Història Colonial i Postcolonial PDF

Temari part 1 Història Moderna 1. Els imperis colonials a l’època moderna 1.1 La de nició dels espais de l’expansió colonial. 1.2 Anomenar, conèixer i controlar les poblacions no europees. 1.3 Metodologies d’una història global i colonial. 1.4 Els orígens de l’expansió colonial euro...

Temari part 1 Història Moderna 1. Els imperis colonials a l’època moderna 1.1 La de nició dels espais de l’expansió colonial. 1.2 Anomenar, conèixer i controlar les poblacions no europees. 1.3 Metodologies d’una història global i colonial. 1.4 Els orígens de l’expansió colonial europea. 1.5 La primera globalització: la mundialització ibèrica, 1440-1700. 1.6Les experiències colonials franceses, angleses i holandeses. 1.7Les transformacions del segle XVIII. 2. Poblacions, economia i globalització entre els segles XVI - XVII 3. Agències i agendes colonials: domini i resistència a les societats no europees 4. Híbridismes religiosos i culturals 5. Ideologies del colonialisme: justi cions i critiques Temari part 2 Història Contemporània ÈPOCA CONTEMPORÀNIA 6.- Els estats nacionals imperials i el repartiment del món: la idea d’imperi i de nació imperial al segle XIX 7.- Contra la idea d’imperi?: el paradoxal antiimperialisme imperialista durant la Gran Guerra 8.- La SDN, el nou repartiment del món i la construcció de la cultura l’antiimperialisme revolucionari 9.- La Segona Guerra Mundial i la del mite “de la superioritat de l’home blanc” 10.- La descolonització i els impossibles estats independents culturalment homogenis: els exemples de l’Índia, Israel i el Congo belga 11.- La descolonització cultural al món occidental: l’exemple de la lluita dels drets civils dels negres als EE.UU. i Sudàfrica 12.- Els neocolonialismes com a factor de sorgiment dels yihadismes islàmics. 13.- El neocolonialisme progressista (el mite de les ONG) i la construcció d’una nova idea d’Imperi no territorial fi fi fi  1- Els imperis colonials a l’època moderna De nir espais 1. Expansions europees i “descobríments” (Galvåo) 2. “Eso que descobrió Còlon” i els cents noms d’America ( índies, Nou Món, Amèrica Llatina, Iberoamèrica, Hispanoamerica, Ñamerica, Abya Yala… 3. La malaltia de la immensitat ( Sarmiento). La distància no es comunicació sinó transmissió 4. Els espais colonials: utopies i distopies Marvelles mites i llegendes. El pes de la cultura clàssica i les visions medievals d’Eufrasia 5. Micro siques del poder i de l´espai complex plani cació, vaixells d’esclaus missions i presidis 6. Geohitoria. Expansió europea, antropoce i processos de transformació De nir poblacions 1. Els hibridisme de partida: Mediterrània i Península Ibèrica. 2. Les metàfores de de nició al Nou Món (indis, amerindis, les repúbliques d'espanyols i indis legals) 3. Les metàfores de les noves gents: sarapes (Sergei Eisenstein), ajolote (Roger Bartra), ajiaco (Fernando Ortiz). Transculturació i nepantlisme: immobilismes i dinamismes de l’època moderna. 4. La descoberta mútua dels altres: els bàrbars i els salvatges de l’alteritat. Les subalternitats sorgides de la Modernitat cruel (Jean Franco). 5. Les societats dels limits (Philip Curtin). De nir mètodes 1. Superar l'eurocentrisme. La història "a parts iguals" (Romain Bertrand). Colonialisme europeus i altres imperis. 2. Mundialització i gobalització. La globalització dels ibèrics (Serge Gruzinski, El águila y el dragón; Bernardo de Balbuena, Grandeza mexicana). De l’economia-món (Fernand Braudel) als sistema-món (Immanuel Wallerstein). 3. Història colonial, història atlàntica o hemisfèrica, història global i història transoceànica. 4. La història connectada. Sanjay Subrahmanyam, L'éléphant, le canon et le pinceau. Histoires connectées des cours d'Europe et d'Asie, 1500-1750 (2023). 