La Renaixença a Catalunya

Acord signat per republicans catalans per impulsar un estat federal que respectés l'història de la Corona d'Aragó.

Constitució republicana que definia Espanya com un estat federal amb 17 estats federats, durant la Primera República.

Els conflictes interns dins del Partit Republicà Federal que van afectar la seva influència.

Moviment catalanista que defensava Catalunya com a part d'un estat federal dins d'Espanya durant la Restauració.

Proposta de Catalunya com a estat federal dins d'Espanya, defensada pel federalisme català.

Figura clau del catalanisme polític al segle XIX, intel·lectual i periodista, que va trencar amb el federalisme.

Esdeveniment que va impulsar la formació del Centre Català.

Organització que defensava la llengua catalana, dret civil, divisió comarcal i proteccionisme econòmic a Catalunya.

Congrés que va criticar els partits dinàstics i va animar els polítics catalans a unir-se amb organitzacions catalanes.

Moviment catalanista que va buscar la cristianització del catalanisme, oposant-se al marxisme. Liderat per figures com el Bisbe Morgades i Torras i Bages.

Procés per donar un enfocament cristià al moviment catalanista.

Figures clau del vigatanisme, que van liderar l'aproximació del clergat al catalanisme conservador.

Obra de Torras i Bages que detallà els valors fonamentals del catalanisme català, incloent la família, la religió i la propietat privada com a pilars fonamentals.

Principis essencials del catalanisme segons Torras i Bages, incloent la família, la religió i la propietat privada.

Moviment que buscava un autogovern regional per a Catalunya, des d'una perspectiva conservadora i cristiana, incloent la Unió Catalanista.

Entitat creada per organitzar els grups catalanistes i defensar l'autogovern regional de Catalunya, sota un punt de vista conservador i cristià

Programa proposat per la Unió Catalanista que establia les línies del catalanisme conservador, i reclamava la sobirania de Catalunya en afers interiors. I la llengua catalana com a oficial.

Crisi econòmica, militar i política que va afectar Espanya, provocant el desprestigi dels partits dinàstics. Va afavorir el catalanisme que s'havia distanciat del sistema de la restauració.

Llei que pretenia disminuir el caciquisme i atreure el catalanisme conservador, donant més autonomia als ajuntaments i diputacions, i reconeixent les regions.

Impuls per millorar les condicions de vida dels treballadors, amb la creació de l'Institut Nacional de Previsió, descans dominical, i lleis de protecció laboral per a dones i nens.

Política per estimular el desenvolupament econòmic a través de la intervenció estatal i el foment de la indústria nacional, incloent una Llei de Colonització Interior.

Llei que posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit, Espanya i els seus símbols.

Moviment de protesta en contra de la Llei de Jurisdicció Militar, que va aglutinar diversos partits catalans, excepte els partits dinàstics.

Programa comú dels partits catalans que s'oposaven a la Llei de Jurisdicció Militar.

Un esdeveniment significatiu, possiblement relacionada amb la reacció de la Lliga davant d'una situació concreta.

Àfrica va ser un territori disputat entre Espanya i França.

Govern on els marroquins i espanyols tenien responsabilitats separades.

L'augment de la demanda exterior va provocar una forta pujada de preus, com el blat (72%) i les patates (90%), que va empitjorar el nivell de vida de les classes populars, ja que els salaris no van augmentar al mateix ritme. Això va generar un augment de vagues entre 1914 i 1918.

Organització creada el 1914, formada per les quatre diputacions catalanes per impulsar projectes culturals i econòmics. Van agafar funcions ja existents però no van augmentar els recursos.

Organització creada el 1907 per impulsar projectes culturals a Catalunya, impulsada per la Diputació de Barcelona amb Prat de la Riba com a president.

President de la Mancomunitat de Catalunya, president de la Diputació de Barcelona i líder polític català.

La Mancomunitat només gestionava les funcions preexistents de les diputacions, no va ampliar les competències ni incrementar els recursos disponibles.

L'assassinat de Canalejas i la resistència de sectors anticatalanistes al Senat van frenar el procés d'aprovació definitiva de la Mancomunitat.

Enric Prat de la Riba (1914-1917), Josep Puig i Cadafalch (fins a 1923), i Alfons Sala (fins a 1925).

Espais d'educació i socialització per als treballadors, impulsats per les organitzacions obreres a Catalunya. Ofereixen activitats educatives per elevar el nivell cultural i conscienciar els obrers.

Tipus d'escola que aplica principis de pedagogia llibertària, impulsada per Francesc Ferrer i Guàrdia a Catalunya.

La Primera Guerra Mundial va causar un empitjorament econòmic a les classes populars, amb pujada de preus. Sindicats com la CNT i la UGT van protestar.

Organitzacions d'oficials de l'exèrcit espanyol, que protestaven pel sistema d'ascensos i reclamaven una reforma política.

Reunió política catalana que va exigir la formació d'un govern provisional i Corts Constituents, liderada per la Lliga Regionalista.

Protesta social, convocada per sindicats (CNT i UGT), pels problemes socials i polítics al 1917, intentant aconseguir un govern provisional.

Renovació escolar de 1911 amb l'impuls del PSOE. Buscava implementar noves metodologies pedagògiques.

Institució catalana que va desenvolupar projectes per millorar la infraestructura, els serveis públics, la llengua i la cultura a Catalunya entre 1914 i 1925.

Millorar infraestructura i serveis públics relacionats amb l'economia; impulsar la cultura i llengua catalanes, a través de projectes culturals i educatius.

Recursos econòmics limitats (sense finançament fins al 1918), i durada curta de l'organisme.

Millora de la xarxa vial, correu i telefonia per connectar zones rurals (1916-1921), i impuls a l'agricultura mitjançant tecnologies noves.

Foment de la llengua catalana (biblioteques, estudis i normalització ortogràfica liderada per Pompeu Fabra, amb la creació del Diccionari General), i protecció patrimonial (museus).

Substitució de les velles federacions d'ofici per sindicats de masses, amb orientació socialista i anarcosindicalista.

Sindicalisme socialista que va augmentar considerablement els seus membres, passant de 33.000 al 1902 a 240.000 el 1921.

Confederació Nacional del Treball, sindicat anarcosindicalista amb projecte revolucionari, dominant a Catalunya, Andalucía, etc.