Curs bàsic de prevenció de riscos laborals PDF

Curs bàsic de prevenció de riscos laborals Documentació de suport (bloc 1 i 2) Darrera actualització: Juny 2011 Centre de Seguretat i Salut Laboral de Girona Departament d’Empresa i Ocupació –Generalitat de Catalunya 1 Objectius 1. Conèixer els conceptes bàsics de les diferents especialitats així com la normativa reguladora vigent. 2. Identificar els riscos més propis dels diferents sectors d'activitat als quals pertany l'Administració pública. 3. Saber aplicar mesures preventives bàsiques. 4. Reconèixer el valor i la importància de l'actuació individual i col·lectiva en la prevenció de riscos laborals. Continguts BLOC 1: Visió general de la prevenció de riscos laborals (PRL) BLOC 2: La Seguretat en el Treball BLOC 3: Medi ambient laboral. Higiene Industrial BLOC 4: Ergonomia i psicosociologia aplicada BLOC 5: Medicina del treball BLOC 6: Gestió de la Prevenció Autoria Els continguts d'aquest curs han estat elaborats per Francesc Caravaca, Rafel Panadès i Albert Imaz. Coordinació tècnica i pedagògica: Eva Gea (Secció de Formació no Presencial de l'EAPC) L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i seguint l'establert a la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa cosa que n'autoritza l'ús citant-ne font i autoria; amb finalitats no comercials; per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència. L'obra de Gestió del pressupost està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons Així mateix, s'inclouen referències a materials d'altres autors i autores degudament consignades i per a l'ús de les quals caldrà avenir-se a les corresponents llicències. 2 BLOC 1. Visió General de la prevenció de riscos laborals (PRL) Unitat 1. Introducció al curs i marc normatiu bàsic Unitat 2. Conceptes bàsics sobre PRL UNITAT 1. Introducció al curs i marc normatiu bàsic 1.1. Introducció 1.2. Marc normatiu bàsic 1.3. Competències en matèria laboral 1.3.1. Òrgans tècnics 1.3.2. Òrgans de vigilància i control de la normativa 1.1. Introducció La prevenció de riscos laborals té com un dels seus principals objectius vetllar per la salut dels treballadors. El terme salut és definit per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en la seva constitució, com la situació personal de complet benestar físic, mental i social, i no només com l’absència de dany o malaltia. La salut laboral forma part indissoluble d’aquesta idea. Els matisos existents entre el binomi format per la salut, per una banda, i el treball, per l’altra, han mantingut una relació de dependència al llarg de la història. El treball (ocupació) es pot considerar una font de salut: aporta aspectes positius per a la vida, com ara els recursos necessaris per a la nostra subsistència i per a la satisfacció de les nostres necessitats, i també la possibilitat de créixer i evolucionar com a persones, al mateix temps que ens facilita i activa les relacions personals i socials amb el nostre entorn. Tot i això, no podem oblidar que el treball també pot ser origen de malalties i danys per a la nostra salut, en funció de com es realitzi aquesta labor. Això és el que anirem veient al llarg del curs: els diferents riscos laborals, les diverses condicions de treball que poden afectar la salut dels treballadors i i originar-los problemes en aquest sentit, i les formes d’evitar-los i de controlar-los. L’objectiu final serà conèixer i procurar un entorn laboral digne, participatiu i segur on puguem realitzar l’activitat laboral. 3 En acabar aquest curs de nivell bàsic (30 h) podreu realitzar les següents funcions de l'activitat preventiva, recollides en el programa de l'annex IV del Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció: Promoure els comportaments segurs i la utilització correcta dels equipaments de treball i de protecció, i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors en l'activitat preventiva. Promoure les actuacions preventives bàsiques, com ara les relatives a l'ordre, la neteja, la senyalització i el manteniment en general, i efectuar-ne el seguiment i el control. Fer avaluacions elementals de riscos i establir les mesures preventives adequades segons el grau de formació que es té. Col·laborar en l'avaluació i el control dels riscos generals i específics de l'empresa, fent visites, atenent les queixes i els suggeriments, registrant dades i duent a terme altres tasques similars. Gestionar les primeres intervencions en cas d'emergència i primers auxilis. Cooperar amb els serveis de prevenció. Durant el transcurs del curs veureu que es fa necessari planificar i enregistrar tot el que es fa, però no s'ha d'oblidar el que va dir George Marshall, polític dels Estats Units: "Els petits actes que s'executen són millors que tots els grans que es planifiquen." 1.2. Marc normatiu bàsic La prevenció és, en si mateixa, una disciplina de disciplines, una sinergia de diferents tècniques i àrees científiques. El que és particular en el cas de la prevenció és l’entorn legal i normatiu que l’embolcalla i dóna fermesa al conjunt i el caràcter de drets i obligacions. Al llarg del curs veurem quines normes específiques són d’aplicació en cada cas, i de moment començarem per les que són determinants i genèriques en el món de la prevenció. En la Constitució espanyola (CE) ja trobem la primera referència a la prevenció: l’article 40.2 CE encarrega als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, vetllar per la seguretat i la higiene en el treball. La norma específica és la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995, de 8 de novembre, que estableix un marc jurídic bàsic i unitari i al mateix temps harmonitza la nostra legislació en l’àmbit europeu de la Directiva marc 89/391/CEE, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la seguretat i la salut dels treballadors en el treball, i altres directives relacionades amb la protecció dels joves i la maternitat, entre d’altres. 4 L’objectiu de la Llei és promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscos derivats del treball. En la Llei es parla dels principis tècnics de seguretat i prevenció, però també de com s’ha de portar a terme aquesta. Per exemple, es parla de la participació dels treballadors i la integració de la prevenció en tots els nivells de l'organització. Quan la Llei parla d'“empresa” o d'“empresari”, hem d’entendre que inclou també les administracions publiques, siguin estatals, autonòmiques o locals, així com els seus organismes dependents. Per tant, les relacions laborals abasten també les de caràcter administratiu i estatutari com els funcionaris, eventuals o directius. En canvi, la Llei no és d’aplicació en les activitats les peculiaritats de les quals ho impedeixen en l’àmbit de les seves funcions públiques de: 1. Policia, seguretat i resguard duaner. 2. Serveis operatius de protecció civil i peritatge forense, en els casos de risc greu, catàstrofe i calamitat pública. La Llei tampoc no és d’aplicació en la relació laboral de caràcter especial al servei de la llar familiar. Un altre aspecte important que cal destacar és el tractament del gènere en relació amb la seguretat i la salut en el treball d’acord amb les polítiques europees de la transversalització de la perspectiva de gènere en totes les àrees i nivells d’activitat. Els tècnics de prevenció i la resta de l'organització treballen tenint en compte que homes i dones estan exposats a factors de risc diferents. Per tant, la identificació de problemes hauria de permetre diagnosticar les diferències per raó de gènere. (Full monogràfic aspectes generals Dept. Treball FM 2 i document "10 perquès per a una salut i seguretat laboral amb perspectiva de gènere".) L’Administració pública, en aquest cas, té un doble paper: en primer lloc, té l’obligació de vetllar pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos; en segon lloc, té l’obligació, com a empresa, de complir-la, la qual cosa la situa al mateix nivell que la resta d’empresaris a l’hora de complir la normativa vigent. 