impostos sobre els productes basics. - **La jamancia** es el terme originari de Barcelona que es refereix a la fam que patia la població motivant protestes contra el centralisme de l'estat. - **Les bullangues** van ser protestes violentes per part del poble, que criticaven les polítiques centralistes de Madrid, ja que no es tenien en compte les necessitats del poble. Els manifestants eren majoritàriament gent de classe baixa sense connexions amb el govern. - **Antecedents polítics del catalanisme** - **Particularisme:** Moviment que defensa la preservació de les particularitats culturals i legals de Catalunya davant la centralització. - **Carlisme:** Moviment polític que defensava els furs i drets històrics dels territoris, sent un referent per als defensors del regionalisme català. - **Primer Republicà (1873 -- 1874):** Període en el qual es van obrir possibilitats per a la federalització, influenciant els moviments polítics catalanistes. **Els primers moviments anticentralistes** - **Centralisme liberal i les primeres revoltes populars** - **Centralització de l'estat:** Les constitucions liberals espanyoles van definir espanya com una nació unida, amb un fort centralisme polític, econòmic, administratiu, jurídic i militar. Això implicava una concentració del poder a Madrid, perjudicant les autonomies regionals com la catalana. - **Les bullangues (1835 -- 1843):** Moviments populars que van tenir lloc a Barcelona, protagonitzats per treballadors urbans, menestrals i la petita burgesia. Aquestes revoltes expressaven l'oposició al centralisme, la defensa de majors competències per als ajuntaments i les diputacions i una protesta contra les condicions de treball del capitalisme emergent. - **Insurrecció del 1842 i Jamància de 1843:** Aquestes manifestacions van presentar propostes de reformar l'estat amb un fort contingut democràtic anticentralista popular. - **La dècada moderada (1844 -- 1854):** Període on el centralisme es va intensificar i Catalunya va experimentar l'estat de guerra coma mesura per mantenir l'ordre. Això va generar un distanciament entre sectors moderats de la burgesia catalana i els seus homòlegs espanyols, que van començar a reivindicar el particularisme català. - **Les propostes foralistes del carlisme** - **Arrelament rural del carlisme:** el carlisme va tenir una forta implantació a la Catalunya rural, on va defensar el manteniment de les institucions tradicionals i els drets històrics de Catalunya. Es va oposar al centralisme liberal, considerant-lo incompatible amb els valors tradicionals i absolutistes. - **El manifest carlí de 1872:** El pretendent Carles VII va prometre restaura les lleis i privilegis de Catalunya, suprimits per felip V després de la guerra de successió. - **El naixement del federalisme** - **Inici del moviment federalista (dècada del 1840):** Va guanyar força amb la revolució del **1868** i es va crear el **partit republicà democràtic federal**. - **Francesc Pi i Margall:** Va ser el principal teòric del federalisme, defensant una espanya com una unió voluntària de pobles amb ple respecte pels drets i llibertats individuals. Una organització federal. - **Pacte federal de Tortosa (1869):** Grup de republicans catalans, amb representants d'antics territoris de la corona d'Aragon van signar aquest acord per impulsar un estat federal que respectés la realitat històrica de l'antiga corona d'Aragó. - **El projecte de constitució ferial i els fracassos de la primera republicà** - **Constitució ferial de 1873:** Durant la primera republicà, es va redactar una constitució que definia espanya com un estat federal amb 17 estats federats. El fracàs de la republicà va frena la influencia del republicanisme federal. - **Dissidències internes:** El partit republicà federal es va fragmentar a causa de les tensions internes i la pèrdua d'influència davant altres moviments. - **Federalisme català durant la restauració** - **Projecte de constitucions de l'estat català (1883):** El federalisme català va defensar Catalunya com a part d'un estat federal espanyol. - **El federalisme decau:** Amb la influencia d'altres moviments catalanistes, el federalisme va anant minvant. **Els inicis del catalanisme polític** - **Valentí Almiral**l **(1841-1904)** - Va ser una de les figures més importants del **catalanisme polític** del segle XIX i un destacat intel·lectual i periodista espanyol. El seu descendí amb