Unitat 2 - Fonaments històrics, teòrics i metodològics PDF

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009452 UNITAT 2- Fonaments històrics, teòrics i metodològics Paula Maestro EGIPTE...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009452 UNITAT 2- Fonaments històrics, teòrics i metodològics Paula Maestro EGIPTE Els egipcis es van establir a prop del riu Nil formant una civilització basada en el CONTEXT HISTÒRIC comerç i la escriptura (jeroglífics o imatges) on el faraó era la màxima figura de la societat i en els papirs eren utilitzats per la medicina Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Gràcies a la seva ubicació van poder aconseguir la explotació minera, construcció d’obres públiques i l’inici del comerç. ESTIL DE VIDA  Van poder tenir agricultura, ramaderia i alimentació amb tot tipus de productes.  En la societat el faraó era el màxim líder i l’escriptura era independent.  Religiosament eren politeistes, realitzaven cerimònies i rituals i donaven molta importància a la higiene La principal font d’informació de salut s’extreia dels papirs, aquests explicaven tot tipus d’afectacions i sobretot que estaven causades pels Deus amb intenció de càstig. SALUT I MALALTIA  Creien en la vida més enllà de la mort  Feien embalsamants de cadàvers pels rics, ja que els pobres eren llençats als rius.  La higiene i la sanitat pública van tenir molta importància. L’assistència mística l’exercien dins del temple, influenciats per la religió amb l’ús de la màgia dels sacerdots. CURES DE SALUT L’assistència empírica s’exercia fora dels temples utilitzant la lògica ja que visitaven al pacients metges especialistes. ABORDATJE DE LA El diagnòstic de les malalties es feia a través de l’anamensi (història clínica pacient) la MALALTIA palpació, inspecció o auscultació. Els temples varen poder acollir a malalts: en ells exerceixen la seva pràctica mèdica INSTITUCIONS DE SALUT els sacerdots i metges. El sistema de salut era gratuït, podien accedir totes les classes socials. CONCA FÈRTIL CONTEXT HISTÒRIC Zona que es desenvolupa paral·lelament amb l’Egipte però el seu assentament és diferent. La informació principal sobre la salut d’aquella època s’extreu dels pictogrames i els escrits imporrants com el primer reglament jurídic (Codi de Hammurabi) i l’antic testament. ESTIL DE VIDA Es van adaptar geogràficament molt bé mentres experimentaven l’inici de l’escriptura apareixent escoles, literatura, medicina i desenvolupament de les arts.  L’agricultura i ramaderia permetien tenir una dieta variada però prohibint la carn de prc  A la societat tant els homes com les dones tenien obligacions i els monarques vivien a palau i els nens privilegiats podien anar a l’escola, els altres eren esclaus  La religió seguia present sobretot en la realització de ritus, enterraments en cementiris i cerimònies. ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009452 UNITAT 2- Fonaments històrics, teòrics i metodològics Paula Maestro SALUT I MALALTIA Creien que la relació de salut-malaltia estava en mans de Deu. Totes aquelles persones que queien malaltes eren aïllades de la població per morir soles perquè havien comés un pecat. Es detectaven símptomes de cap, tòrax i abdomen però no malalties com a tal CURES DE SALUT El poble hebreu relacionava la medicina amb la religió. Era molt important la Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. prevenció i sanejament de les persones per evitar contagi i evitar l’aïllament. ABORDATJE DE LA Els “diagnòstics” es feien a través de la interrogació del malalt i de la informació MALALTIA sobre el pecat que havien comés, ja que el pronòstic de la malaltia es basava en la gravetat del pecat comés INSTITUCIONS DE SALUT Els Xenodochias eren cases pels forasters del poble les quals més tard es an tornar en cases per malalts finançades per un sistema de recaudació. INDIA CONTEXT HISTÒRIC Va néixer al peu de la serralada de l’Himalaya alrededor del 2500 a. de C Influència de dos sistemas filosòfics: Brahamansisme (o hinduisme) ESTIL DE VIDA Van arribar a desenvolupar grans ciutats amb una cultura molt avançada.  L’agricultura, ramaderia van permetre noves incorporacions com llegums.  La societat es dividia per castes en funció de la riquesa mentre els homes tenien ofici i les dones es dedicaven a la llar  Homes i dones participaven en les cerimònies, festes i relacions socials i el sistema d’higiene pública desenvolupat. SALUT I MALALTIA Salut-malaltia influït pel brahmanisme i budisme on la prevenció de malalties era el prioritari i la cura del cos era un aspecte religiós ja que els metges hindús defensaven la teoria humoral  malaltia provocada per la impuresa dels líquids.  Equilibri de sang, flema, bilis groc i bilis negra = salut A més a més creuen que les malalties no són només sobrenaturals sinó que es poden transmitir CURES DE SALUT La base per a la curació de les malalties estaba formada per: El metge. DEBIA TENER AUTORIZACION PARA EJERCER TENER DOMINIO EXPERIENCIA I ASTUCIA El pacient. DEBIA OBEDECER L’ajudant del metge. Els fàrmacs. ABORDATJE DE LA MALALTIA INSTITUCIONS DE SALUT Zones sagrades Coves. RITUALS MÀGICS Campaments ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009452 UNITAT 2- Fonaments històrics, teòrics i metodològics Paula Maestro ABORDATJE DE LA Els sistemes de curació variaven d’una tribu a una altra. Combinació de rituals o MALALTIA cerimònies de tipus religiós amb el tractament a base d’herbes medicinals i quirúrgiques. Mètodes per prevenir les malalties, mitjançant la ingestió d’herbes o l’ús de banys calents per provocar la suor i purificar el cos. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. INSTITUCIONS DE SALUT La major part de les cures es realitzen dins de la tribu. MON CLÀSSIC GRÈCIA CONTEXT HISTÒRIC La Grècia Clàssica es desenvolupa entre els primers anys del segle V i el segle IV a. de C. Els primers pobladors arribaren a Grècia procedents de Indo-Europa i varen emigrar a Itàlia, el mar Egeu, Sicilia, i Àsia Menor amb la finalitat de comerciar. El creixement de la cultura grega es va produir com a conceqüència del desenvolupament de les “poli” o ciutats-estats independents de Grècia. ESTIL DE VIDA  L’agricultura i ramaderia va aportar nous aliments.  Cada Polis estava governada per un rei i tenien consells d’ancians.  Diferents formes de govern , la monarquia , aristocràcia , oligarquia ,tirania i democràcia.  Creien en els Déus i les Deesses. Aquests estaven relacionats amb aspectes específics de la vida. SALUT I MALALTIA Les malalties eren similars a les del mon actual, predominant les epidèmies. Interpretaven la malaltia considerant-la un estat d’impuresa o un càstig per una infracció comesa. Varen donar una raó natural a la malaltia a través dels coneixements filosòfics. Progressivament els metges varen anar construint escoles de medicina tècnica. CURES DE SALUT La filosofia de Grècia insistia en la prestació de l’atenció als malalts sense tenir en compte la seva condició social, però la realitat no era així. D’aquest manera es va realitzar una divisió de l’assistència segons les classes socials:  Els ciutadans------------metges tècnics.  Els plebeus--------------metges o gimnastes.  Els esclaus---------------esclaus dels metges tècnics. Concepte de malaltia de forma racional, despreciant les creences i els poders sobrenaturals, i aquesta cura és practicada per diferents grups: Els cirurgians tractaven les malalties de forma empírica utilitzant janos, la farmacopea. Parteres: eren les encarregades d’assistir els parts fins al segle III a.de C. Esclaus: eren els ajudants dels metges tècnics i realitzaven funcions de cuidadors. ABORDATJE DE LA Els metges grecs varen donar molta importància al que avui anomenem la història MALALTIA clínica. Recollien les dades del pacient sobre: ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009452 UNITAT 2- Fonaments històrics, teòrics i metodològics Paula Maestro En quant a les malalties , les varen denominar endèmiques i pensaven que eren causades pel clima, l’aigua l’agricultura, l’alimentació, i els hàbits de vida. Tractaven la malaltia a través de la cirurgia i la clínica. INSTITUCIONS DE SALUT El “tenderete” , era una tenda de campanya en la que s’atenia als malalts. Aquest romania un cert temps a la plaça de la ciutat. El Iatreion: els metges varen muntar un “ tenderete” a la porta de casa seva i Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. el varen convertir en un lloc fixe de residència. El temps: situats en els cims de les muntanyes pròximes a manantials d’aigües medicinals., ROMA CONTEXT HISTÒRIC S’ inicia a partir del segle IXa.de C , fins a la caiguda de l’imperi Romà en el segle V. Varen acabar controlant la major part del Mediterrani i de l’Europa Occidental ESTIL DE VIDA  L’agricultura i ramaderia va aportar nous aliments i aren millorar les tècniques agrícoles introduint l’arada romana tirada per bous , molins de grà, tècniques de regadiu, i l’ús d’adobs.  Diferents classes socials, patricis, plebeus i esclaus.  Construcció de l’aqüeducte i clavegueram.  Els romans no tenien religió, ni cultura ni arts pròpies. Ho varen adquirir de les cultures que anaven conquistant.  La Religió va tenir dues fases: la roma precristiana, politeista i pagana, i la roma cristiana. SALUT I MALALTIA Salut-malaltia atribuïda a forces naturals. Varen adoptar els Déus de la mitologia grega.  Amb l’arribada de metges grecs es va anar atorgant a la malaltia una interpretació natural. CURES DE SALUT Inicialment la medicina era considerada un pràctica d’esclaus i estrangers, per pensar que es tractava d’una professió indigne. Les figures més destacades varen ser:  Pater familiae  Siervus medicus Dues figures importants són:  Galeno de Pérgamo, va dividir l’acció de fàrmacs en 4 graus: no es percebeix acció, acció terapèutica, acció perjudicial i acció destructiva.Va ser el creador de les tècniques d’embenatge.  Cornelio Celso, va escriure la primera història organitzada de la medicina, descrivint els símptomes de la inflamació, rubor, tumor, dolor i calor. No s’ha evidenciat que fos metge. ABORDATJE DE LA En el segle III a.de C alguns metges utilitzaven intervencions quirúrgiques per tractar MALALTIA certes malalties com:  Extirpació d’amígdales  Intervencions quirúrgiques dels ulls.  Hèrnies estrangulades.  Traqueotomies electives. ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit  UNITAT 3 – Fonaments Històrics Paula Maestro INICI DEL CRISTIANISME CONTEXT HISTÒRIC Inici del cristianisme on es produeixen els fets històrics ,és importants Després de la mort de Jesucrist es produeix una expansió dels cristianisme i de la seva Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. cultura desencadenant un canvi de pensament social. ESTIL DE VIDA Desapareixen els nivells socials en l’asistència sanitària ja que tots són fills de Déu ja que l’esgñèsia tenia la missió de salvar a tots però més als desvalguts i malalts La malaltia deixa de tenir un sentit negatiu (pecat), sinó que es presenta com una oportunitat de vida ja que imiten la vida de Déu. SALUT I MALALTIA La religió obliga a cuidar als malalts i la mort social per aïllament deixa d’existir.  CURA DEL MALALT=OBRA DE MISERICÒRDIA Apareixen congregacions, hermandats i ordres per cuidar dels malalts, sobretot formades per dones.  Diaconisas: dones d’elevada posició social i tenien funcions d’auxili de les llars necessitades (Febe i Olimpia). CURES DE SALUT  Viduas: treballaven amb els malalts i pobres, mot importants per la creació d’hospitals.  Matronas: dones d’elevada posició social i les seves accions influïen en com s’havia de donar l’atenció als malalts (Fabiola i Paula).  Verges: dones que realitzaven accions religioses o pràctiques de caritat implantant cristianisme. El més important era ajudar a les persones donant refuigi, roba i menjar per poder viure. Els visitaven, vestien i cuidaven en comptes de fer tècniques. ABORDATJE DE LA MALALTIA S’origina el moviment de l’humanisme ja que no només cuiden sinó que acompanyen. Els remeis utilitxats eren relacionats amb la curació de l’alma (oracions, exorcismes...) Es van crear molts hospitals militars (primers assistència), cristians (cures prolongades i segures pel pacient). Els xenodoquis varen ser institucions dels bisbes que tenien zones per tots tipus de INSTITUCIONS DE SALUT malalts  MAJOR INTERÈS EN TRACTAR LES AFECCIONS DE L’ÀNIMA QUE LES DOLÈNCIES FÍSIQUES. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009453 ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit  UNITAT 3 – Fonaments Històrics Paula Maestro ALTA EDAT MITJANA Es coneix con l’>Edat Obscura ja que es produeix un retrocés en tots els àmbits CONTEXT HISTÒRIC (ciència, cultura, alimentació, salut...) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. L’església tenia el gran poder de la societat.  Feudalisme era un sistema polític, econòmic i social amb la intenció de protegir a la població. Un amo oferia treball per obtenir ganàncies mentres ells podien viure bé ja que desapareixia l’esclavitud. ESTIL DE VIDA  Monasticisme: intenten purifical l’ànima per viure lliure de pecat i per això han de viure en soledat. Porten una disciplina estruçicta de soledat i dolor (Benito de Nursia).  Islamisme: religió monoteista (Alá) molt submisa segons el corán. Les epidèmies co la Peste, la fam i l’infanticidi van provocar una vallada de población. SALUT I MALALTIA Les causes de la malaltia per les cultures no cristianes van tornar a implantar que era un pecat = estancament cultural i tècnic. El principi cristià diu que l’esglesia ha d’atendre a tots per igual ja que és una obrra de misericòrdia amb set obres espirituals i set obres corporals. CURES DE SALUT Els cuidadores de l’època eren la dona feudal (primers auxilis i remeis casolans) i les monjos ( cures mèdiques i infermeres) amb medicina monàstica ja que l’esglèsia tenia el poder. ABORDATJE DE LA MALALTIA Per poder fer cures es realitzaven remeis credencials, empírics i tècnics (escassos). Es van crear els primers edificis hospitals a prop de les catedrals o monestirs que INSTITUCIONS DE SALUT segueixen les normes eclesiàstiques donant cures per caritat disposant de infermeries. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009453 ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit  UNITAT 3 – Fonaments Històrics Paula Maestro EDAT MITJANA A ESPANYA CONTEXT HISTÒRIC Dos etapes: Primers 15 segles d’història, i època Moderna, Segles XVI,XVII i XVIII. La primera etapa estava protagonitzada per la caiguda de l’imperi romà, els visigots i la invasió àrab de la península = Al-Andalus.  1492: descobriment d’Amèrica i reconquesta dels Reis Catòlics Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Noves formes polítiques com el califat cristià, monarquies feudals... La major part de la població viu al medi rural, compartint espai entre pagesos i animals. Roba ample, latrines públiques, banys només per malalts i molt vi per beure ESTIL DE VIDA La societat estava dividida en la classe aristocràtica àrab, classe popular: agricultors i artesans, classe intermitja: mercaders. ○ esclaus.  Lligades a donar resposta a les peregrinacions del Camí de Santiago i la Guerra de la reconquista.  Asils i infermeries per atendre a la gran afluència de persones. SALUT I MALALTIA  Poca diferència per tractar la malaltia que en la resta d’Europa: especial significat del valor religiós de les cures.  Influència de musulmans i jueus en pràctiques terapèutiques i creences. Tasques infermeres agrupades com: Abans del 1500 evidències sobre prestacions de cures realitzades per: Cures de base:  Higiene i comfort. Ordres religioses:  Alimentació  Assistència a malalts leprosos. ○  Eliminació. Ajuda als peregrins.  Comunicació i contacte amb  Cura de la població afectada per les el malalt. epidèmies.  