Apunts Psicologia del Pensament i el Llenguatge 1r Parcial PDF
Document Details
Xènia Solé Vilalta
Tags
Summary
These are notes from a course on psychology of thought and language, specifically, the first partial for the 2024-2025 academic year. The notes cover introductory aspects, history of language, and functions of language, as well as discussing biology and evolution.
Full Transcript
PSICOLOGIA DEL PENSAMENT I EL LLENGUATGE 1R PARCIAL: TEMES 1 i 2 Xènia Solé Vilalta 2024/2025 Pensament i Llenguatge - 1r parcial Segons curs de Psicologia - Grup 15 B 1 2 BLOC 1:...
PSICOLOGIA DEL PENSAMENT I EL LLENGUATGE 1R PARCIAL: TEMES 1 i 2 Xènia Solé Vilalta 2024/2025 Pensament i Llenguatge - 1r parcial Segons curs de Psicologia - Grup 15 B 1 2 BLOC 1: Llenguatge, lingüística i psicologia. TEMA 1: ASPECTES INTRODUCCTORIS - DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE, LES SEVES FUNCIONS I NIVELLS D’ANÀLISIS INTRODUCCIÓ: El llenguatge, el pensament i la comunicació estan interralacionats, són fenòmens universals ja que, per ser humans tenim la capacitat innata com a procés d’adquisició del llenguatge, el pensament i la comunicació. Aquestes relacions estàn acompanyades d’elements emocionals, culturals i cognitius, ja que a vegades passa que saps identificar l’emoció però no saps com explicar-la. Les possibilitats d’intervenció són majors quan el fenòmen és adquirit que no pas quan és innat. La llengua és la manera de veure el món i per tant les cultures amb més d’un tenen diferents maneres de veure el món, ja que el llenguatge és una eina de comunicació, una forma complexe a la qual hi adquirim significats. 1. ASPECTES INTRODUCTORIS - UNA MICA D’HISTÒRIA La humanitat ha fet servir llenguatge oral en un 99,5% de la seva història, és a dir, gairebé en tota la història que hem acumulat. S’estima que des de da 200.000 anys a.C. (paleolític), els humans tenien la capacitat de fer sons vocàlics degut a canvis anatòmic i neurològics que es donen en l’espècie, principalment: Bipedestració: Alliberació de les mans i possibilitat de fer instruments. Reubicació de la laringe: Tracte bucal-fonador. Canvis neurològics: Especialment en el desenvolupament del còrtex i zones frontals (zones Broca i Wernicke). ○ Broca: Producció de les paraules. ○ Wernicke: Enteniment del llenguatge. Com vam poder desenvolupar el llenguatge? Desenvolupament biològic (evolució): Desenvolupament cerebral, físicament va haver canvis que ens van permetre emetre sons complexos amb les cordes vocals. Les mans també van tenir una gran importància en el desenvolupament dels llenguatge, ja que les mans van ser les primeres eines de comunicació. La capacitat de producció de sons vocàlics (unit al desenvolupament d’ús d’instruments, funcionament com a grup, etc) permet que els sons vocàlics puguin adquirir la funció de comunicar entre diferents membres del grup (ex: crits amb diferents significats). S’han anant desenvolupant 3 amb el temps i ens ha portat a tenir el llengüatge que tenim avui en dia. És el resultat de l’evolució social i evolució biològica. La comunicació no només es donarà gestualment sinó també amb sons. Això permet per exemple que hi hagi comunicació a distància. La comunicació és tant la gesticulació com els sons. Es creu que totes les cultures han desenvolupat algun tipus de llenguatge oral, si bé no totes les cultures han desenvolupat un codi escrit → Això no es por interpretar com que hi hagin cultures de “primera i de segona”. S’han anat distingit i s’han anat formant diferents llengües, les diferents cultures han creat i desenvolupat un codi escrit. La humanitat ha fet servir el llenguatge oral en un 99.5% de la seva història, és de manera “molt recent” que apareix la llengua escrita. Totes les cultures usen llenguatge oral, però no totes les cultures tenen codi escrit. És des de “molt recent” que apareix la llengua escrita. En l'actualitat existeixen 4000/5000 llengües vives, però han arribar a existir entre 7000/8000 llengües al llarg de la nostra història, és a dir, estan minvant. Per culpa de la globalització, s'estan perdent llengües orals, o bé es dona la disglòsia (una llengua gran s’en menja una de petita). El llenguatge no és únic de l’espècie humana, els animals també desenvolupen sistemes complexes de comunicació, l’únic que els humans podem i tenim la capacitat de desenvolupar sons i idees més complexes. Històricament s’ha donat polèmiques (psicologia, antropologia, lingüística) sobre si el llenguatge (oral) té un caràcter biològic o cultural. Actualment s’admet que estan els dos elements, per tant té un caràcter biològic i també cultural. Hi han elements biològics, i universals (ex: capacitat innata per produir sons, capacitat innata per la seva percepció; etapes universals en el procés d’adquisició del llenguatge, etc.), i d’altres diferencials i apresos (segons la cultura i moment històric en que estem aprendrem una/es llengües o altres). La polèmica sobre el caràcter biològic o cultural del llengüatge encara és present. La capacitat pel llenguatge és un fenòmen exclusivament humà? Durant molt temps es creia que era exclusiu dels humans. Actualment es pensa que no és així, si bé el llenguatge dels animals és considera més rudimentari en comparació al llenguatge humà. Ex: extensió de vocabulari, no possibilitat d’utilitzar el llenguatge per a referir-se al futur, etc.). Es considera que l’aparició del llenguatge ajuda a la supervivència del grup: En el cas de la comunicació animal es parla més de sistemes de senyals comunicatives, com a fenòmen que permet millor adaptació a l’ambient, i afavoreix la supervivència, com per exemple que es pugui comunicar la presència d’aliment o d’un perill, i reaccionar) - veure text de Cortés. 