Cures Infermeres a la Persona amb Trastorns Digestius PDF

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS DIGESTIUS RECORD ANATOMICF...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS DIGESTIUS RECORD ANATOMICFISIOLÒGIC BOCA FARINGE ESÒFAG o Localització: § 25 cm de llarg. § Des de la faringe fins a l’estómac. § Darrere la tràquea i el cor. § Té un esfínter funcional. o Capes: § Mucosa (la més interior). § Submucosa. § Muscular (important per a la motilitat intestinal, la més exterior). o Funció à desplaçar el bolus alimentari mitjançant moviments propis peristàltics. ESTÓMAC o Localització à entre l’esòfag i el duodè. o Zones: § Fundus. § Cos gàstric. § Porció pilòrica o antre pilòric. o Capes: § Túnica serosa. § Muscular. § Submucosa. § Mucosa. o Funció à rebre aliments, emmagatzemar-los i degradar-los. Prepara l’aliment per tal de que després l’intestí l’absorbeixi. INTESTÍ PRIM o Localització à tub que mesura 6 m i 2,5 cm de diàmetre. Entre l’estómac i l’intestí gros. o Zones: § Duodè (arriba secrecions del pàncrees i la bilis). § Jejú. § Ili. o Capes à hi ha microvellositats (augmenten la superfície d’absorció). o Funcions: § Termina la digestió. § Absorbeix els productes terminals. § Secreta moc i pèptids gastrointestinals. 43 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 INTESTÍ GROS o Localització à mesura 1,5 - 1,8 m i 6 cm de diàmetre. Entre l’intestí prim i l’anus. o Zones: § Vàlvula ileocecal (unió de l’intestí prim amb el gros). § Cec. § Colon ascendent. § Angle hepàtic. § Colon transvers. § Angle esplènic. § Colon descendent. § Colon sigmoide. § Recte. o Funció: § Absorbir aigua i algun fàrmac. § Eliminar productes de desfet. ANUS o Funció à l’esfínter anal (anell muscular) manté l’anus tancat fins que fer una deposició. VESÍSULA BILIAR o Funció à emmagatzemar bilis que allibera a l’intestí prim. o Funció de bilis: § Ajudar a la digestió. § Eliminar de l’organisme alguns productes de desfet (principalment hemoglobina i excés de colesterol). o Vies biliars à connecten la vesícula biliar amb el fetge. Desemboquen en el primer segment de l’intestí prim (duodè). FETGE o Localització à en el quadrant superior dret, situat sota el diafragma en l’hipocondri dret. o Funció (intervé en): § Metabolisme de les proteïnes, lípids, HC i minerals. § Formació de la bilis, que facilita l’eliminació de la bilirubina i l’emulsificació de vitamines. § Emmagatzemar les vitamines. § Destoxicació d’alguns medicaments. § Eliminació d’hormones i productes metabòlics. § Hematopoesi i la síntesi de factors de coagulació. PÀNCREES o Localització à part posterior de l’abdomen, sota de l’estómac. o Funció à produeix sucs pancreàtics que contenen enzims que ajuden a la digestió, elabora diverses hormones i la insulina. PERITONEU o Funció à membrana prima i translúcida que cobreix la cavitat abdominal. o Zones à peritoneu parietal (cobreix paret abdominal) i peritoneu visceral (cobreix vísceres). 44 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRASTORNS DE L’ESÒFAG - ESOFAGITIS PER REFLUX Trastorn inflamatori de la mucosa esofàgica que es desenvolupa quan el suc gàstric de l’estómac passa cap a l’esòfag. ETIOLOGIA o Disminució del to de l’esfínter esofàgic inferior (EEI) que permet el reflux gastroesofàgic. o Factors agreujants: § Aliments grassos, hàbits inadequats. § Fàrmacs com anticolinèrgics (pel mareig), betablocadors (per HTA o cardiopaties), broncodilatadors (per l’asma). § Factors emocionals com l’estrès. § Factors que augmenten la pressió intraabdominal (PIA) com l’obesitat, els vòmits persistents (anorèxia/bulímia) i l’embaràs. § Factors externs com la presència de SNG. § Hernia de hiat à es una alteració anatòmica per la qual el pol superior de l’estómac passa a la cavitat toràcica a través del hiat diafragmàtic. Hernia per lliscament. Hernia parasofàgica. Hernia mixta (les dues). MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Pirosis: § Sensació d’ardor que ascendeix des de l’epigastri fins al coll, per darrere l’estèrnum. § Sol presentar-se especialment després de la ingestió i a l’acostar-se. § S’alleuja amb alcalins, amb la ingesta i al posar-se dempeus. o Regurgitació à de restes d’aliments o de secrecions de sabor àcid o amarg. o Broncoaspiració à per tos a causa de microaspiracions cap als pulmons. o Disfàgia à sensació de que el bolus s’atura a l’esòfag, provoca dificultat per deglutir. o Odinofàgia à dolor a l’empassar aliments. o A vegades apareix un dolor toràcic o difús que s’assembla al causat per l’angina de pit, sense patologia cardíaca. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL FARMACOLÒGIC o Antiàcids à neutralitzen la secreció àcida, control simptomatològic. § Hidròxid d’alumini i/o de magnesi i calci (o combinats). o Agents protectors à protegeixen la mucosa gàstrica. § Sucralfat. o Procinètics à augmenten la motilitat digestiva i, per tant, no dóna temps a pujar cap a dalt. § Cisaprida, metoclopramida, domperidona. o Antisecretors à inhibeixen la secreció àcida gàstrica. § Inhibidors bomba de protons (IBP) à omeprazol (Prilosec), esomeprazol (Nexium), pantoprazol (Protonix). § Antagonistes H2 à famotidina (Pepsid), cimetidina (Tagamet), ranitidina (Zantac), nizatidina (Axid). o *En trastorns greus, s’utilitzen els mateixos fàrmacs però amb dosis i preses més elevades. 45 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL QUIRÚRGIC o En pacients amb símptomes que no desapareixen amb canvis en l’estil de vida i fàrmacs. o Pacients que presenten complicacions (esòfag de Barret, carcinoma). o FUNDUPLICATURA DE NISSEN: § Efectiva al 80 - 90%. § S’embolica una part de la porció superior de l’estómac al voltant de l’esòfag i es reconstrueix l’esfínter interior de l’esòfag, formant un esfínter nou falç que eviti la regurgitació dels aliments. ROL DE COL·LABORACIÓ C.P.: ASPIRACIÓ SA PAS DEL CONTINGUT REGURGITAT A LA VIA AÈRIA C.P.: ESÒFAG DE BARRET SA EFECTE IRRITATIU DEL REFLUX SOBRE LA MUCOSA ESOFÀGICA è OBJECTIU: prevenir i detectar l’aspiració i l’esòfag de Barret. o ACTIVITATS: § Ensenyar a tossir de manera efectiva. § Després de la ingestió d’aliments ha d’esperar 2 - 3 hores abans d’acostar-se. § Elevar el capçal de la cama uns 30 cm amb blocs. § Suprimir aliments com xocolata, cafè, alcohol, suc de taronja... § Realitzar 5 - 6 àpats al dia, no abundants. § Evitar el sobrepès, règim per equilibrar el pes. § Evitar esforços físics, les peces de roba ajustades i el restrenyiment perquè augmenta la pressió intraabdominal. C.P.: HEMORRÀGIA SA PETITES LESIONS DE LA MUCOSA ESOFÀGICA è OBJECTIU: prevenir i detectar l’hemorràgia. o ACTIVITATS: § Extracció de sang venosa (control analític per possible anèmia ferropènica). § Control de femtes i vòmits. C.P.: ESTENOSI ESOFÀGICA SA INFLAMACIÓ DE LA MUCOSA Es forma un esfínter estenosat per fibrosi al voltant de l’esòfag. El bolus alimentari es queda impactat. S’ha d’intentar empènyer cap avall amb endoscòpia o anar traient trossos amb pinces. è OBJECTIU: prevenir i detectar l’estenosi esofàgica. o ACTIVITATS: § Valorar la capacitat que té el pacient per deglutir. § Ingesta d’aliments tous o semitous. 46 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRASTORNS DE L’ESTÓMAC - GASTRITIS AGUDA/CRÒNICA Es la inflamació de la mucosa gàstrica que pot aparèixer de forma aguda (hores o dies) o de forma crònica. La inflamació provoca edema, erosió i disminueix la secreció. GASTRITIS AGUDA ETIOLOGIA o Factors immunològics o abusos dietètics. o Transgressions dietètiques. o Consum excessiu d’AINEs. o Consum excessiu d’alcohol i tabac. o Radioteràpia/quimioteràpia. MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Molèsties abdominals (dolor difús a l’epigastri). o Nàusees i vòmits. o Hipo i rots. o Anorèxia. CLASSIFICACIÓ o Erosiva-hemorràgica. o Infecciosa (rarament). TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL o Dieta absoluta fins que desapareguin els símptomes (1 - 2 dies). o La dieta de reinici ha de ser no irritant i d’instauració progressiva. o Administració d’antiàcids (en gastritis intenses). GASTRITIS CRÒNICA ETIOLOGIA o Úlceres gàstriques. o Bacteri Helicobacter pylori. § TEST DE L’ALÈ à amb un líquid de carbó, si tens el bacteri expulses uns gasos. o Ingesta de begudes calents. o Consum excessiu d’AINEs, espècies, alcohol i tabac. o Reflux intestinal. o Malalties autoimmunes. MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Símptomes inespecífics. o Digestió lenta i sensació de plenitud. o Pirosi o dolor. 47 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 CLASSIFICACIÓ o TIPUS A § Relacionada amb malalties autoimmunes. § Apareix en el fundus i en el cos (cèl·lules parietals). § Anèmia perniciosa (megaloblàstica). § No sol ser simptomàtica. o TIPUS B § Associada a Helicobacter pylori. § Sol afectar a l’antre i al pílor. o Si no es tracten, poden desenvolupar adenocarcinoma gàstric. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL FARMACOLÒGIC o Tractament del H. pylori à antibiòtics. o Fàrmacs per bloquejar la producció d’àcid à inhibidors de la bomba de protons. o Fàrmacs per reduir la producció d’àcid à antihistamínics (H2). o Fàrmacs per neutralitzar l’àcid estomacal à antiàcids (alleugen els símptomes de forma immediata però són menys eficaços i tenen més efectes secundaris). ROL DE COL·LABORACIÓ C.P.: HEMORRÀGIA SA LESIÓ DE LA MUCOSA GÀSTRICA è OBJECTIU: prevenir i detectar l’hemorràgia. o ACTIVITATS: § Detectar signes i símptomes d’hemorràgia. § Extracció de sang venosa (hematòcrit i hemoglobina). § Control de femtes i vòmits. § Establir dieta absoluta. § Control de constants vitals. § Administració de STP i transfusió de concentrat d’hematies segons pauta mèdica. TRACTAMENT INFERMER INTERVENCIONS INFERMERES RELACIONADES AMB ELS CONEIXEMENTS DEFICIENTS PLANIFICACIÓ A L’ALTA (NIC 7370) o Recomanacions dietètiques: § Efectuar diversos àpats al dia (5 - 6) de poca quantitat. § Evitar grasses, espècies i líquids molt calents. § Aliments tous o de digestió fàcil. § Evitar l’alcohol i el cafè. § Evitar el tabac. 48 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRASTORNS DE L’ESTÓMAC - ÚLCERA PÈPTICA Erosió de la mucosa de l’esòfag, estómac, pílor i duodè que cursa amb pèrdua de substància que afecta a la capa submucosa. Si són ÚLCERES GRANS, no es curaran mai, només podran millorar. EPIDEMIOLOGIA o Major freqüència la duodenal (80 - 85%) que la gàstrica (15 - 20%) en Europa i Nord-Amèrica. o Pic màxima incidència UD à entre els 55 - 65 anys. o Pic màxima incidència UG à 25 anys en homes i 45 anys en dones. ETIOLOGIA o Existeix un equilibri entre: § Factors protectors à secreció de moc, bicarbonat, capacitat de regeneració, flux sanguini (+ H. pylori). § Factors agressors à àcid gàstric, pepsina, sals biliars (+ H. pylori). o Factors predisponents: § H. Pylori , ulcera gàstrica (70%), úlcera duodenal (95%). § AINEs. § Tabaquisme, alcohol, cafeïna. § Predisposició hereditària (hipersecreció àcida). MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Nàusees i vòmits. Rots, distensió abdominal i pirosi. o Anorèxia i pèrdua de pes (en ulcus duodenal alguns pacients augmenten de gana i pes). o DOLOR: § Localització en l’epigastri. Postprandial de 30 minuts - 3 hores després dels àpats. § Evolució a brots (tardor-primavera) amb duració de 15 dies. § Cedeix després d’ingerir aliments (UD) i antiàcids. o Pot romandre de forma asimptomàtica o complicar-se a mode d’hemorràgia digestiva (10 - 15%), perforació (5 - 10%) i oclusió intestinal (2 - 5%). ÚLCERA DUODENAL o Edat à 30 - 60 anys. o Home/dona à 2-3/1. o Percentatge à 80% de les úlceres pèptiques. o Clínica à pot haver-hi augment de pes, dolor 2 - 3 hores després de menjar, el consum d’aliments alleuja el dolor, vòmit rarament. o Hemorràgia à poc probable, melena més freqüent que l’hematèmesi. o Perforació à bastant probable. ÚLCERA GÀSTRICA o Edat à 50 anys o més. o Home/dona à 1/1. o Percentatge à 15% de les úlceres pèptiques. o Clínica à probable pèrdua de pes, dolor 30 minuts - 1 hora després de menjar (rarament per la nit), el consum d’aliments no alleuja el dolor i sovint augmenta el dolor, vòmit freqüent. o Hemorràgia à bastant probable, sent mes freqüent l’hematèmesi que la melena. o Perforació à poc probable. 49 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL FARMACOLÒGIC o Objectiu à erradicar H. Pylori i controlar l’acidesa per tal de reduir la úlcera i disminuir les manifestacions clíniques. o Fàrmacs que bloquegen la producció d’àcid clorhídric (HCl): § Inhibidors bomba de protons (IBP) à omeprazol (Prilosec), esomeprazol (Nexium), pantoprazol (Protonix). § Antagonistes H2 à famotidina (Pepsid), cimetidina (Tagamet), ranitidina (Zantac), nizatidina (Axid). o Fàrmacs per erradicar H. pylori: § Antibiòtics à amoxicil·lina, lansoprazol, claritromicina. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL QUIRÚRGIC o Quan les úlceres ja són complicades i avançades. o ANASTOMOSI EN Y DE ROUX à creació d’una borsa estomacal a partir d’una petita porció de l’estómac i la seva unió directament a l’intestí prim. o VAGOTOMIA à separació dels nervis vagues per aconseguir una disminució en la secreció d’àcids gàstrics. o ANTRECTOMIA TIPUS BILLROTH I (gastroduodenostomia) à extirpació de la part inferior de l’antre amb anastomosi en el duodè. o ANTRECTOMIA TIPUS BILLROTH II (gastrojejunostomia) à extirpació de la part inferior de l’antre amb anastomosi en el duodè. o GASTRECTOMIA SUBTOTAL AMB ANASTOMOSI BILLROTH I O II à extirpació del terç distal de l’estómac amb anastomosi a duodè o jejú. ROL DE COL·LABORACIÓ C.P.: HEMORRÀGIA DIGESTIVA SA INGESTIÓ DE FÀRMACS GASTROEROSIUS I/O AFECTACIÓ DE CAPES PROFUNDES VASCULARITZADES è OBJECTIU: prevenir i detectar una hemorràgia digestiva. o ACTIVITATS: § Control de constants vitals (TA, pols) i l’estat del pacient. § Col·locar SNG grossa que permeti: Comprovar si persisteix l’hemorràgia. Evitar els vòmits que pugin comprometre la permeabilitat de les vies aèries (quan són molt importants). Realitzar rentats gàstrics per saber si l’hemorràgia continua activa. § Canalitzar una o dues venes grosses per reposar la volèmia segons pauta mèdica. § Canalitzar catèter central per mesurar la PVC (en vena cava superior) segons pauta mèdica. § Extraure mostres de sang. § Realitzar balanç hídric. 