PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS PDF

¿QUÉ ES LA EDUCACIÓN? (Enciclopedia de Pedagogía (1930) - 184 definiciones) Segons la LEC (llei Educativa Catalunya) (2009) l'educació és un dret de tothom. Exercici D'aquest dret s'ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les Facetes del desenvolupament personal i profesional....

¿QUÉ ES LA EDUCACIÓN? (Enciclopedia de Pedagogía (1930) - 184 definiciones) Segons la LEC (llei Educativa Catalunya) (2009) l'educació és un dret de tothom. Exercici D'aquest dret s'ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les Facetes del desenvolupament personal i profesional. l'educació es factor principal en generar: - capital hamà (gent famada) - capital social (relacions socials) - unir societat i cultures, garantint que tothom tingui les mateixes oportunitats. Conjunto diverso de actividades, por lo que su comprensión es compleja. Proceso de facilitar el aprendizaje o la adquisición de conocimientos, habilidades, valores, creencias y hábitos de un grupo de personas Transmisión de generación en generación, a través de experiencias vitales. Figuras de autoridad: los padres, los educadores, pero las personas también pueden educarse a sí mismos en un proceso llamado aprendizaje autodidacta. Cualquier experiencia que tenga un efecto formativo en la forma en que uno piensa, siente o actúa puede considerarse educativa. educació → és un dret de totes les persones, s’ha de garantir al llarg de la vida i atenent a les facetes del desenvolupament personal i professional. L’educació = principal factor per generar capital humà, contribuir al capital social i element de cohesió social i cultural per mitjà d’igualtat d’oportunitats. funcions de l’educació: 1. Assegurar la continuïtat social → la societat tracta de reproduir-se i de perpetuar la identitat al llarg del temps. COM? transmeten a les noves generacions el patrimoni cultural ( tradicions, usos i costums). L’educació = principal mitjà per a formar ciutadans que encaixin amb els motlles socialment establerts. 2. Promoure el canvi social → la societat necessita introduir noves variants i perspectives, capaces de renovar velles estructures i assegurar-ne la supervivència i progrès. L’educació = fonamenta esperit crític i creativitat per promoure i prepara els canvis socials. 1 3. Adaptar els individus al grup → l’educació facilita la inserció dels individus a la societat. A través de l’educació els individus s’adapten gradualment a les necessitats i realitats de les situacions existents. El canvi social ha de ser progressiu. 4. Exercir un control social → S’han d’establir unes normes sobre el comportament dels membres i s’han de complir. L’educació treballa per la cohesió, unitat de grup i s’estableixen les condicions de la seva identitat. 5. Realitzar una selecció social → L’educació, a través de procediments selectius, estableix diferencies entre uns individus i uns altres. Atribueix rols socials diferents. 6. Disminuir les diferències socials → L’escola ha de ser un dels principals instruments que permet la igualació dels diferents sectors socials i que tothom tingui les mateixes oportunitats. 7. Promoure el desenvolupament material de la societat → el desenvolupament econòmic d’un país depèn en gran mesura del nivell educatiu i cultural que té. En efecte, si un país té un alt nivell econòmic té també un alt nivell educatiu. En contraposició, un país amb nivell econòmic baix el seu nivell educatiu també serà baixa 4 PILARS DE L’EDUCACIÓ Aprendre a conèixer el que suposa, aprendre a aprendre per aprofitar les possibilitats de l'educació al llarg de la vida. És el plaer de comprendre, de conèixer i de descobrir. La finalitat és despertar la curiositat intel·lectual, el sentit crític i l'autonomia de judici. Aprendre a fer per adquirir no només una qualificació professional sinó, una competència que capaciti l'individu a fer front a gran nombre de situacions i a treballar en equip. Relacionat amb la formació professional. La finalitat és un ensenyament Aprendre a viure junts i realitzar projectes comuns i preparar-se per tractar els conflictes respectant els valors de pluralisme, comprensió mútua i la pau. Cal acceptar i respectar les diferències, aprendre a gestionar els conflictes. La finalitat és cooperar. Aprendre a ser no menysprear en l'educació cap de les possibilitats de cada individu: memòria, raonament, sentit estètic, capacitats físiques, aptituds per comunicar...Contribuir al desenvolupament global de cada persona (cos, ment, intel·ligència, sensibilitat, sentit