4 Exemples power conchi: Dansa de les abelles: Com es produeixen senyals per comunicar-se l’ubicació de l’aliment. Mones vervet: Com utilitzen diferents crits per diferenciar del tipus de depredador i per tant de la “millor” resposta. Els intents que es van donar per intentar ensenyar senyals als nostres “cosins” simis i primats. No va funcionar quan s’ensenyava amb sons vocàlics, però si parcialment amb gestos. 2. UNA PRIMERA DEFINICIÓ DE LLENGUATGE Definició de la lectura M. Cortés: El llenguatge és una pluralitat de signes de la mateixa naturalesa que tenen per funció primària la comunicació entre organismes. Aprofundirem en dos elements d’aquesta definició: Funcions del llenguatge. Llenguatge com a conjunt de signes. 3. FUNCIONS DE LLENGUATGE Les funcions del llenguatge es poden estudiar des de diferents perspectives, Aquí n’adoptarem dues: Una primera proposta que fa el lingüista Roan Jakobson. La segona proposta és de caire més global. R. Jakobson, 1963: Planteja que hi ha 6 funcions principals i que es poden donar simultàniament o no: 1. Expresiva: Li serveix a l’emissor per expressar les seves idees, pensaments i sentiments. 2. Conativa: L’emissor utilitza el llenguatge per intentar influir o aconseguir un efecte en el receptor. Ex: Convèncer d’alguna cosa a l’altra, preguntar alguna cosa, etc.). 3. Referencial: La funció del llenguatge és descriure algun aspecte, té un caràcter més informatiu. 4. Fàtica: Regula el canal comunicatiu. Com ho fa? BUsca iniciar, mantenir o finalitzar el canal comunicatiu. Ex: Dir hola o adeu, o fer mmm mentre l’altre parla). 5. Poètica: S’utilitza el llenguatge per intensificar el que volem dir. Ex: Embellir el sentit del que diem, generalment amb l’ús de metàfores: “Això que m’has dit m’ha arribat al cor”). 6. Metalingüística: Quan utilitzem el llenguatge per reflexionar sobre el mateix llenguatge o la llengua. 5 Exemple de conversa: Julia estaba cansada, ese día había trabajado en exceso. Cuando llegó a casa le pidió a su amiga Luz, que le ayudará a hacer la cena: - Luz ¿me ayudas con la cena hoy? Es como si me hubieran dado una paliza, ¡estoy derrotada! ¿Qué dices? Ah, vale, vale. Puedo hacer unas crepes! pero... recuérdame todo lo que necesito. - Sí, mira aquí hay una receta: huevos, harina, aceite, sal, mantequilla, leche… Ya, es curioso, aquí le decís crepes pero yo, a casi lo mismo, le digo filloas! - Ya, sí... bueno... ¿me pasas la sal? Esto ya huele a gloria!!" 3.1. ALTRES APORTACIONS DEL LLENGUATGE Altres aportacions a les funcions del llenguatge: És una classificació del llenguatge més global que la de Jakobson, i que reuneix elements psicològics. Són funcions que estan sotmeses al desenvolupament evolutiu, i es poden donar (o no) dificultats en el seu desenvolupament i/o adquisició. Estan interrelacionades i es poden donar de manera simultània. Són tres funcions principals: Funció comunicativa. Funció representacional. Funció persuasiva. Funció de pensament. 3.1.1. FUNCIÓ COMUNICATIVA Es considera la funció fonamental → Definició de Hierro Pescador. Inclou les funcions indicades per Jakobson. Es pot donar en dues maneres, que es poden trobar interrelacionades, de vegades una funció està molt més present que l’altra. Ex: Publicitat i funció persuasiva. 3.1.2. FUNCIÓ REPRESENTACIONAL I PERSUASIVA Funció RepresentacionaL: Permet referir-se i posar en comú un referent, de la realitat física, mental, etc… → Ex: Si algú m’explica l’argument d’una sèries que acaba de veure. 6 Un aspecte fonamental és que permet reproduir per mitjà de substituts (signes) una realitat que pot estat present o absent en l’aquí i l’ara. → Ex: Anomenar alguna cosa que no està aquí, però anomenar-la fa que “aparegui” en la nostra ment. Aquesta capacitat es va desenvolupar evolutivament. → Ex: Inicialment els nens i nenes utilitzen el llenguatge com a etiqueta de les coses (necessiten que l’objecte estigui present). Des de la filosofia ha interessat molt entendre les relacions entre llenguatge i realitat (Plató). Val la pena saber que per alguns autors i autores el llenguatge pot crear la realitat, i per altres el llenguatge només reflexa la realitat, entre aquestes dues posicions, històricament i culturalment hi ha hagut molta polèmica. Funció persuasiva: Busca influenciar a l’altre persona a través de la comunicació, tenir efecte sobre l’altre (convèncer, aclarir, disculpar-se,...) No necessàriament té un caràcter negatiu. Implica que hi ha una intencionalitat. Generalment hi ha una barreja entre referencial i persuasiva → Ex: Algú m’explica una sèrie que acaba de veure, i intenta dir.me que està molt ben feta i vol que hi també la miri. També té un desenvolupament i es poden donar dificultats. → Ex: Pots fer referència al llibre “El curioso incidente del perro”. 