Poder Judicial i Tribunal Constitucional PDF

Tema B.6. Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional 1. Poder judicial i potestat jurisdiccional El poder judicial es regula a la CE i a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. És un poder de l’Estat, independent dels altre...

Tema B.6. Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional 1. Poder judicial i potestat jurisdiccional El poder judicial es regula a la CE i a la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. És un poder de l’Estat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu), únic a tot el territori nacional, i que es compon de jutges i magistrats. El poder judicial té encomanada la potestat jurisdiccional, que consisteix a aplicar el dret per resoldre conflictes i a fer complir allò que s’ha decidit si no es compleix voluntàriament. Aquesta potestat ju- risdiccional s’atribueix a tots i cada un dels jutges i magistrats que integren el poder judicial, i és una funció que exerceixen de forma independent. Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport de l’Administració de justícia. L’Administració de justícia no és poder judicial, sinó que comprèn el conjunt de mitjans perso- nals i materials destinats a l’organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial. 1.1. Principis configuradors del poder judicial 1.1.1. Exclusivitat La potestat jurisdiccional només pot ser exercida pels òrgans que integren el poder judicial (jutjats i tribunals), i aquests només poden exercir la potestat jurisdiccional i les altres funcions que expres- sament els siguin atribuïdes per llei, en garantia de qualsevol dret. S’ha de dir, no obstant això, que en determinats supòsits expressament previstos a la CE és possible que, en relació amb matèries concretes, altres òrgans exerceixin la potestat jurisdiccional (per exemple, el Tribunal Constitucional). 1.1.2. Unitat jurisdiccional El poder judicial és únic a tot el territori estatal, i no hi ha, com succeeix amb el poder legislatiu i el poder executiu, òrgans judicials de les comunitats autònomes i òrgans judicials de l’Estat central. No hi pot haver jurisdiccions especials, ni es poden crear tribunals que no es trobin prèviament determinats per la llei. Els òrgans que exerceixen la potestat jurisdiccional es troben integrats en una organització única i estan sotmesos a un mateix règim jurídic. 1.2. Estatut dels jutges i magistrats Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents: independència, inamovibilitat, imparcialitat, incom- patibilitat i responsabilitat. 146 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.6. Els òrgans jurisdiccionals Poder judicial i Tribunal Constitucional 1.2.1. Independència S’entén en un doble sentit: independència externa i independència interna. Així, la independència externa significa que el poder judicial és un poder independent dels altres poders de l’Estat. La CE tracta de garantir aquesta independència especialment en relació amb el poder executiu i, en aquest sentit, s’ha d’entendre l’atribució al Consell General del Poder Judicial de la competència relativa a l’estatut jurídic dels jutges i magistrats, que havia estat una funció atribuïda anteriorment al poder executiu. Això significa que el poder executiu (govern) no pot interferir en la tasca dels jutges i els tribunals. Pel que fa a la independència interna, els jutges i magistrats adopten les seves decisions d’acord amb el dret, sense que puguin rebre cap ordre, instrucció o suggeriment relatiu als fets sotmesos al seu judici. Les seves decisions només poden ser revisades mitjançant els recursos previstos legalment. La independència no implica llibertat absoluta dels òrgans judicials per decidir els processos sotmesos al seu coneixement, sinó que, tal com disposa l’article 117.1 de la CE, els jutges i magistrats actuen sotmesos únicament a l’imperi de la llei. Això implica que han d’adoptar les seves decisions d’acord amb l’ordenament jurídic. La decisió judicial ha de ser la conclusió d’un raonament jurídic motivat mitjançant el qual s’apliquen les normes jurídiques al supòsit concret plantejat. 1.2.2. Inamovibilitat Els jutges i magistrats només poden ser separats, suspesos, traslladats o jubilats per les causes establertes per la llei (ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de la nacionalitat, condemna penal). La inamovibilitat té per finalitat evitar que els jutges i magistrats puguin ser apartats de les seves funcions per causes que no siguin estrictament professionals, la qual cosa és una garantia per a la seva independència. 1.2.3. Imparcialitat Els jutges i magistrats han d’aplicar la llei de forma imparcial, i s’estableixen mecanismes per garan- tir-ne la imparcialitat en relació amb els supòsits concrets que hagin de decidir, com són l’abstenció (els òrgans judicials s’han d’abstenir de conèixer dels assumptes quan incorrin en una de les causes previstes a la llei que podrien posar en perill la seva imparcialitat) i la recusació (les parts del pro- cés poden demanar que el jutge i magistrat no conegui del cas si incorre en alguna de les causes esmentades). 