Psicopatología Infanto-Juvenil PDF

UNIT 1: INTRODUCTION 1.Understanding mental health 1.1-Definitions - Health: complete state of physical, mental and social well-being, not just the absence of the disease - Mental Health: a State of well-being when individuals realize their personal potential, cope with life's demand...

UNIT 1: INTRODUCTION 1.Understanding mental health 1.1-Definitions - Health: complete state of physical, mental and social well-being, not just the absence of the disease - Mental Health: a State of well-being when individuals realize their personal potential, cope with life's demands, and achieve social adjustment. - Signs of vulnerability: risk factors: biological, psychological. Early detections is crucial for prevention. 1.2-Introduction 1.2.1. Origins of child and adolescent psychopathology (1900) - Children have their owns ways of thinking. Feeling and behaving. *Suicide rates in the USA (no important x examen)* *Leading cause of mortality: suicide is on of the leading causes of death in the 15-19 age group, accounting for 17% of deaths.* *Gender disparity: 70% of suicides in this age are group male.* - The adult model of physiopathology, assessment, and treatment cannot be directly applied to children. - This population requires distinct considerations in conceptual, methodological, and practical aspects. - It is crucial to apply a developmental perspective to difference between normal and abnormal behavior of children. - Els adults tenen uns simptomes I els infants un alter (la rabia) 1.2.2. impact of child physiopathology - Child and adolescent psychopathology affects 13-22%, and half of adult mental health disorders before turning 18. - The prevalence tends to increase with age and is influenced by socioeconomic status, gender, and cultural factors. - Els adults es diagnostiquen més tard. 1.2.3. Assessment and diagnosis - Effective assessment involves intensity, frequency, and duration symptoms, and considering various informants. - Diagnostics approaches include dimensional (focusing on symptom severity), categorical (Relying on specific diagnostic criteria), and the transdiagnostic model (addressing shared symptoms across disorders). 1.3.- Diagnosis and classification 1.3.1. Dimensional approach: - Si ens immaginem una línia recta el 0 és 0 ansietat I arriba un punt que l'ansietat ens desborda. Dins de la normalitat hi ha gent que viu més atacat I d'altres més tranquils però arriba un moment que això és patològic, dit transtorn de l'ansietat (algo que ens afecta més enllà)el mateix simptome si desborda és transtorn. - Focuses on grups of symptimos or syndormes obtained from problems checklist CBCL és el qüestionari per el pares, TRF és el qüestionari del teacher, I el YSR és el questionary per el pacient a partir de 11 anys. 1.3.2. Categorical approach - International statistical classification od¡f diseases and realt - DSM-5-TR diagnostical and statistical manual of mental disorders llibre de consulta americà per diagnosticar DSm5 - Agrupa un conjunt de símptomes per diagnositicar un transton, o ho compleixs o no. - Transdiagnostic approach No ens centrem am bel que és different sinó el que és comú. Dos transtons passin al mateix moment no és casualitat (depressió-ansietat). Lanorexia, bulimia per exemple tenen moltes similituds 1.3.4. Transdiagnostic model approach - Overview: focuses on underlting pshycological processes common across various disorders rather than specific diagnostics symptoms. - Key principals: -No ens centrem am bel que és different sinó el que és comú. Dos transtons passin al mateix moment no és casualitat (depressió-ansietat). Lanorexia, bulimia per exemple tenen moltes similituds -Shared processes: targets common mechanisms like emotional regulation and -Dysfunctional though patterns. -Diagnostic flexibility: addresses symptoms that may not fit nearly into a single diagnosis -Mechanism-based tratement: develops interventions targetinf underlying processes - Prevention and management: -helps in early intervention by addressing underlying issues. - Examples of transdiagnostic processes: -Emotional regulation: issues seen in depression, anxiety, borderline personality disorders. -Dysfunctional cognitions: negative thought patterns affecting multiple disorders. -Experiential avoidance: avoiding uncomfortable thoughts and feeling present in anxiety, OCD, PTSD. - Benefits: -Integrates treatment: focuses on underlying mechanisms for a holistic approach. -Adaptability: allows for personalized and flexible interventions. T2- NEURODEVELOPMENTAL DISORDERS (I): INTELLECTUAL DISABILITIES **1.TRASTORNS** - Trastorn del desenvolupament intel·lectual - Autisme - Adhd - Trastorn de l'aprenentatge - Trans [1.1Defició] - Els símptomes apareixen abans dels 18 anys (onset in the developmental period). - Abans de l'època de l'escola [1.2. Característiques:] - Dèficits del desenvolupament o diferencies de la maduració del procés cerebral - Impacte personal, social, acadèmic o del funcionament general [1.3. Diagnòstic ] - Han d'aparèixer símptomes I han de tenir un impacte per ser considerats trastorns [1.4. Concurrència] - Autisme va molt lligat amb desenvolupament intel·lectual més baix - TDH lligat amb dificultat d'aprendre [1.5.Presentació clínica] **2. TRANSTORN DEL DESENVOLUPAMENT INTEL.LECTUAL (ID) (discapacitat intel.lectual)** - *Intellectual development disorder* - *Global developmental delay* - *Unspecified intellectual development disorder* [2.1. Intellectual development disorder ] 2.1.1. Definició: - Retràs d'adquisició d'habilitats cognitives que tenen un impacte en l'aprenentatge, la memòria I afecta al coeficient intel·lectual. habilitats cognitives, motores socials I del llenguatge. 2.1.2. Característiques: - Abans amb bel DSM4 el retràs mental es posava el foco al coeficient intel·lectual (Escales wesler) si tenies menys de 70 tenies retràs. Ara amb el DSM5 també s'avalua el QI però també vol saber com aquesta persona amb retràs s'adapta al seu entorn (no és lo mateix una persona que ha d'estar vigilada per un adult tota l'estona que no pas algú que pot fer una feina protegida I que agafi el mateix bus cada dia). Hem de veure l'adaptació conceptual, social Ia pràctica - Es diagnostica abans dels 18 anys - Els que complien els criteris de retràs mental ara es diu que tenen trastorn al desenvolupament intel·lectual. 2.1.3. Tests d'intel.ligència - WISC (per capacitat intel.lectual) , Kaufman(si vols saber el nivell intellectual com a característica de la persoanlitat), Wechsler - La intel.ligència té un component hereditari - Un ambient empobrit pot afectar negativment 2.1.3. - Vineland - DABS 2.1.4. IQ: - Low intellectual functioning IQ≤70 Types ID: - Mild id (iq 50-69) - Moderate id (iq 35-49 - Severe id (iq 20-34) - Profund id (iq 0-20) - De 70-79 no tenen un retràs però els hi costa *El que afegeix el DSM5 a la discapacitat intel·lectual és que no és només el número del IQ sinó que també com s'adapta en l'àmbit social, a nivell pràctic amb les habilitats de la vida diària* 2.1.5. Diagnosis de dèficit intel·lectual - Dèficit intel·lectual (menys de 70 a IQ) - Dèficit d'adaptació - Ha de ser diagnosticat durant els anys del període del desenvolupament *Ha d'haver-hi un consens entre la l'ull clínic I el DSM5* 2.1.6. A quanta població afecta - 1-3% (hi ha estudis que donen 1 I d'altres que en diuen 3) - N'hi ha més en nois que en noies - N'hi ha més als països pobres - La majoria és lleu - Hi ha un gran component genètic - Algunes prenatals si la mare condueix alcohol durant l'embaràs 2.1.7. Desenvolupament i cura - Onset: passa durant el període del desenvolupament - Early signs: retarda la part motora, de llenguatge, les habilitats socials - Genetic syndroms: diferents faccions facials o patrons de conducta - Acquired forms: pot seguir trauma, malaltia o perdre la part cognitiva - Progression: generalment no progressiu però algunes condicions poden empitjorar amb el temps - Intervention: suport des d'infants pot millorar el funcionament, revaluar la necessitat de determinar si el diagnòstic es manté apropiat. - Major neurocognitive disorders: pot ser però - Communications and learingi disorders: Per va [2.2. Global developmental delay ] És com sel's hi diu als infants de menys de 5 anys i encara no poden valorar amb un test estandarditzat que tenen ID. [2.3. Unspecified intellectual development diorder] Aquests es diuen amb més de 5 anys només pot avaluar l'IQ i la part adaptativa serà categoritzat com a no-específic. **3. AUTIMS SPECTRUM