estètic, etc. La finalitat és desenvolupar autonomia i responsabilitat personal. ORÍGENS Principis 5. XIX (19) van sorgir els estats/ nació Influenciat per els valors 2  - polítics: volen oferir ensenyament basic, escolarització i generalització per fomentar la idea de nació - historics - sociais Escola es van transmetre nos valers = consciencia i sentiment pertinenca. Aixi els sistemes escolars es converteixen en agente de difusió de volas i hnavien contribuit a una integració de la societat, amb Finalitat colectiva. SISTEMA - QUE ES UN SISTEMA? Conjunt de coses relacionades entre si ordenadament, contribueren a un determinat obecte. - CARACTERÍSTIQUES: 1. DIFERENCIACIÓ D'ELEMENTS: Escoles, profes, etapes,asignatures. alumnes… 2. VARIACiÓ D'INTERRELACIONS: tots els elements connectats perquè funcioni el sistema educatiu 3. CONSECUCiÓ -CONSERVACIÓ: Estan preparats per a conservar-se. 4. EVOLUCIÓ: Constant 5. ORGANiTZACIÓ: Per etapes/nivells. organitzacio = jerarquia. 6. ORIENTACiÓ: objectius marcats (educació alumnat) 7. REGULACIÓ: normes que el fan funcionar, es treballa per adquirir uns objectius. No pots pasar a un altre cicle si as suspès dos assignatures 8. COHERÈNCIA: tots els components an de ser coherents. El sistema a de tenir clar els seus objectius 9. INTEGRACIÓ: Les parts han d'estar relacionades i integrades (diferents nivels educatius). Ja que Soles no tenen sentit. 10. DINAMICITAT: S'adapta als canvis ja que els sistemes i les seves parts són dindimics. Tenen un funcionament propi (objectius per cada nivell) pero tots s'apunten al objectiu final. FUNCiONAMENT SISTEMES EDUCATIUS: 3  Conjunt d'institucions educatives d'educació Formal Relacionades entre si mitjantant l'estructura formada per nivells/ étapes/cicles Regulades, gestionades i supervisades per agencies i agents públics. costejades en gran part per administracions públiques Amb profesorat format, seleccionat i supervisades per agêncies i agents.bRetribuits, en part, a carrer de pressupost públic. certificate o credencials regulades (formal) per poders públics. REPTES SISTEMES EDUCATIUS: - procesos d'inclusió/ exclusió - progresivitat - procesos de segmentació vertical/horitzontal (materies, especialittació educació…) - Pressió propedèutica dels nivells superiors sobre els Inferiors - Existencia d'institucions models - Formació de cultures i estructures acadèmiques /escolars. FINALITAT SISTEMES EDUCATIUS: Fan funcions esenciala per la vida dels individos i societat dimensions individuals i comunitàries: la maduresa de les Societats, es deriva en gran part de seva capacitat por integrar a partir de l'educació les dimensions individuals i comunitàries Per garantir bon funcionament sistema educatio i evitar problemes i conflictes d'interes cal Que les 2 dimensions comparteixen objectius. DIMENSIO INDIVIDUAL: OBJECTIUS PERSONALS: qui soc, identitat Donar gent formació plena que els permeti conformar la propia identitat construr percepció realitat que inegri alhora el coneirement i la valoració ética i moral de la mateixa La formació plena ha d'anar dirigida al desenvolupament de la seva capacitat per exercir de manera crítica i en una societat acidògicament plural com: llibertat tolerància solidaritat DIMENSIÓ COMUNITÀRIA Societat demana una bona adeduació a les creitents i canviants necesitats colectives Aixo s'aconsegueir grácies a: 4  Formació i instrucció q donen sisteMes educatiUs Transmisió de coneixements i sabers Qualificació con a recursos humans L'educació, com a institucio social desenuoupa varies Funcions amo fi de proporcionar unitat, madureca i cohesió tant de forma comunitària com individual. osea alumnat s’ha da semblar el maxim posible a la societat due es trobaran : on hauran de conviurt i treballar. 3 IDEES CLAUS DEL SISTEMA EDUCATIO Educacio per preparar pal futur Educació promou transformació, progres social i millor futur. Cada cop s'aposta mes perque educació siqui un dret. RESUM sistema educatiu concebut pet proces socialització, dona saber, conducta sobe... Funció principal: Garantir reproducció social i cultural per supervivencia Educació formal: És l’ensenyament que es fa a les escoles, instituts i universitats, amb un pla d’estudis i exàmens per obtenir títols oficials. Educació no formal: Són activitats d’aprenentatge fora de les escoles, com cursos, tallers o activitats que no donen un títol oficial. Educació informal: És el que aprenem a la vida quotidiana, de manera espontània, parlant amb altres persones o vivint experiències, sense cap estructura formal. 