3.1.3. FUNCIÓ PERSUASIVA El pensament com a interiorització de la parla externa de Vygotsky. El poder pensar verbalment, és a dir, poden pensar amb paraules i frases, encara que no tot el pensament és verbal. Hi ha un desenvolupament i també es poden donar dificultats. Ho podem observar principalment en tres grans àrees: Diàleg intern: Una part del pensament a través de paraules interiors i tenim un diàleg. Hi ha autors i autores que parlen de les veus de la ment que entren en joc internament. → Ex: Bibliografia de Wertsch. Ens podem adonar si fem introspecció conscient, encara que hi han també elements automàtics, de vegades tenen un component també emocional, ens animen, desanimen, etc. Pensar per parlar: Una part del pensament a través de les paraules interiors ens ajuden a planificar com li diem les coses a l’altra persona. Hi han elements conscients (què volem dir, com ho fem per a que s’entengui) i d’altres automàtics. Resoldre tasques: Una part del pensament es pot ajudar d’elements verbals que ajuden a centrar l’atenció, planificar, rectificar, etc. A l’hora d’intentar resoldre una tasca. → Ex: Un joc de taula; organitzar apunts per estudiar, etc. 4. LLENGUATGE COM A SISTEMA DE SIGNES La lectura de M. Cortès (p. 49-51) destaca dos autors coetanis: Ferdinand de SAUSSURE i Charles Sanders PEIRCE. 7 4.1. Ferdinand de SAUSSURE (1857-1913) Lingüista suís, és considerat el pare de la lingüística moderna, segons ell, la ciència dels signes. Adopta una posició estructuralista, li interessa l’estructura del llenguatge més que les seves funcions. Distingeix entre: Llenguatge: Facultat humana de comunicar i produir significats a partir de signes compartits. Llengua: Sistems de signes que tenen en comú els parlants de determinada comunitat. Té un caràcter institucional, que vol dir que cada llengua segueix un patró establert dins de cada llengua. → Ex: Estandardització de la llengua en els diccionaris i acadèmics. Parla: Ús o acte que en un determinat moment fa una persona de la seva llengua. Fa la distinció entre signe lingüístic i símbol. El signe lingüístic és una entitat psíquica que té dues cares que estàn unides: Significant: La imatge acústica “so” de la paraula. Significat: Concepte o cosa significada. Una mateix significat (ex: insecte amb ales de colors) pot diferents significants segons la llengua (papallona en català i volvoreta en gallec). I a la inversa, un mateix significant pot tenir significats diferents per a cada individu. És important saber què és dóna una relació arbitrària entre significant i significat, que aquesta relació és convencional → S’ha arribat per convenció dins de la comunitat i històricament. Els signes estan relcionats entre sí, configurant així un sistema, amb una sèries de regles, és a dir, no per atzar. → Ex: No diem Marta La, sinó La Marta. Saussure distingeix els SIGNES LINGÜÍSTICS dels SÍMBOLS, en aquests darrers es dona una relació de similitud entre significant i significat, és a dir la relació no és arbitrària, un dibuix d’una cosa que té relació de similitud amb la realitat que representa Ex: Les senyals de tràfic. Aquesta perspectiva tindrà una influència en l’obra de psicòlegs com Piaget (Psicologia del desenvolupament) o Lacan (vessant del Psicoanàlisi amb fort component del llenguatge i els significats). 8 4.2. CHARLES SANDERS PIERCE (1839-1914) Filòsof nordamericà, considerat el pare de la pragmàtica: Estudi del llenguatge i el context: Un mateix signe pot tenir diferents significats segons el context interpretatiu. Segons l’autor, un signe és: “quelcom que està per algún en lloc d’un altre aspecte”. Respecte Saussure introdueix la noció de qui interpreta. A dalt trobem un diagrama amb els elements fonamentals del signe. Video “El poder de la palabra”: Parla sobre els primers usos de la paraula en infants, per que entenguin millor com la idea del signe de Pierce, està molt relacionada amb la idea de Vygotski, i l’evolució en l’ús de les paraules. 5. CARACTERÍSTIQUES DISTINTIVES DEL LLENGUATGE I NIVELLS D’ANÀLISI Característiques distintives del llenguatge → Lectura de M. Cortès (p.54-58). 1) Canal vocal-auditiu. 2) Transmissió irradiada/ recepció unidireccional. 3) Transitorietat. 4) Caràcter discret (vs. Continuum). 5) Doble articulació (fonemes/significats). 6) Productivitat/Creativitat. 7) Arbitrarietat significant/significat. 8) Desplaçament. 9) Transmissió per tradició. 10) Reflexivitat Nivells d’anàlisi Els nivells d’anàlisi són fonètics, sintàctics, etc. S’entén que ajuden en la valoració de l’adquisició del llenguatge i detecció de possibles problemàtiques. S'expliquen amb la presentació de la STD1. 