africa

Procés històric de propagació del cristianisme i l'Islam a diverses regions d'Àfrica.

Imperis com Ghana, Mali i Songhay, a l'Àfrica Occidental amb estructures polítiques i socials complexes.

Comerç d'esclaus a través de l'Atlàntic, un sistema de comerç i dominació que va afectar profundament l'Àfrica.

Les accions i reaccions de les societats africanes davant el comerç d'esclaus.

Procés en què les potències europees van conquerir i controlar territoris africans.

Accions de les societats africanes contra l'ocupació colonial.

Països africans després de la independència de les colònies.

Sentit d'identitat nacional i lluita per la independència en el continent africà.

La història africana ha creat un sentiment d'unitat, a pesar de la diversitat colonial.

En el context africà, són diferents, s'ha d'evitar la paraula "tribu" perquè té connotacions colonials. En canvi, s'utilitzaran ètnies.

No es desvincula del col·lectiu. El 'Muntu' és un concepte que explica que l'individu africà depèn de les seves relacions.

A diferència del model social occidental, a l'Àfrica es basa en la jerarquia social.

Va existint en la societat africana. Es basa en la mobilitat, aliances entre grups i projectes polítics.

La transmissió de coneixement i la construcció de la història a l'Àfrica es fonamenta en la paraula oral.

Període entre 1880 i 1960 amb la colonització d'Àfrica.

Període des de 1960 en endavant. Un període d'independència per a Àfrica.

L'arqueologia africana enfront de dificultats com clima plujós, poca inversió, construccions de fusta que han deixat pocs jaciments, aïllament, sòls àcids que degraden les restes i un poc de pedra utilitzada en construccions.

Primera fase de l'agricultura i ramaderia a l'Àfrica, iniciada al voltant del 9.500 a.C,amb cultures com la Jartumiana (5.200 a.C) i la Kerma (4.800 a.C).

Intercanvi de béns entre regions a través de rutes terrestres i marítimes, que apareix a l'època Neolític Saharià.

La introducció de l'agricultura es va produir tardanament a l'Àfrica, en un període molt posterior al seu inici al Neolític Saharià.

La escassa informació procedent dels jaciments a causa de factors com el clima, la poca inversió, o l'ús de materials poc duradors, com la fusta.

Camins emprats per al transport de mercaderies, tant pel mar com per terra, emprant carros i aprofitant els vents alisis.

Sòls que dificulten la conservació de restes arqueològiques. S'accelera el procés de desintegració dels materials.

Construccions que, per a la seva naturalesa, resulten menys duradores que les de pedra, reduint la quantitat de jaciments conservats.

Període històric que va començar fa uns 10.000 anys, marcat per l'adopció de l'agricultura, l'ús d'eines de pedra polida i l'establiment d'assentaments permanents.

Estil de vida caracteritzat per la residència en un lloc fix, sense nomadisme. Aquest procés va ser fonamental per a l'aparició de l'agricultura i el desenvolupament de les societats complexes.

Cultura precolonial que va prosperar a l'actual Nigèria entre el 500 a. C. i el 200 d. C., coneguda per les seves figures de terracota, particularment associades a rituals funeraris.

Grup lingüístic i cultural que va difondre's per tota l'Àfrica subsahariana, expandint la llengua bantú i influent en el desenvolupament de moltes cultures.

Antropòleg que va estudiar les cultures africanes del 3r, 2n i 1r mil·lenni a través de la comparació de disciplines com la lingüística, l'etnologia, l'arqueologia i els estudis ambientals, conegut pel seu llibre 'A Green Place a Good Place'.

Període històric que va començar a l'Àfrica subsahariana cap al 500 a. C., caracteritzat per la introducció del ferro i els seus efectes en la tecnologia, l'agricultura i l'organització social.

Tradició basada en la realització de pràctiques rituals relacionats amb creences, valors i connexions amb la natura. La societat en aquest període tendia a tenir una relació harmoniosa amb la seva entorn.

Es refereix a la presència de formes d'organització social variades, amb diferents rols i funcions dins d'una societat, adaptant-se als contextos locals i les necessitats de la població.

Moviment històric dels pobles bantú des de l'Àfrica Central cap al sud del continent, que va tenir un fort impacte en la diversitat lingüística, cultural i social d'Àfrica.

Teoria que explica la migració bantú com a conseqüència de la seva superioritat tecnològica en ferramentes de ferro, ramaderia i ceràmica.

La selva dificulta l'expansió bantú. Primer, per la costa i després en zones que van ser selva.

Els bantús van aprendre la metal·lúrgia i la ramaderia al voltant dels grans llacs, possibilitant l'avanç cap al Rift Valley.

L'expansió bantú no va ser una ocupació homogènia o una imposició cultural sobre altres pobles.

La migració bantú va ser impulsada per diverses raons: buscar noves terres, pressió demogràfica i adaptació al territori.

La cultura bantú, a través dels seus idiomes i tradicions, té una gran influència a Àfrica. Tot i que no s'ha estudiat prou bé els proto-bantús.

La vida dels bantús no s'ha explicat en el text, però s'ha de tenir en compte per estudiar la seva cultura.

Cultura prehistòrica que es va desenvolupar al nord d'Àfrica entre el 6000 i el 3000 a.C., en una època de transició del Mesolític al Neolític. Es caracteritza per la introducció de la ramaderia, encara que l'agricultura no es va desenvolupar del tot. L'ús d'ous d'estruç per emmagatzemar líquids va retardar la introducció de la ceràmica.

Cultura que es va desenvolupar al que avui és el Sudan entre el 5200 a.C., com a resposta a les condicions climàtiques adverses. La desertificació progressiva del Sàhara va provocar un desplaçament cap a les zones més humides al voltant del Nil. Es va convertir en una societat neolítica amb un fort desenvolupament de la ramaderia, la ceràmica i una agricultura incipient.

La cultura khartumiana va tenir una profunda influència en el desenvolupament de l'Antic Egipte. Elements com la momificació, la circumcisió, la veneració de la vaca i el bou, i el disc solar, que es van convertir en característics de la cultura egípcia, ja tenien arrels en aquesta cultura.

La cultura khartumiana va establir un vincle entre les societats subsaharianes i el món del Nil. Pràctiques culturals i religioses com la momificació, el culte al sol i la veneració dels animals, que es van integrar a les primeres dinasties egípcies, tenien arrels en aquesta cultura.

Les pintures rupestres de la cultura capsiana, que representen escenes de la vida quotidiana com la caça i la ramaderia, proporcionen informació sobre les influències culturals que van rebre, possiblement d'Egipte i la Península Ibèrica.

La cultura capsiana ens mostra la diversitat d'influències i l'adaptació al medi ambient en regions més àrides. L'ús d'ous d'estruç i la manca inicial de ceràmica són exemples d'aquesta adaptació creativa.

Un procés històric de moviments migratoris de pobles bantú que va tenir un impacte significatiu en la configuració cultural, lingüística i demogràfica de l'Àfrica subsahariana.

Les migracions bantu van difondre llengües, cultures i pràctiques agrícoles a través del continent africà, deixant una empremta profunda en la història i la cultura d'Àfrica subsahariana.

Les migracions bantu tenen els seus orígens en la regió del Camerun i el Nigèria actuals, a l'Àfrica occidental, on van desenvolupar l'agricultura i la metal·lúrgia del ferro.

Les migracions bantu van seguir diverses rutes a través de l'Àfrica subsahariana, expandint-se cap a l'est, el sud i l'oest del continent.

La cultura bantu va tenir un impacte important en la configuració de la societat i la cultura de l'Àfrica subsahariana, introduint noves formes d'agricultura, metal·lúrgia i organització social.

Al llarg dels segles, les societats bantu van desenvolupar diverses formes d'organització social, amb la formació de tribus, regnes i imperis. Es van adaptar a diferents entorns naturals i van desenvolupar cultures pròpies.

Les migracions bantu representen un fenomen històric clau per a comprendre la diversitat cultural i lingüística de l'Àfrica subsahariana, i la seva influència es pot observar avui dia en moltes societats africanes.