Apunts Psicologia de l'Activitat Física i de l'Esport PDF

PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT CARLOTA CAMBRA COLELL Profesor: Iban Bonilla… TEMA 1 - Definició i Ubicació Conceptual DEFINICIONS Psiconeuroinmunología: Ciencia que estudia la interacción entre los procesos psicológicos...

PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I DE L’ESPORT CARLOTA CAMBRA COLELL Profesor: Iban Bonilla… TEMA 1 - Definició i Ubicació Conceptual DEFINICIONS Psiconeuroinmunología: Ciencia que estudia la interacción entre los procesos psicológicos y los sistemas nerviosos e inmunitarios del cuerpo. PSICOLOGÍA Ciència que estudia la conducta humana, el comportament psique + logos observable i lo psíquic de la ment, incloent les emocions, els pensaments i el comportament observable. PSICOLOGÍA DE Ciència que estudia/optimitza els comportaments de relació L’ESPORT humana en l'àmbit de CAFE (Volem optimitzar/potenciar el rendiment). PSIQUISME És l’energia que forma part del nostre cos i que influeix en els nostre estat i comportament. Comportaments de relació: AMB MI (jo) AMB ELS DEMÉS emocions, pensaments i comportaments AMB ELS OBJECTES (coses) AMB LES NORMES ENFOCAMENTS DE LA REALITAT Només podem observar una part de la realitat humana amb els nostres coneixements i crear una imatge. Tenim dues visions; l’Antirealisme (visió humana) i el Realisme o Materialisme (visió mecànica + visió eclèptica).  ANTIREALISME O IDEALISME Interpretación ideal / intel·ligent de las cosas: per observació, mètode científic Idealismo: les coses son com les pensem. Fenomenisme:interpretació del que observem. Existència independent de les coses: REALISME O MATERIALISME Natural: no distingeix entre la imatge de per autoanalització, mètode l'objecte conegut i el mateix objecte. introspectiu Crític: distingeix entre les qualitats objectives i subjectives de l’objecte concret. Epicur deia que hi han quatre fonts de pertorbació que impedeixen arribar a la plenitud del coneixement, però quan les acceptem com a errors ens deixen de dominar (naturalista, actitud molt críptica). Aquestes pors són: TEMOR A LES DEÏTATS POR A LA MOTR ÀNSIA DE PLAER POR AL DOLOR EL CONEIXEMENT HUMÀ L’epistemologia o filosofia de la ciència, és una reflexió crítica sobre el procés del coneixement humà i els problemes que en ell es plantegen. Realitat Complexa Objecte d’estudi = coneixement Percepció / (interpretació dels fenòmens). Observació Intervenen 1 subjecte (jo) i un objecte (el que s’estudia). Imatge de la realitat UBICACIÓ CONCEPTUAL La psicologia estudia a l’home des d’una perspectiva de respecte cap a la individualitat. a més, no és una ciència natural, ja que explica comportaments molt complexos i serveix per a optimitzar els individus i els processos en els que participen. Implica l’estudi del comportament observable, el comportament cognitiu, el comportament emocional. L’adequada aplicació dels coneixements psicològics farà més probable l’èxit. Treball (laboral) Salut ÀREES DE LA PSICOLOGIA Esports Escolar rendiment, gestió, iniciació, exercici Quan parlem de psicologia de rendiment, el nostre objectiu és millorar l’estat del rendiment de l’esportista mitjançant treballs amb eines pròpies per als esportistes i assessorament al cos tècnic. Per altra banda, la psicologia de l’exercici té un objectiu més lligat a l'àmbit de la salut, la cultura, el benestar i l’educació. Amb les eines psicològiques el que intentem treballar és la motivació, l'aprenentatge i la bona qualitat de vida. PERSPECTIVES (approaches): APROXIMACIÓ ENFOC PRINCIPAL PSICOLOGIA D’ESPORT Diferències individuals Variació en les característiques Personalitat, actituds davant dels individus l’esport, motivació, ansietat Psicologia social Maneres en què les persones Actituds davant l’esport, interactuen entre elles agressivitat, cohesió d’equip, lideratge d’equip Psicologia cognitiva Maneres en què la ment processa Adquisició d’habilitats, la informació motivació, imatge Psicologia fisiològica La relació entre el funcionament Activació psicològica i biològic i el pricològic rendiment, bases biològiques dels trets de personalitat Psicologia del Els processos de Aprenentatge social, desenvolupament desenvolupament de les funcions desenvolupament de i característiques psicològiques al gènere, desenvolupament llarg de la vida de la personalitat TEMA 2 i 3 - Corrents del Pensament / Aplicació SEGLE CORRENT CARACTERÍSTIQUES AUTORS Evolució del coneixement psicològic: Enfocaments Tot és essencial fugisser. L’origen del patiment es troba en l’afany de viure, en el desig Siddhartha d’actuació, de plaer, de possessió. gautama VI a.C Budisme L’extirpació radial dels desigs i passions ens condueix a una (Buda 566-486 serenitat i tranquil·litat absolutes. a.C) Es el camí del nirvana. Qui segueix el bon camí s’apropa a la il·luminació. Tao moviments que originen la Terra. La vida es una contraposició entre Laozi Taoisme Ying-Yang. (Lao-Tse/Lao Virtuts del taoisme: Bondat, Tzu) paciència, senzillesa i silenci. La naturalesa és un bon model per a l’home. Els llegats de l’època grega son el bressol de la nostra cultura democràtica (s.VI a.C). Els pensadors grecs són són els pares del coneixement actual: V a.C Els presocràtics: Tales de Milet, Heráclit (Canvi), Parmènides, Pitàgores (tenien interès per la natura).Els sofistes: Protàgores, Trasímaco, Antifont (interès social).Euclides (escola de la geometria). Hel·lenisme - Els grans pensadors: Sòcrates - s. V a.C Mètode socràtic. “Només sé que no sé res”. Saber fer preguntes. Plató - s.V-IV a.C Aristocles. “Academia”. Teorema de les idees.  Aristotels - s. IV a.C Pare de la Psicologia. “Liceo”. Actitud. Consciència dels fets. Filosofia hel·lenista: Escepticisme: Pirró d'Elis - s.IV a.C Felicitat. Eclecticisme. Coneixement probable i temporal. La ment no és prou hàbil. “Del Mite al Logos - Del discurs mític al discurs racional per interpretar la V a.C Hel·lenisme realitat.” - Estoïcisme: Zenó i Sèneca - s.III a.C “Si és evident i no és contradictori, és vertader”. Importància dels sentits. Cos = matèria + esperit. Interior > Exterior. Epicureisme: Epicur - s.III a.C “El jardí”. Materialisme. Felicitat. Cos. Coneixement eficaç. Les religions monoteistes (Del discurs racional al discurs religiós per a interpretar la realitat.): VIII a.C Judaisme Yahvé (Abraham: Israel): “La Torà”. Déu (Jesús: I d.C Cristianisme Natzaret):“La Biblia”. Alà (Mahoma, VII d.C Islamisme Arabia Saudita): “El Corà”.  