50 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 C.P.: ESTENOSI PILÒRICA SA EDEMA DE LA ÚLCERA O FIBROSI DESPRÉS DE LA SEVA CICATRITZACIÓ è OBJECTIU: prevenir i detectar una estenosi pilòrica. o ACTIVITATS: § Restabliment de l’equilibri hidroelèctric per via intravenosa segons pauta mèdica. § Col·locació de SNG en aspiració contínua. § En pacients amb desnutrició per vòmit perllongat à administració de NUTRICIÓ PARENTERAL segons pauta mèdica. C.P.: SÍNDROME DE DUMPING SA BUIDAMENT GÀSTRIC ACCELERAT És una complicació de cirurgies on es modifica el tub digestiu. Ocorre quan els aliments, especialment els hidrats de carboni, passen massa ràpid de l’estómac a l’intestí, sense passar pel duodè. PRECOÇ à apareix entre 10 - 30 minuts després de menjar, com a conseqüència, és menjar i anar al lavabo (diarrea). Pas ràpid del bolus cap a l’intestí immediatament després de menjar. TARDÀ à apareix a les 2 - 3 hores després de menjar, quan els aliments rics en sucre arriben a l’intestí, s’eleva el nivell de glucosa en sang i el pàncrees augmenta l’alliberació d’insulina. Com a conseqüència, es provoquen hipoglucèmies. è OBJECTIU à prevenir i detectar el síndrome de Dumping. o ACTIVITATS: § Informar sobre: Menjar lleugerament reclinats. Romandre acostats uns 20 - 30 minuts després dels àpats per retardar el buidament. Desaconsellar el consum de líquids durant els àpats. Poden prendre’ls 1 hora abans o després. Limitar el consum d’hidrats de carboni. Realitzar àpats freqüents i en petita quantitat. C.P.: DIARREA SA CANVIS DEL TEMPS DE BUIDAMENT (POSTVAGOTOMIA) è OBJECTIU: prevenir i detectar la diarrea. o ACTIVITATS: § La lactosa i els líquids han d’eliminar-se després dels àpats. § Si el quadre persisteix, hauran d’utilitzar-se antidiarreics segons pauta mèdica. C.P.: ESTAT NUTRCIONAL INADEQUAT SA MALABSORCIÓ, ANÈMIES I DÈFICITS VITAMÍNICS è OBJECTIU: prevenir i detectar un estat nutricional inadequat. o ACTIVITATS: § Controlar la ingesta calòrica i nutricional. § Administrar una elevada aportació proteica i calòrica. § Realitzar consulta dietètica, si es requereix. § En els casos més greus, es dóna un suplement de vitamines i minerals. § Administrar ferro segons pauta mèdica. 51 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRACTAMENT INFERMER INTERVENCIONS INFERMERES RELACIONADES AMB ELS CONEIXEMENTS DEFICIENTS MANEIG DE L’ENERGIA (NIC 0180) o En un brot ulcerós, no es prescriu el repòs en cama. En canvi, durant l’hospitalització si que està indicat el repòs en cama. PLANIFICACIÓ A L’ALTA (NIC 7370) o Evitar l’administració d’AINEs i aspirines de forma injustificada o sense prescripció mèdica. o S’ha de reduir l’estrès i afavorir el repòs (l’estrès disminueix la producció de moc i estimula la secreció gàstrica). o Modificacions dietètiques: § Evitar aliments molt freds o molt calents, alcohol, cafè i begudes amb cafeïna. § Realitzar 3 àpats al dia. No és necessari realitzar àpats freqüents i en poca quantitat sempre. TRASTORNS INTESTINALS - MALALTIES INFLAMATÒRIES CRÒNIQUES MALALTIA DE CROHN Malaltia inflamatòria intestinal autoimmune que sol cursar amb afectació transmural (totes les capes) i amb la formació de granulomes (mucosa empedrada). Pot aparèixer de manera simultània en diversos segments del tracte digestiu (des de la boca fins a l’anus). L’ili terminal és el lloc més freqüent d’afectació (40 - 50%), després el cec (unió intestí prim i intestí gros) i el colon ascendent. És una malaltia crònica que cursa amb brots. EPIDEMIOLOGIA o 100 - 125 casos per 100.000 habitants. o La freqüència és semblant entre homes i dones. o Té 2 pics d’incidència màxima, un al voltant dels 20 anys i l’altre al voltant dels 60 anys. o En un 25% dels casos existeixen antecedents familiars, sense ser malaltia hereditària. ETIOLOGIA o Desconeguda. o Predisposició genètica (1,5% en familiars de primer grau). MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Segons la zona afectada. Inicialment símptomes inespecífics. o Diarrea aquosa moderada (normalment sense sang, però si l’afectació és al colon pot haver). o Afectació anal secundària a la diarrea. o Lesions anals com fístules i úlceres (es formen comunicacions entre ases intestinals). o Dolor abdominal (sovint tipus còlic). Obstrucció degut a la disminució de la llum intestinal. o Febre (a causa de la inflamació). o Amb el temps, manifestacions derivades de la malabsorció (anèmia, astènia, pèrdua de pes, malnutrició, desequilibri electrolític). 