DISORDER (ASD)** 3.1. Definició: - Dèficits en la comunicació social i la interacció social juntament amb un patró de conducta repetitiva i interès restringit 3.2. Característiques: - Tenen obsessió amb un tema i tenen un interès desmesurat per aquest, fan col·leccions busquen a internet. - Aquests símptomes estan presents des del desenvolupament primerenc - Abans es deia autisme ara trastorn de l'espectre autista - Les noies és més difícil diagnosticar-les perquè saben posar-se millor aquesta "màscara social" on segueixen patrons socials que no s'identifiquen tan bé com amb els nois - Eugen Bleuler és la primera en diagnosticar i en dir autisme (suïssa) però ho categoritzen dins de l'esquizofrènia a 3.3. Símptomes: - Dificultat en mantenir converses: els hi costa començar una conversa, no tenen interès en socialitzar-se, no saben els torns que parla cadascú. - La reciprocitat social: quan tu entres a un lloc i dius bn dia, el riure social encara que no sàpigues que et diuen, aquesta part l'autista no el té - No entenen el llenguatge no verbal - Per diagnosticar-ho s'ha de mirar si tenen empatia o no, si no connecta amb l'emoció pot ser-ho - Dificultat entenent o interpretant lo no verbal els hi costa mantenir el contacte visual - Interessos restringits en temes de conversa, si tu com a terapeuta li parles d'alguna cosa que li interessa perfecte però sinó son un cofre tancat i desconnecten completament. - No entenen el doble sentit de les frases, les metàfora o les bromes o la ironia, utilitzen un llenguatge literal - Dificultat adaptant-se a diferents contexts socials 3.4. Dèficits d'interacció social: - No hi ha il·lusió amb socialitzar amb altres, no a tots els hi agrada el contacte per exemple no volen petons Acabar de copiarlos 3.5. Autisme d'acord als DSM5: -Dèficit persistent a la comunicació social i amb la interacció social, en tres àrees en concret: - reciprocitat socio-emocional - comunicació no verbal utilitzat per la interacció social -Desenvolupament i manteniment de relacions apropiades al nivell de desenvolupament -Restrictiu, patrons repetitius de comportament, interessos o activitats, dèficit en almenys en dos àrees - Repetitius i estereotipats discursos, moviments motors i utilització d'objectes - Adherència excessiva a les rutines, patrons riutalitzats o excessiva residència al canvi - Molt restringits i fixats interessos - Hiper o hipo activitat sensorial o interessos inusuals de inputs sensorials, els hi pot fer molt fàstic certs tactes del menjar, o necessitar una joguina al costat, que els hi molesti molt la llum, el so massa fort\... -Símptomes han d'estar present a la infància -Símptomes límits i imaprts en cada funcionament -Que no sigui cap altra malaltia intel·lectual i retard de desenvolupament global 3.6. Specify corrent severity: - Necessita poc suport/ - Necessita suport/ - Necessita molt suport S'ha d'especificar si: es necessita acompanyament discapacitat intel·lectual S'ha d'especificar si: - està associada amb una una condició genètica/ ambiental o mèdica - està associada amb neurodesenvolupament mental o problemes de conducta s'ha d'especificar si - si hi ha catatònia (més d'una malaltia associada amb la ment) 3.6. Diagnostic evaluation: Punts d'informaicó - observacions clíniques - els cuidadors - Història del cuidador - Autoinformes (quan sigui possible) Enfocament d\'avaluació: Observacions prolongades Entorns naturals per avaluar l\'impacte en la interacció social Avaluació: El judici clínic és clau Combinació d\'informació, no només puntuacions del qüestionari T3- NEURODEVELOPMENTAL DISORDERS (II): ATTENTION DEFICIT HYPERACTIVITY DISORDER, SPECIFIC LEARNING DISORDER, MOTOR DISORDERS. **1.TRANSTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT** - Trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat (TDAH) - Altres trastorns especificat per dèfit d'atenicó/hiperactivitat - Transtrons per dèficit d'atenció/hiperactivitat no especificat **2.TDAH** 2.1. Definició: - El TDAH és una condició del neurodesenvolupament caracteritzada per una falta d\'atenció i/o hiperactivitat/impulsivitat freqüent, generalitzada i perjudicial (APA, 2013). 2.2. Característiques: Símptomes bàsics: Inatenció, hiperactivitat i impulsivitat Origen: Neurobiològic Funcionament neuropsicològic anormal i correlacions neurobiològiques Prevalença: 7,2% dels nens en edat escolar (DSM-5-TR) Freqüència: 10:1 (nens: nenes) Comorbilitat(més de dos malalties a l'hora): Alta coexistència amb trastorns emocionals, conductuals i d\'aprenentatge 2.3. Històricament: 1902 George Still, artículo en The Lancet - Diagnóstico de "déficit de control moral" - Diagnóstico de "déficit de control moral" - Estado de un problema biológico más que moral 1937 Bradley, descubrió la Benzedrina (anfetamina) - Uno de los primeros medicamentos estimulantes utilizados para tratar el TDAH Década de 1960 Clements & Peters, "disfunción cerebral mínima" - No todos los niños mostraron lesiones físicas observables "Síndrome hipercinético de la infancia" en la CIE-9 1980 Se reconoce la falta de atención DSM-III, Trastorno por déficit de atención con o sin hiperactividad DSM-IV y DSM-5, Trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) 2.4. Símptomes bàsics Desatenció, hiperactivitat, impulsivitat Inici abans dels 12 anys Durada mínima dels símptomes 6 mesos Present en més d\'un context Que condueix a un deteriorament funcional 2.5. Subtipus (DSM) Presentació combinada: te els tres, hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d'atenció. És el que es diagnostica més (TDAH) Predominantment desatenció (ADD): només té dèficit d'atenció, no hiperactivitat ni impulsivitat (TDA) Predominantment hiperactivitat/impulsiu: no té dèficit d'atenció però té hiperactivitat i impulsivitat. 2.6. Presentació clínica Informació d\'almenys dos contextos (El professorat és clau) Valoració psicològica i mèdica Valorar la comorbilitat (dos subtipus junts) El diagnòstic ha de ser recolzat per escales psicomètriques Important: És fonamental avaluar l\'entorn familiar; Els nens poden comportar-se de manera similar als que tenen TDAH quan els pares són caòtics o inconsistents, o quan són víctimes d\'abús o negligència. Ignorar aquests factors sovint condueix a un diagnòstic errònia. [Desatenció] 1\. Dificultat per prestar atenció als detalls i els conseqüents errors de negligència 2\. Dificultat per mantenir l\'atenció en tasques o activitats 3\. Lluitar per escoltar quan es parla 4\. Lluitar per realitzar i acabar tasques o activitats 5\. Dificultat per organitzar tasques i activitats 6\. Evitar les tasques que necessiten més esforç mental 7\. Col·locar malament els objectes necessaris per realitzar tasques o activitats 8\. Distractibilitat per estímuls externs 9\. L\'oblit de les activitats diàries 2.7. Hiperactivitat o impulsivitat 1\. Moure o tocar les mans o els peus o retorçar-se al seient 2\. Dempeus quan s\'espera que romangui assegut 3\. Córrer o escalar (sobretot en nens) o sentiments subjectius d\'inquietud (sobretot en adolescents i adults) 4\. Incapacitat per jugar en silenci 5\. Sovint \"en moviment\", \"accionat per un motor\" 6\. Parla inadequada 7\. Esborrant respostes abans que s\'hagi acabat una pregunta 8\. Dificultat per esperar el seu torn en jocs o activitats impulsivitat 9\. Interrompre els altres o tafanejar 2.8. Hiperactivitat i dèficit d'atenció Quan l'adolescent tingui 17 anys es demanen només 5 símptomes i que han d'estar presents almenys fins abans dels 12 anys El subtipus de presentació predominantment desatenció és més freqüent en les noies. Aquest subtipus és menys freqüent en entorns clínics i més associat al fracàs acadèmic. El subtipus desatenció s\'associa habitualment amb dificultats cognitives i retards del desenvolupament. Els pacients amb el subtipus desatenció es descriuen com: - Desorganitzats - Tranquil·la - Somiador - Sembla que està \"a l\'espai\" El subtipus hiperactiu/impulsiu és menys freqüent tant en entorns clínics com en la població general. El subtipus combinat: - Més freqüent en contextos clínics - Major associació amb ODD - Major impacte negatiu en el funcionament general que els altres subtipus. 