Judaisme - s.VIII a.C: Yahvé (Abraham: Israel) → “La Torà” Cristianisme - s.I d.C: Déu (Jesús: Natzaret) → “La Biblia” Islamisme - s.VII d.C: Alà (Mahoma: Arabia Saudita) → “El Corà” L’origen de la universitat - s. XIII: “Universitat” en el seu origen no indicava un centre d’estudis sinó una agremiació corporativa. El primer Estatut universitari, fou emès pel papa Roberto Courcon a la universitat de París al 1215. Al 1261 apareix a la història el nom concret de la “Universitas Parisiensis”, Universitat de París, terme molt proper al sentit actual. A finals del segle XIV, es va començar a utilitzar la paraula com a tal, amb el significat que té en l’actualitat. Però el terme més antic i que es continuar usant molt temps és el de Studium o Studium Generale (Lleida, 1300). El Renaixement - s. XVI-XVIII Precursor XVI-XVII d.C F. Bacon (Londres) empirisme. Experiencia sensorial. Mètode científic. F. Bacon (Londres) Rebuig de l’innatisme. Teoria Galileo (Pisa) Heliocèntrica. 1616 judici. Mètode observació. XVI-XVII d.C Dualisme. Ment-Cos. Innatisme. Mètode. Descartes (La Haye) Comportament voluntari i involuntari. Idealista modern. Glàndula pineal. Del teocentrisme a l’antropocentrisme. Experiència. T. Hobbes Sentits. (s.XVI-XVII) XVII d.C Empirisme Materialisme. Mètode científic. D. Hume Rebuig de l’innatisme. (s.XVIII) Associacions sensorials. XVIII d.C Associacionis- Dualisme. D. Hartley me Comportament voluntari i involuntari.  Realitat complexa. Percepció subjectiva. XVIII d.C Racionalisme Innatisme. I. Kant La Raó. Emocions i voluntat. Subjecte perceptor. 1ª meitat del S. XIX, la Fisiología - En aquesta època destaquen: Estudis dels òrgans dels sentits (n. motora i sensorial) Estudis dels receptors (diferents receptors especialitzats) Estudis frenològics (funcions mentals i volums cranials) Molt important també en aquesta època: L’evolucionisme: Darwin 1860 Selecció natural / Adaptació al medi. Mutacions / Supervivència. Origen de les malalties mentals. Centres especialitzats (frenopàtics - psiquiàtrics - c. Salut mental). 2ª meitat del S. XIX: Psicofísica - Els Psicofísics parlen de la relació ment-cos. J.Müller enuncia la doctrina de les energies nervioses específiques, fundamentalment que implica: La ment no és directament conscient dels objectes en el mon físic, sinò d’estats en el sistema nerviós. El sistema nerviós serveix d'intermediari entre el món i la ment. Les qualitats dels nervis sensorials-dels quals la ment rep el coneixement de la sensació - son específics als diversos sentits, el nervi de la visió serà normalment insensibles al so així com el nervi de l’audició ho serà la llum. La percepció no depèn únicament de l'estímul. Després dels psico-físics: La relació de la ment amb el cervell i el sistema nerviós. La relació de la ment amb el coneixement del món estaran inexcusablement units. S’interessen en l’estudi de les qualitats sensorials lligadesa centres especialitzats del córtex cerebral i desenvolupar una psicofísica sensorial. Amb el principi d’especificitat es posa les bases per a l’eventual localització de la funció cortical, tal i com s’estudia en els estudis de psicologia del s. XX i s. XXI. Empirisme. Mètode científic. XIX d.C Positivisme Materialisme. A. Compte Laboratoris. Rebuig de l’innatisme. De la ment al sistema nerviós. XIX d.C Estructura. - Estructuralisme Percepció. W. Wundt XX d.C Introspecció entrenada.  Antiatomistes. 1r Laboratori de Psicologia W. Wundt Experimental. XIX d.C Estructuralisme - Entorn. XX d.C Antiatomistes. Viatja a EUA. E. Titchener Psicologia = Ciència de la consciència. Empirisme Evolucionisme COnducta Funcionalisme Funció W. James Mètode científic Atomistes Enfoc biològic Metge * Al 1885 va a París i coneix a Psicoanàlisi Charcot (hipnosi, suggestió,…) Teoria de la psicoanàlisi: conceptes explicatius intel·ligents metafísics Estudi dels símptomes irracionals Interpretació dels somnis Revoluciona el concepte de sexualitat: infantil, la libido XX d.C Aproximació explicativa de la personalitat Generalitzacions a partir de fenòmens observats S. Freud Característiques del psicoanàlisi: (1856 1939) Estructura de la personalitat: J.Lacan Conscient: realitat percebuda. R.Spitz Censura: filtre de control de les sensacions, els desitjos i els records. Inconscient: pulsions primàries. La dinàmica de la personalitat té 3 instàncies explicatives: Allò, jo i el superjò. Fases evolutives: Oral: fins els 18 mesos en evolució normal Sàdica-anal: fins els 3 anys en evolució normal  Fàlica edípica: dels 3 als 5 anys “ en evolució normal De lactància: dels 6 als 11 anys Genital: a partir dels 12 anys Pre maduresa: a partir dels 18 Psicoanàlisi anys Maduresa: ? E→O→R Terapia verbal no directa per associacions. S’inicia al voltant de 1912, a Alemanya. Estudis de Percepció humana. Segueixen les idees de Kant i els treballs dels Psicofísics. Interessats en l’experiència subjectiva (significat atribuïts per les persones als objectes). M. Wertheimer Utilitzen la introspecció i Checoslovaqui l’observació. a (1880-1941) “El tot és més que la suma de les XX d.C Gestal parts” W.Dilthey Estructuralistes. Importància de l’individu, context i W.Windelband de la globalitat del fet estudiat. W.Köhler Psicòlegs de CAMP: Explicació conducta com un camp electromagnètic. Antiatomistes: Estudis en el lloc (camp) i no en els laboratoris. La Percepció, que és? Procés d’interpretació del medi Les percepcions es fan de forma automàtica Els sentits subministres informació no elaborada El cervell organitza i interpreta les dades Les percepcions són inexactes i parcials Interpretació de les sensacions subministrades Reaccionem selectivament a una part dels estímuls sensorials (focus atencional)  Principis de la percepció: Constància: la grandària, la forma i el color d’un objecte no varia el concepte quan el tinc clarament classificat. Relació Figura-Fons: les figures es veuen ressaltades del fons on es troben. Agrupació: es tendeix a agrupar elements separats per a configurar un objecte reconegut. Lleis de la percepció: Llei de la figura / fons Llei de la bona forma Llei de la semblança Llei de la continuïtat Llei de la proximitat Llei de tancament Realitat (sensacions) i Il·lusions perceptives. La percepció humana és la interpretació entre