52 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL FARMACOLÒGIC o SALICILATS § Acció à antiinflamatoris d’efecte local (en la mucosa intestinal). § Quan à en casos lleus (si la patologia es troba en el colon és útil la via tòpica com ènemes o supositoris, però si es troba a l’ili és millor via oral). § Sulfasmiazina, mesalacina. o CORTICOSTEROIDES § Acció à potent efecte antiinflamatori. § Quan à durant el brot (retirar abans possible). § Prednisona, metilprednisolona, budesonida, beclometasona (clipper). o IMMUNOMODULADORS § Acció à inhibició resposta immunològica. § Quan à manteniment de la remissió d’un brot (compte perquè pot estar patint una gastroenteritis i pensar que es troba amb un brot). § Azatioprina, micofelanato, tracolimus. o ANTIBIÒTICS § Acció à tractament infeccions. § Quan à complicacions sèptiques. o FÀRMACS BIOLÒGICS § Acció à inactiven la resposta inflamatòria de les cèl·lules. § Quan à la patologia és molt agressiva, hi ha molts brots i no es pot controlar. § Infliximab, adalimumab, vedolizumab, ustekinumab. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL QUIRÚRGIC o No és curatiu. Quan el tractament farmacològic no funciona. o Fins a un 70 - 80% de malalts precisen cirurgia en algun moment de la seva evolució. o En cas de lesions grans com obstruccions intestinals (estenosi), hemorràgies... o Consisteix en fer una resecció de la zona on es pateix la malaltia. o Aquests pacients poden acabar amb una colostomia. COLITIS ULCEROSA Malaltia inflamatòria intestinal que afecta la mucosa i submucosa de l’intestí gros de forma difusa i contínua (comença al recte i va pujant al colon augmentant progressivament). Afecta la mucosa granular. Afectació del recte (95% dels casos) i colon sigmoide. Apareixen úlceres i inclús poden aparèixer abscessos purulents. Malaltia crònica que cursa amb brots. La diferència amb el Crohn és que afecta només a la mucosa i la submucosa, és a dir, l’afectació és més superficial i afecta sempre al recte i al colon. A més, sempre és contínua, comença al recte i va afectant la resta de zones de manera progressiva, en canvi el Crohn pot afectar diverses zones simultàniament. 53 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 EPIDEMIOLOGIA o La incidència és de 8 casos per 100.000 habitants. Freqüència semblant entre homes i dones. o Major incidència en persones joves i de mitjana edat (20 - 30 anys). ETIOLOGIA o No se sap al 100%. Pacients més actius, amb estrès i preocupacions. o Predisposició genètica (5,2% en familiars de primer grau). o Factor al·lèrgic o intolerància a determinats aliments (ex: llet de vaca). MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Diarrea (relacionada amb la gravetat de la malaltia). Degut a les lesions, l’intestí es contrau més i no pot retenir el contingut. Sang en femtes, moc o pus. o Febre (no sempre present) en resposta orgànica al procés inflamatori/infecciós. o Dolor abdominal intermitent (per la tensió constant a la que està sotmet l’intestí). S’alleuja després de la defecació. o Tenesme (sensació de que se t’escapa o de que no buides del tot després d’haver defecat) i rectorràgies (per l’afectació rectal quasi constant). Es formen úlceres al colon i aquestes són les que posteriorment produiran sagnats abundants. o Cansament i pèrdua de pes. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL DIETÈTIC o En l’època en que no hi ha activitat de la malaltia, es recomana dieta equilibrada i saludable. o En brot à hiperproteica, hipercalòrica, hipolipídica, hidratant, de baix contingut en fibra, de fàcil digestió i antiinflamatòria (baixa en grasses saturades). Els cítrics no es toleren bé. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL FARMACOLÒGIC o ANTIINFLAMATORIS § Aminocilats (derivats de l’aspirina d’efecte local). § Corticoesteroides en fase de brot (prednisona, metilprednisolona). o IMMUNOMODULADORS § Regulen la resposta immunitària (azatioprina). § Compte amb els efectes secundaris!!!! (ex: leucopènia à exposat a tenir infeccions). TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL QUIRÚRGIC o Aparició de complicacions que no es poden resoldre amb tractament farmacològic. o Falta d’una bona resposta al tractament farmacològic en els brots forts de la malaltia. o El 20 - 25% dels pacients amb colitis ulcerosa necessitaran tractament quirúrgic. o Resecció quirúrgica de la zona afectada (elimina la malaltia). Poden patir una colostomia (casos greus que no reverteixen amb fàrmacs i mesures generals). *Si tens una malaltia inflamatòria intestinal autoimmune tens més predisposició a desenvolupar una altra malaltia autoimmune (ex: artritis o psoriasis). 