Document Sense Títol (1) PDF

Tema 1. El Municipi: elements, organització i competències. La Província. L’organització comarcal de Catalunya. Els municipis són l’entitat local bàsica de l’organització territorial de l’Estat (l’article 1 de la LRBRL), ja que no són producte de la creació pel l...

Tema 1. El Municipi: elements, organització i competències. La Província. L’organització comarcal de Catalunya. Els municipis són l’entitat local bàsica de l’organització territorial de l’Estat (l’article 1 de la LRBRL), ja que no són producte de la creació pel legislador, sinó que, al contrari, la labor del legislador se n’ha limitat a recollir l'existència natural, i constitueixen, a més, la via immediata de participació ciutadana en els assumptes públics. Els municipis, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les col·lectivitats corresponents, estan configurats per quatre elements fonamentals: · El territori, en la mesura que, com a ens local d'origen territorial, constitueix un element essencial determinant de la seva existència i el marc en el qual despleguen les seves competències. · La població, constituïda pels ciutadans residents al municipi als quals aquest representa políticament i els interessos dels quals administren. · L'organització, o estructura orgànica i funcional a través de la qual es canalitza l'activitat municipal. · Les competències, com a element determinant de la seva existència autònoma, que des del punt de vista material delimita l'àmbit de representació dels ciutadans i els límits materials als quals se circumscriu l'administració dels seus interessos. COMPETÈNCIES MUNICIPALS L'ajuntament és l’òrgan de govern existent en el municipi i coma ens local menor de caràcter territorial pot dura terme la gestió deis seus interessos i la promoció de totes les iniciatives que consideri adequades dins l’àmbit de les seves competències legals, sempre que contribueixin a la satisfacció de les necessitats i aspiracions de la comunitat de veïns. Els ens locals tenen competències en molts àmbits: la participació ciutadana, l’autoorganització, la identitat i la representació locals, el medi ambient i la gestió territorial, la cohesió social, les infraestructures de mobilitat, les tecnologies de la informació i de la comunicació, els abastaments energètics i la gestió de recursos econòmics. Aquestes es concreten en la legislació o normativa sectorial que aprovi I’ Estat o Catalunya. Les competències municipals es regulen als articles 66 i següents de la LMRLC i a la LRBRL, on es classifiquen entre competències pròpies, delegades i complementaries. Les Competències pròpies es concreten per les lleis de I'Estat i del Parlament de Catalunya reguladores de cada sector de l'acció pública, les quals els han de definir i assignar les potestats que hi exerciran. En general, alguns d'aquests sectors són: ü La seguretat en llocs públics. ü L'ordenació del transit de vehicles i de persones en les vies urbanes. ü La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis. ü L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els pares i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals. ü Protecció del patrimoni històrico-artístic.  ü Protecció del medi ambient. ü Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors. ü La protecció de la salubritat pública. ü Els cementiris i els serveis funeraris. ü La prestació deis serveis socials i la promoció i la reinserció socials. ü El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viaria, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals. ü El transport públic de viatgers. ü Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme. Serveis que han de prestar obligatòriament La LMRLC estableix una sèrie de serveis que obligatòriament han de ser prestats pel municipi, per sí mateix o associats a d'altres. Ara bé, els ajuntaments podran sol·licitar de la Generalitat de Catalunya la dispensa de l'obligació de prestar els serveis mínims quan perles seves característiques peculiars resulti impossible o molt difícil l'establiment i la prestació d'aquests serveis. En aquest cas, correspon a la comarca de prestar els serveis municipals obligatoris següents: a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viaria, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes. b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants: pare públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d’emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment coma obligatoris. d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pública. e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplac;:ament de persones amb  mobilitat reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca. Competències delegades L' Administració de I’ Estat, les Comunitats Autònomes i altres entitats locals podran delegar en els municipis l'exercici de competències en matèries que afectin als seus propis interessos, sempre que amb això es millori !'eficàcia de la gestió pública i s'aconsegueixi una major participació ciutadana. Concretament, la LMRLC disposa que el municipi pot exercir competències delegades per I’ Administració de la Generalitat en els termes establerts per les lleis i estableix que determinats municipis (els de més de cinquanta mil habitants, els turístics que sumin aquesta mitjana i els altres amb una població inferior) poden exercir per delegació del Govern les competències sancionadores i les establertes pels apartats 2 i 3 de l'article S de la Llei 10/1990, del15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Així mateix, el Govern pot delegar les competències sancionadores establertes per la Llei 10/1999, sobre la tinença de gossos potencialment perillosos, als que ho sol·licitin. Competències complementaries Els municipis poden realitzar activitats complementaries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l'educació, la cultura, la promoció de la dona, l'habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient, l'ocupació i la lluita contra l'atur, els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts, el foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès públic agrari. Finalment, destacar que per a la realització d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d'execució que no atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa, si s'escau, la de dictar reglaments interns d'organització deis serveis corresponents. Els òrgans municipals necessaris (article 20 de la LRBRL i article 48 del TRLMC) - L’alcalde/ssa - Tinent/s d'alcalde - El ple - La comissió especial de comptes (art. 116 de la LRBRL, en concordança amb l'art. 212 del TRLHL, i art. 48.1.c del TRLMC i l’art. 127 del ROF) d'existència preceptiva en tots els municipis.  - La junta de govern i les comissions informatives, obligatòries en municipis de +5000 habitants i capitals de comarca, en els altres son d’existència voluntària. Fora d'aquests òrgans de caràcter necessari i dels que pugui establir en cada moment la legislació autonòmica, la configuració dels restants òrgans municipals que conformen la seva organització interna correspon als mateixos municipis que, d'aquesta manera, queden habilitats per definir el seu propi model d'organització a través del seu reglament orgànic, donant lloc a nous òrgans que tindran caràcter d’òrgans de naturalesa complementària. L’alcalde o l'alcaldessa és l'òrgan unipersonal i executiu per excel·lència de l'organització municipal, que, de conformitat amb el que disposen els articles 21 de la LRBRL i 53 del TRLMC, assumeix la presidència de la corporació i es reparteix amb el ple l'exercici de les competències decisòries, encara que amb una particularitat especial, consistent a resultar dipositari del que s'ha denominat la competència residual a la qual es refereixen els articles 21.1.s de la LRBRL i 53.1.u del TRLMC, que atribueixen a aquest òrgan unipersonal totes les competències que la legislació estatal o l’autonòmica assignin al municipi sense atribuir-les en concret a cap òrgan municipal. a. Competències de l'alcalde o l'alcaldessa de caràcter delegable · Representar l'ajuntament. · Convocar i presidir les sessions dels altres òrgans col·legiats municipals diferents del ple i de la junta de govern local quan així s’estableixi per disposició legal o reglamentària. · Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals. · El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost aprovat, disposar despeses dintre dels límits de la seva competència, ordenar pagaments i retre comptes; tot això de conformitat amb el que disposa el TRLHL. · Aprovar l'oferta pública d'ocupació, d'acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel ple, aprovar les bases de les proves per a la selecció del personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques. · Acordar el nomenament i les