Anatomia I - Generalitats - PDF

Anatomie I 1.1- Generalitats: Nomenclatura anat mica, posici n anat mica de referencia. Planes anat micos, ejes = (axes), t rminos de relaci n y comparaci n. Generalidades de Tejido seo, muscular, sistema vascular...

Anatomie I 1.1- Generalitats: Nomenclatura anat mica, posici n anat mica de referencia. Planes anat micos, ejes = (axes), t rminos de relaci n y comparaci n. Generalidades de Tejido seo, muscular, sistema vascular y sistema nervioso. Introducci n al aparato locomotor: tipos de huesos, tipos de m sculos, ligamentos, tendones y tipos de articulaciones. Anatomia, -branca de la biologia que estudia l’estructura dels essers vius -es una ci ncia descriptiva que busca = (recherche) el coneixement = (connaissance) de las estructures internes -designa tant l’estructura en si dels organismes vivantes que los organismes mortes désigne à la fois la structure elle-même des organismes vivants et des organismes morts Terminologia anat mica : de inir, situar i orientar cada part = (chaque partie) de l’organisme Nomina anat mica (NA): els termes tenen un valor informatiu i descriptiu -suprimeix: -els noms propis Per facilitar la -hom nims descripci Anterior = ventral = frontal, m s a prop de la superf cie frontal del cos Squelette appendiculaire : = (plus pr s de la surface avant du corps) - Par rapport un plan frontal et selon l’axe s’agittal. Posterior = dorsal, m s a prop de la superf cie posterior del cos = (plus pr s de la surface post rieure du corps) Superior = cefàlic = cranial, en direcci al cap = (vers la t te) Squelette axial : - Par rapport a un plan Inferior = caudal, cap als peus, a la part inferior = (vers les pieds, en bas) transversal et selon l’axe vertical Medial = intern, cap a l’interior del cos, cap al pla mig = (vers l'int rieur Squelette appendiculaire : du corps, vers le plan m dian) - Par rapport a un plan Param dian et selon l’axe transversal Lateral = extern, cap a l’exterior, cap a fora, lluny del pla mig = (vers l'ext rieur, vers l'ext rieur, loin du plan m dian) Axial vs Abaxial, Axial: es l’element anat mic situat en l’eix del cos o part d’una estructura anat mica situada prop d’un eix anat mic = (est l' l ment anatomique situ sur l'axe du corps ou une partie d'une structure anatomique situ e pr s d'un axe anatomique) Abaxial: lateral, es l’element situat fora de l’eix corporal o fora de l’eix anat mic = (lat ral, est l' l ment situ l'ext rieur de l'axe du corps ou l'ext rieur de l'axe anatomique) ó é é é ó à ó è è è ò é é ò ò é é ò é é ò é ú à f é é é ó é ó é é é í ó è ó í ê ó ó à ó é é é ò ò  Intermedi = Intermédiaire, entre dues estructures, una ser medial i l’altra lateral = (entre deux structures, l'une m diale et l'autre lat rale) Proximal, m s a prop del punt d’origen (vas, nervi) = Squelette appendiculaire : (plus proche du point d'origine (vaisseau, nerf)) - Par rapport a un plan transversal et selon l’axe vertical Distal, m s allunyat del punt d’origen = (plus loin du point d’origine) Super icial, m s proper a la superf cie de la pell = (plus pr s de la surface de la peau) Par rapport la surface du corps, on d finit comme : Profund, m s lluny de la superf cie de la pell = (plus loin de la surface de la peau) Intern o interior, m s proper del centre d’un rgan o d’una cavitat = (plus proche du centre d'un organe ou d'une cavit ) Extern o exterior, m s lluny del centre d’un rgan o d’una cavitat = (plus loin du centre d'un organe ou d'une cavit ) Ipsilateral = homolateral, al mateix costat del cos al que ens estem referint Par rapport un c t = (du m me c t du corps auquel nous nous r f rons) donn : Contralateral, al costat oposat = (du c t oppos ) Tipus de moviments: (articulacions) -Moviments simples: - eix transversal ! lexi i extensi (plano sagital) - eix sagital ! abducci i adducci (separa i apropa del cos) (plano