el federalisme va portar el trencament amb el partit de Pi i Margalla al **1881**, amb l'objectiu de crear una acció política **específicament catalana**. Interès en la política - **Creació del centre català i el congres catalanista** - Almirall va promoure el **primer congres catalanista** (**1880**), tendència al corrent de la jove Catalunya. El congres va acordar la formació d'una entitat per difondre el catalanisme. - En **1882** es va fundar el **centre Català**, organització que defensava la llengua catalana, el dret civil, i la divisió comarcal de Catalunya i el proteccionisme econòmic. - **El segon congres catalanista** (**1883**) va denunciar els partits dinàstics, cridant els polítics catalans a abandonar-los i unir-se a organitzacions catalanes. - **El memorial de Greuges i Lo catalanisme** - El **1885**, el **Centre Català** va convocar un míting que va culminar en la presentació al rei Alfons XII **del Memorial de Greuges**, un document que denunciava el **centralisme espanyol**, **proclamava el particularisme català**, i reclamava proteccionisme i el manteniment del dret civil català. - **El mateix any**, Almirall va publicar **Lo Catalanisme**, establint les bases ideològiques del catalanisme progressista. Va defensar un **catalanisme interclassista** com a força política capaç d\'intervenir en les eleccions per impulsar la regeneració de Catalunya i d\'Espanya. - **Declivi del centre català i la desunió del catalanisme** - La proposta d'Almirall va fracassar per ser massa catalanista per als republicans, massa republicana per als catalanistes, i massa radical per als conservadors. Això va provocar la pèrdua de suports tant entre la burgesia com entre els sectors populars. - L\'oposició a **l\'Exposició Universal de Barcelona** (**1888**), promoguda per **l\'alcalde liberal Rius i Taulet**, va contribuir a l\'aïllament de **Almirall** i a la desaparició del **Centre Català.** - **La lliga de Catalunya i la defensa del catalanisme conservador** - El **1887**, una nova generació d\'intel·lectuals conservadors va **fundar la Lliga de Catalunya,** escindint-se del Centre Català. La Lliga va defensar el **catalanisme conservador**, centrant-se en la oficialitat de la llengua catalana, el dret civil català i el proteccionisme econòmic. - Una de les seves primeres iniciatives va ser el **Missatge a la reina regent** (**1888**), en què es reclamava autonomia per a Catalunya, presentat a la reina Maria Cristina en ocasió de la inauguració de l\'Exposició Universal. - L'any següent, la Lliga va aconseguir que es respectés el **dret civil català** en la reforma del Codi Civil, considerada com una victòria del catalanisme. **Catalanisme conservador** - **Definició i objectius:** - El catalanisme conservador sorgeix com una resposta a les tensions socials i polítiques del moment, amb l'objectiu de preservar la identitat catalana dins d'un marc de valors tradicionals. Tot apartat de la política radical. - **Vigatanisme i cristianització del catalanisme** - Amb el vigatanisme es va produir una cristianització del moviment catalanista, liderada per figues com el **Bisbe Morgades i Torras i Bages**. Oposant contra el marxisme. - **Valors fonamentals** - El catalanisme català defensat per **Torras i Bages** en la seva obra **"La tradició catalana** (**1892**) - La família com a unitat bàsica de la societat catalana - L a religió cristiana com a pilar moral i identitari - La propietat privada, vista com la base del liberalisme i el desenvolupament econòmic - **Figures Clau** - **Bisbe Josep Morgades i Jaume Collell:** Van lidera l'aproximació del clergat al catalanisme conservador, cercant una manera de cristianitzar el moviment nacionalista català. - **Bisbe Josep torres i Bages:** Figura central del vigatanisme. Va defensar un catalanisme arrelat en els valors cristians i va proposar un model social basat en l'edat mitjana com a referent. La obra "**La tradició catalana**" text fonamental on explica les seves idees. - **Catalanisme regionalista** - **La unió catalanista:** La creació d'aquesta entitat va ser una resposta per organitzar els diversos grups catalanistes i defensar un autogovern regional per a Catalunya, sempre des d'una perspectiva conservadora i cristiana. - **Bases de Manresa (1892):** Aquest programa, impulsat per la Unió Catalanista, establia les línies del catalanisme conservador i reclamava la sobirania de Catalunya en afers interns. Defensava la llengua catalana com a oficial i exigia que els càrrecs públics fossin ocupats per catalans, reflectint el desig d'autonomia dins d\'un marc tradicionalista. **LA MADURACIO DEL CATALANISME POLITIC: LA LLIGA REGIONALISTA** - **Impacte de la crisi del 1898** - **Desprestigi dels partits dinàstics**: La derrota del **1898** va tenir un fort impacte econòmic, militar i sobretot polític. Els partits dinàstics van perdre credibilitat i es van començar a qüestionar la seva capacitat per regenerar el país. - **Impuls del catalanisme**: Aquesta situació va enfortir les aspiracions del catalanisme que s'havia distanciat del sistema de la restauració i comptava amb líders, una doctrina solida i una mobilització social destacada. - **Cap a una nova política catalanista** - **Creació de la Unió regionalista** (**1898**): Davant del fracàs del projecte regeracionista del govern Silvela-Polavieja i després de la protesta del tancament de caixes, els representants de la burgesia catalana van crear la Unió Regionalista que defensava una autonomia política per a Catalunya. - **Centre nacional català 1900:** El grup que publicava **"La veu de Catalunya"** va abandonar la unió catalanista i va fundar el **centre nacional català**, format per joves professionals favorables a la participació electoral del catalanisme. - **La candidatura dels quatre presidents** - **Confluència d'interessos:** La unió regionalista i el centre nacional català van unir-se per presentar una candidatura conjunta a les eleccions de **1901**. - **Els quatre presidents**: La candidatura liderada per figures com Albert rusiñol, Bartomeu Robert, Lluis Domènech i Montaner i Sebastià Torres, va guanyar al districte de Barcelona. - **Creació de la lliga regionalista** - **Formació de la lliga** (**1901**): L'èxit electoral va portar a la fusió dels dos grups en la lliga regionalista, amb "La veu de Catalunya" com a mitja principal de difusió, consolidant el catalanisme coma força política. **TEMA 8 (en el trimestral entra hasta el apartado 5)** **El reformisme conservador i la setmana tràgica** - **El relleu generacional en el lideratge polític** - Sagasta al **1903** amb Antoni maura i jose candejas, va arribar al govern una generació que van provocar una creixent inestabilitat política i constants **canvis de govern**. - **La revolució des de dalt de Maura** - Després del fracàs del seu projecte regeneracionista, Francisco Silvela, líder conservador abandona la política i va deixar pas a Antoni Maura. Després d\'un parèntesi liberal, un nou govern presidit per Antoni Maura entre els anys **1907** i **1909**, l\'anomenat **govern llarg** - **La Llei electoral del 1907** que va establir més controls sobre les juntes electorals, però no va aconseguir ni posar fi a la corrupció ni democratitzar el sistema polític, malgrat que va fer més difícil el frau electoral. - **La Llei d\'administració local** que pretenia minimitzar el caciquisme i atreure el catalanisme conservador al seu projecte a partir de concedir més autonomia als ajuntaments i diputacions, i reconèixer les regions. - **Impuls a la política social** **amb la creació de l\'Institut Nacional de Previsió,** la instauració del descans dominical (els treballadors treballaven sempre, ara tenen un dia de festa) i les lleis de protecció d\'accidents de treball, de condicions de treball de les dones i els nens, i de vagues. - Impuls d\'una política **d\'intervenció estatal** i de foment en la indústria nacional per estimular el desenvolupament econòmic. També es va establir una Llei de colonització interior per incentivar l\'agricultura, estat ofereix subvencions aquelles persones que volguessin anar a treballar a zones deshabitades. - **L'enfortiment de l'oposició** - **Cu-Cut!