2.9. Prevaléncia - 5-7% per a persones \Dona (10:1) Els baixos ingressos familiars van predir un augment de la probabilitat de TDAH 2.10. Diferència en les edats Tabla Descripción generada automáticamente 2.11. Transtorns Comòrbids (dos transotrns es solapen)  2.12. Curs - Per alguns és crònic - Hi ha una persistència poc clara - Hi ha casos molt més persistents (Tdah, presentacions convidades) 2.13. Associacions amb la durabilitat del símptomes - Baix rendiment acadèmic - Problemes matrimonials, divorci - Baix rendiment a la feina, sense feina - Accidents de transit - Altres trastorns psicològics 2.14. Etiologia i factors de risc - Gran força genètica (76%) - Factors prenatals - Dèficits neurobiologics 2.15. Neurobiologia - Disfunció frontal - El trastorn s\'associa a una desregulació catecolaminèrgica - Retard en la maduració cortical Trastorns de la conducta (ODD/CD) Trastorns emocionals Mal ús de substàncies Trastorn de l\'espectre autista Discapacitat intel·lectual - Comportaments antisocials desafiants i agressius - Problemes amb les relacions socials - El coeficient intel·lectual tendeix a ser inferior al de la població general Problemes específics d\'aprenentatge - Problemes de coordinació - Retard específic del desenvolupament - Poca autoregulació emocional - Té trastorns impulsius (i té un impacte) però no té suficients símptomes d'inatenció (per exemple) - Això que li passa té un impacte però no compleix tots els criteris - Especifiques que li passa 2.17. No especificat - Un TDAH que té un impacte però no expliques perquè, això a vegades es dona quan va un cas a urgències on no tens suficient temps per poder explorar bé **3.Specific Learning Disorder (SLD)** **Trastorn de l'aprenentatge** 3.1. Definició - SLD és un trastorn del neurodesenvolupament amb un origen biològic - Hi ha anormalitats cognitives a nivell de processament mental i d'entendre informacions - Ha d'estar per sota de la seva capacitat intel·lectual - Les alteracions estan associades amb les senyals de comportament del trastorns (dificultat d'aprenentatge visible) - L'origen biològic inclou interacció de la genètic, epigenètic i factors ambientals 3.2. Criteris de diagnòstic - Dificultat per aprendre utilitzant eines acadèmiques - Encara que tingui només un dèficit, ja té trastorns de l'aprenentatge - Un dels símptomes següents que han persistit durant almenys 6 mesos -Lectura de paraules inexacte o lenta i amb esforç -Dificultat per comprendre el significat del que es llegeix 3. Dificultats amb l\'ortografia -Dificultats amb l\'expressió escrita -Dificultats per dominar el sentit dels nombres, els fets dels nombres -Dificultats amb el raonament matemàtic - Les habilitats acadèmiques afectades són substancialment i quantificablement inferiors a les esperades per a l\'edat cronològica de l\'individu i causen una interferència significativa amb el rendiment acadèmic o laboral, o amb les activitats de la vida diària, tal com ho confirmen les mesures de rendiment estandarditzades administrades individualment i l\'avaluació clínica integral. - Les dificultats d\'aprenentatge comencen durant els anys d\'edat escolar, però poden no manifestar-se plenament fins que les exigències de les competències acadèmiques afectades superin les limitades capacitats de l\'individu. - Les dificultats d\'aprenentatge no s\'expliquen millor per la discapacitat intel·lectual, l\'agudesa visual o auditiva no corregida, altres trastorns mentals o neurològics, l\'adversitat psicosocial, la manca de domini de la llengua d\'ensenyament acadèmic o una instrucció educativa inadequada. 3.3. Procediments Interfaz de usuario gráfica, Texto, Aplicación Descripción generada automáticamente 3.4. Característiques associades - Els símptomes de l\'SLD (lectura, escriptura o matemàtiques) apareixen amb freqüència. - El SLD és precedit amb freqüència, en els anys preescolars, de retards en l\'atenció, el llenguatge o habilitats motrius que poden persistir i coexistir amb SLD. - Les persones amb SLD normalment (però no invariablement) mostren un rendiment baix en les proves psicològiques de processament cognitiu. - Com a grup, els individus amb el trastorn presenten alteracions circumscrites en el processament cognitiu i en l\'estructura i funció del cervell. - Tanmateix, les proves cognitives, la neuroimatge o les proves genètiques no són útils per al diagnòstic en aquest moment. 3.4. Prevalença - La prevalença de trastorns específics de l\'aprenentatge en els àmbits acadèmics de lectura, escriptura i matemàtiques és del 5% al ​​15% entre els nens en edat escolar de diferents països. 3.5.Desenvolupament i curs - Aparença i signes primerencs: SLD normalment apareix a l\'escola primària, sovint precedida per l\'any indicadors com els retards del llenguatge i les dificultats per comptar o la motricitat fina. - Variabilitat al llarg de la vida: el trastorn és al llarg de la vida, però varia en l\'expressió i la gravetat, amb dificultats de lectura, escriptura i matemàtiques que sovint persisteixen fins a l\'edat adulta. 3.6. Conducta i impacte emocional - Els individus poden evitar tasques d\'aprenentatge i experimentar malestar socioemocional, com ara ansietat i solitud, amb símptomes que canvien amb el temps. 3.7. Factors de risc - Els factors ambientals (estat socioeconòmic baix i exposició a toxines) i les predisposicions genètiques augmenten el risc de SLD, especialment entre els membres de la família. 3.8. Heretabilitat: - Alta heretabilitat per a la lectura i les discapacitats, amb estimacions superiors a 0,6, que indica un fort component genètic d\'aquests trastorns de l\'aprenentatge. Indicadors predictius: - Les deficiències primerenques del llenguatge i els problemes de conducta a l\'educació infantil poden predir dificultats posteriors en lectura i matemàtiques. 3.9. Intervenció - Les intervencions dirigides i basades en l\'evidència poden millorar les dificultats d\'aprenentatge, mentre que les condicions comòrbides com el TDAH poden agreujar els resultats de salut mental. 3.10.Problemes de diagnòstic relacionats amb el sexe i el gènere Prevalença en homes: - Els SLD són més freqüents en homes que en dones (2:1 a 3:1). Dislèxia i velocitat de processament: - Les diferències de sexe en la dislèxia poden estar influenciades per la velocitat de processament, cosa que podria explicar part de la disparitat en les taxes de prevalença. 3.11. Associació amb pensaments o comportaments suïcides Risc suïcida: - La mala capacitat de lectura està relacionada amb taxes més altes de pensaments i conductes suïcides. Conseqüències funcionals: - El SLD té com a resultat un rendiment acadèmic més baix, unes taxes d\'abandonament més altes, un augment del malestar psicològic i l\'atur. El suport social millora els resultats de salut mental. 3.12. Diagnòstic diferencial - Es diferencia de les variacions acadèmiques normals i les dificultats generals d\'aprenentatge associades al trastorn del desenvolupament intel·lectual, i pot aparèixer conjuntament amb el TDAH. 3.13. Comorbiditat - Sovint es produeix conjuntament amb altres trastorns del neurodesenvolupament i mentals. Les comorbiditats compliquen el diagnòstic però no exclouen un diagnòstic de SLD, i requereixen un judici clínic acurat. **4.Neurodevelopemental disorders** [Trastorns Motors] 4.1. Trastorn de coordinació del desenvolupament 4.2. Trastorn del Moviment Estereotípic - 4.3. Trastorns Tic -Trastorn de Tourette -Trastorn de tic motor o vocal persistent (crònic) o Trastorn de tic provisional -Un altre neurodesenvolupament Altres trastorns de tics especificats o Trastorn de tics no especificats [4.1. DEVELOPMENTAL COORDINATION DISORDER] Dèficits d\'habilitats motrius: - DCD implica un deteriorament de la coordinació, causant maldestra i dificultat amb tasques com escriure a mà, utilitzar eines i esports. - Impacte en la vida quotidiana: aquests dèficits afecten les activitats diàries, el rendiment escolar i la participació social. Inici precoç: - els símptomes comencen a la primera infància, normalment es diagnostiquen després dels 5 anys. Criteris d\'exclusió: el DCD es diagnostica quan és motor Els problemes no es deuen a una discapacitat intel·lectual, problemes visuals o trastorns neurològics. Criteri de diagnosis page25image45957536 4.1.1 Característiques associades - Els nens amb DCD poden mostrar activitats motores addicionals com la coreografia o els moviments del mirall. Es consideren immadures del neurodesenvolupament, no anormalitats, encara que el seu paper en el diagnòstic encara no està clar. 4.1.2. Prevalença i curs: - DDCafectes5%-8%delsinfants de 5-11 anys, amb una freqüència més alta en homes. Les dificultats motrius sovint persisteixen durant l\'adolescència i l\'edat adulta, afectant tasques diàries com l\'escriptura a mà i la conducció. 4.1.3. Prematuritat - El baix pes al néixer i l\'exposició prenatal a l\'alcohol estan relacionats amb la DCD. La disfunció cerebel·losa i els efectes genètics compartits amb altres trastorns del neurodesenvolupament (per exemple, el TDAH) poden tenir un paper important. 4.1.4.impacte funcional i comorbiditat: - La DCDaltera la participació a la vida diària, afectant l\'autoestima, el rendiment acadèmic i la salut física. Sovint es produeix conjuntament amb el TDAH, l\'autisme, les dificultats d\'aprenentatge i la síndrome d\'hipermobilitat articular. page26image45934960 [4.2.TIC DISORDER ] - *Trastorn de Tourette* - *Trastorn de tic motor o vocal persistent (crònic)* - *Trastorn de tic provisional* - *Un altre neurodesenvolupament* - *Altres trastorns de tics especificats o* - *Trastorn de tics no especificats* 4.2.1. Definició - Els trastorns dels tics són una classe de trastorns neuropsiquiàtrics, caracteritzats per moviments i vocalitzacions involuntaris (és a dir, tics), que es produeixen moltes vegades al dia i no es deuen a una condició mèdica general o als efectes d\'un medicament (APA, 2013). [Moviment motor o vocalització que és:] Involuntària De sobte Ràpid Recurrent/Repetitiva No rítmica Ràfegues curtes o sèries [Diversos grups musculars] Simple o complex Transitòria o crònica Urgència premonitòria Es poden classificar entre simples (moure l'ull) o complexes (saltar) La gent amb tics té urgència premonitora que es una espècie de formigueig que diu que el tic arriba 4.2.2. Característiques - Touretts disorders: abans dels 18 - Crònic persistent motor o vocal tic disorder - Provisional: pot aparèixer els dos tipus de tics però la freqüència és de menys d'un any 4.2.3.Tics motors - Tics es poden dividir entre simples i complexes - Els simples: son moviments ràpid i de sobte que afecten a un múscul o un grup de músculs molt reduïts, duren mil·lèsimes de segons i normalment estan a la cara o al coll - Els complexes: moviments més elaborats, més grups musculars i poden ser moviments intencionats, com ara saltar o ajupir-se. Duren segons [Pot portar a patrons de conducta] - Copropraxia estirant els pantalons - Echopraxia repetir o imitar un moviment fet per una altre persona - Auto-lesionar-se picar-se a un mateix al cap Els tics tenen una trajectòria progressiva, que es diu rostro caudal, va de la cara al tors i després a les extremitats 4.2.4. Tics vocals [Vocals simples ] - Involuntaris - A la musculatura laringofaringea - Implica un procés lingüístic poc elaborat i que no hi hagi emissió de paraules [Vocals complexes] - Coprolàlia dir comentaris ofensius i insultar - Palilàlia repeteixen les paraules que ells mateixos diuen - Echolalia repeteixen les paraules dels altres  4.2.5. Diagnòstic DSM5 - Primer s'ha de saber si compleix amb les característiques de Touretts si no el teu es mira si te el persistent i si no el té (Que no estan presents en un anys seguit) Desprçes el persistenet Després es mira si *Cinc categories principals i jerarquia del diagnòstic* Trastorns de tics - Trastorn de Tourette's tics motors i vocals presents des de fa més d'un any - Trastorn de tic motor o val persistent (crònic) presents tant de motors com vocals per a més d'un any. - Trastorn de tics provisional tics presents des de fa menys d'un any. Trastorn de tic especificat si altres criteris no s'ajusten Trastorn de tic no especificat si els altres criteris no encaixen *Diagnòstic basat en quatre criteris:* Criteri A Presència de tics motors, tics vocals o tots dos. Criteri C inici abans dels 18 anys. Criteri Dcap causa coneguda (una altra afecció mèdica o consum de substàncies). Criteri Eun cop diagnosticat amb un trastorn de nivell superior, no es poden fer diagnòstics de nivell inferior. *Diagnòstic de Tourette's* page32image2360336 *Tic motor o vocal persistent* *(diferencia del de tourets nomes apareix un o vocal o motor)*  *Provisional* page33image2372608 **Especificat** - El pacient pot tenir tics vocals o tots dos però per exemple es mes gran de 18 anys, no té un diagnòstic de Tourette's i tal perquè ha aparegut més tard dels 18 **Sense especificar** - Es diagnostica això perquè no hi ha suficient informació però es recomana més exploració 4.2.6. Epidemiologia - 4-12% dels infants - 3-4% tenen un tic disorder - 1% té touretts Hipòtesis del perquè els tics van i venen: - Hi ha estudis que relacionen els tics amb els ganglis vasals no ven formats i quan no tiren bé però quan s'acaba de formar pot ser que aquests desapareixen o baixin els tics - La plasticitat cerebral - Canvis hormonals - Les demandes socials i expectatives son més altes per això pot ser que aquestes pressions aprenguin a modular i suprimir els seus tics Diferències culturals - La prevalença és de l'1% - Tant els adolescents com els nens tenen 10 vegades més de possibilitats de desenvolupar tics que els adults - Hi ha 3/4 vegades més de possibilitats de tenir tics els nois que les noies 4.2.7. Age at onset usual course - 123Els tics fluctuen a la localització, complexitat , tipus, intensitat i interferència - Pot ser frustrant perquè entre 6-12 setmanes el tipus de tics, la intensitat, - A mida que els infants van creixent els tics van disminuint, aquest procés es diu reedimissió T4. DISRUPTIVE, IMPULSE-CONTROL, AND CONDUCT DISORDERS: OPPOSITIONAL DEFIANT DISORDER, INTERMITTENT EXPLOSIVE DISORDER, AND CONDUCT DISORDER. **1.TRANSTORNS** Trastorn oposició desafiant Trastorn explosiu intermitent Trastorn de conducta Altres trastorns pertorbadors especificats, de control d\'impulsos i de conducta Trastorn pertorbador no especificat, de control d\'impulsos i de conducta 1.1. Característiques: Els trastorns disruptius, de control d\'impulsos i de conducta inclouen condicions que impliquen problemes en l\'autocontrol de les emocions i els comportaments. Aquests problemes es manifesten en conductes que violen els drets dels altres (per exemple, agressió, destrucció de béns) i/o que posen a l\'individu en conflicte significatiu amb les normes socials o les figures d\'autoritat. El capítol inclou (DSM-5-TR): -Trastorn d\'oposició al desafiament (*oppositional desafiant disorder*), -Trastorn explosiu intermitent -Trastorn antisocial de la personalitat -Piromania, -Cleptomania, -Altres trastorns pertorbadors, de control d\'impulsos i de conducta especificats. -Trastorns pertorbadors, de control d\'impulsos i de conducta no especificats *Pregunta d'examen: el nen amb negativisme desafiant es salta les normes del familiars ii escolars* *I el nen amb trastorn de la conducta es salta les normes socials (cremar algo en un cole)* 1.2. Punts clau: - Més freqüents nens que noies - Normalment s\'inicia en l'adolescència infantil - Vincle de desenvolupament entre l\'ODD i el CD - Els nens amb àrea d\'ODD augmenten el risc de desenvolupar trastorns d\'ansietat i depressió. - Molts d\'aquests símptomes d\'externalització poden afectar a algunes persones de grau típic en desenvolupament. Els símptomes s\'han d\'avaluar en funció de la freqüència, la persistència, la generalització i el deteriorament funcional en relació amb l\'edat, el gènere i la cultura d\'una persona. L\'espectre d\'externalització està associat amb la desinhibició i l\'emocionalitat negativa. Alta comorbiditat amb trastorns per ús de substàncies i trastorn antisocial de la personalitat **2.Oppositional Defiant Disorder (ODD)** 2.1. Definició: - L\'ODD es defineix com un patró persistent de comportament desafiant, desobedient i antagònic cap als adults. - Aquest trastorn es defineix per l\'absència dels actes d\'agressió o conductes antisocials més greus associats a la EC. 2.2. Criteri A (segons el DSM5): [La característica essencial és un patró freqüent i persistent de:] Estat d\'ànim enfadat/irritable - Sovint perd els nervis. - Sovint és sensible o es molesta fàcilment. - Sovint està enfadat i ressentit. Comportament argumentatiu/desafiador,o - Sovint discuteix amb figures d\'autoritat o, per a nens i adolescents, amb adults. - Sovint desafia activament o es nega a complir les peticions de les figures d\'autoritat o les normes. - Sovint molesta els altres deliberadament. - Sovint culpa als altres dels seus errors o mala conducta. La reivindicació - Ha estat rancorós o reivindicatiu almenys dues vegades en els últims 6 mesos. 2.3. Criteri B (segons el DSM5): - La pertorbació afecta àrees clau del funcionament, incloses les relacions socials i l\'educació. 2.4. Criteri C (segons el DSM5): - Les conductes no es produeixen exclusivament durant el curs d\'altres trastorns de salut mental. (p. ex., trastorn de desregulació disruptiva de l\'estat d\'ànim) 2.5. Especificitat de la gravetat A (segons el DSM5): Lleu: els símptomes només es limiten a una configuració (p. ex., a casa, a l\'escola, a la feina, amb els companys). Moderat: alguns símptomes presenten el mínim de dos paràmetres. Sever: alguns símptomes estan presents en tres o més configuracions. 