RESUM SOCIALS - 1ra Revolució Industrial PDF

RESUM SOCIALS La revolució industrial s’inicia a la Gran Bretanya, a finals del segle XVIII, i al segle següent s’escampa per Europa, Amèrica del Nord i Japó. Indústries noves basades en la mecanització, la innovació tècnica i el mètode fabril, són les que permeten incrementar la producció de béns....

RESUM SOCIALS La revolució industrial s’inicia a la Gran Bretanya, a finals del segle XVIII, i al segle següent s’escampa per Europa, Amèrica del Nord i Japó. Indústries noves basades en la mecanització, la innovació tècnica i el mètode fabril, són les que permeten incrementar la producció de béns. A causa d’això es va produir un èxode rural i un increment bestial de les ciutats, que era el lloc on es produïen aquestes indústries, això va succeir en gran part per la crisi que hi havia als camps de conreu i per la necessitat de la gent. Una altra novetat és que va sorgir un nou sistema econòmic, que es basava principalment extreure el màxim benefici sense importar el procés que això porti enrere, i van sorgir també dues noves classes socials, basades en el poder adquisitiu/econòmic, la Burgesia (Amos de les fàbriques o persones amb negoci propi) i el Proletariat (Treballadors de les fàbriques, miners…), és a dir, rics i pobres. REVOLUCIONS QUE VAN ESTIMULAR LA INDUSTRIALITZACIÓ El procés d’industrialització, és el conjunt de canvis tecnològics, econòmics i socials que van tenir lloc durant el segle XVIII, suposant una innovació i deixant enrere l’economia agrària i autosuficient a una dominada per la indústria i el comerç. Aquests canvis els va experimentar la Gran Bretanya, en primer lloc, durant la primera revolució industrial. REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Durant el segle XVIII la població europea va augmentar de manera constant sobretot a la Gran Bretanya, aquest procés de creixement es va denominar Revolució Demogràfica, i va sorgir a causa de dos factors importants: -​ Reducció de la mortalitat → Progressió en medicina (vacunes), higiene (sabó, aigua potable, roba interior de cotó…) i millora de l’alimentació, van ser els canvis que van millorar l’esperança de vida de la població, i els va fer més resistents a malalties. -​ Increment de la taxa de natalitat → a causa de la millora econòmica i l’avanç d’edat en els matrimonis. Aquest augment va augmentar el numero de mà d’obra per a les indústries, i la demanda de tota mena de productes. REVOLUCIÓ AGRÍCOLA Va succeir simultàniament amb l’anterior revolució, i també va permetre que aquesta funcionés, va tractar d’una sèrie de canvis en el sector, que van permetre unes millors collites i una dieta més variada: -​ Propietat dels camps - Van permetre tenir propietat dels antics camps de conreu que eren comunals, i van tancar-los, aconseguint així un increment de productivitat. -​ Nous mètodes - Destaca el sistema de rotació quadriennal sumada al sistema Norfolk, tracta de dividir les terres en quatre, i a cada part de la terra fer un conreu determinat (el sistema Norfolk és res més que el que determina el que es planta a cada una de les parts del camp). Això rota, donant a lloc a una productivitat més eficient. (On posa naps, poden ser conreus d’arrel en general). +​ A una part, es plantaven trèvols, els quals fixen el nitrogen al sòl, l’aliment de les plantes (N P K, el fòsfor i el potassi → fàcils d’aconseguir). -​ Mecanització - Van permetre mecanitzar les tasques agrícoles, eines com la segadora, sembradores, batedores… -​ Nous conreus - Noves fruites i verdures que sobretot van provenir d’Amèrica, i van canviar la nostra dieta per complet. -​ Expansió ramadera - Augmenten els animals, gràcies a una bona selecció d’espècies i una major quantitat de farratge (Aliments pel bestiar). CANVI DE MENTALITAT Els anteriors canvis no serien possibles, sense un previ canvi de mentalitat: -​ Esperit d’innovació - Orientats cap a