l’experiència conscient i la realitat física. Empiristes, associacionistes, XX d.C funcionalistes i sobretot positivistes. Estudi de la conducta observable. L’observació objectiva i J. B. Watson l’experimentació, son els únics (1878-1958): mètodes vàlids. Fundador del Rebutgen la introspecció i els Conductisme. plantejaments metafísics. Es desenvolupa principalment en I. P. Pavlov els EUA. (1849-1936): Va néixer com una escola Reflexos inconformista i trencadora de condicionats. motlles. Conductisme Ha tingut molta influència, sobretot W. McDougall fins el 1970-80. (1871-1931): Biologista a Principis del conductisme: favor de l’Observació. L’objecte d’estudi és la conducta observable. E. R. Guthrie S’ha de descriure, explicar, predir i (1886-1959) controlar la conducta. El medi és el factor clau per al C. Cl. Hull desenvolupament de les (1884-1952): diferències d’aptitud i de Conductisme personalitat. quantificat. L'aprenentatge és un tema bàsic i fonamental. Es rebutja la introspecció. El mètode d’estudi és el científic  (Ob + Ex + llei) * Els estudis de laboratori són un bon sistema per a millorar el coneixement que tenim. El psicòleg ha de ser pràctic i XX d.C Conductisme eficaç davant els problemes. S’accepta el test com a mitjà objectiu d’informació. La conducta humana es pot estudiar a partir de la conducta animal. Mètodes d’abordatge actuals al comportament fisico-esportiu Evolució del psicoanàlisi a partir de les idees de J.Lacan. Relació individu–entorn. Psicosocio- La psicopatología no es culpa - anàlisi només del individu, també del seu entorn. Evolució de la Gestalt. Es proposen centrar-se en l’estudi del processos “interns” de l’individu, en la forma de captar la informació per mitjà de la J. Piaget percepció, de la comprensió, del (1896-1980): llenguatge, del raonament, del teoria pensament,... psicogenètica. XXI d.C Cognitivisme A mitjans del S.XX, sorgeix el J. Bruner Cognitivisme, com a reacció que busca (1915-2016): una fonamentació centrada en els teoria del processos mentals humans i no com una desenvolupam generalització de la conducta animal o ent cognitiu. conducta observable humana i no com una generalització desenvolupament i l’aprenentatge del homes. Evolució del Cognitivisme. Afirma que le coneixement de totes les coses és un procés “mental” de l’individu, C. Coll que creix i es configura a mesura que Constructivis- aquest aprenent obté la informació i J. Bruner me interactua amb l’entorn: Model enactiu + Model icònic + Model simbòlic. N. Novak Aprenentatge significatiu (Ausubel: partint dels interessos de l’aprenent i dels coneixements previs).  Evolució de la Gestalt. El que motiva és com ajudar els demés, primer conèixer-me a mi mateix i després com fer per L. Buscaglia millorar. (1924-1998) Humanisme Neix com a reacció als academicismes de A. Maslow la psicoanàlisi i del conductisme. (1908-1970) Apareix sobre els anys 1970 als EUA, com a mètode per ajudar a les persones a conèixer-se i saber viure millor. Evolució del Conductisme. A partir de les idees de Skinner i Tolman. Objecte d’estudi és l’Aprenentatge (personalitat, motivació, llenguatge, més que la conducta en sí). Apareix sobre els anys 1940-50 al EUA, com a compensació de les idees radicals de Watson. B. F. Skinner Evolució del Neoconductisme: (1904-1990): Continuador de XXI d.C les idees de N. Metodològic (estudi del Neoconductis- Watson, busca comportament observable): me les lleis que No ho veig llavors ho ignoro. regulen el Patrons de conducta. comportament N. No Metodològic (accepten estudiar humà. termes com la imatge personal, els sentiments, la importància de la cognició, …): Existeixen les emocions encara que no les pugui veure he de saber arribar a elles. Els traumes com a tal no existeixen sinó que es una conducta apresa (càstig negatiu sever). Actitud que no admet res d’exterior o de * superior a la natura que, consegüentment, intenta comprendre totes les coses segons les lleis naturals, Interconductis- sense recurs a cap principi transcendent. me “El saber substitueix la creença” naturalisme No existeixen els mites, les conductes dels éssers humans no poden ser explicades per mites, religions, creences, casualitats, perquè sí, cultures, perquè és complicat,...  Intent d’unió de les tres anteriors. L’entrenament no és només físic sinó també psicològic. Aplicacions de l’interconductisme: Estructuralisme: Robert Dilts (1955) J.R. Kantor Contextualisme funcional: S.Hayes (1888-1984): (1948): Mètode científic Interacció: procés d’intercanvi per a estudia la XXI d.C Interconductis- continu entre l’organisme total i conducta me el medi. humana, naturalisme Conducta: és més que la part paral·lel al observable o reproduible d’un mètode científic procés d’intercanvi. de la biologia. L’estudi de l’organisme i dels fenòmens mentals es realitza analitzant les interaccions d’aquest en i amb un context històric i situacional (INT-EXT). Gran interés per les Rs operants en termes funcionals, és a dir, que tinguin un propòsit específic, una funció clara a cumplir. Els efectes de la historia sobre el comportament són molt importants i inevitables. Els humans aprenem mitjançant la interacció amb l’ambient (intern/extern). Per les persones el llenguatge és transcendent i s'aprèn a partir de les interaccions amb l’entorn. Els estímuls no son només objectes, son esdeveniments amb funcions conductuals. El comportament és un canvi d’unitat funcional. Corrent Naturalista entre el  * Neoconductisme no metodològic (Funcionalisme) i la Gestalt actual (Estructuralisme). Hi ha tres tipus: Conducta Observable: Tot aquella conducta que es pot observar, tot aquella que tothom pot veure sense preguntar, sense interpretar. Conducta Cognitiva: Tot el que passa a nivell mental, processos psicològics. Conducta Emocional: Tota la part de les emocions i sentiments. Van totes a la vegada, pero no cal que sempre estiguin les tres alhora. C. Observable + C. Cognitiva + C. Emocional = acció + relació amb mi mateix / altres / objectes / normes No diferenciem entre conducta, comportament i resposta, malgrat hi ha XXI d.C Interconductis- matisos (Conducta = acció concreta / me Comportament = conjunt de conductes naturalisme agrupables / Resposta = reacció). Per alguna cosa fem les coses, sempre hi ha un motiu. Parla sobre les interaccions, la conducta és allò que puc observar i aquesta Sense interacció no hi ha conducta. Tot és conducta, no es separa en resposta ni estímul ni reacció. Doble concepte de conducta: La suma de les accions és la conducta. Acció + reacció = interconducta. El primer significat de conducta és el de l’acció que un individu o organisme executa. Primer hi ha d’haver una acció per a que hi hagi una conducta.  