Examen C2 PDF

FUNCIONS DEL TCAI - Ésser humà i malalties - Visió biològica de l'ésser humà: cèl·lula, teixits, òrgans, aparells. - Diagnòstic: proves complementàries i exploració. - Tractament: farmacologia, termoteràpia i hidroteràpia. - Terminología - Signes i símptomes de les mal...

FUNCIONS DEL TCAI - Ésser humà i malalties - Visió biològica de l'ésser humà: cèl·lula, teixits, òrgans, aparells. - Diagnòstic: proves complementàries i exploració. - Tractament: farmacologia, termoteràpia i hidroteràpia. - Terminología - Signes i símptomes de les malalties. ORGANITZACIÓ COS HUMÀ L'ésser humà està format per un conjunt de cèl·lules, que formen una estructura molt organitzada i complexa, que formen teixits de cèl·lules diferents amb característiques comunes, que s’organitzen formen òrgans , que junts formen els aparells o sistemes. La unió organitzada d’aquests aparells dóna lloc a un organisme complet, l'ésser humà. ÀTOM Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. Estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques: electrons (+), protons(-) i neutrons Conjunt d'àtoms = molècules 1. Biomolècules inorgàniques: No les fabriquen els éssers vius, però formen part de la vida d'aquests de manera més o menys present. Per exemple: l'aigua, el diòxid de carboni, el bicarbonat, l'amoni... 2. Biomolècules orgàniques: Aquestes sí que les fabriquen els éssers vius, i estan formades pels bioelements. L'element químic central és el carboni, al que van unint-s'hi àtoms d'hidrogen i d'altres elements. Les biomolècules orgàniques són les següents: - Proteïnes - Hidrats de carboni o glúcids - Greixos o lípids - Àcids nucleics LA CÈL·LULA És la unitat funcional i morfològica de tots els éssers vius que es pot desenvolupar en 3 funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. Cèl·lula eucariota: - El material genètic està al nucli - Tots els éssers vius en tenen menys els bacteris - Hi ha dos tipus: animals i vegetals Cèl·lula procariota: - El material genètic està al citoplasma - No hi ha nucli - Els bacteris en tenen TEIXITS Els teixits estan formats per cèl·lules semblants, amb un mateix origen embrionari, i compleixen una mateixa funció. No funcionen per si sols sinó que existeix una cooperació, de forma que els teixits diferents s’agrupen i poden formar òrgans. TIPUS DE TEIXITS: 1. TEIXIT EPITELIAL - Cobreix la superfície de les cavitats i els òrgans i forma part de les glàndules. - Límit entre organisme i exterior. - Límit entre l’organisme i les cavitats internes. - El teixit epitelial es caracteritza perquè les cèl·lules estan molt unides i ordenades en capes úniques o múltiples que no contenen vasos sanguinis ni limfàtics. Funcions del teixit epitelial: - Protecció mecànica i enfront de les agressions (pell) - Revestiment de la superfície interna de l’organisme. - Secreció substàncies. ( glàndules sudorípares) Tipus de teixit epitelial segons la forma: - Cèl·lules planes - Cèl·lules cúbiques -Cèl·lules cilíndriques Tipus de teixit epitelial segons el nombre de capes: - Epiteli simple: Una sola capa. - Epiteli estratificat: Més d’una capa de cèl·lules. - Pseudoestratificat: És un epiteli simple que té nuclis a diferents nivells i dona la sensació de tenir diferents capes. 2. TEIXIT CONNECTIU - Tipus de teixit de sosteniment heterogeni que dóna consistència al conjunt del cos. - És el teixit més abundant i més àmpliament distribuït de l’organisme. - La majoria d’aquest teixit està molt vascularitzat. Funcions: - Sosteniment i consistència mecànica. - Emmagatzematge d'energia, com els adipòcits que emmagatzemen greix el teixit adipós. - Defensa davant d'infeccions i aïllament d’òrgans interns. - Nodrir altres teixits. Inclou els següents teixits: - Conjuntiu. - Adipós. - Cartilaginós. - Ossi. El teixit connectiu està format per: - Fibres extracel·lulars: fibres de col·lagen, fibres elàstiques, fibres reticulars - Cèl·lules: - Autòctones: Pròpies del teixit connectiu: fibroblast i els adipòcits. - Immigrants: Pertanyen a la sang o la mèdul·la òssia. - Substància fonament: aspecte gelatinós, transparent i incolor que caracteritza aquest teixit. Viscós, permet el pas de substància el teixit connectiu. Tipus de teixits connectius: Teixit conjuntiu: - Teixit conjuntiu lax o poc dens - Teixit conjuntiu dens Teixit adipòs: - Les cèl·lules acumulen greix en els seu citoplasma (adipòcits). - Acumulació de reserves. - Aïllament tèrmic. - Esmortir òrgans. - 15% homes - 25 % dones. ++ teixit adipós = ++risc cardio, hipertensió ,diabetis. Teixit cartilaginòs: - Teixit especialitzat, elàstic, sense vasos sanguinis, amb la substància gairebé sòlida. - Les fibres més abundants són les de col·lagen. - Es troba en el revestiment de articulacions, unió costelles, estèrnum, oïda externa i envà nasal. Teixit ossi: - Compost: cèl·lules especialitzades, components extracel·lulars calcificats amb sals minerals i fibres col·lagen. - Rigidesa i consistència mecànica. - Funció hematopoètica (responsable de la formació de cèl·lules sanguínies). - Funció metabòlica. -Contínua renovació, reabsorbint-se i remodelant-se per fer front a les demandes de ions d’altres parts del cos. Teixit muscular: - Teixit molt específic format per cèl·lules allargades anomenades fibres musculars o miòcits. Tenen la propietat de contraure’s. - El rebre un estímul nerviós s’escurcen i es relaxen quan aquest estímul desapareix. - Morfològicament són allargades i tenen un citoplasma que conté nombrosos mitocondris (proporcionen la contracció). Hi ha tres tipus de teixit muscular en funció de la seva estructura: 1. Estriat esquelètic: Microscòpicament té estriacions. És utilitzat per moure el cos de forma voluntària. Són els músculs locomotors (allargats). 2. Cardíac: Involuntari només es troba el cor. Constitueix la massa muscular del cor. La seva estimulació depèn del sistema nerviós autònom. Es ràpida i involuntària. 3. Llis: Microscòpicament no té estries. Contracció lenta i involuntària. Forma part de la paret dels òrgans. Ex: estructures internes de l'estómac. Teixit nerviós: - S’encarrega de la recepció i transmissió d'estímuls. - Les principals cèl·lules d'aquests teixits s'anomena neurones, que es connecten entre si formen una xarxa d’interconnexions i són les responsables de l’impuls nerviós. - Les neurones no poden reproduir-se. Quan es neix se'n té un nombre. Poden créixer. Tipus de neurones: - Sensitives: En rebre l’estímul generen l’impuls nerviós i el transmeten cap el sistema nerviós central. - Motores: Condueixen l’impuls des de el sistema nerviós central fins els músculs. - D'associació: Són molt nombroses. Connecten unes neurones amb les altres LA SANG - La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, que entre d’altres funcions, transporta oxigen i nutrients cap als teixits ( sang arterial) i elimina residus ( sang venosa). - Suposa un 8% del pes corporal. - A la medul.la òssia és on es formen , desenvolupen i madures els elements cel·lulars presents a la sang ( hematies o eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d’una cèl·lula mare. - Elements: Plasma, glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. ÒRGANS Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits amb una funció comuna APARELLS I SISTEMES Conjunt d’òrgans que realitzen una funció comuna i representen un nivell d'organització important per el cos humà.