Estilos de vida y salud cerebral-2-10 PDF
Document Details
Uploaded by InnocuousGrace
Clinica Barcelona, Universitat de Barcelona
Tags
Summary
Este documento proporciona información sobre la salud cerebral y los estilos de vida que la afectan. Se define la salud desde la perspectiva de la ONU, incluyendo aspectos físicos, mentales y sociales. Además, se mencionan factores como la predisposición individual, educación y genéticas como determinantes. El documento discute la salud cerebral y conceptos clave como la calidad de vida y el funcionamiento cotidiano óptimo relacionados con la salud.
Full Transcript
TEMA 1: introducció Definició de salut Definició de salut segons la ONU → estat de complet benestar a nivell físic, mental i social. A més, remarca que no és només l'absència de malaltia o disfuncionalitat, sinó que també ha de ser un bon funcionament, benestar (com estic a nivell bioquímic del cos,...
TEMA 1: introducció Definició de salut Definició de salut segons la ONU → estat de complet benestar a nivell físic, mental i social. A més, remarca que no és només l'absència de malaltia o disfuncionalitat, sinó que també ha de ser un bon funcionament, benestar (com estic a nivell bioquímic del cos, com interacciono amb la societat i la salut mental). La salut mental i la salut cerebral són aspectes diferents → es pot tenir salut mental però no cerebral. La salut no és un aspecte neutre, només pot ser negatiu o positiu, a més, hauriem d’aspirar a que aquesta fos positiva. La salut és un dret humà, el qual requereix recursos psíquics i socials per tal d’adquirir-la i mantenir-la. És molt important el diagnosticament clínic i les intervencions Els determinants de salut: L’ambient social i econòmic - L’ambient físic - La meva predisposició individual (característiques i comportaments). - L’educació - La genètica - El gènere - Les xarxes de suport Factors principals Definició de salut cerebral Definició de salut cerebral segons la ONU → és un estat de benestar en el qual cadascú pot desenvolupar el seu potencial, pot fer el que vol, pot suportar l'estrès de la vida diària i pot treballar de manera productiva i fructífera, de manera que és capaç de fer contribucions a la comunitat. La salut mental és fonamental per la nostra habilitat individual i col·lectiva com a humans per tal de pensar, emocionar-nos, interactuar amb els altres, guanyar-nos la vida, gaudir de la vida…; és per això que l’ONU inverteix molts recursos per tal d’evitar aquesta pandèmia mundial d'empitjorament cerebral. En l'última dècada ha augmentat en un 13% les malalties i desordres causats per salut cerebral i substàncies. 1 Les condicions de salut cerebral provoquen que 1 de cada 5 anys es visqui amb discapacitat: - Al voltant del 20% de la població mundial infantil i adolescent té problemes mentals. - El suïcidi és la segona causa de morts entre els 15 i els 29 anys. - En un any 1 de cada 5 persones desenvolupaven desordres mentals, a més, el gènere va afectar moltíssim → les dones tenen una gran predisposició a l’ansietat i la depressió. Factors clau ● La salut mental és més que l’absència de desordres mentals. ● La salut mental és una part íntegra de la salut → no hi ha salut si no hi ha salut mental. ● La salut cerebral està determinada pel rang socioeconòmic, biològic i ambiental. ● Existeixen estratègies i intervencions intersectorials i de salut pública rendibles per promoure, protegir i restaurar la salut mental. ● Les alteracions més comuns són la depressió i l’ansietat, les quals tenen origen en les condicions ambientals. Objectius principals 1. Lideratge i govern més efectius per a la salut cerebral/mental. 2. La prestació de serveis integrals i integrats de salut mental i atenció social en entorns comunitaris. 3. Implement de les estratègies de promoció i prevenció. 4. Sistemes d’informació, evidència i investigació reforçats. Definició de salut cerebral II Una bona salut cerebral implica l’habilitat de recordar, aprendre, planejar, concentrar i mantenir una ment clara i activa. Salut cerebral fa referència al funcionament del cervell d’una persona en diverses àrees, els quals inclouen diverses aspectes, com ara,: ● Salut cognitiva: com penses, aprens i recordes. ● Funció motriu: com realitzes i controles els moviments, incloent l’equilibri. ● Funció emocional: com interpretes i respons a les emocions (agradables i desagradables). ● Funcions tàctils: com et sents i respons a les sensacions del tacte (inclòs el dolor). 2 Salut cerebral / salut cognitiva Implica el teu cervell → aprèn com millorar la teva vida i reduir els riscos que pot patir el teu cervell amb l’edat. El cervell canviant → amb l’edat és natural que el cervell experimenti canvis, però mai es perd la seva funció central. Salut cognitiva → és l’habilitat de pensar, aprendre i recordar. Has d’aprendre com canvia el teu cervell amb l’edat i què pots fer preservar les teves funcions cognitives el millor possible. Mantenir la salut cerebral El nostre cervell canvia amb el temps negativament, però nosaltres podem aprendre com millorar aquest aspecte. Per tal de preservar la salut cerebral, s’ha de comptar amb professionals, un bon sistema sanitari i una bona rutina individual. Conductes relacionades amb la salut → no fumar, bona activitat física amb objectius, BMI < 25 𝑘𝑔 𝑚 2 , dieta saludable consistent. Factors relacionats amb la salut → BP < 120/<80 mmHg, colesterol sense tractar <200 mg/dL, glucosa en sang en dejuni <100 mg/dL. Definicions de salut cerebral i mental 3 Què és i què no és salut cerebral Sí No Un estat de benestar (weel-being) amb qualitat de vida (quality of life) al llarg de la vida (lifespan). Viure amb pobra qualitat de vida i benestar. Funcionament quotidià òptim (coping with daily stressors). Tenir una malaltia del cervell (neurològica o psiquiàtrica). Relacionat amb ‘fer coses’ (lifestyles) per reduir risc de malalties / condicions que afecten la salut. Absència de malaltia no és sinònim de Salut Cerebral, però cal dedicar molts esforços a prevenir-les. The global burden of disease (GBD) → proporciona una eina per quantificar la pèrdua de salut de centenars de malalties, lesions i factors de risc, de manera que es puguin millorar els sistemes de salut i eliminar les disparitats. Envelliment L’envelliment és un cas particularment important, ja que suposa la pèrdua d’habilitats, la qual causa frustració i desemboca en una disminució de la salut cerebral. DALYs → disability-adjusted life years. Els anys viscuts amb discapacitat són més per les malalties neurològiques que els associats al càncer o malalties cardiovasculars. L’envelliment suposa una pèrdua del important del 15% del cervell als 80 anys i un increment del 3% de la mida dels ventricles. Hi ha tres possibles evolucions: els que es mantenen constants, els que milloren i els que empitjoren (decliners → acaben amb alguna demència, alzheimer….) Successful aging (envelliment saludable) ● Baixa probabilitat de malaltia. ● Alta capacitat funcional tant física com psíquica. ● Integració social i productivitat: ser capaç de fer el que vols fer’. Gràcies a la gent que pateix successful aging hi ha esperança. 4 Superagers Els ancians que es conserven bé tenen desenvolupada una part del cervell anomenada: anterior cingular. Són adults grans que tenen episodis d’habilitats de memòria i tenen una mitjana o una millor velocitat per la seva edat. Els superages no tenen diferències en parts del cervell comparant amb gent jove. Les persones que tenen major gruix cortical i major rendiment són els que després són els superages ( ho mantenen amb el temps). Salut cerebral i nivell socioeconòmic La salut cerebral està estretament lligada al nivell socioeconòmic: la gent rica pateix menys malaltia. Es prediu que aquells que viuen en estatuts econòmic més elevat, quan siguin grans l'hipocamp (la part de la memòria) tenien menys lesions de la substància blanca, per tant, hi ha aspectes ambientals que a l'edat inicial no mostren diferències, però que mostren divergències amb el temps. Influència de l’ambient L’ambient farà que davant d’un dany estiguem més preparats per afrontar aquest. Hi ha una interacció constant entre l’ambient i la genètica. 5 Determinants de salut cerebral La part modificable són els estils de vida, els quals ens serveixen per intentar aconseguir una millor salut cerebral. Blue zones Les blue zones són zones on els habitants arriben als 100 anys de vida amb el 10% més de probabilitat. Estils de vida modificables El 35% dels casos de demencia estan atribuïts a aquests 9 nous estils de vida modificables. La incidencia de demencia està previst que augmenti en els països en vies de desenvolupament. La pèrdua d’audició està molt relacionada amb la demència (punt clau). És millor sentir-se casi saciat que no pas saciat completament → punt clau de l’engreixament. Mitjançant una modificació dels estils de vida es pot reduir en un màxim del 30% el risc de patir danys a nivell de salut cerebral. 6 Tractaments individualitzats vs recomanacions generals La medicina tendeix al tractament individualitzat, tot i que també hi ha vies generals. La medicina de precisió és amb la qual identifico quin és el problema de la persona i quines són les vies → un enfocament emergent per al tractament i la prevenció de malalties que té en compte la variabilitat individual en els gens, el medi ambient i l’estil de vida de cada persona. A més, s’ha d’incrementar l’adherència a les recomanacions / tractaments. Aconseguir un valor intrínsec Mitjançant el valor intrínsec es vol aconseguir que la gent modifiqui el seu estil de vida per tal que sigui profitós, beneficiables per ells, ho entenen. Ús de tecnologies 7 Recerca La recerca genera coneixement Aproximació conceptual Importància dels estils de vida per la salut cerebral 8 Altres Els cervells tenen una perspectiva lifespan. Els nostres actes i activitats mentre tenim 0-10 anys ens impacten i afecten més que els que fem durant els 50-60, pot afectar com ens sentim emocionalment. s’ha de ser capaç de saber superar i controlar situacions. El cervell funciona amb xarxes que s’activen alhora. Els danys vinculats per discapcitat són més per malalties neurològiques que els associats al càncer o malalties cardiovasculars. Substància blanca: feixos, que connecten estructures cerebrals. amb l'edat hi ha un augment de les lesions de la substància blanca (microinfarts, microvariacions en el teixit i microfilaments del cervell). És un canvi fisiològic, però pot venir xk hi hagi un tema vascular darrere o predisposició genètica. Memòria episòdica (20 anys). 9