la ciència aplicada, l’experimentació constant d’enginyers i fabricants, va generar una competència, per oferir la millor solució eficient per incrementar la producció i els beneficis. -​ Doctrina econòmica liberal - Aporta el suport ideològic i el context necessari per al desenvolupament del capitalisme modern. L’economista escocès Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic el 1776 en la seva obra més important (Un nom molt llarg del que no ens recordarem), en aquesta deia que l’activitat econòmica havia de desenvolupar-se sense la intervenció de l’estat. AVANTATGES DE LA GRAN BRETANYA Algunes característiques de la Gran Bretanya van facilitar el procés d’industrialització: -​ Estabilitat política - Aquesta monarquia parlamentària garantia l’estabilitat institucional, la llibertat de comerç i la propietat privada. -​ Bona comunicació del mercat interior - Sòlida xarxa de canals, carreteres i ports, que comunicaven les zones d’extracció de matèries primeres amb els llocs de transformació d'aquestes. -​ L’existència de grans jaciments de ferro (matèria primera) i de carbó (energia). -​ Imperi colonial - Disposava de matèries essencials com el cotó a un preu assequible, tenien mà d’obra barata i sovint esclava, i reinvertien els beneficis i venien els seus productes a mercats que no eren locals. ELS SECTORS DE LA 1a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL En el procés general de la industrialització, es poden diferenciar quatre etapes: 1.​ Primera revolució industrial (1770) 2.​ Segona revolució industrial (1870) 3.​ Tercera revolució industrial (1945) 4.​ Quarta revolució industrial (1990) Ara ens centrarem en la primera, a la qual van destacar diversos sectors de treball amb innovacions. L’ÚS DEL VAPOR Abans de la primera revolució industrial, l’aigua, l’aire i els animals eren les úniques formes de generar energia de moviment. A finals del segle XVII, s’utilitzaven les primeres màquines de vapor per extreure aigua de les mines, però no eren eficaces. L’any 1769, un inventor escocès, James Watt, va patentar un nou model de màquina de vapor, la qual transformava el moviment rectilini en moviment circular que es podia comunicar a les màquines, sent més eficaç. Watt, amb l’ajuda de Matthew Boulton, un empresari del metall, va aconseguir comercialitzar exitosament el seu invent, el qual es va utilitzar a l’agricultura, als ferrocarrils, al tèxtil… Com funciona? 1.​ A la caldera, la calor transforma l’aigua en vapor. 2.​ El vapor entra al cilindre, on empeny el pistó.  3.​ El pistó puja i mou el balancí, connectat a la roda (per la biela i la manovella). 4.​ La roda gira (és gran, per fer molta força, i no calia velocitat). 5.​ Després, el vapor es refreda al condensador i el pistó torna. 6.​ El procés es repeteix cíclicament. *De vegades, el pistó es troba de costat. Podem veure una vàlvula, amb dues boles, la qual és el Governador de Watt, el qual gira (força centrífuga) quan la velocitat és massa ràpida per regular-la i estabilitzar-la. Com que és un circuit circular, l’aigua es reutilitza. LA INDÚSTRIA TÈXTIL La primera indústria tèxtil en mecanitzar els processos de filatura (fibra a fil) i teixidura (fil a tela) va ser l’anglesa. Al segle XVIII, els britànics tenien una gran exportació de cotó des de l’Índia i les plantacions esclavistes dels Estats Units. No obstant això, el govern va prohibir-la per estimular-ne el cultiu a l’interior. Va haver-hi tres factors pels quals va triomfar l’indústria del cotó al país anglès: +​ Gran quantitat de material +​ Gran acollida (més suau i higiènic) +​ Gran resistència Per això, es va poder fer amb ell un tractament industrial, el qual va facilitar diverses innovacions als processos que hem comentat abans (filatura i teixidura). Va augmentar la productivitat i van baixar els preus. Com van evolucionar les innovacions? Aquest procés va tenir diverses fases: 1700 Filosa Tradicional Teler Tradicional Producció escassa + velocitat a la 1733 Filosa Tradicional Llançadora Volant teixidura (de Kay) + més peces més amples (màquines de filar) + productivitat 1764-1779 Spinning Jenny Llançadora Volant (filatura) Water Frame (de Kay) + peces Mule Jenny Teler Mecànic + productivitat 1785 Mule Jenny (teixidura) (de Cartwright) moltes + peces A més, al principi es necessitaven més treballadors, però aquestes innovacions van reduir-ne el nombre, ja que només s’havien de controlar les màquines. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA I LA MINERIA Tradicionalment, a la siderúrgia, s’utilitzava carbó vegetal per produir ferro, però era un procés molt car, i el ferro era de poca qualitat. En arribar la gran producció de vaixells, ferrocarrils, eines agrícoles i màquines de ferro, la demanda d’aquest material va augmentar, i van arribar diverses innovacions per crear la siderúrgica moderna: ​ 1709 → Abraham Darby va utilitzar carbó de coc, amb més potència, i va augmentar la producció, però el ferro era molt fràgil. ​ 1783 → Cort va perfeccionar el tractament de ferro (pudelació i laminació), per obtenir un material sense impureses amb la forma desitjada. ​ Mitjans S. XIX → Henry Bessemer crea el convertidor, el qual, mitjançant alts forns, permetia crear acer elàstic de qualitat barrejant ferro i carbó, en grans quantitats. L’ús d’aquest acer va suposar una revolució en la construcció (màquines, infraestructures…). Perquè aquesta indústria i la tèxtil progressessin, es necessitaven grans quantitats de ferro i carbó, fet que va desenvolupar la mineria. EL SISTEMA FABRIL A la industrialització, a més de mecanitzar la producció i utilitzar noves fonts d’energia, van aparèixer les fàbriques com a lloc dedicat a la producció. Fins que van arribar, la producció i el seu lloc van passar per diverses fases: 1.​ Al principi, la producció era artesanal i era controlada pels gremis. 2.​ Al segle XVII, va aparèixer el domestic system (els comerciants entreguen matèria primera a gent del camp, els quals la transformen en productes elaborats a casa, a canvi d’un sou). 3.​ A la 1a revolució industrial, la producció es va concentrar en un sol edifici, la fàbrica: +​ Mecanització (màquines complexes) +​ Ús de noves fonts d’energia (vapor) +​ Divisió del treball (producció per parts) Aquesta nova producció va ser anomenada sistema fabril, on hi havia producció en sèrie, de productes exactament iguals, amb més productivitat i menys costos. A més, els treballadors no havien d’estar preparats per fer la seva feina. Un exemple són les fàbriques tèxtils. A una d’elles, podíem trobar una màquina de vapor, que l’alimentava sencera, la roda de la qual es connectava a un arbre de transmissió, que girava connectat a cadascuna de les diferents màquines. *Si es volia deixar d’utilitzar una màquina, hi havia una roda al costat on es podia posar la corretja, la qual giraria sense moure res. CAPITALISME INDUSTRIAL La revolució industrial va portar amb ella un nou sistema econòmic anomenat Capitalisme, iniciat amb el comerç. Aquest es basa en el liberalisme econòmic (propietat privada, llibertat econòmica…). LIBERALISME ECONÒMIC Adam Smith, entre altres, van fer una teoria sobre el liberalisme econòmic, aquesta té uns principis: +​ Lliure Iniciativa: El teu propi benefici és el motor de l’economia i del creixement. Aleshores, aquests beneficis es reinverteixen, per tal d’afavorir l’interès general (són capital, que és un conjunt de béns necessaris per produir riquesa). +​ Llei de l’oferta i la demanda: És la llei que fixa els preus i els salaris segons els interessos dels venedors o compradors. Això requereix que l’Estat no intervingui. -​ [Oferta: quantitat de productes al mercat] -​ [Demanda: quantitat de persones que volen comprar el producte] +​ Llei de competència: És dels factors més importants, la gent competeix per vendre més. Aquesta competència