** Revista d'humor en Espanya al **1905**, on els militars van rebentar totes les instal·lacions de la revista - **La llei de jurisdicció** es va aprovar al **1907**, posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exercit, contra Espanya mateixa i els seus símbols. - Amb aquest fets, s'indignen i es crea la **solidaritat catalana**, bàsicament una qualicio de tots els partits catalans excepte els partits dinàstics. Des dels Carlins a la dreta, els republicans federals a l'esquerra. Amb destí al fracàs, pero tenien en comú el rebuig de la llei de jurisdicció. Tots aquets representaven un programa comú, **el programa del Tívoli:** - L'actuació de la lliga en la setmana tràgica - El desacord per aprovar el pressupostos del ajuntament de barcelona. Els Carlins es neguen per la coeducació a les escoles, tenir nens i nenes a les mateixes classes, no volien ensenyar a la vegada. - **Abans de la guerra del Marroc** - España perd filipines, cubà, Puerto rico, i ara vol conquistar zones en l'africa, on s'ho reparteix amb França. Espanya es queda des de oest fins a les canàries. **Estableix un protectorat**: - Ocupació colonial tipus, govern on esta distribuït part importants per espanyol i les altres per marroquis. - Lis dona llibertats i protecció. - Espanya volia Marroc per les mines, de potassi. No hi havia res de infraestructura. Per tant totes les parts espanyoles dedicades a als ferroviaris i les mines. - Concessió, beneficis d'un lloc pels quals passen coses o objectes, on et paguen i ten beneficis, com un peatge. - Els militars espanyols en l'africa es diuen **africanistes**, cobradors per entrar en combat. El exercit espanyol era macrocefàlia. - Al arribar els militars allà hi van encontrar als **Kabiles**, els quals tenien bon armament. Son guerrilles amb gent nativa, pero finançada pels Alemanys, per molestar a França i Espanya li donava bàsicament igual. - Els espanyols al no tenir consciencia del territori els hi van fotra una pallissa pels Kabiles, els quals tenien a un líder **Abp-Al-Krim**. - **Setmana tràgica 1909** - Abans de tota aquesta setmana sugseiex el següent, en un congost, els espanyols anaven sense seguretat, i les Kabiles els hi van atacar des de adalt, i van morir **60 soldats**, llavors hi ha una critica forta al exercit espanyol. Tot això es el precedent abans de la setmana tràgica. - Llavors el govern espanyol va fer una cosa\... Els **reservistes** son soldats reservats per moments de guerra amb la de edat de 30+, en aquell moment sol eren reservistes Catalans. Llavors el govern va agafar nomes reservistes catalans per anar a el Marroc. Tot això genera un desacord en Barcelona - Llavors es convoca una vaga general a BARCELONA al **18 de juliol de 1909**. Els reservistes sortien del port de Barcelona cap al nord d'africa. - Aquells que fan la vaga son els sindicats anarquistes, organitzacions polítiques i la **OGT** que es la que convoca la vaga pacifica, com a protesta, coincideix amb l'acomiadament dels reservistes. - Durant tota aquesta setmana 80 esglésies es van incendiar pels anarquistes com a protesta no pacifica contra el govern. - Antonio Maura **aplica la llei marcial**, on hi ha toc de queda a Barcelona - Es donen consells de guerra, on es donen càstigs molt mes durs que als consells civils. Esta aplicat per l'exercit capsalat per Antonio Maura. Es fan 17 condemnes de mort, van executar a 5 persones finalment, una de les execucions fa ser la de **Francesc Ferrer i Guardia**, pedagog lliurepensador i impulsor de l'escola moderna, no hi havia participat i es converteix en un màrtir. - Les conseqüències d'aquesta setmana i de totes les protestes van ser - **Maura NO!** Bàsicament per treure a Maura del poder, hi ha manifestacions, diaris, publicacions, com reprimia. S'aconsegueix fer que Maura dimiteixi. - Es forma **el gran sindicat anarquista**, confederació nacional del treball, apareixen amb mes força. - **La lliga racionalista** queda tocada. El seu paper pel quals sels acusa de moltes coses, la lliga aplaudeix la decisió del exercit a Barcelona, a pesar de ser catalana. Això es dona perquè la dirigien els burgesos, i tenien por de que les seves empreses fossin objectius. Per això ja no es confia en la lliga catalanista, i guanyes seguidors altres partits polítics catalans. - Francès massia era corones del exercit espanyol, en aquell moment hi havia un debat en el sentit de la justícia en espanya, comença agafar firmes per no jutgar al exercit, el coronel no firma, llavors el degraden. S'enva del exercit a Lleida i crea un partit l'estat català**, el primer partit independentista català**. I també intenta fer un cop d'estat. **L'enfortiment de l'oposicio** - **Republicans i socialistes** - A principis del segle XX, el **republicanisme** va ser la principal força d'oposició política a Espanya. El **1903** es va fundar **Unión Republicana**, liderada per Nicolás Salmerón, amb èxits a ciutats com Barcelona, on va emergir Alejandro Lerroux. El **1907**, Unión Republicana es va unir a la coalició **Solidaritat Catalana**, però Lerroux, en desacord, va crear el **Partido Republicano Radical el 1908**. - **El 1912 va néixer el Partido Reformista**, fundat per Melquíades Álvarez i recolzat per intel·lectuals com Manuel Azaña. A València, Vicent Blasco Ibáñez va impulsar el moviment republicà i anticlerical del blasquisme. - El **PSOE** va trencar el seu aïllament i, en coalició el **1910,** va obtenir el seu primer diputat al Congrés. El **1921**, per desacords sobre la revolució soviètica, va sorgir el **Partit Comunista d'Espanya (PCE).