2.6.Característiques associades Les condicions més freqüents són el TDAH i el trastorn de conducta (CD) L\'ODD s\'ha associat amb un augment del risc d\'intents de suïcidi. 2.7. Prevalència 1%-11% (prevalència mitjana 3,3%). La taxa varia segons l\'edat i el gènere del nen. Més prevalents en nois que en noies (1,6:1) abans de l\'adolescència. 2.8.Etiologia Etiologia multifactorial: característiques del fill, interaccions parentals i factors socials Els factors inclouen: temperament difícil, dificultat per calmar i nivell d\'activitat elevat 2.9. Desenvolupament i curs d'OO Aparició precoç: - Els primers símptomes solen aparèixer a la preescolar i rarament després de l\'adolescència primerenca. Associació amb altres trastorns: - El TOD pot precedir el trastorn de conducta (TC), però no sempre. També augmenta el risc d\'ansietat i depressió. Principals símptomes: Comportaments desafiants i reivindicatius-\>Risk of CD. Estat d\'ànim irritable i perill-\>Risc, ansietat i depressió. Riscos per a adults: - Problemes amb les relacions, baix rendiment acadèmic, més estrès relacionat amb el treball i comportaments antisocials. 2.10.Factors de risc: Temperamental: Alta reactivitat emocional, poca tolerància a la frustració. Ambiental: disciplina inconsistent, criança dura o negligent, canvis en els cuidadors, problemes entre iguals. Genètica: Influències hereditàries, diferències neurobiològiques (escorça prefrontal, amígdala). Diferències culturals i de gènere: A les cultures occidentals, l\'ODD és més freqüent en els nois. A les cultures no occidentals, les taxes són similars entre sexes. La criança severa dels pares s\'associa més amb l\'ODD en les nenes que en els nens. Diagnòstic diferencial L\'ODD és menys greu que el trastorn de conducta, sense agressió, destrucció o engany. Es diferencia del TDAH, els trastorns de l\'estat d\'ànim i el trastorn explosiu intermitent en la regulació emocional. Comorbilitat L\'ODD és freqüent en nens amb TDAH i sovint precedeix a la CD. També està relacionat amb l\'ansietat, la depressió i l\'abús de substàncies T5. ANXIETY DISORDERS: SEPARATION ANXIETY DISORDER, SPECIFIC PHOBIAS, SOCIAL ANXIETY DISORDER, PANIC DISORDER, AND GENERALIZED ANXIETY DISORDER **1.TRANSTORNS** - Separation Anxiety Disorder: por excessiva a la separació de les figures d\'aferrament. - Selective Mutism incapacitat per parlar en situacions socials malgrat parlar en altres contextos. - Specific Phobias: por intensa o evitació d\'objectes o situacions específiques (per exemple, animals, alçada). - Social Anxiety Disorder: atacs de pànic recurrents que provoquen una preocupació persistent pels atacs futurs. - Panic Disorder: atacs de pànic recurrents que provoquen una preocupació persistent pels atacs futurs. - Generalized Anxiety Disorder: preocupació persistent i excessiva en múltiples dominis. **2.ANXIETY DISORDERS** 2.1. Definició: - Trastorns caracteritzats per una por i ansietat excessives juntament amb alteracions del comportament. 2.2. Por vs ansietat: - Por: resposta emocional a la immediata, real o percebuda a les amenaces - Ansietat: anticipació de futures amenaces, normalment relacionada a la tensió muscular i vigilància. Evitació (situacions, llocs o estímuls)= característica bàsica - Els trastorns d\'ansietat difereixen de la por normativa del desenvolupament per ser excessius o persistint més enllà dels períodes adequats per al desenvolupament. Expectativa d\'amenaça: preocupació, rumiació, anticipació ansiosa, pensaments negatius. Queixes físiques/dificultat per dormir. **3. SEPARATION ANXIETY DISORDERS** Por o ansietat excessiva envers la separació de casa o les figures d'aferrament (pares), desproporcionada respecta al nivell del desenvolupament. 3.1. Símptomes (requereix almenys complir tres per diagnosticar) - Estres recurrent durant la separació o el moment anticipat. - Preocupar-se per el benestar o la mort de les figures de apego - Por als esdeveniments (perdre's, que els raptin\...) que pugin fer que no es tornin a veure - Resistència a quedar-se sol lluny de les figures adjuntes - Conductes d'aferrament, dificultat per estar sol a un ascensor - Rebuig persistent a dormir sol fora de casa. - Malsons relacionats amb les pors a la separació. - Símptomes físics (per exemple, mal de cap, nàusees , taquicàrdia) durant la separació. 3.2. Duració Al menys 4 setmanes als infants, típic als sis mesos o més en adults. 3.3. característiques associades - Tristesa, dificultat per concentrar-se i rebuig social - Por a diversos perills, nostàlgia i rebuig escolar. - Possible conducta agressiva quan s'obliga a separar-se - Els adults poden mostrar dependència i comunicació freqüent amb les figures d'aferrament 3.4.Prevalència - Infants: 4% de prevalença més alta amb nenes durant els anys escolars - Adolescents: 12 mesos de prevalença 1,6% - Adults: 12 mesos de prevalença de 0,9-1,9%, més alt en noies. - L'inici es pot produir a la infància; curs fluctuant amb períodes d'exacerbació. 3.5. Factors de risc i pronòstic Estrès vital - Es desenvolupa després d'ansietat o una pèrdua important de la vida (divorci de pares, mort d'algú proper..) - L'assetjament escolar a la infància Influència parental - antecedents de sobre protecció i intrusibitat vinculats al trastorn. Heretabilitat - estimada en un 73%, més alt en noies. Conseqüències funcionals - limitacions en les activitats independents: evitar l'escola, les colònies i dificultats per dormir sol - els símptomes poden ser debilitats i restringir el funcionament diari Comorbiditat - infants: més comunament amb trastorn d'ansietat generalitzada i fòbia específica. **4. SPECIFIC PHOBIAS** 4.1. Característiques clau - por a ansietat intesa pròpia d'una situació o obejcte concret (Criteri A) - la resposta ha d'estar marcada i diferir de les pors normals 4.2.Estímul fòbic - les categories inclouen animals, entrons naturals, contextos situacionals.. etc - la por pot variar amb la proximitat i es pot desencadenar per la presència p anticipació real a l'estímul fòbic 4.3. atacs de pànic - la por pot manifestar-se com a atacs de pànic de símptomes complets o limitats - l'ansietat és generalment immediata en trobar-se amb l'objecte o la situació fòbica (criteri B) 4.4.Comportament d'evitació (criteri C) - els individus eviten activament les situacions temudes o experimenten una ansietat intesna si no podern evitar-les. - L'evitació pot ser manifesta (evitar imatges d'objectes temuts) 4.5.Durada i impacte - La por o l'ansietat és persistent, normalment dura 6 mesos o més (criteri E) - Ha de caudar malestar clínicmanet significatiu o determirament del funcionament. (criteri F) 4.6. Respostes fisiològiques: 4.7.Associacions neurològiques: 4.8. Prevalència: 4.9. Desenvolupament i Curs 4.10. Factors temperamentals: **5. SOCIAL ANXIETY DISORDER** 5.1. Característiques clau - Por o ansietat marcada o intesa en situacions socials on l'individu pot ser avaluta per altres. - En els nens, la por s'ha de produir en entorns d'iguals (Criteri A) 5.2. Avaluació negativa - Por a ser jutjat com a ansiós, dèbil o boig (ETC) - Preocupació per mostrar símptomes d'ansietat (per exemple tremolor) (criteri b) 5.3. Provocació de la por - Les situacions socials gairebé sempre desencadenen por o ansietat (Criteri C) - Variabilitat en el tipus de por (ansietat anticipada, atacs de pànic) 5.4. Comportament d'evitació - Sovint els individus eviten situacions temudes o les suporten amb una ansietat intensa (Criteri D). - L'evitació pot ser extensa o subtil 5.5. Judici de la por - La por és desproporcionada al risl real d'avaluació negativa (Critri E) - El context sociocultrual importa 5.6. Durarda i impacte - Símptomes típicament duren almenys 6 mesos - Ha d'interferir de mamra significativa en el funcionament diari o provocar un malestar clínicament significatiu 5.7. trets de comportament - Assertivitat inadequada o submissió excessiva - Postura corporal rídiga, contacte ocular inadequat i veu suau. - Timidesa o abstinència; converses d'autorevelació limitades 5.8. Impacte en les opcions de vida - Preferència per llocs de treball amb contacte social mínim. - Residència més llarga a casa; retards en el matrimoni i la planificació familiar. 5.9.Automedicació Ús comú de substàncies (per exemple, alcohol) per fer front a l\'ansietat. 