Tema 2 - El Sistema Institucional de l'Estat PDF

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 TEMA 2 - EL SISTEMA INSTITUCIONAL DE L’ESTAT A Espanya tenim una monarquia parlamentària (rei i parlament). Tenim una...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 TEMA 2 - EL SISTEMA INSTITUCIONAL DE L’ESTAT A Espanya tenim una monarquia parlamentària (rei i parlament). Tenim una monarquía però en certes decisions està subjecte a la voluntat popular. Tenim 3 poders: executiu (Govern), judicial (tribunals) i legislatiu (Parlament). El rei no forma part de cap de cadascun d’aquests poders, és una figura separada. EL CAP DE L’ESTAT La persona del cap d’Estat és el rei. ART. 1.3 Constitució → La forma política de l’Estat Espanyol és la monarquia parlamentària. Monarquia parlamentària significa que el rei té una funció representativa, és a dir, els que tenen el poder són els parlaments. Aquesta monarquia està sotmesa al sistema democràtic, a la voluntat del poble, als parlaments (representació del poble) i a la Constitució. Es tracta d’una monarquia racionalizada, tots els poders i els rols del rei estan establerts específicament en la constitució sense cap mena de marge. El monarca regna però no governa, és a dir, no té drets polítics, els que prenen decisions son els parlaments i el govern. El rei no és un dels tres poders de l’estat. - Quan va entrar en vigor la constitució actual era el rei Juan Carlos I. SUCCESSIÓ Monarquía racionalizada → la figura del rei està ben descrita i limitada al text constitucional. Segons els articles establerts a la Constitució de l’apartat de la Corona (TÍTOL II): 1. Hi ha successió del monarca quan abdica o quan es mor. ART. 57 → Estableix les regles de successió. La successió estableix que succeirà el fill que sigui més gran i que sigui home, quan aquest successor hagi de ser succeït serà la mateixa regla. 2. La Constitució diu que si les regles de successió no es poden aplicar, seran les Corts Generals (representació general del poble) les que decidiran. REGÈNCIA És la figura que determina que en alguns casos (quan el rei es menor d’edat quan és inhabilitat) algú ha de fer les seves funcions i governar. Si és per minoria d’edat el regent sera el pare o la mare i en defecte dels dos, el parent de més edat més proper a la successió (cal que sigui major d’edat i tingui nacionalitat espanyola). El rei és intocable, l'única cosa que es pot fer si infringeix les regles és inhabilitar-lo temporalment (mentre duri la minoria d’edat o la inhabilitació). 9 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Inhabilitació del rei → és una essència temporal on s'inhabilita al rei per haver comès algun ilícit. Això normalment ho determina un jutge però això amb el rei no pot existir perquè el rei mai pot anar davant d’un jutge, per tan és molt difícil (no s’ha plantejat fins ara mai). La doctrina afirma que es podria inhabilitar si es comporta en contra de la norma jurídica (quan ha infringit normativa). Si s’inhabilita, primer va el príncep i seguidament el parent Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. amb major edat que anès primer en la linea successòria d’acord amb l’Article 57. TUTELA Diferència entre regent i tutor: perquè entri en joc la tutela necessitem que el rei sigui menor d’edat (i necessiti un tutor). Qui farà les funcions de tutor? 1. El q hagi dit el monarca en el testament 2. Si no s’ha establert res, el pare o la mare 3. Qui digui les Corts Generals “PRIVILEGIS” DEL REI La seva figura dona protecció especial i especifica en la mesura dels delictes, dins del codi civil. El rei té un règim jurídic privilegiat i diferenciat de la resta de subjectes dins de l’Ordenament Jurídic. Aquest règim especial es concreta en dues prerrogatives: 1. Inviolabilitat → és el privilegi més gran. Té una protecció qualificada, si s’atempta contra la vida d’un monarca la pena és més greu. El rei és immune davant la llei, és a dir, si comet algun tipus d’infracció no se’l pot perseguir. No pot ser detingut, ni jutjat, ni ser cridat per ser testimoni d’un altre delicte. Una part de la doctrina diu que sí que es podria inhabilitar la seva funció i començaria a fer les seves funcions el regent. (ART. 5.3) 2. Principi d’irresponsabilitat → el rei no és responsable en les seves accions. La regla general és que els poders públics son responsables pels seus actes, però el rei no. En els seus actes hi han dos tipus de funcions: 1) Funcions constitucionals: Funcions que la Constitució estableix a favor del rei, com per exemple firmar la pau. 2) Funcions internes: Són funcions pròpies, gestió del seu propi patrimoni (la Casa Reial) La responsabilitat la té el referendo, el mecanisme i la signatura que implica que jurídicament s’assumeixen les responsabilitats derivades d’aquell acte quan el rei duu a terme alguna funció constitucional i algun ministre o president del congrés dels diputats ho refrenda (valida). Els actes que son subjectes de refrendament són actuacions del rei que són mandats constitucionals irrenunciables, en el qual no ha tingut cap capacitat de decisió. Aquelles funcions que impliquen un àmbit decisori pel rei no han de ser refrendades, com el nomenament de la casa reial i els aspectes militars que tenen a veure amb el comandament de forces armades (gestió interna). El responsable en cas d'algun contratemps seria el titular de la casa. 10 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 FUNCIONS DEL CAP D’ESTAT La majoria són funcions merament formals o simbòliques, que donen validesa i solemnitat a decisions que prenen altres òrgans. · ART 56.1 → El rei és símbol de la unitat i permanència de l’Estat, per tant, arbitra i modera el funcionament de les institucions però sense imposar res perquè no té poder polític. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. · ART. 62/63 → 62: Estableix funcions del rei dins del nostre sistema, 63: estableix funcions del rei fora del nostre sistema. · ART. 63 → Acredita als ambaixadors, manifesta el consentiment a l’hora de signar manifests internacionals i és el responsable de declarar la guerra o la pau. Aquestes funcions exigeix el refrendo de figures de poder. · ART. 62 → Signa les lleis i les aprova el Parlament. Quan hi ha algun motiu per dissoldre les Corts Generals o quan s’han de fer unes altres perquè han passat 4 anys, és el rei el que fa aquest acte amb l’òrgan general que pertoca. El president del Parlament és el que fa el refrendo per a que hi hagi nou president del govern. LES CORTS GENERALS Les Corts Generals són una entitat o institució constitucional organitzada en dues cambres (estructura bicameral): el Congrés dels Diputats (representa a l'Estat atenent criteris de població) i el Senat (representa els diferents territoris de l'Estat). Elaboren i aproven les lleis (poder legislatiu), però també controlen i avaluen l'activitat política del Govern. Dins del nostre sistema polític representa la voluntat popular (òrgan de representació del poble, el poble tria els membres de forma directa amb “sufragi universal”). És un sistema bicameral: està compost pel senat i el congrés, els dos tenen com a finalitat representar el poder popular, en el cas del senat és el que ha de representar i donar veu a les comunitats autònomes perquè també és de representació territorial. - Els parlaments autonòmics no tenen aquesta estructura bicameral EL SENAT El Senat és la cambra de representació territorial → és la que intenta representar els interessos de les diferents Comunitats Autònomes-Els senadors són escollits per sufragi universal directe, les Comunitats Autònomes designen senadors i això és l’element que permet dir que és una cambra de decisió territorial (designació pels Parlaments Autonòmics). Hi han inconvenients que fan que no hi hagi una forta font de representació territorial. 1) Hi han pocs senats designants directament que han sigut votats pels Parlaments Autonòmics. 2) Organització → no hi ha mecanismes clars que demostrin que el Senat sigui un sistema de representació territorial i que defensi els interessos de les autonomies, ni pels seus membres ni per les seves funcions 11 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 CONGRÉS DELS DIPUTATS El Congrés i el Senat tenen una dimensió de poder diferent. Hi ha una desigualtat entre les dues càmeras i per tant és un sistema bicameral imperfecte. El Congrés ocupa una posició de clara superioritat en vers al Senat (té més pes). - Els decrets llei (normes amb rang de llei aprovades pel govern en casos d’urgència o necessitat) és ratificat pel Congrés. - Quan hi ha una moció de censura es vota al Congrés no al Senat. - En la funció legislativa intervenen les dues cambres, però la cambra que decideix finalment si s’aprova o no és el Congrés → aprovació última del text legal AUTONOMIA PARLAMENTARIA En un sistema de separació de poders és important que el Parlament pugui actuar de forma autònoma. Per garantir aquesta autonomia existeixen una sèrie de mecanismes anomenats prerrogatives parlamentaries*. A. L’autonomia reglamentària → El Parlament i les seves cambres aproven Reglaments propis d’autofuncionament (autonormació). Cada cambra té un Reglament propi de funcionament, el procés d’aprovació es dona sense intervenció d’altres poders públics. - El límit és que els Reglaments han de respectar la Constitució. En cas contrari el Tribunal Constitucional actuaria. B. L’autonomia de govern intern → Són les pròpies cambres (els integrants de cada cambra) les que designen els integrants del seu govern (membres de la mesa, president de la cambra…). (ex: President del congrés dels diputats). C. L’autonomia pressupostària → Cadascuna de les cambres aproven els seus propis pressupostos que passen a formar part dels pressupostos de l’Estat. Amb els diners assignats tenen llibertat per escollir on destinar-los. D. L’autonomia organitzativa → Són les pròpies cambres les que vigilen que es compleixin les regles internes pel funcionament d’aquesta. Fan complir la normativa i en cas contrari, (ART 72.3). els membres de les cambres adopten unes mesures específiques per sancionar l’incompliment. L’estatut és el personal en servei de les Corts Generals que regula la situació de la gent que treballa al Parlament. Hi ha excepcions: hi ha algunes normes de l’ordenament jurídic que també afecten a les cambres a més de la Constitució, i les han de respectar. Cal garantir una destinació lògica i justa dels diners públics. Quan contacten amb tercers s’han de regir amb unes regles que no estan ni al Congrés ni el Senat, sinó que son normatives de fora. Aquells actes que tenen una trascendencia fora de les cambres. La qüestió principal és que aquest procediment no es intern, sino de fora. Per tant l’autonomia que tenen les cambres no es absoluta, ja que no permet lliurar-se de situacions flagrants. *Conjunt de garanties amb la finalitat d’assegurar la lliure actuació de les Cambres sense ingerències d'instàncies o poders tercers pertorbadors en l'exercici de les funcions legislatives. 12 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 LÍMITS DE L’AUTONOMIA L’autonomia no és absoluta. En determinats actes de naturalesa (gestió) administrativa les decisions de les cambres son susceptibles de ser impugnades pels tribunals (control jurisdiccional). 1. La Constitució → no poden aprovar lleis disconformes amb la Constitució (difícilment trobarem una disconformitat absoluta, així que no es faran anulacions Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. totals). 