54 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 ROL DE COL·LABORACIÓ C.P.: DESEQUILIBRI HÍDRIC SA DIARREES I HEMORRÀGIES è OBJECTIU: prevenir i detectar un desequilibri hídric. o ACTIVITATS: § Administració del tractament segons pauta mèdica. § Realitzar balanç hídric. § Presa de constants vitals. § Control de les femtes (color, consistència...). C.P.: LESIÓ MUCOSA PERIANAL SA DEPOSICIONS FREQÜENTS è OBJECTIU: prevenir i detectar la lesió de la mucosa perianal. o ACTIVITATS: § Correcta higiene perianal: Assecar amb cura per contacte. No assecar amb paper, utilitzar una tovallola. Aplicar protectors cutanis, en casos extrems posar pasta Lassar. TRACTAMENT INFERMER INTERVENCIONS INFERMERES RELACIONADES AMB ELS CONEIXEMENTS DEFICIENTS PLANIFICACIÓ A L’ALTA (NIC 7370) o Informar sobre: § Activitat moderada. § Evitar l’estrès (sobretot en la colitis ulcerosa). § Fàrmacs (finalitat, dosis, precaucions, possibles efectes secundaris). § Signes i símptomes que requereixen intervenció mèdica. § Objectiu del tractament nutricional à afavorir el manteniment nutricional i líquid; i prevenir el dolor còlic, diarrea o restrenyiment. TRASTORNS INTESTINALS - CÀNCER DE COLON Trastorn maligne que afecta a l’intestí gros. L’aparició de signes i símptomes és tardana, per això el pronòstic i l’evolució sol ser dolent. EPIDEMIOLOGIA o Elevada en països desenvolupats. Representa el 15% dels càncers diagnosticats en Espanya. § La seva incidència en Espanya és de 112 casos per cada 100.000 habitants. § Segona causa de mort en el nostre país per darrere del càncer de pulmó. o En persones majors de 40 anys. El seu pic màxim sol ser als 75 - 80 anys. o CRIBRATGE à a partir dels 50 anys. Recollir una mostra de femta i si dóna positiu realitzar una colonoscòpia per comprovar si és càncer o no. o Prototip de pacient à persona major, anèmica, pèrdua de pes important i panxa inflada. 55 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 FACTORS DE RISC o Dieta hipercalòrica, pobre en fibra i rica en carns vermelles o processades (aquestes romanen més temps dins de l’intestí, produint un sobrecreixement bacterià i afavorint l’aparició de càncer). o Sobrepès. o Vida sedentària. o Consum d’alcohol. o Tabaquisme. o Malalties inflamatòries cròniques. o Pòlips no tractats. o Antecedents familiars directes (5%) à el cribratge comença a fer-se abans. o Càncer colorectal hereditari no lligat a poliposi. ESTADIS o ESTADI 0 à afectació molt incipient, només afecta a la submucosa. Amb una colonoscòpia es pot retirar el teixit i evitar el creixement carcinogènic. o ESTADI I à afectació de les capes internes del colon, afecta a la mucosa i la submucosa. o ESTADI II à afectació de la paret muscular del colon. § Estadi IIa à capa muscular. § Estadi IIb à més capa muscular. § Estadi IIc à capa muscular fins quasi el sistema limfàtic. o ESTADI III à disseminació als ganglis limfàtics. o ESTADI IV à metàstasi. MANIFESTACIONS CLÍNIQUES o Pot ser asimptomàtic (fins a fases avançades). o Anèmia. o Varien segons la zona on es trobi el tumor: § Tumors en COLON ESQUERRE Lesions més evidents quant més a prop de la sortida. Rectorràgies. Canvis en el ritme deposicional (restrenyiment o diarrea) condicionades per la reducció de la llum del colon. § Tumors en COLON DRET Les manifestacions són menys evidents, es triga més temps en diagnosticar (en aquest cas és molt útil el cribratge). Hemorràgia oculta (sang oculta en femta, costa més de veure). Els símptomes referits pel pacient (cansament i debilitat) són atribuïbles a l’anèmia crònica secundària. § Tumors en RECTE Se sol comportar com una síndrome anusrectal. Tenesme i diarrea amb moc i sang. o En fases més avançades à dolor abdominal, distensió abdominal (pot ser deguda a una inflamació o a la pròpia neoplàsia), anorèxia (degut a que no s’absorbeixen bé els aliments, a més, el dolor abdominal constant provocarà que els pacients mengin menys), fatiga, pèrdua de pes del 5% en els últims 5 mesos. 56 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL FARMACOLÒGIC o QUIMIOTERÀPIA à quan el tumor està més avançat per tal d’evitar metàstasi. o RADIOTERÀPIA à quan el tumor està més localitzat, per tal de fer marges més delimitats. TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL QUIRÚRGIC o El càncer de colon en estadi 0 es pot tractar extirpant les cèl·lules canceroses, generalment durant una colonoscòpia. o Pel càncer en estadi I, II i III és necessari realitzar una cirurgia major per extirpar la part del colon afectada. o Normalment, es realitza la resecció del tumor i a més, s’extirpen uns 5 - 6 cm més al voltant per assegurar-nos que s’extirpen totes les cèl·lules canceroses. o Després de fer l’extirpació, en comptes d’unir els dos extrems del tall, es realitza una anastomosi per la paret de l’intestí. Això evita tenir més complicacions perquè s’uneixen dues parets sanes. o Durant la recuperació en una cirurgia de recte se sol realitzar una ileostomia temporal o colostomia terminal definitiva (si és a prop de l’anus, 3 cm de separació com a màxim). La ileostomia temporal serà tancada i reparada més tard. Si s’extirpa una poció gran de l’intestí (sigma-recte), la colostomia serà permanent. o Al pacient amb càncer de colon que ha d’entrar a una cirurgia se’l realitza un preoperatori habitual com a qualsevol altra cirurgia, però a més, se’ls cita per estudiar en quina zona se li situarà la colostomia (ja sigui per característiques de la seva panxa, prominències òssies...), també se li proporcionen grups de suport de persones amb colostomies perquè li expliquen i, finalment, se li realitza la preparació del colon amb una dieta baixa en residus. o TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES: § OSTOMIA Abocament quirúrgic a la pell d’un òrgan o d’una víscera. Pot ser temporal o permanent. Un estoma digestiu està constituït per una part de l’intestí prim (ileostomia) o de l’intestí gros (colostomia) portat a l’abdomen. TIPUS LOCALITZACIÓ DURACIÓ ANATOMIA DE L’ESTOMA Ascendent Colostomia en asa Temporal (si no hi ha Transversa complicacions) Colostomia en canyó d’escopeta Permanent Descendent Colostomia terminal 57 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 § COLOSTOMIA Indicacions: o Malalties intestinals inflamatòries cròniques. o Obstrucció intestinal. o Neoplàsies intestinals. Dispositius de recollida: o Sistemes oberts à ileostomies i colostomia ascendent o transversa. Deposicions líquides. o Sistemes tancats à colostomies descendents o sigmoides. Femtes més sòlides i menys freqüents. o Sistemes de fixació à sistema únic de dues peces. TIPUS EFLUENTS SEGONS ESTOMES DIGESTIUS ILEOSTOMIA (dret) Femtes líquides i contínues Borsa oberta CECOSTOMIA (dret) Femtes líquides Borsa oberta ASCENDENT (dret) Femtes semilíquides Borsa oberta TRANSVERSA (dret/esquerre) Femtes semilíquides Borsa oberta DESCENDENT (esquerre) Femtes formades Borsa tancada SIGMOIDE (esquerre) Femtes firmes i sòlides Borsa tancada És molt important mesurar la mida de l’estoma. És possible que els primers dies estigui inflamat i, per tant, la seva mida sigui major, però després es normalitza. A l’inici és possible que per l’estoma surti moc o sang perquè s’acaba de realitzar. La cura de l’estoma no fa falta que sigui estèril, però si que ha de fer-se amb una mínima asèpsia. En la pell periostomal es col·loca una pomada que és com un pegament i hidrosoluble perquè s’enganxi la borsa. Al principi és normal que el pacient refereixi que va al lavabo i és perquè encara queden restes. A més, la mucosa intestinal segueix funcionant i el pacient pot anar al lavabo i eliminar aquesta mucosa, però no és que segueixi expulsant femta. 58 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 ROL DE COL·LABORACIÓ C.P.: EDEMA SA MIDA PETITA DE L’ESTOMA, TRACCIÓ EXCESSIVA è OBJECTIU: prevenir i detectar l’edema. o ACTIVITATS: § Observació de possibles canvis. § Col·locació de compreses amb SF fred en l’estoma per baixar la inflamació (en el cas de que la inflamació no desaparegui en el termini de 7 - 15 dies). § Vigilar el diàmetre del dispositiu (borsa) perquè no lesioni la mucosa. § *Si triga més de 15 dies en desinflamar-se, indica que hi ha un problema. C.P.: ISQUÈMIA/NECROSI SA INSUFICIENT VASCULARITZACIÓ COLON PER TENSIÓ INTESTÍ AL SER FIXAT è OBJECTIU: prevenir i detectar la isquèmia/necrosi. o ACTIVITATS: § Controlar i registrar la coloració de l’estoma periòdicament c/8h. § Si té un to marronós indica que no hi ha vascularització, possible necrosi. § Informar al cirurgià de la complicació i l’evolució de la mateixa (si persisteix està indicada la IQ degut a que no funciona bé l’estoma per la mala vascularització o la tensió). C.P.: DESINSERCIÓ/RETRACCIÓ SA RETRACCIÓ EXCESSIVA UNIÓ PERIOSTOMAL O AUGMENT DE PES Degut a que salten els punts i l’estoma no queda ben fixat. è OBJECTIU: prevenir i detectar la desinserció de l’estoma. o ACTIVITATS: § Observar i verificar la viabilitat de l’estoma, comprovar que no presenta estenosi. § Netejar i curar l’epidermis amb antisèptics i protegir-la. § Indicada la IQ si no se soluciona el problema. C.P.: ESTENOSI SA DESINSERCIÓ TOTAL O PARCIAL, HIPERTRÒFIA DE LA MUCOSA COLÒNICA (PER IQ INCORRECTA), DESÚS DE LA FIBRA O ABÚS DE LAXANTS El diàmetre de l’estoma s’estreny i això fa que sigui més difícil que les femtes surtin i pot ocasionar una obstrucció intestinal. è OBJECTIU: prevenir i detectar l’estenosi. o ACTIVITATS: § Dilatacions digitals o mecàniques (obturador, irrigació si està indicada). § Si no es resol, està indicada la IQ. C.P.: EVENTRACIÓ/PROLAPSE SA DEBILITAT PARET ABDOMINAL, PRESSIÓ INTRABDOMINAL POSITIVA, AUGMENT DE PES EVENTRACIÓ à la paret muscular cessa per la pressió i la víscera surt a fora dins la paret abdominal (hernia). PROLAPSE à la pressió de l’intestí té un augment de la pressió i aquest surt cap a fora. 59 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 è OBJECTIU: prevenir i detectar l’eventració/prolapse. o ACTIVITATS: § Recomanar no realitzar esforços físics. § Valorar de nou el dispositius per comprovar si la seva adaptació és la idònia. § Utilització d’una faixa elàstica per prevenir i/o mantenir l’eventració. § Pot requerir IQ, es realitza l’estoma en el lloc oposat al que estava. C.P.: LESIÓ DE LA ZONA PERIOSTOMAL SA MANIPULACIÓ INCORRECTA DELS DISPOSITIUS, CONTACTE DE LES FEMTES AMB LA PELL, TÈCNIQUES INCORRECTES D’HIGIENE TIPUS o Dermatitis reactiva à pel fregament del pegament (tractament amb corticoides). o Dermatitis fecal à es produeix per femtes líquides degut a una fuga o no haver col·locat bé la borsa (les femtes àcides irriten la pell). o Dermatitis sèptica à per infecció (tractament antibiòtic). o Dermatitis traumàtica à mal recanvi de borses (ex: treure el dispositiu de manera brusca). è OBJECTIU: prevenir i detectar la dermatitis. o ACTIVITATS: § Correcta adaptació i ajustament dels dispositius. § Col·locar dispositius de dues peces. § Higiene adequada de l’estoma. § Aplicar pasta protectora cutània. § Cures locals amb corticoides (dermatitis reactiva). § Aplicació de cremes antibiòtiques i/o antifúngiques (dermatitis sèptica). TRACTAMENT INFERMER INTERVENCIONS INFERMERES RELACIONADES AMB ELS CONEIXEMENTS DEFICIENTS PLANIFICACIÓ A L’ALTA (NIC 7370) o Durant l’hospitalització ha de fomentar-se la independència i l’autonomia del pacient de forma precoç. o Actualment, amb els pacients que són continents es poden utilitzar obturadors d’estoma (dispositius semblants a un tap que eviten fuites). o Cura de l’estoma: § Correcta higiene de la pell i l’estoma. § Correcta col·locació dels dispositius: La parella o un familiar ha d’aprendre també ja que el suport li proporcionarà sensació de seguretat. Utilitzar un mirall per ensenyar-li (impacte imatge personal). § Informar respecte l’olor: El filtre permet la sortida de gasos sense que adverteixi olor. Pot fer ús de desodorants que s’introduiran en la borsa abans del seu canvi (ex: carbó vegetal). L’olor de les femtes disminuirà evitant en la dieta certs aliments i begudes que puguin afavorir-lo. 60 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7221519 § Dieta: Tenir una dieta variada i sana. Menjar lentament i mastegar bé els aliments. Menjar entre 5 - 6 vegades al dia en poca quantitat cadascuna i evitar els àpats copiosos. Mantenir un horari fixe d’àpats. Recomanable beure diàriament entre 1,5 - 2 litres d’aigua (sobretot quan la colostomia està al colon descendent o sigmoide perquè les femtes estan més formades i sòlides). Evitar acostar-se immediatament després de menjar. Alguns aliments i begudes poden: o Provocar l’evacuació (llet, fruites, begudes amb gas, generalment dieta rica en residus). o Augmentar la consistència de les femtes (arròs, pasta, carns). o Disminuir l’olor (iogurt, espinacs, mantega, julivert, mató). o Provocar meteorisme i femtes pudents (cols, ceba, peix, ou). o Ser de difícil digestió (coco, cacauets, nous, blat). L’esfínter és un múscul que fa que puguem controlar quan volem defecar. Una ostomia no té esfínter, a més, està innervada pel SNA, de forma que no podem controlar l’hora de defecar perquè és involuntari. L’única manera de poder controlar-ho més o menys és amb la dieta (ex: si menjo a les 14h, és probable que defequi a les 17h). § Exercici: Exercici físic moderat i adaptat a les possibilitats del pacient. Protegir l’estoma mitjançant un dispositiu encoixinat. També és aconsellable utilitzar un cinturó per subjectar la borsa. § Sexualitat: L’estoma pot ser la causa d’allunyament i incomunicació de la parella si falta la informació necessària. L’estoma en si no representa impediment per la relació sexual i no existeix cap risc de lesionar-lo a conseqüència de la mateixa. Abans de reprendre l’activitat sexual és aconsellable que el malalt estigui recupera