1.3. Competències en matèria laboral Les administracions públiques competents en matèria laboral han de dur a terme les funcions següents: 1. Promoure la prevenció i l’assessorament que han de desenvolupar els òrgans tècnics en matèria preventiva. 2. Vetllar pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals mitjançant les actuacions de vigilància i control. 3. Sancionar l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. 5 Hi ha òrgans tècnics i òrgans de vigilància i control. 1.3.1. Òrgans tècnics L'òrgan tècnic es l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), que estableix la cooperació amb els òrgans de les comunitats autònomes amb competències en aquesta matèria. Funcions: Assessorament tècnic en l’elaboració de normativa legal i en el desenvolupament de la normalització nacional i internacional. Promoció i, si escau, formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals. Suport tècnic i col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Col·laboració amb òrgans internacionals. Qualsevol altra que sigui necessària per al compliment de les seves finalitats i que li sigui encarregada en l’àmbit de les seves competències. 1.3.2. Òrgans de vigilància i control de la normativa La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) té les funcions següents: Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Assessorar i informar empresaris i treballadors. Elaborar els informes sol·licitats pels jutjats socials. Comprovar i afavorir el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció. Informar l’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals, molt greus o greus, i sobre les malalties professionals. Ordenar la paralització immediata de treballs en cas de risc greu i imminent per a la seguretat o la salut dels treballadors. UNITAT 2. Conceptes bàsics sobre prevenció de riscos laborals 2.1. Salut 2.2. Treball 2.3. Definicions d'altres conceptes clau 2.4. Disciplines preventives 2.5. Principis de l'activitat preventiva 6 2.1. Salut Aquest concepte ja el definíem com l’estat de benestar físic, mental i social complet. És un concepte tridimensional, segons l'OMS, ja que la salut implica unes condicions de vida dignes en els seus tres aspectes: 1. Físic: somàtica, física… 2. Mental: estabilitat, equilibri… 3. Social: laboral, econòmic, sociològic… Les nostres accions en prevenció de riscos laborals (PRL) hauran d'anar dirigides no tan sols a evitar danys per a la salut en forma d'accidents o malalties professionals, sinó també a tenir en compte la singularitat de cada persona i a mantenir i fins i tot millorar la seva salut. 2.2. Treball El podríem definir com l’activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans que li calen per satisfer les seves necessitats i per a la seva supervivència transformant la natura que l’envolta. Quasi sempre considerem el treball una obligació desagradable, sense tenir en compte el seu possible valor social o individual i les condicions en les quals pot desenvolupar-se. El concepte de treball no ha estat el mateix al llarg de la història, ja que ha estat considerat de manera diferent en diferents moments: activitat noble, càstig, feina exclusiva per a esclaus o fins i tot activitat redemptora. En els últims temps, la revolució industrial ha comportat la divisió de les activitats en dues grans àrees: les que es fan amb la ment i les que es fan amb el cos. Avui, el valor social del treball se centra en tres paràmetres: la cobertura de les necessitats per sobreviure, les activitats d’oci i la realització personal (desenvolupament humà). No obstant això, també som conscients, ja des de molt enrere en la història, que el treball pot ser font de danys per a la salut, en funció de les condicions mateixes en què es realitza. Algunes d’aquestes condicions que podem considerar factors de risc i poden influir en la magnitud del risc al qual està exposat el treballador són: 1. Condicions de seguretat: fan referència als elements materials (elements mòbils, tallants, electrificants, combustibles, etc.). Per aconseguir tenir unes bones condicions de seguretat convé estudiar tots els elements materials emprats (màquines, instal·lacions, eines, etc.) per tal de tenir un bon coneixement d'aquests, del seu estat i del seu ús correcte. L’objectiu final és evitar els accidents laborals. 2. Medi ambient de treball: estudia tots els elements que es poden trobar presents en el medi ambient físic; és a dir, la presència en el medi ambient de treball d'agents físics, químics i/o biològics que puguin donar lloc a un ambient contaminat, i la possible afectació d'aquests sobre l'individu exposat. Aquests contaminants poden originar malalties professionals. 7 3. Càrrega de treball: engloba les exigències que la mateixa feina imposa sobre la persona que la desenvolupa, tant les físiques com les mentals (esforç físic, manipulació de càrregues, postures de treball, nivell d'atenció, grau de satisfacció, etc.). 4. Organització del treball: inclou tot el conjunt d'elements que poden afectar la salut dels treballadors, és a dir, la forma en què estan repartides les diferents tasques individuals, el ritme d'execució d'aquestes, les relacions dins del centre de treball (entre els mateixos treballadors i els clients), etc. La combinació deficient d’aquests quatre factors pot donar lloc als accidents de treball i a les malalties professionals. 2.3. Definicions d'altres conceptes clau Perill: capacitat intrínseca que succeeixi un dany (material o personal) que pot ocasionar pèrdues i per al qual no s’ha determinat cap dispositiu per tal d'evitar- lo. Font possible de lesió o dany. Risc laboral: possibilitat que un treballador sofreixi un dany determinat derivat del treball (LPRL). Així doncs, els riscos laborals es poden transformar en danys concrets per a la salut dels treballadors des del punt de vista físic, mental i social. Risc laboral greu i imminent: risc que sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui representar un dany greu per a la salut dels treballadors. Factors de risc: factors que poden influenciar un perill, de manera que contribueixen a determinar l’abast i la magnitud del risc. Danys derivats del treball: malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o en ocasió de la feina. Accident de treball: segons l'article 115 de la Llei general de la Seguretat Social, és qualsevol lesió corporal que pateix un treballador en ocasió o a conseqüència de la feina que efectua per compte d’altri. És sobtat, amb l’origen del dany conegut i amb una conseqüència immediata. Malaltia professional: segons l'article 116 de la Llei general de la Seguretat Social, és qualsevol malaltia adquirida a conseqüència del treball executat per compte d’altri. També es pot definir com el deteriorament lent i progressiu de la salut del treballador produït per una exposició crònica o repetida a un agent causal determinat, durant el temps de treball. Prevenció: segons l’article 4 de la Llei de prevenció de riscos laborals, és el conjunt d’activitats adoptades o previstes en totes les funcions de l’empresa, per tal d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball. 8 2.4. Disciplines preventives Hi ha quatre disciplines preventives, tal com queden recollides en les normes, són principalment de base científica i la seva operativitat es basa normalment en el fet que són complementàries, per això es treballa sempre amb equips multidisciplinaris. Les tres primeres, les pot tenir en principi qualsevol titulat universitari; en canvi, la darrera està reservada a les titulacions sanitàries, és a dir, als metges i les infermeres. 