5 DRETS DELS HUMANS Opinió argumentada Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Article 2: Tothom té tots els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es pot fer cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania. Article 3: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat Article 4: Ningú no pot ser sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus estan prohibits en totes les seves formes. 6 Article 5: Ningú no pot ser sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Article 6: Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica. Article 7: Totes les persones són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a la mateixa protecció per la llei. Totes tenen dret a la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una discriminació d'aquest tipus. Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu als tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei. Article 9: Ningú no pot ser detingut, pres o desterrat arbitràriament. Article 10: Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal Article 11: - Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que es presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què se li hagin assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. - Ningú no pot ser condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no es pot imposar cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte Article 12: Ningú no pot ser objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i la seva reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o contra aquests atacs. Article 13: - Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada estat. - Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, 7 Article 14: Si ens persegueixen, tenim dret a anar a un altre paÌs i demanar que ens protegeixin. PerÚ perdem aquest dret si no respectem els articles d'aquesta DeclaraciÛ. Article 15: Tenim dret a pert‡nyer a un paÌs. I, si desitgem pert‡nyer a un altre paÌs, ning ̇ no pot, arbitr‡riament, impedir- nos-ho. Article 16: Quan tenim edat de casar-nos, tenim dret a fer-ho sigui quina sigui la nostra raÁa, el nostre paÌs d'origen o la nostra religiÛ. Les dones i els homes tenim els mateixos drets quan som casats i quan ens separem. No hi ha ning ̇ que ens pugui obligar a casar-nos i, si ho fem, el govern del nostre paÌs ha de protegir la nostra famÌlia. Article 17: Com tothom, tenim dret a tenir les nostres coses, i ning ̇ no tÈ dret a prendre'ns-les. Article 18: Tenim dret a pensar el que volem i a canviar de manera de pensar. TambÈ tenim dret a triar lliurement la religiÛ que volem, a canviar de religiÛ i a practicar-la com ens sembli, sols o amb d'altres persones. Article 19: Tots tenim dret a la llibertat d'opiniÛ i d'expressiÛ. Tenim dret a intercanviar idees amb les persones d'altres paÔsos sense que les fronteres ens ho impedeixin. Article 20: Tots tenim dret a organitzar grups i reunions, i a participar-hi de manera pacÌfica. Ning ̇ no ens pot obligar a formar part d'un grup. Article 21: Tenim dret a participar activament en les decisions del nostre paÌs, directament o escollint representants que tinguin les nostres idees i votant lliurement per indicar la nostra elecciÛ. Per poder escollir els nostres governants, periÚdicament s'han de fer eleccions no manipulades en les que tothom pugui votar lliurement. Article 22: Cadasc ̇ de nosaltres tenim dret a beneficiar-nos de tots els avantatges socials, culturals i econÚmics per poder viure dignament. Article 23: Tenim dret a treballar, a triar lliurement una feina i a rebre un sou que ens permeti viure dignament, a nosaltres i a la nostra famÌlia. Totes les persones que facin el mateix treball, tenen dret, sense cap discriminaciÛ, al mateix sou. Si treballem, tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos. Article 24: Tots tenim dret a descansar. Per tant, la jornada laboral no ha de ser excessivament llarga i, periÚdicament, hem de poder tenir vacances pagades. Article 25: Tant nosaltres com la nostra famÌlia tenim dret a un nivell de vida que ens asseguri l'alimentaciÛ, el vestit, l'habitatge i l'assistËncia en cas de malaltia. Tenim dret a 8 ser ajudats si no podem treballar, ja sigui perquË no hi ha feina, perquË estem malalts, perquË som massa grans o per qualsevol altra raÛ independent de la nostra voluntat. Tots els nens i nenes tenen els mateixos drets, encara que els seus pares no estiguin casats. Article 26: Tenim dret a anar a l'escola, i a beneficiar-nos de l'escola obligatÚria sense haver de pagar res. L'escola ha de fomentar la convivËncia