2. Els Reglaments interns → les cambres estan obligades a complir els Reglaments que elles mateixes han establert. En alguns casos, les cambres s’han de regir a unes regles a part de la Constitució i el reglament intern. 3. Actes interns: aquells que no tinguin transcendència fora de les cambres, es resolen a la pròpia cambra. Malgrat que el control normalment és intern (ja que és una manifestació d’autonomia), hi ha casos en els que hi ha una infracció de dret fonamental on pot intervenir el Tribunal Constitucional (defensa la Constitució). 4. Actes amb transcendència “cap a fora”: l’aprovació de lleis de diversos tipus (orgànica, ordinària…) s’han d’aprovar d’acord amb el que digui la Constitució. Malgrat tenir autonomia, quan les cambres aproven normes amb rang de llei que no estan conformes amb la Constitució pot intervenir el Tribunal Constitucional. ELECCIÓ DELS MEMBRES DEL CONGRÉS I EL SENAT A Espanya el règim electoral general està regulat amb una llei orgànica perquè la Constitució ho estableix. “Por ley orgánica se regulará, entre otras cosas, el régimen electoral”. SUFRAGI ACTIU I PASSIU Sufragi electoral passiu → Dret dels ciutadans de presentar-se com a candidats a unes eleccions, en les condicions que determini la legislació electoral. Hi ha unes normes necessàries per poder presentar-se i poder ser escollit: - Cal estar en ple ús del drets polítics, no estar inhabilitat - Ser major d’edat - Tenir nacionalitat espanyola - Pertànyer a un partit polític Sufragi electoral actiu → Dret dels ciutadans a exercir el vot com a electors en el marc d’un procés electoral. És el fet de votar, on s’han de tindre els mateixos requisits que al passiu. Els següents càrrecs no poden ser escollits mentre estiguin al càrrec que ocupen: no s’ha de ser membre del tribunal constitucional, determinats alts càrrecs de l’administració general de l’estat, defensor del poble, magistrats, jutges, fiscal, no es pot ser membre de les dues cambres, cossos de seguretat i policia, membres de les juntes electorals… ART. 70.1 A nivell de les dues cambres, el Congrés te 350 diputats i s’escullen per sufragi universal, per la ciutadania que pot votar. El sistema que s'estableix no es un sistema estrictament proporcional, es majoritament proporcional pero no al 100%. 13 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 MEMBRES DEL CONGRÉS El congrés està format per 350 diputats, encara que la constitució diu q u e el congrés s h a d'estar format entre 300 i 400 diputats. El 100% són escollits per sufragi universal. Aquest fet de ser 350 diputats està regulat en una llei orgànica coneguda com LOREG: "Llei orgànica 5/1985, 19 de Juny, Règim electoral Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. general". El règim electoral general està regulat per una llei orgànica perquè la Constitució ho estableix. Citar lleis: Tipus de norma (llei orgànica, decret legislatiu, decret…) + Numeració / any d’aprovació + (de) dia i mes d’aprovació + (de) títol de la norma Per poder escollir als diputats cal establir circumscripcions electorals, que són un àmbit geogràfic d’inscripció (les províncies, a Espanya n’hi ha 50). Les províncies amb més població són les que tenen més representants a les cambres, ja que el nombre d’habitants determina el nombre de membres del Congrés. Totes les províncies envien mínim 2 diputats que han de ser votats per sufragi universal. Hi ha 3 elements del sistema que fan que es distorsioni la proporcionalitat i que aquesta sigui imperfecta: 1. Les forces que obtinguin menys del 3% dels vots queden excloses de formar part de l’escola del Congrés i tenir representació parlamentària. 2. Totes les províncies tenen un mínim de 2 diputats. 3. Llei d’Hondt → estableix que per saber quants diputats es necessiten, cal dividir el nombre de vots obtinguts de cada partit pel nombre de vots que han de sortir per cada circumscripció. 14 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 MEMBRES DEL SENAT El senat és la cambra de representació autonòmica, és la veu de les autonomies. Hi ha un doble criteri (de base autonòmica i provincial), a cada CA es vota en el seu parlament de forma directa 4 senadors: Cada Comunitat Autònoma escull 4 senadors (Ceuta, Melilla i Balears tenen un règim especial) + 1 senador per cada milió d’habitants. Els senadors són escollits per 2 vies: a) Sufragi indirecte: una part dels senadors no són votats directament pels habitants en les eleccions generals però tenen legitimitat democràtica perquè són designats directament per unes cambres de representació dels parlaments autonòmics. b) Sufragi universal: mitjançant el sistema de llistes obertes (s’han de seleccionar 3 senadors independentment del partit al que pertanyin). Qui obtingui més vots serà designat. No hi ha un número màxim de senadors i varia en funció de la població. FUNCIONS DE LES CORTS GENERALS 1. Funció legislativa: És tan important que es diu que el Parlament és el poder legislatiu. Consisteix en l'aprovació de normes importants de rang legal que ha de seguir un procediment establert en els reglaments de les cambres i de la Constitució. Per sobre només hi ha la Constitució. Per aprovar una norma ha d’haver-hi la intervenció de les dues cambres amb la final decisió del Congrés. Les normes amb rang de llei aprovades pel Parlament poden ser objecte de control del Tribunal Constitucional. Qualsevol materia pot ser regulada mitjançant normes de rang legal, la Constitució no ho limita. Però igual que totes les matèries poden ser regulades per llei, per reglament en canvi, no. La llei orgànica no ho pot regular tot, només les que són específicament per aquestes. 2. Funció pressupostària: Consisteix en l’aprovació del pressupost i la previsió d’ingressos i despeses de l’Estat. Els aprova anualment el Parlament mitjançant una llei de pressuposts. La preparació i l’elaboració del pressupost per l’aprovació del Parlament es fa pel govern perquè és qui fa la funció política, per tant és el que gestiona el tema dels pressupostos. 