Primers Auxilis PDF

1 0020. Primers Auxilis 1. Recursos i trasllat d’accidentats.  2 2. L’avaluació de l’estat de la víctima 2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 2.2. L’avaluació de les constants vitals. 2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 2.4...

1 0020. Primers Auxilis 1. Recursos i trasllat d’accidentats.  2 2. L’avaluació de l’estat de la víctima 2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 2.2. L’avaluació de les constants vitals. 2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 2.4. Prioritats d’actuació amb múltiples víctimes  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 3 En una situació de primers auxilis, una vegada s’han pres les mesures de protecció necessàries, cal centrar- se a avaluar l’estat de la víctima. Començarem fixant-nos en les funcions vitals: la consciència, la respiració i la circulació de la sang. El funcionamient del sistema nervios La funció neurològica Integra totes les funcions de regulació de l’organisme i coordinació de les diferents accions. El sistema nerviós és el responsable de la funció neurològica. Està format per uns centres nerviosos (el cervell, el cerebel, el tronc encefàlic i la medul·la espinal) que reben informació de l’exterior (a través dels sentits) i del medi intern del cos. Cada centre nerviós és responsable de diferents activitats. Per exemple, el tronc encefàlic regeix algunes funcions inconscients (com el ritme respiratori o el cardíac). Si es produeix una lesió greu en alguna d’aquestes àrees, ja sigui a causa d’un traumatisme o bé d’una malaltia (un ictus, un tumor o una infecció), les activitats que porta a terme es poden veure afectades.  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 4 La funció respiratòria. Respiració: Procés pel qual l’oxigen (O2) de l’atmosfera arriba a cada una de les nostres cèl·lules, i el diòxid de carboni (CO2) que s’hi genera s’evacua a l’exterior. L’oxigen (O2) és utilitzat en les reaccions químiques de producció d’energia a cada una de les nostres cèl·lules. Aquesta energia la necessitem per mantenir la temperatura del nostre cos, per mantenir El procés complet de la respiració es dóna en dues fases: el cervell en funcionament, etc Respiració externa o ventilació: l’oxigen passa des de l’aire ambiental fins a la sang, i el diòxid de carboni, des de la sang fins a l’aire. Respiració interna: l’oxigen va des de la sang fins a totes les cèl·lules de l’organisme, on és utilitzat per obtenir energia. En aquesta reacció es produeix diòxid de carboni, que s’abocarà a la sang. El funcionamiento del sistema respiratorio  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 5 La funció respiratòria. L’aparell respiratori: Vies respiratòries : Conductes que comuniquen l’exterior amb els pulmons: fosses nasals i la boca, la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis. Pulmons: Òrgans formats per una xarxa espessa de sacs d’aire minúsculs, anomenats alvèols. Alvèols: Esferes microscòpiques, agrupades com en forma de raïms, que pengen dels bronquis més petits. Als alvèols es produeix l’intercanvi de gasos.  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 6 La ventilació pulmonar. És el procés mitjançant el qual s’omplen i es buiden d’aire els alvèols pulmonars. Es produeix en un moviment cíclic en dues fases: La inspiració o aspiració de l’aire exterior, carregat d’oxigen (O2). L’expiració o expulsió de l’aire pulmonar, carregat de diòxid de carboni (CO2). L’intercanvi de gasos: És el procés de transferència d’O2 i CO2 entre els alvèols pulmonars i la sang. Té lloc mitjançant dos processos simultanis: L’oxigen, procedent de l’exterior, arriba als alvèols i en travessa les parets (difusió passiva), fins a arribar a la sang, on entrarà a les hematies. El diòxid de carboni, que viatjava dissolt a la sang venosa, passa als alvèols.  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 7 La ventilació pulmonar. L’intercanvi de gasos.  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 8 La funció circulatòria. La funció circulatòria transporta la sang per tot l’organisme, distribuint l’oxigen i els nutrients que necessiten les cèl·lules i recull les substàncies de rebuig que aquestes generen. L’encarregat de dur-la a terme és l’aparell circulatori o cardiovascular. Està format per: 1. Sang. 2. Artèries, capil·lars i venes: Conductes pels quals circula la sang per tot el cos. 3. Cor: Múscul que es contreu i es relaxa alternadament, actuant com una bomba impulsora.  