1.2. PREMISSES / DEFINIR POBLACIONS Els hibridisme de partida: Mediterrània i Península Ibèrica. Les metàfores de de nició al Nou Món (indis, amerindis, les repúbliques d'espanyols i indis legals) ○ Segregcio de les poblacions indignes per zones geogrà ques ( separació per comunitats i l’estamentacio de la societat) Les metàfores de les noves gents: ○ sarapes (Sergei Eisenstein), ○ ajolote (Roger Bartra) la cultura americana pasa per diferents processós de transformació ( com l’ànima ) ○ ajiaco (Cuba) (Fernando Ortiz). immobilismes i dinamismes de l’època moderna. ◆ Transculturació: ◆ Nepantlisme: amiguetat cultural ( neutralitat) La descoberta mútua dels altres: els bàrbars i els salvatges de l’alteritat. Les subalternitats sorgides de la Modernitat cruel (Jean Franco). Les societats dels limits (Philip Curtin) —> societats de frontera ( societats al marge d’estructures polítiques i socials sorgides de mestissatge) ( exemple: gachos argentina)( vaqueros) ( bucaneros de les antilles) ○ Nomadisme i mode de vida vasat expansió de fauna arreu Amèrica fi fi fi fi fi fi fi fi 1.3. PREMISSES / ESTABLIR MÈTODES D’UNA HISTÒRIA COLONIAL Superar l'eurocentrisme. La història "a parts iguals" (Romain Bertrand). Colonialisme europeus i altres imperis. Mundialització i gobalització. La globalització dels ibèrics (Espanya i Portugal) (Serge Gruzinski, El águila y el dragón; Bernardo de Balbuena, Grandeza mexicana). De l’economia-món (Fernand Braudel) als sistema-món (Immanuel Wallerstein). Història colonial, història atlàntica o hemisfèrica, història global i història transoceànica. La història connectada. Sanjay Subrahmanyam, L'éléphant, le canon et le pinceau. Histoires connectées des cours d'Europe et d'Asie, 1500-1750 (2023). 1.4. ORÍGENS DE LES EXPANSIONS EUROPEES 1. L'EXPANSIÓ INTERIOR La recuperació de la crisi del segle XIV. —> pesste negra La consolidació d’una societat i d’unes elits urbanes. Aparició de la burgesia 2. LES RAONS DE L'EXPANSIÓ EXTERIOR De la ruta de la seda a les rutes de les espècies, l’or i el sucre. —> interès pel control plantacions de sucre del proxim orient ○ plantació de sucre extremadament costosa de produir —> molta consumició de recursos (terra i aigua), (Zafra) la recol·lecció de sucre es un treball costos i el procés post- recol·lecció d’aquest ○ Trasllat de palantcions de sucre a la Mediterrània ( peninsulas i illes de la Mediterrània) posteriorment cap a les zones de la mediterrani occidental i les zones atlàntiques La república internacionals dels diners. —> importància del nançament , pagament de mercenaris ( només acceptació d’or) La formació dels regnes a l'Europa Occidental. Les motivacions geopolítiques. Mil·lenarismes (temor al del món)( por a l mort) , croada, missions i l'evangelització del món ( de totes les terres que es van “descobrint”) en relació a la por per la del món i amb la missió de portar la paraula de deu. ○ baules papals ○ corades fi fi fi 3. LES POSSIBILITATS DE L'EXPANSIÓ EXTERIOR Els avenços tècnics (brúixola, astrobali, cartogra a). Les embarcacions (galera, coca( embarcació lleugera Holanda (gran comerciants), caravel·la ( belas quadrades i triangulars), galió, nanos) Esl avenços intel·lectuals, la ciència moderna i la retroalimentació de l'expansió. ○ Renaixement —> revolucio cientí ca ( coneixement de tipos aplicat) interès per altres civilitzacións i altres llengües ( concccepte del “nou Augment etnogrà c — > Europa mes urbanitzada búsqueda de rutes alternatives transaccion econòmiques —> Lletres de canvi Europa no disposa d’or su cient —> l’or arriba a traves de comerç subsaharià, es busca les fots d’or per elimina intermèdiaris Renaixement —> revolucio cientí ca ( coneixement de tipos aplicat) interès per altres civilitzacións i altres llengües ( concccepte del “nou món”) L’expansió de