1. Seguretat en el treball: reuneix les activitats destinades a controlar les condicions de treball i els aspectes materials que poden posar en perill la integritat física dels treballadors. 2. Higiene industrial: inclou les activitats destinades a detectar i controlar els contaminants físics, químics i biològics presents en el medi ambient de treball, per tal d’evitar l’aparició de malalties professionals i d'alteracions reversibles o permanents. 3. Ergonomia i psicosociologia aplicada: l’ergonomia agrupa el conjunt de tècniques que tenen per objectiu adequar el lloc de treball a les persones, busca el benestar físic i mental de la persona i el confort en el treball; la psicosociologia aplicada tracta els temes de caràcter organitzatiu i de relació entre les persones. 4. Medicina del treball: especialitat mèdica destinada a vigilar i avaluar les conseqüències dels diferents riscos per a la salut dels treballadors. Altres tècniques preventives i ciències que s’apliquen en l’estudi, l'avaluació i el control dels riscos són (entre altres): enginyeria, física, biologia, psicologia, pedagogia, anatomia, química, sociologia, fisiologia, dret, economia i epidemiologia. 9 Seguretat en el Higiene Industrial Ergonomia i Psicosociologia treball -Seguretat estructura -Instal·lació elèctrica -Agents físics: -Condicions ambientals en -Protecció c. Incendis ergonomia soroll, -Recipients a pressió vibracions, -Càrrega física ambient tèrmic, -Instal·lació de gasos il·luminació, -Càrrega mental radiacions ionitzants, -Substàncies radiacions no ionitzants, -Disseny de tasques o de llocs químiques de treball -Agents químics -Equips de treball -Treball repetitiu -Agents biològics -Aparells elevadors -Altres qüestions de naturalesa -Disseny d'instal·lacions de psicosocial organitzativa -Disseny ventilació industrial d'instal·lacions preventives Quadre de disciplines 2.5. Principis de l'activitat preventiva Prèviament a l'acció preventiva (AP) pròpiament dita, hem de definir la política preventiva de l'empresa i fer una planificació adequada. La direcció l'haurà d'aprovar i els òrgans de participació l'hauran de conèixer i debatre. Els compromisos pel que fa a les condicions de seguretat i salut a l'empresa han de quedar recollits en un document. L’acció preventiva té com a objectiu primordial desenvolupar una cultura de prevenció en el conjunt de l'empresa. Segons l'article 15 de l'LPRL, l'AP ha de desenvolupar-se d'acord amb elsprincipis generals següents: Evitar els riscos. Avaluar els riscos que no es poden evitar. Combatre els riscos en el seu origen. Adaptar la feina a la persona. 10 Tenir en compte l’evolució de la tècnica. Planificar la prevenció. Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti. Avantposar les mesures de protecció col·lectiva a les individuals. Facilitar les degudes informacions i instruccions als treballadors. 11 BLOC 2. La Seguretat en el Treball Unitat 3. Introducció, conceptes clau i normativa del bloc 2 Unitat 4. Els accidents de treball Unitat 5. Àrees i camps d’actuació de la seguretat en el treball Unitat 6. Pla d'autoprotecció i mesures en cas d'emergència UNITAT 3. Introducció, conceptes clau i normativa del bloc 2 3.1. Introducció 3.2. Tècniques utilitzades en l'especialitat de seguretat en el treball 3.2.1. Tècniques analítiques 3.2.2. Tècniques operatives 3.3. Recull normatiu del bloc 2 3.1. Introducció En el món de la prevenció i l'empresa, la disciplina de seguretat en el treball segurament és la primera a tenir un alt grau de desenvolupament. Històricament, la tendència ha estat actuar sobre allò que es pot relacionar de forma més directa amb els danys en la salut dels treballadors i en la seva integritat física, els accidents de treball. Així doncs, podem dir que la disciplina de seguretat en el treball té per objectiu evitar i/o eliminar els perills, reduir o controlar els riscos que poden portar a la materialització dels accidents en l’entorn laboral i reduir els efectes possibles d’un accident. En la seva definició tornem a trobar els conceptes de prevenció, per evitar l’accident, i deprotecció, per reduir les conseqüències en cas que l'accident es produeixi. 3.2. Tècniques utilitzades en l'especialitat de seguretat en el treball En aquesta especialitat podem utilitzar dos tipus de tècniques: les primeres, les analítiques, s'utilitzen per analitzar i conèixer quina és la situació pel que fa als temes de prevenció que tenim presents en el lloc de treball; les segones, les operatives, són les que efectivament ens ajudaran a controlar els riscos. 3.2.1. Tècniques analítiques Són les tècniques que des de la prevenció de riscos utilitzem per identificar i avaluar els riscos i les situacions no desitjades dels centres, les activitats laborals i els llocs de treball que poden provocar accidents. 12 Anàlisi històrica de l’activitat, l’empresa i el centre de treball: es tracta de conèixer què és el que ha passat en relació amb la prevenció de riscos en els darrers temps en una empresa, un centre de treball o fins i tot una determinada àrea d'activitat empresarial (per exemple: tallers de reparacions, hospitals, oficines d'atenció a l'usuari, etc.). Verificació del compliment de la reglamentació: compara allò que veiem amb la normativa respectiva per tal de veure el seu grau de compliment. Investigació d’accidents i incidents: repassar les investigacions realitzades amb motiu dels accidents que s'han produït. Control estadístic dels accidents i incidents: utilitza eines estadístiques per analitzar l'accidentalitat d'una determinada empresa o sector laboral. Anàlisi per observació directa dels riscos: observa, en el lloc i el moment de realització de la feina, què, com i qui la realitza. Inspecció de seguretat en el lloc de treball: visita, preferentment sorpresa, per observar les condicions de treball. Control de la qualitat del procés i dels protocols de treball: freqüentment s'utilitza una llista d'ítems on s'indiquen els diferents graus de compliment de la reglamentació interna i externa de seguretat. 3.2.2. Tècniques operatives Són les que realment ens ajuden en la tasca d'eliminar o controlar el riscos existents. Preventives: la seva funció és eliminar del tot o reduir al màxim els riscos presents. Normalització: regula els procediments normalitzats de treball; és a dir, com s'ha d'actuar i de fer la feina en condicions segures. Disseny de màquines i equips per tal que tinguin presents la realització de les feines amb seguretat. Manteniment preventiu de màquines i equips per tal que durant la seva vida efectiva mantinguin en bon estat els elements presents de seguretat. De protecció: minimitzen els efectes causants, personals i materials, posteriors a un accident. Col·lectives: són mesures de seguretat que protegeixen diferents persones sense necessitar la seva participació activa. Individuals: són els equips de protecció individuals (EPI), que sí que requereixen la participació activa del treballador. Complementàries: les que utilitzem com a reforç de les altres dues, però que no eviten ni minimitzen el riss d'accident: Senyalització: informa, prohibeix, obliga. Formació i informació: dóna coneixements i habilitats i canvia actituds envers la prevenció de riscos. 