La Societat a l'Edat Mitjana PDF
Document Details
Uploaded by CheerfulCantor
Escola Jesuïtes El Clot
Glòria Algueró Fà
Tags
Summary
Aquest document descriu l'organització de la societat a l'Edat Mitjana, incloent les classes socials, el feudalisme, i els recursos. També inclou elements com els castells i la vida rural.
Full Transcript
LA SOCIETAT A L’EDAT MITJANA March Museu Condé Inv:Ms.65, f.3v Glòria Algueró Fà Les Très Riches Heures du duc de Berry, ÍNDEX 1.Com s’organitzava la societat medieval? 2. La monarquia 3. La noblesa 4. El feu (senyors i pagesos) 5. Les ciutats: burgesos i marginats 6. Al...
LA SOCIETAT A L’EDAT MITJANA March Museu Condé Inv:Ms.65, f.3v Glòria Algueró Fà Les Très Riches Heures du duc de Berry, ÍNDEX 1.Com s’organitzava la societat medieval? 2. La monarquia 3. La noblesa 4. El feu (senyors i pagesos) 5. Les ciutats: burgesos i marginats 6. Altres recursos Els 3 ordres o estaments: bellatores oratores laboratores Afebliment del poder Protegir a la població del Monarca No pot Recaptar impostos Disposar d’un exèrcit potent necessita el suport de la Cerimònia d’homenatge noblesa Vassallatge Pacte de Vassall promet fidelitat, consell i fidelitat ajuda econòmica i militar Cerimònia d’investidura El rei lliura terres (feu) al vassall que governarà, defensarà i explotarà econòmicament Senyors Cedeixen part del seu feu feudals a cavallers (soldats) Ofereixen protecció als pagesos Societat Estamental: Dividida en societat tancada, sense mobilitat estaments social, s’hi pertany per naixement Infidels= jueus i musulmans i marginats EL REI VASSALLATGE PROTECCIÓ FEU = PODER RELACIÓ SENYOR PERSONAL VASSALL A la vegada FIDELITAT és senyor CONSELL d’altres AJUDA MILITAR vassalls OBEDIÊNCIA creant una cadena de fidelitats LA NOBLESA: LA MONARQUIA Rei = Màxima autoritat, primo inter paris, càrrec hereditari, però el poder ve de Déu = l’Església corona al rei Poder Reial Poder militar Recaptar impostos = Poder econòmic Jutge SUPREM (conflictes en els feus) = Poder judicial Governa, fa les lleis = Poder polític. El territori que governa (regne) era patrimoni personal. Matrimonis i herències canviaven les fronteres La Cort Cort la formava la família, els amics, els consellers i altres nobles Era itinerant. Vivien en diferents castells La Cúria o Consell Reial: Assessoren al rei per governar i la formen: Comtes, ducs, marquesos... (alta noblesa) Abats i Bisbes (alt clergat) LA NOBLESA: LES DAMES Dones de la noblesa Tasques domèstiques (educació i cura dels fills) Organització del servei Intervenen en els tornejos com a dames d’honor En absència del senyor (guerres o mort) la dona assumia les responsabilitats del castell i dominis. Música, brodats... LA NOBLESA: ELS CAVALLERS: ducs, marquesos, comtes… Temps de guerra Lluita i saqueig (riqueses i terres) Tenen com a missió la defensa de la societat LA NOBLESA: ELS CAVALLERS: ducs, marquesos, comtes… Temps de Pau Explotar econòmicament el feu. Exercir el poder i control territorial que depenia de les terres i vassalls que tenia. Entrenar-se en els tornejos i justes. Cacera i falconeria. Amor cortès: amor idealitzat entre un cavaller i la dama del senyor feudal. Dona lloc a un gènere literari creat pels trobadors. LA NOBLESA Matrimonis reials normalment de conveniència = Reflex aliances geopolítiques Vivien a castells (símbol del poder militar i del domini sobre el feu) Funció militar (defensa) + Residència de la noblesa / reis PALAU FORTIFICAT Es