15 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 3. Funció de control del govern: el president del govern i els ministres surten del Congrés, per tant l’orígen són els vots. La funció del govern ha d’estar controlada pel Parlament i per tant el govern ha de rebre comtes al Parlament. D’aquest control hi ha de tres tipus: I. Control responsabilitat: possibilitat de que el Parlament retiri la confiança al President del govern (moció de censura) i que se’n hagi de nominar a un de nou. És Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. difícil que prosperi perquè es necesita una majoria absoluta. II. Control inspecció/fiscalització: Sèrie de mecanismes o procediments que estan previstos per fiscalitzar el que està fent el govern, analitzar i qüestionar el que està fent el govern (preguntes, interpel·lació). III. Control autorització: determinats actes que fa el govern requereixen l’autorització de les Corts Generals: per la celebració del referèndum, per signar tractats internacionals i per determinar decrets llei. 4. Funció d’orientació política: hi ha mecanismes pels quals el Parlament intervé mínimament en la presa de decisions polítiques: 1) Debat d’investidures: intervé en la definició de les polítiques. 2) Mocions: per tal de que el govern porti a terme diferents funcions. 3) Debat sobre l’estat de la nació: debat sobre quin és l'estat de les coses en aquest país, té un contingut molt polític 5. Funció electiva: El parlament central escull a determinats integrants d’altres òrgans constitucionals. Cal una majoria de 3/5 parts per a què es doni el cas. - Per exemple, la designació dels membres de l'òrgan judicial i del Tribunal Constitucional. EL GOVERN El govern és una institució bàsica de l’Estat i està regulat a la Constitució (Art. 97 i següents). És el poder executiu, vol dir que executa les normes amb rang de llei aprovades pel parlament, però no només té aquestes funcions en el sistema. Té una llei pròpia: “llei 50/1997, 27 de novembre del govern” - Al BOE es publiquen lleis estatals i també lleis autonòmiques. Hi ha interrelacions entre els diferents poders, el legislatiu és el que designa el president del govern. Té un àmbit d’actuació propi, però això no vol dir que no hagi de respondre davant d’altres òrgans com les Corts Generals. El Consell de ministres i el govern és el mateix, el Consell de ministres està integrat pel: 1) El president del govern 2) Els vicepresidents (si n’hi ha, ja que se'n pot prescindir) 3) Els ministres El govern es forma a través de votacions als partits, i seguidament el president és escollit per majoria absoluta pel Congrés. 16 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 ELECCIÓ DEL PRESIDENT Per l’elecció del president (Art. 99): 1) Després d‘un procés de formació del Congrés (eleccions generals) d’acord amb les forces que han obtingut representació, el rei proposa un possible candidat (el que tingui més opcions). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 2) El candidat compareix davant del Congrés i exposa el seu programa polític. 3) En una primera votació per a que surti escollit el President ha de tenir majoria absoluta (més del 50%). Aquest es convertiria en president. 4) Si no s’obté la majoria absoluta, s’ha de fer 48h després una altra votació que haurà d’haver-hi una majoria simple (més vots a favor que en contra). 5) Si no es dona cap dels dos casos, el rei nombrarà a un nou candidat. 6) Si després de 2 mesos no s’escull cap president, el rei dissoldrà les dues cambres i es convocaran noves eleccions generals. La designació dels vicepresidents i els ministres és realitzada pel president del govern. No només nomena els ministres sinó que també decideix quants n’hi haurà. L'estructura del govern. FUNCIONS DEL GOVERN (EN GENERAL) 1. Funció de direcció política: el govern fixa uns objectius i estableix unes directives per assolir aquests objectius. Cap a dins i cap a fora. Els membres que integren el govern són òrgans polítics però també de l’administració pública. L’administració pública és l'entramat d’institucions que serveix d’instrument pel govern. Els ministres són l’òrgan superior dels ministeris, dintre de l’administració pública. Tot el que sigui estrictament polític no és controlable per la jurisdicció, si el govern decideix que una de les polítiques és X, no podrà venir un jutge i dir que no es pot fer. El que fa l’administració si que es susceptible de control pels ministres, però les decisions que prenguin els ministres com a òrgan superior de l’administració si que són controlables pel Tribunal de justícia. 2. Funció de defensa de l’Estat: garantir la sobirania i la independència de l’Estat, defensar la seva integritat territorial i protegir l’ordenament constitucional. 3. Funció de dirigir l’administració civil i militar: l’administració civil són tots els àmbits que permeten implementar les polítiques i decisions del govern. 4. Funció potestad jurídica: funció d’aprovar normes jurídiques de rang reglamentari. 