Apunts d'Anatomia - Ossos del Tronc (PDF)

Summary

Aquests apunts expliquen l'anatomia dels ossos del tronc, incloent la columna vertebral i els seus antecedents evolutius. L'estructura i les funcions de la columna vertebral són temes clau. Inclou informació sobre l'evolució d'aquests ossos, i els factors externs i interns que influeixen en la seva forma i funcions.

Full Transcript

P à g i n a | 26 III. EL TRONC A. ESTRUCTURA OSSIA És resultat d’una evolució i producte de mutacions i canvis climàtics. És l’estructura més important del nostre cos ja que és l’encarregada de la posició d’aquest. Consta d’un eix central on repercutirà directament t...

P à g i n a | 26 III. EL TRONC A. ESTRUCTURA OSSIA És resultat d’una evolució i producte de mutacions i canvis climàtics. És l’estructura més important del nostre cos ja que és l’encarregada de la posició d’aquest. Consta d’un eix central on repercutirà directament totes les accions que fem. Els músculs dels costats (els tensors que ajuden a suportar l’estructura i recolza la columna), han d’estar molt equilibrats perquè aquesta estructura tingui l’eix principal i central del cos el més alineat possible i mantenint la verticalitat. Antecedents El Procònsul era un simi de cua llarga i el precursor de la nostra espècie. El Ramaphitecus alternava entre la posició de peu i 4 potes. És d’on surten: l’orangutan, el ximpanzé el goril·la i l’homínid. Amb l’evolució, s’ha tendit a reduir la cara i engrandir el crani (perquè ha augmentat la massa del cervell). Un altre tret característic de l’evolució és que la columna passa d’una posició obliqua a una posició vertical. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 27 LA COLUMNA VERTEBRAL___________________________________________________________________________ 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Podem diferenciar la columna en cinc regions diferents tal i com es veu al dibuix: Cervical, dorsal o toràcica, lumbar, sacra i coccígea. Per les vèrtebres passa la medul·la espinal que deixa anar tota una sèrie de nervis. Una lesió a la medul·la pot donar lloc des de formiguejos, passant per paràlisi parcials fins paraplegies. És per això que ha d’estar ben protegida i aquí és on fa una de les seves funcions la columna vertebral. Cal mantenir la màxima verticalitat i l’espai intervertebral. Aquest últim es veu afectat per la càrrega prematura de pes, i pot provocar que hi hagi un creixement inadequat dels ossos. Amb la menopausa, els ossos perden part de la seva massa i en la columna es veu molt afectat. Amb l’exercici físic però, s’evita bastant aquest fet. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 28 Si mirem frontalment la columna, té un aspecte rectilini. En canvi, des de una visió lateral, té 4 curvatures diferenciades (cifosi i lordosi): cervical, toràcica o dorsal, lumbar i sacra. La columna vertebral consta de 24 vèrtebres mòbils que realitzen el moviment humà. ZONA CERVICAL Curvatures lordòtiques ZONA DORSAL O TORÀCICA Zones de la columna Curvatures cifòtiques ZONA LUMBAR ZONA SACRA PATOLOGIES DE LES CURVATURES L’increment excessiu de les curvatures dorsal i lumbar es diuen hiperlordosi i hipercifosi. La desviació lateral de la columna s’anomena escoliosi. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 29 La columna vertebral suporta el pes de tot el cos. Ha d’esmorteir aquest pes i les càrregues. Per això hi ha una sèrie de discos intervertebrals els quals han d’aconseguir que tinguin l’alçada màxima possible, perquè hi hagi la màxima distància intervertebral i així amortir millor les càrregues i pesos, (que pel bé de la columna haurien d’evitar-se). La columna té una sèrie de protuberàncies que són per ancorar-se millor als músculs del cos. Per mantenir la màxima verticalitat i l’equilibri, hi ha una sèrie de factors: a) Factors extrínsecs: Pes del cos: Realitza una sèrie de pressions