13 En definitiva, per tractar la disciplina de seguretat en el treball, la podem classificar en diferents àrees i camps d’actuació: Condicions de seguretat en els llocs de treball Eines, equips i maquinària Riscos elèctrics Equips de protecció individual (EPI) Emmagatzemament, manipulació i transport Senyalització Incendis i explosió Plans d’emergència i evacuació 3.3. Recull normatiu del bloc 2 Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, de disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Reial decret 773/1997, de 30 de maig, de disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre, i Reial decret 159/1995, de 3 de febrer, de les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària d’equips de protecció individual. Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, que estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels treballadors dels equips de treball. Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric. UNITAT 4. Els accidents de treball 4.1. Definicions d'accident 4.2. Tipus d'accident 4.1. Definicions d'accident L'accident és el dany a la salut que resulta més evident i amb el qual estem més familiaritzats. En el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social trobem especificat i detallat què vol diraccident de treball. Podem definir l’accident de diferents maneres, tenint en compte els diversos punts de vista. Segons el punt de vista, una definició d'accident podria ser: 14 Tota lesió corporal que el treballador pateix en ocasió o com a conseqüència del treball que executa per compte aliè o tota situació que interromp la continuïtat normal del treball. O també: Agressió a la salut que es produeix en un termini curt i que provoca lesions perfectament identificables, que poden ser de caràcter lleu, greu, molt greu o mortal. I una altra seria: Contacte d’una font d’energia de molta intensitat (mecànica, elèctrica, tèrmica) amb el cos d’una persona. 4.2. Tipus d'accident Com a conseqüència d’aquestes definicions, veiem que hi pot haver diferents tipus d’accidents, tenint en compte que legalment les lesions es poden produir en el mateix centre de treball o també fora d'aquest, en el trajecte al domicili habitual o en una comissió de serveis dins de l'horari laboral. Accident pròpiament dit: lesions materials i corporals. En un trajecte in itinere: anant o venint de la feina. En una missió in mission: fora del centre de treball, fent una activitat i dins de l'horari laborals. Incident: no hi ha lesions personals, però sí que pot generar danys materials. Aquestes definicions tenen alguns punts especialment clau, com per exemple l’origen conegut de l’accident, la immediatesa del dany i el caràcter d’esdeveniment sobtat. Però no tot és accident de treball. Cal esmentar dos casos concrets en què l'accident no es considera com a tal: 1. El que és conseqüència d'una força major aliena a la feina. 2. El que és degut a una imprudència temerària o una actuació malicioses del treballador accidentat, que actua de manera contrària a la que exposen les normes i instruccions especificades. UNITAT 5. Àrees i camps d’actuació de la seguretat en el treball 5.1. Condicions de treball. Disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball 5.1.1. Aspectes de seguretat recollits en el Reial decret 486/1997 5.1.2. Condicions constructives 5.1.3. Ordre, neteja i manteniment 15 5.2. Eines, màquines i equips de treball 5.2.1. Eines 5.2.2. Màquines 5.2.3. Equips de treball 5.3. L’electricitat 5.3.1. Tipus d’efectes causats per l’electricitat 5.3.2. Tipus de contactes elèctrics 5.3.3. Factors que determinen els efectes sobre el cos humà 5.3.4. Regles contra els riscos elèctrics 5.4. Senyalització 5.5. Equips de protecció individual En aquest apartat farem referència a una altra de les normatives bàsiques de la prevenció i fonamental d’aquest curs: el Reial decret (RD) 486/1997, de 14 d’abril. És una normativa d’adequació a les directives europees i de la qual existeix una guia tècnica publicada per l’INSHT, i també un full informatiu, el FI numero 10, del Departament d'Empresa i d'Ocupació. Totes dues documentacions són de consulta especialment recomanada per a aquesta unitat. Una de les eines més utilitzades en l'àrea de la seguretat en el treball és la de les "inspeccions de seguretat", que són visites dels tècnics de prevenció als centres de treball. Aquestes visites han de ser planificades i preparades prèviament i el seu objectiu principal és identificar les situacions de treball no segures per mitjà de l'observació directa de com, qui i on realitza la feina, amb la finalitat de prendre les mesures correctores oportunes. Els aspectes que s'analitzen en aquestes visites són: la forma de treballar, els equips i les màquines que intervenen, com es fan servir, els productes que s'utilitzen, els magatzems, etc. 5.1. Condicions de treball. Disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball 5.1.1. Aspectes de seguretat recollits en el Reial decret 486/1997 L’objectiu del RD 486/1997 és establir les disposicions mínimes de seguretat i de salut aplicables a tots els llocs de treball. Aquest RD defineix els llocs de treball com les àrees del centre de treball, edificades o no, en les quals els treballadors hagin de romandre o a les quals puguin accedir per motiu del seu treball, incloent-hi els serveis higiènics, els locals de descans i de primers auxilis, els menjadors i les instal·lacions de servei o protecció annexes als llocs de treball. 16 A l'hora d’aplicar les condicions de treball incloses en aquest RD, s'ha de tenir en compte si la situació del lloc de treball és d'implantació posterior a l'entrada en vigor del RD i si hi ha hagut modificació, ampliació o transformació d'un lloc ja utilitzat, i se’l diferenciarà dels llocs de treball ja existents amb una activitat laboral ja iniciada prèviament. En el primer cas, els requisits recollits en la norma i els seus annexos són d’obligat compliment; en el segon cas, caldrà una adequació a la norma segons les possibilitats de cada requisit en particular. Aquest Reial decret no és d’aplicació als mitjans de transport externs a l’empresa, ni tampoc a les obres de construcció o a les indústries específiques, com la de la pesca, l'extracció (mineria), l'agricultura fora de zones edificades, etc. Totes aquestes activitats fora de l’àmbit d’aplicació de la norma es regulen en cada cas per una normativa específica. En el capítol II del RD es fa referència a les obligacions dels empresaris: L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels llocs de treball no origini riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors o, si això no és possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim. Els llocs de treball han de complir les disposicions mínimes establertes en aquest RD. A més, l’empresari ha de garantir la informació, la consulta i la participació dels treballadors en les qüestions a què es refereix aquest RD. En els annexos del RD s'estableixen com uns dels principis bàsics d’actuació en la prevenció de riscos laborals el disseny i les característiques de la construcció, de manera que els diferents apartats que analitza són: Condicions constructives: seguretat estructural Patinades, caigudes, vessaments, cops, etc. Control de situacions d’emergència: incendi, evacuació, etc. Ordre, neteja i manteniment. Senyalització Instal·lacions de servei i protecció Condicions ambientals. Temperatura, qualitat de l’aire, etc. Il·luminació Serveis higiènics i locals de descans Materials i locals de primers auxilis Informació, consulta i participació dels treballadors 17 5.1.2. Condicions constructives Els edificis i locals dels llocs de treball han de tenir l’estructura i la solidesa apropiades al seu tipus d’utilització. Per a les condicions