Estils de Vida i Salut Cerebral Tema 4 PDF

TEMA 4: CERVELL I SALUTOGÈNESI Introducció Durant els darrers anys s'han realitzat estudis, en què s'exposa els sentiments de desnonament, soledat, ansietat, estrès i depressió com a factors de risc per a malalties neurodegeneratives, aquests estudis relacionen la salut mental amb un deteriorament b...

TEMA 4: CERVELL I SALUTOGÈNESI Introducció Durant els darrers anys s'han realitzat estudis, en què s'exposa els sentiments de desnonament, soledat, ansietat, estrès i depressió com a factors de risc per a malalties neurodegeneratives, aquests estudis relacionen la salut mental amb un deteriorament biològic. Els significats de salutogenèsis Salutogenesis és un concepte que fa referència al model que descriu Antonovsky el 1979, en el qual s'indica que les experiències vitals modelen el sentit de la coherència, que són les nostres idees estructurals a partir de les quals entenem el món, fent que puguem o no tolerar certs esdeveniments. Viktor Frankl, que va ser un neuròleg austríac, va veure com en els camps de concentració Nazis, el grup de persones amb més propòsits de vida, amb més esperança, amb més fortalesa mental eren les que tenien el percentatge de supervivència més alt, en aquest punt és on neix la salutogènesi, a l'estudi de com la salut mental és capaç de jugar un paper dins de la salut del cos (biologia). Aaron Antonovsky va ser un sociòleg israelià que va introduir el concepte de Salut-Gènesi, exposant que es pot definir l'estat de salut mental d'una persona dins un continu entre la malaltia i el benestar absoluts. Allò que determina el nostre estat de salut és el sentit de coherència individual de cada persona. El sentit de coherència no és res més que el conjunt de taules, que hem adquirit a través de les experiències vitals, que ens fan reaccionar d'una manera o altra davant de diferents estímuls del medi com l'estrès, l'ansietat, el dolor, la felicitat, rebuig, socialització, etc. El sentit de coherència s'encarrega de protegir-nos, i ho fa de tres maneres diferents: ● ● ● Prediu, explica i estructura les coses que ens passen a la vida. Idea com podem utilitzar els recursos que tenim a la nostra disposició per solucionar fets. Percep si val la pena esforçar-se. 29 El model salutogènic Antonovsky resumeix l'essència de l'orientació salutogènica en contrast amb l'orientació patògena (Antonovsky, 1996): ● En contrast amb la classificació dicotòmica de la patogènesi en sana o no, la salutogènesi conceptualitza un contínuum sa/malaltia. ● En contrast amb els factors de risc de la patogènesi, la salutogènesi il·lumina factors saludables que promouen activament la salut, és a dir, no hi ha una cerca dels factors de risc, sinó que es busquen factors que promoguin la salut. ● A diferència de centrar-se en una "patologia, discapacitat o característica particular" d'una persona, la salutogènesi pot funcionar amb una comunitat de persones i "ha de relacionar-se amb tots els aspectes de la persona"; és a dir, és molt més personalitzat i enfocat al pacient → no s'estudia la malaltia per veure si es pot definir un protocol d’acció igual per a tots. De la patogènesi a la salutogènesi Antonovsky va treballar com a doctor, tractant pacients amb esclerosi múltiple, càncer i malalties vasculars i es va adonar que l'interès del metge no havia de recaure en com s'ha iniciat la malaltia sinó en quines conseqüències psicosocials s'expressen en el pacient. Inoculació de l'estrès Va ser definida per Levine el 1962, aquest estudi va concloure que els infants que durant les primeres etapes de vida van ser exposats a situacions d'estrès controlades (sense arribar a ser traumàtiques) en un futur tenien una major capacitat de resiliència (soportar situacions difícils). Aspectes rellevants del model salutogènic ➔ Els orígens del sentit de la coherència. ➔ Altres respostes a la pregunta salutogènica que el sentit de la coherència. ➔ Processos que vinculen el sentit de la coherència i la salut 30 L’origen del sentit de la coherència Es desenvolupa des de la infància i l'experiència de l'infant del seu context sociocultural i històric. Antonovsky va fer una descripció profunda de com la cultura i el context històric eren vitals per al desenvolupament del sentit de la coherència, sent aquests com una mena de calders generadors d’agents estressors psicosocials i recursos de resistència, a més, suposaven la recerca de recursos de resiliència. D'això neix una pregunta, el sentit de coherència és individual o hi ha factors que influeixin per igual les persones? El primer factor extern que es pensa que pot influir és l’entorn, però no modela igual el sentit de la coherència, més aviat actua com un mediador. A l'àrea de promoció de la salut, la part de l'entorn que ajuda a bregar amb els fets s'anomenen “entorns de suport”. El model salutogènic planteja que la sensació de coherència ajuda a una persona a mobilitzar recursos de resistència generalitzada (GRR) i recursos de resistència específics (SRR) davant els estressors psicosocials i físics. Mesura del sentit de coherència Antonovsky va desenvolupar un qüestionari amb què es podia mesurar el sentit de la coherència, amb una puntuació resultat dins d'una escala, que podria extrapolar-se a un lloc específic de la continuïtat salut-malaltia. Pretenia que les escales de sentit de coherència es puntuessin amb una única puntuació total i no puntuacions de components, ja que va teoritzar que era el sentit de coherència en la seva totalitat el que influïa en el moviment al llarg del continu de facilitat/malaltia. ● Comprensió: La capacitat de captar de manera ordenada, coherent, clara o estructurada la informació (estímuls intern si externs) del medi és un indicador del sentit de la coherència. ● Maneig: Es defineix com la percepció que un tenen de la quantitat de recursos que es disposen per fer front a una situació. Els recursos formals serien institucions privades o públiques que poguessin oferir ajuda, i recursos informals, persones properes a nosaltres. ● Sentit de vida: És la mesura amb què un sent que la vida té un sentit, de manera que alguns problemes de la vida mereixen compromís i dedicació, i es veuen més aviat com a desafiaments no càrregues. 31 Sentit de vida (MiL) MiL (meaning in life) i SoC (sense of coherence) són construccions relacionades però diferents. MiL es podria entendre com un terme superior, incloent altres conceptes que SoC. El MiL es defineix generalment com els sentiments subjectius de significació d'una persona, inclòs el sentit de propòsit o direcció, la comprensió de les circumstàncies de la vida i la importància. Nombrosos teòrics han descrit la naturalesa evolutiva de MiL, suggerint que la base de la pròpia MiL comença a la primera infància i es perfecciona a mesura que envelleix i experimenta la vida. És un sentiment de plenitud, que inclou el sentiment de propòsit o adreça, comprensió de les circumstàncies de la vida i significat. Nombrosos autors suggereixen que la solució a quin és el nostre sentit de vida apareix a la infància i madura amb el pas del temps. La literatura actual defensa que el sentit de vida té tres components: ● El sentit de coherència (SoC): Es defineix com l'habilitat per donar sentit a la nostra vida i al món que ens envolta, té un caràcter cognitiu. ● Propòsits de vida (PiL): Són aspiracions a llarg termini que tenen un caràcter motivacional. ● Component afectiu (EwL): sentiments de satisfacció i plenitud, també sentir que la vida importa. Dades / estudis El sentit de vida actua com una solució tampó, fent que els esdeveniments estressants ho siguin menys. Un propòsit més gran de vida està relacionat amb un menor risc d'Alzheimer i un deteriorament cognitiu lleu. Les persones amb propòsit de vida tenen una funció cognitiva global més gran i el decaïment és més lent. El propòsit de vida també està relacionat amb una mortalitat menor. 32