i el desenvolupament dels talents de cadasc ̇. Els pares tenen dret a triar el tipus d'educaciÛ dels seus fills. Article 27: Tots tenim dret a participar i beneficiar-nos tant de la vida cultural com del progrÈs cientÌfic de la societat en quË vivim. Article 28: Per tal que tots els drets i les llibertats de quË hem parlat fins ara puguin ser protegits adequadament, cal que existeixi un ordre social i internacional que ho faci possible. Article 29: Tots tenim deures en relaciÛ amb les persones que ens envolten, a les quals, d'altra banda, necessitem per desenvolupar-nos plenament. La nostra llibertat i els nostres drets nomÈs estan limitats pel reconeixement i el respecte necessari a la llibertat i els drets dels altres. Article 30: Cap Estat, cap grup, cap Èsser hum‡, pot utilitzar cap principi d'aquesta DeclaraciÛ per suprimir el drets i llibertats que s'hi proclamen. DRETS DELS INFANTS 1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure. 3. Dret a un nom i a una nacionalitat. 4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats. 5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuits. 6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat. 7. Dret a l'educació gratuita. Dret a divertir-se i a jugar. 8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill. 9 9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball. 10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom. LLEIS EDUCATIVES ESPANYOLES 1. Anteproyecto de Ley de Instrucción Pública II República (1931) Resum: Va ser un intent de modernitzar el sistema educatiu espanyol durant la Segona República. Aquest projecte pretenia garantir l’educació pública, gratuïta i laica, amb l’objectiu de reduir l’analfabetisme i promoure una educació més inclusiva. Mai va ser aprovat completament, però va marcar el camí cap a una reforma educativa profunda. 2. Ley sobre Educación Primaria, 1945 Resum: Aquesta llei va establir l’obligatorietat de l’ensenyament primari per a tots els nens fins als 14 anys, sota el règim franquista. També es va establir que l’educació primària havia de ser pública i gratuïta, però amb un fort control de l’Església i l’Estat. 3. Ley de Ordenación de la Enseñanza Media, 1953 Resum: Va crear el sistema de l’ensenyament secundari sota un model tradicional. Estableix una estructura rígida entre la formació tècnica i acadèmica, i va consolidar l’ensenyament mitjà en una època de consolidació del règim franquista. Es van establir uns currículums específics i una organització acadèmica més formal. 4. Ley General de Educación (LGE), 1970 Resum: Una de les lleis més importants de la transició democràtica. Va establir la unificació del sistema educatiu i va crear l’ensenyament bàsic obligatori fins als 14 anys. Va promoure l’ensenyament públic i va intentar reduir les desigualtats educatives, tot i que manté una divisió entre educació pública i privada. 5. Ley Orgánica Reguladora del Estatuto de Centros Escolares (LOECE), 1980 Resum: Aquesta llei va establir un marc legal per a la creació de centres educatius amb autonomia, en particular les escoles privades i concertades. Va introduir la possibilitat de finançar els centres privats amb fons públics (sistema de concertació), i va establir mecanismes de participació de les famílies en la gestió educativa. 6. Ley Orgánica del Derecho a la Educación (LODE), 1985 10 Resum: Va garantir el dret a l’educació a tot l’alumnat i va establir els principis d’igualtat i no discriminació en l’accés a l’ensenyament. Va introduir canvis per millorar la qualitat de l’educació, promovent la participació de les famílies i comunitat educativa en la gestió dels centres i va reforçar el model d’escoles concertades. 7. Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE), 1990 Resum: Va ser una reforma educativa molt profunda que va introduir canvis importants en la estructura educativa. Va establir l’educació obligatòria fins als 16 anys i va dividir l’ensenyament en tres etapes (educació infantil, primària i secundària). Va apostar per una educació integradora i va promoure un sistema de formació professional més desenvolupat. 8. Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE), 2002 Resum: Va ser una llei que va buscar millorar la qualitat educativa amb mesures de control i avaluació més estrictes. Va introduir canvis en els continguts i avaluacions dels alumnes, amb un enfocament més centrat en els resultats acadèmics. La llei va ser criticada per una gran part de la comunitat educativa per ser massa rígida i per afavorir l’elitització del sistema educatiu. 9. Ley Orgánica de Educación (LOE), 2006 Resum: Va derogar la LOCE i va establir una educació més inclusiva i igualitària, amb un enfocament en la formació integral de l’alumne. Va recuperar elements de la LOGSE i va reforçar la participació de les famílies i els professors en la gestió dels centres. Va establir una educació de qualitat per a tothom, amb mesures d’inclusió per a alumnes amb necessitats educatives especials. 10. Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), 2013 Resum: Aquesta llei va introduir mesures per a l’augment de la qualitat educativa, amb una major centralització de l’educació i una forta orientació cap als resultats de les proves externes. Va reduir la flexibilitat curricular i va reforçar els exàmens de fi de cicle com a eina d’avaluació. També va establir un sistema de revàlides per a l’ESO i el batxillerat. 11. Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (LOMLOE), 2020 Resum: Va ser una modificació de la LOE amb l’objectiu de millorar la inclusió i reduir les desigualtats educatives. Va introduir novetats com la retirada de les revàlides de la LOMCE i va promoure una major equitat en l’educació. Va establir un model més flexible i adaptat als canvis socials, amb un enfocament especial en la diversitat i la igualtat de gènere. 11 SISTEMA EDUCATIVO EN CATALUÑA La Llei d’Educació de Catalunya és del 2009. És una llei autonòmica aprovada pel Parlament de Catalunya, desenvolupa i concreta les competències d’educació que té Catalunya en virtut de l’Estatut d’Autonomia. LEC La LOE (Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación) és la llei que va establir el marc legal bàsic per al sistema educatiu a Espanya abans de la reforma introduïda per la LOMCE i la posterior modificació per la LOMLOE. La LOE va ser una norma fonamental per a l’organització, regulació i desenvolupament del sistema educatiu a Espanya fins que va ser actualitzada. Objectius principals de la LOE: - Garantir el dret a l’educació: La LOE va assegurar que tots els ciutadans tinguessin accés a l’educació, garantint l’educació obligatòria i gratuïta fins als 16 anys. - Fomentar la igualtat d’oportunitats: Va establir mesures per reduir les desigualtats socials i promoure la inclusió educativa, especialment per als alumnes amb necessitats educatives especials. - Promoció de l’educació en valors: La LOE va subratllar la importància de l’educació en valors com la solidaritat, el respecte a la diversitat, la pau i la convivència democràtica. - Desenvolupament de les competències bàsiques: Va posar èmfasi en el desenvolupament de competències bàsiques en matèries com matemàtiques, llengua, ciències i coneixements socials. - Millora de la qualitat educativa: Va promoure la qualitat en l’ensenyament, amb un enfocament en la formació dels docents, la innovació pedagògica i l’orientació professional. Estructura del sistema educatiu segons la LOE: La LOE establia la següent estructura per al sistema educatiu: 1. Educació Infantil (0-6 anys): No obligatòria, però essencial per al desenvolupament dels infants. 12  Organitzada en dues etapes: primer cicle (0-3 anys) i segon cicle (3-6 anys). 2. Educació Primària (6-12 anys): Obligatòria i gratuïta. Cursada en sis cursos (de 1r a 6è). Foment de les competències bàsiques en àrees com la llengua, les matemàtiques, les ciències i l’educació física. 3. Educació Secundària Obligatòria (ESO) (12-16 anys): Cursada en quatre cursos (de 1r a 4t d’ESO). Obligatòria i gratuïta. Ensenyament orientat a preparar els alumnes per a la formació professional o el batxillerat. 4. Batxillerat (16-18 anys): No obligatori. Organitzat en dues modalitats: Científic-Tecnològic, i Humanístic-Social. Orientat a preparar els estudiants per als estudis universitaris. 5. Formació Professional (FP): Dirigida a alumnes que volen adquirir una formació tècnica i professional. Podia ser de grau mitjà o superior, i també s’orientava a preparar els alumnes per a la inserció al mercat laboral. Principals novetats i característiques de la LOE: 1. Educació inclusiva: La LOE va introduir un enfocament inclusiu, amb especial atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, garantint els suports i recursos per a la seva integració a les aules regulars. 2. Participació de la comunitat educativa: Va establir la necessitat de fomentar la participació activa de les famílies, els estudiants i el professorat en el procés educatiu. Els consells escolars van tenir un paper important en la presa de decisions. 