5.10. Respostes físiques Enrogiment com una resposta de distintiu. 5.11. Prevalència: - Mediana a Europa: 2,3%. - Major prevalença en dones. Desenvolupament i curs: - Edat mitjana d\'inici: 13 anys; 75% entre 8 i 15 anys. - Pot seguir experiències estressants o desenvolupar-se de manera insidiosa. 5.12. Factors de risc i pronòstic: - Trets predisposants: inhibició conductual, por a l\'avaluació negativa. - Influències ambientals: experiències socials negatives, adversitat infantil. 5.13. Factors genètics: - Trets hereditaris; augment del risc entre els familiars de primer grau. 5.14. Conseqüències funcionals Impacte sobre la vida: augment de la baixa escolar, disminució del benestar i menor qualitat de vida. 5.15. Diagnòstic diferencial - Timidesa vs.Trastorn d\'Ansietat Social - Trastorns relacionats: condicions com ara l\'agorafòbia, el trastorn d\'ansietat generalitzada i el trastorn d\'ansietat per separació poden compartir símptomes amb el SAD. 5.16.Comorbilitat amb trastorns de la personalitat: - SAD sovint es solapa amb un trastorn de la personalitat evitable, - Condicions mèdiques i psicològiques: altres problemes mèdics (p. ex., malaltia de Parkinson) i trastorns com l\'ODD poden presentar símptomes d\'ansietat social 5.17. Comorbilitat - Sovint es produeix amb altres trastorns d\'ansietat, trastorn depressiu major i SUD. **6. PANIC DISORDER** 6.1. Característiques - Atacs de pànic inesperats recurrents. - Un atac de pànic es caracteritza per un augment brusc de por o malestar intens, que arriba al màxim en qüestió de minuts. - Durant un atac, es produeixen almenys quatre dels següents símptomes: 6.2. Símptomes - Palpitacions, batec del cor o ritme cardíac accelerat. - Suor. - Tremolor o tremolor. - Sensacions de dificultat per respirar o sufocació. - Sensacions d'asfíxia. - Dolor o molèsties al pit. - Nàusees o malestar abdominal. - Sensació de mareig, inestable, marejat o desmai. - Calfreds o sensacions de calor. - Parestèsies (entumiment o formigueig). - Desrealització (sentiments d\'irrealitat) o despersonalització (desligament d\'un mateix). - Por a perdre el control o a "tornar-se boig". - Por a morir 6.3. Pronòstic: *Almenys un dels atacs ha estat seguit d\'1 mes (o més) d\'un o tots dos dels següents:* - Preocupació persistent per atacs de pànic addicionals o les seves conseqüències -ex., perdre el control, tenir un atac de cor, \"tornar-se boig\". - Un canvi desadaptatiu significatiu en el comportament relacionat amb els atacs. -ex., comportaments dissenyats per evitar atacs de pànic, com evitar l\'exercici o situacions desconegudes. - La pertorbació no és atribuïble als efectes fisiològics d\'una substància - -ex., una droga d\'abús, un medicament o una altra condició mèdica per exemple, hipertiroïdisme, trastorns cardiopulmonars. - La pertorbació no s\'explica millor per un altre trastorn mental -Ex., els atacs de pànic no es produeixen només en resposta a situacions socials temudes, com en el trastorn d\'ansietat social; -En resposta a objectes o situacions fòbiques circumscrites, com en la fòbia específica; en resposta a les obsessions, com en el trastorn obsessiu-compulsiu; -En resposta als recordatoris d\'esdeveniments traumàtics, com en el trastorn d\'estrès posttraumàtic o en resposta a la separació de les figures d\'aferrament, com en el trastorn d\'ansietat per separació). **7.GENERALIZED ANXIETY DISORTER** 7.1. Definició - Excessiva ansietat i preocupació (expectativa exhaustiva), que es produeix més dies que durant almenys 6 mesos, sobre una sèrie d\'esdeveniments o activitats (com el treball o el rendiment escolar). - A l\'individu li resulta difícil controlar la preocupació - I si\..... - L\'ansietat i la preocupació s\'associen amb tres (o més) dels següents sis símptomes (amb\ mínim alguns símptomes havent estat presents durant més dies que no durant els últims 6 mesos): - *Inquietud o sensació d\'emergència o de nervis.* - *Estar cansat fàcilment.* - *Dificultat per concentrar-se o ment en blanc.* - *Irritabilitat.* - *Tensió muscular.* - *Alteracions del son (dificultat per adormir-se o mantenir-se adormit, o son inquiet i insatisfactori).* - L\'ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen un malestar clínicament significatiu o un deteriorament en les àrees socials, laborals o d\'altres àrees importants del funcionament. - La pertorbació no és atribuïble als efectes fisiològics d\'una substància (p. ex., una droga d\'abús, un medicament) o una altra condició mèdica (p. ex., hipertiroïdisme). - La pertorbació no s\'explica millor per un altre trastorn mental 7.2.Diagnòstic La intensitat, la durada o la freqüència de l\'ansietat és desproporcionada o l\'impacte dels esdeveniments previstos. Les persones tenen dificultats per gestionar la seva preocupació, cosa que interfereix amb la seva capacitat per centrar-se en les tasques diàries. Amb el temps, el focus de la preocupació pot canviar d\'una preocupació a una altra. [Trets distintius de l\'ansietat no patològica] La característica bàsica del TAG és l\'ansietat excessiva i la preocupació per diversos esdeveniments o activitats. Les preocupacions en el TAG són excessives i alteren significativament el funcionament psicosocial. Les preocupacions del TAG són més generalitzades, angoixants, de llarga durada i sovint es produeixen sense desencadenants específics. Les preocupacions quotidianes tenen menys probabilitats d\'aparèixer amb símptomes físics, mentre que el GAD sovint reporta angoixa a causa d\'una preocupació constant. [Característiques associades] La tensió muscular pot manifestar-se com a tremolors, contraccions o dolor. Són freqüents els símptomes somàtics (per exemple, sudoració, nàusees) i una resposta de sobresalt exagerada. Els símptomes d\'hiperexcitació autònoma (per exemple, ritme cardíac accelerat) són menys pronunciats en comparació amb el trastorn de pànic. Condicions com la síndrome de l\'intestí irritable i els mals de cap sovint acompanyen el TAG. 7.3.Prevalència Mitjana de l\'1,3%, que oscil·la entre el 0,2% i el 4,3%. Les dones i les adolescents tenen almenys el doble de probabilitats de patir TAG en comparació amb els homes i els nens. Taxes més altes de símptomes notificats als països d\'ingressos alts en comparació amb els països d\'ingressos baixos i mitjans. 7.4. Desenvolupament i curs Els símptomes poden ser crònics, sovint creixent i minvant amb el pas del temps, de formes síndromes i subsindròmiques. L\'aparició més precoç dels símptomes s\'associa a una major comorbilitat i deteriorament. L\'expressió del TAG es manté constant al llarg de la vida, amb diferències principalment en el contingut de les preocupacions Les preocupacions sovint se centren en el rendiment o esdeveniments catastròfics. 7.5.Factors de risc i pronòstic Trets com la inhibició del comportament, el neurotisme, l\'evitació de danys i el biaix d\'atenció a les amenaces estan associats amb el TAG. Les experiències adverses de la infància i els estils parentals (per exemple, la sobreprotecció) s\'han relacionat amb el desenvolupament del TAG. 1/3 del risc de TAG és genètic, solapant-se amb riscos de neurotisme i altres trastorns de l\'estat d\'ànim i d\'ansietat. [Temes relacionats amb el gènere] El TAG es diagnostica amb més freqüència en les dones (55%-60% dels casos). Els estudis epidemiològics suggereixen que aproximadament dos terços dels individus amb TAG són dones. Les dones presenten comorbiditat amb altres trastorns d\'ansietat i depressió, mentre que els homes tenen més probabilitats de patir SUD comòrbida. [Associació amb la conducta suïcida] El TAG s\'associa amb taxes més altes de pensaments i conductes suïcides. El TAG es diagnostica amb freqüència en casos de suïcidi. 7.6.Conseqüències funcionals La preocupació excessiva perjudica notablement l\'eficiència i l\'eficàcia en les tasques diàries a casa, consumint temps i energia. Símptomes com la tensió muscular, la fatiga i la dificultat per concentrar-se contribueixen a aquest deteriorament. El TAG està relacionat amb angoixa i discapacitat importants, independentment dels trastorns comòrbids. També s\'associa amb una disminució del rendiment laboral, un major ús de recursos mèdics i un augment del risc de morbiditat coronària. 