Camp és la persona, la resposta sempre ve a partir d’una interacció i l'objectiu és el perquè. Kantor (1984): Escriptori personal, “En el nostre coneixement cap esperit, Com s’analitza: espectre, follet, Interacció: l’intercanvi concret XXI d.C Interconductis- noümen, motiu de l’anàlisi (definir camp me superstició, objectiu), tenint en compte les naturalisme transcendentali funcions respostes (Rs) i funcions sme, estímuls (Es) i definir el nivell. misticisme, Factors disposicionals: factors que vincle invisible, faciliten o dificulten la interacció creador que estudiem. suprem, àngel, dimoni.” Passat: Historial d’interaccions “El mètode en específiques. ciència és ètica”. Present: Factors situacionals (interns i extern). Medi de contacte: conjunt de circumstàncies indispensables per a desenvolupar la interacció. Físic-químic / ecològic. Normatiu.  s.XXI d.C - Nivells d’interacció - Interconductisme Conducta Involuntaria Conducta Voluntaria Conducta Lingüística NIVELL 0 (Reflexos NIVELL 2 (Tècnica) NIVELL 4 (Llenguatge Incondicionats) referencial) NIVELL 1 (Reflexos NIVELL 3 (Tàctica / NIVELL 5 (Llenguatge Condicionats) Decisió) simbòlic) Els nivells creixen en complexitat explicativa. Els nivells superiors sempre impliquen els inferiors. Models d’abordatge actuals del comportament fisico-esportiu Conceptualització de la salut mental. Model ecològic del desenvolupament del talent. Model holístic de la carrera esportiva. Model dels estats psicològics òptims. Model EOR. Model de la Cadena de la Consciència. Models biomèdics i biopsicosocial. Programa MAC. Programa 5Cs. Programa de Valors. Conceptualització de la salut mental: Def.: La sm és un estat de benestar en què un individu s’adona de les seves pròpies capacitat, pot fer front a l’estrès normal de la vida, pot treballar de manera productiva i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat. (OMS) Un estat de rendiment o funció mental reeixida, que resulta en activitats productives, relacions satisfactòries amb altres persones i capacitat d’adaptar-se. Presència de trastorn mental i funcionament personal no òptim. Absence of transtorn mental i optimal funcionament personal. Perspectiva actual sobre la SM: La salut mental és un component fonamental d’una cultura d’excel·lència. La salut mental de l’esportista és un recurs important per a tota la carrera esportiva i la vida posterior a la carrera esportiva. El context pot nodrir o desnodrir la salut mental dels i de les esportistes. La salut mental és cosa de tothom (i hauria de ser supervisada per un o uns quants membres específics). Estats òptims del rendiment Models de carrera esportiva: Lineal: Esportista centrat exclusivament en l’esport. Paral·lela: Esports i estudis/treball van per separat i sense influir-se. Convergent: Esport i/o estudis es complementen. Divergent: Esport i estudis/treball s’allunyen i entren en conflicte. La paral·lela i la convergent son carreres duals. Rendiment màxima a l’esport: “Alliberament de forces latents per obtenir un rendiment òptim dins d’una competiciò específica.” Els/les esportistes produeixen millors marques personals i aconsegueixen èxits excepcionals. El màxim rendiment es centra més en el nivell de funcionament del/de les esportistes i els seus resultats. Flow - Csikszentmihalyi (1975); Swann et al. (2017) Es defineix com “estat harmoniós i intrínsecament gratificant caracteritzat per la concentració en la tasca i l’absorció en una activitat específica, amb l’execució de pensaments i emocions irrellevants, i la sensació de tot el que tot té sentit o tot fa “clic”, fins i tot en situacions difícils”. Associats amb un rendiment esportiu excel·lent. Catch - Swann et al. (2017) Es defineix com un “rendiment superior que es produeix en circumstàncies de pressió”. Implica un enfocament complet i deliberat en la tasca, un esforç intens i una major consciència de la situació i les seves demandes. Es produeix quan l’esportista és conscient que es troba en una situació de pressió, té la capacitat d’experimentar l’estrès, percep el resultat de la competició com a important i té èxit en gran part mitjançant l’esforç. TEMA 4 - Conducta Biològica DEFINICIÓ I SINÒNIMS Reaccions a característiques físico-químiques del medi que han adquirit la seva funcionalitat per factors genètics. Conducta biològica, Conducta reflexa simple, Conducta reflexa incondicionada, Nivell d’interacció 0. Entorn: tot el que està present. Estímul (E): tot el que es pot percebre. Educidor: E amb lligam biològic amb una R reflexa concreta. Resposta (R): acció/reacció feta. Responent: R reacció feta lligam biològicament a un E per factors filogenètics. Llindar: mínima intensitat de l’Educidor per provocar un 50% de Responents. Intensitat → Educidor. Magnitud → Responent (++++, 0 a 4). Latència: Interval de temps entre l’inici de l’Educidor i l’inici de la Responent. PARADIGMA I LLEIS PARADIGMA EXPLICATIU PARADIGMA MATEMÀTIC E1 → R1 R1 = f(E1) E1: Educidor (provoca/edueix). La Resposta 1 és funció / causa de R1: Responent. l’Educidor1. Lleis Primàries Llei del Llindar: iE1 → 50% R1 Llei de la intensitat-magnitud: ↑iE3 → ↓mR3 Llei de la latència: ↑iE2 → ↓latR2 Lleis Secundàries Llei de l’addició temporal de subliminal: Isub E1 + Isub E1 + Isub E1 + … → R1 Llei de la fatiga: E2 → R2 + E2 → R2 + E2 → R2 + E2 → R2 + … → ↓R2 → no R2 REFLEXOS Fisiologia: Fases de l’acte reflex: “Entra i surt del nostre organisme”, és a dir, hi ha una aferència (entra) i una eferència (surt). Tipus: Ex: Reflex miotàtic. En els músculs hi ha receptors “husos musculars” que actúan com a controladors de l’estat de tensió i extensió. Davant l’excés d’estirament el múscul es contrau. Osteotendinós L’objectiu és protegir al múscul d’una extensió excesiva. El treball de flexibilitat (nivell 2) amplia la capacitat d’estirament del múscul sense que es dispari el reflex miotic de protecció (nivell 0). Reflexos superficial o exteroceptius, com resposta a l’aplicació d’un Cutanimucós estímul, sobre la pell (Reflex de Babinski), o sobre les membranes