Unitat Didàctica 5. PDF

2 Pedro Armijo INDEX - U.D 5 PROMOCIÓ DE L’ ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN DIFERENTS ÀMBITS. 1. ELABORACIÓ DE TEXTOS I MISSATGES EN DIVERSOS SUPORTS DE COMUNICACIÓ DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE. 1.1 Llenguatge no sexista en cinema i TV. 1.2 Llenguatge no sexista en premsa...

2 Pedro Armijo INDEX - U.D 5 PROMOCIÓ DE L’ ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN DIFERENTS ÀMBITS. 1. ELABORACIÓ DE TEXTOS I MISSATGES EN DIVERSOS SUPORTS DE COMUNICACIÓ DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE. 1.1 Llenguatge no sexista en cinema i TV. 1.2 Llenguatge no sexista en premsa. 2. INSTRUMENTS PER A LA PROMOCIÓ DE L'ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE: GUIES i MANUALS 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL. 3.1.CANÇONS NO SEXISTES 3.2. XARXES SOCIALS I MISSATGES NO DISCRIMINATORIS. 4. NORMATIVA SOBRE LA PROTECCIÓ DE DADES EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ 5. APODERAMENT COMUNICATIU Pedro Armijo  1. ELABORACIÓ DE TEXTOS I MISSATGES EN DIVERSOS SUPORTS DE COMUNICACIÓ DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE. És a través del llenguatge com es projecta i dóna forma a la realitat. En aquest sentit, per a transformar el sexisme i la desigualtat de gènere predominants a nivell social és necessari utilitzar un llenguatge més inclusiu i igualitari, ja que només així estarà contribuint a reconstruir el pensament i la manera d'actuar de la ciutadania. És important remarcar que aquesta reelaboració de textos i missatges s'aplica no sols a la premsa i les publicacions escrites, sinó també al cinema, la televisió i les xarxes socials, entre altres mitjans de comunicació. Pedro Armijo 1.1 LLENGUATGE no SEXISTA EN CINE i TV: Les imatges també transmeten un posicionament i han de mostrar equitat quant a les relacions de gènere...per a això, des del cinema i la televisió es poden seguir les següents pautes: 1. Mostrar imatges diverses com a edat, ètnia, cultura, físic, orientació sexual i models familiars. 2. Trencar la utilització del cos femení com a reclam. 3. No escenificar els rols tradicionals de gènere. És preferible invertir els rols. 4. Presentar a les dones en diferents llocs de responsabilitat i reconeixement social, en l'oci i en ocupacions tradicionalment masculines. 5. Representar als homes en espais privats i en actitud activa en les cures i les tasques domèstiques. 6. Bandejar l'associació dels valors masculins amb l'autosuficiència, la maduresa i la sexualització de la dona, per a incorporar actituds més relacionades amb la tendresa o l'amistat. 7. Visibilitzar a les dones i a les seues necessitats. Representar a les dones i no a la dona vista des del prisma de l'home. 8. Presentar equilibri numèric. 9. Tindre en compte la grandària de les imatges d'homes i de dones, el lloc de la foto, els plans... 10. Mostrar a les dones com a subjectes actius en les imatges. Pedro Armijo Es considera que el sexisme en la publicitat, les pel·lícules o sèries es dóna quan: 1. Sembla que un determinat anunci va dirigit només a homes, encara que el producte siga potencialment unisex. 2. S'usen termes discriminatoris i no inclusius. 3. S'empren figures masculines per a donar major credibilitat al missatge. 4. Es mostren imatges estereotipades quant al repartiment de les labors domèstiques i les activitats laborals, menysvalorant les primeres. 5. S'utilitza el cos femení com a reclam per a vendre un producte, sense que tinga res a veure amb ell. 6. La dona és mostrada en condicions de subordinació econòmica i laboral respecte a l'home. 7. Es hipersexualiza a la dona i s'usa el sexe com recompensa per a vendre més. Pedro Armijo 1.2 LLENGUATGE no SEXISTA EN LA PREMSA: Entre les pautes antisexistes recomanables a l'hora de fer publicacions en premsa es poden trobar les següents: 1. Denunciar l'opressió particular de les dones en el món laboral: salaris inferiors, precarització laboral, feminització de la desocupació, dificultat d'accés a espais de decisió política i empresarial. 2. Evidenciar allò que els és adjudicat a les dones pel mer fet de ser-ho: terrorisme de la moda i la bellesa, temor a l'envelliment, rivalitat entre dones, passivitat sexual... 3. Criticar la imatge de la virilitat reduïda a la capacitat *eyaculatoria o al gust pel poder. 