sancions de tot el personal. · Exercir la prefectura de la policia municipal. · Les aprovacions dels instruments de planejament de desenvolupament del planejament general no expressament atribuïdes al ple, així com la dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d'urbanització, amb la particularitat que aquesta competència únicament pot ser delegada en la junta de govern, però no en altres òrgans municipals. · Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o per infracció de les ordenances municipals, llevat dels casos que tal facultat estigui atribuïda a altres òrgans. · Les contractacions d’obres, subministraments i serveis, les concessions d’obres i serveis i els contractes administratius especials el valor estimat dels quals no superi el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, la  quantia de 6.000.000.000 €, incloent-hi les de caràcter plurianual, quan la durada no sigui superior a quatre anys, incloent-hi les eventuals pròrrogues, sempre que l'import acumulat de totes les seves anualitats no superi ni el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada. · La celebració dels contractes privats i l’adjudicació de concessions sobre els seus béns demanials, així com l'adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial quan el pressupost base de licitació no superi el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost ni l'import de 3.000.000 €, així com l'alienació del patrimoni quan el seu valor no superi el percentatge ni la quantia indicats. · L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis, quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin establerts en el pressupost. · L'atorgament de les llicències, tret que les lleis sectorials atribueixin expressament al ple o a la junta de govern aquesta competència. · Ordenar la publicació i l'execució dels acords de l'ajuntament i fer-los complir. · Les altres que expressament li atribueixin les lleis i les que la legislació de l'Estat o de la comunitat autònoma assignin al municipi i no atribueixin a altres òrgans municipals. b. Competències de l’alcalde o l'alcaldessa de caràcter indelegable · Dirigir el govern i l'administració municipal. · Convocar i presidir les sessions del ple i de la junta de govern, excepte en els supòsits establerts en la LRBRL i en la legislació electoral general, i decidir els empats amb el seu vot de qualitat. · Dictar bàndols. · Exercir les accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament en les matèries de la seva competència, fins i tot quan les hagués delegat en un altre òrgan i, en cas d'urgència, en matèria de competència del ple, en aquest últim cas donant compte a aquest en la primera sessió que celebri per ratificar-ho. · La iniciativa per proposar al ple la declaració de lesivitat en matèries de la competència de l’alcaldia. · Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en cas de catàstrofes o d'infortunis públics o greu risc d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte al ple immediatament. · La concertació d'operacions de crèdit, llevat de les que disposa l'article 158.5 de la Llei 39/1998, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, sempre que aquelles estiguin establertes en el pressupost i el seu import acumulat dintre de cada exercici econòmic no superi el 10 % dels seus recursos ordinaris, amb excepció de les de Tresoreria, que li corresponen quan l'import acumulat de l'operació viva a cada moment no superi el 15 % dels ingressos liquidats en l'exercici anterior. · La prefectura superior de tot el personal.  · La separació del servei dels funcionaris i l'acomiadament del personal laboral. Veiem que la LRBRL conté una clàusula oberta que implica la possibilitat d'atorgar a l’alcalde o l'alcaldessa noves competències no establertes en aquesta, a través d'altres lleis especials o sectorials, ja siguin de caràcter administratiu o de dret privat. Ocorre, per exemple, amb l'actual redacció dels articles 51 i següents del Codi Civil, aprovada per la Llei 35/1994, de 23 de desembre, en relació amb l'autorització del matrimoni civil pels alcaldes quan aquesta sigui la voluntat dels contraents, en configurar-ne aquesta competència com clarament delegable, com es desprèn de manera més que evident d'un doble fet: d'una banda, del fet de no existir una prohibició expressa que ho impedeixi i, de l'altra, del fet d’estar expressament establerta aquesta possibilitat en la Instrucció de la Direcció General del Registre Civil de 26 de gener de 1995, dictada en desenvolupament i complement de la llei. Les competències susceptibles de delegació poden ser delegades per l’alcalde o l'alcaldessa en altres òrgans, bàsicament i segons la llei, en els regidors i en la junta de govern, encara que es discuteix la possibilitat, en no estar expressament prohibit, d’efectuar aquestes delegacions també a favor del ple. En qualsevol cas s’ha de tenir en compte que, com va assenyalar el Tribunal Suprem en la Sentència de 13 de novembre de 1996, les delegacions les fa l’alcalde o l'alcaldessa, no tant en qualitat de persona física com en condició d’òrgan municipal, d’ací que les delegacions efectuades subsisteixin encara que el càrrec passi d'una persona a una altra, en tant aquesta no les revoqui. Els tinents d'alcalde Segons els articles 23.3 de la LRBRL i 55 del TRLMC, els tinents d'alcalde són òrgans unipersonals de caràcter necessari, nomenats i cessats lliurement per l’alcaldia entre els membres de la junta de govern i, per tant, entre determinats regidors de la corporació. No s’estableix un nombre mínim de tinents d'alcalde a nomenar, però sí un límit màxim, ja que únicament poden ser dipositaris de tal designació els membres de la junta de govern, i aquesta, com veurem a continuació, té un nombre màxim legal de membres establert per l'article 23 de la LRBRL. Per aquest motiu, l'article 22 del TRRL disposa que quan la junta de govern no sigui de constitució obligatòria, el nombre de tinents d'alcalde a nomenar no pot excedir del terç del nombre legal de membres de la corporació. L'única missió d’aquests òrgans és substituir l’alcalde o l'alcaldessa, d'acord amb l'ordre de prelació establert en el seu nomenament, en els supòsits de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra impossibilitat en la totalitat de les seves funcions, que exerciran en qualitat d'alcaldes accidentals, amb independència de les que puguin exercir en la seva eventual condició de regidors delegats. Tenen una única limitació, establerta en l'article 48 del ROF, ja que quan l’exercici d’aquestes funcions substitutòries derivi de raons d'absència o malaltia de l’alcaldia, els tinents d'alcalde no poden revocar el règim de delegacions establert per l’alcalde o l'alcaldessa titular, possibilitat que sí que hi és, en canvi, com es desprèn del tenor literal del precepte, quan aquesta substitució derivi de situacions de vacant. Càrrecs de caràcter voluntari subjectes a prèvia acceptació, sens perjudici que aquesta es pugui produir de manera expressa o tàcitament quan no es produeixi oposició al nomenament o es fa exercici de la delegació, són lliurement revocables per part de l’alcaldia. A més, com que la condició de membre de la corporació i membre, a la vegada, de la seva junta de govern, són pressupostos previs necessaris per poder ser nomenat tinent d'alcalde, la pèrdua d’alguna d’aquestes condicions porta inherent la pèrdua de la condició de tinent d'alcalde. Aquestes disposicions mínimes de la LRBRL i del TRLMC poden ser complementades amb d'altres de més detallades en el ROM de cada municipi, sinó són aplicables supletòriament les que contenen l’article 21 del TRRL i 46 i següents del ROF, segons les quals la substitució s'efectua de la manera següent: · Durant les 24 primeres hores d'absència no es produeix la substitució, si no existeix una delegació expressa de l’alcalde o l'alcaldessa. · Passades les primeres 24 hores sense que l’alcalde o l'alcaldessa hagi conferit delegació, o quan per causa imprevista li hagués estat impossible atorgar-la, la substitució es produeix en la totalitat de les seves funcions pel tinent d'alcalde que correspongui segons l'ordre de nomenament, circumstància de la qual s'ha de donar compte a la resta de la corporació. · En els supòsits que en una sessió plenària s'hagués d'abstenir l’alcalde o l'alcaldessa d'intervenir en algun punt concret, perquè resulta afectat per alguna de les causes a què es refereixen els articles 23 i 24 de la LRJSP, i es produeix la seva substitució automàtica en la presidència de la sessió pel tinent d'alcalde corresponent. La junta de govern Podem definir-la com un òrgan necessari del govern municipal en els municipis la població de dret dels quals sigui superior a 5.000 habitants. Sota la presidència de l’alcalde o l'alcaldessa, està integrat per un nombre de regidors