frontal) - eix vertical ! rotaci lateral o externa i rotaci medial o interna (plano transversal) - Plano sagital: contiene el eje sagital y el eje vertical. - Plano frontal: contiene el eje vertical y el eje transversal. - Plano transversal: contiene el eje transversal y el eje sagital. -Moviments complexes: -circumducci ! associaci de moviments simples -lliscament = (glissement) ! moviment de translaci estan una superf cie articula ixa -pronació ! rotaci medial de l’avant braç -supinació ! rotaci lateral de l’avant braç Components: el cos est constitut per c l·lules. Regions del cos, cada part del cos est dividida en diferents regions super icials i profundes. Membranes, son estructures primes i lexibles que recobreixen un rgan o entapissen una cavitat. Funci de protecci i altres com secreci , absorci. é é f ê à à é é ô ó é é ô é é ó ó f ó é é ó ó à ó ó é ó é í ó ó é í à ô f è é ò é ò ó é é é ó ó è à ó ò í f f  - Les membranes sont des structures minces et lexibles qui recouvrent un organe ou tapissent une cavité. Fonction de protection et autres telles que sécrétion, absorption. Les fàscies, membrana ibrosa que recobreix o envolta una estructura anat mica - Le fascia, membrane ibreuse qui recouvre ou entoure une structure anatomique Membranes seroses, membranes que recobreixen les v sceres i entapissen les cavitats del tronc que cont (pleura, pericardi, peritoneu, vagina i testicular) - Membranes séreuses, membranes qui recouvrent les viscères et tapissent les cavités du tronc qu'il contient (plèvre, péricarde, péritoine, vagin et testicule) Les meninges, envolten el SNC, la porci intracrania dels nervis cranials i les arrels dels nervis espinals (duramare, aracnoides i piamare) - Les méninges, entourent le SNC, la partie intracrânienne des nerfs crâniens et les racines des nerfs spinaux (duramare, arachnoïdes et piamare) Aparell locomotor: - aparell que ens permet moure’ns i transllador-nos d’un lloc a un altre (locomoci ) - conjunt d’ossos, articulacions i m sculs de forma que els 3 elements junt constitueixen un tot org nic i funcional que sost el nostre cos i ens permet la deambulaci Ossos i articulacions pertanyen a la part est tica de l’aparell locomotor mentre que els m sculs constitueixen la part din mica o activa - Les os et les articulations appartiennent à la partie statique du système musculo- squelettique tandis que les muscles constituent la partie dynamique ou active. Funcions generals de cada un dels components: Ossos, proporcionan la base mec nica para el movimiento. Son el lugar de inserci n por los m sculos y sirven de palancas = (leviers) para producir movimiento. Articulacions, relacionan dos o m s huesos entre s en la zona de contacto. Permiten el movimiento de estos huesos, unos con los otros. Músculs, producen el movimiento de todo el cuerpo, unen dos partes seas que tienen en medio una articulaci n. Funcions especi iques de l’aparell locomotor: - suport - moviment - protecci - producci de c l·lules sangu nies - emmagatzematge = (espace de rangement) - regulaci hormonal Components: 1. Matriu extracel·lular 4. Nervis = (Matrice extracellulaire) 2. C l·lules 3. Vasos sanguinis ú ú ó ó ó à è f é è f ó f í á à é á ú ó à f í í ó ò ó ó ó  Funci : -Palanca dels m sculs (insercions musculars i tendinoses) Teixit ossi: teixit connectiu especialitzat -Protecci rgans vitals (tor cic i cranial) -Reservori de sang -Metabolisme c lcic (disposat i regulaci ) -classi icaci segons la forma: llarg, curt, pla, irregular -classi icaci histològica: -Os primari o immadur: os reticular (no lamines ! col·lagen en diferents direccions i pocs minerals) -Os madur: os cortical o compacte i ossos esponjós (lamines paral·leles (teixit organitzat), sistemes de Havers o osteona* (vasos i nervis) comunicats per canals Volkmann) *Osteona ! formada per un canalicul vascular i lamines ossos conc ntriques