Examen C2: L'ÉSSER HUMÀ DAVANT LA MALALTIA PDF

C2: L'ÉSSER HUMÀ DAVANT LA MALALTIA ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS El nivell d'organització dels éssers vius és la manera en què es formen els seus cossos, de menys a més complexitat. Primer tenim els àtoms, que s’uneixen per formar molècules. Aquestes molècules formen les cèl·lules, que són la unit...

C2: L'ÉSSER HUMÀ DAVANT LA MALALTIA ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS El nivell d'organització dels éssers vius és la manera en què es formen els seus cossos, de menys a més complexitat. Primer tenim els àtoms, que s’uneixen per formar molècules. Aquestes molècules formen les cèl·lules, que són la unitat bàsica de vida. Les cèl·lules s’agrupen per crear teixits, i els teixits es combinen per formar òrgans amb funcions específiques. Els òrgans treballen junts en aparells o sistemes. Tots els sistemes junts constitueixen un organisme complet, capaç de viure i interactuar amb el seu entorn. ÀTOM Els àtoms són la part més petita de la matèria, que forma part d'un sistema químic. I constitueixen tots els elements de la Taula Periòdica, com l’oxigen, el carboni i el ferro. Estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques: electrons (+), protons(-) i neutrons Conjunt d'àtoms = molècules MOLÈCULES Les molècules són agrupacions d’àtoms units per enllaços químics. Les molècules es poden dividir en dos grans grups: 1. Biomolècules inorgàniques: No les fabriquen els éssers vius, però formen part de la vida d'aquests de manera més o menys present. Per exemple: l'aigua, el diòxid de carboni, el bicarbonat, l'amoni... 2. Biomolècules orgàniques: Les biomolècules orgàniques són creades pels éssers vius i estan formades per bioelements, amb el carboni com a element central, unit a àtoms d’hidrogen i altres elements. Inclouen quatre tipus principals: -Proteïnes - Hidrats de carboni o glúcids - Greixos o lípids - Àcids nucleics LA CÈL·LULA Una cèl·lula és la unitat bàsica de vida que forma tots els éssers vius i realitza funcions essencials que es pot desenvolupar en 3 funcions vitals: relació, nutrició i reproducció. Cèl·lula eucariota: - El material genètic està al nucli - Tots els éssers vius en tenen menys els bacteris - Mes complexes amb més orgànuls - Més grans - Hi ha dos tipus: animals i vegetals: Cèl·lula animal: - No té paret cel·lular, només membrana plasmàtica. - Conté centriols, que participen en la divisió cel·lular. - Té lisosomes, que ajuden en la digestió de materials interns. - Generalment, és més petita i irregular en forma. Cèl·lula vegetal: - Té una paret cel·lular rígida que proporciona suport. - Conté cloroplasts, que permeten la fotosíntesi. - Té vacuoles grans que emmagatzemen aigua i nutrients. - Normalment és més gran i té forma regular (rectangular o cúbica). Cèl·lula procariota: - El material genètic està al citoplasma - No hi ha nucli - Els bacteris en tenen  - Més senzilles, contenen menys orgànuls. - Més petites. TEIXITS Els teixits estan formats per cèl·lules similars que provenen d'un mateix embrió i que realitzen una funció específica. Els teixits no actuen de manera independent, sinó que col·laboren entre si per formar òrgans. Tipus De Teixits: 1. TEIXIT EPITELIAL - Cobreix la superfície de les cavitats i els òrgans i forma part de les glàndules. - Límit entre organisme i exterior. - Límit entre l’organisme i les cavitats internes. - El teixit epitelial es caracteritza perquè les cèl·lules estan molt unides i ordenades en capes úniques o múltiples que no contenen vasos sanguinis ni limfàtics. Funcions del teixit epitelial: - Protegeix el cos físicament i davant d’agressions externes (pell) - Revestiment de la superfície interna de l’organisme. - Secreció substàncies. ( glàndules sudorípares) 2. TEIXIT CONNECTIU - Tipus de teixit de sosteniment heterogeni que dóna consistència al conjunt del cos. - És el teixit més abundant i distribuït de l’organisme. - Conté molts vasos sanguinis - Inclou teixit conjuntiu lax, dens, adipós, cartilaginós i ossi  Funcions: Sosteniment, emmagatzematge d'energia, defensa davant infeccions, nodriment d'altres teixits. Components: Fibres extracel·lulars (col·lagen, elàstiques, reticulars), cèl·lules (fibroblasts, adipòcits) i substància fonament (gelatinosa i viscosa). Característiques: És el teixit més abundant i distribuït, amb una alta vascularització. Inclou teixit conjuntiu lax, dens, adipós, cartilaginós i ossi Funcions: - Sosteniment i consistència mecànica. - Emmagatzematge d'energia - Defensa davant d'infeccions i aïllament d’òrgans interns. - Nodrir altres teixits. El teixit connectiu està format per: Fibres extracel·lulars (col·lagen, elàstiques, reticulars), Cèl·lules (fibroblasts, adipòcits) Substància fonament (gelatinosa i viscosa). Tipus de teixits connectius: 1. Teixit conjuntiu lax: Proporciona suport i flexibilitat amb una estructura poc densa que facilita el pas de nutrients. 