Influència de l’església. CURES DE SALUT Cures tècniques: finalitat diagnòstica  Figura del sacerdot com - Recollida d’orina administrador. - Administración de  Religiosos com a dispensadors de medicació cures. - Descripción de la cura de ferides  Mateixes ordres que en la resta d’Europa. Gestió: treballs de secretaria i Ordres civils promogudes per la burgesia i el escriptura, organització del personal.. poder. Personal seglar: ABORDATJE DE LA  S. XIII i S.XIV, dona hospitalària que administrava les cures: PRECURSORA DE MALALTIA LA INFERMERIA.  S.XV Existència d’infermeres i d’infermeres encarregats de les cures.  Existència de la serventa a les ordres de la infermera i rebent un salari.  La senyora o dona cuidava de nens i malalts tenint al seu càrrec a serventes.  Construcció d’hospitals per iniciativa de reis, bisbes i Senyors. INSTITUCIONS DE SALUT  1er Hospital Mèrida ( Badajoz): xenodoqui any 580 , primeres referències a la feina infermera.  Persones ateses: de qualsevol condició: esclaus, cristians o jueus i peregrins, pobres i malalts. Gestionats per ordres religioses i un administrador a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009453 ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit  UNITAT 3 – Fonaments Històrics Paula Maestro JUAN CIUDAD I ORDE SANT JOAN DE DÉU Juan Ciudad Duarte va néixer el 8 de Març de 1495 a Montemor-o-Novo (Portugal) - 1503. Surt de casa als 8 anys. Treballa com a pastor a Oropesa, Toledo. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - 1523. S’allista a la vida militar i recorre Espanya. - 1532. Soldat a Viena amb l’exèrcit de Carles V. I lluita contra els exèrcits turcs de Suleiman el Magnífic Torna a Montemor-o-Novo per retrobar-se amb els seus orígens quan l’informen de la mort dels seus pares, despres que marxés de casa. Se’n va al Nord d’ Àfrica. - 1535. Treballa com a paleta en les muralles de Ceuta. Amb el seu salari socorre les necessitats d’una famìlia portuguesa exiliada. - 1538. Torna a la península. Quan passa per Gibraltar s’encamina cap a Granada. Allà s’instal.la com a llibreter a la Porta Elvira. - MOMENT IMPORTANT: 1539. El 20 de Gener. Festa de Sant Sebastià. A l’Ermita dels Màrtirs escolta un sermó de Joan d’Ávila i resulta tocat de ple per la Gràcia de Déu (Joan d’Avila canvia la vida a Juan Ciudad). Els signes amb els que es manifesta la seva conversió són tan estranys que l’ingressen a l’ Hospital Real on serà atès com a un malalt mental. El “boig de Granada”. MOMENT IMPORTANT: Joan comença a ajudar els malalts que es trobaven a l’Hospital Real. Aquesta experiència influirà en la seva decisió posterior de crear un hospital per atendre als malalts amb més humanitat. El somni de Sant Joan de Déu. - Al cap de poc temps i veient el seu bon comportament el deixen lliure. Es posa en contacte amb Joan d’Àvila per dir-li que se sent tocat per la Gràcia de Déu i li demana que l’orienti en aquest nou camí d’hospitalitat.. Viatja a Baeza i a Guadalupe on rep formació bàsica d’infermeria i confirma la seva orientació per cuidar dels més pobres i malalts. - 1539 Quan torna de Guadalupe, obre el seu primer hospital al carrer Lucena de Granada. Totes les nits surt pels carrers demanant almoïna per ajudar als pobres i malalts que té acollits. ANÈCDOTA: En certa ocasió es va trobar un cadàver a la porta del seu hospital i va demanar ajuda a una família noble per enterrar-lo. Al no rebre ajuda, Joan de Déu els va amenaçar amb deixar-lo davant de porta de casa seva. Al final va poder donar-li cristiana sepultura - 1546 Molt aviat se li varen unir nous companys que li varen ajudar en la tasca de cuidar i servir als més pobres: Antón Martín, Pedro Velasco i posteriorment altres tres companys més. - 1547 Trasllada el seu hospital a un edifici més gran a la Cuesta de los Gomérez, a la pujada a l’ Alhambra. - 1548 Emprèn un llarg viatge a Valladolid amb la intenció de recaptar fons a la Cort. Arriba a entrevistar-se amb el futur rei Felip II. - 1549 Un gran sobresalt sacseja Granada: crema l’ Hospital Real. Joan de Déu es dirigeix ràpidament a l’ hospital i aconsegueix treure a tots els malalts, deixant perplexes als que el veien entrar i sortir, tot i el perill del foc, portant malalts en els seus braços. Es consolida la seva fama de Sant en tota la ciutat. 8 de març 1550: Joan de Déu es mor a casa dels Pisa, als 55 anys, víctima d’una pulmonia, com a conseqüència d’haver- se llençat a les aigües fredes del riu Genil per salvar a un jove que s’estava ofegant. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9009453 ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit  UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro Malalties Mon Modern: Malalties de l’alimentació: vida sedentària reuma i litiasi. Apareix l’alcohol. Malalties del treball, associades a l’activitat laboral. Malalties infeccioses. Pèssimes condicions higièniques amuntegament. (tifus, sífilis...) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Malalties de la dona: importància social de la dona. Creació de la 1ª càtedra de ginecologia i obstetrícia. Les repressions sobre la dona fa que sorgeixi el concepte d’histèria. Malalties infantils: Adquireixen importància social. Primers tractats de patologia infantil. Noves malalties: Aparició de la pólvora introdueix nous tipus de ferides. CURES DE SALUT Protestantisme: impedeix a la dona portar activitats fora de la llar. Seguidors de Luter: Proclamen el mitjà de salvació la fe en comptes que les obres de caritat. Pèrdua d’interès en qualsevol activitat que impliqui sacrifici personal. Tancament de convents: abandonament de la cura dels malalts. Incorporació de les dones de vida alegre a les cures dels malalts. S’asseguren llit i menjar. Sense coneixements i humanització ,no organització ni supervisió. NIVELL DE CURES MÉS BAIX DE LA HISTÒRIA: ÈPOCA FOSCA DE LA INFERMERIA Nodrizas: dones que cuidaven nens que no eren seus Comadrones: figura de la dona que retrocedeix ja que la seva formació només es donada per sacerdots. Les comadrones superiors s’encarreguen dels naixements i les inferiors fan altres tasques que no necessiten tanta formació Cirurjians: comencen a formar-se de forma professionals Metges: es formen a nivell universitari El papa convoca el Concili de Trento (1545-1563), s’analitzen els problemes de l’atenció als malalts. Punt de partida per grups religiosos que es dedicaran a l’assistència dels malalts. Germans de Sant Joan de Déu. Sant Joan de Déu( 1495-1550) Ministres dels malalts. San Camilo de Lelis. SXVI Germans terciaris Franciscans. Sant Francesc de Sales (1567-1622) ❏ Els Germans Obregons (darrer terç del S XVI): Publiquen el manual ”Instrucción de Enfermeros”. Filles de la caritat. Sant Vicenç de Paul. 2 dels seus principis es mantenen fins ara: família com unitat de servei i la revisió periòdica de la seva situació. 20 anys més tard es denominen Congregació de les Germanes de la Caritat: comunitat religiosa més nombrosa de l’església catòlica dedicada a la infermeria. ABORDATGE DE LA MALALTIA Coexisteix la medicina tècnica amb els remeis basats en creences. REMEIS CREENCIALS MEDICINA TÈCNICA Caràcter religiós. Pocs mitjans tècnics. El poble es dirigeix a l’astròleg, mag i bruixa. Astrologia com a recurs per Inici de les disseccions: evolució del coneixement del cos humà. explicar les epidèmies. Invenció de tècniques per l’aplicació en el diagnòstic i tractaments Pràctica de la màgia. de malalties: lligadures de artèries ,injecció intravenosa, menció Poder real exercit pels de la transfusió sanguinea, medició pressió arterial. monarques: poder curatiu Invenció del termòmetre, microscopi (observació per primer cop imposició mans del rei. de les bactèries) a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9407828 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro En la lluita contra la malaltia coexisteixen la medecina i la credencial Utilitzen la dissecció de cadàvers per conèixer el cos humà Es llencen els textos clàssics utilitzats Invenció de tècniques per l’aplicació del diagnòstic i tractament de la malaltia Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Grans invents con el termòmetre i altres. INSTRITUCIONS DE LA SALUT Proliferació d’hospitals per la participació de la noblesa, burgesia, monarquia. Habitacions individuals, grups de malalts. Hospitals amb finalitats religioses i socials. S.XVII funció assistencial de l’hospital: incorporació de metges, barbers, cirurgians. Secularització del personal.Treball considerat indigne. Realitzat per persones de les capes socials més baixes Poder civil: comença a considerar l’atenció als malats com un deure d’estat i dret de les persones. Finals del SXVII l’hospital passa de ser una institució eclesiàstica a a una institució civil: hospitals reals, civils, municipals…desplaçament de l’església com a prestador de cures. L’església funda ordres i congregacions per atendre als malalts que queden exclosos. Sant Joan de Déu, San Camil de Lelis, San Vicenç de Paul. EDAT MODERNA A ESPANYA CONTEXT HISTÒRIC S.XVI, XVII,i S.XVII Descobriment Amèrica, expansió imperi S’inicia amb el final de la Reconquista. Espanyol. Conquista de Granada pels Reis Catòlics 1492. XVII Inici decadència, guerres, baixa natalitat i Unificació de la península per una sol Rei. epidèmies. XVIII, recuperació econòmica i pau. ESTIL DE VIDA SALUT I MALALTIA No va triomfar el protestantisme com a la resta d’Europa: Reformes en l’agricultura, contrareforma. indústria comerç i sanitat. La presència de les ordres religioses a Espanya continua per Pla de beneficiència social. l’atenció als malalts. i no és tant patent l’època obscura de la infermeria. Les consideracions de salut i malaltia segueixen sent les mateixes que en l’edat Mitjana a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9407828 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta.  UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro INSTITUCIONS DE LA SALUT Construcció de grans hospitals : Hospital San Juan de Dios (1540). Escola Andalusa. Santa Cruz a Toledo.(malalts mentals) Cuidados básicos Hospital Real de Santiago de Compostela (1526) Reals Hospitals de Granada i Santiago. Cuidados básicos y medios Hospital de la Santa Creu a Madrid. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Hospital de la Santa Cruz de Barcelona (1417). Escola Hospital de la santa creu de Barcelona. Catalana. Cuidados medios y altos Gran divisió del treball en la prestació de cures: fins a 48 llocs de treball diferents Regnat de Carles IV Desamortització: tancament d’hospitals. La creació de la beneficència pública o Augment notable de la població, passant de 11 milions d’habitants a més de 18 milions d’habitatnts el 1900. o Necessitat de que els petits hospitals de segles anteriors es transformin en hospitals de major capacitat. o Necessitat de llocs destinats al socors i alberg de captaires, pobres,rodamons etc,ç Naixement de la Infermeria com a disciplina Primer manual de formació infermera. 