que no pot ser superior a un terç del nombre legal dels membres de la corporació, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al ple, tal com estableixen els articles 23.1 de la LRBRL i 54 del TRLMC, en concordança amb els articles 52 i 53 del ROF, que, a l'efecte del còmput del terç de membres de la corporació, especifica que no s'han de tenir en compte els decimals que resultin de dividir per tres el nombre total de regidors. No parla la llei, en canvi, de cap límit mínim per constituir-la, tot i que entenc que el nombre no pot ser inferior a tres, incloent-hi l’alcalde o l'alcaldessa, perquè això implicaria la pèrdua de la naturalesa d’òrgan col·legiat. La junta de govern no té cap altra competència que la d'assistir l’alcalde o l'alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions, i aquesta competència, segons l'article 53 del ROF, té caràcter indelegable, així com la d’exercir les competències que li deleguin l’alcaldia o el ple, en aquest últim cas, mitjançant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres que exigeix l’article 57 del TRLMC, sens perjudici de la possibilitat que mitjançant llei se li puguin atribuir altres competències. Els seus acords, que posen fi a la via administrativa d’igual manera que els acords dels altres òrgans de caràcter decisori municipal, s'adopten en sessió secreta, llevat que es tracti d’acords en els quals la junta de govern actuï per delegació del ple, ja que en aquest cas, tal com va determinar la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 161/2013, de 26 de setembre, el debat i la votació d’aquests assumptes ha de ser en acte públic. Respecte de les competències delegades per altres òrgans, cal tenir en compte dos aspectes essencials: d'una banda, que la delegació s'ha de fer en els termes exigits per la llei, és a dir, per escrit i mitjançant decisió de l'òrgan titular de la competència, que ha de ser degudament publicada en el BOP, sens perjudici que, com assenyalen els articles 44.2 i 51.2 del ROF, tingui efectes la delegació des de l'endemà de la data del decret o acord de delegació, tret que s'hi disposi una altra cosa i, de l'altra, que respecte dels acords que la Junta adopti en execució de les competències delegades pel ple, com a tals competències plenàries, han de ser dictaminats prèviament per la comissió informativa corresponent, com es desprèn de la dicció literal dels articles 20.1.c de la LRBRL i 60.2 del TRLMC, i com posa de manifest expressament l'article 123 del ROF. En canvi, quan la junta de govern actua en relació amb competències delegades per l’alcalde o l'alcaldessa, no només el dictamen de la comissió informativa no és exigible, sinó que, a més, encara que no consti la delegació, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha reconegut validesa a les decisions adoptades per la junta de govern en qüestions de competència de l'alcalde o l'alcaldessa, quan han estat adoptades davant la seva presència i amb el seu vot favorable. D'altra banda, i pel que fa a la competència de la junta de govern relativa a l'assistència a l’alcalde o l'alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions, cal tenir en compte que amb això aquest òrgan es constitueix en un òrgan col·laborador de l’alcaldia, però aquesta assistència, com ha assenyalat la jurisprudència, no implica la irrogació per part de la junta de govern de les competències de l’alcaldia. Amb relació a l’exercici d’aquestes funcions d’assistència, l'article 53 del ROF estableix que la Junta de Govern ha de ser informada de totes les decisions de l’alcalde o l'alcaldessa amb caràcter previ a adoptar-les, quan la importància de l'assumpte així ho requereixi. Però no sols aquesta disposició té caràcter supletori del que a aquest efecte pugui establir el ROM, sinó que, a més, en la meva opinió, constitueix una extralimitació d’aquest reglament estatal, que únicament tenia encomanada una labor d'actualització, ja que configura un model de funcionament que no es desprèn necessàriament de la regulació bàsica establerta per l'article 23.1 de la LRBRL. De tot el que anteriorment s’ha exposat es deriva que el reconeixement de competències que fa la llei a favor de la junta de govern no constitueix una atribució d’autèntiques competències, ja que la seva existència depèn del fet que algun òrgan municipal decideixi delegar al seu favor l'exercici d'alguna competència que sigui susceptible de delegació, o que l’alcaldia decideixi voluntàriament sotmetre a la seva consideració, amb caràcter previ a l'adopció de la decisió corresponent, algun assumpte de la seva competència. Finalment, i pel que fa a la naturalesa de la junta de govern, és important recordar que no estem davant d’un òrgan representatiu de la proporcionalitat amb què les forces polítiques concurrents al procés electoral resulten representades en l'òrgan plenari, ja que aquest òrgan ha estat concebut com un òrgan d’administració, és a dir, una espècie de gabinet o consell de l'alcaldia que, en conseqüència, pot tenir una conformació monocolor, de manera que el legislador adopta una solució mimètica a l'existent en les organitzacions estatal o autonòmiques respecte de la conformació dels seus òrgans de govern. El ple El ple és l'òrgan de representació de la voluntat popular per excel·lència, i el podem definir com un òrgan col·legiat de caràcter necessari i, en conseqüència, d'existència obligatòria en tots els municipis, que sota la presidència de l’alcalde o l'alcaldessa està integrat per tots els regidors que han pres possessió dels seus càrrecs amb posterioritat a la celebració del procés electoral. El Ple va veure reforçades les seves competències amb la modificació de la LRBRL per la Llei 11/1999, de 21 d'abril, i les seves funcions de control sobre els altres òrgans de govern. D'aquesta manera, assumeix una doble condició, d'una banda, la d’òrgan decisori que, juntament amb l’alcaldia, és dipositari d'un important nombre de competències i, de l'altra, la d’òrgan deliberant i de control dels altres òrgans de govern, competència que té la base legal en el caràcter eminentment representatiu derivat del principi democràtic que ho inspira. Aquest és el motiu pel qual la redacció actual dels articles 46.2.i de la LRBRL i 98 del TRLMC estableixen la necessitat de diferenciar ambdues activitats en l'ordre del dia de la sessió dels plens ordinaris, en exigir que la part de control hagi de presentar substantivitat pròpia i diferenciada de la part resolutiva, i adopta per a això una redacció certament equívoca que, en contra de la realitat, podria donar a entendre que en la part de control de les sessions ordinàries del ple no es poden adoptar decisions resolutives. Com a òrgan de representació política, s’ha de garantir la participació efectiva en les seves sessions de tots els grups polítics municipals en la formulació de precs, preguntes i mocions, com instruments de control i seguiment de la gestió política, d’ací que, com veurem més endavant, els articles 22.2.a de la LRBRL i 52.2.a del TRLMC, atribueixin a aquest òrgan municipal les funcions de control i fiscalització dels altres òrgans de govern. Des del punt de vista competencial, aquest òrgan col·legiat és dipositari, junt a l’alcalde o l'alcaldessa, d'un important nombre de competències resolutives que en molts casos tenen caràcter delegable a favor de la junta de govern, per determinació expressa dels articles 22.4 de la LRBRL i 52.4 del TRLMC, sempre que aquesta delegació es materialitzi mitjançant un acord plenari adoptat amb el quòrum de majoria absoluta establert per l’article 57 del TRLMC. a. Competències del ple de caràcter indelegable · El control i la fiscalització dels òrgans de govern. · Els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; alteracions del terme municipal; creació o supressió de municipis i de les entitats locals d'àmbit territorial inferior a aquest; creació d'òrgans desconcentrats; alteració de la capitalitat del municipi i canvi de nom d'aquest o de les entitats, o adopció o modificació de la seva bandera, ensenya o escut. · L'aprovació inicial del planejament general i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació establerts en la legislació urbanística, així com els convenis que tinguin per objecte l’alteració de qualsevol dels referits instruments. · L'aprovació del reglament orgànic i de les ordenances. · La determinació dels recursos propis de caràcter tributari; l'aprovació i la modificació dels pressupostos; la disposició de despeses en matèria de la seva  competència i l'aprovació dels comptes, tot això d'acord amb el que disposa el TRLHL. · L'aprovació de les formes de gestió dels serveis i dels expedients de municipalització. · L'acceptació de la delegació de competències feta per altres administracions públiques. · El plantejament de conflictes de competències