9 TEMA 2: LLENGUATGE I COMUNICACIÓ NO VERBAL I ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 1. COMUNICACIÓ VS. INFORMACIÓ O CONDUCTA La comunicació és un procés més complex que una transmissió lineal d'informació. La comunicació implica una relació entre l'estímul i la resposta. Cherry (1957): La comunicació no és una mera transmissió d'informació, recepció i processament d'una senyal per un aparell o organisme, tingui o no sistema nerviós. Llavors, què és necessari per parlar de comunicació i no una simple transmissió d'informació? Cherry (1957) i Chase (1965) teoritzen: ➔ Si la funció de la comunicació és preservar les funcions biològiques es podria arribar a entendre que la comunicació és necessària per a la vida. ➔ La condició indispensable per parlar de comunicació és la relació entre estímul (E) y resposta (R). Això implica un grau de consiciència variable entre organismes que fa difícil distingir què és transmissió d'informació i comunicació. ➔ Diferencien entre conducta i comunicació. Que diuen Cherry i Chase respecte la capacitat de la comunicació i la vida? És indispensable? → PREGUNTA EXAMEN Lyons (1977,1980): "Transmissió d'informació intencional* per mitjà d'un sistema de senyalització establert." * La comunicació no és sempre intencional. Per exemple aspectes biològics com la tremolor de la parla o les mans, el rubor, i altres respostes similars. Hi ha molts altres actes comunicatius no intencionals. 10 Model de Shannon i Weaver (1949): Font d’infromació → Transmissor → Canal (→ Soroll) → Receptor → Destí Característiques: Es basa en un model matemàtic i representa de forma esquemàtica les parts implicades en una transmissió de senyals, de forma anàloga als sistemes elèctrics i mecànics. Aquest model només és unidireccional; planteja la comunicació en una sola direcció, sense retroalimentació ni altres elements que introdueixen Jakobson, Osgood i Sebeok. 2. INTENCIONALITAT I INTERSUBJECTIVITAT, CODIFICAR I DESXIFRAR Acte comunicatiu de Hörman (1967,1973): "El concepte de comunicació implica una intencionalitat i una intersubjectivitat" (Cortès, 2006): INTENCIONALITAT: Enfocament cap a un propòsit o objectiu final. Anticipar i preveure les conseqüències, la comunicació implica fer servir altres mitjans. Exemples: Conductes individuals → “estirar la mà per agafar”. Influir en la conducta dels altres (persuadir) → “plorar per aconseguir”. Dennet a Cortès (2006): el sistema cognitiu humà es caracteritza per una estratègia intencional, que es refereix a una tendència consubstancial a tenir intencions i a atribuir-ne als altres. Les intencionalitats van més enllà del significat literal del que diem en un intercanvi verbal; desxifrem i atribuim significats més enllà del que diem. Al fi i al cap comuniquem -donem i rebem- intencions. Saber usar el llenguatge és una capa d'aprenentatge d'aquest que, a més en desenvolupa altres, com ara els significats i la semàntica. Chomksy es refereirà a quest capacitat com a competència lingüística i comunicativa. 11 INTERSUBJECTIVITAT: Són els processos mentals que operem en relació als processos mentals dels altres, així tenim un cert grau de consciència de l’altre. Els parlants sabem que podem impactar en el món intern dels nostres interlecutors i a la inversa. Per a què serveix i per què és important? Els estats mentals no es poden observar, però sí que els podem inferir, predir i explicar vers els altres. Verbs com creure, suposar, imaginar, inferir, pensar, simular, opinar,… Les intencions procedeixen a conductes. ➔ Atribuïm una ment similar a la nostra als altres. ➔ Concloem que tots pensem, tenim capacitats idèntiques i tenim estats mentals similars, entre nosaltres i en general. ➔ La capacitat per atribuir una ment als altres és una de les propietats essencials del sistema cognitiu humà. ➔ Aquesta capacitat en porta a fer inferències respecte les seves ments i les seves accions, que concloem com a intencions que precedeixen la seva conducta. Orígens de l'estudi de l'Intersubjectivitat Perspectiva biològica / innatista d'aquesta capacitat social → Controvèrsia entre autors/es: Brazelton (1983), Luria (1987), Trevarthen, Hubley i Sheeran (1975): Deien que els humans tenim capacitats de compartir significats amb altres persones des de que naixem. Trevarthen (1980): "La intersubjectivitat és el reconeixement i el control d'activitats cooperatives i pautes de coneixement conjuntes." ○ Intersubjectivitat primària: Emocions sentiments cap als 3 mesos de vida, centrat en interaccions amb adults sota condicions de cura i afectivitat (1982). ○ Intersubjectivitat secundària: Apareix als 8 o 9 mesos quan el bebé pot para atenció a persones i objectes a la vegada i pot interaccionar amb "requeriments de l'objecte" (per exemple demanar-lo amb la mirada). Així s'inicia la consciència social (1982). Perspectiva social / mediadora: "Comunicar és una activitat social que pot ser considerada com el pont entre dues interpretacions d'una mateixa situació." Rogoff (1993, p.104). Però, realment un adult i un infant entenen una situació de la mateixa manera? No. Nelson: No tenen el mateix context d'agenda. Wertsch: No tenen la mateixa definició de situació. 