1617. Els manuals d’infermeria tenen una clara orientació educativa,orientada a la pràctica. A l’época àurea de la infermeria es publiquen una vintena de manuals escrits per infermers i per a la infermeria a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9407828 Esta cuenta de ING es como la opinión de tu ex: NoCuenta. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9282092 UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro Karl Marx: hace el manifiesto comunista (1847) porque defiende que la lucha de clases marca la historia y lo que sucede. Claude Bernard: trabaja con toda la parte de órganos como pancreas. Hígados en sus funciones. Cree que los líquidos de estos órganos ha de estar en equilibrio creando así el concepto de homeostasis. Empieza a hacer experimentos en ciego (unos con medicameb¡nto y otros con placebo). Charles Darwin: teoría evolutiva moderna que explica que la selección natural incide directamente a la forma Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ede la que somos Gregor Mendel: Anunció las leyes que rigen la herencia genética. Louis Pasteur: creo la teoría de que el germen es el que ocasiona de la enfermedad desarrollando técnicas de inaculación (vacuna contra la rábia) Robert Koch: descubridor del bacilo de la tuberculosis (1905) recibiendo un Premio Nobel Josep Lister: pionero de los antisepticos y de las técincas esteriles en cirugías Josep Ebers: autor que aisló el bacilo responsable de la fiebre tifoidea Sigmund Freud: Teorías del psicoanálisis y la personalidad. Mecanismos mentales de defensa del Yo. ESTILO DE VIDA La migracion del campo a las ciudades para empezar a trabajar en las ciudades aumenta porque la alimentacion y las condiciones son pesimas.No obstant las condiciones en las ciudades empiezan a empeorat. Las mujeres ya no solo se dedicant a el hogar sinó que trabajan y tienen poder de decisión en algunos aspectos SALUD Y ENFERMEDAD El gran desarrollo de la medicina y la toma de consciència de las pèssimes condiciones sanitàries contribuyen en la economia de las persones, sus clases sociales, el entorno familiar, la vivienda la profesión y el acceso a la salud. Esta nueva fase ya no tiene nada que ves la religión ni las causes naturales sobre el orígen de las enfermedades a causa del positivisme, es decir aquello que ya se puede demostrar con el método científico. Cren que conociendo la causa de la enfermedad se puede aconseguir tratamiento y que la asistencia de las persones se ha de centrar en saber que microorganismes son para poder investigarlos. Enfermedades infecto- Enfermedades relacionadas con el entorno Enfermedades de niños contagiosas laboral Viruela Accidentes laborales Fiebre Amarilla Intoxicaciones Procesos reumáticos Cólera Neurosis Tasa de mortalidad elevada Fiebre Tifoidea Catarros o tuberculosis en niños. Alcoholismo A causa de estas enfermedades se produce una mejora del Trabajo gracias a Edwin Chadwik ya que crea las Leyes de la Slaud Pública CUIDADPS DE SALUD Aristócratas y Burgueses: Atención directa de los médicos. Visitas a domicilio o en consultorio. Balnearios o casas de reposo para enfermos crónicos. Clase media-alta: Médico de cabecera. Clase media-baja: No siempre podían costear el servicio médico -Inglaterra : Friendly Societies , seguro por cuotas mensuales. SEGURIDAD SOCIAL ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9282092 UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro Clase baja: Acudían al hospital, los enfermos considerados como pobres eran objetos de la enseñanza a médicos y empezaban los recursos para la investigación en salas de autopsia. ABORDAJE DE LA ENFERMEDAD Surge una corriente de pensamiento orientados al descubrimiento de la causa responsable de la enfermedad dando un acarácter más científico a la salud y la enfermería. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. F.Semmelweis: Rompe con la medicina contemporanea. Fiebres puerperales. Jhoseph Lister: Ácido fénico como antiséptico. Y el uso de la práctica quirúrgica con asepsia. Adolf von Behring: Esterilización a vapor. Crawford Long: Primera operación en 1842 utilizando anestesia general. -Desarrollo de la cirugía Otros avances terapéuticos: En la primera mitad del siglo S XIX Electrocardiógrafo: registro gráfico de la Técnicas muy desarrolladas actividad cardíaca. La curación de enfermedades se estancó. Estetoscopio, laringoscopio, oftalmoscopio y Evolución posterior en la segunda mitad el siglo esfingomanómetro gracias al uso de la FARMACOLOGÍA. Uso de la jeringa hipodérmica en 1845. INSTRITUCIONES DE SALUD Con la Ilustración se inicia la separación de la Iglesia y el poder civil. Esto produjo el cierre de órdenes religiosas en Europa. Transformación de los centros hospitalarios caritativos →Instituciones para la cura de los enfermos. Sanidad pública Enfermedad Aguda y recuperable Institutos Religiosos Enfermedad crónica y ancianos Casa de la providencia de Cottolengo (1827) Las hermanitas de los pobres (1839) Subvencionados por el estado Las hermanitas de los Ancianos Desamparados (1873) Prácticas caritativas asistencia basades en la actividad médica = CARIDAD MEDICALIZADA ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9282092 UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro FLORENCE NIGHTINGALE (1820 -1910) Florence Nightingale nació en Florencia (Italia) el 12 de mayo de 1820 En 2020 hubo el bicentenario de su nacimiento (a nivel internacional). El día 12 de mayo es el día de la enfermería. Realizó su actividad en Inglaterra mostrando interés por las obras sociales y el cuidado de los enfermos. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Vive diferentes dificultades para dedicarse a la enfermería. Se forma en enfermería de forma autodidacta visitando la obra de los Fliender y otros países. Fue la verdadera pionera de la profesionalización enfermera. APORTACIONES: 1. Inicio la busqueda de un cuerpo de conocimientos propios para la disciplina 2. Organizó las ensenyanzas y la educación de la profesión 3. Començo la investigación infermera y escribe sobre las disciplines 4. Inicio la organizacion de la enfermería militar 5. Usó estadística, epidemiologia, conceptos de higiene y saneamiento en enfermería 6. Rompió prejuicios sociales respecto a la albor de la mujer en la enfermeria GUERRA DE CRIMEA EN 1853. Caos de la asistencia sanitaria en los soldados En esta guerra había muchos soldados e condiciones británicos. deplorables, no rcibian comidas, ni quirofanos, ni Falta de recursos y espacios. asnestesias ni ningún tipo de medicamento Movilización del gobierno y deciden un secretario de Guerra Sidney Herbert solicita la Florence observa que hay una cloaca abierta con todo tip colaboración de Florence Nightingale. de desechos siendo un foco de infecciones. Nombramiento de superintendente del servicio General de Enfermería del Hospital Británico en Un 42,7% de los soldados que llegaban acababan Turquía. muriendo, por ese motivo empieza un saneamiento. Reclutó 38 enfermeras (10 hermanas católicas, 8 anglicanas y 20 enfermeras) Medidas llevadas a cabo por Florence Nightingale = REDUCCIÓN DE LA MORTALIDAD AL 2% Empieza a jecutar un saneamiento del hospital, sobretodo en conina, lavandería i el cierre de la cloaca para minimitzar el riesgo de infección Da mucha importància a la higiene de los enfermos para prevenir más infecciones Evitar la desviación de medicamentós para que los materiales puedan llegar a los hopsitales. Empieza una redacción de informes sanitarios para las autoridades. Reconocimiento del pueblo britanico: Labor posterior de Florence. Reconocimiento de una enfermera a Saneamiento del ejército inglés. nivel gubernamental. Trabajó para el ejército de la India. Respaldo y admiración popular. Consultora Guerra Civil EE.UU Lámpara : símbolo mundial de Asesora médica del ejército de Canadá. enfermeria. Publicó 150 libros. Investigación enfermera para demostrar la efectividad de los cuidados. Utilizó la estadística y la epidemiología. ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9282092 UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro La escuela Nightingale: Esta esculea se fundó en 1860 donde se enseñaba el arte de la enfermería. Estuvo subvencionada por el fondo Nightingale. Las enfermeres que estaban en la escuela eran personas con ética , moralidad y preparación digna Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El periodo de formación era de 2 a 3 años pudiendo obtenir las titulacions siguientes Titulo enferma hospitalaria: se dedicaban en los centros sanitarios para el cuidado de los enfermos Titulo enfermeras de distritos: se encargan de los cuidados domiciliarios Titulo de enfermeras docentes: enseñaban y preparaban a las futuras enfermeras Dentro de estas escuelas había dos tipos de estudiantes Las estudiantes becadas que tenían bajos recursos económicos y se les llamaban aprendizas Las damas de clase alta o damas enfermras Estas estudiantes se distribyueron por los mejores centros hospitalarios y todo tipo de espacios adaptados para elles. Filosofía enfermera: A partir de su obra se reconoce la 1ª filosofía enfermera, todos susestudios se extendieron po r el mundo Decía que la enfermedad es eun proceso reparador y necesario, donde las enfermeras han de conseguir el mejor entorno curatico tanto físico, social y emocional sobretodo con la higiene pública CRUZ ROJA INTERNACIONAL La Cruz Roja que creada en 1936 por Henry Dunant a causa de la Batalla de solferino 1859. Como las condiciones de los soldados eran inhumanes, cuando volvió de la batalla denunció la situación a los gobiernos europeos e informó a la sociedad. A los 4 años , en Ginebra el congreso internacional estudia la forma de conseguir voluntarios dispuestos a servir. CONSEJO INTERNACIONAL DE ENFERMERÍA Gran movimiento reivindicativo de la mujer : donde surge la necesidad de crear una asociación llamadas Consejos nacionales de mujeres. Todos estos consejos se unen en 1899 creando el consejo Internacional de la Mujer. Ethel Bedford comprende las ventajas para la enfermería de la creación de una organización internacional similar. Presenta la propuesta en el consejo de matronas en Inglaterra. Por esa razón se constituye un comité ejecutivo para elaborar el proyecto de creación del consejo internacional de enfermería. o El objetivo de el consejo era luchar por la autonomía profesiona, elevar ela ética profesional para ser una profesión remunerada mejorando sus condiciones. 