1.2.4. Incompatibilitat Els jutges i magistrats no poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats, però poden crear associacions professionals. Les causes d’incompatibilitat tracten de garantir la inde- pendència dels òrgans judicials, i evitar que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri. 1.2.5. Responsabilitat Els jutges i magistrats són responsables en l’exercici de la seva funció jurisdiccional. Aquesta res- ponsabilitat pot ser penal (per exemple, delicte de prevaricació), civil (si es causa un dany o perjudici en l’exercici de les seves funcions, sempre que la seva actuació sigui dolosa o culposa) i disciplinària (imposició de sancions pel Consell General del Poder Judicial). Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 147  B.6. Els òrgans jurisdiccionals Poder judicial i Tribunal Constitucional 1.3. Estructura del poder judicial L’estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris: un criteri material i un criteri territorial. 1.3.1. Criteri material Els òrgans judicials es divideixen, per raó de l’especialització material, en civil, penal, contenciós admi- nistratiu i social. Pel que fa a la jurisdicció militar, s’ha de dir que no s’integra en l’estructura del poder judicial, excepte pel que fa a la Sala Cinquena del Tribunal Suprem, que és militar. 1.3.2. Criteri territorial L’Estat es divideix, a l’efecte de l’organització del poder judicial, en municipis, partits judicials, provín- cies, comunitats autònomes i tot l’Estat. D’acord amb aquest criteri, es pot fer la següent divisió dels òrgans judicials: a) Tribunal Suprem (seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat). b) Audiència Nacional (seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat). c) Tribunals superiors de justícia (un a cada comunitat autònoma). d) Audiències provincials (una a cada província). e) Jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i de menors (un o més a cada província). f) Jutjats de primera instància i instrucció (un o més a cada partit judicial). g) Jutjats de pau (en els municipis en què no hi hagi jutjats de primera instància i instrucció). 1.4. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya L’article 152 de la CE estableix que un tribunal superior de justícia culmina l’organització judicial dins l’àmbit territorial de la comunitat autònoma i que, sens perjudici del que disposa l’article 123 en relació amb el Tribunal Suprem, les successives instàncies processals s’exhaureixen davant d’òrgans judicials radicats en el mateix territori de la comunitat autònoma. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, sens perjudici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per unificació de doctrina. Aquesta previsió ha estat reproduïda a l’article 95 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així, encara que els tribunals superiors de justícia són òrgans integrats dins del poder judicial, i no són òrgans de la comunitat autònoma, s’ha de reconèixer la seva incidència en l’àmbit autonòmic. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és nomenat pel rei a proposta del Consell General del Poder Judicial. 148 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.6. Els òrgans jurisdiccionals Poder judicial i Tribunal Constitucional 2. El Consell General del Poder Judicial El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern del poder judicial, i té atribuïdes expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari dels jutges i magistrats. La previsió del CGPJ respon a la voluntat del constituent de garantir la independència dels jutges i magistrats en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals. Pel que fa a la seva naturalesa jurídica, encara que hi ha posicions doctrinals contradictòries, es pot concloure que el legislador el considera un òrgan constitucional, atès que és, d’acord amb l’article 59.1.c) de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), un dels òrgans legitimats per plantejar conflicte d’atribucions entre òrgans constitucionals de l’Estat davant del Tribunal Constitucional. Així mateix, s’ha de dir que el CGPJ no és un òrgan jurisdiccional, ni és un òrgan d’autogovern, perquè no es troba integrat dins el poder judicial. El CGPJ exerceix les seves competències a tot el territori nacional. 2.1. Composició del Consell General del Poder Judicial La composició del CGPJ es troba regulada a l’article 122.3 de la CE i als articles 566 a 571 de la Llei orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del CGPJ. El CGPJ es compon d’un president i vint vocals nomenats pel rei i escollits per les Corts Generals entre jutges (12) i juristes (8) de reconeguda com- petència en virtut de criteris de mèrit i capacitat. President Aquest membre del CGPJ és elegit per majoria de 3/5 dels vint vocals del Consell, i és alhora el pre- sident o presidenta del Tribunal Suprem. Ha de ser un membre de la carrera judicial amb categoria de magistrat del Tribunal Suprem, i ha de reunir les condicions per ser president d’una sala del Tribunal Suprem o bé per ser un jurista de reconeguda competència amb més de vint-i-cinc anys d’antiguitat en l’exercici de la seva professió. Vint vocals Vuit vocals han de ser advocats i altres juristes de reconeguda competència, amb més de quinze anys d’exercici de la seva professió. Quatre són elegits a proposta de 3/5 del Congrés, i quatre a proposta de 3/5 del Senat. Dotze vocals han de ser jutges i magistrats de qualsevol de les categories judicials. D’entre aquests, sis vocals són elegits a proposta de 3/5 del Congrés, i els altres sis a proposta de 3/5 del Senat. Els jutges o magistrats que vulguin ser vocals hauran de comptar amb l’aval de 25 membres de la carrera judicial en servei actiu, o bé amb el d’una associació judicial legalment constituïda. 