7.7. Diagnòstic diferencial Trastorn d\'Ansietat Social: Centrat en el rendiment o l\'avaluació en situacions socials; El GAD inclou preocupacions més àmplies. Trastorn d\'ansietat per separació: preocupació principalment per la separació de les figures d\'aferrament; El GAD implica múltiples preocupacions. Trastorn de pànic: els atacs de pànic en el TAG no es classifiquen com a trastorn de pànic tret que siguin inesperats i portin a una preocupació persistent. Trastorn d\'ansietat per malaltia: centrat únicament en les pors de salut; El GAD engloba diverses preocupacions. Trastorn de símptomes somàtics: preocupació pels símptomes físics; El GAD implica una preocupació excessiva per esdeveniments futurs. Trastorn obsessiu-compulsiu: el GAD presenta preocupació per problemes futurs; El TOC implica pensaments intrusius. Trastorn d\'estrès postraumàtic: si l\'ansietat s\'explica millor pel TEPT, el TAG no es diagnostica. Trastorns d\'adaptació: Ansietat lligada a un factor estressant concret, que dura menys de 6 mesos; El GAD pot coexistir si no es compleixen altres criteris. 7.8. Comorbilitat Sovint el TAG coexisteix amb altres trastorns d\'ansietat i depressius, influenciats per factors de risc compartits. Menys freqüents amb el consum de substàncies i els trastorns de conducta. T6. OBSESSIVE-COMPULSIVE DISORDER AND RELATED DISORDERS **1.TRANSTORNS** - Trastorn dismòrfic corporal: Preocupació per defectes percebuts en l\'aparença (comportaments com mirar miralls). - Trastorn de l\'acumulació: Dificultat per descartar possessions; deteriorament important dels espais de vida - Tricotil·lomania (trastorn d\'estirament del cabell): estiraments recurrents dels cabells o picats de la pell que condueixen a la caiguda del cabell o lesions cutànies - Trastorn d\'excoriació (picking de pell). - Trastorn obsessiu-compulsiu i relacionat per una altra condició mèdica - Altres trastorns obsessiu-compulsius i relacionats especificats - Trastorn obsessiu-compulsiu i relacionat no especificat 2.1. Característiques - Inclou el TOC, el trastorn dismòrfic corporal, el trastorn d\'acumulació, la tricotil·lomania, el trastorn d\'excoriació i altres. - TOC caracteritzat per obsessions (pensaments intrusius) i compulsions (conductes repetitives o actes mentals). - Característica comuna: Conductes repetitives o actes mentals. - Es pot solapar amb els trastorns d\'ansietat. Consideracions de tractament - Diferents enfocaments de diagnòstic i tractament. - Es recomana cribratge per a persones que presenten un trastorn, ja que la superposició és freqüent. **2.TRANSTORN OBSESSIU COMPULSIU** 2.1. Presència d\'obsessions, compulsions o ambdues: [Les obsessions es defineixen per (1) i (2):] 1-Pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s\'experimenten, en algun moment de la pertorbació, com a intrusius i no desitjats, i que en la majoria de les persones causen una ansietat o angoixa marcada. 2-L\'individu intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o neutralitzar-los amb algun altre pensament o acció (és a dir, realitzant una compulsió). [Les compulsions es defineixen per (1) i (2):] 1-Conductes repetitives (rentar-se les mans, ordenar, comprovar) o actes mentals (resar, comptar, repetir paraules en silenci) que l\'individu se sent impulsat a realitzar com a resposta a una obsessió o segons unes normes que s\'han d\'aplicar de manera rígida. 2-Les conductes o actes mentals tenen com a objectiu prevenir o reduir l\'ansietat o l\'angoixa, o prevenir algun esdeveniment o situació temut; no obstant això, aquests comportaments o actes mentals no estan connectats de manera realista amb allò que estan dissenyats per neutralitzar o prevenir, o són clarament excessius. *Nota: és possible que els nens petits no siguin capaços d\'articular els objectius d\'aquests comportaments o actes mentals.* 2.2.Temes comuns: Neteja: Obsessions de contaminació i compulsions de rentat. Simetria: Obsessions de simetria i compulsions com ordenar o comptar. Pensaments prohibits: Obsessions agressives, sexuals o religioses. Dany: Pors de dany i control de les compulsions. Acumulació: Dificultat per descartar objectes vinculats a determinades obsessions. 2.3.Diagnòstic - Les obsessions o compulsions requereixen molt de temps (per exemple, triguen més d\'1 hora al dia) o causen angoixa o deteriorament clínicament significatius en les àrees socials, laborals o d\'altres àrees importants del funcionament. - Els símptomes obsessiu-compulsius no són atribuïbles als efectes fisiològics d\'una substància (per exemple, una droga d\'abús, un medicament) o una altra condició mèdica. - La pertorbació no s\'explica millor pels símptomes d\'un altre trastorn mental [Especifiqueu si:] - Amb una visió bona : l\'individu reconeix que les creences del TOC definitivament o probablement no són certes o que poden o no ser-ho. - Amb poca visió: l\'individu pensa que les creences del TOC probablement són certes. - Amb una visió absent / creences delirants: l\'individu està completament convençut que les creences del TOC són certes. [Especifiqueu si:] - Relacionat amb els tics: l\'individu té antecedents actuals o passats d\'un trastorn de tics. 2.4.Fenòmens sensorials - Les experiències físiques (sensacions físiques, sentiments \"just\" i incompletitud) precedeixen a les compulsions. - Fins al 60% de les persones amb TOC denuncien aquests fenòmens 2.5.Respostes afectives - Moltes persones experimenten una ansietat important i poden tenir atacs de pànic recurrents. - Alguns informen de forts sentiments de fàstic. 2.6. Conductes d'evitació - Les persones amb TOC sovint eviten situacions, llocs o persones que desencadenen les seves obsessions i compulsions. 2.7. Acomodació - La implicació de familiars o amics en rituals compulsius pot agreujar o mantenir els símptomes. - Important enfocament en el tractament, especialment en els nens. 2.8. Prevalència - La prevalença als 12 mesos als EUA és de l\'1,2%, amb taxes similars a nivell internacional (1,1%--1,8%). - Les dones es veuen una mica més afectades que els homes a l\'edat adulta, però els homes es veuen més afectats durant la infància. *Edat d\'inici:* - L\'edat mitjana d\'inici als EUA és de 19,5 anys. El 25% dels casos comencen als 14 anys. - Els homes tendeixen a tenir un inici més precoç que les dones: gairebé el 25% dels homes l\'inicien abans dels 10 anys. [Inici dels símptomes:] - L\'inici sol ser gradual, però pot ser agut en alguns casos. - Curs crònic: si no es tracta, el TOC tendeix a ser crònic amb símptomes fluctuants. - Curs episòdic: alguns individus experimenten episodis, una minoria pot tenir un curs deteriorant. [Curs sense tractament:] - Baixes taxes de remissió en adults, per exemple, el 20% dels individus mostren remissió després de 40 anys. - L\'inici en la infància/adolescència pot conduir a un TOC per a tota la vida. - El 40% de les persones amb inici en la infància/adolescència poden experimentar remissió a l\'edat adulta primerenca. [Complicacions:] - El curs sovint es complica per la coaparició d\'altres. - Les compulsions són més fàcils de diagnosticar en els nens, ja que són més observables. - Els adults tendeixen a tenir un patró més estable, mentre que els símptomes dels nens són més variables. 2.9. Diferències de contingut [Factors de risc temperamentals:] 2.10. Factors de risc ambiental 2.11. Factors familiars i genètics 2.12. Impacte en la qualitat de vida 2.13. Símptomes específics i el seu impacte [Conseqüències per a la salut:] [Impacte en el desenvolupament:] 2.14. Diagnòstic diferencial: 2.15. TOC versus altres trastorns: 2.16. Comorbilitat amb altres trastorns: Comorbilitats addicionals:  2.17. Teràpia cognitiva conductual (TCC) Components Exposició: de manera jeràrquica, primer comences amb el que li fa menys ansietat i vas pujant, sempre evitant la compulsió Prevenció de respostes: s'ha de fer entendre al pacient que la cal la convulsió i que l'ansietat no hi serà per sempre Reestructuració cognitiva: substituir per un pensament més realista TCC sola per a casos lleus a moderats TCC més medicaments per a greus o resistents al tractament 12-25 sessions Millor resultat AMB la implicació familiar: les famílies a vegades participen amb els rituals dels pacients i han d'aprendre a establir límits i a fomentar la independència de la persona. **3.BODY DYSMORPHIC DISORDER** 3.1. Característiques - Preocupació per un o més defectes o defectes percebuts en l\'aspecte físic que no són observables o que semblen lleus per als altres. - Diferència amb el TCA és que no hi ha obsessió amb el pes, no tenen por a engordar però és un desacord amb la seva aparènca física - En algun moment durant el transcurs del trastorn, l\'individu ha realitzat comportaments repetitius (per exemple, comprovació del mirall, neteja excessiva, escollida de la pell, recerca de tranquil·litat) o actes mentals (per