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 9 La funció circulatòria. Cicle cardíac: Sístole: el cor es contrau i es buida, tot impulsant la sang cap als conductes. Diàstole: el cor es relaxa i es dilata, de manera que s’omple de la sang que aspira de les venes  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 10 La funció circulatòria. El sistema elèctric del cor: Perquè totes les fibres musculars es contreguin d’una manera coordinada, és a dir, en el moment oportú, el cor disposa d’un sistema de generació d’impulsos nerviosos i de difusió d’aquests impulsos mitjançant el múscul cardíac. L’impuls elèctric es genera en una part especialitzada del cor, el nòdul sinusal. El nòdul sinusal és una petita massa de teixit especialitzat localitzada en l'aurícula dreta. L'impuls elèctric viatja des del nòdul sinusal fins al nòdul aurículoventricular (també anomenat nòdul AV), situat entre les aurícules i els ventricles. Després de passar pel nòdul AV, el corrent elèctric continua cap avall a través d'un canal de conducció anomenat el feix de His fins a arribar als ventricles. El feix de His es divideix en la branca dreta i en la branca esquerra, per portar l'estímul elèctric als ventricles dret i esquerre. Sistema de conducción eléctrica del corazón  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 11 La funció circulatòria. El sistema elèctric del cor:  2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 12 La funció circulatòria. El sistema elèctric del cor: En alguns trastorns els impulsos circulen de manera caòtica. Aquest trastorn, anomenat fibril·lació ventricular, pot portar a la mort, per la qual cosa és una emergència mèdica. Fibrilación Ventricular L’aturada cardiorespiratòria. L’aturada cardiorespiratòria (ACR) és la suspensió, generalment inesperada i de vegades reversible, de les funcions respiratòria i circulatòria espontànies. Pot estar causada per un infart cardíac, per asfíxia, per inhalació de gasos o fums tòxics, per electrocució, per un tall de digestió, per sobredosi de drogues o medicaments, etc.  13 2. L’avaluació de l’estat de la víctima 2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 2.2. L’avaluació de les constants vitals. 2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 2.4. Prioritats d’actuació amb múltiples víctimes.  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 14 El procediment per a dur a terme l’avaluació de l’estat de la persona durant l’atenció de primers auxilis inclourà: Valoració de la funció neurològica, Valoració de la funció respiratòria Valoració de la funció circulatòria. També podràs valorar la temperatura corporal i el dolor. L’avaluació neurològica. En primers auxilis s’avaluen l’estat de consciència i les activitats sensitiva i motora. La consciència és la capacitat que tenen les persones de rebre i avaluar informació sobre si mateixes i sobre l’entorn. L’estat de consciència de la víctima és el primer que caldrà avaluar, així ho recullen els protocols d’atenció. Per avaluar-la, quan t’apropis a la víctima, parla-li en veu prou alta o prova de moure-la amb suavitat. La seva resposta t’indicarà si el nivell de consciència es normal o deprimit.  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 15 Els diferents nivells de consciència Nivell Manifestacions de la víctima Normal Pensa amb claredat i rapidesa Confusió Està desorientada i li costa mantenir l’atenció i recordar. Pensa amb menys rapidesa i de vegades de manera incoherent. Pot alternar la irritabilitat i la somnolència. Somnolència Està semiadormida, però por obeir ordres senzilles. S’adona molt poc del que passa al seu voltant. Pot dir poques paraules o frases curtes. Enfront dels estímuls dolorosos, es desperta ràpidament i fa moviments de defensa. Estupor Està dormida, tan sols la desperten els estímuls intensos o repetits. Dóna respostes lentes i incoherents. Coma Està adormida i tan sols reacciona al estímuls dolorosos intensos. En els comes profunds no hi ha resposta al dolor i desapareixen els reflexos corneal, pupil·lar, faringi, etc. Manté la respiració i la circulació.  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 16 L’avaluació neurològica. Les activitats sensitiva i motora. El sistema nerviós recull informació, principalment a través dels sentits (sensitiva), i activa respostes motores. Les lesions del sistema nerviós central o dels nervis sensitius i motors alteraran aquest funcionament i, per això, l’exploració bàsica d’aquestes funcions forma part de l’avaluació de primers auxilis. Per esbrinar si la persona pateix una lesió cerebral, de vegades n’hi ha prou amb les manifestacions de la víctima: té problemes de visió, no nota alguna part del seu cos o pateix un mal de cap intens. Però a més pots portar a terme unes proves senzilles (proves motores): Demana-li que somrigui. Serveix per explorar la mobilitat simètrica dels músculs de la cara. Demana-li que aixequi els dos braços. Permet explorar la paràlisi total o parcial en un costat del cos. Demana-li que pronunciï una frase amb sentit. Serveix per explorar els trastorns de la comprensió del llenguatge, del raonament o de la parla.  