que si són excessives fa que perilli aquest equilibri. Acció de la gravetat: Hem d’estimular la musculatura per contrarestar aquest efecte. Acció muscular: Ha de ser Activa, per combatre la gravetat i el pes del cos. El treball de Core profund i superficial serà clau. b) Factors intrínsecs: Forma dels cossos vertebrals: En principi tenen una forma més aviat quadrangular. Depenent de les fractures o el desgast o la fractura dels ossos, aquesta forma pot variar i pot causar desviacions de la columna. Cal treballar per estar en forma i així mantenir la verticalitat. Les articulacions de les apòfisi articulars: Se situen entre les vèrtebres. Si les articulacions estan ben conservades, dins de la seva càpsula, hi haurà verticalitat de la columna. Discos intervertebrals: Tenen diferents funcions: → Funció estàtica: La posició dels discos entre les vèrtebres fa que aquestes s’asseguin millor i que hi hagi una millor disposició de la columna. → Funció dinàmica: Dins d’aquests discos es troba un nucli de forma arrodonida que permet el moviment entre les vèrtebres. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 30 → Funció Plàstica: El disc, després d’estar sotmès a càrregues o esforços, pot deformar-se, però amb els correctes tractaments de readaptació (tractaments d’aigua o en descàrrega) torna a la seva posició inicial o normal. Segons André Delmas, quantes més corbes (quantitat), des de la perspectiva lateral, més resistència i més estabilitat perquè afavoreix la situació estable del cos. El problema és quan aquestes corbes es pronuncien. L. Busquet va establir una tercera cifosi a part de la toràcica i sacra: La cifosi occipital. També va analitzar el perquè d’aquestes curvatures i va exposar que en les parts que hi ha cifosi, són cavitats estructurades per ossos plans i alberguen òrgans vitals. Aquests ossos tendeixen a ser estàtics. Les lordosi assumeixen les càrregues i donen moviment. Són les parts que més pateixen. Les zones de convergència de càrrega fan pagar uns tributs que són les patologies lumbars i cervicals. Per tant, les corbes cifòtiques Tenen una funció protectora i són estàtiques mentre que les corbes lordòtiques són dinamitzadores. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 31 CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LES VÈRTEBRES Les vèrtebres consten d’un cos que és l’encarregat de rebre la càrrega, tres protuberàncies o apòfisi que serveixen per unir-se amb els músculs i hi ha de tres tipus: apòfisi central o espinoses, apòfisi transverses i les apòfisi articulars. Un forat raquidi on passarà la medul·la espinal format, en part, per un arc vertebral que consta de dues parts: el pedicle (la part més propera al cos) i la làmina (la part més llunyana d’aquest). Les apòfisi articulars serveixen per unir les vèrtebres, superior i inferior, entre sí. Central o Espinosa Apòfisi Transversa Articulars Cos vertebral VÈRTEBRES Forat raquidi Làmina Arc vertebral Pedicle No totes les vèrtebres són iguals. Segons la regió, trobem diferències. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 32 2.1 Vèrtebres de la regió cervical: Consta de 7 vèrtebres: Atles (1ª VC), Axis (2ª VC), i 5 VC més. De la 3ª a la 7ª VC observem que el cos vertebral és molt més petit perquè no necessita suportar molt de pes (només el cap). En canvi, el forat raquidi és més gran, ja que ha de passar la medul·la espinal que surt directament del bulb raquidi que encara és molt gruixuda, ja que no ha començat a ramificar-se. Per altra banda trobem uns altres foradets al costat dels arcs vertebrals que s’anomenen forats vertebrals que són per on passen les artèries que porten sang al cervell. Les seves apòfisi transverses són com prolongacions laterals de l’arc vertebral. Encara les tenim de herència genètica, ja que fa milions d’anys teníem costelles a aquest nivell. L’apòfisi espinosa és d’una mida bastant important (i en segons quines regions té dos tubèrculs -són bífides-.) L’apòfisi articular d’aquestes vèrtebres treballen per què les altres vèrtebres tinguin un bon assentament. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 33 L’ATLES és la vèrtebra que ha de mantenir el cap. Té unes grans apòfisi articulars on s’asseu directament el cap (els còndils de l’occipital). Gairebé tot l’arc és apòfisi articular. No té cos, té una petita protuberància que es diu tubercle ventral. En lloc del l’apòfisi espinosa, té el tubercle dorsal. Té un forat molt gran que es divideix en dues parts. En la part posterior passarà la medul·la, i en la part anterior passarà una espècie de dent que prové de l’axis, amb la finalitat de donar major estabilitat al recolzament d’aquesta vèrtebra. L’AXIS té un cos vertebral d’on neix una dent anomenada apòfisi odontoides que serveix de pivot per l’articulació. També hi ha dues caretes, les apòfisi articulars, que sobresurten lateralment per fora del cos, Convexes de davant a enrere i planes transversalment, que serà on s’assentarà l’atles. L’apòfisi posterior (apòfisi espinosa) té també dos tubercles com la resta de vèrtebres cervicals. Sota el pedicle trobem dues apòfisi articulars amb unes caretes cartilaginoses orientades cap a baix que s’articulen amb les de la 3ª VC. Les apòfisi transverses tenen l’orifici per on passa l’artèria vertebral. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 34 2.2 Regió dorsal o toràcica: Formades per 12 vèrtebres. El cos és més gran que el de les vèrtebres L’apòfisi espinosa és voluminosa, molt llarga i cervicals. Té unes incisures als costats que serveixen inclinada cap enrere. I el seu vèrtex unituberós. per rebre a les costelles. Les apòfisi transverses també participen en la unió amb les costelles. 2.3 Regió lumbar: Presenta un cos més gran i robust i un forat raquidi més petit perquè al llarg de la columna s’ha anat “desfilant” o esfilagarssant la medul·la i ara queda menys medul·la (cua de cavall). ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 35 L’apòfisi transversa consta de dues parts: l’apòfisi transversa pròpiament dita, i l’apèndix costiforme, herència de l’evolució, on abans teníem costelles i ara ja no. L’apòfisi espinosa és més robusta i llarga que les d’altres vèrtebres. Quan en aquesta zona hi ha una fractura o trencament de l’arc vertebral (espondilolisi) , pot donar lloc al desplaçament anterior de la vèrtebra (espondilolistesi). En funció del promontori (la última lumbar i la 1ª sacra), hi haurà un angle que influirà en la lordosi de l’individu. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 36 2.4 Regió sacra És la unió de 5 vèrtebres sacres formant un os pla. Presenta una cara que mira endins (cara endopèlvica) i una que mira enfora (cara exopèlvica). La unió de les apòfisi espinoses d’aquestes vèrtebres dóna lloc a la cresta sacra i dels orificis sacres segueixen sortint els nervis. Des de una vista lateral, es troben les cares auriculars: zones planes que és on es posen en contacte la part final de la columna amb els coxals. Encara hi ha el forat raquidi, visiblement més petit que les vèrtebres d’altres zones i per on passa la cua de cavall (part final de la medul·la formada per fils de nervis i que passen després pels forats sacres). En la base és on descansa la 5ª vèrtebra lumbar. El promontori (recobriment del voltant de la base) determinarà l’angle d’inclinació del sacre. El còccix és una estructura òssies formada per 3-5 ossos, sense cap funció, fruit de l’herència de la cua i amb tendència a desaparèixer. El problema de que es trenqui un dels ossos d’aquesta zona és que com no arriba molta irrigació, triga més del compte a curar- se. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P à g i n a | 37 LA CAIXA TORÀCICA________________________________________________________________ ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P á g i n a | 38 L’estèrnum: Part anterior al tronc que ajuda a unir les 24 costelles i format per 3 parts: - Mànec (Manubri): Part superior. - Cos: Part mitja de l’estèrnum. - Apèndix xifoides: Part més distal i caudal de l’estèrnum. Al mànec Hi ha una sèrie d’irregularitats, unes incisures claviculars que serà on s’articularà amb les clavícules. I al cos també té concavitats, concretament 7, a banda i banda de l’estèrnum, que seran els llocs d’unió amb les costelles. Les costelles: Hi han 24 costelles repartides en 12 a cada banda. Les costelles són ossos plans, allargats i corbats en la part que entra en contacte amb la columna vertebral. Es classifiquen en : Costelles esternals: les que tenen contacte directe amb l’estèrnum. Costelles asternals: que tenen un contacte indirecte o no tenen res a veure amb l’estèrnum. Dins d’aquesta apartat hi ha dos subgrups:  Les 3 primeres són fixes (8, 9 i 10) queden fixades amb la 7ª; El cartílag de les costelles fixes s’acaba unint a l’estèrnum amb el cartílag de la 7a costella. Tenen una relació indirecta amb l’estèrnum.  Les 2 següents són fluctuants o lliures (falses, 11 i 12); no tenen cap lligam amb l’estèrnum. Ni directa, ni indirecta. La part posterior està lligada a les vèrtebres, però l’anterior queden suspeses. Les costelles consten de quatre parts: - Cap: És la zona que té connexió directa amb les vèrtebres. Són unions diartròsiques. - Tuberositat costal: Té contacte amb l’apòfisi transversa quan s’uneix amb la columna. - Coll: És la part que es troba entre mig d’aquestes dues parts. - El cos costal: Connecta amb l’estèrnum a través d’un cartílag costal, a les incisures costals de l’estèrnum. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P á g i n a | 39 EL CAP_____________________________________________________________ OSSOS DEL CRANI Frontal: Es troba a la part més anterior del crani. També forma part de les voreres orbitals, on s’allotgen els ulls. Darrera trobem: Parietals: Situats en la part lateral i superior del cap. Occipital: Situat en la part posterior inferior. Té unes protuberàncies: els còndils occipitals que seuran sobre les apòfisi articulars de l’Atles. Temporal: situat a banda i banda del cap, de forma escamosa i on s’ubica el conducte auditiu. Etmoides: Situat davant de l’esfenoides i contribueix a la formació de les concavitats orbitàries i nassals. Esfenoides: Os intern que fa de biga entre l’os frontal, parietal i temporal. També fa de separació interna entre el crani i la cara. OSSOS DE LA CARA Cornets: ossos del nas que humitejen l’aire que va als pulmons, el filtren, i l’escalfen. Llacrimal: os petit que està a la via lacrimal. Zigomàtic o Malar: Que conformen als pòmuls. Apòfisi zigomàtica del temporal i àrea zigomàtica. Mandíbula: (o maxil·lar inferior) És una extremitat lliure del cap. Té una articulació molt important. Martell, enclusa i estrep: Situats a la part interna i fan possible la oïda. Nasal: Part superior del nas d’on penja el cartílag nasal. Pal·latí: Situat al paladar, és el que li dóna la forma de volta (arc). Conforma el paladar ossi. També està en la part interna el paladar cartilaginós. Quan a algú li vibra és quan ronca. Vòmer: Situat a la part posterior e inferior de l’envà (tabic) i s’articula amb l’esfenoides i etmoides per dalt, i el pal·latí i maxil·lar superior per baix. Un dels components en separar el nas en les dues fosses nasals: dreta i esquerra. Maxil·lar superior: S’articula amb el malar i el nasal. Al igual que amb el maxil·lar Inferior, hi ha cavitats per ubicar les dents. ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P á g i n a | 40 DETALL DELS OSSOS DEL CAP I LA CARA PER SEPARAT: ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera P á g i n a | 41 ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof. Dr. Mario Lloret Riera

Use Quizgecko on...
Browser
Browser