estimula la innovació de la ciència, la tecnologia i l’abarateix de la producció. I sol beneficiar a la població, ja que hi ha més oferta. L’ECONOMIA CAPITALISTA La industrialització es va desenvolupar amb els principis capitalistes (liberalisme econòmic), per tant, va consolidar el capitalisme com un nou sistema econòmic, on apareix la PROPIETAT PRIVADA, en aquesta el capital, els mitjans de producció (com maquinària o les instal·lacions) i l’estoc pertany a la burgesia, una part de la població (minoria). L’altra gran part de la població treballa per a aquests a canvi d’uns salaris. EL CREIXEMENT DE LES FINANCES A poc a poc, la industrialització s’estenia, i moltes indústries començaven a tenir grans dimensions (indústria siderúrgica…), per tant, necessitaven gran capital per finançar-les, aleshores, per reunir les grans inversions que feien es van crear:  ​ Bancs: Reunien l’estalvi dels clients en dipòsits, i donaven crèdits a les empreses. ​ Societats anònimes (SA): Són empreses on el capital es distribueix a través d’accions (parts del benefici que es reparteixen segons la inversió de cadascun dels accionistes). L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ La Gran Bretanya domina la primera industrialització amb el seu sistema de ferrocarrils i la seva gran exportació de carbó, però aquesta s’estén per tot el món (a principis del segle XIX): +​ Bèlgica: Carbó i ferrocarrils, però dura poc. A més de moltes empreses. +​ França: Al principi va ser lent, però a la segona meitat de segle va explotar amb l’empenta del ferrocarril. Posteriorment, amb l’automòbil i l’elèctric van progressar molt. +​ Alemanya: Gràcies a la Unió Duanera del 1834, que imposava la llibertat del comerç, i posteriorment, la unificació del país. Destacava per les indústries d’acer i mecànica. I després, l’automòbil i la química. +​ Itàlia i Espanya: La industrialització va arribar més tard, sobretot al nord. +​ els Estats Units: A partir del 1850 va agafar un impuls molt més veloç que els països europeus. L’abundància de recursos i el gran mercat interior van facilitar la producció en cadena. +​ Rússia: Es va industrialitzar parcialment, però amb rapidesa. Però la majoria del país seguia amb una agricultura tradicional (tota la població seguia vivint miserablement). +​ el Japó (era Meiji): Des del 1868 va abolir el feudalisme i va adoptar mesures per industrialitzar-se. Va importar màquines, i amb l’enviament de molts estudiants es va esdevenir una gran potència mundial en pocs anys. COM VAN CANVIAR ELS TRANSPORTS I EL COMERÇ Des de mitjans del segle XVIII s’hi havia produït una millora al transport i a les vies de comunicació (amb canals i camins). Però a principis del segle XIX el transport continuava sent car i, per tant, es van introduir millores a la indústria siderúrgica i a la màquina de vapor. FERROCARRIL Les millores van arribar quan George Stephenson va millorar la locomotora de vapor, creant una més lleugera i segura. Al començament els trens són un fracàs, ja que hi havia poca xarxa ferroviària i costaven molt de frenar. Però tenia molts avantatges: +​ Poden transportar molta més gent  +​ Són més ràpids +​ Són més segurs +​ Va disminuir el preu Amb la xarxa una mica més estesa, el que van fer va ser: -​ Fer fàbriques -​ A prop d’estacions de trens -​ I les estacions de trens a prop dels ports Així, podien moure més producció i millorar el comerç. Per tant, van fer moltes més xarxes ferroviàries (sent la primera entre Liverpool i Manchester el 1830). VAIXELL DE VAPOR A la vegada, John Fitch i Robert Fulton van patentar el vaixell de vapor, el qual podia carregar molt més pes, a més es podia fer de la grandària que es volgués. Es mouen gràcies a una hèlix, que fa que vagi més de pressa. Una garantia del vaixell de vapor era que sabies quan arribaves exactament, ja que no depenien del vent. I amb les neveres podien transportar mercaderia fresca.