exemple, comparar el seu aspecte amb el dels altres) en resposta a les preocupacions d\'aparença. - La preocupació provoca un malestar clínicament significatiu o un deteriorament en les àrees socials, laborals o d\'altres àrees importants del funcionament. - La preocupació per l\'aparença no s\'explica millor per la preocupació pel greix corporal o el pes en una persona els símptomes del qual compleixen els criteris de diagnòstic d\'un trastorn alimentari. - 3.2. Especifiqueu si: - Amb dismòrfia muscular: l\'individu està preocupat per la idea que el seu cos és massa petit o no prou musculat. Aquest especificador s\'utilitza fins i tot si l\'individu està preocupat per altres àrees del cos, que sovint és el cas. Vigorèxia: obsessió amb que mai tens suficient múscul [Especifiqueu si:] Indiqueu el grau de comprensió de les creences de BDD (p. ex., \"Em sembla lleig\" o \"Em sembla deforme\"). - Les preocupacions són intrusives, no desitjades, requereixen temps (ocorren, de mitjana, entre 3 i 8 hores al dia) i solen ser difícils de resistir o controlar. - El BDD també s\'associa amb una elevada hostilitat i un comportament agressiu. - Per delegació: obsessió amb els defectes percebuts per l'aparencia de l'altre persona T8. FEEDINGS AND EATING DISORDERS: ANOREXIA NERVOSA, BULIMIA NERVOSA, BLINGE-EATING DISORDER, AVOIDANT/RESTRICTIVE FOOD INTEAKE DISORDER (ARFID) **1.TRANSTORNS** - Hi ha una barreja entre la part genètica i la ambiental, però la ambiental és la que pesa més a nivell psicològic - Aquests trastorns son excloents, és a dir si ets anorèxia no pots ser bulímica o tenir ARDIF. - A l'evolució normal hi ha recaigudes dins del tractament, però quan es donen Senyals d\'alerta d\'ED Senyals físics d\'alerta: Pèrdua de pes ràpida o canvis de pes freqüents Pèrdua o alteració de la menstruació Desmais o marejos Senyals d\'alerta psicològics: Preocupació per menjar, menjar, forma corporal i pes Sensació d\'ansietat o irritabilitat a l\'hora dels àpats Una imatge corporal distorsionada Senyals d\'alerta de comportament: Comportament de dieta (p. ex., dejuni, comptar calories, evitar grups d\'aliments com greixos i carbohidrats) Evidència d\'afartaments o conductes de purga Exercici compulsiu (per exemple, continuar fent exercici quan està malalt o ferit, tenir angoixa si l\'exercici no és possible) Actualitat: Inici dels símptomes del Trastorn de la Conducta Alimentaria Disparador Restricció d\'aliments / Selecció / Dejuni Excés d\'exercici físic (freqüència) Conductes purgants (vòmits autoinduïts / laxants / diürètics / ènemes) Afartament / menjar en excés (freqüència per setmana) Por a menjar amb normalitat Pànic per augmentar de pes Obsessió per la primesa Distorsió de la imatge corporal Història familiar/personal Conductes compensatòries (3 mesos) Símptomes Cognitius Exploració diagnòstica Pes: Pes/alçada actual Pes màxim / IMC / percentil d\'IMC (data) Pes mínim / IMC / percentil d\'IMC (data) Percentatge / Taxa de pèrdua de pes Menstruació: Amenorrea: falta de regla : primaria: no has tingut mai la regla per l'edat i després no et ve per la malaltia Secundaroa: has tingut la regla però l'has perdut per el baix pes Durada de l\'amenorrea (mesos) Pes d\'amenorrea Menarquia Ingesta actual: Registre de la ingesta dels darrers 3 dies (càlcul de calories) Esmorzar / Berenar / Dinar / Berenar / Sopar Càlcul del pes normal mínim (interval saludable) Paràmetres de salut Síndrome de realimentació: s'ha danar introduint les calories a poc a poc. Cada tres dies shan de mantenir les calories, es fan analítiques i si surten bé s'augmenten les calories per poder pujar de pes mantenint el cos estable Es demana constantment si es té la regla, quan es perd vol dir que el cos no es pot mantenir amb aquell baix pes. Quan es puja de pes la regal no torna fins als 6 mesos de manteir un pes estable Lo més perillós per la persona amb TCA per la salut física son els vòmits i les purgues perquè iho ha un desequilibri del potassi, si aquests baixen tens alteracions cardíacaques i et pot venir un atac de cir APOTASIA és perillós perquè es pot morir. Tambñe et pots morir per el sindorme de renutricio: si al cos li dpnes poc de menjar aguanta i sho treu dun altre costat. No es pot passar de 0 a 100 Comorbilitat/Problemes associats: Depressió / Ansietat / TOC Trastorns del son Ús de les xarxes socials Autolesió / Pensament suïcida Temperament/Personalitat: Perfeccionisme Autoexigent Inseguretat personal Autoestima Escola: Nota: poden treure més bones notes estan en desnutrició perquè hi ha una voluntat de gatar calories però també es tornen compulsives en tot Molta de la simptomatologia dels TCA te a veure amb la desnutiricó A nivell fisologic quan el cos s'acostuma es sent millor / Rendiment acadèmic / Adaptació Activitats extraescolars / Adaptació Problemes associats Personalitat Adaptació socioescolar Onset: inici malaltia Calcilar IBC: indice de masssa corporal calcular: altura al quadart (1,71x1,71) i agafa el pes i ho divideix per això, Despres mira a la uarla del BMI for age girls: i mira els ansy amb mesos qeu rte i el IBC i esta entre el 50 i el 75 que aquest es el percentil. Si esta entre el 50 i 75 esta en pes nromal, en normalitat, part alta de la normalitat. Entre 25-50% normal baix Purgatiu: tot el que surt del cos, vomitar, laxants, anemas Compensatòria: córrer, vomitar, ayunar, tot elque et faci baixar de pes, purgatiu Afartament: menjar molt Tractar els transtrons associats hi ha tendència a les drogeus, hi ha tendència a la recaiguda. És facto de bon pronòstic si comencen a l'adolescència, adults i abans dels 12 e sdolent. Lo clau és que no passi molt temps entre el temps qeu comencen els símptomes fins que es diagnostiqui Menarquia: prierma regla çDiagrama Descripción generada automáticamente - El que es recomana des del centre son 5 àpats diaris, esmorzar, segon esmorzar, dinar, berenar i sopar. Amb els àpats grans primer, segon, postra i pa. - El que realment s'ha de tractar és el que hi ha sota d'aquesta gent amb un TCA, la pauta nutricional s'ha de treballar, però va molt més enllà. - Referint-me a que el TCA serveix com d'anestèsia per tots els problemes que hi ha a sota. **3. ANORÈXIA NERVIOSA** 3.1. Característiques - [Un pes més baix de lo que li tocaria per l'edat, el sexe,] amb restriccions de menjar, esport excessiu per crear calories o fent coses purgatives (vòmit, pastilles per cagar\...) - Por irracional de guanyar pes (encara que ja sigui baixa de per sí) - Pertorbació de la imatge corporal (sobreestimant la forma del seu cos)  page4image35510784 S'ha d'especificar si és Restricitiu: fer de tot menys purgació (vomitar) Purgatiu: vomita i altres coses, sol ser pitjor. Anorèxia atípia: té tots els símptomes d'anorèxia però no té aquest bajopeso Característiques clíniques **4. BULÍMIA NERVIOSA (BN)** - Pot ser que sigui una bulímica que no ha vomitat a la seva vida, que per exemple només estigui fent dejuni en tots els àpats i després faig un atracón per berenar i no sopo. - Per ser bulímia ha d'haver-hi atracons. -  page5image35494816  - De mitjana ha d'haver un atracada de mitjana en tres mesos és a dir, 1 cada setmana durant tres mesos (pot fer-ho una setmana dos i una setmana ca però segueix fent mitjana) - Situacions en les que s'associa l'atraconada: **5. TRANSTRON PER ATRACON** - És com la bulímia però sense la part de conducta compensatòria, és a dir, mengen mengen mengen i pugen de pes, però no hi ha la part de fer dejuni ni purgar (vomitar) - L'anorèxia es sol donar a gent més infant-juvenil, però en un futur els psicòlegs d'adults es troben que hi ha bulímia i trastorns per atracons - Aquests nens pot ser que estigui en baix pes, en dèficit nutricional no té por a ujar de pes, ni en cap fixació del físic - Dèficit nutricional (+ o -- pes) - Deteriorament psicosocial - No hi ha dismòrfia corporal - No hi ha por de pujar de pes Subtipus del ARDIF - Baix interès a menjar segons quin menjar poca gana, porta a pes baix, creixment endarrerit i problemes mèdics. - Restricció/selecció basat a períodes sensorials amb el menjar com ara color, textrua, gust i marca. Li agraden els iogurts de plàtan de Danone però no de la fageda, molt comú amb criatures amb autisme. - Eviten menjar aliments específics perquè els hi tenen por, - Estan relacionats amb l'anseitat: por a ofegar-se, a vomitar o al mal. - Pot ser que es solapin però sempre n'hi ha un que predomina amb els altres. page7image35414560  page7image35411024  - **Alguns nens amb anorèxia son mes propenós a tenir autisme** - - page8image35414352