trobava sobretot en llocs estratègics (elevats i propers a una font d’aigua) A partir del s. XVI, la noblesa propietària dels castells va canviar-los per mansions. Temps de guerra: Defensa i refugi Decadència d’aquests. dels pagesos i habitants del feu Temps de pau: Organitzen festes, banquets i tornejos EL CASTELL EL CASTELL EL FEU: SENYORS I PAGESOS PAGESOS PAGESOS Agricultura autoconsum Produeixen el que necessiten Rotació de conreus biennal Alternança amb el guaret (deixar descansar la terra) Eines molt rudimentàries Rendiments baixos = poca quantitat d’aliment. Productes: cereals (blat, sègol, ordi, civada...), llegums, vinya, verdures i arbres fruiters... LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT LA CIUTAT: ELS MARGINATS EXCLOSOS PER RELIGIÓ: Celebració de les festivitats en dies diferents (divendres els musulmans, dissabtes els jueus, diumenges els cristians), Diferents tabús alimentaris (porc, alcohol, rituals de matança que obliguen a separar les carnisseries) L'existència de minories religioses dins del cristianisme no podia ser acceptada ja que la comunitat política i social s'identificava amb la unitat en la fe = cristians Els definits com heretges (càtars…), per tant, eren perseguits per tots els mitjans. LA CIUTAT: ELS MARGINATS EXCLOSOS PER RELIGIÓ: L’abril de 1415 el govern municipal de Lleida ratifica JUEUS: que “quisquin juheu e juhia hagen e sien tenguts portar S’especialitzaven en l’exercici de en los pits, alt en loch que palesament se mostre, una determinades professions: la medicina, roda de drap groch o l’astrologia, les activitats comercials i vermell de granària d’un pa de sal, e aquell senyal financeres, etc. tinguen cossit en la roba pus sobirana que vestiran Vivien en barris tancats anomenats calls o en lo dit loch, e no pas ab agulla...” aljames i se’ls obligava a vestir d’una manera determinada. Van ser consellers i metges de reis, però alhora eren considerats culpables de tots els mals de la societat i atacats quan hi havia alguna crisi social, econòmica… Van ser expulsat o obligats a convertir-se al cristianisme el març de 1492 LA CIUTAT: ELS MARGINATS MUSULMANS: La fama dels catalans: Els andalusins, escandalitzats per la Igual que els jueus, van ser obligats a viure manca d’higiene en barris tancats: moreries A vestir diferent. Al-Qazwiní, un autor del segle XIII, descrivia així els catalans: “No Treballaven bàsicament al servei domèstic veuràs ningú més brut que ells, a més que són gent traïdora i de condició vil que no es netegen ni es renten només una vegada o dues l’any, i amb aigua freda. No es renten mai els vestits mentre els porten, d’ençà que els estrenen fins que se’ls esquincen”. LA CIUTAT: ELS MARGINATS ALTRES GRUPS: ELS LEPROSOS ELS EXCOMUNICATS ELS XIQUETS: aprenents, criats, orfes… ELS ESCLAUS ALTRES RECURSOS i TEMES https://www.youtube.com/watch?v=DjdFLJT5lhY&ab_c hannel=AcademiaPlay https://historia.nationalgeographic.com.es/a/nacimiento-universidad-edad-media_ 20124 https://ccsocials.blogspot.com/2008/10/03-la-ciutat-medieval.html https://www.historiesmanresanes.cat/2017/01/els-gremis-manresans.html https://www.mhcat.cat/recursos_i_recerca /recursos_projectes/recursos_en_linia/hist ogamers_videojocs_recomanats https://www.mhcat.cat/recursos_i_recerca/recurso s_projectes/recursos_en_linia/la_memoria_d_un_p ais_la_historia_de_catalunya_animada https://www.historiesdeuropa.cat/2021/05/15/a-lepoca-medieval-no-pensaven-que -la-terra-era-plana/