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 17 L’avaluació de respiració. De la respiració de la víctima, el més fàcil d’observar és la freqüència, però també són importants la profunditat dels moviments i el dolor que causen. Freqüència respiratòria: Nombre de vegades que una persona inspira cada minut. Es pot valorar observant com s’eixampla i relaxa el tòrax o com li puja i baixa l’abdomen. Una persona adulta i sana ventila entre 12 vegades/minut i 16 vegades/minut en repòs. En els nadons i els infants la freqüència és més gran: un nounat ventila unes 40 vegades/minut, però a mesura que creix la freqüència es va reduint. L’amplitud o profunditat respiratòria: Quantitat d’aire mobilitzat en cada inspiració i cada expiració (uns 500 cm3 cada vegada). Quan es mobilitza poc aire, diem que els moviments són superficials. El dolor amb els moviments respiratoris: indica possibles ferides, les fractures, els esquinços, les lesions pleurals o pulmonars, etc.  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 18 L’avaluació de la circulació. La circulació s’avalua prenent el pols i la tensió arterial. El pols és la dilatació de les artèries quan es transmet l’impuls de la contracció cardíaca. Es poden determinar tres paràmetres del pols: Freqüència: És el principal paràmetre. En una persona adulta i sana en repòs, les freqüències normals es troben entre 60 i 70 batecs per minut. Intensitat: Pot ser dèbil o intens. Edat Batecs per minut Ritme. 0 a 6 mesos 100 – 140 6 a 12 mesos 100 – 120 1 a 6 anys 90 – 110 7 a 10 anys 80 - 100 11 a 14 anys 70 - 90 15 a 18 anys 65 - 80 Més de 18 anys 60 - 70  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 19 Per prendre el pols, posa els dits índex i del mig de la teva mà sobre el punt corresponent de l’artèria triada, comprimint-la contra l’os. L’avaluació de la circulació. On podem trobar el pols? L’artèria radial. El pols es pren a la meitat externa de la cara anterior del canell. És el punt més utilitzat, lloc molt accessible. L’artèria caròtide. El pols es pren a la meitat inferior de la cara lateral del coll, per davant del múscul esternoclidomastoïdal. L’absència d’aquest pols indica problemes circulatoris molt greus (xoc). L’artèria humeral. El pols es pren una mica per damunt del plec del colze, a la cara interna del braç. És el lloc on s’ha de prendre el pols dels lactants  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 20 La temperatura corporal. En algunes situacions pot ser necessari saber si la persona té febre. Posa el dors de la teva mà sobre la pell de la persona, al front o en una àrea descoberta, i aprecia si notes una sensació de calor o de fred comparant la temperatura de la víctima amb la teva. La temperatura corporal normal es troba entre els 36ᵒC i els 37,5ᵒC quan es pren a l’aixella o a l’orella externa. Les temperatures corporals que necessiten una atenció immediata són les que es troben per sota de 32ºC o per sobre de 41ºC. Les temperatures entre 32 ºC i 36 ºC necessiten atenció mèdica, més urgent com més baixa sigui la temperatura. Passa el mateix amb les temperatures entre 39ºC i 41ºC.  2.2. L’avaluació de les constants vitals. 21 El dolor. El dolor és molt important en primers auxilis perquè orienta sobre les lesions que pateix la víctima, perquè influeix molt en el seu benestar mentre espera l’assistència sanitària professional, i perquè el dolor molt intens provoca reaccions de l’organisme que el poden portar a la pèrdua de consciència. Per alleujar el dolor, en primers auxilis hauràs de posar la víctima en la posició que li sigui més còmoda i que li estalviï complicacions i també la podràs tranquil·litzar amb els teus actes i paraules. Tot i això, recorda que no li podràs donar medicaments ni altres substàncies calmants sense una intervenció mèdica, encara que sigui per telèfon.  22 2. L’avaluació de l’estat de la víctima 2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 2.2. L’avaluació de les constants vitals. 2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 2.4. Prioritats d’actuació amb múltiples víctimes.  2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 23 Per avaluar l’estat d’una persona que pot necessitar primers auxilis, has de seguir una seqüència concreta, que ja ve establerta. 1. El primer que caldrà fer és una avaluació d’emergència per saber si la persona està en risc vital. 