1901 primera reunión del CIE para la aprobación de los estatutos y elección de cargos o Presidenta: Ethel Belford VENTAJAS DEL CONSEJO: el reconocimiento internacional de la profesión ja que se protegen los intereses de los miembros ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9282092 UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro Concepto biomédico que interpretaba la enfermedad como: El origen de la enfermedad se encuentra en una lesión. Busca la causa de la enfermedad en los procesos alterados Relaciona la enfermedad con elementos externos Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Actualmente hay una nueva forma de entender la enfermedad desde una perspectiva más centrada en el individuo y su ambiente. Incorporan la esfera psicológica y social a la biológica. Conferencia Internacional en Alma-Ata en 1978 : “ Salud para todos en el año 2000” CUIDADPS DE SALUD Determinación de la salud como derecho universal : La fundación de naciones unidas (24 de octubre de 1945) La Declaración Universal de los Derechos Humanos (1948) Desarrollo de sistemas de salud. Políticas sanitarias estatales : prácticas asistenciales. Estas prestaciones sanitarias se fueron implantando de forma desigual en los diferentes paises. Esto da lugar a la prestación PRIVADA de salud. INSTRITUCIONES DE SALUD Hospitales con función curativa. -Nuevas técnicas de diagnóstico y tratamiento de las enfermedades. -Prestación de servicio a los usuarios más amplia. -Sistemas de seguros encaminados a dar cobertura a todas las necesidades sanitarias de la Población -El estado asume la protección de este derecho , dando resultado a un Sector SANITARIO PÚBLICO. - Sistema integrado por hospitales y redes ambulatorias. -Los hospitales sufren cambios en su sistema organizativo y estructuralmente. 4. EDAT CONTEMPORÀNEA A ESPANYA ETAPA TÈCNICA DE LA CURA. EDAT CONTEMPORÀNEA A ESPANYA CONTEXT HISTÒRIC Final 2a guerra mundial, inici desenvolupament infermeria tècnica i 2 fets a nivell europeu i americà: Falta de programes formatius. Escassetat de dones seglars que es dediquessin a la prestació de cures: les Filles de la Caritat són la congregació més nombrosa de professionals encarregats de l’assistència i la supervisió de cures.Dedicació desinteressada considerant la seva dedicació com una autèntica professió. ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9282092 UNITAT 4 – Fonaments Històrics Paula Maestro EVOLUCIÓ DE LES DIFERENTS PROFESSIONS SANITÀRIES Adaptació de les diferents figures sanitàries als nous temps a través de les reformes legislatives: Cirurgians-sagnadors: Nova professió Real Decret de 16 de juny de 1827. El requisits que se’ls hi demanava era: saber llegir bé, escriure, les quatre regles de l’aritmètica, i la gramàtica castellana. Cirurgians (metges, sagnadors i barbers): Normativa del 1836 que agrupava els cirurgians en: cirurgians de Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. primera classe, cirurgiansmetges;de segona classe, cirurgians del Col·legi; de tercera classe, cirurgians sagnadors, i de cuarta, totes les demés classes d’ inferior categoría, que no s’inclouen en les 3 primeres Practicants: titulació oficial 1857. Només podien exercir alguns aspectes de l’àmbit de la cirurgia: la part mecànica i subalterna. El Real Decret de 1901 determina que s’ha de realitzar un examen d’ingrés i cursar 2 anys per preparar matèries com:nocions d’ anatomía, embenatges, apòsits, fer cures, vacunes, sangries locals i generals, dentista i calls. El 1902, una nova legislació els autoritza per assistir parts normals. Matrones i parteres: Dones amb formació adquirida en la pràctica.Requisits regulats desde 1750. Demanda social justifica aquest ofici per que les dones volen ser ateses per una matrona.Ordenança 1804 que incrementa el nivell formatiu. Publicació del Manual de parts el 1866 on es dedueix les competències en l’assistència als parts normals i a l’actuació en parts complicats fins l’arribada del metge. Ministrants: Reial Ordre de 29 de juny de 1846. Exercici de la cirurgía menor o ministrant: sangríes generals o tòpiques, aplicació de medicaments, extracció de dents i per callistes. Infermeres: Paper biològic per l’art de cuidar malalts, nens, ancians i ferits.Fins finals del s.XIX no s’especifiquen les seves competències i els coneixements regulats pel títol corresponent. Fins llavors les infermeres no religioses eren professionals amb escassa formació dedicades a atendre les necessitats bàsiques de les persones. Inici professió infermera a Espanya 1857. Llei d’Instrucció Pública.( Llei Moyano) Titulació d’infermera el 1915. ➔ Obtenció dels títols de practicant, infermera i matrona en un tribunal establert en la Facultat de Medicina de Madrid. Reconeixement per 1er cop a la Infermeria amb caràcter legal, comuna ocupació professional amb reglamentació específica, i amb carácter de dependència i submissió a la medicina. Formació teòrica composada per un programa amb 70 temes que incloïen anatomía, fisiología, qualitats físiques, intel·lectuals i morals de la infermera, deures i obligacions, tant en assistència domiciliària com institucional, patologies, ús d’aparells i instrumental, tècniques de cures bàsiques, cures, embenats, massatges, antisèpsia, prevenció de la malaltia i cures post-mortem. ESCOLES D’INFERMERIA Algunes modificaciones que es varen realitzar: Examen de revàlida es podia fer en totes les facultats de medicina del país. Es reconeix el títol d’infermera tant en hospitals civils, militars, i de la Creu Roja, com en clíniques i dispensaris. El 1932 es reglamenten i unifiquen els continguts formatius en 3 cursos.