** - **El Lerrouxisme** - Va ser un **líder** d'un **moviment republica profundament anticatalanista** que s'adreçava a les classes populars, el qual presentava un discurs molt revolucionari. Oferint serveis o espais de sociabilitat. Al **1910** va anar perdent influencia i es va traslladar a Madrid. - **Catalanisme Conservador** - El moviment català, el més rellevant en les primeres dècades del segle XX. Partit mes gran va ser **Lliga Regionalista**. Base social era principalment la burgesia i sectors de les classes mitjanes urbanes i rurals. - **Catalanisme d'esquerres** - La crisi de Solidaritat Catalana va apropar les forces republicanes d\'esquerra, que el **1910** van formar la **UFNR**. Tot i els bons resultats inicials, la seva aliança amb el Partit Radical va provocar una derrota electoral el **1914**, cosa que va acabar amb la UFNR el **1916**. En resposta, els republicans d\'esquerra van buscar catalanitzar el moviment per desafiar la **Lliga Regionalista**. Així, el **1917** es va crear el **Partit Republicà Català**, el **1922** **Acció Catalana i Estat Català**, i el **1923 la Unió Socialista Catalana**. **El reformisme liberal i l'impacte de la primera guerra mundial** - **El reformisme liberal de Canalejas** 1. **Separació Església-Estat i llei del candado** a. Canalejas va impulsar la separació de l'Església i l'Estat, buscant reduir la influència eclesiàstica, especialment en l'ensenyament, i modificant el finançament de l'Església. b. La llei d'associacions religioses no va ser consensuada amb el Vaticà, així que es va promulgar la **«ley del candado»** (**1910**), que limitava l\'establiment de nous ordes religiosos. c. Aquesta mesura va provocar una oposició dels sectors catòlics i va tensionar les relacions amb el Vaticà. 2. **Reforma fiscal** d. Va substituir l'impost de consums per un **impost progressiu** sobre les rendes urbanes, amb l\'objectiu de fer més just el sistema fiscal. e. Això va desagradar a les classes acomodades, que es van oposar a la mesura. 3. **Llei de reclutament (1912)** f. La nova llei feia obligatori el servei militar en temps de guerra i eliminava la redempció en metàl·lic. g. La llei admetia que eles soldats que paguessin una quantitat de diners (soldats de quotes) farien un servei militar reduït. 4. **Reformes laborals** h. Es van introduir lleis per millorar les condicions laborals, incloent-hi la prohibició del treball nocturn per a les dones. i. Tot i les reformes socials, Canalejas va respondre amb mà dura a les vagues i conflictes laborals dels anys **1911** i **1912**, que van ser reprimits militarment. - José Canalejas va impulsar la **Llei de mancomunitats** (**1913**) per a gestionar serveis públics amb la unió de **diputacions provincials**, amb la qual es va crear la **Mancomunitat de Catalunya el 1914**, però cap altra regió la va adoptar. - **L'afebliment dels partits dinàstics** - **Llei de Mancomunitats** (**1913**): Impulsada per Canalejas per permetre la unió de diputacions provincials per gestionar serveis públics. - **Mancomunitat de Catalunya** (**1914**): Creada sota aquesta llei, però cap altra regió va adoptar el model. - **Conflicte del Marroc**: Espanya va realitzar accions militars i va signar el Tractat de **1912**, establint **el Protectorat francoespanyol.