d’ús previstes, tots els seus elements estructurals o de servei, incloent-hi les plataformes de treball, les escales fixes i les de gat, han de tenir les característiques següents: Han de tenir la solidesa i la resistència necessàries per suportar les càrregues o els esforços a què siguin sotmesos i han de disposar d’un sistema d’armadura, subjecció o suport que n’asseguri l’estabilitat. Les dimensions dels locals de treball han de permetre que el treball es realitzi: sense riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors en condicions ergonòmiques acceptables Els terres dels locals de treball han de ser fixos, estables i no lliscants, sense irregularitats ni pendents perillosos. Els envans transparents o translúcids i, especialment, els envans de vidre situats als locals o prop dels llocs de treball i les vies de circulació, han d’estar clarament senyalitzats i han de ser fabricats amb materials segurs. Altres elements inclosos fan referència a les vies de circulació, les portes, les rampes, els diferents tipus d’escala i les vies d’evacuació. Si voleu més informació, consulteu la bibliografia de la unitat. Espais de treball 1) 5.1.3. Ordre, neteja i manteniment Les zones de pas, les sortides i les vies de circulació dels llocs de treball, s'han de mantenir lliures d’obstacles en tot moment. Els llocs de treball, així com els locals de 18 servei, i els equips i les instal·lacions corresponents, s'han de netejar periòdicament. Les operacions de neteja no han de comportar riscos per a cap dels treballadors, per la qual cosa s'han de fer en els moments i amb els mitjans més adequats. S’han d'eliminar amb rapidesa les deixalles, les taques de greix i els residus, especialment de substàncies perilloses, sempre que puguin originar situacions de risc d’accident o contaminació de l’ambient de treball. En el món empresarial es parla sovint del mètode de les 5 S, mètode en cinc fases, les quals en japonès comencen totes per S. Tot i que aquest mètode s'assembla al “fer dissabte” a casa de tota la vida, ofereix una eina molt útil en el centre de treball: 1. Fase 1: classifica, queda't el que necessitis i elimina el que sigui innecessari (SEIRI). 2. Fase 2: estableix un ordre. Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc. Senyalització i delimitació (SEITON). 3. Fase 3: posa esment en la neteja i en l’ordre després de cada jornada (SEISO). 4. Fase 4: planifica. Estandarditza amb pautes senzilles les accions de neteja i ordre (SEIKETSU). 5. Fase 5: manté, revisa i millora periòdicament les darreres fases. Educació i disciplina (SHITSUKE). 5.2. Eines, màquines i equips de treball Les eines, les màquines i els equips de treball estan avui dia presents en pràcticament totes les àrees de treball. Freqüentment el seu nivell d'utilització fa que siguin l'origen de molts dels accidents que es produeixen en el món laboral. Per aquest motiu, es detalla un apartat especial. 5.2.1. Eines Definim l'eina manual com un objecte utilitzat generalment de manera individual que requereix per al seu funcionament la força motriu humana. Riscos associats: Cops i talls Lesions oculars Cops contra diferents parts del cos per projecció de la mateixa eina o del material treballat Esquinços per sobreesforços i moviments sobtats Contactes elèctrics indirectes Causes principals dels accidents: Inadequació entre l’eina i l’ús que se li dóna. 19 Defectes en l’estat de l’eina. Deficient manteniment. Mesures preventives i consells d’utilització: Abans d'utilitzar una eina cal revisar que estigui en bon estat. Aquesta revisió pot variar en funció del tipus d'eina i del risc associat. Cada eina per al seu ús: no s'han d'utilitzar les eines per a altres usos als quals no estan destinades. Realitzar un bon manteniment periòdic, preferiblement per part de professionals qualificats. Transportar-les i utilitzar-les correctament. Realitzar protocols de funcionament en condicions segures. Formació i informació, tant de tipus genèric com específic. 5.2.2. Màquines La normativa bàsica és el Reial decret 1435/1992 i les modificacions posteriors. També en parla el full informatiu FI numero 16, del Departament de Treball. Aquesta norma no defineix tan sols els mecanismes de prevenció o protecció referents a la utilització de màquines, sinó que també defineix, cosa que és igual d'important o més, el conjunt de processos i certificacions que regulen l’accés i la conformitat d’una determinada màquina i component de seguretat al mercat. Definicions d'interès: Màquina: conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals almenys un és mòbil i disposa de: òrgans d’accionament per al seu funcionament i circuits de comandament i de potència. Component de seguretat: component que es comercialitza per separat per garantir una funció de seguretat. Diferents tipus de riscos que trobem en les màquines: Mecànics: atrapaments, talls, impactes, projeccions, aixafaments, cisallaments… Elèctrics: directes i indirectes Tèrmics: cremades, incendis, explosions Químics: substàncies càustiques o àcides Mesures de prevenció i protecció enfront dels riscos derivats de la utilització de les màquines: 20 1. Mesures integrades en la màquina: formen part de la pròpia estructura de la màquina. I. Prevenció intrínseca (disseny, construcció…) II. Protecció (resguards i dispositius de protecció) III. Advertiments, informacions i senyals que ens proporciona la màquina mateixa IV. Disposicions suplementàries singulars de cada tipus de màquina 2. Mesures no integrades:. Protecció personal (equips de protecció personal) I. Formació i informació: genèrica i específica, com sempre II. Mètodes de treball (protocols de treball normalitzats…) III. Revisions i manteniment eficaç i periòdic per part de personal especialitzat i homologat. 5.2.3. Equips de treball La normativa bàsica es el Reial decret 1215/1997. També en parla el full informatiu FI numero 17, del Departament de Treball. Definició d’equip de treball: és qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball, i també les instal·lacions d’equips de treball que funcionin interdependentment. Els equips de treball s’han d’utilitzar de manera que es redueixin els riscos per als usuaris de l’equip, com també per a les altres persones que puguin trobar-se a prop d'aquest. Així, els treballadors han de poder accedir i romandre en condicions de seguretat en tots els llocs necessaris per utilitzar, ajustar o mantenir els equips de treball. Els equips de treball no es poden utilitzar de manera diferent a la indicada pel fabricant. Tampoc no es poden utilitzar sense els elements de protecció amb què estan equipats per fer les operacions previstes. Tanmateix, abans d’utilitzar un equip de treball, s’ha de comprovar que les condicions d’ús i les proteccions són les adequades i que la connexió o posada en marxa no representa un risc per a altres persones. En tot cas, l’ús d’un equip de treball determinat resta reservat als treballadors que hagin rebut formació específica per a la seva utilització. Comprovacions de l’equip de treball: Inicial: quan es compra i es fa servir per primera vegada o després d'una llarga temporada. 21 Addicional o després d’un esdeveniment excepcional. Periòdica o reglamentària. 