Psicopatologia Infantil i Adolescencial

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per una falta d'atenció i/o hiperactivitat/impulsivitat freqüent, generalitzada i perjudicial.

Els símptomes bàsics del TDAH són la desatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat.

El TDAH té un origen neurobiològic.

La prevalença del TDAH és del 7,2% dels nens en edat escolar. Això significa que un 7,2% dels nens en edat escolar el tenen.

El TDAH és més freqüent en nens que en nenes, amb una proporció de 10:1. Per cada 10 nens amb TDAH, hi ha 1 nena amb el mateix trastorn.

El TDAH es pot presentar amb altres trastorns emocionals, conductuals i d'aprenentatge. Això es coneix com a comorbilitat.

Segons el DSM-5, el TDAH pot tenir tres subtipus: combinat, inatent i hiperactiu/impulsiu. El TDAH combinat inclou tots els tres símptomes.

El procés de recuperar el pes perdut per un trastorn alimentari després de 6 mesos de mantenir un pes estable.

Vòmits i purgues: es tracta d'un dels comportaments més perillosos en trastorns alimentaris, ja que poden provocar desequilibris en els nivells de potassi, afectant la salut del cor i fins i tot causant la mort.

Un dels símptomes associats als trastorns alimentaris: s'acostuma a definir com a la combinació de diverses malalties o trastorns que coexisteixen en un individu.

Un dels possibles símptomes del trastorn alimentari: es acostuma a descriure com la tendència a ser molt exigent amb si mateix i a establir estàndards molt alts.

El càlcul de l'índex de massa corporal (IMC) per a nens i adolescents es pot fer utilitzant la fórmula: IMC = Pes (kg) / (Altura (m) x Altura (m)).

Un comportament compensatori es allò que una persona amb un trastorn alimentari fa per controlar el seu pes després d'un episodi de menjar excés o afartament. Pot incloure exercicis excessius, vòmits autoinduïts, ús de laxants o l'omissió de menjar.

Un episodi d'afartament es caracteritza per un consum excessiu de menjar en un període curt de temps, acompanyat de una sensació de pèrdua de control sobre la quantitat de menjar que es consumeix.

La menarquia es el moment en què una noia té la seva primera regla.

Aquesta classificació agrupa un conjunt de símptomes per a diagnosticar un trastorn. Si compleixes amb els criteris, et diagnostiquen el trastorn, si no, no.

Això fa referència a un manual de classificació de malalties mentals (DSM-5-TR) i a una classificació estadística internacional de malalties i problemes de salut relacionats (CIE-10). Serveixen com a referència per als professionals de la salut mental.

Aquest model se centra en els processos psicològics subjacents que són comuns a diversos trastorns, en lloc de centrar-se exclusivament en els símptomes individuals.

Aquesta classificació, a diferència de l'enfocament categòric, se centra en els processos psicològics subjacents que comparteixen diversos trastorns. En lloc de centrar-se en la classificació específica de cada trastorn, se centra en patrons comuns que expliquen com s'interrelacionen els trastorns.

Els trastorns de desenvolupament intel·lectual, l'autisme, l'ADHD, els trastorns de l'aprenentatge i la disfòria de gènere són classificats d'aquesta manera perquè els seus símptomes comencen abans dels 18 anys i, molt probablement, abans de començar l'escola.

Aquest és un concepte transdiagnòstic centrat en la capacitat de gestionar les emocions negatives. Problemes amb la regulació emocional es troben en trastorns com la depressió, l'ansietat i el trastorn de la personalitat límit.

Aquest concepte fa referència als patrons de pensament distorsionat que es troben en una gran varietat de trastorns mentals. Es poden veure com la font de conductes i sentiments negatius.

Aquest concepte fa referència a l'evitació deliberada de pensaments i sentiments desagradables. Es troba en trastorns com l'ansietat, el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i el trastorn per estrès post traumàtic (TEPT).