4. Mostrar la participació masculina en l'àmbit domèstic, concedint a les tasques que en ell es realitzen el valor que mereixen. 5. Dignificar imatges de dones reals i empoderades. 6. Preocupar-se per aconseguir la igualtat real entre dones i homes. 7. Buscar la inversió dels rols tradicionals, això és, mostrar relacions tendres i còmplices entre un home i un xiquet, la germanor que naix entre dones, homes capaços d'expressar les seues emocions, dones fortes i creatives... 8. Mostrar la participació de les dones en el sector obrer, agrari, estudiantil, en l'ecologia... Pedro Armijo 2. INSTRUMENTS PER A LA PROMOCIÓ DE L'ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE: GUIES i MANUALS Un manual o una guia són instruments en forma de documents, impresos o digitals, que pretenen formar sobre un assumpte específic indicant els principis o procediments per a la posada en pràctica de les accions que s'han de dur a terme. Sobre la base de la recopilació realitzada per Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, a continuació es fa una revisió de les principals guies per a l'ús no sexista del llenguatge, classificades per àmbits (un total de 11) Pedro Armijo 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL Hem estat revisant el paper simbòlic del llenguatge i la seua contribució al manteniment de situacions de discriminació. En l'àmbit dels conflictes socials, és necessari realitzar una breu clarificació entorn del triangle de la violència introduït per JOHAN GALTUNG. Segons aquest autor, en la generació de la violència intervenen 3 tipus de factors: 1. VIOLÈNCIA DIRECTA, la qual és visible, es concreta amb comportaments i respon a actes de violència. 2.VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL, se centra en el conjunt d'estructures que no permeten la satisfacció de les necessitats i es concreta precisament, en la negació de les necessitats. 3.VIOLÈNCIA CULTURAL, la qual crea un marc legitimador de la violència i es concreta en actituds. Pedro Armijo TRIANGLE DE LA VIOLENCIA DE GALTUNG Sovint les causes de la violència directa estan relacionades amb situacions de violència estructural o justificades per la violència cultural: moltes situacions són conseqüència d'un abús de poder que recau sobre un grup oprimit, o d'una situació de desigualtat social (econòmica, sanitària, racial...) i reben el recolzament de discursos que justifiquen aquestes violències. Pedro Armijo 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL 3.1.CANÇONS en lletres reivindicatives en favor de la igualtat de gènere ANY TITOL AUTORIA 1967 Respect ARETHA FRANKLIN 1972 I will survive GLORIA GAYNOR 1983 No controles OLÉ, OLÉ 1983 Girls just wanna have fun CINDY LAUPER 1986 ¿A quien le importa? ALASKA I DINARAMA 1999 #1 must have SLEATER KINNEY 2000 Stronger BRITNEY SPEARS Reflexió sobre les lletres de les cançons, 2003 María se bebe las calles PASIÓN VEGA l’amor i el mite de l’amor romàntic, els estereotips de gènere etc. pàg 154 a 158 2004 Malo BEBE del llibre de text 2011 Fukin’ perfect PINK 2017 You’re the problema here FIRTS AID KID 2018 Lo malo AITANA I ANA GUERRA Pedro Armijo 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL 3.1.CANÇONS SEXISTES CANÇONS QUE PROMOUEN LA VIOLENCIA DE GÈNERE TITOL AUTORIA TITOL AUTORIA Sin ti no soy nada AMARAL 4 babys MALUMA Contigo EL CANTO DEL LOCO Picky, Picky JOE MONTANA No vale la pena DAVID BUSTAMANTE Toda MALÚ Tenía tanto que darte NENA DACONTE La mataré LOQUILLO y LOS TROGLODITAS Te espero sentada SHAKIRA Es lo que hay LA FACTORIA Un violinista en tu tejado MELENDI En la cama DADDY YANKEE Me enamora JUANES Si me porto mal DASOUL https://youtu.be/VLLyzqkH6cs Pedro Armijo 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL 3.2. XARXES SOCIALS I MISSATGES NO DISCRIMINATORIS. Les xarxes socials poden ser grans aliades a l'hora de lluitar contra els missatges i les imatges discriminatòries. El ciberfeminisme es pot resumir com la pràctica del feminisme en la XARXA, mentre qüestiona, a partir dels rols de gènere i la divisió sexual del treball, l'apropiació del camp tecnològic per part dels homes. En l'actualitat el ciberfeminisme social engloba les reivindicacions dels moviments antiglobalització, neoliberals, els grups activistes en defensa dels drets humans i els moviments postfeministes, proclamant l'ús estratègic de les noves tecnologies per a la transformació i la lluita contra les desigualtats socials. Pedro Armijo 