2.2. Funcions (article 560 de la Llei orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell General del Poder Judicial) Les funcions del CGPJ es poden classificar, entre d’altres, d’acord amb l’esquema següent: a) Proposar el nomenament del president o presidenta del Tribunal Suprem, que ho és alhora del CGPJ, i dels jutges i magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. b) Ser escoltat pel Govern pel que fa al nomenament del Fiscal General de l’Estat. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 149  B.6. Els òrgans jurisdiccionals Poder judicial i Tribunal Constitucional c) Atribucions en matèria de selecció, nomenament, formació, perfeccionament, provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives i règim disciplinari de jutges i magistrats. d) Exercir l’alta inspecció de jutjats i tribunals. e) Funció consultiva (emetre informes dels avantprojectes de lleis i les disposicions generals de l’Estat i les comunitats autònomes que afectin, totalment o parcialment, matèries relacionades amb el poder judicial o l’exercici de la funció jurisdiccional). f) Potestat reglamentària (pot dictar reglaments sobre el seu propi personal, organització i fun- cionament, i els que siguin necessaris per a l’execució o aplicació de la LOPJ). g) Presentar anualment a les Corts Generals una memòria sobre l’estat, el funcionament i l’ac- tivitat del CGPJ i dels jutjats i tribunals de justícia. h) Emetre informes sobre expedients de responsabilitat patrimonial de l’Administració de justícia. 3. El Ministeri Fiscal El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, però les seves funcions es troben directament relacionades amb la funció jurisdiccional. És un òrgan únic a tot l’Estat. Exerceix les seves funcions mitjançant òrgans propis d’acord amb els principis d’unitat d’actuació, dependència jeràrquica i sub- jecció a la legalitat i imparcialitat. L’article 124 de la CE fa referència específica al Fiscal General de l’Estat, al qual estan jeràrquicament subordinats tots els membres del Ministeri Fiscal. El Fiscal General de l’Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, després d’haver escoltat el CGPJ, entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d’exercici professional efectiu. El mandat del fiscal general té una durada de quatre anys, d’acord amb l’article 31 de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal aprovat per la Llei 50/1981, de 30 de desembre (modificada per la Llei 24/2007, de 9 d’octubre), i pot cessar per les causes fixades a la Llei. L’article 127.1 de la CE estableix que els fiscals no poden exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o a sindicats, però es reconeix la possibilitat que hi pugui haver associacions pro- fessionals de fiscals, d’acord amb el sistema que preveu la llei. La CE atribueix al Ministeri Fiscal les funcions següents: a) Promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets de la ciutadania i de l’in- terès públic tutelat per la llei, d’ofici o a petició dels interessats. b) Vetllar per la independència dels tribunals. c) Procurar davant dels tribunals la satisfacció de l’interès social. 4. El Tribunal Constitucional El TC es crea amb l’objectiu principal d’establir un òrgan que vigili el respecte a la CE i depuri l’orde- nament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional. El TC actua com a garant de la supremacia de la CE i és, d’acord amb el que disposa l’article 1.1 de la LOTC, l’intèrpret suprem (encara que no l’únic) de la CE. El TC és un òrgan constitucional de caràcter jurisdiccional, però no es troba integrat en el poder judicial, és independent dels altres òrgans constitucionals i només està sotmès a la CE i a la LOTC. 150 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional B.6. Els òrgans jurisdiccionals Poder judicial i Tribunal Constitucional 4.1. Composició del Tribunal Constitucional El TC, d’acord amb el que disposa l’article 159 de la CE, es compon de dotze magistrats, nomenats pel rei per un període de nou anys. Els membres del TC són nomenats entre magistrats, fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d’exercici professional. El nomenament es fa d’acord amb els criteris següents: a) Quatre magistrats són nomenats a proposta del Congrés dels Diputats per majoria de 3/5. b) Quatre magistrats són nomenats a proposta del Senat per majoria de 3/5. c) Dels altres quatre magistrats, dos són nomenats a proposta del Govern i dos a proposta del CGPJ per majoria de 3/5. El president o presidenta del TC és nomenat entre i pels seus membres cada tres anys. Es requereix majoria absoluta a la primera votació i simple a la segona. Els magistrats del TC són independents i inamovibles. El seu càrrec és incompatible amb qualsevol mandat representatiu, càrrec polític o administratiu, l’exercici de funcions directives d’un partit polític o sindicat o d’un càrrec al seu servei, l’exercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o mercantil. 