12 Un intercanvi comunicatiu intersubjectiu amb més o menys èxit es dona en la mesura de la similitud de les definicions de la situació, és a dir, quan entenen de forma similar el context que comparteixen. Aquestes propostes ressalten que la intersubjectivitat es crea i negocia durant l'intercanvi, més enllà de les propostes innatistes. Una altra postura similar: Kaye (1982) proposa als pares com a conductors-intèrprets de les accions de l'infant i que atribueixen significats a les expressions d'aquest l'infant. Piaget i Vigotsky difereixen respecte l'intersubjectivitat en: Piaget: Un sistema d'idees comunes permeten ajustar la reciprocitat i les diferencies d’opinió. Aproximació més individualista, intencional des del punt de vista del desenvolupament individual. Vigotsky: La intersbujectivitat és un procés que es desenvolupa durant un intercanvi social. Una presa social de decisions compartida que ajuda a apropiar-se del resultat de la contribució de les dues parts. Ambdós autors comparteixen la importància de la comprensio mútua entre els qui interactuen. Piaget: Emfatitza el contrast lògic entre punts de vista diferents (sempre i quan hi ha un llenguatge i un sistema comú d'idees). Vigotsky: Considera que el nen, que entén que el gran sap més, deixa que el guii per el que l'autor denomina la zona de desenvolupament proximal de l'infant, que li permet un assoliment al respecte. La psicologa cognitiva agrupa la percepció de que els altres també tenen una ment, una subjectivitat, i una intencionalitat diferent de la pròpia sota el constructe de la teoria de la ment. 3. EXPERIMENTS SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE Experiments sobre la capacitat dels infants en: Processar el llenguatge dels adults tot i que no l'entenen. Plors, gestualitat i intencions en la comunicació. Esforços per pronunciar les primeres paraules (balbuceigs, protoparaules). Comunicació dels adults amb nadons: parla, gestos i emocions. Refinament dels sons i vinculats a la llengua materna i associació so-boca. Resum video "El bebé humano: Nacido para hablar": https://youtu.be/O1t_iRKEiWM?si=1x2mzs4PNbnS_Da8 13 El vídeo explica el desenvolupament del llenguatge en els primers dos anys de vida d’un nadó, un període ple de descobriments i connexió amb el món exterior: ➔ Familiarització amb el so en l’úter: Des de les 24 setmanes de gestació, el fetus pot sentir sons com els batecs del cor de la mare i la seva veu, la qual cosa el prepara per a la comunicació. ➔ L’inici de la comunicació: Quan neix, el plor és el primer mitjà de comunicació del nadó, que li permet expressar malestar i obtenir respostes dels adults. ➔ Preferència per la veu materna: Experiments demostren que els nadons prefereixen la llengua materna que han sentit en l’úter, mostrant una predisposició a aprendre l’idioma dels pares. ➔ Distingir sons i llenguatge: A partir dels 6 mesos, el nadó comença a diferenciar els sons que tenen significat dels que no en tenen, i a filtrar els sons que no formen part de la seva llengua materna. ➔ Comunicació no verbal: Els gestos, com el fet de somriure i assenyalar, són essencials en la comunicació primerenca. Els nadons comprenen que les mirades i expressions són formes de connexió amb els adults. ➔ Imitació i aprenentatge: Els nadons aprenen observant i imitant els adults, i aquesta imitació és crucial per al desenvolupament del llenguatge. ➔ Explosió del llenguatge: Al voltant dels 18 mesos, el nadó experimenta una "explosió del llenguatge", començant a comprendre que tot té un nom i aprenent moltes paraules noves ràpidament. ➔ Jocs i interacció: Els jocs amb els pares, les cançons i les converses infantils ajuden els nadons a millorar la seva comprensió i a desenvolupar habilitats de comunicació. Aquest període de desenvolupament és clau per establir les bases de la comunicació i el llenguatge, eines fonamentals per a la interacció humana. 4. TEORIA DE LA MENT Definida per Premack i Woodruff (1978, 1997): L'anomenem teoria perquè no podem observar el pensament aliè, l'inferim aquest pensament a través de conductes observables (intencionalitat o propòsit). ➔ Experiment amb primats que han d’interpretar conductes → Saben trobar una solució però, tenen una teoria de la ment?? Establir solucions per a problemes que han vist no implica fer-se una teoria de la ment. Aquesta ha de tenir: Elaborar creences sobre creences dels altres i distingir-les de les pròpies. 14 Fer o predir alguna cosa respecte aquestes creences → (...) especialment respecte el comportament d'altres organismes." "Un subjecte té una teoria de la ment quan és capaç d'atribuir estats mentals als altres i a sí mateix." 