5.3. L’electricitat L’electricitat és la font d’energia més utilitzada en la majoria de les activitats realitzades per l’home, especialment en el món laboral. El seu ús és generalitzat i la seva familiaritat, juntament amb el seu grau de desconeixement, els usos indeguts i el fet que no es pot percebre ni per la vista ni per l'oïda, fan que sigui causa de molts incidents i pocs accidents, però greus i mortals. L’electricitat és responsable d’una gran varietat d’efectes negatius sobre la salut dels treballadors. Podem distingir els efectes directes, provocats per l'electricitat en si mateixa, i els efectes indirectes, que són conseqüència de l'electrocució per contacte i el pas del corrent a través del cos. 5.3.1. Tipus d’efectes causats per l’electricitat Efectes directes del pas del corrent elèctric pel cos humà: Tèrmics: cremades internes, per contacte o per l’arc elèctric. Musculars: contractures, tetanització dels músculs pulmonars i fibril·lació ventricular. Efectes indirectes provocats pel contacte elèctric: Caigudes, cops i talls com a conseqüència del xoc. 5.3.2. Tipus de contactes elèctrics Hi ha dos tipus de contactes elèctrics pel que fa a l'àrea de prevenció de riscos. Tots dos tenen causes i mesures preventives específiques. Contacte elèctric directe: la persona toca directament un element que està en tensió amb qualsevol part del cos (per exemple, cables pelats d'un endoll o d'una connexió defectuosa). Contacte elèctric indirecte: la persona toca elements que normalment no estan en tensió, però que accidentalment ho estan per una avaria o un defecte (per exemple, rentadora, ordinador, nevera…). 5.3.3. Factors que determinen els efectes sobre el cos humà Els factors que determinen els efectes del corrent elèctric quan passa pel cos humà són múltiples. La llista següent de factors està ordenada de més a menys importants segons els accidents reals produïts, tot i que les coses sempre són relatives: Intensitat (ampers) que circula pel circuit. Resistència del circuit. Voltatge o tensió aplicada. 22 Tipus de corrent (alterna o contínua). Freqüència del corrent. Temps de contacte. Resistència elèctrica del cos humà. Recorregut que realitza el corrent a través del cos humà. Els circuits de pas més perillosos són: mà/peu, mà/cap, mà dreta/mà esquerra, peu dret/peu esquerre. Inevitablement, aquests conceptes (intensitat, resistència, voltatge…) són molt tècnics i sempre caldrà demanar que intervinguin i ens assessorin especialistes en la matèria. 5.3.4. Regles contra els riscos elèctrics Hi ha unes normes bàsiques per tal d'evitar un accident elèctric. Les hem dividit en bàsiques i complementàries i són les següents: Regles bàsiques contra els riscos elèctrics: Hi ha un conjunt de regles que ha de seguir tothom que no tingui un coneixement específic sobre aquesta matèria (és a dir, tothom que no sigui electricista). L'objectiu d'aquestes normes és reforçar la consciència envers la seguretat i reduir l'exposició als accidents en cas que calgui utilitzar l'energia elèctrica. Les 5 regles bàsiques contra els riscos elèctrics són: 1. Abans d'utilitzar un aparell o una instal·lació elèctrica, cal assegurar-se que està en perfecte estat. 2. A l'hora d'utilitzar un aparell o una instal·lació elèctrica, s'han de manipular tan sols els comandaments previstos per a aquesta finalitat pel fabricant o instal·lador. 3. No s'han d'utilitzar aparells elèctrics ni s'ha de manipular sobre instal·lacions elèctriques quan, accidentalment, aquestes estiguin molles o si es tenen les mans o els peus molls. 4. En cas d'avaria o d'incident, la primera mesura que s'ha de prendre és tallar el corrent; seguidament, s'han de limitar les intervencions o operacions elementals (com un canvi de làmpada o de fusible). 5. En cas d'avaria, apagada de llum o qualsevol altra anomalia, se n'ha d'informar immediatament i s'ha d'aturar la utilització de qualsevol aparell avariat per cap persona no qualificada. Les 5 regles complementàries contra els riscos elèctrics són: 1. No intentar arreglar els equips elèctrics, ni tan sols les operacions més senzilles. 23 2. Abans d'utilitzar aparells o màquines elèctriques, cal informar-se sobre les precaucions que cal adoptar per al seu ús correcte i cal respectar-les. 3. No s'han d'obrir mai les proteccions dels aparells elèctrics i s'han de respectar els senyals i les proteccions destinades a evitar el contacte del cos amb un fil o una peça sota tensió elèctrica. 4. Per realitzar treballs de qualsevol mena, sobre o a prop d'una instal·lació elèctrica, s'han de rebre, imprescindiblement, instruccions d'un especialista qualificat. 5. Per realitzar treballs de qualsevol naturalesa a prop de línies elèctriques (aèries o subterrànies), cal prendre totes les mesures necessàries per evitar qualsevol contacte amb els cables. 5.4. Senyalització La normativa bàsica sobre la senyalització és el Reial decret 485/1997, de 14 d’abril. També en parla el full informatiu FI numero 11, del Departament d'Empresa i Ocupació. L’objecte de la reglamentació és garantir que en els llocs de treball existeixi una senyalització adequada, sempre que els riscos no puguin evitar-se o limitar-se suficientment a través de mitjans tècnics de protecció col·lectiva o de mesures, mètodes o procediments d’organització del treball. Primer de tot, cal recordar que la senyalització és una tècnica de seguretat complementària, ja que no elimina el risc, sinó que només “informa” i pretén actuar sobre la conducta de les persones. Tipus de senyals: Senyal de prohibició: prohibeix un comportament. Senyal d’advertència: adverteix d’un perill. Senyal d’obligació: obliga a un comportament determinat. Senyal de salvament o socors: indica sortides d’emergència, llocs de primers auxilis i dispositius de salvament. Senyal indicatiu: proporciona altres informacions. Senyal en forma de plafó: consisteix en un placa informativa, molt visible. Senyal addicional: facilita informació complementària d’un altre senyal. Símbol o pictograma: és una imatge que descriu una situació o obliga a un comportament. Senyal lluminós: és un senyal que apareix per si mateix com una superfície lluminosa. Senyal acústic: és un senyal sonor codificat. Senyal gestual: és un moviment codificat de braços o mans. 24 Color de seguretat: és el que té atribuït un significat determinat, en relació amb la seguretat. Comunicació verbal: és un missatge verbal predeterminat. Criteris per utilitzar eficaçment i correctament els senyals: Ha de cridar l’atenció sobre l’existència de riscos i donar a conèixer la informació amb prou antelació. Ha de ser clar i amb una única interpretació. Ha d’alertar sobre situacions d’emergència. Ha de facilitar la localització d’instal·lacions de protecció. Ha d’orientar els treballadors en les maniobres perilloses. Codis de colors utilitzats en la senyalització de prevenció de riscos: Colors de seguretat 2) 5.5. Equips de protecció individual La normativa bàsica sobre els equips de protecció individual (EPI) és el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, i les condicions per a la seva comercialització i lliure circulació intracomunitària es regulen segons els reials decrets 1407/1992, de 20 de novembre, i 159/1995, de 3 de febrer. També en parla el full informatiu FI numero 8, del Departament d'Empresa i Ocupació. 25 5.5.1. Definició És qualsevol equip destinat a ser dut o subjectat pel treballador, perquè el protegeixi d’un o de diversos riscos que puguin amenaçar-ne la seguretat o la salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal fi. Queden exclosos de la definició, entre d’altres, els equips següents: Roba de treball i uniformes no destinats a protegir la salut (bates per no embrutar-se…). Equips dels serveis de socors i salvament. EPI dels militars i les forces de seguretat. EPI dels mitjans de transport per carretera. Material d’esport, d'autodefensa o de dissuasió (cossos de seguretat…). Aparells portàtils de detecció i senyalització de riscos (emprats especialment pels tècnics de prevenció). 