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL 3.2. XARXES SOCIALS I MISSATGES NO DISCRIMINATORIS. Les maneres de dur a terme l'activisme han canviat amb les noves tecnologies, mentre aquestes han permés la creació d'espais polítics més horitzontals i participatius. Eines com Photoshop, Skype; Zoom, o Canva, Google Docs s'han convertit en imprescindibles en dissenyar pancartes, redactar manifestos o realitzar assemblees. No obstant això, les resistències amb les quals es troba el feminisme al carrer també són presents en la XARXA. L'activisme en la XARXA es veu amenaçat per hackers, bots, trols, tancament de pàgines, rastreig de l'activitat digital...Les polítiques de les plataformes que gestionen les xarxes socials censuren pits, genitals o esquena nua, però deixen desprotegides a les persones usuàries quant a l'ús de la violència verbal i la incitació a l'odi dels qui comenten les publicacions. Pedro Armijo 3. PAUTES PER A UN ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL 3.2. XARXES SOCIALS I MISSATGES NO DISCRIMINATORIS. Tota associació o col·lectiu feminista que es pree i desitge una projecció real té un compte en xarxes socials com FACEBOOK, TWITTER o INSTAGRAM, que s'han convertit en espais de referència sense oblidar la potent YOUTUBE o TIKTOK, en la qual tot el que es penja acostuma a fer- se viral. Pedro Armijo  4. NORMATIVA SOBRE LA PROTECCIÓ DE DADES EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE LA CONFIDENCIALITAT Les mesures de prevenció de l'ús indegut i indiscriminat de les dades personals per part dels mitjans de comunicació (bases de dades, fitxers o arxius) s'han convertit en la preocupació per deixar clar on comencen uns drets i acaben uns altres. Però els límits entre el dret a la informació i el dret a la intimitat són cada vegada més difícils de marcar. La protecció de dades de caràcter personal queda recollida en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (capítol II, article 8) i queda redactada com segueix: 1. Tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal que la concernisquen. 2. Aquestes dades es tractaran de manera lleial, per a fins concrets i sobre la base del consentiment de la persona afectada o en virtut d'un altre fonament legítim previst per la llei. Tota persona té dret a accedir a les dades recollides que la concernisquen i a la seua rectificació. 3. El respecte d'aquestes normes quedarà subjecte al control d'una autoritat independent. Pedro Armijo 4. NORMATIVA SOBRE LA PROTECCIÓ DE DADES EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE LA CONFIDENCIALITAT L'AGÈNCIA ESPANYOLA DE PROTECCIÓ DE DADES, creada en 1993, té com a missió principal vetlar pel compliment de la legislació de protecció de dades per part d'entitats públiques, empreses, associacions i altres òrgans responsables. Així mateix, s'ocupa de controlar la seua aplicació a fi de garantir el dret fonamental a la protecció de dades personals de la ciutadania. https://www.aepd.es/es Pedro Armijo  4. NORMATIVA SOBRE LA PROTECCIÓ DE DADES EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES: En l'actualitat, la protecció i el tractament de les dades de caràcter personal vénen regulats pel Reglament 2016/679, e 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, i pel Reial decret - Llei 5/2018, de 27 de juliol, de mesures urgents per a l'adaptació del Dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria de protecció de dades. Els principis que la normativa estableix per a determinar la licitud del tractament de dades incideixen fonamentalment en els següents aspectes: 1. La qualitat de les dades. 2. La legitimació del tractament. 3. Les categories especials del tractament. 4. La informació a les persones afectades per aquest tractament. 5. El dret d'accés de les persones interessades a les dades. 6. Les excepcions i limitacions. 7. El dret de la persona interessada a oposar-se al tractament. 8. La confidencialitat i la seguretat del tractament. 9. La notificació del tractament a l'autoritat de control. Pedro Armijo  5. APODERAMENT COMUNICATIU TIPOS DE PODER PODER VISIBLE FASES DE L’APODERAMENT PODER OCULT ACCÉS A RECURSOS BÀSICS PODER INVISIBLE ACCÉS A EDUCACIÓ I OCUPACIÓ CONSCIÈNCIA DE GÈNERE PARTICIPACIÓ ACTIVA I MOVILITZACIÓ CONCEPTES BÀSICS CONTROL DELS MITJANS DE Comunicació per al PRODUCCIÓ desenvolupament Comunicació alternativa Comunicació per al canvi social Pedro Armijo