Nivells d'Organització dels Éssers Vius (2008/2009) PDF

MCAI: CURES AUXILIARS D’INFERMERIA COM CREAR UNA EMPRESA C2: L’ÈSSER HUMÀ DAVANT LA MALALTIA. Josep Purtí 2008/2009  CONTINGUTS BLOC 1: 1. L’ésser humà: Organització éssers vius: cèl·lula, teixit, òrgans, aparells. 2. Plans topogràfics: eixos 3. Salut i malalt...

MCAI: CURES AUXILIARS D’INFERMERIA COM CREAR UNA EMPRESA C2: L’ÈSSER HUMÀ DAVANT LA MALALTIA. Josep Purtí 2008/2009  CONTINGUTS BLOC 1: 1. L’ésser humà: Organització éssers vius: cèl·lula, teixit, òrgans, aparells. 2. Plans topogràfics: eixos 3. Salut i malaltia: - Concepte salut, concepte malaltia. Classificació malaltia. Fases malaltia. Nivells de prevenció. - Terminologia mèdica bàsica. - Signes símptomes; Dolor  CONTINGUTS BLOC 2: 1. Exploració mèdica: consulta mèdica, entrevista clínica i exploració física. 2. Tipus de malalties. 3. Tècniques diagnostiques: proves complementàries.  CONTINGUTS BLOC 3: 1. Terapèutica i farmacèutica. 2. Termoteràpia i hidroteràpia  INTRODUCCIÓ. FUNCIÓ TCAI: Ésser humà i malalties Visió biològica de l’èsser humà: cèl·lula, teixits, òrgans, aparells, Tractament: farmacologia, Signes i símptomes de les termoteràpia i hidroteràpia malalties. Diagnòstic: proves Terminología complementàries i exploració.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. Les persones, com éssers vius, son objectes físics independents, separables i oberts amb propietats biològiques i psíquiques úniques que interaccionen permanentment amb el medi que els envolta i que estan en continua transformació al llarg de la seva vida. L’èsser humà està format per un conjunt de cèl·lules que formen una estructura molt organitzada i complexa, que formen teixits de cèl·lules diferents amb característiques comunes , que s’organitzen formen òrgans , que junts formen els aparells o sistemes. La unió organitzada d’aquests aparells dóna lloc a un organisme complet, l’èsser humà.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 1. ELS ÀTOMS Els ÀTOMS són imprescindibles per la vida. Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. Tot i que la paraula àtom deriva del grec àtoms, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques: electrons (+), protons(-) i neutrons Els àtoms poden tenir nombres diferents de protons, neutrons i electrons. Depenent del nombre d'aquests que tinguin, seran un element o un altre. TAULA PERIODICA ELEMENTS.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 2. LA MOLÈCULA De la combinació de BIOELEMENTS s’originen unes molècules anomenades BIOMOLÈCULES : 1. Biomolècules inorgàniques: no les fabriquen els éssers vius, però formen part de la vida d'aquests de manera més o menys present. Són, per exemple, l'aigua, el diòxid de carboni, el bicarbonat, l'amoni... 2. Biomolècules orgàniques: :aquestes sí que les fabriquen els éssers vius, i estan formades pels bioelements. L'element químic central és el carboni, al que van unint-s'hi àtoms d'hidrogen i d'altres elements. Les biomolècules orgàniques són les següents: - Proteïnes - Hidrats de carboni o glúcids Per tant els éssers vius estem formats de una barreja de matèria - Greixos o lípids. orgànica i inorgànica. - Àcids nucleics.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 3. LA CÈL.LULA Els éssers humans som éssers vius molt complexos, formats per més de un bilió de cèl·lules. La cèl·lula, segons la teoria cel·lular, és la unitat funcional i morfològica de tots els éssers vius que es pot desenvolupar en 3 funcions vitals: relació, nutrició i reproducció.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 3. LA CÈL.LULA FUNCIONS DE LA CÈL.LULA NUTRICIÓ RELACIÓ REPRODUCCIÓ  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE CÈL.LULES SEGONS LA SEVA MORFOLOGIA - Mes complexes , més grans, amb més - Més senzilles , més petites. orgànuls. Pròpies de organismes més Contenen menys orgànuls. complexos (pluricel·lulars).Però també - Segons la seva forma poden es pot trobar amb unicel·lulars ( ser cocs, bacils, vibrions o protozous i els llevats). espirils. 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. https://youtu.be/aoj9oTvVJ8o 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 3. ELS TEIXITS Els teixits estan formats per cèl·lules semblants, amb un mateix origen embrionari, i compleixen una mateixa funció. En els éssers més complexos, com l’èsser humà, els teixits no funcionen per si sols sinó que existeix una cooperació, de forma que els teixits diferents s’agrupen i poden formar òrgans. Cada tipus de teixit està format per unes cèl·lules ( eucariotes) característiques i diferents morfològicament, que s’han especialitzat segons la funció que fan dins el cos humà.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 1. Teixit epitelial 2. Teixit connectiu. 3. Teixit muscular. 4. Teixit nerviós. 5. Teixit sanguini. Sang 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 1. Teixit epitelial 2. Teixit connectiu. 3. Teixit muscular. 4. Teixit nerviós. 5. Teixit sanguini. Sang ESQUEMA RESUM APART ELS TEIXITS DEL COS HUMÀ.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 1. TEIXIT EPITELIAL - Cobreix la superfície de les cavitats i els òrgans i forma part de les glàndules. - Límit entre organisme i exterior - Límit entre l’organisme i les cavitats internes. - El teixit epitelial es caracteritza perquè les cèl·lules estan molt unides i ordenades en capes úniques o múltiples que no contenen vasos sanguinis ni limfàtics. Funcions del teixit epitelial: - Protecció mecànica i enfront de les agressions ( pell) - Revestiment de la superfície interna de l’organisme. - Secreció substàncies. ( glàndules sudorípares) 1. Epiteli de recobriment o revestiment: ex: epiteli intestinal TIPUS DE TEIXIT EPITELIAL SEGONS 2. Epiteli glandular: especialitzat en la FUNCIÓ: síntesi i alliberament de substàncies. Ex: pàncrees.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 1. TEIXIT EPITELIAL 1. Cèl·lules planes. TIPUS DE TEIXIT EPITELIAL 2. Cèl·lules cúbiques. SEGONS LA FORMA: 3. Cèl·lules cilíndriques. 1. Epiteli simple: una sola capa. TIPUS DE TEIXIT EPITELIAL 2. Epiteli estratificat: més d’una capa de cèl·lules. SEGONS EL NOMBRE DE CAPES: 3. Pseudoestratificat: és un epiteli simple que té nuclis a diferents nivells i dona la sensació de tenir diferents capes.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 2. TEIXIT CONNECTIU - Tipus de teixit de sosteniment heterogeni que dóna consistència al conjunt del cos. - És el teixit més abundant i més àmpliament distribuït de l’organisme. - La majoria d’aquest teixit està molt vascularitzat. Inclou els següents teixits: - Conjuntiu. - Adipós. - Cartilaginós. 1. Fibres extracel·lulars: fibres de col·lagen, fibres elàstiques, fibres - Ossi. reticulars 2.1. Autòctones: pròpies del teixit connectiu: fibroblast i els adipòcits. EL TEIXIT CONNECTIU 2. Cèl·lules: ESTÀ FORMAT PER: 2.2. Immigrants: pertanyen a la sang o la mèdul.la òssia. 3. Substància fonament: aspecte gelatinós, transparent i incolor que caracteritza aquest teixit. Viscós, permet el pas de substància el teixit connectiu.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 2. TEIXIT CONNECTIU FUNCIONS : - Sosteniment i consistència mecànica. - Emmagatzematge d'energia, com els adipòcits que emmagatzemen greix el teixit adipós. - Defensa davant infeccions i aïllament d’òrgans interns. - Nodrir altres teixits.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 2. TEIXIT CONNECTIU TIPUS DE TEIXITS CONNECTIUS TEIXIT TEIXIT ADIPÒS TEIXIT CARTILAGINÒS CONJUNTIU Cartílags TEIXIT OSSI Teixit gras Teixit - Compost: cèl·lules conjuntiu lax - Les cèl·lules acumulen especialitzades, components -Teixit especialitzat, elàstic, o poc dens greix en els seu citoplasma extracel·lulars calcificats amb (adipòcits). sense vasos sanguinis, amb la sals minerals i fibres col·lagen. substància gairebé sòlida. - Acumulació de reserves. - Rigidesa i consistència Teixit mecànica. conjuntiu - Aïllament tèrmic. -Les fibres més abundants són - Funció hematopoètica( dens. - Esmortir òrgans. les de col·lagen. responsable de la formació de - 15% homes cèl·lules sanguínies). - 25 % dones. -Es troba en el revestiment de - Funció metabòlica. articulacions, unió costelles, -Contínua renovació, estèrnum, oïda externa i envà reabsorbint-se i remodelant-se ++ teixit adipós = ++risc nasal. cardio, hipertensió per fer front a les demandes de ,diabetis. ions d’altres parts del cos.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 3. TEIXIT MUSCULAR: - Teixit molt específic format per cèl·lules allargades anomenades fibres musculars o miòcits. Tenen la propietat de contraure’s. - El rebre un estímul nerviós s’escurcen i es relaxen quan aquest estímul desapareix. - Morfològicament són allargades i tenen un citoplasma que conté nombrosos mitocondris (proporcionen la contracció). - Hi ha tres tipus de teixit muscular en funció de la seva estructura: 1. Estriat esquelètic: Microscòpicament té estriacions. És utilitzat per moure el cos de forma voluntària. Són els músculs locomotors ( allargats). 2. Cardíac: Involuntari només es troba el cor. Constitueix la massa muscular del cor. La seva estimulació depèn del sistema nerviós autònom. Es ràpida i involuntària. 3. Llis: microscòpicament no té estries. Contracció lenta i involuntària. Forma part de la paret dels òrgans. Ex: estructures internes de l’estomac.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 3. TEIXIT MUSCULAR: vídeo tipus teixits musculars  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 4. TEIXIT NERVIÓS. - S’encarrega de la recepció i transmissió d'estímuls. - Les principals cèl·lules d’aquets teixits s'anomena neurones, que es connecten entre si formen una xarxa d’interconnexions i són les responsables de l’impuls nerviós. - Les neurones no poden reproduir-se. Quan es neix se'n té un nombre. Poden créixer. Neurones que en rebre l’estímul generen l’impuls nerviós i el transmeten cap el sistema SENSITIVES nerviós central, és a dir, la mèdul.la espinal i l’encèfal TIPUS DE MOTORES Condueixen l’impuls des de el sistema nerviós NEURONES central fins els músculs. Són molt nombroses. Connecten unes D’ASSOCIACIÓ neurones amb les altres.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. TIPUS DE TEIXITS EN EL COS HUMÀ: 4. TEIXIT NERVIÓS.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 5. LA SANG - La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, que entre d’altres funcions , transporta oxigen i nutrients cap als teixits ( sang arterial) i elimina residus ( sang venosa). - Suposo un 8% del pes corporal. - A la medul.la òssia és on es formen , desenvolupen i madures els elements cel·lulars presents a la sang ( hematies o eritròcits, leucòcits i plaquetes) a partir d’una cèl·lula mare. - Components de la sang: Plasma: part liquida, rica en proteïnes: albúmina, factors coagulació i les immunoglobulines. Globus blancs o leucòcits. Trombòcits o plaquetes També anomenats globus vermells o hematies.  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. Tres tipus d’elements cel·lulars de la sang:  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. GRUPS SANGUINIS:  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. GRUPS SANGUINIS:  1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. GRUPS SANGUINIS: - A banda del grup sanguini també hi ha l’antigen Rh +, Rh—. - Es calcula que el 90% som RH +, mentre que el 10 % no tenen aquest antigen i per tant són Rh-. - Els Rh+ poden rebre sang del + i -, en canvi el Rh- només poden rebre sang de persones de el mateix grup. 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. Falta video compatibilitat sanguinia. 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 4. ELS ÒRGANS : Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits amb una funció comuna. QUINS ÒRGANS CONEIXEM? 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 4. ELS APARELLS I ELS SISTEMES: Conjunt d’òrgans que realitzen una funció comuna i representen un nivell d'organització important per el cos humà. QUINS APARELLS O SISTEMES CONEIXEM?? 1.NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DELS ÈSSERS VIUS. 4. LÈSSER HUMÀ I LES POBLACIONS: