AEA3 Salut i malaltia: Clínic PDF

MP0061 AEA3: Salut i malaltia ⦿ Fase en que es desencadena la malaltia per exposició a un agent patològic. ⦿ La persona afectada no mostra manifestacions clíniques, ni tampoc alteracions a nivells cel·lular, tissular o orgànic. ⦿ Fase en la qual l’agent patogen està actuant i ja provoca...

MP0061 AEA3: Salut i malaltia ⦿ Fase en que es desencadena la malaltia per exposició a un agent patològic. ⦿ La persona afectada no mostra manifestacions clíniques, ni tampoc alteracions a nivells cel·lular, tissular o orgànic. ⦿ Fase en la qual l’agent patogen està actuant i ja provoca alteracions a nivell de cèl·lules, teixits o òrgans, però encara no s’observen manifestacions clíniques. Distingim: ⦿ - Període d’incubació de malalties infeccioses. Període durant el qual el microorganisme s’està multiplicant i desplaçant. És una fase d’evolució ràpida, que pot durar d’hores a uns quants dies. ⦿ - Període de latència de malalties degeneratives. És el període en què la malaltia ja està en curs però encara no hi ha manifestacions clíniques que permetin detectar-la. Pot durar de mesos fins a diversos anys. ⦿ Fase que s’inicia quan la persona comença a presentar símptomes. ⦿ Diferenciem tres etapes en la clínica: - prodròmica, - clínica i - de resolució. ⦿ 3.1.ETAPA PRODRÒMICA: Quan la malaltia comença a donar les primeres manifestacions poc clares. Aquests signes i símptomes s’anomenen pròdroms. Poden haver passat hores o anys abans de l’aparició dels pròdroms. En aquest moment, però, la persona no se sent prou malament com per demanar ajuda als professionals. ⦿ Els Pròdroms solen ser inespecífics, com: malestar, febre, cefalea, etc. Identifiquen que és l’inici de malaltia però no de quina. ⦿ També, hi ha pròdroms clarament identificables, com els del part que anuncien la proximitat del part. ⦿ 3.2.ETAPA CLÍNICA: Apareixen els signes i símptomes característics de la malaltia, la qual cosa permet identificar-la i establir-ne el tractament. ⦿ La malaltia es pot diagnosticar només per la clínica, però el diagnòstic s’acostuma a confirmar a partir de diferents proves diagnòstiques que se li fan a la persona afectada. ⦿ 3.3 ETAPA DE RESOLUCIÓ: És l’etapa final de la malaltia i pot acabar de 4 maneres diferents: ⦿ CURACIÓ COMPLETA: la persona recupera el nivell de salut que tenia abans de la malaltia. ⦿ CURACIÓ AMB SEQÜELES: les seqüeles són alteracions orgàniques o funcionals estables, que es mantenen després de la curació i persisteixen durant la resta de la vida. Ex: pèrdua d’una extremitat, dolor, insuficiència renal, etc. ⦿ CRONIFICACIÓ DE LA MALALTIA: la malaltia crònica és aquella que persisteix durant més de 30 dies i moltes vegades durant tota la vida. ⦿ MORT Tingues en compte!! ⦿ En qualsevol moment de la malaltia poden aparèixer complicacions que n’accelerin l’empitjorament, que facilitin l’arribada de la mort, de les seqüeles o de la malaltia crònica, o que en retardin la curació. ⦿ L’evolució és el curs que segueix una malaltia. ⦿ L’evolució real d’una malaltia depèn de molts factors. ⦿ Pronòstic: previsió sobre quina serà la resolució de la malaltia en un cas concret. ◾ Quantitativa: informa de com s’han resolt altres casos equiparables. Ex: la supervivència a cinc anys en casos equiparables és del 87%. ◾ Qualitativa: amb expressions com: favorable, reservat o ominós (fatal). ⦿ Complicacions: és un problema mèdic que es presenta durant l’evolució d’una malaltia. Pot ser degut a la mateixa malaltia o al tractament (reacció al medicament, infecció ferida quirúrgica, etc.) o es poden produir de forma independent (contraure una grip, patir una caiguda, etc.) ⦿ Per a cada malaltia hi ha descrites unes complicacions, que permeten prevenir-la, detectar-la i tractar-la precoçment. Tècniques de diagnòstic: Tècniques clíniques Tècniques complementàries Anamnesi Anàlisi clíniques Examen físic Estudis citològics i anatomopatològics Tècniques de diagnòstic per la imatge Tècniques d’electrodiagnòstic ⦿ Anamnesi: és una entrevista sobre la història clínica, hàbits de vida i antecedents familiars, amb l’objectiu d’apropar-se a un diagnòstic. ⦿ Exploració física: tècniques que s’apliquen per al reconeixement físic del malalt: 1. Auscultació 2. Palpació de certes zones 3. Percussió sobre la zona NOTA: en la mateixa consulta es poden valorar les constants vitals: temperatura corporal, freqüència respiratòria, pols i pressió arterial i els paràmetres somatomètrics: pes, alçada i índex massa corporal (IMC). - Anàlisis clíniques de mostres biològiques - Estudis citològics i anatomopatològics - Tècniques de diagnòstic per la imatges: - Radiografies - Ecografies - Ressonàncies magnètiques nuclears - Tomografies computades - Endoscòpies Tècniques d’electrodiagnòstic - ECG /Electrocardiograma - EEG /Electroencefalograma - EMG /Electromiograma ⦿ Diagnòstic presumptiu o hipòtesi diagnòstica ⦿ Diagnòstic definitiu o conclusió diagnòstica ⦿ Eldiagnòstic precoç s’aplica a persones o grups que tenen un risc elevat de contreure una malaltia NOTA: Les proves d’screening o cribatge són proves destinades a detectar una malaltia en les seves fases inicials en grups de persones que estadísticament tenen major risc de patir- la. ⦿ El PLA de tractament és la planificació de totes les mesures terapèutiques que s’hauran d’aplicar per tractar una malaltia. ⦿ Sol incloure: 1. prendre medicació 2. seguir dieta 3. fer repòs o exercici, etc. ⦿ CURATIU (guareix) o PAL·LIATIU (no guareix) ⦿ ESPECÍFIC (per malaltia concreta) o SIMPTOMÀTIC (alleuja manifestacions clíniques) ⦿ LOCAL (actua a la zona afectada) o SISTÈMIC (circula per tot el cos) ⦿ Mesures higièniques ⦿ Farmacologia ⦿ Quimioteràpia ⦿ Radioteràpia ⦿ Seroteràpia ⦿ Dietoteràpia ⦿ Cirurgia ⦿ Fisioteràpia