3. Currículum bàsic: La LOE va definir un currículum bàsic per a cada etapa educativa, deixant als centres certa autonomia per adaptar-lo a les seves necessitats i contextos locals. 4. Avaluació de la qualitat educativa: 13 Va establir mecanismes per avaluar la qualitat dels centres i el rendiment dels estudiants, amb la intenció de millorar contínuament els resultats del sistema educatiu. 5. Reforç de la formació del professorat: La LOE va posar èmfasi en la formació contínua i en la professionalització dels mestres i professors, establint requisits més alts de formació per als docents. Modificacions posteriors de la LOE: Tot i que la LOE va ser una llei clau en l’organització del sistema educatiu espanyol durant molts anys, va ser modificada per la LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, 2013) i posteriorment per la LOMLOE (2020), que van introduir canvis en diversos aspectes com la flexibilització curricular, les proves externes (revàlides), la segregació entre l’educació pública i privada, i la priorització de la competència en determinades matèries. Conclusió: La LOE va ser una llei fonamental per al sistema educatiu a Espanya, ja que va establir les bases de l’educació obligatòria i va promoure la inclusió, la igualtat d’oportunitats i la millora de la qualitat educativa. Tot i que va ser modificada posteriorment per altres lleis com la LOMCE i la LOMLOE, la seva influència en l’organització i el desenvolupament del sistema educatiu va ser clau en la història de l’educació a Espanya. LOMLOE (Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre) és la llei que regula el sistema educatiu a Espanya. Modifica la LOE (Llei Orgànica d’Educació) de 2006 i busca millorar la qualitat de l’educació, adaptant-la als nous temps i a les necessitats dels estudiants. Objectius de la LOMLOE: - Garantir el dret a una educació de qualitat per a tots els estudiants, independentment del seu origen o situació econòmica. - Fomentar la inclusió: Donar més suport als estudiants amb necessitats especials i promoure la igualtat d’oportunitats per a tothom. - Ensenyar competències clau per al segle XXI, com el pensament crític, la creativitat i l’ús de la tecnologia. - Reforçar els valors democràtics: Promoure la igualtat de gènere, el respecte als drets humans i la sostenibilitat. 14  - Millorar la Formació Professional (FP), adaptant-la millor a les necessitats del mercat laboral. Principals canvis de la LOMLOE: Eliminació de la “revàlida”: S’eliminen els exàmens finals obligatoris per passar de curs (revàlides), substituint-los per una avaluació contínua. Més educació en valors: Es reforcen els continguts sobre igualtat de gènere, drets humans i sostenibilitat. Més atenció a la diversitat: Es milloren els recursos per als estudiants amb necessitats educatives especials, promovent una educació més inclusiva. Currículum més flexible: Els centres educatius tenen més llibertat per organitzar la seva ensenyança i adaptar els continguts a les necessitats dels seus estudiants. Educació pública com a prioritat: Es posa el focus en millorar l’educació pública i regular millor els centres privats concertats. Digitalització: Es fomenta l’ús de la tecnologia a les aules per preparar millor els estudiants per al futur digital. Impacte de la LOMLOE: Igualtat: Es busca que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats, independentment de la seva situació. Competències per al futur: Els estudiants es preparen millor per al futur laboral, amb una educació més pràctica i actualitzada. Més autonomia per als centres: Els col·legis i les comunitats autònomes tenen més llibertat per adaptar l’educació a les seves necessitats. Conclusió: La LOMLOE modernitza el sistema educatiu espanyol, fent-lo més inclusiu, flexible i centrat en les competències necessàries per al futur. Reforça l’educació pública, promou la igualtat i posa més èmfasi en la tecnologia i la formació professional. 15 INFORMES: Els informes sobre educació són documents que analitzen, avaluen i presenten informació detallada sobre l’estat actual del sistema educatiu, les seves polítiques, els resultats d’aprenentatge i les tendències socials i econòmiques relacionades. Aquests informes són elaborats per organitzacions internacionals, governaments, institucions acadèmiques i altres entitats d’investigació. 1. Informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes): Elaborat per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), el PISA avalua el rendiment dels alumnes de 15 anys en tres àrees principals: lectura, matemàtiques i ciències. Aquest informe també analitza les condicions socials i econòmiques que poden influir en els resultats educatius. L’últim informe (2022) va explorar aspectes com la digitalització a les aules i les desigualtats en l’educació, especialment en resposta a la pandèmia de COVID-19. 