5.5.2. Categories dels EPI La normativa recull la classificació dels diferents EPI. En funció de la seva classificació, se segueixen uns circuits determinats per a la seva homologació, certificació, fabricació i, en general, tota la documentació pròpia, més complexes i exigents per als EPI que protegeixen contra riscos més greus. Els EPI es classifiquen en tres categories, segons la gravetat dels riscos per als quals protegeixen i l'agent agressor. Aquestes categories són: CATEGORIA I EPI de disseny senzill, de protecció contra riscos mínims: Les agressions mecàniques d’efectes superficials (guants de jardineria, didals, etc.). Els productes de manteniment poc nocius els efectes dels quals siguin fàcilment reversibles (guants de protecció contra solucions detergents diluïdes, etc.). Els riscos durant tasques de manipulació de peces calentes que no exposin l’usuari a temperatures superiors als 50º C, ni a xocs perillosos (guants, davantals d’ús professional, etc.). Els agents atmosfèrics que no siguin ni excepcionals ni extrems (gorres, robes de temporada, sabates i botes, etc.). Les petites topades i vibracions que no afectin les parts vitals del cos i que no puguin provocar lesions irreversibles (cascos lleugers de protecció dels cabells, guants, calçat lleuger, etc.). La radiació solar (ulleres de sol). 26 El fabricant establert en la Comunitat Europea ha de reunir tota la documentació tècnica per si li és sol·licitada per l'Administració. També ha d'elaborar una declaració de conformitat i ha de marcar cada element amb les sigles CE. CATEGORIA II Són els EPI que, sense reunir les condicions de la categoria anterior, no estan dissenyats per a la classe III i que abans de ser fabricats han de superar l'examen CE de tipus, per al qual el fabricant ha de reunir la documentació tècnica necessària i ha d'elaborar una declaració de conformitat. CATEGORIA III Són els EPI de disseny complex, de protecció contra riscos molt greus i irreversibles o mortals: Els equips de protecció respiratòria filtrants que protegeixin contra els aerosols sòlids i líquids o contra els gasos irritants, perillosos, tòxics o radiotòxics. Els equips de protecció respiratòria completament aïllats de l’atmosfera, incloent-hi els destinats a la immersió. Els EPI que només ofereixin una protecció limitada en el temps contra les agressions químiques o contra les radiacions ionitzants. Els equips d’intervenció en ambients càlids els efectes dels quals siguin comparables amb els d’una temperatura ambient > 100º C, amb o sense radiació d’infrarojos, flames o grans projeccions de materials en fusió. Els equips d’intervenció en ambients freds els efectes dels quals siguin comparables amb els d’una temperatura ambiental < –50º C. Els EPI destinats a protegir contra les caigudes d’alçada. Els EPI destinats a protegir contra els riscos elèctrics, per als treballs realitzats sota tensions perilloses, o els que s’utilitzin com a aïllants d’alta tensió. 5.5.3. Normes legals que en regulen l’ús i la certificació El caràcter de "darrera protecció" que diferencia un EPI dels altres mitjans de protecció obliga les administracions dels diferents països a vigilar-ne la qualitat i a atorgar certificacions que n'avalin l'ús. La legislació estableix l’obligatorietat de sotmetre l'equip, si es tracta d’un EPI de les categories II i III i abans de ser comercialitzat, a la superació d’un examen CE de tipus per part del fabricant i per un organisme de control oficialment reconegut com a tal (notificat), que garanteixi l’eficàcia del producte d'acord amb les normes tècniques vigents. En el cas d’EPI que hagin de protegir de riscos greus (proteccions respiratòries, per exemple), s’exigirà, a més, el control de qualitat de la fabricació per 27 un dels organismes citats. El compliment d’aquests requisits està indicat per la marca de conformitat CE, que s’atorga només als equips que superen els controls esmentats. El projectista i/o fabricant, abans de comercialitzar un model d’EPI, ha de reunir la documentació tècnica indicada, ha d'elaborar la declaració de conformitat corresponent i ha de posar a cada EPI, o per defecte a l’embalatge, la marca amb les sigles CE de forma llegible e inesborrable. 1) Font: FI núm. 10. Generalitat de Catalunya. 2) Font: FI núm. 11. Generalitat de Catalunya. UNITAT 6. Pla d'autoprotecció i mesures en cas d'emergència 6.1. Manual d'autoprotecció 6.1.1. Àmbit d'aplicació 6.1.2. Continguts del pla d'autoprotecció 6.1.3. Els procediments hauran de garantir com a mínim 6.1.4. Àmbit d'aplicació 6.2. Situacions d'emergència: el foc com a principal desencadenant 6.1. Manual d’autoprotecció La normativa bàsica d’aplicació pel que fa a l’autoprotecció dels edificis i les persones és el RD 393/2007, de 23 de març, pel qual s’aprova la norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d’emergència. La norma bàsica d’autoprotecció (NBA) defineix i desenvolupa l’autoprotecció i estableix els mecanismes de control per part de les administracions públiques. Conté una gradació de les obligacions de l’autoprotecció i respecta la normativa específica d’activitats singulars com a activitats perilloses i amb possibles efectes perjudicials sobre la població i el medi ambient. És un document viu que ha d’estar en permanent revisió i actualització. L'NBA defineix l’autoprotecció com el sistema d'accions i mesuresencaminades a prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns, i a donar la resposta adequada a les possibles situacions d’emergència. Obliga a implantar i mantenir els plans d’autoprotecció i en determina el contingut mínim. Incideix no només en les actuacions davant de les situacions d’emergència, sinó també, i amb caràcter previ, en l’anàlisi i l'avaluació dels riscos, l’adopció de mesures preventives i de control, i la integració dels plans en els corresponents plans d’emergència de Protecció Civil. 28 Un aspecte important és que SEMPRE es pot realitzar un pla d’autoprotecció (PA). La seva no-realització no es pot justificar ni pel fet que l’edifici sigui anterior a la norma, ni pel fet que no s’ajusti a la normativa tècnica d’edificació aplicable. L’objectiu fonamental del pla és l'organització dels recursos disponibles, les persones i els equipaments, siguin els que siguin. 6.1.1. Àmbit d’aplicació En els annexos de la norma s’estableixen les activitats incloses, que són pràcticament totes les activitats laborals, i fins i tot algunes de residencials. Expressament, deixa fora del seu compliment les activitats que tinguin una reglamentació específica pròpia i els centres o establiments dependents del Ministeri de Defensa, les institucions penitenciàries i les forces i els cossos de seguretat, entre d’altres. La responsabilitat de l'elaboració, la implantació, el manteniment i la revisió del pla és del titular de l’activitat. Ha d'elaborar el pla un tècnic competent capacitat per dictaminar sobre els aspectes relacionats amb l’autoprotecció enfront dels riscos a què estigui subjecta l’activitat corresponent. Les administracions públiques han d'exercir les funcions de vigilància, inspecció i control. El pla d’autoprotecció ha d’acompanyar la resta de documents necessaris per a l’atorgament de la llicència o el permís per començar l’activitat. 6.1.2. Continguts del pla d’autoprotecció El PA ha de detallar els possibles accidents o esdeveniments que puguin donar lloc a una emergència i els ha de relacionar amb les corresponents situacions establertes en el mateix pla i amb els procediments d’actuació que cal aplicar en cada cas. 6.1.3. Els procediments hauran de garantir com a mínim La detecció i alerta L’alarma La intervenció coordinada El refugi, l'evacuació i el socors La informació en emergències a totes les persones exposades al risc La sol·licitud i recepció d’ajuda externa dels serveis d’emergència 6.1.4. Aspectes rellevants dels locals Podríem relacionar els aspectes característics de l’establiment als quals caldrà fer referència de manera precisa, segons la seva activitat, situació i riscos naturals: Identificació dels titulars i de l’emplaçament de l’activitat. Descripció de l’activitat. 