4.2. Competències del Tribunal Constitucional Les competències del TC són: – El control de constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei: l’objecte d’aquests pro- cediments és controlar l’adequació a la CE de les normes impugnades. El TC pot declarar la inconstitucionalitat d’aquestes normes, la qual cosa provocarà la seva expulsió de l’ordena- ment. El control es pot exercir mitjançant dos procediments: el recurs d’inconstitucionalitat i la qüestió d’inconstitucionalitat. – El control previ de tractats internacionals: l’objecte d’aquest procediment és que el TC, abans de la signatura d’un tractat internacional per l’Estat, es pronunciï sobre si el tractat conté es- tipulacions contràries a la CE. – El recurs d’empara: l’objecte d’aquest procediment és la defensa dels drets fonamentals re- coneguts als articles 14 a 29 i 30.2 de la CE. És un procediment subsidiari perquè primer s’ha d’exhaurir la via jurisdiccional ordinària. – Els conflictes de competència entre l’Estat i les comunitats autònomes o d’aquestes entre si: l’objecte d’aquest procediment és garantir la distribució territorial del poder. El TC determina qui és el titular de la competència que ha motivat el conflicte. – Els conflictes d’atribucions entre òrgans constitucionals: l’objecte d’aquest procediment és garantir la supremacia de la CE en l’organització de la divisió de poders. – Els conflictes en defensa de l’autonomia local: l’objecte d’aquest procediment és permetre que els ens locals puguin defensar l’autonomia local garantida a la CE quan considerin que aquesta ha estat vulnerada per una llei o norma amb rang de llei de l’Estat o d’una comunitat autònoma. Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional 151  B.6. Els òrgans jurisdiccionals Poder judicial i Tribunal Constitucional Idees força 1. El poder judicial és un dels poders de l’Estat, independent dels altres poders (executiu i legislatiu), que té l’atribució de resoldre els conflictes en què hagi d’aplicar-se el dret i que es compon de jutges i magistrats. 2. Per poder exercir les seves funcions jurisdiccionals, el poder judicial té el suport de l’Administració de justícia. L’Administració de justícia no és poder judicial, sinó que comprèn el conjunt de mitjans personals i materials destinats a l’organització de les activitats relacionades amb la justícia, amb la finalitat de garantir el compliment de les funcions del poder judicial. 3. Els principis que configuren el poder judicial són: l’exclusivitat i la unitat jurisdiccional. 4. Els jutges i magistrats formen un cos únic i el seu estatut, que es regula a la Llei orgànica del po- der judicial (LOPJ), es regeix pels principis següents: independència, inamovibilitat, imparcialitat, incompatibilitat i responsabilitat. 5. L’estructura del poder judicial es determina bàsicament per dos criteris: un de material, que obeeix a un principi d’especialització (civil, penal, contenciós administratiu i social), i un altre de territorial. 6. Les competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb el dret autonòmic se centren bàsicament a ser l’última instància jurisdiccional de tots els processos judicials iniciats a Catalunya, sens perjudici de la facultat reconeguda al Tribunal Suprem per unificació de doctrina. És també el màxim intèrpret del dret de Catalunya. 7. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern del poder judicial i té atribuïdes expressament les funcions relatives a nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari de jutges i magistrats. 8. El Ministeri Fiscal no forma part del poder judicial, però les seves funcions estan directament re- lacionades amb la funció jurisdiccional. És un òrgan únic a tot l’Estat. Exerceix les seves funcions mitjançant òrgans propis d’acord amb els principis d’unitat d’actuació, dependència jeràrquica i subjecció a la legalitat i imparcialitat. 9. El Fiscal General de l’Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, després d’haver escoltat el CGPJ, entre juristes de reconeguda competència. 10. El TC es crea amb l’objectiu principal d’establir un òrgan que vigili el respecte a la CE i depuri l’ordenament de les lleis i normes amb rang de llei que vulnerin la norma constitucional. Glossari Associació professional Jutge Qüestió d’inconstitucionalitat Atribució Magistrat Recurs d’inconstitucionalitat Autonomia local Normes impugnades Recursos de cassació Estatut jurídic Posicions doctrinals Recusació Funció jurisdiccional Potestat jurisdiccional Responsabilitat disciplinària Juristes Prevaricació 152 Guia d’estudi per a l’ingrés a la PG-ME – Àmbit institucional