Estructura d’un os llarg: -ep isi -di isi -met isi Altres parts d’un os: - cart lag articular - periosti (membrana del os) - cavitat medul·lar - endosti (entapissen els ossos) - relleus ossis, cap i c ndil - depressions ssies articular o no - forats L’esquelet hum adult t 206 ossos i el nad n’hi ha 231. L’esquelet representa el 13% de pes total. M s de la meitat dels ossos es troben a la mans i als peus. El m s llarg es el f mur i el mes petit es l’estrep = (l’ trier) L’esquelet es divideix amb dos parts principals: - part axial, cont el crani, la columna vertebral, los costelles i l’est rnum (funci de suport et protecci dels rgans interns) - part apendicular, inclou les extremitats inferior o superior, i les cintures escapular i pelviana Axial: 80 ossos Apendicular: 126 ossos -columna vertebral: 26 ossos -cintura escapular: 4 ossos -caixa tor cica: 25 ossos -cintura pelviana: 2 ossos -crani: 29 ossos -extremitat superior: 60 ossos -extremitat inferior: 60 ossos Teixit cartilagin s: en las articulacions per protegir-la. Funcions: -teixit connectiu especialitzat: -matriu extracel·lular ( ibres) -mec nica, protegeix les -c l·lules superf cies articulars del desgast, protegeixen N’hi ha de 3 tipus: certs rgans (cordes vocals) -lloc de ixaci de molts m sculs é ú í à f é à ò ó f f í f à à ó ó f ó à ó é ó ó è ò ó à f é ú à ò í è ò ò ó é f è è ó  - hial = (hyaline) - el stic - ibr s o ibrocartilagin s Es un teixit AVASCULAR i no est INNERVAT Teixit muscular: (m scul). Teixit contr ctil del os Sistema que realitza els moviments gracies a la capacitat de contracci que tenen les seves c l·lules, les anomenades ibres. Es diferencien 3 tipus de teixit muscular : - Teixit muscular estriat esquelètic = (striatum squelettique) : de contracci volunt ria, m sculs que activen en la locomoci - Teixit muscular llis = (tout droit) : de contracci involunt ria, m sculs que mouen les v sceres com l’estomac i intest - Teixit estriat cardíac = (striatum cardiaque) : estriat i de contracci involunt ria nom s al cor = (contraction stri e et involontaire uniquement dans le cœur) Los m sculos tambi n se diferencian seg n su forma y seg n el movimiento que hacen. Funcions: -produeixen moviment -generen energia mec nica per la transformaci de l’energia qu mica -donen estabilitat articular -serveixen com a protecci -manteniment de la postura -sentit = (sens) de la postura o posici a l’espai = (l’espace) gracies a les terminacions nervoses incloses al teixit muscular -aporta calor per la seva abundat irrigaci per la fricci i pel consum d’energia M scul estriat esquel tic: ibres musculars allargades multinucleades, contenen moltes mio ibril·les contr ctils formades per les prote nes actina i miosina. Les ibres musculars s’uneixen i formen fascicles musculars i aquests s’uneixen i formen els m sculs. Classi icaci dels m sculs segon la forma: Classi icaci funcional dels m sculs : -fusiforme -bipeniforme -Agonista ! produeix moviment -plano -multipeniforme -Congèneres ! participen en el moviment (el -corto mateix que l’agonista) -orbicular -Antagonista ! el m scul que s’oposa a -tr ceps l'acci dels m sculs agonistes controla la -triangular velocitat i dona m s precisi al moviment -espiral -Sinèrgic ! col·labora amb un altre m scul -acintado neutralitzant o suprimint una acci. No -cuadril tero desitjada durant un moviment -dig strico -Poliarticular ! t diferents funcions -unipeniforme f ú í à ó í f á í é ó f f ú à è á f ó ó ú ú é à é ú ú é è ú à ó ó f ó ú é f à í ó ó à ú ó ú ó ï ó ó ó ú à í ú ó ó f ú ó à  Tipus de ibres: -Fibres vermelles = tipus I = tòniques = lentes : son de contracci lenta i triguen m s en cansar-se. Ens donen Classi icaci segon els moviments que fan: resist ncia davant dels esforços - lexors -Fibres blanques = tipus II = fàsiques = rapides -extensors -rotadors Lligaments i tendons (continuaci directa dels m