mucoses. Automatisme Reflexos automàtics de la medul·la espinal (Ex: pessic a la planta del medul·lar peu i flexió del peu i la cama). Permeten mantenir una postura determinada. És una reacció entre la Posturals informació del sistema vestibular i les contraccions de diferents músculs. “Gràcies a l’entrenament (nivell 2) poden reajustar-se (nivell 0)”. Exemples en nadons: Si subjectem al nadó per les aixelles i amb les plantes dels peus en contacte Reflex de marcha amb el terra, aquest flexiona el genoll i aixeca l’altre peu, com per fer una passa. El nen en decúbito prono sobre una Desapareix als superficie dura o sobre la mà de l'adult i 15-30 dies premen el dit índex sobre l’esquena del nen realitzant una fricció al llarg de la columna vertebral des del còccix fins les Reflex Carbonell-Perez vèrtebres cervicals. La resposta obtinguda serà la flexió de les extremitat inferiors, la lordosi oer hiperextensió dorsolumbar amb elevació pèlvica, la flexió de les extremitats superiors i l’elevació del cap, plor i, de vegades, micció. Quan el nadó està en repòs, amb l’esquena en contacte amb el terra, si té Reflex tònic-asimètric Desapareix entre el cap girat a la dreta, tindrà el braç dret del coll els 2 i 3 mesos estes i el genoll esquerra flexionat i viceversa.  Al tocar-li suaument la pell de la cara a prop de la boca, el nadó l'obra i gira el Reflex de succió Desapareix als 4 cap cercant on se li ha tocat. Reflex molt mesos útil per la supervivència a l’hora de menjar. Al tocar-li suaument la pell de la cara a prop de la boca, el nadó l'obra i gira el Reflex de búsqueda Desapareix entre cap cercant on se li ha tocat. Reflex molt (orientació) els 3 i 4 mesos útil per la supervivència a l’hora de menjar. Els nadons menors de 6 mesos son Reflex de bussejar Desapareix entre excel·lents nedadors. Bloqueja la gola els 4 i 6 mesos per no empassar aigua i obre els ull, i intenta moure els braços i cames. Al tocar-li la palma de la mà amb un objecte, el nadó tanca els dits. Aquest Reflex de prensió palmar Desapareix entre reflex és tan fort que, si se l’agafa per els 5 i 6 mesos les dues mans, s’agafa fort que quasi se'l pot aixecar. Reflex de prensió plantar Desapareix entre Tocant la part posterior del dit gros del els 8 i 9 mesos peu, es provoca una contracció dels dits. Reflex palpebral Reflex pupil·lar o d’adaptació a la intensitat lumínica Reflex d’estornut Altres reflexos Reflex de vòmit Reflex del badall Reflex de la tos Reflex patel·lar TEMA 5 - Pavlov i les seves investigacions PAVLOV I ELS SEU EXPERIMENT Ivan Petrovich Pavlov neix el 1849 a Ryazan, mort el 1936. “En nuestro planeta el sistema nervioso es el instrumento más completo para relacionar y conectar las partes del organismo entre sí, al mismo tiempo que relaciona todo el organismo como sistema complejo con las incontables influencias externas” (I.P.Pavlov). ANTECEDENTS Descarte: 300 anys abans, considerava el comportament involuntari com una reacció necessària davant estímuls extern; la connexió entre l’òrgan que actua i l’agent estimulant es fa per mitjà d’una determinada via nerviosa amb l’ajut dels esperits animals. Sechenov (1829-1905): va presentar l’activitat dels hemisferis cerebrals com una activitat reflexa; és a dir, com a determinada (les idees eren el reflex en que la part efectora està inhibida, mentre que els afectes i les passions eren reflexos reforçats per una extensa irradiació de l’excitació). Magnus (1849-1919): havia demostrat la naturalesa del reflex de totes les activitats motrius elementals de l’organisme animal. Botkin (1832-1889): havia enunciat la idea del paper transcendent del SN en els processos patològics. Richet (1850-1935): introdueix el concepte de “reflex psíquic” (en el que la resposta que segueix a un estímul donat es suposa que està determinada per l’associació d’aquest estímul amb les traces d’anteriors excitacions en els hemisferis cerebrals). SISTEMA NERVIÓS CENTRAL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM Cervell. Activació Bulb raquidi. Lluita. Protuberàn- Fugida. Encèfal cia. Simpàtic Peduncle del cerebel. cervellet. Connecta el Relaxació. cervell amb el calma. Medul·la Espinal sistema nerviós, Parasimpatic qui envia el missatge a la resta del cos. DEFINICIONS I SINÒNIMS Reaccions a característiques físico-químiques del medi que han adquirit la seva funcionalitat per aprenentatge personal (ontogenètic). Conducta psicològica involuntària, nivell d’interacció 1. PARADIGMA EXPLICATIU / CONDICIONAMENT CLÀSSIC Condicionament de 1r ordre Condicionament de 2n ordre Anàlisi del paradigma: Existeix la relació entre E1N i R1N. De E1C a RC: no és un nou reflex. Existeix una relació temporal entre E1 i E2. Límits: En funció de la relació entre E1 i E2. E1 és menys rellevant per adaptació de E2. Filogenètic: de la planària a l’home. Ontogenètic: del fetus de 6mm fins la mort. El condicionament del temps: Es dona quan l’EN és el pas del temps. Quan un esdeveniment es dóna cada X minuts, l’organisme respon donada l’associació temporal que acaba de fer. Aquest procés permet adaptar-nos molt al medi (és com una anticipació). Aplicacions: Cronobiologia (ritmes circadians). Exemple: Jet Lag. Efectes de viatges en avió transmeridians i de més de 5 hores de desfasament horari de l’origen. Té unes fortes repercussions sobre el rendiment humà (reducció d’un 15-20%). Factors: Nº hores de canvi, Direcció del vol (pitjor d’oest a est), tipologia de la persona (als de millor rendiment de matí els hi afecta més viatjar cap a l’est). El caos del sistema: La neurosi experimental. L’Apetència i l’aversió sembre van cap a la mateixa situació. L’engany del sistema: La superstició o l’efecte placebo. Condicionament basat en una relació accidental entre E1 i E2. ELS LÍMITS DEL SISTEMA Crisi d’Angoixa: Períodes discrets en els que es produeix un inici sobtat d’adaptació, por o terror intens, moltes vegades associats a la sensació de mort imminent. Durant aquestes crisi hi ha símptomes físics evidents. Les crisi d’angoixa (ansietat) poden ser: Inesperades (no suscitades): Quan l’inici de la crisi no s’associa amb un precipitant concret (“disparador”). Determinades situacionalment, quan la crisi ocorri quasi invariablement després de l’exposició a un precipitant situacional (“senyal”) o en la seva anticipació. Predisposades situacionalment, quan la crisi tendeix a produir-se en