l’imperi portuguès Portugal —> busca de terres, or, esclaus ( zona itoral d’africa) busques de ruta directe capa Àsia ○ sistema de punts de factories —> punt de comerç amb els pobles autòctons del territoris ◆ Tra cants d’esclaus no caçadors ( compradors d’esclaus i exportadors) Ceuta — > conquerida per Portugal ( punt estratègic) 1415 ( mes en. Contacte amb les rutes del Sàhara i un 1419 —> Madeira ( plantacions de fusta com. Recurs energètic) ( illla deshabitada) 1431 —> Azores Congo —> primeres missions de conversió con icte entre els interessos econòmics ( esclavitud) 1487 — > 1498 —> primera ta de la navegació portuguesa con ictes Geopolítics — rivalitat amb el regne Castella ( interessos econòmics i comercials per l’atalntic Guerra civil per el tro de castella ( Isabel de castellà i juana) —> Tractas d’alcasobas ( divisió del Atlàntic entre castellà i portucla) ( nord del Atlàntic - castellà / sud del Atlàntic Portugal) ○ Portugal recolza a Joana —> Canàries —> Territori de castella ( ocupat i conquerit) 1493 — Bula papal ( papa Borja) divideix territoris del Atlàntic ( Portugal i castella) es discutida per Portugal 1494 —> tractat entre corones (tractat de Tordesilas) Croades —> busques d’un mític regne cristià segons textos medievals situats a Etiòpia ( motius econòmic i religiosos contribuint a les croades. Motiu militar aliança contra l’imperi otomà) 1511 Malaka —> punt màxim de la expansió portuguesa Renaixement —> revolucio cientí ca ( coneixement de tipos aplicat) interès per altres civilitzacións i altres llengües ( concccepte del “nou món”) us de la violència per tan de controlar els territoris ocupats per el trà c comercial fi fl fi fi fi fi fi fi fl fi fi Per que Vasco da Gama no “descobreix” l’Índia al 1497 - 1498? l’oceà indic espai de competència comercial forta ( les diàspores del mercaders indis de Gujarat, la xarxa àrab dels mercaders Karib-il) les factories portugueses: Sofala, Mombasa i el regne de Monomotapa La diversitat de mercats: Europa, Món musulmà i Xina De la violència militar ( Malacca 1511) a l’acomodació dels intercanvis Goa, capital de l’estado de Índia La carreria de la Índia, La Carraira de china i Japao, la carreria de Maluco. Un impri comercial sense control territorial. La casa de la Índia ( Lisboa 1501) La pòstergacio del Brasil na a mitjans del segle XVI. De les donatearies de les plantacions. La competència estrangera ○ interès i vinculació amb Brasil per part de Portugal degut a la competència estrangera ○ Instal·lació de les primeres plantacions de sucre — treballades per esclaus africans ○ Descobriment degu a una desviació de la ruta comercial ○ Creació d’un impri portuguès al Brasil La primera globalització: la mundialització ibèrica, 1440-1700. Cristòfol Colom — origen Genovés ○ Misteris del seus orígens i passat ( ocultació per part de colom del seu passat, especulació de ser corsari, degut al seu historial com navegant [gran coneixement de territoris]) ○ Tra cant d’esclaus ○ Coneixement de lectura i càlculs de les cartes marítimes ○ Rebut per els reis catòlics a Barcelona El gran secret de colom —> Coneixement previ a l’existència de les Antillies Intent de patrocint a França i Anglaterra Patrocini per part dels monarques espanyols — > birrei, almirat, drets… ( busca de productes i recursos per la corona) ○ Pribhicio de l’esclavitud dels indis ○ Permís de matrimonis interetinics La nova historia de la conquesta (1492 - 1570) 1570 — fundació de Manila / primer tribunal de l’inquisicio a Mèxic 1. Una acció col·lectiva, enfortint el mite. Del herois excepcionals 2. Una guerra privada enfortint el mite de l’exèrcit del rei ○ format per l’ós terços ( mercenaris) ○ Es busca el màxim bene ci 3. Un protagonisme divers, indis, negres, mestissos, dones conqueridores, tropes indígenes ( no es troben sota el comandament dels espanyols son tropes autònomes aliades amb els espanyols contra un enemic comú) ( diversitat en els conqueridors) ○ tropicalitzacio dels espanyols ( mestissatge, convivència, adaptació d’idiomes…) 4. Una conquesta incompleta, enfort del mite de l’imperi espanyol 5. Entre la comunicació i la incomunicació, problemes del contacte cultural ( aculturacio, endoculturacio, transculturació) 6. L’agenda indgena, enfort del mite dels vençuts i de les víctimes 7. Mite de la superioritat tècnica o militar fi fi fi Els conqueridors La “nova història de la conquesta” ○ Superar el relat èpic: una història de nous conqueridors. ○ Superar la conquesta com a guerra: la conquesta com no-esdeveniment. ○ Un procés de destrucció i transformació social i cultural. El conqueridor: empresari armat (capitulacions): “De su propia voluntad y a su costa han ido” Una nova font: les probanzas de méritos: Uns escrits de moltes veus. L’exhibició de la croada i el sentiment cristià. El fracàs dels conqueridors. Un món heterogeni: “la gente de a pie” i ”de a caballo”; dones, negres, mestissos i indis. Etapes de la conquesta 1492 - 1580 1492-1519. Etapa del Carib. Del viatge de Colom al desembarcament de Cortés a Mèxic. Etapa antillana i litoral. 1512, Lleis de Burgos. ( Encomiendas) 1519-1526. Del desembarcament de Cortés a la caiguda de Mèxic-Tenochtitlan (1519-1521). 1526: Cortés, marquès de la Vall d’Oaxaca i Capità General de la Nova Espanya. 1526-1542. Ofensiva espanyola al Perú i episodi de Cajamarca (1532). 1542, Leyes Nuevas. (s’esupremeix la encomienda) ○ Pizarro segresta a Atahualpa cap dels Incas demanen un esclat i obliguen a tot l’imperi a traslladar tot l’or i la pata a kuzco per tal d’alliberar a Altahualpa 1542-1556. Guerres civils al Perú i prohibició del lèxic de la conquesta. Interim de 1550. Debat de Valladolid (1550-1551). Noves Instruccions sobre descobertes i conquesta (1556). ○ las leyes noves (s’esupremeix la encomienda (prohibició de l’esclavitud dels indis) ns ara el conqueridors havien concentrat el poder total sobre els indis després de suprimir les encomiendas els conqueridors es revelen contra la corona 1556-1571. Fi de les grans conquestes. Control dels espais marginals de resistència (Tupac Amaru i Vilcabamba, 1572). Fundació de Manila (1571). Nuevas Ordenanzas de Descubrimiento, Nueva Población y Paci cación (1573). ○ Administració de les índies per part de la corona i a partir de la fe, desbancament dels senyors de guerra conqueridors espanyols Els indígenes només son cristianitzats, els seus sistemes socials continuen amb les seves pròpies estructures i els seus propis cabdills indígenes Les epidèmies com la viruela son un factor important en la caiguda de la població indígena Els indígenes continuen governats per els seus mateixos governants no per espanyols Política de protecció de L’indi prohibició de l’esclavitzacio dels indis ( las encomiendas o leyes nuevas) Coexistència entre espanyols i indis posterior a la conquesta ( dos nàufrags) Codice de Tlaxcala La conquista de Mexico por los nativos tracte per tal que tlaxcala formi part d’una de les ciutats mes importants de l’imperi espanyol Presentació indígena amb pautes europees Intent de les elits indígenes per obtenir poder transoceànic Malinche — gura mediadora entre els indígenes i els espanyols Son els propis Tlaxcalteques els que conquereixin Mèxic amb l’aliança dels espanyols ( segons el test) fi Codex Telleriano - Remensis representació de la pintora i dibuixant del còdex Narra els esdeveniments durant els anys de la conquesta espanyola sobre el territori indigna Representació indígena ( estil) L’expansió colonial francesa Objectius s.XVI ○ Partiipar a l’expansió atlàntica. ○ Temptatives frustrades al Brasil ( França