sculs): -adductors Lligaments, Tendó, Estructura en forma de banda Forma part dels m sculs estriat de Connecten els ossos en las consist ncia forta i no contr ctil articulacions Constitu t per ibres de teixit connectiu Format per teixit connectiu ibr s (fascicles) Teixit estructurat en un grup de petites Teixit connectiu dens orienta entitats lineals i ondulades Es classi ica segons la seva disposici en: -sense beina sinovial: es localitzen en Funci : zones de baixa fricci -amb beina sinovial: es localitzen en Unir huesos adjacentes entre ellos zones de major fricci Funci : Fixar de nexe el m scul i l’os Articulacions, conjunt d’estructures que intervenen en la “uni ” de dos o m s ossos Tipus: -cart lag articular, s de color blanc i molt llis -la capsula que embolcalla completament l’articulaci -la membrana sinovial, s la part m s interna de la capsula -el l quid sinovial que permet el perfecte moviment de l’articulaci Morfològicament ! es diferencien 3 tipus d’articulacions Fisiològicament ! diferents tipus segons la capacitat de moviment f ó ó è f è f ï f ó í ó í f ú ú ó ó é é f à é ó ó ó é ú ó ó ó é  Classi icaci morfològica: Classi icaci isiològica: - ibroses: ossos units per un teixit resistent i -sinartrosi i am iartrosi ! no/poc m bils ibr s que els permet molt poc o cap moviment -diartrosi ! major amplitud o complexitat -cartilaginoses: es formen entre l’os i el cart lag i moviments realitzen moviment sense necessitat de la sin via -sinartrosi, es mantenen unides pel creixement de Es classi iqui en: -sím isi: les superf cies unides l’os o per un cart lag ibr s resistent (os del crani). per teixit ibrocartilaginos R gides, sense mobilitat o amb una mobilitat -sincondrosi: superf cies limitada. s’uneixen per cart lag hial -am iartrosi, es mantenen unides per un cart lag -sinovials “tipus”: les articulacions sinovials el stic i presenten mobilitat escassa. (vertebres) estan embolicades per una coberta lliscant -diartrosi, o articulacions m bils. Tenen anomenada “sin via”. Permeten realitzar una caracter stiques anat miques comuns: lligaments, amplia gamma de moviments l quid i membrana sinovial, capsula articular... Sinartrosi, se subdivideixen en: -sincondrosis: el teixit que serveix d'uni a l’articulaci -sin ibrosis: el teixit que serveix d'uni a l’articulaci es ibr s segons la forma de la vora d’uni : -sin ibrosi dentada, vores dentades -sin ibrosi escamosa, vores en bisell -sin ibrosi plana, vores regular -gòmfosi, inserci de la dent a la mand bula Am iartrosi, se subdivideixen en: -am iartrosi veritables -diartroam iartrosi (entre am i/ diartrosi) Classi icaci de les diartrosis segons el tipus de moviments: Artroide, trocoide, tr clea, condilea, enartrosi, cadira de muntar o encaixament rec proc. Divisi anat mica: Enartrosi, segments en esfera. Ab-adduccio. Flexio-extensio. Rotaci interna-externa. Circumducci Artroide, superf cies planes. Lliscament Tròclea, segments de politja. Flexi i extensi Trocoide, segments cil ndrics. Rotaci interna i externa Encaix recíproc, cadira de muntar. Ab-Adduccio , lexi i extensi Condilea, segments ovoides. Ab-Adduccio, lexi i extensi Teixit nervi s i circulatori: f í f í à f ó f f f ó ó f f f í f f f ó ó ó ó f f f ò ó f ò f í í í f ò ò f í ó ó í ò f ó í ó ó í ò ó f ó í ò í í ó f ó ó ó f ó ó ó ó í Innervació, -nervi perif ric -sinapsi neuromuscular Vascularitzacio, -arteria > arteriola > capil·lar -lloc d’intercanvi = (lieu d’ change) -capil·lar < v nula < vena -circulaci major o general -circulaci menor o pulmonar Sistema limfàtic, -drena l’exc s de l quid extracel·lular i transport cap a la sang -absorci i transport de greixos -mecanisme de defensa Les extremitats superiors son m s inies i lliguigeres que les inferiors. Els ossos que les uneixen al tronc son petites. Es necessita una massa muscular que en ajudi en el sosteniment. è ó ó ó é è é f í é