l’exposició a un precipitat situacional, però no s’associa invariablement amb ell. Crisi greu d’Angoixa, Pànic: Aparició temporal i aïllada de por descontrolada o malestar intens, acompanyada de 4 (o més) dels següents símptomes, que se inicien bruscament i tenen la seva màxima expressió en els primers 10 minuts. Palpitacions, arítmies del cor o elevació forta de la freqüència cardíaca. Sudoració. Tremolors o sacsejades. Sensació d’ofec o falta d’aire. Sensació d’ennuegar-se. Opressió o malestar toràcic. Vasques o malestar abdominal. Inestabilitat, mareig o desmai. Desrealització (sensació d’irrealitat) o despersonalització (estar separat d’un mateix). Por a perdre el control o tornar-se boig. Por a morir. Parestèsies (sensació d’entumiment, formigueig). Calfreds o sufocacions. Fòbia: Por persistent i irracional cap un objecte, situació o activitat específics (estímul fòbic), que donen lloc a un desig incontrolable d’evitar-lo. Si no es pot, s’afronta amb terror. Classes: Tipus animal. Tipus ambiental (alçades, tempestes, aigua).  Tipus sang-injeccions-damnatge. Tipus situacional (avions, ascensors, recintes tancats, molta gent, espais oberts). Altres tipus (situacions que poden provocar ennuec, vòmit o dolors corporals, adquisició d’una malaltia; en els nenes, evitació de sons intensos o persones disfressades). Experiències: Cas Albert (Watson, 11m) Fòbia a objectes blancs. Neurosi experimental Cas Miquel (17a) Fòbia a les plomes. Bàsquet. Tipus animal Cas Tomàs (35a) Fòbia a les trucades per telèfon. Tipus situacional Cas Laia (12a) Fòbia a la competició en natació. Altres tipus Cas Marc (14a) Fòbia a sorolls inesperats - globus. Enric (50a) Fòbia globus i tempestes. Altres tipus Cas Olga (40a) Fòbia a varies coses. Ansietat generalitzada FORMES D'INTERVENCIÓ Ruptura progressiva entre la presentació E1 i E2. Extinció Clàssica Funciona amb animals, nadons. No funciona amb fòbies molt establertes. Presenta molta recuperació espontània. Dessensibilització sistemàtica de Wolpe (tractament clínic individual de trastorns): Jerarquització de les situacions fòbiques. Aprenentatge d’una tècnica de relaxació. Exposició imaginada i control de les situacions fòbiques (de menys a més). Exposició “in vivo” i control de les situacions fòbiques (de menys a més). Tècniques per Jacobson Contracondicionament 3s d’inspiració nasal. T.RR 3, 1, 4 1s d'apnea. 4s d'exhalació per la boca. Técnica Reacción Muscular TRMP 4CC Progresiva: Treballem quatre blocs en contracció. Dessensibilització per imitació (tractament educatiu individual de trastorns aprofitant el grup): Retirada de la situació motiu de la por. Aprenentatge d’una tècnica de relaxació.  Acomodació de l’activitat, demanar observació cap els altres. Aproximació progressiva a l’activitat (variant seguretat-suport). Dessensibilització per progressió (tractament educatiu Contracondicionament individual de trastorns): Retirada de la situació motiu de la por. Aprenentatge d’una tècnica de relaxació. Acomodació de l’activitat, segons individualitat. Aproximació progressiva a l’activitat (variant seguretat-suport). Tractament clínic individual de trastorns: Conèixer molt bé a la persona i les seves fortaleses. Implosió Aprenentatge d’una tècnica de relaxació. Exposar a la persona a la situació estressant durant un període de temps suficient. Sotmetre a la persona varis dies a la mateixa situació raonant en acabar i reduir suport. Revisió: Desensibilització (Marks, 1991-2000) El comportament efectiu és l’exposició i no tant la relaxació associada. És important el nombre elevat i continuat d’exposicions (massives). La duració de l’exposició ha de sobrepassar un temps crític en funció de l’individu. L’exposició funciona millor “in vivo” que en representacions IM. És important la participació del terapeuta (modelat participant). Per què s’inicien i es mantenen les fòbies? Experiència aversiva directa real / imaginada. Experiència vicàries. Transmissió d’informació (de forma verbal, per escrit o a través d’imatges). Persistència de pors evolutives infantils no sotmeses a deshabituació. Criteris d’elecció d’intervenció: Depenent de la persona (pacient). Depenent del rol que vulgui adoptar el psicòleg. En funció de les condicions en que es trobi la persona. TEMA 6 - Conducta Emocional DEFINICIONS I CARACTERÍSTIQUES Procés psicològic bàsic molt lligat a la motivació. Reaccions complexes i adaptatives als canvis als esdeveniments. Respostes ràpides i fortes a valoracions (percepció) de canvis que s’han o s’estan produint. Interpretació qualitativa de l’experiència que la persona fa dels seus canvis interns. Impliquen tres components: conductuals, fisiològiques i cognitiu. Les reaccions emocionals solen durar poc temps (estat), però si s’interioritzen poden tenir una major presència en el temps. Les emocions tenen comportaments innats i apresos. Les emocions estan afectades per comportaments hormonals, d’edat, experiències personals i cultura. Pauta reactiva temporal innata/involuntària, modulable per EMOCIÓ l’aprenentatge, que inclou grans canvis de l’organisme total, especialment de les vísceres i les glàndules. ACCIÓ EMOCIONAL comportament voluntari influenciat per un estat emocional. CONCEPTES BÀSICS Fases en l’emoció: Estimulació desencadenant (E). Orientació i estimació cognitiva de l’estimulació. Reacció fisiològica. Interpretació de la reacció. Aprenentatge de la interacció ocorreguda. Mètodes d’estudi de la conducta emocional: La introspecció. L’anàlisi de la resposta fisiològica. L’anàlisi de la conducta observable. Clasificacions: En funció de la permanència En funció de l’adaptabilitat Innata Adquirida Normal Patològica MÈTODES D’ESTUDI DE LA CONDUCTA EMOCIONAL La introspecció. L’anàlisi de la resposta fisiològica. L’anàlisi de la conducta observable. Anàlisi de la resposta fisiològica, la interpretación cognitiva i el context tot junt. Watson( 1919) Woodworth (1922) G. Boeree (2002) Por. Por. Por. Ràbia. Ràbia. Ràbia. Amor Amor. Amor. (alegria-felicitat). Felicitat. Sorpresa. Sorpresa. Vergonya. Patiment. Curiositat (excitació). Determinació. Alegria (felicitat). Disgust. Avorriment. Rebuig. Emocions Bàsiques ALEGRIA - TRISTESA - POR - RÀBIA - FÀSTIC TEORIES FISIOLÒGIQUES James - Lange L’emoció és la conseqüència de les reaccions somàtiques, és la (1884) conseqüència d’un coneixement. Tª fisiológica 1r ploro → 2n estic