5. Funció executiva: executar les normes amb rang de llei que hagi aprovat el parlament. Bifronte: El govern actua a dos nivells diferents. En primer lloc, pren decisions i accions de naturalesa política (quines accions vol tirar endavant, quines polítiques vol seguir…). En segon lloc, els membres del govern i en particular els ministres, són la part jeràrquicament més important en els ministeris. Cal un entramat de persones i instruments, com és l’administració, que treballi per executar i fer possible les decisions del govern, és el braç executiu del govern. - Les decisions que són polítiques no són susceptibles de ser revisades per un tribunal, mentre que les decisions administratives sí que ho són. 17 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Les reunions del consell de ministres son dirigides i convocades pel president, es desenvolupen de una forma molt poc reglamentada, es defineix els punts del dia: el que es parlarà a la reunió. Aquests aproven decrets lleis, legislatius i els projectes de llei. Els tractats internacionals també son proposats pel consell. FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL GOVERN El President del govern és escollit en seu de Congrés i té unes funcions essencials: 1. Funció representativa: És el representant del govern i això es posa en manifest quan s’ha de relacionar amb altres institucions i forces de l’estat i el representa. 2. Funció designativa, directiva i elaborativa: El president és qui designa el govern i dirigeix la seva acció, des d’un punt de vista interior com exterior. Abans de ser president, presenta i explica quin és el seu programa de govern i defineix les polítiques principals del govern durant la seva presidència. Elabora el programa polític i ho exposa davant del Congrés dels diputats. Estableix i dirigeix les accions per complir el programa. 3. Funció de compliment: Estableix les accions necessàries per complir els objectius del programa polític. 4. Funció de coordinació: Coordina la tasca dels ministeris i té un cert poder de control sobre els ministres i les decisions, competències i conflictes d’atribucions dels ministeris. 5. Funció executiva: executa les normes amb regne llei que ha adoptat el parlament. Tenim 3 nivells de govern: central, autonòmics i locals. 6. Garantir la sobirania i la defensa de l’Estat. Dirigeix l’administració militar (l’exèrcit) i l'administració civil (administració pública) El president té un entramat d’òrgans de recolzament, compta amb l’ajuda d’una sèrie d’institucions que l’assessora: - El ministeri de la presidència: no s’ocupen d’un àmbit d’activitat concreta, sinó que tenen una relació estreta amb el president i l’ajuda amb les funcions de president. - El gabinet de la presidència - La secretaria general de presidència FUNCIONS DELS VICEPRESIDENTS La quantitat de vicepresidents pot variar i no té perquè haver-hi. El president segons el cas determina quines funcions tindrà cada figura de vicepresidència. Actualment hi ha dues vicepresidentes. Els vicepresidents poden ser a la vegada ministres, no és necessari però és habitual. FUNCIONS DELS MINISTRES Hi han tres tipus de ministres: - Ministres amb cartera: al capdavant d’un ministeri. Per exemple, de salut, de transport… - Ministres sense cartera: no són ministres de res, son un òrgan polític. - Ministres que a més de ser ministres són vicepresidents 18 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Els ministres són òrgans polítics, i l’òrgan superior de l’administració. Són designats pel president i els nomena formalment el rei. El cessament dels ministres ho decideix el president. Els ministres tenen autonomia dintre del govern, és a dir, és impossible totes les actuacions que fan els ministres estiguin tutelades i supervisades pel president, de manera que disposen de certa autonomia però actuen sotmesos a les directius que estableix el president i el Consell de ministres. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Doble dimensió d’actuació - Els ministres aproven Reglaments FUNCIONS DEL CONSELL DE MINISTRES Expressa la voluntat col·lectiva d’un govern. És un òrgan col·legiat, està integrat per diferents persones: President Vicepresidents Ministres Les reunions del Consell de Ministres són dirigides, secretes i convocades pel president i es desenvolupen d’una forma no molt regulada en cap norma. El que regeix més és el costum. L’ordre del dia és el que es parlarà en aquell dia, els temes a tractar. - Les seves competències es troben a l’article 5 de la llei del govern: Aprova els decrets lleis i decrets legislatius, aprova els projectes de llei proposats pel govern, els tractats generals també els negocia, nomena alguns membres que designen determinats càrrecs en diferents institucions de l’Estat, aprova normes reglamentàries (potestat reglamentària), etc. COMISSIONS DELEGADES PEL GOVERN Són òrgans col·legiats de caràcter sectorial que es creen per tractar de forma conjunta entre diverses entitats i ministres competents en diferents matèries que estan connectades entre elles sobre una mateixa qüestió, ➔ “Real decreto 399/2020 de 25 de febrero, por el que se establecen la Comisiones Delegadas del Gobierno” La seva creació és donada pel president, però és el Consell de ministres el que decideix la seva creació i dissolució. - Afrontar des de diversos punts de vista una problemàtica. En general, és una eina per governar millor i assegurar que les polítiques que es prenen tenen en compte el que han de tenir. SUPÒSITS DE CESSAMENT DEL GOVERN El govern deixa de presentar funcions: 1) A través de la moció de censura. És presentada per l'oposició i implica el rebuig de la política del govern actual i es proposa un nou president del govern. 2) Qüestió de confiança (la planteja el propi President, eina política que la fan servir per reforçar la seva posició). 3) Quan s’han de convocar unes noves eleccions generals (cada 4 anys normalment). 