Annex 1 Tema 19 PDF

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920...

P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920 Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988 Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199 Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920 www.cef.es [email protected] 902 88 89 90 T. GESTORS ATC. ANNEX 1 TEMA 19 1. La contractació pública 1.1. Concepte de contracte 1.2. Normativa 1.3. Principis rectors de la contractació pública 2. Òrgans competents en matèria de contractació 2.1. Òrgans de contractació 2.2. Òrgans d’assistència 2.3. Òrgans consultius 2.3.1. Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat 2.3.2. Comitè de cooperació en matèria de contractació pública 2.3.3. Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació 2.3.4. L’Oficina Nacional d’Avaluació 3. Tipus de contractes 3.1. En funció de l’objecte 3.1.1. Obres (art. 13) 3.2.2. Contracte de concessió d’obra pública (art. 14) 3.2.3. Contracte de concessió de serveis (art. 15) 3.2.4. Contracte de subministrament (art. 16) 3.2.5. Contracte de serveis (art. 17) 3.2. En funció de si estan subjectes o no a regulació harmonitzada 3.3. En funció del règim jurídic aplicable 4. La preparació de l’expedient de contractació 4.1. Expedient de contractació: inici, contingut i aprovació (arts. 116-118 LCSP) 4.2. Tipus de tramitació de l’expedient de contractació (arts. 119-120 LCSP) 5. El procediment de licitació i les formes d’adjudicació 5.1. Normes generals del procediment de licitació (arts. 131 a 155) 5.2. Procediments d’adjudicació (arts. 156 a 187) 6. Els drets i les obligacions del contractista i de l’Administració www.cef.es GENER 2022 Sumari "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions 7. La  contractació electrònica i la gestió de la publicitat contractual 7.1. La contractació electrònica 7.1. Gestió de la publicitat contractual Sumari www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920 Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988 Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199 Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920 www.cef.es [email protected] 902 88 89 90 19 TEMA La contractació pública. Òrgans competents en matèria de contractació. Tipus de contractes. La preparació de l’expedient de contractació. El procediment de licitació i les formes d’adjudicació. Els drets i les obligacions del contractista i de l’Administració. La contractació electrònica i la gestió de la publicitat contractual. 1. LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA 1.1. CONCEPTE DE CONTRACTE Les entitats que conformen el sector públic, com qualsevol particular, necessiten contractar amb tercers determinats serveis, obres i subministraments per atendre les seves necessitats de funcionament i complir així les seves finalitats específiques. La definició de contracte com a institució jurídica pertany a la teoria general del dret i és comuna a totes les disciplines jurídiques. Es pot definir com l’acord de voluntats que crea drets i obligacions a les parts que el subscriuen. Partint d’aquest concepte general de contracte, l’art. 2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic LCSP), disposa que són contractes del sector públic els contractes onerosos que subscriguin les entitats del sector públic, aclarint que s’entén que un contracte té caràcter onerós en els casos en què el contractista obtingui algun tipus de benefici econòmic. 1.2. NORMATIVA Unió Europea: Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública. Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a adjudicació de contractes de concessió. Directiva 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals. www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 1 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions Els destinataris d’aquestes normes són els Estats membres de la Unió Europea. L’objectiu d’aquesta aplicació conjunta és garantir les llibertats comunitàries de lliure circulació de mercaderies, llibertat d’establiment i lliure prestació de serveis, tot garantint uns procediments transparents i no discriminatoris que permetin als operadors econòmics del mercat intern europeu accedir a la contractació publica en qualsevol estat de la UE en condicions d’igualtat. Estatal: Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (LCSP). Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques (RGLCAP). L’article 149.1.18 de la Constitució atorga a l’Estat la competència exclusiva per establir la legislació bàsica sobre contractes. Això vol dir que les comunitats autònomes podran dictar legislació de desenvolupament de la legislació bàsica de l’Estat. A Catalunya trobem, entre d’altres, les següents normes: Títol III de la Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. Disposició addicional 2.ª de la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. Articles 45 a 47 de la Llei 16/2008, de 23, de mesures fiscals i financeres. Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública. Llei 12/2017, de l’arquitectura. Cal tenir en compte la disposició final primera de la LCSP, que estableix les matèries que no tenen caràcter bàsic. 1.3. PRINCIPIS RECTORS DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA La contractació del sector públic s’ha d’ajustar a un seguit de principis rectors (art. 1 LCSP): Llibertat d’accés a les licitacions o lliure concurrència. Publicitat dels procediments. Transparència dels procediments. No discriminació i igualtat de tracte entre els candidats. L’article 1 estableix que la LCSP també té per objecte –a més de garantir que la contractació pública s’ajusti als principis esmentats– assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats a la realització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa. 19 ‒ 2 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions La LCSP fa un especial èmfasi en el principi d’integritat, que persegueix la coherència de l’actuació dels càrrecs i empleats públics amb els valors, principis i normes que la guien amb la finalitat d’evitar l’existència de conflictes d’interessos i impedir l’abús de la posició que ocupen per obtenir beneficis propis. 2. ÒRGANS COMPETENTS EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ La LCSP distingeix entre òrgans de contractació, òrgans d’assistència i òrgans consultius. 2.1. ÒRGANS DE CONTRACTACIÓ Els ens del sector públic actuen en matèria de contractació a través dels seus respectius representants, corresponent aquesta representació als òrgans de contractació, òrgans que poden ser unipersonals o coŀlegiats, i que en virtut d’una norma legal, reglamentària o estatutària, tenen atribuïda la facultat de subscriure contractes en nom de l’entitat contractant. Els òrgans de contractació poden delegar o desconcentrar les seves competències i facultats en aquesta matèria amb compliment de les normes i formalitats aplicables en cada cas per a la delegació o desconcentració de competències, en cas que es tracti d’òrgans administratius, o per a l’atorgament de poders, quan es tracti d’òrgans societaris o d’una fundació. En l’àmbit de l’Estat, els òrgans de contractació estan regulats en els articles 323 a 325 de la LCSP. Amb caràcter general, els òrgans de contractació en l’Administració General de l’Estat són els Ministres i els Secretaris d’Estat, que en determinats supòsits (art. 324) necessitaran l’autorització del Consell de Ministres. En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, l’art. 45 de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres (en la redacció donada per la Llei 2/2014 i la Llei 5/2017) regula els òrgans de contractació de l’Administració de la Generalitat: «1. Els consellers són els òrgans de contractació ordinaris de l’Administració de la Generalitat i estan facultats per a adjudicar i formalitzar en llur nom, i dins l’àmbit de les competències de cada departament, els contractes corresponents. No obstant això, l’adjudicació dels contractes menors correspon als secretaris generals o a l’òrgan en qui es delegui. 2. Els representants legals dels organismes autònoms i de la resta d’entitats del sector públic són els òrgans de contractació d’uns i altres segons la norma legal o reglamentària o la disposició estatutària corresponent. S’ha de determinar per reglament la quantia a partir de la qual cal l’autorització del conseller o consellera del departament al qual estiguin adscrits per a l’adjudicació i la formalització dels contractes. 3. L’òrgan de contractació necessita l’autorització del Govern en els casos següents: a) Si el pressupost del contracte és igual o superior a 12.000.000 d’euros, IVA exclòs, llevat del que estableix la lletra c. b) En els contractes de caràcter pluriennal, si es modifica el nombre d’anualitats establertes per la Llei de finances públiques de Catalunya. c) En el cas de la contractació d’estudis i dictàmens de pressupost superior a 30.000 euros, IVA exclòs. www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 3 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions d) Si el pagament dels contractes es concerta mitjançant el sistema d’arrendament financer o mitjançant el sistema d’arrendament amb opció de compra i el nombre d’anualitats és superior a quatre anys a comptar de l’adjudicació del contracte. Resten excloses de l’obligació que estableixen les lletres a i b les entitats que no es financin amb aportacions provinents de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i dels organismes autònoms de caràcter administratiu. Tanmateix, quan el contracte és igual o superior a dotze milions d’euros, amb l’IVA exclòs, cal comunicar- ho al departament competent en matèria de finances. 4. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1, 2 i 3, per ordre del conseller o consellera del departament corresponent, es poden constituir juntes de contractació amb competència d’òrgan de contractació per adjudicar els contractes menors d’obres, de subministraments i de serveis del departament. L’acord de constitució de les juntes de contractació n’ha de determinar la composició. 5. Els òrgans competents en el sistema de contractació centralitzada són objecte de regulació per reglament. 6. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot actuar com a òrgan de contractació amb relació a grans projectes estratègics de caràcter horitzontal i d’especial transcendència, amb la deliberació prèvia del Consell Tècnic, en què s’hi apreciï la concurrència de circumstàncies excepcionals». En aquests supòsits, el Govern inicia la tramitació de l’expedient de contractació per mitjà d’un acord i adopta l’acord d’adjudicació del contracte. La tramitació de l’expedient, el control de l’execució i l’exercici de la resta de potestats que corresponen a l’òrgan de contractació corresponen al departament que el Govern determini, i també la partida pressupostària a què s’ha d’aplicar la despesa. En l’àmbit de les entitats locals, la disposició addicional 2.ª de la LCSP regula la distribució de competències entre Alcalde/President i Ple. 2.2. ÒRGANS D’ASSISTÈNCIA L’òrgan d’assistència de l´òrgan de contractació és la mesa de contractació. Es tracta d’un òrgan coŀlegiat de caràcter tècnic especialitzat que assisteix a l’òrgan de contractació en l’adjudicació dels contractes, i que bàsicament té com funcions, l’examen i la qualificació de la documentació acreditativa del compliment dels requisits dels licitadors i, si escau, acordar l’exclusió d’aquells que no acreditin aquest compliment; l’avaluació de les ofertes dels licitadors i, com a conseqüència d’aquestes actuacions prèvies, elevar a l’òrgan de contractació una proposta d’adjudicació del contracte a favor del licitador que presenti la millor oferta. La composició de la mesa de contractació es troba regulada, amb caràcter no bàsic, a l’art. 326 LCSP. Els membres de la mesa s’han de nomenar per l’òrgan de contractació i publicar en el perfil del contractant. La composició és la següent: Un President (amb veu i vot). Almenys quatre vocals (amb veu i vot). Entre els vocals hi ha de figurar necessàriament un funcionari dels qui tinguin atribuït legalment o reglamentàriament l’assessorament jurídic de l’òrgan de contractació i un interventor o, a falta d’aquests, una persona al servei de l’òrgan 19 ‒ 4 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions de contractació que tingui atribuïdes les funcions corresponents al seu assessorament jurídic, i una altra que tingui atribuïdes les relatives al seu control econòmic pressupostari. Un Secretari (amb veu i sense vot), que s’ha de designar entre funcionaris o, si no n’hi ha, un altre tipus de personal dependent de l’òrgan de contractació. En cap cas poden formar part de les meses de contractació els càrrecs públics representatius ni el personal eventual. Sí que pot formar part personal funcionari interí únicament quan no hi hagi funcionaris de carrera prou qualificats i així s’acrediti en l’expedient. Tampoc pot formar part de les meses de contractació el personal que hagi participat en la redacció de la documentació tècnica del contracte de què es tracti. En l’àmbit de les Entitats Locals, la composició de les meses presenta especificitats (disp. addic. 2.ª de la LCSP). Així per exemple, en poden formar part membres de la corporació (càrrecs electes) fins a un terç del total. 2.3. ÒRGANS CONSULTIUS La LCSP regula diversos òrgans consultius en matèria de contractació pública. 2.3.1. Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat La Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat és l’òrgan específic de regulació i consulta en matèria de contractació pública del sector públic estatal i està adscrit al Ministeri d’Hisenda (art. 328 LCSP). Té com a funcions principals aprovar recomanacions generals o particulars als òrgans de contractació, informar sobre les qüestions que se sotmetin a la seva consideració en matèria de contractació pública. O portar el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de l’Estat. A les comunitats autònomes es poden crear òrgans homòlegs, que exerciran la seva competència al seu àmbit territorial i en coordinació amb l’òrgan estatal. Catalunya compta des de 1981 amb la seva pròpia Junta Consultiva de Contractació Administrativa, adscrita al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i regulada pel Decret 376/1996, de 2 de desembre, de reestructuració de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Junta és l’òrgan consultiu específic en matèria de contractació de l’Administració de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i de les restants entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de l’Administració de la Generalitat. 2.3.2. Comitè de cooperació en matèria de contractació pública En el si de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, el Comitè de cooperació en matèria de contractació pública assumeix compromisos específics en àrees d’acció comuna de les diferents administracions públiques. En particular, entre d’altres, la cooperació té per objecte coordinar els criteris d’interpretació que segueixen les administracions públiques amb relació a les normes de la contractació pública, coordinar l’impuls de la contractació electrònica en l’àmbit del sector públic, o supervisar el funcionament del Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic. 2.3.3. Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Òrgan amb independència orgànica i funcional, adscrit al Ministeri d’Hisenda a efectes purament organitzatius i pressupostaris, amb la finalitat de vetllar per l’aplicació correcta de la legislació i, en particular, www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 5 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions promoure la concurrència i combatre les iŀlegalitats, amb relació a la contractació pública. Està integrada per 5 membres nomenats pel Consell de Ministres entre funcionaris de carrera que comptin almenys amb 10 anys d’experiència professional en matèries relacionades amb la contractació pública. Per a l’exercici de les seves funcions, l’Oficina podrà realitzar enquestes i investigacions. Els òrgans de contractació hauran de facilitar la informació que aquella els reclami. En cas que l’Oficina tingui coneixença de fets constitutius de delicte o infracció en l’àmbit estatal, autonòmic o local, n’ha de donar trasllat immediat, en funció de la seva naturalesa, a la fiscalia o òrgans judicials competents, o a les entitats o òrgans administratius competents, inclosos el Tribunal de Comptes i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. 2.3.4. L’Oficina Nacional d’Avaluació Integrada en l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, té com a finalitat analitzar la sostenibilitat financera dels contractes de concessions d’obres i contractes de concessió de serveis. Ha d’emetre informe preceptiu previ a la licitació dels contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis en determinats casos. Les Comunitats Autònomes es poden adherir a l’Oficina Nacional d’Avaluació perquè elabori els informes esmentats o poden crear un òrgan equivalent. En aquest darrer cas, els poders adjudicadors dependents de la Comunitat Autònoma corresponent hauran de soŀlicitar aquests informes preceptius a l’òrgan propi quan afecti els seus contractes de concessió. En el cas de la Generalitat de Catalunya, el Decret 40/2017, de 2 de maig, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va crear en el si de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya l’Oficina d’Avaluació de Partenariats Públics Privats, amb la finalitat i les funcions establertes en la normativa estatal respecte de l’Oficina Nacional d’Avaluació, però en l’àmbit només de la Generalitat de Catalunya. 3. TIPUS DE CONTRACTES Els contractes subjectes a la LCSP es poden classificar segons diferents criteris, essent tots ells necessaris per determinar el concret règim jurídic aplicable a cada contracte. 3.1. EN FUNCIÓ DE L’OBJECTE L’art. 12 de la LCSP ve a distingir entre contractes típics i la resta dels contractes del sector públic. Els contractes típics són: Obres; Concessió d’obres; Concessió de serveis; Subministrament i Serveis. Així mateix, la LCSP regula el contracte mixt (art. 18), que és aquell que conté prestacions corresponents a dos o més tipus de contractes (Ex. Obra i subministrament). Cal tenir en compte que només es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt quan aquestes prestacions estiguin vinculades directament entre si i mantinguin relacions de complementarietat (unitat funcional). 3.1.1. Obres (art. 13) Són contractes d’obres els que tenen per objecte l’execució d’una obra. Per obra s’entén el resultat d’un conjunt de treballs de construcció o d’enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció 19 ‒ 6 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions econòmica o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble. També es considera obra la realització de treballs que modifiquin la forma o substància del terreny o del seu vol, o de millora del mitjà físic o natural. Si escau, l’obra es podrà contractar conjuntament amb la redacció del projecte. 3.2.2. Contracte de concessió d’obra pública (art. 14) La concessió d’obres és un contracte que té per objecte que el concessionari dugui a terme algunes de les prestacions del contracte d’obres, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts, i en el qual la contraprestació a favor d’aquell consisteix o bé únicament en el dret a explotar l’obra o bé en aquest dret acompanyat del de percebre un preu. El dret d’explotació de les obres ha d’implicar necessàriament la transferència al concessionari d’un risc operacional de caràcter econòmic en l’explotació de les obres esmentades que abraci el risc de demanda o el de subministrament, o tots dos. S’entén per risc de demanda el que es deu a la demanda real de les obres o serveis objecte del contracte, i risc de subministrament el relatiu al subministrament de les obres o serveis objecte del contracte, en particular el risc que la prestació dels serveis no s’ajusti a la demanda. Es considera que el concessionari assumeix un risc operacional quan no estigui garantit que, en condicions normals de funcionament, aquest pugui recuperar les inversions efectuades ni cobrir els costos en què hagi incorregut com a conseqüència de l’explotació de les obres que siguin objecte de la concessió. El TJUE, en ST de 10 de març de 2011, Assumpte C-274/09, ja va dir que la transferència del risc operacional implica: el risc d’exposició a les incerteses del mercat; el risc d’enfrontar-se a la competència d’altres operadors; el risc d’un desajust entre l’oferta i la demanda dels serveis; el risc de la insolvència dels deutors pels serveis prestats; el risc que els ingressos no cobreixin íntegrament les despeses d’explotació; o fins i tot, el risc de responsabilitat per un perjudici causat per una irregularitat en la prestació del servei. 3.2.3. Contracte de concessió de serveis (art. 15) El contracte de concessió de serveis és aquell en virtut del qual un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones la gestió d’un servei la prestació del qual sigui de la seva titularitat o competència, i la contrapartida del qual estigui constituïda pel dret a explotar els serveis objecte del contracte o per aquest dret acompanyat del de percebre un preu. Existeixen dues relacions: una relació contractual entre el concessionari i l’Administració, i una altra entre el concessionari i l’usuari del servei. Igual que a la concessió d’obres, el dret d’explotació dels serveis ha d’implicar la transferència al concessionari del risc operacional, en els termes que ja hem vist per a aquell contracte. Si no es produeix aquesta transferència, el contracte s’haurà de qualificar com a contracte de serveis. 3.2.4. Contracte de subministrament (art. 16) Són contractes de subministrament els que tenen per objecte l’adquisició, l’arrendament financer, o l’arrendament, amb opció de compra o sense, de productes o béns mobles. www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 7 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions 3.2.5. Contracte de serveis (art. 17) Són contractes de serveis aquells l’objecte dels quals són prestacions de fer consistents en el desenvolupament d’una activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament, inclosos aquells en què l’adjudicatari s’obligui a executar el servei de manera successiva i per un preu unitari. Aquesta definició permet que el contracte de serveis abasti tant la realització d’activitats on les destinatàries són les entitats del sector públic, com la realització d’activitats i serveis els destinataris dels quals siguin els ciutadans (siguin o no serveis públics stricto sensu), quan el contractista no assumeixi cap risc operacional. 3.2. EN FUNCIÓ DE SI ESTAN SUBJECTES O NO A REGULACIÓ HARMONITZADA Són contractes subjectes a regulació harmonitzada aquells que per raó del subjecte contractant, la tipologia i la quantia es troben sotmesos a les directives europees. Per exclusió, són contractes no subjectes a regulació harmonitzada aquell conjunt de contractes respecte els quals el legislador nacional té plena llibertat quant a la seva configuració jurídica. Les directives europees sobre contractació pública regulen uns llindars econòmics a partir dels quals els contractes estan subjectes a la seva regulació, essent aplicable, via lleis nacionals de transposició, el règim jurídic comú europeu. El Dret Comunitari vol així assegurar-se que en la preparació i adjudicació dels contractes de major quantia tots els estats membres apliquen el mateix règim jurídic i que els empresaris de qualsevol estat de la Unió Europea poden competir en condicions d’igualtat d’oportunitats. Una de les garanties més destacables que s’aplica a aquests contractes és l’obligació de publicar la licitació en el DOUE. Són contractes subjectes a regulació harmonitzada aquells en què concorrin aquestes circumstàncies: Que siguin contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de subministrament o de serveis. Que l’entitat contractant tingui el caràcter de poder adjudicador. Que el valor estimat del contracte sigui igual o superior a les següents quanties: a) En contractes d’obres, de concessió d’obres i de concessió de serveis: 5.382.000 euros b) En contractes de subministrament i de serveis, 140.000 euros per l’Estat i 215.000 euros per la resta. Això no obstant, el llindar és 750.000 euros per qualsevol poder adjudicador, quan es tracti de contractes de serveis que tinguin per objecte els serveis socials i altres serveis específics que enumera l’annex IV de la LCSP (seguretat, correus, hostaleria…). Malgrat això, en cap cas estaran subjectes a regulació harmonitzada els contractes enumerats a l’art. 19.2 de la LCSP: determinats serveis jurídics, serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril o metro, concessions per distribució d’aigua potable, etc. 3.3. EN FUNCIÓ DEL RÈGIM JURÍDIC APLICABLE Els contractes de les Administracions Públiques poden ser administratius o privats. 19 ‒ 8 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions Contractes administratius. Són contractes administratius, si se celebren per una Administració Pública, els següents: a) Els contractes d’obra, concessió d’obra, concessió de serveis, subministrament i serveis (excepte els contractes de serveis que tinguin per objecte determinats serveis financers, la creació i interpretació artística i literària i els d’espectacles, i aquells l’objecte dels quals sigui la subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades). b) Els contractes declarats així expressament per una llei, i aquells altres d’un objecte diferent dels que expressa la lletra anterior, però que tinguin naturalesa administrativa especial perquè estan vinculats al gir o trànsit específic de l’Administració contractant o per satisfer de manera directa o immediata una finalitat pública de la competència específica d’aquella (contractes administratius especials). Contractes privats. Tota la resta de contractes que subscriguin les Administracions Públiques i que no siguin administratius d’acord amb l’anterior, així com els contractes subscrits per poders adjudicadors que no siguin administració pública i els subscrits per la resta d’entitats del sector públic. La distinció entre contractes administratius i contractes privats té una gran rellevància pel que fa al règim jurídic aplicable als contractes. Així, els contractes administratius es regeixen, quant a la seva preparació, adjudicació, efectes, modificació i extinció, per la LCSP i resta de normes de dret administratiu, mentre que els contractes privats es regeixen, quant a la seva preparació i adjudicació , si no hi ha normes específiques, per la LCSP i resta de normes de dret administratiu, i pel que fa als seus efectes, modificació i extinció, pel dret privat. 4. LA PREPARACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ 4.1. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ: INICI, CONTINGUT I APROVACIÓ (ARTS 116-118 LCSP) La subscripció de contractes per part de les administracions públiques requereix la tramitació prèvia de l’expedient corresponent, que ha d’iniciar l’òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte en els termes que preveu l’article 28 de la Llei i que s’ha de publicar en el perfil de contractant (informe de necessitat). A l’expedient s’han d’incorporar el plec de clàusules administratives particulars i el de prescripcions tècniques que hagin de regir el contracte. Els plecs de clàusules administratives particulars són documents administratius rectors de cada contracte en particular que l’òrgan de contractació vulgui licitar. Els contractes s’han d’ajustar al contingut dels plecs, les clàusules dels quals se’n consideren una part integrant. Per tant, regeix una contractació concreta, amb eficàcia jurídica per a l’Administració, els licitadors i qui acabi sent el contractista. Els plecs de prescripcions tècniques particulars contindran les característiques tècniques que hagin de reunir els béns o prestacions del contracte i tenen la mateixa eficàcia jurídica que els anteriors, de manera que vincula tant a l’Administració com als licitadors com al futur contractista. Aquests plecs. www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 9 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions Així mateix, s’ha d’incorporar el certificat d’existència de crèdit, i la fiscalització prèvia de la intervenció, si escau. Així mateix, és necessari informe jurídic sobre el plec de clàusules administratives particulars. En l’expedient s’ha de justificar adequadament: a) L’elecció del procediment de licitació. b) La classificació que s’exigeixi als participants. c) Els criteris de solvència tècnica o professional, i econòmica i financera, i els criteris que s’han de tenir en consideració per adjudicar el contracte, així com les condicions especials de la seva execució. d) El valor estimat del contracte amb una indicació de tots els conceptes que l’integren, inclosos sempre els costos laborals si n’hi ha. e) La necessitat de l’Administració que es vol satisfer mitjançant la contractació de les prestacions corresponents; i la seva relació amb l’objecte del contracte, que ha de ser directa, clara i proporcional. f) La decisió de no dividir en lots l’objecte del contracte, si escau. Així mateix, l’expedient inclourà els documents propis de cada tipus de contracte, com per exemple: Concessions de serveis. L’estudi de viabilitat del servei i, en el cas que la concessió comprengui l’execució d’obres, el projecte d’obres aprovat i el replanteig del mateix. Concessions d’obres. L’estudi de viabilitat, el projecte d’obres aprovat i el replanteig del mateix. Contractes d’obres. El projecte d’obres i el seu replanteig. Contractes de serveis. L’informe d’insuficiència de mitjans. Un cop completat l’expedient de contractació, l’òrgan de contractació ha de dictar una resolució motivada en què l’aprovi i disposi l’obertura del procediment d’adjudicació. Aquesta resolució també implica l’aprovació de la despesa. Aquesta resolució ha de ser objecte de publicació en el perfil de contractant. Els expedients de contractació es poden ultimar fins i tot amb l’adjudicació i formalització del contracte corresponent, encara que la seva execució, tant si s’efectua en una anualitat com en diverses, s’hagi d’iniciar en l’exercici següent. A aquests efectes es poden comprometre crèdits amb les limitacions que determinin les normes pressupostàries de les diferents administracions públiques subjectes a la LCSP. En relació amb això, l’article 47 de la Llei 16/2008, de 23, de mesures fiscals i financeres, en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, disposa: «1. En els expedients de contractació que, d’acord amb el que estableix la legislació de contractes del sector públic, s’hagin d’executar en l’exercici següent a aquell en què s’ha adjudicat o formalitzat el contracte corresponent, l’existència de crèdit suficient i adequat per a atendre el compromís de despesa de l’exercici pressupostari futur s’ha d’acreditar mitjançant el registre comptable en el sistema de comptabilitat corporatiu de la Generalitat de la reserva de crèdit de la despesa anticipada. En el cas d’entitats del sector públic de la Generalitat, l’acreditació s’ha de fer mitjançant un certificat emès per l’òrgan competent, en el qual ha 19 ‒ 10 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions de constar que la despesa està prevista en el projecte de pressupost corresponent, o, si escau, acreditar que l’objecte contractual és de caràcter recurrent. 2. En els casos de tramitació anticipada a què fa referència l’apartat 1, el plec de clàusules administratives particulars del contracte ha de fer constar que l’adjudicació se sotmet a la condició suspensiva d’existència de crèdit suficient i adequat per a atendre les obligacions derivades del contracte en l’exercici corresponent. 3. Si l’execució del contracte, tot i iniciar-se en l’exercici següent, abasta més d’un exercici pressupostari, la despesa l’ha d’autoritzar el Govern d’acord amb el que disposa l’article 36 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya». En els contractes menors (els contractes d’un valor estimat inferior a 40.000 euros, quan es tracti de contractes d’obres, o a 15.000 euros, quan es tracti de contractes de subministrament o de serveis) l’expedient de contractació és molt més simplificat i s’ha d’ajustar a allò que disposa l’art. 118, en la nova redacció donada pel Reial Decret-llei 3/2020, de 4 de febrer. En els contractes menors la tramitació de l’expedient exigeix l’informe de l’òrgan de contractació que motivi la necessitat del contracte i que no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar l’aplicació de les regles generals de contractació. Així mateix, es requereix l’aprovació de la despesa i la incorporació a aquest de la factura corresponent. En el contracte menor d’obres s’ha d’afegir, a més, el pressupost de les obres, sense perjudici que hi hagi d’haver el projecte corresponent quan ho requereixin normes específiques. No obstant l’anterior, l’informe justificatiu de l’òrgan de contractació no és exigible en aquells contractes en els quals el pagament es verifiqui a través del sistema de bestretes de caixa fixa o altre similar per realitzar pagaments menors, sempre i quan el valor estimat del contracte no excedeixi de 5.000 euros. En l’àmbit de la Generalitat, com a mesura per a promoure la lliure concurrència en la contractació pública, l’art. 159.1 de la Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic exigeix com a mesura complementària el següent: «La formalització de més de dos contractes menors consecutius amb idèntic objecte i adjudicatari en un període de temps inferior a un any o la formalització de contractes menors amb idèntic objecte i destinatari durant tres anys consecutius requereix l’emissió d’un informe justificatiu per part de l’òrgan de contractació, en el cas de serveis i subministraments superiors a 5.000 €, IVA exclòs, i en el cas de contractes d’obra d’un import superior a 12.000 €, IVA exclòs. Aquest informe s’ha de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública i al Portal de la Transparència de la Generalitat». 4.2. TIPUS DE TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ (ARTS 119- 120 LCSP) La LCSP regula tres tipus de tramitació de l’expedient de contractació: ordinària, urgent i d’emergència. La tramitació ordinària dels expedients de contractació no presenta cap peculiaritat. S’apliquen els tràmits i terminis ordinaris previstos al text legal. La tramitació urgent de l’expedient, per contra, presenta especialitats. Poden ser objecte de tramitació urgent els expedients corresponents als contractes la subscripció dels quals respongui a una necessitat www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 11 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions inajornable o l’adjudicació dels quals s’hagi d’accelerar per raons d’interès públic. A aquests efectes l’expedient ha de contenir la declaració d’urgència feta per l’òrgan de contractació, degudament motivada. Els expedients qualificats d’urgents s’han de tramitar seguint el mateix procediment que els ordinaris, amb les especialitats següents: a) Els expedients gaudeixen de preferència perquè els despatxin els diferents òrgans que intervinguin en la tramitació, que disposen d’un termini de cinc dies per emetre els informes respectius o emplenar els tràmits corresponents. b) Un cop acordada l’obertura del procediment d’adjudicació, els terminis que estableix la LCSP per licitar, adjudicar i formalitzar el contracte es redueixen a la meitat, llevat dels indicats a l’art. 119. c) El termini d’inici de l’execució del contracte no pot excedir un mes, comptat des de la formalització. En tercer lloc, la LCSP preveu la tramitació d’emergència. Quan l’Administració hagi d’actuar de manera immediata a causa d’esdeveniments catastròfics, de situacions que suposin un perill greu o de necessitats que afectin la defensa nacional, cal atenir-se al règim excepcional següent: a) L’òrgan de contractació, sense obligació de tramitar expedient de contractació, pot ordenar l’execució del que sigui necessari per posar remei a l’esdeveniment produït o satisfer la necessitat sobrevinguda, o contractar lliurement el seu objecte, en tot o en part, sense subjectar-se als requisits formals que estableix la LCSP, fins i tot el de l’existència de crèdit suficient. En cas que no hi hagi crèdit adequat i suficient, una vegada adoptat l’acord, s’ha de procedir a la seva dotació. b) El termini d’inici de l’execució de les prestacions no pot ser superior a un mes, comptat des de l’adopció de l’acord que preveu la lletra a). Si s’excedeix aquest termini, la contractació de les prestacions esmentades requereix la tramitació d’un procediment ordinari. c) Un cop executades les actuacions objecte d’aquest règim excepcional, s’ha d’observar el que disposa la LCSP sobre compliment dels contractes, recepció i liquidació de la prestació. La resta de prestacions que siguin necessàries per completar l’actuació iniciada per l’Administració i que no tinguin caràcter d’emergència s’han de contractar d’acord amb la tramitació ordinària que regula la LCSP. 5. EL PROCEDIMENT DE LICITACIÓ I LES FORMES D’ADJUDICACIÓ 5.1. NORMES GENERALS DEL PROCEDIMENT DE LICITACIÓ (ARTS 131 A 155) Anunci de licitació. L’anunci de licitació per a l’adjudicació de contractes, a excepció dels procediments negociats sense publicitat, s’ha de publicar en el perfil de contractant. En els contractes subscrits per l’Administració General de l’Estat, o per les entitats vinculades a aquesta, l’anunci de licitació s’ha de publicar, a més, en el «Butlletí Oficial de l’Estat». Quan els contractes estiguin subjectes a una regulació harmonitzada, la licitació s’ha de publicar, a més, en el «Diari Oficial de la Unió Europea». 19 ‒ 12 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions Proposicions dels interessats. Les proposicions dels interessats són secretes, s’han d’ajustar als plecs i la documentació que regeixen la licitació, i la seva presentació suposa l’acceptació incondicionada per l’empresari del contingut de la totalitat de les seves clàusules o condicions, sense cap excepció o reserva, així com l’autorització a la mesa i a l’òrgan de contractació per consultar les dades que recullen el Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic. Criteris d’adjudicació del contracte. Com a regla general, l’adjudicació dels contractes s’ha d’efectuar utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, la qual s’ha d’avaluar d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. Com excepció a la regla general, quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació, serà un criteri econòmic. D’altra banda, la LCSP diu que el plec de clàusules administratives particulars ha de donar preponderància als criteris que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de fórmules (criteris automàtics o objectius) per sobre dels criteris la quantificació dels quals depengui d’un judici de valor (criteris de judici de valor o subjectius). Adjudicació i formalització del contracte. La mesa de contractació ha de classificar, per ordre decreixent, les proposicions presentades per elevar posteriorment la proposta corresponent a l’òrgan de contractació. L’adjudicació del contracte correspon a l’òrgan de contractació prèvia acreditació per part del licitador que hagi presentat la millor oferta del compliment dels requisits per contractar. Seguidament, com a regla general, el contracte s’haurà de formalitzar en document administratiu. El perfeccionament del contracte es produeix amb la formalització. 5.2. PROCEDIMENTS D’ADJUDICACIÓ (ARTS 156 A 187) Els procediments ordinaris d’adjudicació són el procediment obert i el restringit. Però juntament amb aquests, la LCSP regula altres procediments especials: procediment negociat sense publicitat, procediment de licitació amb negociació, diàleg competitiu, procediment d’associació per a la innovació i concursos de projectes. 1. Procediment obert (arts 156 a 159). En el procediment obert tot empresari interessat pot presentar una proposició, i queda exclosa tota negociació dels termes del contracte amb els licitadors. La LCSP també regula un procediment obert simplificat en els contractes d’obres, subministrament i serveis quan es compleixin les següents condicions: Que el seu valor estimat sigui igual o inferior a 2.000.000 d’euros en el cas de contractes d’obres, i en el cas de contractes de subministrament i de serveis, que el seu valor estimat sigui inferior a 140.000 euros. Que la ponderació dels criteris d’adjudicació avaluables mitjançant un judici de valor, en cas d’haver-ne, no superi el 25 % del total, excepte en el cas que el contracte tingui per objecte prestacions de caràcter inteŀlectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura, en què la seva ponderació no pot superar el 45 % del total. La simplificació afecta als terminis, al registre per la presentació de les ofertes o a l’operativa de la mesa, entre d’altres. www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 13 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions A més, l’art. 159.6 diu que en contractes d’obres d’un valor estimat inferior a 80.000 euros, i en contractes de subministraments i de serveis d’un valor estimat inferior a 60.000 euros, excepte els que tinguin per objecte prestacions de caràcter inteŀlectual, i sempre que la totalitat dels criteris d’adjudicació siguin automàtics, el procediment obert simplificat pot seguir una tramitació molt més abreujada, destacant la reducció dels terminis, la no necessitat de mesa de contractació, la no exigència de solvència ni de garantia definitiva. 2. Procediment restringit (arts 160 a 165). Aquest procediment és especialment adequat quan es tracta de serveis inteŀlectuals d’una complexitat especial, com és el cas d’alguns serveis de consultoria, d’arquitectura o d’enginyeria. Així mateix, és preceptiu en els contractes de concessió dels serveis de l’Annex IV. Aquest procediment es caracteritza per estar dividit en dues fases: una de selecció d’empresaris que han presentat una soŀlicitud de participació i una altra d’adjudicació del contracte únicament entre els empresaris prèviament seleccionats. En aquest procediment, a la vista de l’anunci de licitació, qualsevol empresari interessat pot presentar soŀlicitud de participació, però només podran presentar oferta aquells que siguin posteriorment convidats per l’òrgan de contractació, prèvia selecció en base a criteris objectius de solvència. 3. Procediments amb negociació (arts 166 a 171). En els procediments amb negociació l’adjudicació ha de recaure en el licitador justificadament elegit per l’òrgan de contractació, després de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats. El plec de clàusules administratives particulars ha de determinar, entre d’altres, els aspectes econòmics i tècnics que, si escau, hagin de ser objecte de negociació amb les empreses; el procediment que s’ha de seguir per negociar, que en tot moment ha de garantir la màxima transparència de la negociació, la seva publicitat i la no-discriminació entre els licitadors que hi participin; i els criteris d’adjudicació. La LCSP regula un procediment de licitació amb negociació (amb publicació d’anunci de licitació) i un procediment negociat sense publicitat. Tots dos només es poden utilitzar en els supòsits taxats previstos a la LCSP. En el procediment negociat sense publicitat no cal anunci de licitació i la mesa de contractació és potestativa. Es convidarà almenys a tres empreses per tal de negociar. 4. El diàleg competitiu (arts 172 a 176). El diàleg competitiu és un procediment que permet al poder adjudicador mantenir un diàleg amb els operadors econòmics a fi de determinar i definir els mitjans tècnics, jurídics o financers més idonis per satisfer les seves necessitats. És particularment útil en aquells casos en què el poder adjudicador no està en condicions de definir aquells mitjans, la qual cosa pot passar, per exemple, en projectes complexos o innovadors. 5. Procediment d’associació per a la innovació (arts 177 a 182). L’associació per a la innovació és un procediment que té com a finalitat el desenvolupament de productes, serveis o obres innovadors i la compra ulterior dels subministraments, serveis o obres resultants. Per tant, es pot utilitzar quan les solucions disponibles en el mercat no poden satisfer les necessitats de l’òrgan de contractació. A l’efecte de desenvolupar aquells productes, serveis o obres innovadors, es constitueix, prèvia negociació, una associació amb un o uns quants socis. 19 ‒ 14 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions 6. Concursos de projectes (arts 183 a 187). Són concursos de projectes els procediments encaminats a l’obtenció de plans o projectes, principalment en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’enginyeria i el processament de dades. Aquests plans o projectes es seleccionen per un jurat prèvia convocatòria de licitació. 6. ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA I DE L’ADMINISTRACIÓ Durant l’execució dels contractes, l’òrgan de contractació i el contractista tenen drets i obligacions, tots ells regulats a la LCSP, a vegades amb caràcter general per a tots els contractes, i d’altres, en la part específica relativa a cada tipus de contracte. Pel que fa a les prerrogatives de l’Administració pública en els contractes administratius, l’òrgan de contractació té la prerrogativa d’interpretar els contractes administratius, resoldre els dubtes que ofereixi el seu compliment, modificar-los per raons d’interès públic, declarar la responsabilitat imputable al contractista arran de l’execució del contracte, suspendre’n l’execució, acordar-ne la resolució i determinar els efectes d’aquesta. Igualment, l’òrgan de contractació té les facultats d’inspecció de les activitats desenvolupades pels contractistes durant l’execució del contracte. En els procediments que s’instrueixin per adoptar acords relatius a les prerrogatives esmentades s’ha de donar audiència al contractista. No obstant això, és preceptiu el dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma respectiva (Comissió Jurídica Assessora) en els casos i respecte dels contractes que s’indiquen a continuació: La interpretació, nuŀlitat i resolució dels contractes, quan el contractista formuli oposició. Les modificacions dels contractes quan no estiguin previstes en el plec de clàusules administratives particulars i la seva quantia, aïlladament o conjuntament, sigui superior a un 20 per cent del preu inicial del contracte, IVA exclòs, i el seu preu sigui igual o superior a 6.000.000 d’euros. Les reclamacions dirigides a l’Administració amb fonament en la responsabilitat contractual en què aquesta pugui haver incorregut, en els casos en què les indemnitzacions reclamades siguin d’una quantia igual o superior a 50.000 euros. Aquesta quantia es pot rebaixar per la normativa de la comunitat autònoma corresponent. Pel que fa als drets del contractista, aquest té dret, amb caràcter general, a: L’abonament del preu convingut per la prestació realitzada en els termes que estableixen la LCSP i el contracte. Instar la resolució contractual en els casos previstos ala LCSP. Cedir el contracte, prèvia autorització de l’òrgan de contractació i sempre que es permeti al plec de clàusules administratives particulars. Subcontractar l’execució de l’objecte contractual en els termes que prevegi el plec de clàusules administratives particulars. Procedir a la suspensió del contracte si l’Administració es demora en el pagament per temps superior a 4 mesos. www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 15 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  T. GESTORS ATC Oposicions Pel que fa a les obligacions de l’Administració, destaquen: Abonar el preu de les prestacions en els terminis de la LCSP. Indemnitzar a tercers per danys i perjudicis ocasionats durant l’execució del contracte, quan siguin conseqüència immediata i directa d’una ordre de l’Administració. També l’Administració és responsable dels danys que es causin a tercers com a conseqüència dels vicis del projecte en el contracte d’obres, sense perjudici de la possibilitat de repetir contra el redactor del projecte. Deure de confidencialitat la informació facilitada pels empresaris en els termes de l’art. 133 LCSP. Pel que fa a les obligacions del contractista, destaquen: Executar les prestacions objecte del contracte en els termes i els terminis previstos al contracte. Obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral que estableixen el dret de la Unió Europea, el dret nacional, els convenis coŀlectius o les disposicions de dret internacional mediambiental, social i laboral. Indemnitzar tots els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència de les operacions que requereixi l’execució del contracte, excepte quan siguin conseqüència immediata i directa d’una ordre de l’Administració. Complir amb la normativa general sobre prevenció de riscos laborals. Respectar el caràcter confidencial de la informació a què tingui accés en ocasió de l’execució del contracte a la qual se li hagi donat el caràcter referit en els plecs o en el contracte, o que per la seva pròpia naturalesa s’hagi de tractar com a tal. Aquest deure es manté durant un termini de cinc anys des del coneixement d’aquesta informació, llevat que els plecs o el contracte estableixin un termini superior que, en tot cas, ha de ser definit i limitat en el temps. Respondre dels defectes de l’objecte del contracte durant el termini de garantia. Pel que fa als drets i obligacions específics de cada contracte regulat a la LCSP, trobem articles específics especialment en les concessions d’obres i en les concessions de serveis. 7. L  A CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA I LA GESTIÓ DE LA PUBLICITAT CONTRACTUAL 7.1. LA CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA Pel que fa als drets i obligacions específics de cada contracte regulat a la LCSP, trobem articles específics especialment en les concessions d’obres i en les concessions de serveis. El Preàmbul de la LCSP diu: «(...) s’ha d’aŀludir necessàriament a l’aposta decidida del nou text legal a favor de la contractació electrònica, ja que l’estableix com a obligatòria en els termes que s’hi assenyalen, des de la seva entrada en vigor, i s’anticipa, per tant, als terminis previstos en l’àmbit comunitari». 19 ‒ 16 www.cef.es "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  Annex 1 Oposicions La LCSP, per tant, aposta per la utilització de mitjans electrònics en la contractació pública, atès que proporciona més seguretat jurídica. En concret, amb la utilització de mitjans electrònics s’augmenta i millora la transparència, es facilita l’accessibilitat a les licitacions augmentant així la concurrència, es redueixen els terminis de tramitació i s’aconsegueix una major eficiència. La LCSP estableix l’ús obligatori de mitjans electrònics en els procediments de contractació pública, amb excepcions en supòsits taxats. El nucli de la seva regulació es concentra en les disposicions addicionals 15.ª Normes relatives als mitjans de comunicació utilitzables en els procediments que regula aquesta Llei, 16.ª Ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments que regula la Llei i 17.ª Requisits específics relatius a les eines i els dispositius de recepció electrònica de documents. Com hem dit la LCSP diu que la contractació pública electrònica és obligatòria. Però, ¿què és obligatori gestionar de forma electrònica d’acord amb aquesta Llei? 1. L’anunci de licitació serà electrònic i els terminis per a presentar ofertes es computen des de la publicació en el perfil del contractant (com a regla general). 2. Els plecs de clàusules, projectes d’obres, plecs de prescripcions tècniques i altres documents contractuals han d’estar, per regla general, en format electrònic (art. 138.1 LCSP). 3. Les ofertes, amb excepcions, s’han de presentar en format electrònic. En conseqüència, la Mesa haurà de disposar de mitjans i «saber» desencriptar ofertes electròniques. En concret, la Disposició Addicional 15ª diu que la presentació d’ofertes i soŀlicituds de participació s’ha de fer utilitzant mitjans electrònics. No obstant això, els òrgans de contractació no estan obligats a exigir l’ús de mitjans electrònics en el procediment de presentació d’ofertes en els casos següents: Quan, a causa del caràcter especialitzat de la contractació, l’ús de mitjans electrònics requeriria eines, dispositius o formats d’arxiu específics que no estan generalment disponibles o que no accepten els programes generalment disponibles. Quan les aplicacions que suporten formats d’arxiu adequats per descriure les ofertes utilitzen formats d’arxiu que no poden ser processats per altres programes oberts o generalment disponibles, o estan subjectes a un règim de llicències d’ús privatiu i l’òrgan de contractació no les pugui oferir per descarregar-les o per utilitzar-les a distància. Quan la utilització de mitjans electrònics requereixi equips ofimàtics especialitzats dels quals no disposen generalment els òrgans de contractació. Quan els plecs de la contractació requereixin presentar models físics o a escala que no es poden transmetre utilitzant mitjans electrònics. Respecte als intercanvis d’informació per als quals no s’utilitzin mitjans electrònics d’acord amb aquest apartat, la informació s’ha d’enviar per correu o per qualsevol altre mitjà apropiat, o mitjançant una combinació de correu o de qualsevol altre mitjà apropiat i de mitjans electrònics. En aquest cas, els òrgans de contractació han d’indicar en un informe específic les raons per les quals s’ha considerat necessari utilitzar mitjans diferents dels electrònics. A més de les excepcions anteriors, els òrgans de contractació tampoc estan obligats a exigir mitjans electrònics en el procés de presentació d’ofertes quan l’ús de mitjans no electrònics sigui necessari bé per una violació de la seguretat dels mitjans electrònics esmentats, bé per protegir informació especialment delicada que requereixi un nivell tan alt de protecció que no es pugui garantir adequadament utilitzant dispositius i eines electrònics dels quals disposen www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 17 "Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".  en general els operadors econòmics, o dels quals es pugui disposar a través d’altres mitjans d’accés alternatius en el sentit que expressa l’apartat 7 d’aquesta disposició addicional. En aquest cas, els òrgans de contractació han d’indicar en un informe específic les raons per les quals s’ha considerat necessari utilitzar mitjans diferents dels electrònics. A Catalunya, l’Ordre VEH/172/2017, de 25 de juliol, d’aprovació de les aplicacions de la Plataforma de serveis de contractació pública i del Sobre digital, d’una banda aprova la Plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’oferir un punt de referència únic i complet de les licitacions i dels seus resultats a les persones licitadores i contractistes de l’Administració de la Generalitat, els ens que integren l’Administració local a Catalunya, les universitats públiques de Catalunya i els ens del sector públic que en depenen o s’hi vinculen i als gestors públics de la contractació, i de l’altra aprova l’aplicació de Sobre digital integrat a la PSCP, amb l’objectiu de dotar l’Administració de la Generalitat, els ens que integren l’Administració local a Catalunya, les universitats públiques de Catalunya i els ens del sector públic que en depenen o s’hi vinculen, així com a les empreses, d’eines per realitzar el procés de licitació per mitjans electrònics amb garanties jurídiques i tècniques. Mitjançant el servei de Sobre digital es creen els mecanismes d’enviament i custòdia de les proposicions dels procediments de licitació de contractes públics de forma segura fins que es donin les condicions d’obertura que permetin l’accés al seu contingut. El servei de Sobre digital és accessible per a les empreses licitadores des de l’adreça electrònica de la PSCP. Des d’aquesta adreça, l’empresa licitadora pot accedir a l’eina de presentació de proposicions que li permet preparar i presentar les proposicions mitjançant Sobre digital. En el moment de fer l’enviament de la proposició, l’empresa licitadora s’identifica i signa l’oferta amb un certificat digital de signatura electrònica avançada basada en un