2. Informe de l’UNESCO sobre l’Educació Mundial: L’UNESCO publica informes anuals sobre l’estat de l’educació a nivell mundial, amb especial atenció a les metes globals d’educació, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), concretament l’ODS 4, que busca garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tots. Els informes inclouen dades sobre l’accés a l’educació, les desigualtats de gènere, la qualitat de l’ensenyament i els desafiaments actuals a nivell mundial. 3. Informe GEM (Global Education Monitoring Report): També publicat per l’UNESCO, aquest informe examina els progressos dels països en l’assoliment dels ODS relacionats amb l’educació. Analitza els reptes globals com la desigualtat d’accés a l’educació, les disparitats regionals i els canvis tecnològics en l’ensenyament. 4. Informe de la Comissió Europea sobre Educació: La Comissió Europea publica informes i informes d’estudi sobre l’estat de l’educació a la Unió Europea, incloent l’ús de noves tecnologies a les aules, la mobilitat estudiantil, i les estratègies per millorar els sistemes educatius nacionals. També s’analitzen les competències laborals i l’educació superior. 5. Estudis sobre educació a nivell nacional: 16 Molts governs elaboren informes periòdics sobre l’educació dins dels seus propis països. Aquests informes solen incloure dades sobre el finançament de l’educació, les taxes de graduació, l’equitat en l’accés a l’educació i les iniciatives per millorar el sistema educatiu nacional. A Espanya, per exemple, el Ministeri d’Educació publica informes anuals sobre els resultats educatius, les qualificacions dels estudiants i les polítiques educatives a nivell regional i nacional. Continguts generals d’aquests informes: Anàlisi de dades: Avaluacions de rendiment escolar, taxes d’assistència, desigualtats en l’accés a l’educació, i diferències regionals. Factors socials i econòmics: Com influeixen la pobresa, el gènere, la ubicació geogràfica, etc., en l’accés i el rendiment educatiu. Tecnologia i innovació: L’impacte de les noves tecnologies en l’educació, com la digitalització de l’aprenentatge i l’ús de plataformes educatives. Recomanacions de polítiques: Propostes per millorar la qualitat educativa, reduir la desigualtat i adaptar els sistemes educatius als reptes globals. Els informes sobre educació ajuden a identificar les àrees que necessiten millores i a dissenyar polítiques educatives més efectives i adaptades als temps moderns. 17 INFORME PISA El Informe PISA (Programme for International Student Assessment) és un estudi internacional que avalua el rendiment educatiu dels estudiants de 15 anys a diferents països del món. Aquest informe, promogut per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), té com a objectiu mesurar els coneixements i les competències dels alumnes en diverses àrees, com la lectura, les matemàtiques i la ciència, així com avaluar altres aspectes relacionats amb l’educació, com les condicions de l’aprenentatge i els factors socioeconòmics. Objectius de l’Informe PISA: - Mesurar el rendiment educatiu dels estudiants de 15 anys en tres àrees principals: lectura, matemàtiques i ciències. - Avaluar les competències transversals: A més de les àrees tradicionals, PISA també avalua altres habilitats com el pensament crític, la resolució de problemes i la capacitat d’aplicar els coneixements en situacions de la vida real. - Analitzar els factors que influeixen en l’aprenentatge: El programa també recopila dades sobre l’entorn socioeconòmic dels estudiants, les condicions familiars i els recursos educatius disponibles per als centres escolars. - Proporcionar informació per a la millora educativa: Els resultats de PISA serveixen perquè els governs i les autoritats educatives puguin identificar les àrees de millora en els seus sistemes educatius i adoptar polítiques adequades per millorar el rendiment. 