19 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 4) Per la mort del President. El govern en funció estaria al capdavant durant aquest període sense govern estable. Govern en funció: té una sèrie de funcions limitades durant el període d’elecció. Quan ha acabat el seu mandat i s’ha de nombrar un de nou, el temps que passa des de que s’acaba el mandat i arriba un altre passa a ser un govern en funció. Hi ha una sèrie de coses que Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. com el govern ha acabat el seu mandat ja no pot fer. Ex. Iniciativa legislativa (proposar textos legals per la seva tramitació al Parlament). EL PODER JUDICIAL: JUTJATS I TRIBUNALS DEL PAÍS El poder judicial està regulat a la Constitució. (Art 117 i següents). - Nota d’independència del poder judicial → és un poder independent a la resta de poders de l’Estat, els jutges i els magistrats han de poder desenvolupar la seva tasca amb independència, no es poden veure sotmesos a altres poders. - És un poder que actua estrictament amb criteris jurídics i no polítics aplicant el dret objectivament per resoldre conflictes. - Aquest poder està format per jutges, que normalment tenen el seu jutjat i magistrats que solen exercir càrrec als tribunals. Molts comencen sent jutges i arriba un moment que arriben a ser magistrats, progressió professional. Hi ha un òrgan de govern i de l'administració del poder judicial que és el Consell General del poder judicial. PRINCIPIS I IDEALS IMPORTANTS 1. La justícia (Art. 1.1) és un valor essencial del nostre sistema: al poder judicial se li encarrega impartir justícia (resoldre de forma justa les controvèrsies que es plantegen). 2. La justícia és un dret fonamental de les persones en aquest país. (Art. 24) a. Els drets fonamentals estan regulats a la Constitució (Art. 14, 29, 31.1) són els que tenen més protecció i els que s’han de garantir per sobre de tot. 3. El Consell general del poder judicial és l’òrgan de govern que organitza la justícia del poder judicial. 4. Els jutges i magistrats són independents i imparcials. Per garantir la seva independència hi ha una sèrie de normes: a) Principi de immobilitat dels jutges: si un tema va a la audiència nacional i resulta que el jutge és racista, no hi ha mecanismes per treure a aquest i ficar a un altre. b) No poden estar afiliats a partits polítics. c) La justícia té una legitimitat democràtica. - Els jutges i magistrats actuen sotmesos a la llei i la llei és expressió de voluntat popular. 20 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 -La legitimitat democràtica de la justícia es posa de manifest en una figura anomenada acció popular; una figura que ens situa en l’àmbit del dret penal, es pot denunciar davant d’un tribunal penal mitjançant una querella que la presenta qui ha sofert el delicte o algú molt proper, però l’acció popular implica que és un particular que presenta la querella perquè creu que és el que s’ha de fer sense tenir relació amb la víctima o amb el seu entorn. - Qualsevol ciutadà pot accedir al poder judicial per denunciar un fet (tots tenim accés a la justícia). - Jurat popular: Figura que té un àmbit d’intervenció força reduït, hi ha alguns delictes que per valorar si s’ha comès el delicte o no intervé aquesta figura, delibera amb totes les proves i finalment dóna un pronunciament. És una figura de participació directa dels ciutadans. 5. Els ciutadans tenen dret al jutge predeterminat per la llei. PRINCIPIS QUE APLIQUEN AL PODER JUDICIAL 1) Principi d’unitat: no hi ha tribunals autonòmics, són estatals. El jutjats i tribunals estan repartits per totes les Comunitats Autònomes, però formen part del mateix entramat. Hi ha un únic poder judicial en aquest país. El monopoli del territori jurisdiccional és dels òrgans que integren el poder judicial. 2) Principi d’exclusivitat: El jutjat i tribunals tenen la funció jurisdiccional de resoldre controversies jurídiques mitjançant resolucions judicials, normalment sentències. Només els magistrats i jutges d’aquest país imparteixen justícia. 3) Principi de responsabilitat: Els jutges i magistrats són responsables en l’àmbit civil, penal… tenen responsabilitat disciplinar; respondre en cas d’un il·lícit (error). Han d’actuar d’acord amb una sèrie de normes internes. Hi ha responsabilitat en cas d’un il·lícit judicial on respon l’Estat per ell, concretament el ministeri de justícia. Diferència entre demanda i denúncia - La demanda és un escrit de naturalesa procesal, en el marc d’un procés judicial on tu expresses els fets i els motius. - La denúncia és un escrit informal on expliques a l’Ajuntament el que està passant. ÒRGANS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL (TRIBUNAL I JUTJATS) En dret hi ha molts àmbits de coneixement diferents, això es manifesta als tribunals i jutjats. Quan hi ha una discrepància jurídica s’ha de saber quin tipus d’ordre és per classificar-la dintre de les 4 cambres del Tribunal Suprem: Tribunal de contenció d’administratiu: Jutjats i tribunals d’aquest país que tenen la funció de resoldre controversies d’actes d’administració. Tribunal penal: tribunals o jutjats penals que resolen delictes penals i dicten sentències que tenen per objecte la comissió de delictes. Tribunal civil Tribunal laboral o social 21 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 No tots el tribunals jurisdiccionals tenen el mateix format, per cada branca hi ha una estructura diferent dels tribunals i els jutjats. El Tribunal Suprem és la màxima instància del poder jurisdiccional. TIPUS DE TRIBUNALS Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Art. 26 → “Llei orgànica 6/1985, 1 juliol, del poder judicial” ➔ Jutjats de pau: Són escollits pels Ajuntaments als municipis que no tinguin jutjats ordinaris o de primera instància en el seu àmbit territorial. Poden existir o no, no són necessaris i les seves funcions són residuals en l’àmbit civil i penal, pràcticament no tenen competències, són molt restringides i per petits il·lícits. ➔ Jutjats: el jutjat sempre és l’òrgan jurisdiccional de menys grau a nivell jeràrquic. Existeixen jutjats a totes les àrees i són òrgans unipersonals, hi ha només un jutge que està assistit d’un equip humà que l’ajuda, en canvi els tribunals són òrgans col·legiats. Cada jutjat té un àmbit de competència variable en funció de cada jurisdicció: Àmbit penal: de lo penal, de la instrucció, de la violència contra la mujer, de menors i de vigilància penitenciaria Àmbit civil: Jutjat de primera instància, de lo mercantil Jutjats contenciosos administratius → n’hi ha a les capitals de província. Jutjats en matèria social / laboral - Mentre que els jutjats tenen un caràcter unipersonal (una sola persona que es dedicarà a l’estudi d’un cas), els tribunals són òrgans col·legiats (cada assumpte l’analitzaran unes 3 magistrats per tal d’emetre una sentència). En els tribunals, si un dels magistrats discrepa amb la sentència o vol puntualitzar algun aspecte concret, ho pot expressar mitjançant un vot particular i aquest acompanyarà la sentència. ➔ Audiències provincials: Només són competents en l’àmbit penal i civil, només hi ha 1 a Madrid. Dins de l’àmbit penal es pot conèixer en primera instància (el primer tribunal en analitzar la qüestió) i en segona instància (en via de recurs). - L’òrgan jurisdiccional competent és diferent en cada cas, depèn de l'àmbit i de la discrepància. No es tracta de començar per baix i anar escalant, va en funció de la regla d’atribució de competències.. 1ra instància → És el primer tribunal o jutjat que entra a controlar aquella controversia, la primera sentència que s’ha dictat sobre aquell assumpte. Coneix en 1ra instància perquè per raó de competència aquell delicte no passa pel jutjat. 2na instància → És que un tribunal coneix en via de recurs, hi ha hagut un primer pronunciament amb el que no estem d’acord i s’agafa el recurs d’una segona sentència. 22 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 ➔ Tribunals superiors de justícia (TSJ): la seva particularitat és que són d’àmbit de competència és autonòmic i es troben a les capitals de Comunitat Autònoma. Tenen un doble possible àmbit d’intervenció, poden analitzar controvèrsies en primera instància i en alguns casos en segona. Els tribunals tenen competències en els 4 àmbits (penal, civil, contenciós-administratiu i social/laboral) i estan organitzats en sales (= departaments, àrees) per resoldre controversies en funció de l’especialitat. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ➔ Tribunal d’audiència nacional: és un tribunal d’àmbit estatal que s’estructura en 3 sales: la penal (la més coneguda), la contenciosa i la social. Té competències en 1ra i en 2na instància. ➔ Tribunal Suprem: És l’òrgan superior jeràrquicament que integra el poder judicial, només hi ha un i està a Madrid. S’estructura en les 4 sales i a part també en té una de militar. Té diverses competències, però la principal és: Recursos de cassació → És un tipus de recurs regulat de manera totalment diferent. L'objectiu és fixar jurisprudència (no és font del dret). És un tipus de recurs que es pot interposar davant del Tribunal Suprem contra determinades sentències que hagin dictat diferents tribunals. El Tribunal Suprem fixa jurisprudència, la interpretació correcta de les normes de les sentències. No es limita a resoldre el cas particular. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL Òrgan de govern i d’administració del poder judicial, gestiona el poder judicial i pren decisions dintre d’ell. Té diverses competències: Funció organitzativa i directiva: Determina els ascensos dintre de la carrera de dret. Funció de sancionament: Potestat disciplinària. Euan els jutges o magistrats no segueixen les lleis específiques per ells. En canvi no té la funció jurisdiccional, és a dir, no pot analitzar les controversies i dictar sentències, però si que gestiona aquesta funció, s’encarrega de que sigui ben utilitzada. Té 20 membres que tenen un mandat de 5 anys i que s’escullen pel Congrès i pel Senat, 10 pel Congrés i 10 pel Senat. - Actualment hi ha una situació de bloqueig que és difícil de desfer, està congelat perquè no es posen d’acord per escollir als nous membres i el règim de majories no s’està aplicant. Escullen el seu propi president. D’aquests 20, 12 són escollits entre jutges i magistrats i els altres 8 són advocats i juristes de reconegut prestigi que tenen al menys 15 anys d’experiència en la seva vida professional. MINISTERI FISCAL No forma part del poder judicial, però té una participació activa fonamental. Compta amb un elevat nombre de fiscals que tenen com a funció defensar la posició i els interessos de l’Estat en diversos àmbits. No només intervenen en els judicis penals, però és el seu principal àmbit d’intervenció. 23 Luduleyes es todo lo que necesitas para estudiar tus leyes. Sí, sí, todo. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 Art. 124 Constitució → La missió del ministeri fiscal és promoure l’acció de la justícia, els drets dels ciutadans i l’interès públic. Implica que els fiscals representen l’Estat. S’estructura de forma jeràrquica, a dalt de tot es troba el fiscal general de l’Estat que el designa el govern. És un òrgan que té una càrrega política evident. La nota d’independència que hauria de tindre el ministeri fiscal no és del tot objectiva. Es posa en dubte la seva imparcialitat absoluta. EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL No forma part del poder judicial i la seva primera funció és garantir el respecte a la Constitució. Està regulat a la Constitució. Art 159 - 165. S’ha de regular d’una forma més detallada mitjançant una llei orgànica: ➔ “Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del tribunal constitucional”. 5 notes principals: 1) La funció màxima del TC és garantir el respecte a la Constitució i és el màxim intèrpret de la Constitució, quan hi ha algun dubte qui té la última paraula és el Tribunal Constitucional. 2) Només està sotmès a la Constitució i a la seva norma de funcionament, la llei orgànica del TC. Com que no està sotmès a cap altra llei, determina si una norma amb rang de llei és o no constitucional, té una posició molt elevada al nostre sistema. 3) És un òrgan independent de la resta d’òrgans regulats a la Constitució i no forma part del poder judicial. 4) Encara que de Tribunal Constitucional només n’hi ha un i sigui únic, el TC té la funció màxima de determinar lleis i de vetllar pel compliment de la Constitució, no és l’únic òrgan jurisdiccional que té competència per fer-ho i que es pot pronunciar. També hi ha òrgans que en alguns casos discuteixen si una llei és constitucional o no. Un tribunal de la jurisdicció ordinària també té la competència de determinar si s’ha vulnerat o no la Constitució. - No totes les vulneracions del text constitucional impliquen l’actuació del TC. COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL L’únic òrgan que pot dir que una llei no es constitucional és el TC. Només hi ha un tribunal constitucional a Madrid i té competència a tot l’Estat. Hi ha 12 membres magistrats que són nomenats pel rei i designats per: 4 pel Congrés 4 pel Senat 2 pel govern 2 pel Consell general del poder judicial Els que són escollits per les cambres han de ser escollits per ⅗ parts i això és complicat. Han de ser ciutadans espanyols i juristes de determinada competència amb un mínim de 15 anys de carrera. Poden ser escollits entre jutges i magistrats del poder judicial, advocats, professors d’universitat… La durada del càrrec de magistrat és de 9 anys i cada 3 anys se’n renova una ⅓ part. 24 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 FUNCIONS DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL 1. Verifica que les normes amb rang de llei (lleis orgàniques, decrets legislatius, drecrets llei) són o no són compatibles amb la Constitució, per fer això hi ha dues maneres que serveixen per qüestionar-ho: Si es planteja un recurs d’inconstitucionalitat → Quan s’aprova una norma Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. amb rang de llei, en un termini de 3 mesos des de la publicació de la llei en diaris oficials, es pot interposar aquest recurs davant del TC per tal de que es pronunciÏ sobre si aquesta norma és constitucional o no. No tothom pot posar un recurs: poden presentar aquest recurs 50 diputats, 50 senadors o el propi president. Si es planteja una qüestió d’inconstitucionalitat → és una manera indirecta de que el TC s’hagi de pronunciar sobre una norma amb rang de llei. Quan un jutge o un tribunal té un cas al davant i l’ha de resoldre en un procés judicial ordinari, es resol en base al dret (apliquen la norma). Per resoldre això han d’implicar una norma amb rang de llei, però si planteja dubtes d’inconstitucionalitat, encara que ja hagin passat els 3 mesos de termini, es planteja una qüestió d’inconstitucionalitat al TC. El tribunal ha d’analitzar la controvèrsia. 2. Adopció de tractats internacionals per l’Estat (Art 95.2): el govern o qualsevol de les cambres (Congrés o Senat) en alguns casos pot requerir la intervenció del TC per analitzar si les previsions d’un tractat que vol entrar a l’Estat és compatible amb el que dicta la Constitució. No dicta la sentència, sinó que valora abans de signar si és o no compatible amb la Constitució. 3. Control previ dels projectes d’Estatuts d’autonomia (Art. 79): Es pot plantejar el recurs de d'inconstitucionalitat en els 3 dies següents a la publicació del text de modificació o de projecte de l’Estatut en el butlletí general de les Corts Generals (No al BOE, que és quan entra en vigor). És un tràmit intermig dintre de la tramitació d’aquests estatuts d’autonomia, però la interposició d’aquest recurs suspèn la resta de procediments. Ho poden plantejar 50 senadors, 50 membres del Congrés o el president. És extraordinari. 4. Resoldre conflictes de competències: en funció de les parts afectades, pot ser entre l’Estat i una Comunitat Autònoma (supòsit més habitual), entre dues Comunitats Autònomes que no es posen d’acord sobre qui és el competent en una matèria i entre òrgans de l’Estat. Poden ser positius o negatius: + Cal resoldre quin dels dos té la competència, els dos creuen que la tenen. - Cap de les dues institucions entén que és competent per aquella matèria, cap dels dos la volen tenir. 5. Recurs d’ampar: En volum, és el seu principal àmbit d’intervenció. Aquest recurs serveix per protegir als ciutadans davant de vulneracions dels drets fonamentals i, per tant, no serveix per qüestionar qualsevol infracció de la Constitució. Si s’infringeixen determinats lleis i llibertats establertes a la Constitució en els articles 14-29 més l’article 30.2, que són els drets fonamentals (el 14 no és dret fonamental, però està protegit com a dret fonamental), es pot aplicar el recurs però no 25 Los viernes toca Malalts de Festa - ¡Descubre nuestras próximas fiestas! a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-11177276 directament: davant d’una infracció d’un dret fonamental primer s’ha de recórrer a la protecció dels tribunals ordinaris i esgotar tots els recursos de la jurisdicció ordinària. Les infraccions dels drets fonamentals poden ser originades per actuacions o omissions dels poders públics (de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de l’administració local). Quan es planteja un recurs d’ampar només es pot tenir per aspecte restablir o preservar els drets o llibertats del dret fonamental. “LO 2/1979 del Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. tribunal constitucional”. - L’accés al TC no és directe ni immediat. Abans cal esgotar tots els recursos possibles dintre de la jurisdicció ordinària. Encara es pot escalar més si malgrat tot el TC no dona la raó i desestima el recurs. - La gran majoria de recursos d’ampar presentats al TC són inadmesos. Han de ser d'interès constitucional. 26 Hacer scroll infinito en el BOE es tan 2022... En luduleyes lo hacemos por ti.