4.1. TEORIA DE LA MENT - MENTALISME "Mentalitzar" és una activitat mental compulsiva que ens fa: "(...) predir relacions entre l'estat dels fets externs i estats mentals interns (...)" Que ens permet: Establir relacions de causa-efecte entre pensament i conductes. Possiblement deguda a la necessitat d'organitzar informació dispersa en un patró coherent → Dinàmica de processament mental. Podria ser que amb el l'Autisme i possiblement, de forma general amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) hi ha dificultats per formar teories de la ment? 4.2. TEORIA DE LA MENT - L’ENGANY Una evidència sobre atribuir estats mentals als altres és l'Engany: "Manipular una situació per tal de fer creure a un altre una realitat diferent." ➔ L'engany a propòsit busca un benefici personal canviant les creences dels altres. ➔ L'engany i la mentida es donen en sistemes que son capaços de d'atribuir desigs i creences en les ments dels altres. Els organismes que tenen un teoria de la ment: Tenen capacitat d'elaborar enganys. Saben identificar quan algú cau en un engany. Saben identificar quan algú sap enganyar o ho intenta. L’Engany: El fet que el ximpanzè sigui capaç de resoldre el problema de la persona a la garjola quan selecciona la imatge de la clau, ens permet assumir que fa atribucions d'intencions. La qüestió és, doncs, quin grau de representació tenen els animals. Tot i així hi havia controvèrsia respecte la capacitat d'elaborar una teoria de la ment: 15 Moltes espècies poden enganyar amb determinades conductes: Fer-se el mort, camuflatges, simular cants, paranys per a preses,.. totes amb un grau diferent entre intencionalitat i/o adaptabilitat al medi. 4.3. TEORIA DE LA MENT - METAREPRESENTACIONS I RECURSIVIDAD Rivière (1991): Proposa que la diferència essencial entre els humans i la resta d'espècies és la representació de tercer ordre o metarepresentació per establir la capacitat de fer una teoria de la ment. Així, la teoria de la ment és la que permet fer "representacions sobre les representacions dels altres" → Qui representa què? La persona o bé la persona imaginada? Qui fa servir el verb d’acció? Qui demostra una activitat mental?? Les metarepresentacions poden operar sobre elles mateixes, és a dir, autoincloure’s en una mateixa metarepresentació que en forma una de nova. D’aquest fenòmen en diem intencionalitat recursiva o de tercer ordre, o simplement recursivitat. Lisa es representa a ella mateixa en una conversa a la caseta de l'arbre amb el Sr. Burns, que es representa a ell mateix resumint-li una carta de la professora Edna que va llegir a la taverna d'en Moe, qui li representa una conversa amb en Bart, el seu germà. Flavell (1968): Desenvolupen una situació experimental de competició amb dues tasses cap per avall i dues monedes de diferent valor. Dos individus han d'evitar que l'altre guanyi. Ambdós individus saben que poden usar l'engany. Es troben en una situació competitiva i amb mateixes possibilitats on l'èxit depèn de si han encertat la decisió que ha pres l'altre. És a dir, han de treballar mentalment per suposar el que pensa la persona contrincant. Suposar quina possibilitat d'èxit es tindrà a partir de triar la tassa on hauria d'estar la moneda de menys valor. Suposar quina possibilitat d'èxit es tindrà a partir de triar la tassa on hauria d'estar la moneda de més valor. Es demanarà als subjectes que expliquin per què pensen que l'altre individu ha triat la tassa que han decidit. El pensament recursiu permet compartir un espai comú de comunicació més enllà de la pròpia individualitat. Les metarepresentacions i les imatges recursives son una tècnica efectiva que s'ha explotat comercialment en comunicacions publicitàries i la indústria de l'entreteniment des dels seus inicis. També s'estudien en diversos camps artístics i científics com ara la física, la biologia i les matemàtiques. Escena d'un duel d'ingeni a La princesa prometida. 16 Perner (1991,1994): Avisa sobre l'ús quotidià que fem amb els diversos verbs que fem servir quan comuniquem l'acte d'operar mentalment: pensar, creure, suposar, imaginar,... Dels següents exemples sobre l'ús del mot "pensar" només l'últim ens informa de la nostra capacitat de metarepresentar: Activitat mental: "penso" (no proposicional). Tenir un pensament: "penso en la Renfe que arriba tard". Enunciar una possibilitat: "penso que és una tortuga". Enunciar una preferència: "penso en el menjar xinès". Informar d'una concepció errònia de la realitat: "vaig pensar que era una tortuga”. 5. CREENCES FALSES Wimmer i Perner (1983): Desenvolupen una història basada en creences falses per: Avaluar la capacitat d'atribuir estats mentals propis i d'altres. Permeten detectar l'engany al marge de les intencions d'enganyar. Esquema de la situació experimental: ➔ Una persona A (Sally) és espectadora d'una realitat. ➔ La persona A se'n va. ➔ Una altra persona B (Anne) modifica la realitat. ➔ La persona A torna a l'escena. Les preguntes que es formulen estan relacionades en amb quin grau de coneixement atribuïm tant a les persona A com la B. 17 Frith (1989,1999): Crea la història de la Sally i l'Anne a partir del plantejament de Wimmer i Perner que hem vist a la diapositiva anterior. Estudia la capacitat de metarepresentació en infants diagnosticats amb autisme. On buscarà la Sally la pilota? Els infants han d'adonar-se de que la Sally "no sap" el que els infants han vist; tant si el que saben és veritat com si no depèn del seu estat mental, no de la situació. ➔ A partir dels 3 anys els infants recorden on estava la pilota, però els costa entendre creences que no es corresponen amb la realitat del moment. ➔ A partir dels 4-5 anys ja desenvolupen una teoria de la ment. 6. TEORIA DE LA MENT I AUTISME Una sèrie d'autors, dels quals ja hem destacat Frith (1989,1999), plantegen d'activitats planificades amb l'objectiu d'avaluar: L'ús d'un llenguatge que impliqui cooperar. Intencionalitat de compartir. Capacitat per representar estats mentals de l'altre. Hipòtesis → Confirmar que una persona amb dificultats per elaborar teories de la ment, tindrà dificultats per: ➔ Raonar sobre les conductes dels altres. ➔ Entendre el significat intencional d'aquestes conductes. ➔ Usar el llenguatge per expressar-ho. Frith (1989,1999): TEA presenten algunes incapacitats per representar estats mentals dels altres i algunes alteracions en la pragmàtica del llenguatge es deuen a alteracions importants en les atribucions d'intencions. Explica aquestes dificultats pragmàtiques del TEA a partir de la teoria de la ment i del concepte de pertinença. Quan fallen els mecanismes de la teoria de la ment i la metarepresentació o representacions de tercer ordre: Es donen dèficits en inferències mentalistes (causa-efecte entre pensament i conductes) que afecten a la pragmàtica d'un llenguatge adequat i pertinent amb l'interlocutor/a. Els autistes tenen dificultats per entendre el mon intern dels altres. 18 Codificar expressions emocionals. Dèficit en compartir estats emocionals. També va contrastar el que hem vist a la diapositiva anterior, si existeixen dificultats en elaborar intencions mentalistes i teories de la ment, passarà el mateix amb altres tipus d'històries? S'elaboren tres històries: 1) Relació causa-efecte, de caire mecanicista. 2) Història comportamental de rutines socials. 3) Història de caire mentalista, basada en creences falses. Disseny de l'investigació: Grup A: Explicar les històries a partir de les vinyetes. (Demostren què han entès amb paraules). Grup B: Ordenar les vinyetes de cada història. (Mostren com han comprès les històries sense necessitat de fer servir el llenguatge). Llavors, quines caracteristiques té el llenguatge de les persones amb TEA? Tager-Flusberg (1989,1993): Pragmàtica del llenguatge molt disminuïda. ➔ "No és tant una afectació de la competència lingüística sino de dèficit en competència comunicativa." ◆ Exemple: No poden diferenciar si una informació resulta nova o ja és coneguda per l'interlocutor. No poden entendre les ironies, els acudits, les bromes, o les metàfores. Solen fer servir l'imperatiu per demanar objectes o demanar conductes (que facin coses). Dificultat per fer servir el llenguatge per enunciar comentaris, interessos mutus. Aquestes dificultats en els usos del llenguatge impliquen un grau d'incapacitat de fer una teoria de la ment. Leslie (1987, 1988): Aquestes alteracions afectarien a la teoria de la ment, el joc simbòlic i la pragmàtica del llenguatge, i de forma general a les estratègies respecte la comunicació d'intencions. RESULTATS: Els infants amb autisme no tenen problemes en resoldre les dues primeres històries, tant la mecànica com la comportamental. Presentaven problemes amb la 3ª història mentalista; mancava capacitat per atribuir un estat mental al protagonista. 19 Karmiloff-Smith (1992,1994) proposa una altra explicació: No desenvolupen una teoria de la ment normalitzada: No paren atenció a les intencions i estats mentals perquè son irrellevants; estan al mateix nivell que altres elements del mon físic. El dèficit recau a l'hora d'atribuir estats mentals i intencions, però poden fer metarepresentacions d'altres elements. Hanen, Pepper, Weitzman (2007). Hablando nos entendemos los dos. The Hanen Centre: Toronto. → Pàgines 4 a 10. 7. EL COM I EL PER QUÈ DE LA COMUNICACIÓ INFANTIL Aquestes taules ens donen indicadors per desxifrar els missatges que ens donen els infants, i que poden semblar ambigus: COM Gestual / no verbal → Cap, cos i extremitats. Veu Somriu. Fa sons / imita sons. Mou el cos (pataleigs, es retorça). Canvia l'expressió del rostre. Fa servir sons enlloc de paraules. Extén les mans. Apunta amb el dit. Fa servir paraules soles. T'agafa la mà fins a l'objecte que desitja. Combina dues o més paraules Fa gestos (per exemple mou les mans per alhora. dir adéu). Et mira o mira l'objecte que vol / Mira el que vol i després et mira a tu. PER QUÈ Necessitats biològiques: Necessitats comunicatives: Per cridar l'atenció. Perquè tenen gana o estan Resposta a alguna cosa d'interès, com la veu cansats/des. (pares,..). Perquè estan contents/es. Per saludar o dir adéu. Protesta o rebuig. Protesta o rebuig. Per a lluir-se. Per a mostrar una direcció. Per a demanar alguna cosa. Per a fer o respondre preguntes. Per dir alguna cosa a algú (fer comentaris). 20 8. ETAPES DE LA COMUNICACIÓ INFANTIL El desenvolupament del llenguatge i la comunicació és un procés maduratiu llarg en el que intervienen un nombre elevat de factors. El llibre distingeix quatre etapes funcionals: Gestual i sonora: Etapa de Descobriment: Reaccions davant la realitat i els canvis que rep. Els nadons veuen aquests canvis i reaccionen, però no comuniquen amb una intencionalitat; encara no l'han definit. Etapa de Comunicació: Defineixen una comunicació intencional amb missatges gestuals i/o sonors, però no encara llenguatge vocal. Gestual, sonora i paraules: Etapa de les Primeres paraules: Us de paraules aïllades i/o amb gestos i/o amb imatges (ex: un conte). Etapa de Combinació: Oracions amb dos o tres paraules combinades. 8.1. ETAPA DEL DESCOBRIMENT Expressió infantil en l'etapa del Descobriment: Encara no hi ha una intencionalitat en la comunicació. Reaccions respecte com es senten vers els canvis al seu voltant. Plor com a resposta genèrica per necessitats biològiques i afectives. ○ Aliment: Un plor específic per aliment. ○ Son: Un plor específic per la son o cansament. ○ Estar en braços: Un plors específic per a que l’agafin en braços. Expressions facials i gestos amb mans i cos. ○ Girar el cap per rebutjar. ○ Tancar els ulls davant excés d'estímuls. ○ Deixar de moure's per parar atenció a E interessants (veu, llums,..) 21 Què entenen en aquesta etapa? Tot i que encara no entenen les paraules, es van adonant del mon que els envolta. ○ Cares. ○ Objectes. ○ Veus. ○ Sons R davant allò sobtat o que no s'esperen dins la quotidianitat. Retornen els somriures. Paren atenció quan senten el seu nom. Entenen diferències en el to i volum de la veu. Entenen gestos senzills (obrir els braços - agafar en braços - abraçada). Comencen a anticipar les activitats quotidianes com el bany i els àpats. 8.2. ETAPA DE LA COMUNICACIÓ Expressió infantil en l'etapa de la Comunicació: Estableixen una relació de causa-efecte entre E i R durant la comunicació. Aquest fet s'anomena connexió per a la comunicació. L'infant comença a ser emissor de missatges amb una intenció. Com que encara no parla es comunica mitjançant gestos, expressió d'emocions, sons i la mirada. Cada cop es comunica amb més freqüència i combina aquests gestos de forma més elaborada. Crea gestos propis (p. ex: vull la meva manta). Emula el to interrogatiu. Sap insistir per atraure l'atenció i s'esforcen per fer-se entendre. S'interessen per allò que atrau l'atenció dels adults. Poden centrar-se en una persona i un objecte alhora. ○ Assoliment important de cara a l'ús de les primeres paraules. Què entenen en aquesta etapa? Durant les activitats diàries com ara vestir-se, l'hora d'anar a dormir, etc. es repeteixen diverses paraules. Aquestes repeticions ajuden a establir significats per aquestes paraules. 22 Sovint faran servir gestos i mirades per afirmar aquesta comprensió i les instruccions o passes que es segueixen en les rutines. La importància d'aquestes repeticions rau en què els petits necessiten saber què signifiquen les paraules abans de començar a fer-les servir. 8.3. ETAPA DE LES PRIMERES PARAULES Expressió infantil quan comencen a dir les Primeres paraules: Pot ser que emetin les primeres paraules imitant el que diuen els adults o bé per sí mateixes/os. Les primeres paraules es pronuncien una a una. Solen ser paraules representatives del món que els envolta (les comunicacions prèvies acompanyades de gestos i/o imatges solen facilitar les primeres vocalitzacions de paraules). Aquestes paraules poden ser versions curtes o modificades de mots reals habituals: ○ Tanu → plàtan. ○ Atet → gatet. ○ Mimir → dormir. Ús generalista d'aquestes primeres paraules → Ex: Suc = Qualsevol beguda. En aquest sentit fan servir una sola paraula per a expressar diversos missatges que interpretarem ajudant-nos amb el context, els gestos, la mirada dels infants: ○ "Mama" --> mama agafa'm en braços. ○ Mama no en vull més. ○ Mama què és allò? Què entenen en aquesta etapa? Continuen millorant la seva comprensió de les paraules. Els gestos també acompanyen a aquestes primeres paraules i si els adults ho fan ajuden a fixar la comprensió de les paraules. Entenen ordres senzilles → Ex: té, agafa el teu got / és l'hora del conte. 8.4. ETAPA DE LA COMBINACIÓ Expressió infantil quan comencen a combinar paraules: Habitualment amb un ús i comprensió d'unes 50 paraules, gestos i imatges ja es poden donar combinacions de paraules: ○ "més suc". ○ "mama upa". 23 Com ocorre en la fase anterior, aquestes combinacions de paraules tenen usos generalistes per a expressar diversos missatges: També poden fer combinacions amb missatges inequívocs: "vull osset!". Amb les combinacions de dues paraules també continuen usant paraules soles, fent preguntes i mica en mica van deixant de fer servir els gestos per comunicar-se. Què entenen en aquesta etapa? Entenen moltes ordres senzilles sense l'ajuda de gestos. Identificar objectes per la seva funció o el que fan amb ell, no només pel seu nom. ○ Adult: "Ensenya'm el que menges". ○ Infant: “Assenyala el plat on està menjant l'àpat.” Comprenen preguntes senzilles amb adverbis on, quan, gran, petit, a sota. Comprenen històries curtes i assenyalen objectes familiars als contes. 24