2. Teixit conjuntiu dens: Ofereix gran resistència i suport mecànic, amb fibres col·lagen densa; pot ser regular o irregular. 3. Teixit adipós: Emmagatzema energia i aïlla tèrmicament, format per adipòcits de greix blanc o marró. 4. Teixit cartilaginós: Proporciona suport i flexibilitat, reduint la fricció a les articulacions; és avascular i té una matriu gelatinosa. 5. Teixit ossi: Ofereix suport, protegeix òrgans i participa en la formació de cèl·lules sanguínies, amb una matriu mineralitzada. 6. Teixit sanguini: Transporta nutrients, gasos i residus; és un teixit connectiu líquid format per glòbuls i plasma. 3. TEIXIT MUSCULAR: - Teixit molt específic format per cèl·lules anomenades fibres musculars o miòcits. Tenen la propietat de contraure’s. - El rebre un estímul nerviós s’escurcen i es relaxen quan aquest estímul desapareix. - Morfològicament són allargades i tenen un citoplasma que conté nombrosos mitocondris (proporcionen la contracció). Hi ha tres tipus de teixit muscular en funció de la seva estructura: 1. Estriat esquelètic: Té estriacions (estríes) visibles i permet el moviment voluntari del cos; són els músculs locomotors. 2. Cardíac: Es troba només al cor, és involuntari i la seva contracció és ràpida, controlada pel sistema nerviós autònom. 3. Llis: No presenta estriacions, té una contracció lenta i involuntària, i forma part de les parets dels òrgans, com l'estómac. 4. TEIXIT NERVIÓS: - S’encarrega de la recepció i transmissió d'estímuls. -Les neurones són les cèl·lules principals dels teixits nerviosos, que s'interconnecten per transmetre impulsos nerviosos. - Les neurones no poden reproduir-se. Quan es neix se'n té un nombre. Poden créixer. Tipus de neurones: - Sensitives: En rebre l’estímul generen l’impuls nerviós i el transmeten cap el sistema nerviós central. - Motores: Condueixen l’impuls des de el sistema nerviós central fins els músculs. - D'associació: Són molt nombroses. Connecten unes neurones amb les altres 5. LA SANG -La sang és un teixit connectiu líquid amb funcions vitals, com el transport d'oxigen i nutrients als teixits (sang arterial) i l'eliminació de residus (sang venosa). - Està formada per cèl·lules suspeses en un medi aquós. - A la medul.la òssia és on es formen , desenvolupen i maduren els elements cel·lulars presents a la sang ( hematies o eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d’una cèl·lula mare. Components de la sang: 1. Glòbuls vermells (eritòcits):  - Funció: Transporten oxigen als teixits i diòxid de carboni als pulmons. 2. Glòbuls blancs (leucòcits): - Funció: Defensen l'organisme contra infeccions. 3. Plaquetes (trombòcits): - Funció: Participen en la coagulació de la sang per prevenir pèrdues en lesions. 4. Plasma: - Funció: Transporta nutrients, hormones, proteïnes i productes de rebuig. Funcions de la sang: - Transport: D'oxigen, nutrients, hormones i residus. - Regulació: Manté la temperatura, l'equilibri àcid-base i la pressió osmòtica. - Protecció: Participa en la defensa immunitària i en la coagulació per prevenir pèrdues de sang. ÒRGANS Els òrgans són estructures complexes formades per diversos tipus de teixits que col·laboren per realitzar funcions específiques en l'organisme, com la circulació, la respiració o la digestió. APARELLS I SISTEMES - Aparells: Són conjunts d'òrgans que treballen junts per realitzar una funció específica. Per exemple, l'aparell digestiu està format per òrgans com l'estómac, l'intestí prim i el fetge, que col·laboren en la digestió dels aliments. - Sistemes: Són conjunts d'aparells que interactuen per mantenir funcions globals en l'organisme. Per exemple, el sistema locomotor inclou l'aparell esquelètic i l'aparell muscular, que treballen conjuntament per permetre el moviment del cos. Diferència principal: Els aparells es concentren en funcions específiques i estan formats per òrgans, mentre que els sistemes agrupan diversos aparells que treballen junts per funcions més àmplies en l'organisme.