** - **L'impacte de la gran guerra (1a guerra mundial)** - **Neutralitat oficial d\'Espanya a la Primera Guerra Mundial:** El Govern d\'Eduardo Dato va decretar la neutralitat el **1914**, però la societat es va dividir entre **germanòfils** (conservadors, pro Imperis Centrals) i **aliadòfils** (liberals, pro Aliats), amb un fort sentiment **aliadòfil** a Catalunya, on es va organitzar un Manifest i un Batalló de Voluntaris en suport dels aliats. - **Oposició a la guerra:** L\'anarquisme (**CNT**) i alguns sectors socialistes es van oposar a la guerra per consideracions pacifistes i d\'internacionalisme obrer, en contra dels interessos imperialistes. - **Creixement econòmic durant la neutralitat:** La guerra va afavorir l'expansió econòmica d\'Espanya, que es va convertir en subministradora de productes industrials i agraris per als països en guerra. Aquest creixement va beneficiar la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes. - **Inflació i impacte social:** L'augment de la demanda exterior va provocar una pujada de preus sense precedents, amb increments del 72 % en el blat i 90 % en les patates, desencadenant una inflació que va empitjorar el nivell de vida de les classes populars, ja que els salaris no van créixer al mateix ritme. Això va provocar una onada de vagues que va escalar significativament entre **1914** i **1918**. **La mancomunitat De Catalunya** - **El procés de formació** - **Primeres accions** - El **1907**, la diputació de Barcelona, amb Prat de la Riba coma president, crea **l'institut d'estudis catalans** i impulsa altres projectes culturals. - **Proposta de mancomunitat (1911)** - La diputació de Barcelona proposa **unir les quatres diputacions** catalanes. El govern de Canalejas dona suport, però troba resistència. - **Obstacle polítics** - Tot i que s'aprova inicialment, el Senat i sectors anticatalanistes bloquegen el projecte després de l'assassinat de Canalejas. - **Aprovació limitada** - Al **1913** el govern aprova la Mancomunitat amb funcions administratives limitades. - **La constitució de la mancomunitat** - **Creació** - La mancomunitat de Catalunya es ca constituir el **6 d'abril de** **1914**, amb Enric Prat de la Riba com a president. - **Estructura i competències** - Formada per una presidència i una assemblea amb un consell permanent de vuit membre. Nomes agrupava les funciones ja existents de les diputacions, sense noves competiencies ni mes recursos. - **Dependència del govern** - La mancomunitat era una organisme administratiu que podia ser suspès pel govern en qualsevol moment. - **Objectius de govern** - La lliga regionalista, amb majoria en la mancomunitat va impulsar el desenvolupament cultural i la modernització econòmica social de Catalunya - **Presidents** - La mancomunitat va tenir tres presidents, Prat de la Riba (**1914-1917**), Josep Puig i Cadafalch (**fins a 1923**), i Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera fins a la seva abolició el **1925**. - **Obra de la mancomunitat** - **Objectius principals** - Infraestructura i serveis públics desenvolupant l'encomia mitjançant serveis basics - Foment de la llengua i la cultura catalana implementant un projecte cultural i educatiu per enfortir la identitat catalana. - Condicions limitadores com l'Escassetat de recursos econòmics (sense pressupost fins **1918**) i una vida curta de la institució - **Desenvolupament** **econòmic** - Millorar la xarxa viaria i dels sistemes postals i telefònics per connectar les zones rurals (**1916 -- 1921**) - Impuls a l'agricultura amb escoles de tècnics agraris, camps experimentals, granges model i foment del cooperativisme agrari. - **Cultura i ensenyament** - La promoció de la llengua catalana amb biblioteques populars (**1918**) i estudis normals (**1919**). Normalitzan la llengua amb unificació ortografia liderada per Pomepu Fabra, el qual crea el **"Diccionari general de la llengua catalana"** al **1932**. I per ultim la protecció del patrimoni cultural, creant museus i serveis de conservació. **L'auge de l'obrerisme i la crisi del 1917** - **Creixement del sindicalisme obrer** - **Nou tipus de sindicats** - Les velles federacions d'ofici van ser substituïdes per sindicats de masses, amb dues orientacions principals: **Socialistes** i **Anarcosindicalistes** - **Sindicalisme socialista UGT** - La unió general de treballadors va experimentar un creixement notable en membres passant de 33k al **1902** a 240k al **1921**. - **Anarcosindicalisme CNT** - A Catalunya va tenir un impuls destacat, amb la creació de solidaritat obrera el **1907**, va agrupar diferents societats obreres anarquistes - En el **1910** es va fundar la confederació nacional del treball **CNT**, organització sindical d'abast nacional amb un projecte revolucionari - Tot i que la CNT va ser prohibida per govern entre **1911 i 1914**, es va consolidar com a hegemònica a Catalunya i va arribar a altres regions com Andalusia i valencià. - **Ideologia