Readaptació Físico-Esportiva - PDF

Readaptació Físico- Esportiva Projectes 2n Grau superior COFI Escola Pia Mataró Jan Segura curs 24/25 Què és per vosaltres la readaptació? Què és per vosaltres la readaptació?  Lareadaptació a la competició esportiva planifica i programa e...

Readaptació Físico- Esportiva Projectes 2n Grau superior COFI Escola Pia Mataró Jan Segura curs 24/25 Què és per vosaltres la readaptació? Què és per vosaltres la readaptació?  Lareadaptació a la competició esportiva planifica i programa el procés complet de tornada a la competició d’un/a esportista que ha patit una lesió. Índex  Introducció  Fases  Àrees de coneixement  Patologia de l’esport  Biomecànica lesiva  Piràmide estructural de la readaptació  Vídeos Introducció  “Mètode de treball que planifica la tornada a la competició de l’esportista que ha patit una lesió” Moment Tractament Tornada la lesional terpèutic: curació competición biològica esportiva Tornada progressiva a la competició Introducció  “Mètode de treball que planifica la tornada a la competició de l’esportista que ha patit una lesió” Moment Tractament Tornada la lesional terpèutic: curació competición biològica esportiva Tornada progressiva a la ?????? competició Fases (Romero i Tous, 2011) Àrees de coneixement en les que es basa la readaptació  Patología de l’esport Lesions habituals en cada pràctica esportiva  Biomecànica lesiva Mecanismes de lesió propis d’un esport  Fisiologia de l’exercici Metabolisme energètic i adaptacions orgàniques  Qualitats físiques Condicions físiques necessàries en un esport  Característiques de l’esport Tipus d’esport, gestos esportius, aprenentatge motriu i coordinació  Teoría de l’entrenament Principis de l’entrenament i planificación de la readaptació Patología de l’esport  Clínica: signes i símptomes  Característiques de la lesió:  Amb IQ?  Material quirúrgic?  Cicatriu externa?  Anatomia de la zona lesionada  Fisiopatologia del teixit lesionat: procés de recuperació a nivell muscular, tendinós, lligamentós, cartilaginós, òssi…  Biomecànica lesiva Mecanisme lesiu: Gest únic (esport cíclics i acíclics) Varis gestos (esports mixtes) Biomecànica de l’estructura lesionada en els gestos esportius: Tensions de tracció Tensions de compressió Tensions per torsió Tensions per cisalla Propietats biomecàniques dels teixits lesionats: Múscul, tendó, lligament, cartíleg, òs… Biomecànica lesiva: Podem prevenir? Contacte vs no contacte… Piràmide estructural de la readaptació Rendiment Coordinació Capacitats cognitives Capacitats perceptiu-motrius Capacitats neuromotrius Capacitats motrius  Rendiment Coordinació (control i regulación accions motores) Capacitats cognitives (atenció, concentració, presa decisions, resolución problemes) - processos mentals Capacitats perceptiu-motrius (equilibri – sist. Vestibular, cap. Reacció, cap. Coordinatives) Capacitats neuromotrius (Fmàx, vel, Fexpl., flexibilitat) Capacitats motrius Proposta d’exercicis per grups de 4!  Proposeu un exercici de readaptació d’una lesió “X” de l’esport que volgueu, de cada punt de la piràmide estructural de la redaptació. Teoria de l’entrenament  Planificació a partir dels objectius proposats  Adaptació als principis generals de la readaptació (Manno, 1994):  La continuïtat de l’entrenament  La progressió de la càrrega  Multilateralitat i polivalència  Periodització  La preparació d’una sessió  La progressió d’una càrrega: del treball general al competitiu Característiques de l’esport  Coneixement dels gestos específics de l’esport  Determinat nº de gestos?  Gestos ilimitats?  Medi en que es desenvolupen les accions:  Tipus de superficie?  Col·laboració?  Oposició?  Espai compartit? Conceptes de mecànica relativa als teixits de l’aparell locomotor  Músculs i nervis: generadors d'energia  Ossos, cartílags i lligaments: resistència estructural per suportar les forces aplicades sobre el cos. Conceptes de mecànica relativa als teixits de l’aparell locomotor  Músculs i nervis: generadors d’energía  Ossos, cartílegs i lligaments: resistència estructural per suportar les forces aplicades sobre el cos. Conceptes de mecànica relativa als teixits de l’aparell locomotor  Músculs i nervis: generadors d'energia  Ossos, cartílags i lligaments: resistència estructural per suportar les forces aplicades sobre el cos.  La mecànica és la branca de la física que estudia el moviment, l’equilibri i la deformació dels cossos, i les forces que ho provoquen. Conceptes clau del comportament biomecànic dels teixits  Elasticitat: capacitat d’un material sòlit de suportar forces externes, deformant-se depenent de la proporció de la força aplicada i tornar a l’estat original un cop es deixa d’aplicar aquesta força. (varia amb % col·lagen)  Plasticitat: Implica deformacions permanents en els materials després de suportar càrregues mecàniques que superen un determinat valor.  Viscositat: comportament dels fluids caracteritzat per dissipar l'energia aplicada sobre un material. Es tracta d’una mesura de la resistència al flux degut ala fricció interna entre les seves partícules. Concepte relacionat amb la quantitat de líquid que posseeix un teixit. (varia amb % d’aigua)  Viscoelasticitat: propietat dels materials que poden dissipar a la vegada que emmagatzemar l’energia mecànica de deformació, comportant-se com un fluid a la vegada que un sòlit. · Representació de la curva típica de tensió – deformació d’un teixit elàstic Conceptes clau del comportament biomecànic dels teixits  Compliància: capacitat d’un material per ésser deformat. Deformació dins els límits elàstics.  Stiffness o rigidesa: resistència d’un teixit a la deformació. (Mòdul de Young) Corba d’histèresi elàstica d’un teixit. Demostra major elongació del teixit en el moment que es retira la força aplicada. Si la histèresis és menor, les dues fletxes estarien més juntes (gran elasticitat i energia elàstica) A major histèresis, menor força elàstica. Propietats dels teixits  Os: El col·lagen li proporciona flexibilitat i resistència a càrregues per tracció. Les sals minerals li aporten duresa, rigidesa i resistència a càrregues per compressió.  Cartílag: és una espècie de gel consistent que es manté en posició mitjançant una malla constituïda per col·lagen i elastina. El cartílag hielí és el més present al cos humà, situat a les articulacions augmentant les àrees de contacte i reduint la fricció. Posseeix gran elasticitat, flexibilitat i resistència sobretot en càrregues per compressió. Molt viscoelàstic. Propietats dels teixits  Lligaments: 90% compostos de col·lagen el qual és molt resistent a la tracció. Per això és molt similar al tendó (> elasticitat i rigidesa). No obstant n’hi ha d’altres com el lligament groc de la columna vertebral que està compost per elastina (66% col·lagen) i és més deformable. Major compliància que el tendó. Les seves fibres no estan alineades com sí que ho estan les del tendó.  Tendó: Teixit connectiu que transmet la força generada de la zona contràctil dels músculs cap als ossos. Generalment creua una articulació així que permet moviments articular ràpids. Capacitat propioceptiva + emmagatzematge d’energia durant el moviment. Les seves fibres segueixen la formació longitudinal del seu teixit seguint la línia de força del múscul. Resistents a la tracció i flexibles. Alta stiffness (teixit rígid). Teixit viscoelàstic (permet extensibilitat a velocitat lentes i stiffness en velocitats altes).  Les accions de squat i lunge de gran intensitat realitzades amb tecnologia inercial suposen un gran estrès pel tendó rotulià.  Això permet augmentar la síntesi de col·lagen i miofibril·les. Propietats dels teixits  Múscul: És el teixit més abundant del cos humà (40-45% del pes corporal) i en tenim 430. Estructura principal: fibra muscular, que consisteix en moltes miofibril·les (unitat de contracció).  Tipus de contracció muscular:  Isomètrica (no moviment)  Anisomètrica  Concèntrica (en direcció a la línia de les fibres musculars – el múscul s’escurça)  Excèntrica (el múscul és estirat degut a una resistència imposada) Tipus de càrregues lesives Mecanismes de lesió: Agut vs sobreús  Agut: provocat per una càrrega aïllada. Excedeix la resistència fisiològica d’una estructura.  Sobreús: No depèn d’una acció concreta d’una sola càrrega en un instant determinat, sinó que resulta de l’acumulació de càrregues repetides al llarg del temps. Actuen la histèresis i la “relaxació de tensions”.  Es pot donar una pèrdua d’energia elàstica (acumulació de histèresis) davant l’aplicació d’una càrrega concreta repetida al llarg del temps. El que pot deformar el teixit en > % que la primera vegada que va ser deformat per aquella càrrega (plasticitat). Mecanismes de lesió: Agut vs sobreús  Relaxació de tensions: Relacionat amb la diapositiva anterior. L’augment de la histèresis és deguda a que els materials viscoelàstics experimenten una relaxació de les tensions necessàries per mantenir una tensió i que són realitzades en gran ROM. Poden provocar una deformació plàstica severa o ruptura total. Mecanismes de lesió: Agut vs sobreús  Relaxació de tensions: Relacionat amb la diapositiva anterior. L’augment de la histèresis és deguda a que els materials viscoelàstics experimenten una relaxació de les tensions necessàries per mantenir una tensió i que són realitzades en gran ROM. Poden provocar una deformació plàstica severa o ruptura total.  Les accions excèntriques són les que millor poden evitar que la fatiga provoqui un augment de la histèresis dels músculs involucrats Mecanisme lesiu: Contacte vs no contacte - Mecanismes lesius “+ controlables”, - Biomecànica molt diversa, canvis de direcció, fintes, equilibri, peu al terra o no, arrancades, caigudes a una cama... estructura cognitiva (oponent)... Mecanisme lesiu: Contacte vs no contacte - Durant la readaptació de la lesió d’isquiosural s’haurà de començar per sobrecarregar de manera progressiva la transició exc-conc del final de la oscil·lació de l’sprint. - En primer lloc treballant accions elàstiques i anar passant a més reactives, on s’escurci el temps per passar d’accions excèntriques a concèntriques Gravetat lesiva  Classificació per Ekstrand i Gillquist,1983.  Lesió menor: absència d’entrenament o competició per 7 dies o menys  Lesió moderada: absència d’entrenament o competició a partir de 8 dies fins a un mes.  Lesió important: absència d’entrenament o competició per més d’un mes. Factors de risc de lesió  Classificació segons Thacker et al. (2003)  Factors de risc extrínsecs:  Són aquells que no tenen relació directe amb l’esportista. Sí tenen a veure amb l’esport, l’equipament, la superfície de joc, el calçat, la supervisió d’activitats, les condicions climàtiques, la programació i planificació de l’entrenament i per acabar el reglament esportiu.  Factors de risc intrínsecs:  Són aquells que estan relacionats directament amb el/la esportista. Factors com l’edat, el nivell d’experiència amb l’esport, característiques morfològiques, postura estàtica, laxitud articular, pronador o supinador, fatiga muscular, pobre propiocepció, gènere, > del angle Q en dones esportistes, nivell d’estrògens, ovulació, proporció de força muscular entre quàdriceps i isquiosurals, predisposició genètica, factors psicològics i historial lesiu. Diferències de gènere  Dones > lesions articulars (especialment a genolls i concretament LCA) Ostenberg i Roos, 2000.  PERQUÈ???  Anatòmicament còndils femorals més esfèrics, escotadures intercondílies més estretes, pelvis més ample (> angle Q de la pelvis que predisposa al valgo), una major laxitud articular, menys col·lagen a LCA que homes, factors hormonals,i en quant a l’entrenament presenten menor control motor i força muscular.  També tenen posicions en futbol i bàsquet de menys flexió de genoll i pelvis el que permet una sol·licitació més ràpida del quàdriceps (per sobre dels isquios) portant a forces de reacció anteriors i > tensió al LCA. Diferències de gènere Diferències de gènere i menstruació Augment de lesions  Imatge que ens mostra un procés normal de la fluctuació hormonal del cicle mensutral vs un cicle menstrual amb consum d’anticonceptius orals. La dona esportisa  Estrògens augmenten la laxitut dels teixits (lligaments sobretot) provocant un augment en la probabilitat de lesió.  La fase ovulatoria presenta més risc de lesió al haver-hi un augment significatiu en l’alliberament d’estrogens al cos de la dona.  L’entrenament neuromuscular i factors de risc de lesions.  Fort i Romero, 2013. La coordinació neuromuscular  Meinel i Schnabel (1987) la defineixen com la capacitat de controlar i regular moviments.  Dos claus: l’equilibri i l'harmonia.  Equilibri: l’acció coordinada necessitarà d’una força resultant equilibrada en la realització de l’acció  Harmonia: moviment suau i adaptat al context  Premisses de l’entrenament neuromuscular: 1. Oferir a l’esportista un ampli ventall de situacions diferents (variabilitat de tasques) 2. Progressió en la complexitat de les tasques. La coordinació serà clau per regular la velocitat, l’agilitat i el salt (Freitas, 2016) 3. Detallar el tipus de valoració que farem servir per poder controlar la progressió de la coordinació neuromotora. La coordinació neuromuscular  Habilitat bàsiques a desenvolupar dins el treball de coordinació:  Salts amb recepcions  Equilibri amb i sense pertorbacions  Accions de gir  Desplaçaments de diferents característiques  Acceleracions i desacceleracions  Canvis de direcció (COD)  D’altre banda hauríem de tenir en compte els moviments específics de l’esport (control orientat, xut, dribbling, passades, remat de cap...)