Antàrtica) ○ Florida ○ Manca de projecte social i econòmic. Disidència confessional Nova França ○ Exploració del pas del Nord-est ( especies) ○ Explotació dels recursos naturals ( bacallà, pells) implantacions en decadència de colònies de població ( refugi, hugnontos, evangelització jesuïta) Métis. ○ Model colonial amb Companyies: dels cent Associats, companyia de la comunitat dels habitants de la nova França Louisisan: ○ Mississipi ( pare de totes les aigües). ○ Sortida francesa al Carib per evitar climatologia i atacs anglesos. ○ Escanyada per manca de colons i pressions espanyoles i angleses Antilles i Sudamèrica ○ Campanyes de les índies occidentals ( 1664 — 1874). ○ Trà c d’esclaus negres, però di cultós. ○ Afecrtada per la manca de bases continentals d’interpretació, Martinica, Guadalupe, Haití, Guaiana Campanyes franceses de les índies orientals ○ 1664 — 1769) abosrbides per la corona; 1794 fallida ○ Empresa mercantil sense presencia territorial, mes enllà d’esclaus No existia voluntat de creació d’imperi territorial Expansió colonial Holandesa Holanda transportista del món ( 1625 - 1675) moment d’esplendor Servei d’abastiment una hegemonia mercantil ○ 1670 la ota holandesa triplica l’anglesa, superior a la suma de l’espanyola, francesa i alemanya Els orígens: ○ expansió atlàntica ( pesca d’altura) bacallà, arengada, balena ( vaixells factorials, fruits velangers) ○ Comerç Atlàntic, Europa oriental Europa Mediterrània, Nolits comparatius ○ Sistema dels polders* ( inundació de territoris) Companya neerlandesa de les índies orientals ○ VOC 1602 Banc d’Amsterdam ( 1609) sistema nancer europeu ○ Lletres de canvi ○ Xarxa mercantil jueva —> jueus expulsats d’altres territoris ◆ conversos portuguesos d’origen espanyol coneguts com marranos ( errats o equivocats) ○ 1580 —1640 —> unió de les corones portuguesa i espanyola Economies d’enlau fi fl fi fi  Companyia neerlandesa de les índies occidentals ○ WIC) 1621 Claus de l’èxit: ○ Organització comercial i nancera ○ Companyes per accions amb capital i recursos privats (exercit) Antilles ○ Especialització inicial en plantacions de sucre i salines ( sal) ○ Posteriorment especialització en ◆ el corsarisme ( pirates autoritzats per la corona guerra armada) ◆ el libusterisme (aventurers, pirates amb o sense bandera especialitzats en el trà c de mercaderies i assalts d’embarcacions) - ◆ bucaners ( no son pirates son poblacions mentices, nàufrags… pro ferades a partir dels ecosistemes caçera veda de carn fumada (bucans = barbacoa) a les embarcacions (contrabandisme amb Espanya) ◆ especialització transport de mercaderies, operacions mercantils ◆ Línies d’amistat ( territoris Amèrica Europa i Àsia) ○ La botiga del món colonial Iberoamèrica La voc no en els països baixos com a Estat va crear un imperi mercantil o ha va fer convidant la capacitat de reunir capital a traves de societats per accions amb el mecanisme del comerç armat o coercitiu iniciats pels portuguesos al sud - est asiàtic al 1511 ( Malacca) 1619 Base Batabia ( 130.000 habitants al 1670 1641 Conquesta de Malacca EXPANSIÓ COLONIAL ANGLESA Actes de Navegació (1660, 1663). Obligació de trànsit per ports anglesos de les mercaderies a Amèrica. Interès inicial en ocupar espais perifèrics, per impulsar economia de plantació. Utilització de mà d'obra anglesa (colons) i, progressivament, esclaus. Petites Antilles angleses: espai de la "revolució del sucre": innovacions tècniques, facilitat de transport, mà d'obra esclava: va provocar una baixada dels preus de producció del sucre. Integració amb economies nordamericana i espanyola (tasajo, charqui, carns dessecada). Especialització aplicada posteriorment al tabac, cafè, cotó. Diversi cació en activitats de corsarisme i contraban. 1670: Barbados abastia el 65% del sucre consumit als mercats anglesos. Gran Bretanya va consumir al segle XVIII el 30% del sucre arribat a Europa (multiplicaven per vuit el consum mitjà dels francesos). La revolució del consum Del comerç triangular (Europa-Àfrica-Amèrica) al comerç colonial (Europa-Amèrica-Àsia). Al 1778, tancan a Liverpool més de 30 companyies esclavistes. Companyia Británica de les Índies Orientals (EIC), 1600 Contra el monopoli portuguès i holandès del comerç asiàtic. L’Índia com a base per a compensar el comerç de citari amb Xina (seda, te, laques, porcellana). Les plantacions de te i opi. Dels establiments concrets (Bombai, Madràs, Fort William-Calcuta) i els acords amb els sobirans autòctons a l’apro tament de la crisi de l'imperi mogol i l'intervencionisme polític (aliances estratègiques).Inici de la ocupació a partir del 1764 i, sobretot, a partir del 1800. De l'administració per la EIC al control de la corona. L’inici de l’Índia britànica: el Raj, 1858-1947, després de la revolta contra la EIC (domini colonial i 565 principats). fi fi fi fi fl LES TRETZE COLÒNIES Fundació de la Virgínia. Jamestown (1607), primer establiment anglès. L’Starving Time, l’hivern mortal de 1609-1610. Esdevindrà zona de plantacions. Arribada del May ower, pelegrins puritans fugitius d’Anglaterra. Establiment catholic a Maryland. Des de mitjan segle XVII: ocupació britànica de territoris holandesos. Segle XVIII: incorporació d’espais de colonització francesa i espanyola. En els orígens dels Estats Units: colònies de plantació, de poblament i amb diversitats culturals i religioses. LA INDEPENDÈNCIA DE LES TRETZE COLÒNIES Les 13 colònies angleses d’Amèrica del Nord eren a mitjan segle XVIII una de les regions ultramarines més poblades per europeus. Nova Anglaterra (nord), al 1763: 500.000 habitants. Economia agropecuària, pesca i fusta, a més de construcció naval, amb activitat comercial destacada. Boston. Colònies del sud, al 1763: 750.000 habitants. Economia de plantació diversi cada (tabac, cotó), amb població esclava més abundant que la dels propietaris. Charleston. Centre, al 1763: 400.000 habitants, amb una població més heterogènia (anglesos, holandesos, emigrants alemanys i suecs), economia semblant a la del nord, amb grans ciutats com Nova York i, especialment, Filadèl a Règim polític de les colònies Caracteritzat per ○ una important autonomia, amb legislació pròpia i representants territorials de la corona. ○ Règim econòmic Pel contrari, molt intervingut per la corona britànica. ○ Restriccions manufactureres i comercials. Desenvolupament cultural i ideològic ○ Universitats (Harvard, des de 1636 i moltes al s. XVIII), biblioteques, premsa. Vida intel·lectual notable (Franklin, Edwards, Belknap, Rush, Paine...) Insurrecció. Causada per nous impostos, que culmina amb la cessió a la EIC de més privilegis i monopoli del comerç del te (1773, Boston Tea Party). Després del primer congrés continental (1774) es decideix interrompre el comerç amb la metròpoli. 1775-1783. Guerra d’Independència. Declaració d’independència dels 13 estats: primer declaració dels “Drets de l’home” (“La vida, la llibertat i la cerca de la felicitat”) i del dret de resistència. Tractat de Versalles. Independència dels Estats Units. — La consolidació territorial: ○ el domini de les terres índies ○ La subordinació de la població afroamericana. ○ El neoimperialisme sobre América hispànica al segle XIX. 1845, la revista United States Magazine and Democratic Review va encunyar una frase indeleble que capturava l'estat d'ànim predominant quan va escriure sobre el “destí manifest de la nació d'estendre's sobre el continent assignat per la Providència per al lliure desenvolupament dels nostres milions de ciutadans que cada any es multipliquen”. fl L’EXPANSIÓ COLONIAL DEL SEGLE XVIII El segle de l’Il·lustració i els nous mons 1. Una nova mirada sobre el món 2. El catolicisme global: d’Amèrica a Àsia Nous reptes evangelitzadors i crisi del antics 3. El sorgiment de nous mites i utopies: tolerància i intolerància 4. El fracàs de les reduccions al Paraguai. L’administració de poblacions 5. El ”cel a la terra”, les teocràcies americanes i les revolucions atlàntiques 6. La nova visió del planeta: Il·lustració, ciència i poder Una nova mirada sobre el món 1. Sapere aude! Nous conceptes per a mirar el món: raó, llibertat, felicitat, tolerància... 2. La ciència i l’ordre productiu: mirar el planeta per a conèixer-lo i controlar-lo. Els quadres de castes. 3. La mirada imperial (Mary L. Pratt): racisme, esclavitud i domini. Des-humanització dels esclaus Humaniterisme: projectes abolicióniste Orientalisme Els quadres de castes. Representació social i control 1. Un fenomen tardà ( des de 1770 - 1780) Museu d’America 2. Un fenomen novohispà. L’excepció peruana (Virrei Amat) 3. Unes pintures per a l’exportació 4. Inerpretacions: ○ Orientalisme i exotisme: fenòmens del món il·lustrat ○ La il·lustració continental: coneixement i domini de l’altre món ( il·lustració anglesa i alemanya) ○ Avenços cientí cs: organitzar la natura ( la taxonomia de Linné) ○ Un món colonial divers i ric per ser dominat i explotat ( polítiques borbòniques, mercantilització) ○ Importància dels detalls (representacions): contextos, escenaris, sexualitzacio, rols de gènere, trets facials… La racialització dels cossos colonials ○ Modes —> exemple d’orientalisme ○ Una taxonomia de la població ( classi cació) ○ Plantejament tel món colonial ○ Mercantilització de les persones ○ Castellanització de les poblacions indignes per tal de convertir-los en subdits de la corona Nous reptes d’evangelització Àsia, nova frontera evangelitzadora. Tancament del Japó amb occident i les in uències occidentals 1622 — Creació de la Sacra Congrgació de propaganda Fide ( organització especi ca per la evangelització dels territoris no europeus) (per tal de crear un clergat indígena) Rites xinesos i malabars. Acomodació jesuïta o ortodòxia ritual. Confusionisme: ètica civil i culte als difunts ○ mètode jesuïta de evangelització (ordre relativament nova): adaptanse a les cultures i tradicions incorporant aquestes tradicions a les doctrines i ètiques cristianes, penetrar a les elits adaptant trets culturals asiàtics per tal de captar mes poblacions adaptant rituals a la cultura asiàtica (rituals malabarismes) ○ Postura cobrarà per tal des dominics i franciscans: promovent ordres religioses ortodoxes i sense adaptacions culturals en els rites De la Bula de conciliació de 1669 les prohibicions ( 1715, 1742, 1744) ○ prohibició del papa dels els cultes tradicionals asiàtics considerats com a pagans els jesuïtes es veuen forzats a cambiar el mètode de evangelització supressió dels jesuïtes al segle XVIII fi fi  Temari part 2 Història Contemporània ÈPOCA CONTEMPORÀNIA 6.- Els estats nacionals imperials i el repartiment del món: la idea d’imperi i de nació imperial al segle XIX 7.- Contra la idea d’imperi?: el paradoxal antiimperialisme imperialista durant la Gran Guerra 8.- La SDN, el nou repartiment del món i la construcció de la cultura l’antiimperialisme revolucionari 9.- La Segona Guerra Mundial i la del mite “de la superioritat de l’home blanc” 10.- La descolonització i els impossibles estats independents culturalment homogenis: els exemples de l’Índia, Israel i el Congo belga 11.- La descolonització cultural al món occidental: l’exemple de la lluita dels drets civils dels negres als EE.UU. i Sudàfrica 12.- Els neocolonialismes com a factor de sorgiment dels yihadismes islàmics. 13.- El neocolonialisme progressista (el mite de les ONG) i la construcció d’una nova idea d’Imperi no territorial fi