i acció del CNT** - Ideologia revolucionaria - La CNT tenia l'objectiu de derrocar el capitalisme i substituir-lo per una societat sense propietat ni classes socials - La seva ideologia es basava en l'independentisme del proletariat respecte a la burgesia i l'estat, així com en un apoliticisme que rebutjava la participació electoral. - Advocava per la unitat sindical i per la defensa de la independència dels treballadors davant l'estat i les institucions burgeses. - Mètode d'acció - La CNT promovia l'ús de vagues, boicots i una vaga general revolucionaria, com a mètode per desbordar el sistema capitalista. - Els seus líders mes representatius van ser Salvador Segui (noi de sucre), Angel pestanya i Joan peiró, que van jugar un paper fonamental en la consolidació de la CNT com a força hegemònica. - **Conflictivitat laboral i demandes de l'obrerisme** - Cicle de vagues i agitacions socials - A principis del segle XX, Catalunya, el país basc, valencià i Andalusia van viure un augment de vagues laborals. Per la pèrdua de poder adquisitiu i a les condicions laborals precàries dels obrers. - Principals reivindicacions - Els treballadors exigien una jornada laboral de vuit hores, increment dels salaris i el reconeixement oficial dels sindicats coma representants dels interessos laboral. També es buscava millores en les condicions de treball. - **Legislacio laboral i limitacions** - Desenvolupament legislatiu - Al segle xx, el reformisme social va prendre força amb la creació de l'institut de reformes socials al **1903**, per proposar lleis laborals que milloressin les condicions de vida obrera. - Es van promulgar lleis per regular els drets laborals, però aquestes no van ser efectives a causa de la falta d\'una inspecció de treball eficaç i d\'un sistema judicial que no garantís el compliment de les normatives. - Limitacions: - La repressió a les vagues i la falta de garanties per a la seguretat laboral van debilitar les condicions d'aplicació de la legislació laboral. - **Cultura obrera i educació** - Ateneus obrers i l'educació - Les organitzacions obreres van comprendre que no seria possible dur a terme una transformació social sense una educació de qualitat per als treballadors. - Per això, van impulsar la creació d'Ateneus Obrers, espais d'educació i socialització que van ser molt arrelats a Catalunya. - Aquests ateneus oferien activitats lúdiques i educatives, com també esdeveniments formatius per elevar el nivell cultural i conscienciar els obrers. - Innovació pedagògica - A Catalunya es van impulsar noves formes d\'ensenyament, com l\'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, que aplicava els principis de la pedagogia llibertària. - També es va produir una renovació escolar amb la creació de l\'Escola Nova (**1911**) impulsada pel PSOE i altres iniciatives com les Cases del Poble. - **La crisis de 1917** - Desajustament econòmic - La Primera Guerra Mundial va provocar una **crisi econòmica** que va empitjorar la vida de les classes populars. - El **1916**, la **CNT** i la **UGT** van convocar una vaga general per denunciar l'alça dels preus i van exigir un control del govern sobre la inflació. - **Aspectes de la crisi (1917):** - Militar**:** - La protesta dels oficials de mitjana i baixa graduació contra el sistema d\'ascensos va portar a la formació de **Juntes de Defensa**. - Aquestes juntes van elaborar un manifest que exigia la renovació del sistema polític. - Política**:** - L'**Assemblea de Parlamentaris** convocada per la **Lliga Regionalista** va reclamar la formació d'un **govern provisional** i **Corts Constituents**. - L'oposició política va exigir també la descentralització de l'Estat. - Social**:** - **Vaga general** convocada per sindicats, incloent la CNT i la UGT, amb la demanda de la formació d'un govern provisional. La vaga va ser desigual en la seva implantació, però es van produir **incidents violents** a ciutats com Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. - Reacció del govern: - El govern va utilitzar **la repressió militar** per controlar la situació, declarant la **Llei Marcial**, desactivant les Juntes de Defensa i dissolent l\'Assemblea de Parlamentaris. - Les vagues i els conflictes van mostrar la fragilitat del sistema, però la por a una **revolució social** va permetre la continuïtat del sistema fins al **1923**, quan es va produir el **Cop d\'Estat de Primo de Rivera**.