trist. periférica 1r ploro → 2n sóc conscient → 3r estic trist Cannon - Bard Importància del Tàlem. Existeixen 2 patrons neutrals, un envia (1920) informació a l’escorça (experiència subjectiva) i l’altre a l’Hipotàlem Tª fisiológica central (inici resposta fisiològica). L’emoció és un procés psicològic bàsic; és universal entre moltes espècies animals. Les emocions són inevitables; simplement ocorren, tant si vol el subjecte com si no. Zajonc (1980) Les emocions són difícils d’alterar; una vegada que ocorre una emoció, es produeix una forta associació amb la situació que la desencadena. Les reaccions emocionals són difícils de verbalitzar; difícils d’entendre, sembla que la comunicació de les emocions troba el seu principal mitjà a través del llenguatge no verbal (expressió corporal). Lazarus & Folkman Model transaccional estrés i afrontament: (1987) Transacció: intercanvi constant entre la persona i l’entorn (adaptació). Estrés: canvi apercebut de l’entorn (demanda). Afrontament: esforços, recursos aplicable a l’adaptació a la demanda. Avaluació Existeixen tres formes d’avaluació cognitiva davant un canvi: A. primària, valoració del grau d’estrès/importància del canvi. A. secundària, valoració dels recursos d’afrontament disponibles (importància actitud del tècnic). Revaloració, que es refereix a la constant avaluació que fa el subjecte en el seu procés interactiu primari i secundari; la constatació dels resultats obtinguts amb les avaluacions primàries i secundàries. Afrontament: En funció de l’objectiu Centrat en el problema, intent de modificar la situació estressant. Centrat en l’emoció: accepta la font d’estrès i intenta reduir la simptomatologia generada. En funció del sentit Actius, d’aproximació amb el problema. Passius, de fugida del problema (evitació), procrastinació. En funció del moment Preventius, accions anticipatòries. Restauradors, accions davant el problema (control de conseqüències). Tª dels 3 sistemes de manifestació: L’emoció es produeix quan s’activa qualsevol estructura d’informació en el cervell que connecti amb les estructures motivacionals (l’apetitiu i l’aversiu). P. J. Lang (1995) Aleshores és quan s’observaran les manifestacions de l’emoció en els 3 formats: conductuals, expressiu-lingüístic i fisiològic. El sistema conductual inclou tant les accions externes típicament emocionals (aproximació, atac, fugida) com els efectes de l’emoció en funcions cognitives (atenció, memòria, aprenentatge) facilitant-les o dificultant-les.  El sistema expressiu-lingüístic inclou tant la comunicació verbal directa de tipus emocional (expressions d’alegria, tristesa, por, ràbia) com els informes avaluatius sobre els P. J. Lang propis sentiments. (1995) El sistema fisiològic inclou tant les respostes viscerals i somàtiques, les quals constitueixen el recolzament logístic i instrumental de les accions externes, com els propis canvis fisiològics del SNC. Intel·ligència emocional: La IE com un element d’adaptació i d’eficàcia en la resposta de l’organisme. Els humans actuem moguts per les emocions. Representa una part substancial de la ment, té propietats funcionals i s’ha d’incorporar en l’explicació de l’activitat humana, amb una forta interacció amb la motivació i el coneixement, en Goleman lloc d’enfrontar-la a la raó. (1996) Definida com un conjunt de 5 habilitats complexes que poden ser Salovey i Mayer apreses: (1990) El coneixement de les pròpies emocions La capacitat per a controlar les pròpies emocions La capacitat d’automotivar-se El reconeixement de les emocions dels altres La facilitació de les relacions interpersonals Estudis posteriors (LeDoux, 1999) han aportat la informació específica sobre el paper de l’amígdala com a nexe d’unió entre el cervell emocional i el cervell racional, corroborant la noció d’IE. R.Bisquerra Tª Educació emocional: (2010) Def.: procés de desenvolupament cognitiu integral. Obj.: millorar recursos adaptatius per augmentar el benestar personal. Continguts: Intel·ligència emocional i les competències emocionals. Aplicacions: Educació/dinàmiques de grup/negociar solucions/connexió personal/anàlisi dels altres. Ex: el conte de la tortugueta. La intel·ligència emocional: Consciència de les emocions; capacitat per a mobilitzar adequadament coneixements, capacitats i actituds per adaptar-se als canvis. Les competències: Consciència emocional Regulació emocional  Autonomia emocional Competència social Competència per a la vida i el benestar CERVELL I EMOCIONS Sistema límbic: Hipotàlem. Glàndula Pituitaria. Amígdala. Hipocamp. Divisió del cervell: Neocortex: Ment racional o pensant. Cervell Límbic: Ment emocional o sentimental. Cervell Reptilià: Ment instintiva o de reptil/dinosaura. Fisiològic vs Cognició: Les connexions de les àrees subcorticals pròpies del processament emocional (entre elles, l’amígdala) amb les àree corticals i subcorticals pròpies del processament cognitiu (entre elles, l’escorça prefrontal i l’hipocamp) son tan nombroses que és impossibles que no es produeixen interaccions entre ambdues. Això explica que moltes reaccions emocional es poden disparar per la simple anticipació d’un perill o pel record explícit d’un succés emocional (N.1). O que una vegada activada una reacció emocional per la via directa (no conscient) aquesta pot ser modulada i controlada per determinades accions o pensaments que, si aconseguim que siguin conscients, es pugui aprendre a utilitzar recursos amb eficàcia (N.3-4). IMPORTÀNCIA I RECURSOS Emocions i esport: Alegria. Tristesa. Por: a guanya, perdre, rival, lesió, banqueta, avaluació, incertesa del resultat. Fàstic Rabia. L’activitat física i l’esport estan molt carregats d’estimulacions emocionals que afecten el comportament de les persones. Emocions i salut: Hi ha una forta relació entre aspectes psico-social i malalties. Les emocions negatives constitueixen un risc per a la salut. Els estats emocional crònics afecten els hàbits de salut. Els episodis emocionals aguts poden empitjorar certes malalties. Les emocions poden distorsionar la conducta del malalts. S’ha estudiat la relació entre emocions d’ira i malalties cardiovasculars, i autoinmunes VIH. L’esgotament (Burnout): Resposta psicofisiològica exhaustiva com a conseqüència d’esforços freqüents (sobreesforç) generalment ineficaços que intenten respondre a la demanda continuada de respostes adequades. CONCLUSIONS L’emoció és un procés que s’activa quan l’organisme detecta canvi, situació nova, perill, amenaça o desequilibri (la reactivitat emocional ha estat necessària per a la supervivència de l’espècie i presenta diferències individuals). La major part de l’activitat emocional en el cervell es produeix de manera no volitiva.  