18 Metodologia del PISA: L’estudi s’administra cada tres anys i s’enfoca principalment en estudiants de 15 anys, ja que aquesta edat correspon aproximadament al final de l’educació obligatòria en molts països. Els alumnes són avaluats a través de proves escrites i enquestes sobre actituds, comportaments i contextos educatius. Els resultats obtinguts es comparen entre els països participants, així com amb les seves pròpies dades de recents edicions. Àrees d’Avaluació: Lectura: Mesura la capacitat dels estudiants per comprendre textos escrits, identificar la informació més rellevant, interpretar el significat d’un text i fer connexions entre idees. Matemàtiques: Avalua la capacitat dels estudiants per resoldre problemes matemàtics i aplicar conceptes i procediments matemàtics en situacions de la vida real. Ciència: Mesura el coneixement científic dels estudiants, la seva capacitat per comprendre temes científics i aplicar els mètodes científics per resoldre problemes. Competències transversals: En algunes edicions, PISA també inclou altres àrees, com la capacitat d’orientar-se en problemes complexos o de gestionar projectes de manera eficient. Resultats i interpretació: Els resultats de PISA es presenten en forma de puntuacions, les quals es poden comparar entre els països participants. Aquestes puntuacions es tradueixen en un rang que permet veure en quina posició es troben els estudiants d’un país en relació amb els d’altres països. A més de les puntuacions generals, PISA també proporciona informació sobre les desigualtats entre diferents grups d’estudiants, com els d’orígens socioeconòmics baixos o els de diferents gèneres. Principals conclusions i recomanacions de PISA: Desigualtat en l’educació: PISA ha revelat que, en molts països, el rendiment educatiu està fortament influït pel context socioeconòmic. Els estudiants de famílies amb més recursos tenen més probabilitats d’obtenir bons resultats. Això posa de manifest la importància de polítiques educatives que tinguin en compte les desigualtats i promoguin la igualtat d’oportunitats. Qualitat del sistema educatiu: Alguns països, com Finlàndia, Singapur i Corea del Sud, han estat consistents en obtenir bones puntuacions a PISA. Les seves experiències i pràctiques educatives han estat utilitzades com a models per altres països que volen millorar els seus sistemes educatius. 19 Competències per al futur: Els resultats de PISA també han posat de manifest que els sistemes educatius haurien d’estar més enfocats en el desenvolupament de competències transversals (com la capacitat de resoldre problemes i aplicar coneixements a situacions reals) que permetin als estudiants afrontar els reptes del segle XXI. Impacte del PISA: Els resultats de PISA tenen un gran impacte en les polítiques educatives de molts països. Els governs i les institucions utilitzen aquests informes per: Avaluar l’efectivitat de les seves polítiques educatives i identificar les àrees que necessiten millores. Adoptar noves estratègies pedagògiques basades en les millors pràctiques observades a països amb bons resultats. Prioritzar l’equitat i la inclusió educativa per garantir que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats d’èxit, independentment del seu origen social. PISA a Espanya: Els resultats de PISA a Espanya mostren certs punts forts, com la bona preparació en ciències i lectura en comparació amb altres països. No obstant això, també es destaca una certa desigualtat en els resultats, especialment pel que fa als estudiants amb menys recursos o amb orígens socials més desfavorits. Això subratlla la necessitat de millorar la igualtat d’oportunitats dins del sistema educatiu espanyol i de reforçar les polítiques d’inclusió. Conclusió: L’Informe PISA proporciona una visió detallada del rendiment educatiu a nivell mundial, i és una eina clau per a la millora dels sistemes educatius. Els resultats obtinguts poden influir en les decisions polítiques i ajudar a identificar bones pràctiques que poden ser aplicades per millorar l’educació, tant a nivell nacional com internacional. LA CONSTITUCIÓ La Constitució és un conjunt de lleis fonamentals que establixen l’organització política, els drets i deures dels ciutadans i els principis generals d’un país o estat. És la norma suprema que regula les bases de la convivència social i política d’una societat. A Espanya, la Constitució vigent és la de 1978, que va ser aprovada per referèndum el 6 de desembre de 1978 i que suposa el marc legal de la Transició Democràtica després de la dictadura franquista. Aquesta Constitució estableix, entre altres coses, la forma 20 d’estat, els drets fonamentals dels ciutadans, la divisió de poders, la funció de les comunitats autònomes i la protecció dels drets humans. Aquesta Constitució defineix Espanya com un “Estat de Dret” i una “monarquia parlamentària”, amb una sèrie de principis i drets fonamentals com la llibertat d’expressió, la igualtat davant la llei, i el dret a l’educació i la salut. COMPARATIVA ESTATUT I CONSTITUCIÓ 21