29 Descripció del centre i del seu entorn, així com dels accessos i la seva accessibilitat (plànols, instal·lacions…). Inventari, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l’activitat i dels externs que puguin afectar, amb la identificació de la perillositat de determinades zones (gravetat i ocupació). Relació i descripció dels mitjans de protecció existents, humans i materials (plànols d’ubicació i dels recorreguts d’evacuació). Coneixement de l’estructura organitzativa de l'empresa (horaris, ubicació de les zones de treball…). Programes de manteniment de les instal·lacions. Pla d’actuació davant d’emergències (accions concretes a seguir). Identificació i funcions de les persones i els equips implicats en el PA. Integració del PA en altres plans d’àmbit superior (Protecció Civil). Implantació del PA (formació i informació). Manteniment de l'eficàcia i l'actualització. Auditories, simulacres… 6.2. Situacions d’emergència: el foc com a principal motiu desencadenant 6.2.1. Definicions de foc i incendi El foc és una reacció química entre un combustible i l’oxigen de l’aire, reacció que desprèn una gran quantitat d’energia en forma de llum i calor, acompanyada de fums i gasos. L’incendi és un foc no desitjat que es troba sense control i els seus efectes poden provocar lesions a les persones i danys materials als edificis i les instal·lacions. 6.2.2. Triangle del foc Perquè el foc s’iniciï i després es mantingui i s’estengui, necessita tres factors essencials. Per aquest motiu parlem del "triangle del foc", perquè es necessiten els tres elements en el lloc i el moment determinats perquè es produeixi un foc. 1. Combustible: substància que emet vapors i que és capaç de combinar-se amb l’oxigen i, juntament amb l’energia d’activació, iniciar un foc. Són exemples de substàncies que poden reaccionar amb l’aire amb facilitat: el paper, la fusta, el butà, el carbó i la gasolina. 2. Comburent: és l’element que reacciona amb el combustible. En el nostre entorn és l’oxigen, si bé en situacions extraordinàries podrien ser altres elements (mescles de gasos). La concentració d’oxigen en l’aire és aproximadament del 21 %. La mínima per poder realitzar la combustió és del 5 % i la mínima perquè nosaltres puguem respirar és del 14 %. 30 3. Energia d’activació: és la calor necessària perquè la mescla de combustible i comburent en determinades situacions pugui reaccionar i iniciar un foc. L’energia d’activació pot tenir diferents orígens: I. Tèrmic: espelmes, encenedors, cigarretes. II. Mecànic: motors que generin fricció, guspires. III. Elèctric: quadres elèctrics, endolls sobrecarregats, interruptors en mal estat. IV. Químic: productes molt reactius que generin calor (sodi). V. Naturals: llamps. Normalment s’acostuma a incloure-hi un quart element: la reacció en cadena que es produeix un cop iniciat el foc. Aquesta reacció es produeix a causa de l’augment de temperatura que genera el mateix foc i que s’utilitza com a energia d’activació per propagar-lo. Si tenim consciència de l'existència d'aquests components, podrem començar a aprendre com podem evitar o com podem extingir un foc si es produeix: tan sols és necessari eliminar un dels tres factors. Per exemple: Calor: per refredament, baixant la temperatura o mullant la zona afectada. Comburent: eliminant-lo o reduint la seva concentració (per substitució) a nivells en què no pugui reaccionar. Combustible: tancant, ventilant o reduint la seva presència. Hi ha diferents tipus de combustió, segons la velocitat de propagació i els efectes que produeix: 1. Combustió lenta: poca emissió de llum i poca calor (cigarreta). 2. Combustió normal: llum i calor molt perceptibles (paper). 3. Combustió ràpida (deflagració): gran velocitat de propagació (gasolina). 4. Combustió molt ràpida (explosió): molt gran velocitat de propagació (gasos tancats). 6.2.3. Tipus de focs segons els combustibles implicats Cada combustible té unes característiques especials: temperatura, propagació, elements d’extinció, etc. En funció d’aquestes característiques, podem classificar els combustibles en: Tipus A Sòlids amb brasa: paper, fusta, carbó, roba. Tipus B Líquids inflamables i sòlids liquables: gasolina, èter, pintures, olis. Tipus C Gasos inflamables: butà. Tipus D Metalls i productes químics reactius: sodi, potassi. 31 Tipus E Elèctrics: de components elèctrics, motors. NTP 99: Métodos de extinción y agentes extintores 6.2.4. Agents extintors més utilitzats Un cop sabem com s’origina un foc i els diferents tipus de foc que podem trobar, podem veure els agents extintors més utilitzats: 1. Aigua: actua per refredament (abaixa la temperatura). La tenim en abundància i és barata. 2. Escuma: refreda i aïlla. 3. Anhídrid carbònic: refreda i desplaça l’oxigen. 4. Pols química seca: reacció química que inhibeix el progrés del foc. Un element que s'ha de tenir en compte és que el que reacciona amb l’aire no és res sòlid o líquid, sinó que són els vapors que es desprenen dels elements sòlids o líquids, i que depenen de la temperatura a la qual estiguin aquests. Des del punt de vista de la temperatura a la qual cremen, podem parlar de: Productes inflamables: cremen a temperatura ambient (gasolina). Productes combustibles: necessiten un increment de temperatura per poder cremar (gasoil). Un cop iniciat el foc en la primera fase o ignició, aquest es propaga a altres materials més o menys pròxims i de diferents maneres: Radiació: propagació per causa de la calor en totes direccions. Convecció: propagació a causa de l’aire calent que es produeix, de manera que aquest sempre tendeix a anar cap a dalt. Conducció: propagació directa per contacte amb materials que puguin conduir la calor. Un cop produït el foc, la mateixa reacció de la combustió dels elements genera diferents tipus de productes, que són els responsables dels perjudicis per a la salut de les persones: Fums: partícules que es desprenen en la combustió. Provoquen sufocació, irritació i, indirectament, manca de visió. Gasos: sovint són tòxics, irritants i asfixiants, i provoquen efectes greus si s'inhalen. Calor i flames: provoquen principalment cremades, deshidratació i sufocació per causa de l’elevat consum d’oxigen en la reacció combustible. 32 6.2.5. Mitjans de protecció Són els que, per una banda, poden evitar que l’incendi s’iniciï, però, per l'altra, també actuen quan ja s’ha produït, atès que poden reduir la seva propagació i les seves conseqüències. Sistemes preventius Com ja hem vist en altres unitats del curs, hi ha alguns principis bàsics que cal tenir en compte: per exemple, el disseny de les instal·lacions, els materials emprats en la construcció, l’ordre i la neteja, l'emmagatzematge adequat de les substàncies perilloses, el manteniment de les instal·lacions i, especialment, la formació i la informació que els treballadors puguin rebre referents al foc en si mateix i a les causes que l’originen. Sistemes de protecció Com a principals sistemes de protecció tenim: Enllumenat d'emergència Polsadors manuals d'alarma Sistemes de detecció automàtica d'incendis Extintors portàtils Boques d'incendi equipades (BIE) Sistemes fixos d'extinció Hidrants exteriors públics 33

Curs bàsic de prevenció de riscos laborals PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue