EPI PDF

Els equips de protecció individual i col·lectiva Són qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè li protegeixi d'un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal fi. Objectiu: reduir el...

Els equips de protecció individual i col·lectiva Són qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè li protegeixi d'un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal fi. Objectiu: reduir el risc al que estan exposats els treballadors i protegir-los enfront dels riscos físics, químics o biològics que es troben en el treball. Classes d'equips de protecció individual: 1.- Protectors del cap: capells, *caperuzas, cascos, etc. 2.- Protectors de l'oïda: taps, *orejeras, cascos *antirruido. 3.- Protectors dels ulls i de la cara: pantalles, ulleres… 4.- Protecció de les vies respiratòries: *mascarillas… 5.- Protectors de mans i braços: guants… 6.- Protectors de peus i cames: sabates, botes… 7.- Protectors de la pell: cremes i pomades… 8.- Protectors del tronc i l'abdomen: davantals, armilles, jaquetes, etc. 9.- Protecció total del cos: vestits especials, cinturons, etc… Els mitjans de protecció col·lectiva serveixen per reduir el risc al que estan exposats diversos treballadors de forma simultània. Per exemple: - Xarxes de seguretat que es col·loquen entorn d'obres en construcció amb la finalitat d'evitar la caiguda al sòl de persones o objectes que poguessin desprendre's. - Baranes que hauran de protegir les obertures en el sòl i les existents en altres llocs (parets, envans, plataformes, etc.) amb el risc de caiguda d'altura igual o superior a 2 metres, així com els desnivells.  Les senyalitzacions És una tècnica de prevenció que pretén, mitjançant estímuls visuals, sonors, olfactoris i tàctils, que les persones que els reben puguin actuar enfront dels riscos o perills que es destaquen perquè puguin ser evitats. Els senyals poden ser: Acústiques (sirenes, xiulets, timbres…) Olfactòries (afegir una olor característica a un gas inodor per detectar fugides) Tàctils (la superfície d'una eina) Visuals. Els senyals visuals es poden dividir en: - Prohibició. Prohibeixen aquelles accions que puguin provocar un perill. - Advertiment. Avisen sobre un perill. - Obligació. Obliguen a un comportament determinat. - Salvament. Indiquen l'emplaçament i/o el camí segur en cas de materialitzar-se un risc. Els treballadors i treballadores hauran de rebre formació específica per conèixer el significat dels senyals i els comportaments generals o específics que hagin d'adoptar-se en funció d'aquests senyals.