La por (fugida davant un depredador), la ràbia (la defensa i l’atac), la tristesa (reclam social) i l’amor (benestar i procreació) son respostes adaptatives bàsiques necessàries per l’evolució. La millor de les emocions està molt relacionada amb la consciència del jo en referència a l'entorn. Els humans tenim la possibilitat de respondre a esdeveniments passats i/o futurs en un moment determinat. (Es respon des del present a esdeveniments recordats-imaginats, i amb la mateixa potencia que els viscuts en aquell moment) És molt important ensenyar a la gent a viure les necessitats del present, on hi posarà tota la seva emoció (exercici suau en natura, ioga, mindfulness). És molt interessant ensenyar a sentir i conscienciar el cos. Son activitats molt emocionals i que vinculen al present (estiraments, escalfaments). L’estrés és el canvi, el distrés és la valoració insuficient dels recursos personals davant el canvi. TEMA 7 - La Conducta Intencional DEFINICIONS, SINÒNIMS I CARACTERÍSTIQUES Def.: accions voluntàries de l’organisme que han adquirit la seva funcionalitat per les conseqüències que tenen (condicionament). Correspon als nivells 2 i 3 del model interconductual de Kantor. La resposta és generalment de tipus motor (musculatura estriada). Sinònims: conducta intencional/C. operant/condicionament tipus II/condicionament Skinnerià Acció: Conducta que està molt relacionada amb la motivació (intenció) L’individu té control voluntari sobre la seva execució (N.2 i 3). “Importància de la intenció-voluntad de fer i no pas de les característiques físico-químiques del medi”. LES LLEIS DE EDWARD L.THORNDIKE Edward L. Thorndike, Mass. 1874 - NY 1949. Professor de Psicologia en el Teachers College de Columbia, EUA. Li atreu la teoria de l’aprenentatge. Precursor del conductisme. L’interès per la psicologia li apareix després d’un curs en la Uni de Harvard on va tenir de professor a W. James. L’aprenentatge es composa d’una sèrie de connexions entre un estímul i una resposta, que s’enforteixen cada cop que generen un estat de coses satisfactoris per a l’organisme. Els primers experiments sobre l’aprenentatge (pollets) els va realitzar en el soterrani de la casa de W. James on vivia. Els animals no raonen ni avancen en la resolució de problemes, aprenen d’una manera més o menys mecànica, a partir, b`pasciament, d’un mètode d’assaig i error. Les conductes que resulten fructíferes i gratificants s’imprimeixen en el sistema nerviós. Els animals també aprenen per l’observació d’altri (aprenentatge vicari). Els humans a més a més tenim una 3ª possibilitat d’aprendre per instruccions (N.4 de Kantor). L’experiment de Thorndike es va centrar en l’estudi de l’aprenentatge animal (gats). Estudia els comportaments que fa dins la gàbia i el temps que triga en trobar la solució a sortir (R25=pitjar la palanca). La manca de llibertat i la gana (EE) actuen com a motivació, i com a recompensa la llibertat el menjar exterior (Er). “Aprendre és l’establiment de connexions entre estímuls i respostes”. Lleis: Quan una connexió entre un estímul i una resposta és recompensada Llei de l’efecte (retroalimentació positiva) la connexió es reforça, i en un futur està més present. Quant més es practiqui una connexió estímul-resposta major serà la força d’unió. Llei de l’exercici La pràctica sense retroalimentació no necessàriament reforça el rendiment. Degut a l’estructura del sistema nerviós, certes unitats de conducció, en condicions Llei de la disponibilitat determinades (edat, gènere), estan més disposades a conduir que altres (motivació, ambient, estats,...) i per tan cal conèixer-les per a facilitar l’aprenentatge. Obres: “Educational psychology” (1903) - “Mental and social measurements” (1904) - “Principles of teaching” (1905) - “Animal intelligence” (1911) - “The psychology of learning” (1914) - “The measurement of intelligence” (1926) - “Your city” (1939) - “Human nature and the social order” (1940). Conclusions de Thorndike: Aprendre implica pràctica i recompenses (èxits). Hi ha una transferència d’aprenentatges en funció de la similitud de les condicions d’aprenentatges. La intel·ligència depèn del nombre d’interconnexions E→R apreses i acumulades. La comprensió ajuda a facilitar l’aprenentatge. S’oblida lo après per la manca d’ús i comportaments d’interferència. L’aprenentatge es produeix de forma automàtica i no cal una participació conscient (Ex. animals). EL PARADIGMA OPERANT DE SKINNER Skinner (1904 - Boston 1990). Psicòleg nord-americà. Professor de la U. de Harvard. Continuador de les idees de Thorndike i Watson. Estudi de la conducta observable, conducta voluntària. Busca les lleis que regulen el comportament humà. Estudia el comportament d’animals simples en situacions senzilles (inventen la caixa d’Skinner). Estudis de laboratori. Fundador del Neoconductisme. Tècniques de modificació i control de la conducta. Obres: “Conducta Verbal” - “Reflexiones de conductismo y sociedad” - “Walden dos” - “Más allá de la libertad y la dignidad”. Conclusions: Motivació. Conèixer les conductes funcionals per a cada esport. Saber corregir. Fixar-nos més en l’esforç i les accions ben fetes. Saber donar instruccions tècniques a l’error, sense càrrega emocional. Generar bons hàbits. Hàbits i Suggeriments: Ajuda el teu cervell a crear un nou hàbit integrant-ho en el teu horari diari. Per Sempre en un mateix temps exemple, si has de fer una preparació d’examen de psico, marcat 45’ totes les setmanes en una hora concreta. Crea recordatoris de que es hora de Dissenya un o varis disparats fer l’hàbit. Per exemple, alarma, objecte, notificació telèfon…  Adjunta'l a un hàbit establert i Dissenya un o varis disparats agradable. Per exemple, “Estudia 45’ i desprès breno”. Per a que el cervell incorpori l’hàbit ha de Enganxat i motivat per fer-ho durant com a perdurar en un temps sense interrupcions mínim 2 mesos en la rutina. Comenta el que vas fent. Que et gratifiqui Has de sentit i fer conscient les avantatges del nou hàbit. Comparteix-lo Comunica i comparteix amb altres els teus objectius.