a altres entitats locals i administracions públiques. · L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i règim del personal eventual. · L'alteració de la qualificació jurídica dels béns de domini públic. · Altres competències que hagin de correspondre al ple perquè la seva aprovació exigeix una majoria especial. Correspon, igualment, al ple la votació sobre la moció de censura a l’alcalde o l'alcaldessa i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest, regulades per la legislació electoral general. b. Competències del ple de caràcter delegable · L'exercici d'accions judicials i administratives i la defensa de la corporació en matèries de competència plenària. · La declaració de lesivitat dels actes de l'ajuntament. · La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, dintre de cada exercici econòmic, excedeixi el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost, llevat de les de tresoreria, que li corresponen quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15 % dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior, de conformitat amb el que disposa el TRLHL. · Les contractacions d’obres, subministraments i serveis, les concessions d’obres i serveis i els contractes administratius especials el valor estimat dels quals superi el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost o, en qualsevol cas, la quantia de 6.000.000.000 €, així com les contractacions de caràcter plurianual, quan la durada sigui superior a quatre anys, incloent-hi eventuals pròrrogues, i els plurianuals de menor durada quan l'import acumulat de totes les anualitats superi el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici, o la quantia assenyalada. · L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara s'hagin establert en els pressupostos. · La celebració dels contractes privats i l’adjudicació de concessions sobre els seus béns demanials, així com l'adquisició de béns immobles i drets subjectes a la legislació patrimonial i l'alienació del patrimoni quan el pressupost base de licitació superi el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost i l'import de 3.000.000 €, així com l’alienació dels béns declarats de valor històric o artístic, sigui quin en sigui el valor. Altres òrgans de caràcter necessari La comissió especial de comptes és una comissió informativa de caràcter especial. La seva existència és preceptiva en totes les entitats locals, siguin de la naturalesa que siguin i tinguin la població que tinguin i, per tant, no es requereix la creació expressa, en haver estat creada directament per la llei i, de l'altra, dels assumptes específics que han de ser sotmesos a la seva consideració. Aquest és el motiu pel qual tant la legislació de règim local –LRBRL i TRLMC- com el TRLHL la regulen o s'hi refereixin de manera específica, les primeres en els articles 116 i 58, respectivament, i la segona en l'article 212. Malgrat el seu caràcter especial, el règim d’aquesta comissió s'ajusta al establert per les lleis per a les restants comissions informatives (art. 127 del ROF, sens perjudici de les peculiaritats establertes al TRLMC). La seva existència té una única missió: anualment, abans del dia 1 de juny, són sotmesos al seu informe els comptes anuals de la corporació, junt amb els justificants i antecedents, que prèviament hagi retut el seu president/a, abans del 15 de maig. Els comptes de la corporació que han de ser objecte d'informe per part d'aquesta comissió són integrades, no sols pels de l'ajuntament, sinó també pels dels seus organismes autònoms i les societats mercantils de capital íntegrament municipal que hagin estat prèviament retuts pels seus òrgans de govern, ja que totes aquestes conformen el compte general. Amb aquesta finalitat, un cop realitzada l’exposició pública preceptiva per un període de 15 dies a l'efecte de reclamacions, objeccions o observacions, la comissió especial de comptes ha d’examinar els comptes i practicar les comprovacions que estimi oportunes perquè, posteriorment, siguin elevats al ple de la corporació, acompanyats del seu informe i de les reclamacions i objeccions efectuades, per aprovar-los definitivament abans del dia 1 d'octubre de cada any. Dintre d'aquests comptes s'inclouen totes els comptes, pressupostaris i extrapressupostaris, que hagi d'aprovar el ple de la corporació, d'acord amb les normes reguladores del compte general del pressupost; en concret, l'article 58 del TRLMC inclou en aquest compte, el compte general del pressupost, el compte d’administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars del pressupost i els comptes d’entitats o organismes municipals de gestió. La necessària convocatòria d'aquesta comissió per tractar els comptes generals de la corporació, es constitueix, en conseqüència, en una autèntica obligació legal la vulneració de la qual pot portar aparellada la violació del dret fonamental de determinats regidors a participar en els assumptes públics, sempre que, en cas de no ser convocada pel seu president o presidenta, aquests regidors hagin reclamat amb caràcter previ davant l'ajuntament la seva convocatòria. En cas contrari, com ha assenyalat el Tribunal Suprem, l'eventual recurs que aquests poguessin interposar contra la manca de convocatòria de tal comissió, resultaria prematur i desconnectat d'una vulneració actualitzada d'aquest dret fonamental. A causa de la transcendència de les seves funcions, el TRLMC reconeix als seus membres el dret de requerir, a través de l'alcaldia, determinada documentació complementària que es consideri necessària per desenvolupar la seva funció, o la presència de determinats membres corporatius o de determinats funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s'analitzen, que, segons el meu parer, té caràcter vinculant per a l'alcalde o l'alcaldessa; de l’altra, estableix que, almenys amb 15 dies d'antelació a la primera reunió preparatòria de la comissió -el TRLMC estableix la possibilitat de fer reunions preparatòries de la sessió principal d'informe si així ho decideix el seu president o presidenta, a iniciativa pròpia o a sol·licitud d'una quarta part, com a mínim, dels seus membres-, estiguin a disposició de tots els membres tant els comptes generals, com tota la documentació complementària, perquè la puguin examinar i consultar prèviament per formar-se el judici corresponent. A aquestes reunions han d'assistir, necessàriament, igual que ocorre amb les restants comissions informatives, el president o la presidenta i el secretari o la secretària de la corporació, o membres i personal d'aquesta en qui deleguin o que els substitueixin legalment, però també l'interventor/a municipal o el seu substitut legal. Les comissions informatives als ajuntaments de població superior a 5.000 habitants o capitals de comarca com a òrgans no resolutoris. Tenint en compte que, fins i tot quan la seva creació no és potestativa, la determinació del seu règim no sol ser de configuració legal, i queda dins de l'àmbit de la potestat d'autoorganització de cada municipi la determinació del nombre, la denominació i l'àmbit material sobre el qual han d’exercir les seves competències. Tenen la funció d'estudi, informe o consulta d’assumptes que s’hagin de sotmetre a la decisió del ple o referits al seguiment de la gestió de l'alcaldia, la junta de govern i els regidors que tinguin delegacions, sens perjudici de les facultats de control que corresponen al ple. Són integrades pels membres que designin els diferents grups polítics que formen la corporació en proporció a la seva representativitat a l’ajuntament. Per al còmput d'aquesta representativitat s'ha de tenir en compte el president o presidenta de l'òrgan, o el regidor o regidora en qui aquest hagi delegat, ja que la solució contrària atorgaria una prevalença no establerta en la llei al grup polític al qual pertanyés l'alcalde o l'alcaldessa, i s’ha de respectar, fins i tot, quan els grups polítics municipals no estiguin formalment constituïts. La seva composició: L'alcalde o l'alcaldessa n'és el president nat. La possibilitat de delegar la presidència de la comissió en el regidor o la regidora que proposi la mateixa comissió, prèvia elecció efectuada en el seu si. Segons el que disposen els art. 20 de la LRBRL i 60 del TRLMC, tenen les funcions següents: L'estudi, l'informe o la consulta dels assumptes la competència dels quals correspongui al ple, encara que aquestes les exerciti, en virtut de la delegació corresponent, la junta de govern. El seguiment de la gestió de l'alcalde o l'alcaldessa, de la junta de govern i dels regidors que tinguin delegacions, sens perjudici de les facultats de control que corresponen al ple.  L'estudi, l'informe o la consulta dels assumptes que l'alcalde o l'alcaldessa, la junta de govern, el ple o els regidors delegats decideixin sotmetre a la seva consideració.