2. Quan no hi hagi aquest risc o quan les lesions no posin en perill la vida de la persona, podràs passar a fer una avaluació d’urgència, més assossegada. Existeixen tres nivells d’urgència mèdica segons el risc de la persona avaluada: Risc vital: Les lesions que pateix la persona posen en perill la seva vida. Risc funcional: Les lesions no alteren les funcions vitals, però poden deixar seqüeles si no es tracten correctament. Sense risc: Les lesions evolucionaran espontàniament cap a la resolució. 2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 24  2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 25 L’avaluació d’emergència té com a objectiu conèixer si la vida de la persona està en risc imminent. Recorda que la vida d’una persona depèn de: Que respiri d’una manera eficaç. Que el cor li bategui bé. Que la sang arribi a tots els òrgans. Que no tingui una hemorràgia tan greu que pugui morir en poc temps per falta de sang. L’avaluació d’emergència s’inicia comprovant si la persona està conscient o no i, més endavant, valorant- ne la respiració: 1. Valoració de la consciència: Sacseja la víctima amb suavitat per les espatlles, com si la despertessis, preguntant-li en veu prou alta: «Et trobes bé?». Si respon de paraula o movent-se vol dir que està conscient. En aquests casos caldrà que continuïs amb l’avaluació urgent. Si no respon, vol dir que la persona està inconscient. En aquesta situació has de posar la víctima en decúbit supí, obrir-li la via aèria i passar a la valoració de la respiració.  2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 26 2. Valoració de la respiració: Has d’obrir-li la via aèria i explorar si no respira o si respira de manera ineficaç. Per fer-ho, apropa la galta a dos dits de la boca de la víctima i aplica l’estratègia: Mira si se li mou el tòrax. Escolta si hi ha sorolls respiratoris. Sent en la teva galta el corrent de sortida de l’aire. Aquest reconeixement l’has de fer en 10 segons com a màxim. La respiració agònica es comuna al principi d’una aturada respiratòria, és un tipus de respiració que ens indica perill d’ aturada respiratòria.  2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 27 L’avaluació urgent té com a objectiu conèixer amb més detall les lesions que pateix la víctima i el seu estat, per tal de decidir l’ajut que necessita. L’avaluació urgent requereix l’exploració sistemàtica i completa dels punts recollits a la taula següent. Has de fer-ho sense moure gaire la víctima. Exploracions per a l’avaluació urgent Explora Cap Tronc Extremitats Pregunta per Malalties prèvies Tractaments mèdics Al·lèrgies Menjar, begudes o tòxics ingerits  28 2. L’avaluació de l’estat de la víctima 2.1. Les funcions vitals de l’organisme. 2.2. L’avaluació de les constants vitals. 2.3. Com cal avaluar l’estat de la víctima? 2.4. Prioritats d’actuació amb múltiples víctimes.  2.4. Prioritats d’actuació amb moltes víctimes. 29 Alguna vegada et pots trobar situacions complexes, amb diverses víctimes, cadascuna amb unes necessitats específiques d’atenció. Això pot passar en accidents de trànsit, algunes intoxicacions, incendis, explosions, terratrèmols, riuades, accidents ferroviaris, etc. En qualsevol cas: 1. Has d’assegurar la protecció. 2. Avalua i classifica les víctimes, segons les possibilitats de supervivència i de millora del pronòstic. Avaluació de la situació. 1. Nombre molt elevat de víctimes, l’avaluació es fa en dues fases: 2. Primer demanaràs a les víctimes que, si poden, s’aixequin i caminin: «Sóc aquí per ajudar-lo. Si pot caminar, vingui fins on sóc jo». 3. Després fes l’avaluació d’emergència de les víctimes que no s’han pogut desplaçar, començant per la més propera. Fes-ho al mateix lloc dels fets, si és segur, o si no, després de traslladar-la a la zona segura.  2.4. Prioritats d’actuació amb moltes víctimes. 30 Avaluació de la situació. 2. Classificació segons la prioritat. El triatge és la classificació de les víctimes en categories, en funció del seu pronòstic vital i funcional, per determinar l’ordre en què se les atén i evacua. S’aplica quan no es pot donar a totes les víctimes l’atenció que necessiten i és necessari optimitzar els recursos d’atenció disponibles, amb l’objectiu d’obtenir els millors resultats. Els equips professionals disposen d’un sistema protocol·litzat de selecció, que assigna a cada víctima una targeta d’un color per identificar-ne la prioritat: Targeta vermella: Significa màxima prioritat en la prestació d’atencions i en el trasllat a un centre sanitari. Targeta groga: Prioritat intermèdia. Es pot esperar fins a sis hores sense un empitjorament greu del pronòstic. Targeta verda: Prioritat mínima. Les lesions són mínimes o, al contrari, tan greus que difícilment podràs millorar el pronòstic amb el teu esforç. Targeta negra: Es posa a les víctimes mortes.  2.4. Prioritats d’actuació amb moltes víctimes. 31 Avaluació de la situació.  2.4. Prioritats d’actuació amb moltes víctimes. 32 Avaluació de la situació.